T-7: LA REVOLUCIÓ RUSSA 1917

Introducció:
La revolució russa va ser un moviment polític, social i econòmic que va esclatar l’any 1917 a
l’imperi rus. Degut a les grans conseqüències que va comportar, aquesta revolució es
considerada com un dels aconteixement més importants de l’época contemporanea.

Causes que van provocar la revolució:

·Rusia viu una situació desastrosa, d’antic règim, amb una política controlada per els tsars,
amb una societat estamental on es donava una gran desigualtat i una economia
principalment agraria. Rusia está vivint una important crisi económica.

Gràcies als acords franco-rusos previs a la primera guerra mundial, rusia comença a rebre
industrialització, ideología democràcia…
La gent amb la il·lustració comença a reflexionar.

Els primers corrents d’oposició al tsarisme, populistes i anarquistes van sorgir entre els
pagesos. Apareixen els Menxevics i els Bolxevics.

·Menxevic: ciutadà de classe pobre que vol arribar al poder passant per una fase
liberal burgesa. Busquen un canvi gradual.

·Bolxevic: eren ciutadans que volíen arribar al poder sense passar per una fase liberal
burguesa. (majoría) El seu objectiu era implantar la dictadura del proletariat. Lenin és
el líder, Trotsky un dels dirigents principals.
A que ens referim amb fase liberal burgesa: A frança, al esclatar la revolució francesa fins
acabar amb napoleó mana la burgesia. És a dir, al llarg del s.XIX a frança mana la burgesía.

·Al 1905 es dona una gran manifestació pacífica devant del palau d’hivern, demanant
reformes i el tsar carrega contra ells (diumenge sagnant), però les manifestacions i les
vagues van continuar i els treballadors van crear consells d’obrers, pagesos i soldats,
anomenats soviets.
·Soviets: es l’organització de pagesos, obrers i soldats. Serà l’eina que més endevant
acabarà organitzant aquesta revolució. Cada ciutat conta amb un soviet.

Venient la situació, el tsar decideix convertir-se en una mena de “tsar ilustrat” ja que permet
que es crei un Duma (un parlament), encara que es controlat per el tsar. Tanmateix les
promeses no es van complir i va acabant clausurant la Duma.
La revolució de febrer (1917)
Podem dividir la revolució rusa en dues fases:
Febrer de 1917:
Rusia desde el 1914-1917 està inmersa en la primera guerra mundial, la seva economia ja
era precaria i al llarg de la guerra cau en picat, això genera un malestar social.
El poble demana que Rússia surti de la guerra per tal de millorar.

Però el tsar (la majoría autoritaria rusa) Nicolau II, manté els acords de la guerra, és per això
que a rusia el 1917 esclata una manifestació molt gran a Petrograd (capital de rusia), que uns
dies més tard acaba desenvocant en una vaga general que precipita l’abdicació del tsar i
automàticament el primer que es fa, es crear un govern provisional, amb Livov de líder, que
era proper al tsar.

Livov no es propens a les reformes, i decideix mantenir-se en la guerra per tal de no trencar
els acords de guerra, davant d’aquesta situació, Livov es replaçat per Kerensky, que era
socialista, tot i així, Kerensky també es manté en la guerra. Això provoca que el poble es
segueixi queixant.
L'única cosa bona que fa Livov és permetre el retorn dels exiliats, on Lenin, el líder bolxevic,
que està en contra del tsar, decideix tornar a Rusia.
Lenin, un cop a rusia, instiga de tal manera al poble, que haurà de tornar a exiliar-se i
marxarà a Suïssa.

Van passant els mesos i a Rusia es perfila una Dualitat de poders, és a dir, es poden distingir
dos poders, un el del govern provisional (amb Kerensky al front) i l’altre els soviets, un poder
que aglutina la veu del poble.

Al 1905 el poble s’uneix en Soviets i al llarg de la revolució russa, per sota de la

política es troba el poble unit en soviets que reclamen reformes, i entre elles, sortir
de la guerra.
La revolució d’octubre (1917)
A la revolució d’octubre, el poble s’aixecarà, exclamant la consigna de “tot el poder pels
soviets” i mitjançant un cop d’estat asaltarà el govern provisional obligant a Kerensky a
dimitir i instaurant en principi una república, on Lenin (que havia tornat a rusia per
encapçalar la revolta) serà el líder.
Alemanya deixa passar a Lenin ja que li
interessa que arribi a Rússia per crear
revoltes internes i d’aquesta manera
debilitar a Rusia.

El líder dels soviets de Petrograd es Trotsky; quan Lenin puja al poder, el primer que fa es
decretar les primeres mesures revolucionàries:
1- Repartiment de terres: les terres pertanyen als Kulaks (grans propietaris rusos),
Lenin, agafa aquestes terres i les reparteix al poble.
2-Supressió de l'exèrcit tsarista (tota aquella part de l'exèrcit que estaba en contra
de la revolució).
3- Nacionalització de la banca tots els diners passen a ser controlats per l’estat.
4- (el més important) A les fàbriques de més de 5 treballadors, els obrers poden
prendre el control.
(Aquesta mesura Lenivista és l’origen del feixisme a Europa).
Aquesta mesura provoca que els obrers de la resta de paisos en enterese es
revoltin; es per això que els grans empresaris tenen por de la bolchevicació i
hauran de posar solució i restablir l’ordre. Mussolini i les camises negres.
5- Tractat de Brest-litovsk: es el tractat de pau que permet que rusia surti de la
guerra.
La guerra civil
Un cop decretades les primeres mesures revolucionàries, Lenin convoca unes eleccions per
convertir Rússia en un país parlamentari, però no com segueix guanyar, degut a que a Rússia
algunes tradicions antigues feien sentir por a la gent a votar a determinades persones, com
ara Lenin.
Davant la seva derrota, Lenin anula els resultats de les eleccions, a partir d'aquí s'inicia una
guerra civil. Lenin crea la Txeca, una policía política que persegueix als opositors.

La revolució no havia arribat a tot arreu, hi havien zones on encara volien el tsar, i aquests es
van enfrontar els que seguíen a Lenin. S’enfronten 2 exèrcits:
·L'exèrcit roig, organitzat pels bolxevics i dirigits per Trotski.
·L'exèrcit blanc, que eren tots aquells seguidors dels tsar (Nicolau II).

Els tres anys de guerra civil (1918-1920) van ser d’una gran crueltat per la població, per
l’escassetat d’aliments i pels morts en combat.
L’exèrcit blanc és ajudat per frança (acords franco-rusos). Finalment el 1921 l'exercit Roig va
aconseguir imposar-se militarment.

Lenin durant aquests tres anys estableix del comunisme de guerra.

Es queda la propietat, mitjans de producció i productes de les terres dels Kulaks que havia
donat al poble, i reparteix les guanyançes a l’exèrcit. (les terres segueixen sent dels pagesos,
però lenin decideix que és cultiva i com es reparteix). La propietat privada desapareix. Les
fàbriques fabriquen en funció del que digui Lenin.

Acaba la guerra i Lenin es queda les terres, el nou sistema econòmic que apareix a Rússia
se'n diu NEP, ja que és un tipus d'economia mixta. Part de l'economia és a controlada pel
govern i una altra part és controlada pels sectors privats. (Dins de Rússia conviurà el
comunisme i el capitalisme).

El partit bolxevic, que havia agafat el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS),
va aconseguir el monopoli del poder.
Més tard, es crea l’URSS, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques; Fa que tots els
altres paisos s’ajuntin per interessos (polítics, econòmics…) i es permet que cada país es
pugui autodeterminar.
Encara que es Rússia la que gestiona la resta de països, per tal de gestionar-los, Lenin crea el
Komintern, també anomenada “tercera internacional” (III internacional), que es un
sindicat/organització europeu comunista que agrupa als partits comunistes de la resta de
països i el seu objectiu és lluitar per la supressió del sistema capitalista i que s'estableix la
dictadura del proletariat.
El gran debat (es decideix el successor de Lenin)
El 1924 Lenin mor i fins el 1929, s’inicia el període de gran debat, on es debat qui serà el nou
successor. Els dos possibles candidats són Stalin (lider de PCUS) i Trotsky ( líder del dels
soviets del petrograd).

·Lenin hagués volgut que sigués Trotsky. Ell volía abandonar la NEP ja que creava desigualtat.
Volía expandir la revolució i democratitzar el país.

·Encanvi Stalin volía seguir amb la NEP, volía imposar el socialisme en un sol país ja que volia
enfortir la unió soviètica, jerarquitzar el partit i un cop Rússia fos un fort país industrial,
exportar la revolució per tot el món.

Finalment, l’any 1929 Stalin aconseguirà ser nombrat 2n president de Rússia i demanarà a
Trobsy que marxi del pais. Aquest s’exiliarà a mèxic, pero anys més tard, Stalin l’acabarà
matant.

Stalin:(Què fa Stalin mentre està al poder?)

-Elabora els Plans Quinquennals, són uns projectes que tenen l’objectiu de estar
millorant constantment l’economia. Es basen en enfocar-se en el creixement
econòmic amb una vista de 5 anys i aixì successivament. Es dona prioritat a la
indústria pesant (aquella que fabrica béns de producció per a altres indústries).
Rússia es converteix en un dels països més industrialitzats del món.

-Decideix abandonar la NEP, ja que vol exercir de manera dictatorial, però hi ha una
part controlada per els Kulaks, és per això que fa les purgues, se'n diu processos de
moscú, i és quan Stalin elimina a la gent que no està d’acord amb el pensament
Stalinista. Tota l’economia serà comunista i controlada per l’estat.

-Crea els Gulags, camps de treball o de concentració russos, (no d’extermini).