REVOLUCIÓ RUSSA

ANTECEDENTS:
Al començament del segle XX, a Rússia hi continuava havent una monarquia absoluta. El
monarca, el tsar, concentrava a les seves mans el poder suprem de l'estat i l'exercia
sense límits. Per governar, es recolzava en la noblesa, l'Església ortodoxa, l'exèrcit i la
burocràcia.
Tot i que existia un Parlament (la Duma), tenia uns poders molt limitats, perquè el tsar el
podia convocar o dissoldre quan volgués. Les llibertats polítiques eren inexistents i els
opositors eren perseguits per la policia política, que exercia una gran repressió.
L'economia continuava sent fonamentalment agrària, malgrat que la industrialització ja
havia començat. La instal·lació d'algunes indústries pesants i la construcció del ferrocarril
van fer créixer la població obrera, però no tant la burgesia empresarial, perquè el
desenvolupament de la indústria va dependre del capital estranger i de la iniciativa de
l'estat.

Societat:
• Economia agrària
• Règim, en alguns casos, d'esclavitud
• Poca tecnologia agrària.
Des dels darrers anys del segle XIX existien diverses forces polítiques oposades al
tsarisme. Aquestes forces representaven grups socials i idees polítiques força diferents: hi
havia partits burgesos, partits camperols (els socialrevolucionaris liderats per Kerenski) i
partits obrers revolucionaris, dividits en dos grans grups: els menxevics (moderats) i els
bolxevics (radicals, liderats per Lenin).

LA REVOLUCIÓ DE 1905
El 1905 l'exèrcit tsarista va ser derrotat per les tropes japoneses en una guerra motivada
pels intents d'expansió de Rússia a l'Àsia. Immediatament, es van produir avalots, causats
tant pel descontentament que va generar la derrota com per la crisi econòmica que es
vivia en aquell moment.
La revolució del 1905 es va desencadenar el 9 de gener, quan les masses populars es
van dirigir al Palau d'Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les
seves queixes i demandes. Els manifestants no pretenien destruir el tsarisme, sinó tan
sols denunciar el mal govern i forçar l'inici de les reformes polítiques. Però la resposta de
les autoritats va ser una repressió molt violenta, que va produir un gran nombre de morts i
ferits. Per això aquest dia es coneix amb el nom de Diumenge Sagnant.
L'onada de protestes va durar uns quants mesos. Els camperols i els obrers es van
organitzar en soviets (consells o assemblees populars) per crear un model d'organització
que havia de ser molt important en el futur immediat.
El tsar va fer algunes concessions, recollides en el Manifest imperial emès l'octubre de
1905. La principal va ser l'elecció de la Duma per sufragi universal. Va semblar que
Rússia es convertia en una monarquia parlamentària. Però el tsar va incomplir aviat els
seus compromisos i va tornar a governar sense tenir en compte la Duma.
El tsar es va atribuir el dret de vetar qualsevol llei, la Duma tenia un poder
molt limitat. Eren reformes fictícies.
El parlament va passar per quatre etapes fins a la seva dissolució al 1917:
• Primera Duma: 1906, va durar 73 dies .Els diputats camperols i els cadets
exigeixen un autèntic règim parlamentari i el lliurament de les terres dels terratinent
als camperols, el tsar dissol la Duma.
• Segona Duma: Dura fins al juny de 1907. Assemblea més radical , el tsar la dissol
però s’aconsegueix que l’oligarquia obtingués més representació.
• Tercera Duma 1907-1912: Majoria conservadora, es compleix tota la legislatura
• Quarta Duma fins a 1917: També conservadora però es mostra crítica amb la
política tsarista a la primera guerra mundial.
Actitud cada cop més autoritària del tsar.
Torna la repressió política, entre 1906 i 1910 van ser condemnades per delictes polítics un
total de 37.735 persones
Fracassa la reforma agrària que pretenia que una classe acomodada de camperols ,
kulaks, fos afí al règim, la reforma no va afectar a les terres de la noblesa i de l’Església,
la meitat de terres pertanyien al tsar i a uns 30.000 propietaris nobles i eclesiàstics.

EL FRACÀS DE LES REFORMES

LA REVOLUCIÓ DEL FEBRER 1917
El 1914 Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. Ni l'economia ni l'exèrcit no
estaven gaire preparats per a la guerra. Les derrotes militars i el desproveïment de la
rereguarda van crear un gran malestar, que va provocar vagues i manifestacions,
reprimides amb molta duresa. La repressió va afavorir la unió de l'oposició al tsar.
Soldats davant la seu de la Duma durant la revolució.
La revolució del 1917 va començar després de la manifestació del 23 de febrer a
Petrograd (Sant Petersburg), el lema de la qual es resumia en «pau i pa». El 25 va
esclatar la vaga general i el 26 es van produir motins en els quarters i les tropes es van
negar a disparar contra els vaguistes. El 27 de febrer es va crear un govern provisional, la
figura més destacada del qual era el moderat Kerenski. El govern pretenia instaurar un
sistema polític liberal i el tsar va ser obligat a abdicar.
Però el govern provisional no tenia autoritat en tot el territori. Obrers, camperols i soldats
van formar soviets per tot el país, que fins i tot van arribar a tenir les seves pròpies
milícies armades (la Guàrdia Roja). Aviat els soviets es van decantar cap als bolxevics,
que demanaven l'abandonament de la guerra, la millora de les condicions de vida dels
obrers, el repartiment de terres entre els camperols i el reconeixement de les minories
nacionals.
La inestabilitat social i política no va poder ser aturada pel govern provisional. El nou
govern havia decidit continuar la seva participació en la guerra i les derrotes van seguir, la
qual cosa el va debilitar. A més, el protagonisme dels soviets es va anar incrementant, i
van organitzar el seu primer congrés al juny.

Lenin, el líder dels bolxevics, va retornar de l'exili i en les anomenades tesis d'abril va
establir el programa que calia seguir: retirada de la guerra, redistribució de la terra, control
de les fàbriques pels comitès obrers, autonomia per a les nacionalitats i lliurament del
poder als soviets.
Els bolxevics van preparar una insurrecció popular al juliol, però van fracassar i Lenin es
va haver d'exiliar una altra vegada. Al setembre, el govern provisional també va haver de
plantar cara a un cop d'estat del sector de l'exèrcit més conservador, liderat pel general
Kornilov. Per tant, el govern provisional es trobava molt sol, atacat tant per l'esquerra com
per la dreta.
A l'octubre, els bolxevics van intentar novament enderrocar el govern i aquesta vegada no
van fracassar. La nit del 24 d'octubre, els soviets, controlats pels bolxevics, es van
apoderar dels punts estratègics de la capital. La caiguda del govern provisional es va
consumar després de l'assalt al Palau d'Hivern el dia 25.
Immediatament, el govern revolucionari va negociar la sortida de la guerra (tractat de
Brest-Litovsk, firmat el 3 de març de 1918), va decretar el repartiment de la terra als
camperols pobres sense indemnització per als antics propietaris i es van reconèixer les
minories nacionals.
GUERRA CIVIL I COMUNISME DE GUERRA (1917-1921)
Al començament de l'any 1918 la revolució havia triomfat, però en àmplies zones del país
el futur era incert. Els partidaris del tsarisme (terratinents, militars d'alta graduació,
Església ortodoxa...) i els defensors del sistema polític liberal van intentar avortar la
revolució per la força.
El país va quedar dividit i enfrontat en dos bàndols: els partidaris de la contrarevolució,
que van crear l'Exèrcit Blanc, i els bolxevics, que van crear l'Exèrcit Roig.
Els contrarevolucionaris tenien l'ajut de les potències estrangeres, que s'oposaven al nou
règim polític, per la por que els feia que l'exemple rus fos imitat als altres països.
La guerra civil va durar tres anys (1918-1921) i va acabar amb la victòria dels bolxevics,
principalment per la feina organitzativa de Trotski en l'Exèrcit Roig.

COMUNISME DE GUERRA
• Nacionalització de la indústria
• Col·lectivització del camp
• requises de gra als camperols.
Durant l'etapa del comunisme de guerra es van establir les bases del nou estat. Lenin va
trencar definitivament amb el model d'estat liberal burgès i el va substituir per la dictadura
del proletariat, mitjançant la centralització de totes les decisions en mans dels alts òrgans
del Partit Comunista.
Els altres partits van ser prohibits. Aquest període va ser un moment molt dur, en què van
morir molts russos, no tan sols per la violència de la guerra, sinó també per la fam i el
fred..Es creu que es van produir 5 milions de morts. Van haver-hi protestes i vagues.

LA FORMACIÓ DE L’ESTAT SOVIETIC(1921-1929)

El 1921 es va establir una Nova Política Econòmica (NEP) amb l'objectiu de reconstruir
una economia afeblida per la guerra civil i per les mesures del comunisme de guerra. Es
va deixar als agricultors cultivar i vendre lliurement, es va autoritzar el lliure comerç interior
i es va permetre la propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials.
L'estat va mantenir sota el seu control els transports, el comerç exterior, la banca i les
grans empreses. Aquestes mesures van provocar el creixement de l'economia. Els
propietaris industrials i comercials i els camperols acomodats (els kulaks) es van enriquir,
per la qual cosa la burgesia va ressorgir.
Això va provocar fortes tensions i va generar un ampli debat dins del partit.