PROVA ESCRITA MÓN ACTUAL

1. El debat sobre la fi de la Història es presenta com una lluita d’ideologies en la qual a

causa de la victòria del liberalisme, la democràcia i el mercat capitalista ens porta a una
economia lliure de mercat, la creació dels governs representatius i els drets jurídics.
Però tot això no s’acaba aquí ja que encara hi falta alguns detalls com per exemple la
necessitat de reconeixement de la ciència.
Es presenta un únic debat possible que és el tipus de capitalisme. Amb la victòria dels
Estats Units d’Amèrica, la UE i Japó, es desenvolupa el neoliberalisme i la
globalització, però les contradiccions socials, econòmiques i polítiques encara estan
sobre la taula. Dins d’aquests tres problemes, ens trobem amb que el tercer món reclama
igualtats i una necessitat de transformar-se per poder evolucionar. Aquestes peticiones
pateixen un fracàs ja que hi ha un sistema d’economia planificada i també ens trobem
amb un capitalisme virtual que no deixa evolucionar les classes més pobres.
Llavors, amb tot el que he esmentat anteriorment, es reconeix que hi ha una necessitat
de replantejar el concepte de progrés entès com evolució lineal i única.
Pensar històricament, segons Pierre Vilar, vol dir tenir en compte les diverses realitats
que s’amaguen darrere les paraules. També podem pensar que vol dir situar l’espai i la
cronologia per arribar als fets històrics que s’hi van produir en una època i un lloc
concret i per concloure, també podem pensar que vol dir tenir present el passat. Per
poder fer tot l’esmentat anteriorment hem de ser capaços de saber el que, com i on ha
passat el fet per poder interpretar correctament la història.
Jo no crec que la història s’hagi acabat, encara que si que repetim molts dels errors del
passat, encara hi ha molts de fets que no s’han produït i segur que en un futur pròxim
passaran. La història es una eina de recerca totalment perfecta i és impossible que ja
s’hagi acabat, no pel fet de repetir els mateixos fets, sinó perquè encara poden passar
coses que estan fora del nostre límit racional.

2. Al 1905 es produeix una revolució a Rússia ja que hi ha una oposició que rep el nom
de ‘’oposició al Tsarisme’’, si més no, primer començaré explicant que és el Tsarisme.
Bé, abans de la revolució del 1905, Rússia era governada per un imperi autocràtic i el
cap d’aquest imperi era Tsar Nicolau II de la dinastia dels Romanov. Llavors a la
revolució del 1905, hi havia dos grups que anaven en contra del Tsarisme: els liberals
burgesos i els proletaris.
Començaré explicant les raons d’aquesta revolució i començaré pels liberals burgesos,
ja que aquests estaven a favor d’una monarquia constitucional liberal i democràtica,
també volien canvis polítics, sense que afectés a la part econòmica i social. Aquest grup
estava representat pel partit Kadett que eren constitucionalistes democràtics. La seva
força es troba entre els oficis liberals i la gran burgesia, els Kadets seran la base del bloc
progressista i el màxim líder d’aquest grup era Milluka.
Continuem amb els proletaris i aquests es dividien en tres subgrups, els anarquistes ,els
socialrevolucionaris o també anomenats esserites i els socialdemòcrates. Els anarquistes
no constituïen cap partit, ja que anaven per lliure i sense cap programa electoral. Els
socialrevolucionaris tenien la seva força al camp, ja que defensen el sistema mir, són
contraris a una revolució socialista, és a dir, són conservadors i de dretes, i són
completament favorables al sistema mir. Però al 1917, es divideixen en dos grups, però
la majoria recolzarà al grup bolxevic. Els socialdemòcrates, on hi ha molts moviments
interiors. Plekhouse funda a Minsk el Partit Obrer Socialdemòcrata Russ o POSDR de
base marxista i amb força en el proletariat industrial. Aquest partit estava liderat per
Lenin i Bartor. Té un òrgan d’expressió que és el diari Isura. Aquest partit es divideix en
dos grups a causa de la crisi revisionista de la II Internacional (1903).
- Menxevics: Eren majori, però van ser anomenats així, perquè eren la minoria a Rússia,
ja que menx vol dir minoria. Eren revisionistes socialdemòcrates i això vol dir que eren
partidaris de recolzar una democràcia burgesa com a pas previ a l’assoliment del
socialisme, per mitjà d’una política legalista i parlamentària. Lev Trotsky els va recolzar
els anys anteriors a la revolució.
-Bolxevics: Aquest grup eren partidaris d’implantar el socialisme mitjanant la revolta
armada, també eren partidaris de la dictadura del Proletari. El 1912, el seu líder
Vladimir Llitx Uliana Lenin, funda a Praga el Partit Bolxevic i el diari Pravda.. Els
ideals de Lenin eren bastant revolucionaris i inclús bastant violents, mentre que els
ideals de Trostky eren més calmats i més liberals.
Al 1914, peta la Gran Guerra (1914-1917) i Rússia es troba en greus problemes interns.
Rússia és un imperi decadent i la guerra accelera el procés de descomposició de la
monarquia del Romanov, ja que l’exercit no està preparat per una guerra que duri molts
anys, quan s’enfronten als alemanys comencen a ocórrer les primeres derrotes, les
trinxeres esdevenen llocs d’agitació política i cada vegada l’exèrcit es va desintegrant
cada vegada més i més. Arribem al punt que la guerra provoca la crisi de Rússia i el seu
monarca no fa res per impedir-ho, hi ha una gran degradació econòmica on es va
produir una inflació dels preus i una desabastiment de les ciutats; també hi ha una crisi
social ja que la població té por a la guerra i es produeixen manifestacions. Hi ha una
crisi del règim imperial i cada cop el partit bolxevic de Lenin té més i més poder.
Arribem al febrer de 1917, quan ja faltava poc per la fi de la Gran Guerra i encara hi ha
un empitjorament més clar de la situació on l’exèrcit cada cop rep més desercions, hi ha
una dificultat clara per l’abastiment de les ciutats i això porta la fam a les poblacions i a
les ciutats i també hi ha un augment de les revoltes internes amb el lema ‘’Fora el
Tsar!’’. El 23 de febrer de 1917, es produeix un motí anomenat ‘’Motí Sant Petesburg’’
degut a la mancança d’aliments. El 24 del mateix més hi ha una vaga general i el Tsar
posa ordre per la força, aquesta vaga passa a ser una revolució i els soldats es neguen a
disparar i ajuden al poble. El 27 de febrer el Tsar Nicolau II abdica juntament amb el
seu germà el duc Miquel.
Es crea un comitè executiu provisional amb el suport dels soviets i dirigit per la Duma,
Karenski, Mili oukov i Luov. Putsch del general Kornilov obté un fracàs amb l’oposició
bolxevica.
Es creen els governs provisionals amb Lenin i Trostky que preparen la insurrecció
armada i amb això els Bolxevics reben molt de poder amb el suport de la població.
Trostky rep el lloc de cap soviet de Sant Petersburg i crea el Comitè Militar
Revolucionari i organitza una milícia popular anomenada la Guàrdia Roja. Amb tot això
s’assegura el suport de la guarnició de l’exèrcit de la capital i finalment, coordina
l’acció amb els altres soviets locals.
Finalment, i amb el nervis de punta, esclata la revolució d’octubre de 1917. El 22
d’octubre els bolxevics ocupen llocs claus de la capital. El 23 del mateix mes, el govern
és assetjat al Palau d’Hivern i els interns fugen. El 25, hi ha la reunió del segon Congrés
Soviet amb el que formen el Consell de Comissaris del poble, només bolxevics, i està
presidit per Lenin; Trostky s’encarrega dels assumptes exteriors i Stalin dels interiors.
Es proclama la pau immediata, es lliura les terres dels pagesos amb la llei d’expropiació
de propietats rurals i lliurada als pagesos. Els obrers obtenen el control de les fàbriques i
també s’obté el dret d’autodeterminació a totes les nacionalitats. La llei de censura sobre
la premsa és provisional i la llei de la milícia obrera, la Guárdia Roja els futurs exercits
Roigs. Hi ha un reconeixement del drets de les dines i es produeix la desaparició de la
policia i jutjats tsaristes.
Finalment, arribem a la guerra civil russa (1918-1921) on hi ha una signatura de pau que
fa perdre a la URSS alguns dels imperis que tenia. L’exèrcit rus es desintegra.
Els generals russos anti-bolxevics organitzen l’exèrcit Blanc, es produeix l’execució del
Tsar II i de la seva família, s’adopta mesures d’excepció com el comunisme de guerra i
finalment, arriba la fi de la guerra civil el 16 de juny de 1923 deixant les morts d’un
milió de persones i pobresa.

3. Els feliços anys vint (1919-1929). Els EUA es trobava en una situació la qual els
republicans i els demòcrates s’alternaven el govern. Aquesta etapa es caracteritza pel
crack, és a dir, la davallada econòmica causada per la guerra. El 1921 els republicans
entren al lloc dels demòcrates. El 1923 governa el President Cooldige que és republicà i
és una etapa de creixement econòmic i de millores socials. Al 1929 entra un altre
president republicà, el President Hoover que afronta la crisi amb crèdits i retallades
socials cosa que li porta al fracàs. Els governs republicans, van seguir una política
exterior aïllacionista i nacionalista amb l’objectiu internacional d’evitar l’expansionisme
japonès i cobrar els deutes de la guerra i també hi ha una supremacia del dolar en les
transaccions internacionals.
La política exterior potencia l’activitat econòmica amb l’augment de la producció
industrial i amb la implantació del treball en cadena entre altres coses, augmenta la renta
nacional i la renda per càpita i també augmenta els salaris, la producció produeix un
gran nivell de consum i també la de l’oci.
La política interior es basa amb la marginació i la segregació de la comunitat negra. Es
crea el Ku-Kux-Klen que era una societat secreta de veterans de la guerra de secessió
amb l’objectiu d’impedir la igualtat entre negres i blancs. Hi havia quatre milions
d’afiliats a aquest grup i posteriorment va patir una decadència, per tornar a pujar als
anys seixanta. Aquest grup defensen conceptes racistes.
La política interior crea la Llei Seca (1929-1933), ja que el puritanisme encara segueix
vigent i aconsegueix que el govern prohibís el consum de begudes alcohòliques i les
bandes de gàngsters es van fer amb el control del seu comerç i del seu consum,
aconseguint un gran poder econòmic.