Índex:

1. Influencia de la Revolució Francesa

2. Influencia de la Revolució Industrial
- https://www.artehistoria.com/es/contexto/comienzos-de-la-industrializaci
%C3%B3n-en-rusia
- Revolución industrial
- https://www.britannica.com/place/Russia/Russia-from-1801 -to-1917
- https://althistory.fandom.com/es/wiki/
Linea_del_Tiempo_(Rusia_Monarqu%C3%ADa_Constitucional)
- https://en.wikipedia.org/wiki/Timeline_of_Russian_history
- RUSIA FRENTE A LA REVOLUCION FRANCESA - A.Dnz
- https://fundacionspeiro.org/revista-verbo/1991/293-294/documento-2421
-

3. Segle xviii
4. Segle xix
5. Segle xx

Anexo de los emperadores de rusia

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Monarcas_rusos#Zares_de_Rusia_(1547-
1721)
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/catalina_ii.htm
SEGLE XVIII
Regnat de Pere el Gran (Pere I)
1682- 1721: Pere I accedeix al poder, es converteix en zar i expandeix el territori
donant-li més poder tecnològic i economic, convertint així a Russia en una potencia
mundial, i funda en el 1721 l’imperi rus proclamant-se com a primer emperador.
Pere el Gran, tras ser proclamat primer emperador, va portar amb ell un pla de
reformes que va instituir per decret, sense el suport de la noblesa rusa que acusava en
elles idees “molt occidentals” que s’oponien a les costums tradicionals.
Aquest monarca va impondre un imperi centralista i organitza jeràrquicament a tot
l’estat col·locant-se en la cuspide del poder com a cap de l’esglesia de l’exercit.
En economia el sistema va ser el del mercantilisme (Sistema económico en el cual los
metales preciosos constituyen la riqueza esencial de los Estados) fundant així
industries nacionals.
Per lograr l’educació de les clases altes va obrir academies i centres d’ensenyança
perfeccionant l’imprenta i fins i tot i haurà un gran canvi en el tracte cap a la dona.

A aquest li succeeixen una serie de zars, on destaca Catalina II (1762- 1796)

Regnat de Catalina II (1762-1796)

Catalina II continua amb el poder absolutista de Pere el Gran i va seguir expandint els
dominis del seu imperi, aquesta vegada, conquestant casi la meitat del territori de
polonia. La zarina es va veure atresa per les idees de la ilustració i per introduirla va
fundar numerosas escoles i va invitar a la cort a numerosos intel·lectuals europeus i va
impulsar la llengua francesa. Realment mai va poder portar les idees il·lustrades a la
pràctica, al contrari, durant al seu regnat els nobles terratenients (gente con territorio)
es van fer més poderosos. Cap al final del seu regnat va estallar la Revolució
Francesa, intensificant les seves actituds autocratiques.
SEGLE XIX
En aquest segle, l’imperi rus estava molt allunyat del desenvolupament polític i
economic que existia en els paisos de europa occidental. A part, van ser
derrotats en la Guerra de Crimea, de manera que aquest imperi poc a poc
entraria en decadencia. (resumen resumido del siglo)
Regnat de Alejandro I (1801-1825)
1801- 1825: Va continuar amb el regnat del seu pare Pablo I. Governa Alejandro I, qui
enfronta les guerres napoleoniques (1803-1815). Durant aquests anys, Rusia s’havia
posicionat a favor de França tras signar el Tractat de Tilsit, pero Napoleò trenca
acords amb Rusia i la envaeix en 1812, sent la campanya més desastrosa, ja que a
pesar d’arribar a Moscú, els russos no es van rendir i van cremar els camps del voltant
fent que els francesos pateixin de gana i del fred d’hivern, donant així la derrota de la
Gran Armeé (exercit de Napoleó). Despres es va alliar amb el sultan Turc i volia
disminuir els drets de els servs i reprimir la llibertat d’expressio. Va fingir la seva
mort per fer vida d’ermitany amb el nom de Fédor Kusmitch, es va rumorear aixó
perque al 1926 van obrir la seva tumba i estaba buida
Guerra de Crimea (1853 - 1856)
Regnat de Alejandro II (1855-1881)
Conscient dels problemes que hi havia en el pais, decideix dur a terme una serie
de reformes. Una de les mesures d’aquestes reformes va ser la eliminació de la
servidumbre, que a mitjans del segle XIX en Rusia aun persistia, pero, la forma
en la que es va dur a terme va provocar el descontent dels campesins i els
terratenients. Per un costat, els campesins estaven descontents perque havien de
pagar indemnizacions per poder quedar lliures i per l’altre costat, els
terratenients estaven molestos perque l’estat es quedava amb la meitat
d’aquestes indemnizacions com a paga de deutes antigues. Llavors es van
començar a formar organitzacions populistes i anarquistes, que van creixer
rapidament gracies al descontent de la població. Alguna d’aquestes
organitzacions van intentar aplicar les seves idees per mitjans violents, per això,
l’any 1881, el zar Alejandro II va ser assasinat.
Regnat de Alejandro III (1881-1894)
Amb la mort d’Alejandro II, el seu fill, Alejandro III va tomar el poder. Ell va
decidir possar-li fi a les reformes del seu pare, de manera que Rusia va tornar a
l’autocràcia (Persona que ejerce por sí sola la autoridad suprema en un Estado)

A finals del segle XIX, en Rusia comença a agafar més importancia el

desenvolupament de l’industria, especialment en ciautats com San Petersburgo i
Moscú. Allí gracies a la industrialització és van formar els primers grups d’obrers i els
primers partits polítics obrers, però el 90% de Rusia seguia sent un país agricola. Eren
uns campesins pobres, ja que l’abolició de la servidumbre no va aconseguir millorar la
seva condició de vida. De manera que la població rusa va acumular molt descontent
social, per això en 1905 es van formar una serie de manifestacions, que primer van
protestar per una millora de les condicions de vida dels campesins i treballadors, però
degut a la represió de l’estat, aquestes protestes es van fer cada cop més politiques i es
van tornar en contra del zar.
En aquestes onades de protestes van sorgir per primera vegada els soviets, unes
agrupacions que van sorgir dins de les fàbriques amb l’objectiu d’organitzar als obrers
per dirigir les manifestacions i vagues. Aquí van sorgir dos liders politics comunistes
que seràn molt importants en la revolució rusa, ells son Lenin i Trotsky.
Temps després en l’any 1914 va iniciar la primera guerra mundial, una guerra on
l’imperi rus participaria. El zar va esperar que la guerra sembrés un sentiment
nacionalista en la població, i que amb això es calmés l’ambient de revelió, pero amb
això va succeir tot el contrari, pues amb el transcurs de la guerra Rusia entraria en una
crisis economica degut als gastos militars i a la falta de treballadors, per aquesta raó la
vida dels treballadors va empitjorar més.
Aqui entra lo de la revolucion rusa y el final del zarismo o algo asi, pero creo q eso no
hay que ponerlo xd
2.-Revolució industrial:
Fins al 1870 el desenvolupament de la industria no va ser gaire avançat, la
agricultura no estava suficientment desenvolupada per a aportar el capital que el
proccés d’industrialització demanava i per això Rússia va haver de demanar ajudes
econòmiques a altres països (França, Gran Bretanya, Bèlgica i Alemanya).

Tot i així, entre 1870 i 1914 la producció industrial i minera es va multiplicar per vuit,
fent que Russia es converteixi en una de les cinc potències mundials de l’època.

La red ferroviaria es va iniciar al 1843 ( Línia de St.Petesburg - Moscú ) i per al 1914

ja hi havien més de 70.000 km de via.
Les importacions d’equip i maquinària ferroviària van exigir una quantitat creixent
d’exportacions i debtes, cosa que va obligar a vendre bona part dels cereals tot i que
el consum d’aliments per càpita era molt baix i que gran part de les collites d’aquests
grans provenien dels cànons que els camperols havien de pagar anualment.

Rusia tenia carbó i petròli, fonts d’energia que van permetre que accelerès el seu
desenvolupament.

Característiques de la industralització rusa:

 Concentració geogràfica en zones determinades de l’imperi : San Petesburg,

Moscow, Ucraïna i Polònia.
 Gegantisme. Gairebé tots els obrers treballaven en empreses de més de 500
treballadors.
 Dependència financiera. Al 1914, gairebé un terç de les societats per accions
estaven en mans de capitals foranis

Condicions laborals i salarials dels obrers:

 Jornada de treball de 12 hores.

 Salaris extremadament baixos que disminuïen amb la edat.
 Un percentatge molt elevat de mà d’obra infantil i femenina.
 Vivendes miserables.

A més d’aixó, també s’hauria d’afegir la manca de drets sindicals ( com el dret a
vaga) i l’escasa legislació laboral que deixava als obrers indefensos davant
l’arbitrarietat de la patronal.

Per aquests motius, la conflictivitat social era molt elevada i cada dia les revoltes
obreres augmentaven.

3.- Revolució Francesa.Les invasions napoleòniques:

La invasió francesa de Rússia de 1812 va ser una campanya

En el moment de la campanya, Napoleó estava al cim del seu regnat amb totes les
nacions d'Europa continental sota el seu control (amb la excepció de la península
Ibèrica) o sota el control de nacions vençudes pel seu imperi i que evolucionaven
sota tractats favorables a França.