ELS PARCS NATURALS D’ESPANYA

Els Parcs Naturals són àrees naturals, poc transformades per l'explotació o ocupació
humana que, en raó de la bellesa dels seus paisatges, la representativitat dels seus
ecosistemes o la singularitat de la seua flora, de la seua fauna o de les seues formacions
geomorfològiques, posseeixen uns valors ecològics, estètics, educatius ...

A Espanya existeixen 15 Parcs Naturals: 10 estan en la península ibèrica, 4 estan a

Canàries i 1 a Balears.

L'últim a incorporar-se a la xarxa va ser el parc nacional de la Serra de Guadarrama l'any

2013.

El parc nacional més gran d'Espanya és el parc nacional de Serra Nevada (Andalusia)
amb un total de 86.210 hectàrees.

El més xicotet d'Espanya és el parc nacional de les Taules de Daimiel (Castella la

Manxa) amb 1.928 hectàrees, ampliat posteriorment fins a 3.030 hectàrees.
1.- El parc nacional Pics d'Europa és un parc nacional espanyol de 67.127 hectàrees,
situat en la serralada Cantàbrica a les províncies d'Astúries, Lleó i Cantàbria.

Va ser el primer dels parcs, va ser creat en 1918, denominant-se llavors «Parc Nacional
de la Muntanya de Covadonga».

És una de les millors reserves mundials dels ecosistemes lligats al bosc atlàntic i inclou la
major formació calcària de l'Europa Atlàntica.

2.- El parc nacional d’Ordesa i Muntanya Perduda està situat al Pirineu d'Osca,
íntegrament a la comarca del Sobrarbe, Aragó (Espanya).

Es reparteix entre els termes municipals de Broto, Bielsa, Fanlo, Puértolas, Tella-Sense i
Torla-Ordesa.

La seua superfície és de 15.608 hectàrees.

Es va declarar espai protegit en 1918, per la qual cosa és el segon Parc Nacional més
antic del país. És també Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
3.- El parc nacional del Teide és la zona més alta de l'illa de Tenerife (a Canàries) i
d'Espanya.

Declarat el 22 de gener de 1954 com a parc nacional. En 2007 va ser declarat Patrimoni
de la Humanitat per l’Unesco, i també des d'aqueix any és considerat com un dels 12
Tresors d'Espanya.

En aquesta zona es troba el volcà del Teide que, amb 3.718 metres, és el pic més alt de
Canàries, d'Espanya i de qualsevol terra emergida de l'Oceà Atlàntic. És, a més, el tercer
volcà més gran del món, l'altura del Teide converteix a més a l'illa de Tenerife en la desena
illa més alta de tot el món.

4.- El parc nacional de la Caldera de Taburiente és una àrea protegida d'Espanya,

situada a l'illa de La Palma, en la comunitat autònoma de Canàries.

Com la resta de l'arxipèlag, és de naturalesa volcànica, però es distingeix per la gran

quantitat de recursos hídrics que posseeix, tant subterranis com superficials.

Va ser declarat parc nacional el 6 d'octubre de 1954.

Actualment té una superfície de 46,9 km².

Ací viuen espècies endèmiques, vegetals i animals, en un espai de 4.690 hectàrees.

5.- El parc nacional d’ Aigüestorteses i Estany de Sant Maurici va ser creat en 1955 i
és l'únic parc nacional espanyol situat en la comunitat autònoma de Catalunya.

Està situat en la part central dels Pirineus repartit entre quatre comarques pirinenques:
l'Alta Ribargorça, el Pallars Sobirá, el Pallars Jussá i la Val d'Aran, a la província de Lleida,
abastant, en la seua part central, territori dels termes municipals d'Espot i Vall de Bohí.

El parc té 40.852 hectàrees dividits en dues zones de protecció diferenciades: la zona

interna i la zona perifèrica. Compta amb més de 200 llacs i estanys al costat de cingles,
valls, cascades i serres.

6.- Parc nacional de Doñana és un espai natural protegit espanyol situat a Andalusia i
que compta amb 122.487 hectàrees.

És un collage de paisatges, d'ecosistemes. Dunes i boscos, marenys i planes.

Va ser creat en 1989 i ampliat en 1997.

Es poden observar més de 300 espècies diferents d'ocells al llarg de l'any, en ser lloc de
pas, cria i hivernada per a milers d'elles (aquàtiques i terrestres) europees i africanes. Ací
reposen ocells aquàtics de tota Europa Occidental, localitzant-se infinitat d'espècies en els
marenys i voltants, procedents d'Àfrica i Europa. És refugi d'espècies en perill com el linx
ibèric l'àguila imperial.
7.- El parc nacional de les Taules de Daimiel protegeix l'aiguamoll homònim. Es troba
situat en els termes de Daimiel i Villarrubia dels Ulls, a Ciudad Real.

És a més una zona d'especial protecció per als ocells ( ZEPA) i part de la Reserva de la
Biosfera La Manxa Humida.

Les Taules són un dels últims representants d'un ecosistema denominat taules fluvials
que es formen en desbordar-se els rius en els seus trams mitjans. L'aiguamoll es forma en
la confluència del riu Guadiana i el seu afluent Cigüela i és un dels ecosistemes aquàtics
més importants de la península ibèrica per la varietat i qualitat de la fauna i flora que
habiten en ella, així com per aquells ocells que l'empren en els passos migratoris.

Declarat Parc Nacional en 1.973, ocupa 1.928 hectàrees.

8.- El parc nacional de Timanfaya es troba en els municipis de Yaiza i Tinajo en illa de
Lanzarote (Illes Canàries, Espanya).

És un paisatge desolat i no obstant això bell. Però desolat amb matisos: els paisatges
han sigut colonitzats per un univers vegetal i animal de gran valor adaptatiu, líquens,
ambients cavernícoles…

La seua superfície és de 5.107 hectàrees, està protegida des de 1974.

9.- El parc nacional de Garajonay s'estén per una superfície que supera el 10% de l'illa
de La Gomera amb 3.986 hectàrees de protecció.

Va ser declarat com a tal en 1981. Posteriorment, en 1986, la Unesco ho va incloure

entre els béns que formen part del Patrimoni de la Humanitat.

Les escarpades muntanyes i l'Oceà conformen un clima singular, humitat, boira i molta,
molta vida, amb la persistent presència de laurisilva.

10.- El parc nacional marítim-terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera és un conjunt d'illots

espanyols pertanyent a l'arxipèlag balear.

Va ser declarat parc nacional Marítim Terrestre el 29 d'abril de 1991.

Manté un ecosistema inalterat, aïllat, propi del Mediterrani. La seua riquesa sol ser aliena
a les cambres: el fons marí. Conserva endemisme i és un punt essencial en les rutes
migratòries de més de 150 ocells.

S'arriba únicament amb vaixell des de Mallorca.

11.- El parc nacional de Cabanyero es troba en els Montes de Toledo, entre Ciudad
Real i Toledo.
És llar d'espècies protegides.
El que anava a ser un camp de tir militar de 16.000 hectàrees en 1987 es va convertir, un
any després en Parc Natural. La seua declaració com a Parc Nacional no va arribar fins a
1995, en la qual es va estendre la conservació a un territori de més de 40.000 hectàrees.

12.- Serra Nevada és un espai natural espanyol situat en Serra Nevada i compartit per les
províncies de Granada (65%) i Almeria (35%), a Andalusia.

Esglaia contemplar des del mirador de Sant Nicolás l’Alhambra i Serra Nevada darrere.

Segons la definició oficial, Serra Nevada representa els sistemes naturals lligats a la
mitjana i alta muntanya mediterrània: més de 2.000 espècies vegetals, 66 d'elles
endemismes, i animals (amb protagonisme de la cabra) i insectes (entomofauna), també
únics del lloc.

Aquest parc ocupa 86.208 hectàrees.

13.- El parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia comprén les illes gallegues
d’Ons, Cíes, Sàlvora i Cortegada.

Té una extensió de 1.194,8 ha terrestres i 7.285,2 hectàrees de superfície marítima. La

seua riquesa, malgrat el que puguen revelar les precioses imatges del lloc, es troba en el
fons de la mar, entre les llegendes de vaixells afonats, amb una diversitat inacabable
d'ecosistemes. En la superfície, el complex dunar, els penya-segats i les platges.

14.- El parc nacional de Monfragüe es troba a Càceres.

Travessen el parc dos rius, el Tajo i el Tiétar.

Es va declarar parc natural el 4 d'abril de 1979. S'ha convertit en un referent del turisme
ornitològic.

Ocupa més de 18.350 hectàrees.

15.- El parc nacional de la Serra de Guadarrama és una àrea protegida de les províncies
espanyoles de Madrid i Segòvia.

Comprén 33.960 hectàrees. Una llarguíssima cadena muntanyenca de quilòmetres de

longitud, un tall abrupte en la zona central de la Península. Combina la vida de l'alta
muntanya, els boscos de pinedes, i els camins transhumants que els homes recorrien
durant mesos amb el bestiar.

És l'últim parc nacional incorporat a la llista, el 25 de juny de 2013.