Pràctica 1: Sortida de camp

Grau d’Educació Primària

2on curs
Ciències Socials i la seva Didàctica I
Mestre: Antoni Ordinas Garau
Alumne: Miguel Bou Languil
ÍNDEX
1ª Aturada: Puig de Randa…………………………………………………………………2
Activitat……………………………………………………………………………………….4
2ª Aturada: Far de Cap Blanc i torre de Cap Blanc……………………………………..8
Activitat……………………………………………………………………………………...10
3ª Aturada: Cala Beltràn…………………………………………………………………..11
Activitat……………………………………………………………………………………..13
Conclusió……………………………………………………………………………………13
Bibliografía………………………………………………………………………………….15

1
1ª Aturada: Puig de Randa
La primera aturada es tracta del Puig de Randa que està situat al municipi de
Llucmajor. El Puig de Randa pertany a un conjunt de muntanyes que és anomenat
Massís de Randa, aquest conjunt està situat entre les comarques de Pla i Migjorn. I
repartides principalment entre els municipis de Llucmajor i Algaida, però també
formen part de Montuïri i Porreres. Els Puigs que formen el Massís de Randa són: el
Puig de Randa, el Puig d’en Ros, el Puig de la Comuna, el Puig d’en Galdent, en
Claret, el Puig de ses Bruixes, s’Escolà i es Socorrat. El conjunt de tots els puigs
ocupen una superficie de 3700 hectàrees.

A la imatge podem veure el Puig de Randa, el topònim del puig ha estat influit pel
poble que té a sota, el poble de Randa, per tant, es podria dir que aquest puig
pertany al poble. Aquesta elevació, es de les més altes de totes les que formen el
Massís de Randa amb una alçada de 543 metres.
Els relleus més considerables d’aquests puigs son el de Puig de Randa i Son Roig
que s’integren en un sol massís dividit per la erosió remontant del barranc i es
aprofitat per el camí de pujada al Santuari de Cura. Just davall de una pendent
pronunciada està situat el Santuari de Gràcia. Aquest està situat dins una petita
cova de desenes de metres d’altura, a on han treballat intensament la dissolució i

2
encara més la desegregació meteòrica per la condició de les fines capes
alternadament durs i blans.
La escassa resistència a l’erosiò d’un dom ha donat a lloc una depressió
anomenada Sa Costa, pel seu declivi cap al rectilini vall de Binilegant-Son ponç-Son
Montserrat. Aquest vall junta les seves aigües a l’anterior a les inmediacions de Es
Pèlig.
En quant a la flora podem trobar als voltants dels cims boscos de pi blanc i restes
d'alzinar.
El pi blanc, també conegut com pi d’en Llorens o pi campaner, és una varietat del
Pinus halepensis, anomenada Ceciliae. Són arbres autòctons de les Illes Balears,
perennifolis i monoics, necessiten climes mediterranis, amb abundància de sol i
sense excés de pluges o de fred. Creix bé en vessants secs, preferentment sobre
terrenys calcaris o iesífers i propers al litoral. El podem trobar des del nivell del mar
fins als 1000 m.
I les alzines, també conegudes com aglaner, aulina i bellotera, el nom científic es
Quercus ilex. També són autòctones de les Illes Balears, és l'espècie més
característica dels boscos mediterranis, és indiferent al tipus de sòl i creix des del
nivell del mar fins als 1300-1400 m, i excepcionalment arriba als 2000 m.
En canvi les valls estan cobertes d'ullastre i de zones de conreu d'ametller, d'olivera
i de garrofer.
L’ullastre, conegut també com olivera borda, oliveró, olivó al País Valencià, o roboll o
roboll d’olivera i revell quan és petit, es l’olivera silvestre i el seu nom científic es
Olea europaea. Pertany a la família de les oleàcies i es autòctona de les Illes
Balears, produeix olives, es tracta d’una planta adaptada al clima mediterrani, és
indiferent al tipus de sòl i creix des del nivell del mar fins als 1500 m al sud.
L'ametller és conegut científicament com Prunus dulcis o Amygdalus communis. No
es una espècie autòctona de les Illes Balears, es un arbre de fulla caducifòlia,
pertany a la família de les rosàcies i produeix l'ametlla. Creix a zones de climes
temperats, secs i un poc àrids, prefereix les terres calcàries i creix des del nivell de
la mar fins als 1000 m.
L’olivera es la mateixa planta que l’ullastre, l’única diferencia es que s’anomena
olivera quan es conrea i s’anomena ullastre quan es silvestre. El nom científic i les
característiques són les mateixes.
El garrofer, anomenat també garrover o garrofera, té com a nom científic Ceratonia
siliqua. És una espècie autòctona de les Illes Balears, pertany a la família de les
lleguminoses, produeix el fruit de la garrofa, el tipus de sòl és indiferent, creix a
zones de clima sec, suau i càlid, per tant, a prop del litoral fins als 600 m d’altitud.
Entre la fauna destaquen l'eriçó africà, el liró, la mostela, el pitroig i el corb.

3
L’eriçó africà o l’eriçó de panxa blanca conegut científicament com Atelerix algirus és
un mamífer procedent de l’Àfrica occidental, central i oriental. La seva arribada a les
Illes Balears ha estat una introducció intencional per al seu comerç com animal de
companyia.
Els lirons científicament anomenats Gliridae, són una família de rosegadors
esciüromorfs. Habiten principalment Europa, tot i que també n'hi ha a Àfrica i Àsia.
Són especialment coneguts per la seva llarga hibernació. També són coneguts per
altres noms com: gat mart(a), rata dormidora, rata bosquina, rata cellarda i rata de
celler, rat grill, rat esquirol, i menjaavellanes.
La mostela, mustela o paniquera, també anomenada mostel o estel, té com a nom
científic Mustela nivalis, i es el carnívor més petit de tots. Tot i que la podem trobar a
Mallorca no es una espècie auctòctona de l’illa.
El pit-roig, conegut també com, barba-roig, rupit o ropit, reiet al País Valencià,
reientí, reientinc o piquet roget, té com a nom científic Erithacus rubecula. Aquests
ocells arriben a Espanya desde Irlanda i Gran Bretanya a causa de una migració
que fan cap al sud de europa.
El nom científic dels corbs es Corvus corax. Són animals omnívors pel que tenen
becs i potes robustos però poc especialitzats. Se solen alimentar de petits animals,
ous, carronya i fins i tot aliments vegetals. És un ocell sedentari que està molt estès
per l’hemisferi nord, manca a Europa central, on ha esta extingit. Als Països
Catalans n’hi ha unes 3000 parelles distribuïdes per tot el territori llevat del sud del
País Valencià. A Catalunya és més freqüent al Pirineu i en algunes zones
muntanyoses del sud.

Activitat:
El dia després de l’excursió es pot fer una activitat amb els noms científics dels
arbres i dels animals.
Se'ls hi dona una taula als alumnes amb les fotos de cada animal i planta a la
columna de l’esquerra. Els nins i nines hauran de posar el nom comú que creguin
que te cada element a la columna del mig i a la de la dreta el nom científic. L’ordre
dels noms comuns i noms científics, tant d’animals com de plantes estan
desordenats per a que no sigui una activitat de copiar i d’aquesta manera hagin de
pensar o demanar ajuda al mestre si estan molt perduts.
Noms comuns:
Plantes: Ametller, pi blanc, ullastre/olivera, garrofer, alzina
Animals: Corb, mostela, eriçó africà, pit-roig, liró

4
Noms científics:
Plantes: Pinus halepensis ceciliae, Quercus ilex, Olea europaea, Prunus dulcis,
Ceratonia siliqua
Animals: Atelerix algirus, Gliridae, Mustela nivalis, Erithacus rubecula, Corvus corax

Aquesta seria la taula que els alumnes haurien d’emplenar.

Plantes

5
Animals

6
2ª Aturada: Cala Beltran

Cala Beltran o Cala en Beltran es una cala situada a la costa meridional, pertanyent
al municipi de Llucmajor, que es troba a prop de la urbanització Cala Pi, situada al
litoral de la possessió de Capocorb Nou. És una petita cala serpentejada entre
penya-segats de 210 metres de llargària i 15 metres d’amplària , localitzada a la
desembocadura del torrent de Cala Beltran. Es troba al final d'una entrada del mar
d'un centenar de metres i descriu una doble corba de tal manera que des de la cua
no es veu l'entrada de la cala. És de roques, gairebé no hi ha sorra i no està
urbanitzada. El topònim de la cala Beltran prové del primer establiment que es va
fer a Capocorb, un rafal (explotacions agricoles de caràcter familiar de menor
extensió que les alqueries) proper a la cala s'entrega a Bertran de Iuro Augusto l'any
1244.
La Cala Beltran i el seu torrent pertanyen a la part més propera al mar de la Marina
de Llucmajor, la seva extensió va des del Davallador del Pou Salat fins a s'Estanyol
de Migjorn.
Aquesta zona, està classificada com àrea natural d’especial interès (ANEI) per part
del Govern de les Illes Balears, i té una superfície de 3034 hectàrees. Aquestes
àrees naturals d’especial interès són figures de protecció de la naturalesa inferiors a
la dels parcs naturals. Les ANEI són figures de protecció que impliquen una

7
restricció dels usos que se’n poden fer, com l’agricultura intensiva o construccions,
entre altres. Es un sistema per conservar i protegir els valors paisatgístics d’un
determinat espai. Un altre espai de ANEI es el Massís de Randa esmentat
anteriorment.
A la part més alta del penya-segat, enfront la torre de Cala Pi, podem observar que
el sòl es una lumaquela formada per multitud de mol·luscs, es tracta d’una antiga
platja de Pliocè, període que va començar fa 5,3 milions i va acabar fa 1,8 milions
d’anys. Aquest tipus de roques que trobam sota els nostres peus ha sigut emprat
per fabricar rodes de molar gràcies a les seves propietats abrasives. A la part del
torrent, aquest ens permet poder veure una secció dels edificis esculls del Miocè
superior, període on el començament va ser fa 11,6 milions d’anys i l’acabament va
ser fa 5,3 milions d’anys.
El sòl està constituït per terra rossa, coneguda a Mallorca com a call vermell, la roca
sedimentària la qual és erosionada per dissolució a través de l'acció combinada dels
àcids orgànics i de l'aigua de pluja, presenta en la superfície basses temporals i
barrancs.
El clima es caracteritzat per l'aridesa, la sequedat augmenta durant la primavera i
l'estiu. Les precipitacions més abundants tenen lloc durant la tardor i les
temperatures solen oscil·lar entre els 16 i 17 °C de mitjana, la temperatura més
baixa és de 10,2 °C de mitjana al gener i 24.9ºC de mitjana a l’agost.

En quant a la vegetació climàtica trobam els ullastres i el pi blanc, com al Puig de

Randa, i les mates (Pistacia lentiscus). A més també hi creixen escanyacabres
(Cneorum tricoccon), esparregueres (Asparagus horridus, Asparagus acutifolius i
Asparragus albus), les estepes (Citus albidus i Citus salvifolius), el fenàs
(Brachypodium retusum), lletreres (Euphorbia maresii Knoche subsp. maresii), rapa
de frare (Arum pictum L. subsp. sagittifolium Rosselló & L. Sáez) i la vidalba
(Clematis vitalba L.). També hi son la ceba marina (Urginea maritima (L.) Baker), el
narcís (Narcissus serotinus L.), el safrà bord (Crocus cambessedesii J. Gay), la
savina (Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman) i les orquídies
(Barlia lobertiana (Loisel)Greuter). A les basses s'hi troben algues i als
penya-segats,es poden trobar plantes del gènere Limònium (Limonium) i del
Socarrel (Dorycnium pentaphyllum Scop.).

– Escanyacabres (Cneorum tricoccon): És una planta que la podem trobar a les Illes
Balears, té propietats medicinals, produeix un fruit vermell i la seva fitogeografia es
Mediterrània-occidental.
– Esparregueres (Asparagus horridus, Asparagus acutifolius i Asparragus albus):
Aquestes plantes les podem trobar a les Illes Balears, produeixen els espàrrags i la
seva fitogeografia es Mediterrània-meridionala.
– Estepes (Citus albidus i Citus salvifolius): Son plantes autòctones, s’utilitzen pel
mobiliari, construcció i eines i la seva fitogeografia es Mediterrània-occidental.
– Fenàs (Brachypodium retusum): És una planta que podem a les Illes Balears i la

8
seva fitogeografia es Mediterrània.
– Lletreres (Euphorbia maresii Knoche subsp. maresii): És autòctona de les Illes
Balears i la seva fitogeografia es Mediterrània (Balear).
– Rapa de frare (Arum pictum L. subsp. sagittifolium Rosselló & L. Sáez): Aquesta
també és autòctona de les Illes Balears, té venositats blanquinoses i la seva
fitogeografía es Mediterrània (Balear).
– Vidalba (Clematis vitalba L.): La podem trobar a Mallorca, les seves propietats son
medicinals i la seva fitogeografia es Eurosiberiana.
– Ceba marina (Urginea maritima (L.) Baker): La podem trobar a les Illes Balears, te
propietats medicinals i usos simbòlics i la seva fitogeografia es
Mediterrània-meridionala.
– Narcís (Narcissus serotinus L.): També la podem, trobar a les Illes Balears i la
seva fitogeografia es Mediterrània-meridionala.
– Safrà bord (Crocus cambessedesii J. Gay): Aquesta és autòctona de les Illes
Balears i la seva fitogeografia es Mediterrània (Balear).
– Savina (Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman): Aquesta planta
també també està a les les Illes Balears, s’utilitza per mobiliari, eines, construcció, té
propietats medicinals i la seva fitogeografia es Mediterrània-meridionala.
– Orquídies (Barlia robertiana (Loisel)Greuter): Aquesta darrera planta també es
troba de les Illes Balears i la seva fitogeografia es Mediterrània.

I en quant a la fauna podem trobar el calàpet (Bufo viridis ssp. balearica), la serp de
garriga (Macroprotodon mauritanicus), la tortuga de terra (Testudo hermanni), el
busqueret coallarga (Sylvia balearica), el corb (Corvus corax), l’esparver (Accipiter
nisus), l’òliba (Tyto alba), la milana (Milvus milvus), el mussol (Athene noctua), el
sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el conill (Oryctolagus cuniculus) i el corb marí
(Phalacrocoracidae). Les basses, que romanen seques durant l'estiu, acullen una
interessant comunitat de crustacis (Crustacea), d'insectes (Insecta) i d'amfibis
(Amphibia).
–
Calàpet (Bufo viridis ssp. balearica): No es espècie autòctona de les Illes Balears,
probablement va ser portada de manera pasiva barrejades entre mercaderies i la
seva distribució pertany a la zona Paleàrtica.
– Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus): No és espècie autòctona de les
Illes Balears, va arribar, probablement, duita pels romans des de Argelia i la seva
distribució es a la zona Mediterrània.
– Tortuga de terra (Testudo hermanni): Aquesta espècie tampoc és autòctona de les
illes, va ser introduïda en temps remots, la seva zona de distribució es la
Circunmediterrània.
– Busqueret coallarga (Sylvia balearica): Es reconeguda com espècie endèmica de
les Illes Balears.
– Corb (Corvus corax): Varen tornar a Balears a finals del segle XX i la seva zona de
distribució es la Paleàrtica i la Neàrtica.
– L’esparver (Accipiter nisus): Aquests animals normalment no els trobam a les illes,

9
però pot ser que a l’hivern, durant l’etapa de migració del nord d’Europa i Àsia cap al
sud, passin per Mallorca i arribin al seu destí, Àfrica del Nord la seva zona de
distribució solen ser moltes zones d’Euràsia.
– L’òliba (Tyto alba): Es una espècie cosmopolita però també es sedentaria a
España.
–Milana (Milvus milvus): És una espècie que resideix a Mallorca i Menorca, i la seva
zona de distribució es la Paleàrtica, on més és concentra es a Europa central i
occidental.
– Mussol (Athene noctua): A la Península Ibèrica es habitual al litoral Mediterràni,
també la podem trobar des del nord d’Europa fins al centre de Gran Bretanya i cap a
l’est arriba fins a Manxúria.
– Sebel·lí (Burhinus oedicnemus): A Balears està present a totes les illes grans, es
resident i també arriben migrants i hivernants, i la seva zona de distribució es la
Paleàrtica.
– Conill (Oryctolagus cuniculus): És abundant a Mallorca i Cabrera i va ser introduït
per l’home a totes elles, la seva zona de distribució abasta el nord d’Àfrica i tota
Europa fins a Rússia.
– Corb marí (Phalacrocoracidae): No es una espècie autòctona de les Illes Balears,
però es poden trobar a aigües dolces i costes de tot el món. Com per exemple a la
Xina, on s’utilitzen per pescar.

A Mallorca se n'han inventariat 109 i d'elles, 90 estan ubicades dins la marina de

Llucmajor. Aquestes basses formen ecosistemes de gran importància per la qual
cosa han estat declarades Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Son ecosistemes
protegits per conservar els hàbitats naturals i així garantir la biodiversitat.

Activitat:
Explicarem als alumnes quines plantes hi ha per la zona de la segona aturada i els
hi mostrarem imatges de les plantes. L’activitat que han de fer consisteix en trobar
una de les plantes que s’han mostrat i, per al próxim dia de classe, fer una recerca
d’informació sobre el nom científic de la planta, sobre quin tipus de planta es, si
s’utilitza per la medicina o per qualque camp d’estudi i en quin climes sol aparèixer.

10
3ª Aturada: La Torre i el Far de Cap Blanc

Far de Cap Blanc

Torre de Cap Blanc

El Far de Cap Blanc està a 30 quilòmetres de Llucmajor. Aquest far el podem

localitzar a les coordenades amb latitud 39º 21,8’ N i longitud 2º 47,3’ E, es troba a
95 metres sobre el nivell del mar, el seu abast nominal es de 15 milles nàutiques i
les seves mesures son 12 metres d’alçada i la part inferior té forma de con trencat i
la superior de cilindre d’uns 4 metres de diàmetre. Aquest far juntament amb el far
de Cala Figuera marquen els extrems de la badia de Palma. A continuació adjuntaré
una imatge dels terrenys emprats al far.

11
Imatge 1

Cap a l’altre costat del cap podem veure que hi ha un camí que passa al costat de la
mar ja que aquest camí está sobre el penya-segat de Cap Blanc. Aquesta ruta va
des del far de Cap Blanc fins a Cala Pi, passant per la torre de defensa de Cap
Blanc i Cala Beltran. La torre de Cap Blanc és una torre de vigilància i de defensa,
té una alçadada de 10 metres i una amplada de 4 metres. Es pot accedir a l’interior
de la torre per l’escala exterior, i amb l’escala interior es pot accedir a la part
superior d’aquesta.

Tant el far com la torre de Cap Blanc pertanyen a la plataforma calcàrea coneguda
com la Marina de Llucmajor que també hem mencionat anteriorment. Aquesta que té
una superfície plana, salvatge i pedregosa contrasta amb els acantilats de
vertiginoses parets.Els acantilats de la Marina registren les seves màximes altures a
Cap Blanc, un penya-segat vertical d’uns 120 metres que està constituit amb els
materials del Miocé superior. En algunes ocasions es poden apreciar eolianites
formades als penya-segats. Les eolianites són roques formades per la litificació del
sediment dipositats per l’acció del vent. A la garriga dels penya-segats habiten
rèptils i petits mamífers.
La flora del penya-segat són: els ullastres i la garriga, com a Cala Beltran, i falguera
aquàtica (Salvinia natans), juntament amb espècies endèmiques acantonades als
penya-segats constitueixen la flora de la zona entre les quals també cal assenyalar,
en menor mesura, cultius arboris (ametllers (Prunus dulcis/Amygdalus communis)) i

12
pastures de secà (cereal) distribuïts per tot el terreny.

Tot just a 300 metres del far està la bateria de costa del Cap Blanc: una serie de
passadissos secrets, que van perteneixer a una bateria militar i que encara es
poden visitar. També es poden veure les barraques i el lloc on s’ocultaven els quatre
cañons Vickers.

Cap Blanc, apart de ser un lloc geogràfic, històric i paisatgístic, també es un lloc
tràgic, perquè moltes persones l’han emprat per treure’s la vida. A una notícia del
Última Hora informen que són més casos de dones que d’homes les que intenten
treure’s la vida, però ho aconsegueixen més ells que elles.

Activitat:

L’activitat es durà a terme després de la sortida, i consistirà en cercar un lloc de

costa on els alumnes creguin que hagi d’haver-hi un far. Hauran de cercar un punt
on el sòl estigui més o manco pla, perquè si te elevacions no es podrà situar, on no
hi hagi la menor flora possible, ja que volem construir l’estructura però sense fer
malbè a la natura, i, per últim, no ha d’haver-hi uns altres fars molt a prop d’on el
volguem situar, perquè si n’hi ha uns altres no és necessari construir aquest.

Eines que es poden emprar per fer l’activitat:

- Per cercar si n’hi ha altres fars a prop, podem emprar Google maps o llibres
d’informació.
- Per saber si es una zona plana o amb elevacions podem emprar la pàgina Ideib.
- Per saber si hi ha flora podem emprar les fotos que fa la gent i les pujen a Google
maps o fins i tot poden anar allà a comprovar-ho, però això és més complicat.

Conclusió:
Des del meu punt de vista crec que he fet lo màxim que he pogut per elaborar un
bon treball ja que he anat a cada aturada a treure la foto i a investigar el lloc, també
he visitat unes quantes biblioteques, dues de la UIB i una de Palma, la Biblioteca
Bartolomé March, on vaig trobar i consultar els llibres que ens va recomanar emprar
els nostre professor. A més, també he dut a terme una recerca per internet i he
emprat pàgines del govern i pàgines de la UIB, entre moltes més recerques.
El que no he pogut fer, ha estat descriure el tipus d’orografia de cada aturada, i
sobre la distribució dels territoris només he aconseguit un plànol del Govern del Far
de Cap Blanc però dels altres punts d’interès no he pogut aconseguir-ho.

13
En quant a la meva tria de les aturades, no ha sigut dolenta però tampoc perfecta.
Això ho dic perquè he elegit llocs amb geografia sobre la qual tratar al treball, però
també són punts d’interès on abunda la història. Per aquest motiu crec que jo mateix
m’he complicat un poc el treball, però finalment l’he pogut treure.
En quant al treball m’agradaria fer un suggeriment pels pròxims anys. No es sobre
l’enfocament perquè està perfecte, per què com l’assignatura tracta sobre geografia
veig correcte que només s’hagi de posar informació d'aquest tema. La recomanació
que vull fer es sobre la quantitat de persones que fan el treball, per exemple, ara
l’hem fet individualment i ha estat un poc feixuc de fer, i el següent segurament ho
sigui més encara, ja que és més extens i complicat que aquest. La meva proposta
seria provar a fer la primera o la segona pràctica en parelles, les dues no perquè
també hem de saber treballar individualment. La tercera pràctica també es en grup
per tant ja es farien dues en grups o parelles, però des del meu punt de vista com a
alumne, a jo m’agradaria més fer la tercera pràctica individualment, ja que no es tan
cargada, i fer una de les dues primeres en parelles, perquè d’aquesta manera pots
anar-te’n amb un company a fer les fotografies i les recerques i es converteix en un
projecte més amè i dinàmic.

14
Bibliografia:

Acantilado de Cap Blanc. (s. f.). Fincas Llucmajor.

http://www.fincasllucmajor.com/es/cap-blanc

Accipiter nisus. (2021, 2 diciembre). En Wikipedia, la enciclopedia libre.

https://es.wikipedia.org/wiki/Accipiter_nisus#Distribuci%C3%B3n_y_h%C3%A

1bitat

Agüera, A. (2021, 9 mayo). Cap Blanc, el punto de no retorno. Ultima Hora.

https://www.ultimahora.es/noticias/sociedad/2021/05/03/1259201/historia-cult

ura-mallorca-cap-blanc-retorno-suicidio.html

Alzina. (2021, 29 octubre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina

Ametller. (2021, 14 diciembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ametller

Amphibia. (2021, 25 noviembre). En Wikipedia, la enciclopedia libre.

https://es.wikipedia.org/wiki/Amphibia

Animals del nostre entorn: Mamífers - El conill. (s. f.). Plantes i animals del

nostre entorn. http://www.xtec.cat/%7Efturmo/d108/mamifers/conill.htm

Animals del nostre entorn: Ocells - El mussol. (s. f.). Plantes i animals del

nostre entorn. http://www.xtec.cat/%7Efturmo/d108/ocells/mussol.htm

Animals del nostre entorn: Ocells - L’Ã2liba. (s. f.). Plantes i animals de nostre

entorn. http://www.xtec.cat/%7Efturmo/d108/ocells/oliba.htm

Arbolapp (1.6). (2014). [Aplicación móvil]. App Store. https://www.arbolapp.es/

Àrea natural d’especial interès. (2020, 24 noviembre). En Wikiwand.

https://www.wikiwand.com/ca/%C3%80rea_natural_d%27especial_inter%C3

%A8s

15
Arum pictum L. subsp. sagittifolium Rosselló & L. Sáez. (s. f.). Herbari Virtual

del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/1246/especie/arum-pictum-l-subsp-sagitt

ifolium-rossello-l-saez

Asparagus horridus L. in J.A. Murray. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani

Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/318/especie/asparagus-horridus-l-in-j-a-

murray

Atelecyclus undecimdentatus (nombre científico) / Ictioterm.es. (2007).

Ictioterm. http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=305

B. (s. f.). Qué ver y qué hacer en Llucmajor en 2019 | Balearity. Balearity -

Balearic Islands Guide. https://es.balearity.com/mallorca/llucmajor

Barlia robertiana (Loisel) Greuter. (s. f.-a). Herbari Virtual del Mediterrani

Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/13/especie/barlia-robertiana-loisel-greut

er

Barlia robertiana (Loisel) Greuter. (s. f.-b). Herbari Virtual del Mediterrani

Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/13/especie/barlia-robertiana-loisel-greut

er

Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani

Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/292/especie/brachypodium-retusum-per

s-beauv-

16
Busqueret coallarga. (2021, 1 diciembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Busqueret_coallarga

Cahner, M, Lluch, E. (1969). Versió electrònica. Catalunya.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0054261.xml

Cala Beltran. (2021, 14 noviembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_Beltran

El Cap Blanc en Mallorca: el rincón más salvaje de la isla. (2018, 25 octubre).

TRAVEL LOST.

https://www.ferrerhotels.com/travellost/el-cap-blanc-en-mallorca/

Categoria:Platges de Llucmajor - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2021, 9

agosto). En Viquipèdia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Platges_de_Llucmajor

Categoria:Torrents de Llucmajor - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013, 26

diciembre). En Viquipèdia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Torrents_de_Llucmajor

Cistus albidus L. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/942/especie/cistus-albidus-l-

Clematis vitalba L. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/947/especie/clematis-vitalba-l-

Cneorum tricoccon L. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/1187/especie/cneorum-tricoccon-l-

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). (2016, 29 marzo).

17
Comissió de nomenclatura del GOB. (2006). Llista de noms recomanats
d’aucells en l’àmbit Balear.
http://www.gobmallorca.com/images/stories/pdf/llistatnoms.pdf

Company et al. (2007). Atles Gran Enciclopèdia de Mallorca. Promomallorca,

S.L.
Listado de especies. Arbolapp.

https://www.arbolapp.es/especies-nombre-cientifico/?especies[]=7&especies[]

=10&especies[]=12&especies[]=17&especies[]=18&especies[]=19&especies[]

=22&especies[]=23&especies[]=24&especies[]=27&especies[]=29&especies[]

=33&especies[]=37&especies[]=39&especies[]=41&especies[]=42&especies[]

=43&especies[]=44&especies[]=45&especies[]=47&especies[]=52&especies[]

=53&especies[]=54&especies[]=55&especies[]=57&especies[]=59&especies[]

=70&especies[]=72&especies[]=77&especies[]=81&especies[]=83&especies[]

=85&especies[]=90&especies[]=91&especies[]=97&especies[]=98&especies[]

=100&especies[]=103&especies[]=105&especies[]=108&especies[]=109&esp

ecies[]=110&especies[]=111&especies[]=112&especies[]=121

Corb. (2021, 9 diciembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Corb

Crocus cambessedesii J. Gay. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani

Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/1216/especie/crocus-cambessedesii-j-ga

de Infojardin, T. (s. f.). Helecho acuático, Helecho de agua, Helechitos de

agua, Salvinia - Salvinia natans. Infojardin.

https://fichas.infojardin.com/acuaticas/salvinia-natans-helecho-acuatico-helec

18
ho-agua.htm#:%7E:text=Helecho%20acu%C3%A1tico%2C%20Helecho%20d

e%20agua,de%20agua%2C%20Salvinia%20%2D%20Salvinia%20natans

Drimia maritima (L.) Stearn. (s. f.). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/344/especie/drimia-maritima-l-stearn

eolianita - español - definición, gramática, pronunciación, sinónimos y

ejemplos. (s. f.). Glosbe. https://es.glosbe.com/es/es/eolianita

Esparver comú. (2021, 1 noviembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esparver_com%C3%BA

Euphorbia maresii Knoche subsp. maresii. (s. f.). Herbari Virtual del

Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/945/especie/euphorbia-maresii-knoche-s

ubsp-maresii

Ficha playa Cala Beltran. (2011). Disfruta la playa.

http://www.disfrutalaplaya.com/es/Mallorca/Llucmajor/Playa-Cala-Beltran.html

Garrofer. (2021, 12 diciembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Garrofer

Geográfica, C. N. D. I. (2020, 15 diciembre). Iberpix. Instituto Geográfico

Nacional. https://www.ign.es/iberpix2/visor/

G.O.B. (2013). Conservem la milana (Milvus milvus) a Mallorca. Biologia.

Conservem la Milana a Mallorca.

http://www.gobmallorca.com/milana/biologia.html

Gobierno de España. (s. f.-a). Faro del Cap Blanc – Cabo Blanco | Fars de

Balears. Faros de Baleares.

https://www.farsdebalears.com/es/faro-del-cap-blanc-%E2%80%93-cabo-blan

19
co#:%7E:text=Apariencia%20diurna-,Historia,a%20emplearse%20parafina%2

0de%20Escocia.

Gobierno de España. (s. f.-b). Lugares de Importancia Comunitaria.

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-na

tura-2000/rn_pres_tipos_lugares_LIC.aspx

GOIB. (2020). Serps introduïdes a Mallorca.

https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/serps_introduides_a_mallorc
a_2020/

Gómez-Pujol, L, Balaguer, P, Fornós, J.J. (2016). El litoral de Mallorca:

síntesis geomórfica.
https://core.ac.uk/download/pdf/154376785.pdf

Gustavo (2017). Atelerix albiventris (Wagner, 1841)

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/
atelerixalbiventriswagner1841_tcm30-436544.pdf

Ibérica, F. (2017, 10 enero). Mochuelo común o Mochuelo europeo (Athene

noctua). Fauna Ibérica.

https://www.faunaiberica.org/mochuelo-comun-europeo

(Imatge 1) Morey, J. (2013). Cap Blanc [Plànol]. Fars de Balears.

https://www.farsdebalears.com/sites/default/files/cap-blanc-i.pdf

Insectos (clase Insecta). (s. f.). NaturaLista Mexico.

https://www.naturalista.mx/taxa/47158-Insecta

Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman. (s. f.). Herbari Virtual

del Mediterrani Occidental.

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/146/especie/juniperus-phoenicea-l-subs

p-turbinata-guss-nyman

20
Lirons. (2021, 19 julio). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lirons

López, B. (2020). Cala Pi - Es Bancals.

https://sge.usal.es/archivos_pdf/geolodia20/guias_geolodia20/gdia20guia_ma
llorca_cast.pdf

Lluchmayor (Islas Baleares). Artículo de la Enciclopedia. (2018, 26 agosto).

Enciclopedia Libre Universal en Español.

http://asmarin.us.es/index.php/Lluchmayor_(Islas_Baleares)

Marina de Llucmajor. (2021, 24 agosto). En Wikiwand.

https://www.wikiwand.com/ca/Marina_de_Llucmajor

Massís de Randa. (2021, 20 junio). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_de_Randa

Mostela. (2021, 19 septiembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mostela

Narcissus serotinus. (2021, 3 marzo). En Wikipedia, la enciclopedia libre.

https://es.wikipedia.org/wiki/Narcissus_serotinus

Pi blanc varietat Ceciliae. (2021, 22 noviembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia

lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_blanc_varietat_Ceciliae

Pit-roig. (2021, 24 octubre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pit-roig

La Tortuga Mediterránea. (2020, 16 julio). +Mallorca, la revista de Mallorca.

https://www.masmallorca.es/fauna/tortuga-mediterranea-mallorca.html#:%7E:t

ext=La%20tortuga%20mediterr%C3%A1nea%20

Rosselló et al. (1974). Baleares. Noguer.

21
Rosselló, V.Mª. (1964). Las Islas Baleares Mallorca el sur y sureste. Cámara

oficial de comercio, industria y navegación de Palma de Mallorca.

Ullastre. (2021, 22 noviembre). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ullastre

Viada, C. (2006). Libro rojo de los vertebrados de Baleares.

https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/libro_rojo_vertebrados_3ed_
2006-71695/

22