Espècie Invasora: Mufló de l'Atlas

1. Descripció de l’ecosistema receptor

El seu hàbitat natural es el nord africà: Argelia, Marroc, Mauritania, Túnez,
Libia, Egipte, Malí, Níger, Sudán, Chad.

Habita a les muntanyes de la regió sahariana el constitueixen les muntanyes

semiàrides de la serra de l'Atlas i les formacions rocoses de diferents àrees del
Sàhara. L'Atlas separa les costes del mar Mediterrani i de l'oceà Atlàntic del
desert del Sàhara i, de fet, és un dels factors que provoquen la sequedat
d'aquest desert.

Es la llar de moltes espècies endèmiques, sovint amenaçades. Dins d’aquests

animals estan el macaco de Gibraltar, el leopardo de Berbería , el ciervo de
Berbería, el arruí… I per l’altre banda les espècies d'arbres característiques són
el cedre de l'Atlas , el pi salgareny de l'Atlas o el roure andalús.
L'arruï o mufló de l'atles, va ser introduït a la dècada dels 60-70 a Sierra
Espuña i les illes Canàries (Canyades del Teide i calderes de Taburiente).

La xarxa tròfica del ecosistema, per un costat tenim al pi blanc que és l'espècie
arbòria predominant, encara que en zones altes predominen el pi pinassa i el
negral. Entre els amfibis destaca el gripau corredor i el gripau pintojo. Però,
sens dubte, són les aus el grup més conegut. A les masses forestals campegen a
plaer carboners, mites i trencapinyes. arriben a ser abundants l'àguila calçada i
l'àguila reial. L’ecosistema on es introduit és variat és a dir amb bastant
biodiversitat d'espècies.

A nivell trofic tenim com podeu comprovar amb la xarxa, productora com els pins
i el negral, consumidora primaris com el gripau corredor alimentant-se d’algues o
altres herbes, després consumidors secundaris com algunes vibores q habiten
per allà menjant consumidors primaris i per últim consumidors terciaris com
l'àguila reial alimentant-se de conills o petits mamífers.

2. Descripció de l'espècie invasora

El seu nom científic es Ammotragus lervia.
La seva taxonomía es:
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Familia: Bovidae

La seva dieta està formada per líquens, herbes, llavors, fulles d'arbustos i fulles
d'arbres com les acàcies. És a dir és un consumidor primari ja que s'alimenta de
productors, un ésser herbívor. I només té un únic depredadot, el lleopard.

El seu cicle vital és com el d’un mamífer qualsevol creix es desenvolupa amb el
seu hàbitat no es una especie acostumada a migrar, s’alimenta de manera
herbívora, es reprodueix normalment de setembre a novembre donant a part la
majoria de cops 1 cria de mufló segurixen la seva vida fent relacions familiars
amb pare mare i cries, i com tota espècie mor.
El seu nínxols ecològic normalment es en petits grups familiars d'uns quants
exemplars enviats per un mascle adult, encara que a finals de l'època de sequera
es poden formar grups més nombrosos de fins a diverses desenes d'animals
adults, joves i cries. Se solen mostrar més actius a les hores més fresques del
dia i es mouen amb un pas realment àgil i segur tant en terrenys relliscosos com
rocosos.

3. Descripció del proces d’invasio

Com passa amb altres pastadors, l'efecte de l'arruï sobre la vegetació herbàcia
és, en general, favorable: el pasturatge permet conservar les pastures herbacis
evitant o endarrerint la seva invasió per la vegetació llenyosa, millora la
cobertura de l'herba i incrementa tant la seva producció com a qualitat.

L'efecte de l'arruï sobre la fauna silvestre del Parc pot ser qualificat de
favorable. Molt probablement, els dos aspectes que mereixen més atenció són la
diversificació de les estructures pel pasturatge i l'aportació d'aliment als
necròfags.
Com assenyalem a la introducció, encara que creiem que l'arruï, com a espècie, no
suposa una amenaça per al Parc, sí que pot plantejar problemes, i seriosos, si no
és objecte d'una gestió adequada. El plantejament d'aquesta gestió ha de ser
semblant al que s'utilitza per a l'aprofitament de qualsevol altre recurs natural
renovable de caràcter forestal, que no es pot desvincular de la gestió de
l'ecosistema en conjunt, i menys quan aquest és un Parc Regional.

Per la part de sanitat es pot veure afectat per paràsits i malalties que per al
bestiar no plantegen problemes seriosos, però per a ell poden ser molt greus,
com ha passat recentment amb la sarna.