Amira El Mediouni i Júlia de Bofarull

- Nom comú i nom científic

Morrut roig de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)

- Descripció física de l'espècie

-És un insecte relativament gran, l’adult mesura entre dos i cinc

centímetres. Té un color vermell òxid i està dotat amb un pic
allargat característic. Al tòrax té unes taques arrodonides fosques
molt visibles. Els èlitres que protegeixen les ales, són del mateix
color i presenten línies estriades de color negre.

-Els ous són de forma ovalada, d’un color blanquinós i brillants.

-Les larves poden superar els cinc centímetres en el seu últim
estadi. Tenen un color groguenc i una càpsula encefàlica de color
marró fosc brillant, dotada d’unes fortes mandíbules.

- Dieta
Herbívors, però s’alimenten a base de palmeres.

- D'on és originària (regió/ns geogràfica/es)?

És originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia.

- Quin és el seu hàbitat? (regió d’origen)

Prové d’un hàbitat tropical, per tant, regions tropicals, com ara països de l’Àsia tropical:
Filipines, Indonèsia, Malàisia, Índia, Singapur… Però, com és l’hàbitat d’aquesta regió? Una
de les característiques dels climes tropicals és que estan amb pluges durant tot l’any, per tant,
hi ha una gran vegetació. En aquest clima hi ha dues estacions: la humida i la seca, sent
l’estació humida la que té més precipitacions. Pel que fa a les temperatures, aquestes són
altes, la humitat reforça la sensació de calor.
 Amira El Mediouni i Júlia de Bofarull

- Per quines regions del món s'ha estès? I de Catalunya?

S’ha estès per diversos països d’Àsia i Europa, que són els següents: Índia, Filipines,
Pakistan, Cambodja, Indonèsia, Vietnam, Japó, Xina, Tailàndia, Unió Europea.

I de Catalunya, podem observar com s’ha estès majoritàriament per tot el litoral català.

- Quan es va detectar per 1r cop a Catalunya?

Es va detectar a l’Estat espanyol l’any 1995 al litoral d’Andalusia i, uns anys més tard,
concretament l’any 2006, va arribar a Catalunya, concretament en palmeres de la comarca del
Baix Penedès.

- Com ha arribat a Catalunya?

No és del tot segur, però se suposa que es va produir la seva aparició per la importació de
palmeres prèviament infestades destinades a ser plantes del carrer, parcs i jardins.

- Quines característiques té aquesta espècie, que li permeten sobreviure fora de la seva

regió d'origen i que, per tant, la converteixen en bona competidora i en una espècie
invasores?
El morrut roig ha demostrat una gran capacitat d’adaptació a entorns diferents, i que, en un
principi, podrien semblar molt adversos per la seva supervivència. Tot i ser el seu clima
tropical, s’ha establert exitosament en zones mediterrànies. El morrut acostuma a estar en
zones amb temperatures semblants a les del seu hàbitat original. Així i tot, en el cas que es
trobi en una situació en què la temperatura sigui pròxima a zero, pot entrar en un estat de
dormància, és a dir, un estat físic d’inactivitat, com ara metabòlica. Aquesta resposta la du a
terme dins de la palmera, o inclús fora d’aquesta.

Existeixen diverses raons per les quals el morrut roig és un bon competidor com a espècie
invasora. Com hem observat, té una gran capacitat d’adaptació i supervivència, això fa que
s’adapti als nous hàbitats amb facilitat, generant una descendència fèrtil. A més, en unes
condicions ideals, s’ha de tenir en compte que es podria aconseguir milions de morruts adults
en un any, en un laboratori. Això ens demostra la seva alta capacitat reproductiva i invasora.
 Amira El Mediouni i Júlia de Bofarull

En resum, la seva capacitat d’adaptació i descendència fèrtil, és el que converteix el morrut

roig

- Quins efectes perjudicials té sobre els ecosistemes i espècies locals?

El principal efecte perjudicial que té el morrut roig com a espècie invasora, és la mort de les
palmeres autòctones. Aquest insecte és un perill i amenaça per a la supervivència de les
palmeres espanyoles, com ara el palmeral de Elche, que està declarat com a patrimoni
cultural de la humanitat per la UNESCO.

Els insectes van de flor en flor, pol·linitzen i fecunden les plantes, aquests generen més
llavors, que a la llarga, generen més plantes. No obstant això, recentment s’ha vist gràcies a
unes investigacions fetes pel Jardí de Botànica Marimurtra de Blanes que estan reduint la
quantitat d’insectes al jardí. Això és degut a la plaga invasora per part del morrut roig que
com hem esmentat és una plaga que amenaça acabar amb les palmeres, en aquest cas, les
mediterrànies.

D’aquest mateix exemple del Jardí Botànic, també es van emprar insecticides per poder
tractar a les palmeres infectades pel morrut roig i perquè no hi hagi contagis. El gerent del
Jardí, Jordi, explica: “Hem tirat més insecticida en el jardí en els últims quatre mesos que en
els vint anys anteriors”. També esmenta les conseqüències que això ha tingut pels insectes:
“Se’n moren els insectes, els ocells no tenen menjar… “El procés està alterant l’ecosistema”.

- Afecta a alguna/es espècie/s local/s? Quina/es i per què?

En la seva zona d’origen afecta al cocoter (Cocus nucifera) i palma africana
d'oli (Elaeis guineensis). A la zona mediterrània afecta principalment a palma
canària (Phoenix canariensis) i també a palmera datilera (Phoenix dactylifera),
la més estesa al nostre territori. Les menys afectades són les del gènere
Washingtonia. No se sap el perquè d’aquesta diferència d’afectacions dins de
les diverses palmeres.

- Té algun efecte perjudicial sobre les activitats humanes o sobre els humans? Quin/s?
No té cap efecte directe sobre les activitats humanes, però en causar la mort de la palmera pot
caure sobre algun vianant. Aquesta espècie sí que té un efecte perjudicial sobre les activitats
humanes, en concret les econòmiques. Un exemple d’això, és que la pèrdua d’un tipus de
palmera, anomenada Phoenix canariensis influeix de manera negativa en l’economia del
sector agrícola de les illes Canàries. La palmera s’usava en l’artesania, en l’alimentació
(palmera de dàtils) i com a planta decorativa. Altres zones que també es veuen afectades
econòmicament per la pèrdua de palmeres, són Elx, Oriola o Alacant.
 Amira El Mediouni i Júlia de Bofarull

- S'està prenent alguna mesura per controlar-la o mitigar els seus efectes perjudicials?
A) Tractaments fitosanitaris:
Preventius: Recomanen tractar de forma periòdica les palmeres més sensibles. Els
tractaments insecticides es fan mitjançant polvorització gruixuda a la valona fins a amarar de
producte l'ull de la palmera i la part interna de la base de les fulles o amb la tècnica
d'endoteràpia. Els tractaments també es poden fer amb nematodes entomo patògens.
De xoc: Quan es detecta una palmera afectada, es neteja immediatament les parts afectades i
s’apliquen tractaments fitosanitaris intensius. Un cop fetes aquestes operacions i si es vol
protegir la palmera en el futur, cal que es facin els tractaments periòdics preventius.

B) Sanejament de palmeres atacades amb possibilitats de recuperació:

Consisteix a eliminar les parts afectades de les palmeres atacades, fins a deixar-les netes de
plaga. Les restes obtingudes del sanejament es destrueixen mitjançant la trituració o altres
mètodes que garanteixin l'eliminació total de la plaga i s'han de dipositar en els punts de
recollida oficialment establerts. Un cop efectuades aquestes operacions, caldrà aplicar els
tractaments fitosanitaris periòdics preventius a la palmera.

C) Tala i eliminació de palmeres atacades sense possibilitats de recuperació:

Les palmeres mortes o no recuperables són eliminades com més aviat millor per minimitzar la
propagació de la plaga. Les restes afectades es gestionen com s’ha explicat en els altres
apartats.