Nom: Data:

UNITAT 1 - ELS ECOSISTEMES

1. Què és un ecosistema?

Cada ésser viu habita al lloc on pot

satisfer les seves necessitats d’aliment,
refugi, etc.

Un ecosistema està format per un

conjunt d’éssers vius i el medi físic on
viuen. Aquest medi físic inclou l’aigua, el
sòl, el clima, ...
Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els
boscos, les praderies i els deserts, i
ecosistemes aquàtics, que poden ser
d’aigua dolça o d’aigua salada.

Però que entenem per...?

 ...medi físic?: és el conjunt
d’elements que caracteritzen un ambient determinat, com el clima, el relleu, el
tipus de sòl,...
 ...éssers vius?: és el conjunt dels animals, plantes i altres organismes que hi viuen
i es relacionen.
2. Les relacions en els ecosistemes

Entre els éssers vius d’un ecosistema s’estableixen diferents tipus de relacions, com
aquestes:
1. La relació alimentària: Una cadena alimentària és una representació de la manera
en què s’alimenten els éssers vius d’un ecosistema i va des de l’ésser viu que
serveix d’aliment cap al que se n’alimenta.
2. La competència: A vegades els éssers vius tenen la mateixa necessitat i han de
lluitar per satisfer-la: La competència apareix quan dos éssers vius han de satisfer
una mateixa necessitat.
3. La cooperació: Els éssers vius també cooperen, és a dir, es presten ajuda els uns
als altres. La cooperació apareix quan dos éssers vius col·laboren i se’n beneficien.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 1

 Nom: Data:

ACTIVITATS (punts 1 i 2):

a. Completa els esquemes col·locant les paraules al lloc corresponent. Per
resoldre’ls, ajuda’t del dossier i dels vídeos que hem vist a l’aula.

Aquests vídeos estan penjats al blog.

ÉSSERS VIUS COOPERACIÓ MEDI FÍSIC CADENA ALIMENTÀRIA

els tipus de relació
COMPETÈNCIA relació entre ECOSISTEMA
poden ser de

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 2

 Nom: Data:

b. Explica amb les teves paraules què són els ecosistemes i quins components tenen.

Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius i el medi físic on viuen.

Components:
 éssers vius: animals, plantes, bacteris, virus, fongs,...
 medi físic: aigua, sòl, relleu,...

c. Digues un animal, una planta i un element del medi físic que podries trobar en
cadascun dels ecosistemes següents:

Element de
ECOSISTEMA Animal Planta
medi físic
Riu, vall,
Bosc Esquirol, guineu,... Pi, roure, alzina,...
muntanya,...
Dromedari, Cactus, rosa del
Desert Sorra, terra seca,...
camell,... desert,...
Vaca, ovella, Herba, alfals,
Prat Plana, vall, ...
cavall,... roselles,...

Riu Truita de riu, Algues, Pedres, troncs,...

d. Explica quina relació s’estableix entre una planta i els insectes que en pol·linitzen
les flors.

Les plantes i els insectes que les pol·linitzen tenen una relació de
cooperació. Els insectes i les plantes cooperen, és a dir, es presten ajuda
els uns als altres. Les plantes donen aliment als insectes (pol·len) i les
plantes gràcies a ells es poden reproduir.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 3

 Nom: Data:

3. Els ecosistemes. Els éssers vius.

Un ecosistema és un conjunt format éssers vius i el seu medi físic. Pot ser molt petit
(bassal d’un prat) o molt gran com un oceà. L’ecosistema més gran que podrem definir
és el format per la Terra i tots els éssers vius que hi habiten. Aquest ecosistema és la
BIOSFERA.
Tots els éssers vius s’agrupen en espècies / organismes / individus (lleons, alzines,
roselles, taurons,...). Els membres d’una espècie s’anomenen població i el conjunt de
totes les poblacions d’un ecosistema s’anomenen comunitat.

Imatge 2

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 4

 Nom: Data:

4. El medi físic. Relació amb els éssers vius.

El medi físic d’un ecosistema inclou nombrosos elements o factors que influeixen sobre
els éssers vius, com ara la temperatura, el grau d’humitat, el tipus de sòl,... El medi físic
pot ser terrestre o aquàtic on influeixen factors diferents.
 En els medis aquàtics els factors més influents són la salinitat (quantitat de sals),
la llum, els corrents, la temperatura, el tipus de fons. Segons la salinitat els medis
poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada. La llum depèn de la profunditat i de la
transparència de l’aigua.
 En els medis terrestres els factors més importants són el clima, el tipus de sòl i el
relleu. El clima inclou altres factors: la temperatura, la humitat, les estacions,...
El medi físic d’un ecosistema influeix sobre la vegetació. La combinació del relleu, clima i
el sòl determina si hi ha boscos, praderies, desert,... Per la seva banda el tipus de
vegetació determinarà els animals que hi poden haver en aquell ecosistema. Els éssers
vius poden modificar el medi físic. Per exemple, alguns animals excaven galeries al sòl
(ratolins, serps, conills,...) o fan barreres de troncs als rius (castors).

Imatge 3

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 5

 Nom: Data:

5. Els ecosistemes terrestres.

Hi ha molts ecosistemes terrestres diferents. En aquesta unitat estudiarem la selva, la
sabana i el desert.

El clima de la selva és càlid i les pluges

són molt abundants. A la selva tant les
plantes com els animals són molt
diversos i abundants.

Trobem arbres de gran alçària, lianes,...

i nombroses aus, simis i insectes.
La vegetació és tan densa que arriba
molt poca llum del Sol al terra.

El clima de la sabana és càlid i hi

plou molt poc.
Les plantes més abundants de la
sabana són les herbes, que donen
lloc a extensos prats.

Entre els animals destaquen grans

herbívors com la zebra i l’elefant, i
grans carnívors com el lleó. Imatge 5

El clima del desert és molt càlid durant el dia i

fred a la nit. Gaire bé no hi plou mai, per tant el
clima també és sec.
La vegetació és escassa. Només trobem
algunes gramínies i palmeres allà on hi ha
acumulació d’aigua (oasis).
Entre els animals, també molt escassos, hi
destaquen els petits insectes, rèptils (serps,
escorpins, llangardaixos,...), algun rosegador i
camells.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 6

 Nom: Data:

6. Els ecosistemes aquàtics.

Aquí podem diferenciar entre els d’aigua dolça i els d’aigua salada.
En el primer cas, els ecosistemes d’aigua dolça, hi trobem exemples com els rius, llacs,
llacunes, pantans, basses (que més endavant estudiarem amb deteniment),...
La vegetació en aquest ecosistemes
acostuma a ser molt rica i variada
depenent del tipus de sòl que l’envolta.
Hi podem trobar plantes de ribera,
algues, arbres diversos, ...
La fauna també és molt diversa i
variada. Hi predominen insectes, aus,
rèptils, peixos, amfibis,...

En els ecosistemes d’aigua salada hi trobem els mars, els oceans i algunes llacunes.
En els mars és molt important la
llum que penetra a l’aigua i la
temperatura. Als mars hi arriba
prou llum els primers 50 metres de
fondària. A més profunditat la
temperatura disminueix molt i la
llum encara més.
Al fons del mar hi viuen algues,
coralls, estrelles de mar,... i nedant
o prop de la superfície hi trobem Imatge 8
peixos i mamífers aquàtics.

7. La nutrició als ecosistemes.

Els éssers vius es relacionen en els ecosistemes de moltes maneres, però les més
importants són les alimentàries: qui s’alimenta de qui?

En un ecosistema cada ésser viu s’alimenta d’una forma diferent:

- Les plantes produeixen el seu aliment.
- Els animals herbívors s’alimenten de plantes.
- Els animals carnívors s’alimenten d’animals herbívors.
- Els animals omnívors mengen de tot.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 7

 Nom: Data:

Això ens permet classificar els éssers vius segons si consumeixen o produeixen aliments.

Imatge 9

I) Les plantes i les algues són els únics organismes que es poden fabricar l’aliment
propi; per aquesta raó reben el nom d’organismes productors.
II) Els altres éssers reben el nom de consumidors; els que s’alimenten directament
de plantes o d’algues s’anomenen consumidors primaris.
III) Els que s’alimenten de consumidors primaris són consumidors secundaris, i així
successivament.
IV) Els descomponedors són bacteris i fongs que descomponen totalment les restes
dels éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals
tornen al sòl, que així es manté fèrtil.

Així, doncs, en un ecosistema cada ésser viu s’alimenta d’una forma diferent. Les plantes
produeixen el seu aliment. Els animals herbívors s’alimenten de plantes. Els animals
carnívors s’alimenten d’animals herbívors. Els animals omnívors mengen de tot.
D’aquesta forma es creen unes relacions com la competència (A vegades els éssers vius
tenen la mateixa necessitat i han de lluitar per satisfer-la) i la cooperació (Els éssers vius
també cooperen, és a dir, es presten ajuda els uns als altres. La cooperació apareix quan
dos éssers vius col·laboren i se’n beneficien).

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 8

 Nom: Data:

ACTIVITATS (punts 3, 4, 5, 6 i 7):

a. Relaciona:

b. Què és la biosfera?

És l’ecosistema més gran que podrem definir i és el format per la Terra i

tots els éssers vius que hi habiten.
c. Respon a les següents preguntes:
 Els éssers vius que fabriquen el seu propi aliment s’anomenen
Productors.
 Els animals que mengen de tot s’anomenen
Omnívors.
 Els animals que s’alimenten d’altres éssers vius s’anomenen
Consumidors.
 La representació de la manera en què s’alimenten els éssers vius d’un
ecosistema es diu

Cadena tròfica.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 9

 Nom: Data:

d. Quins factors fan que hi hagi més o menys llum en un medi aquàtic?
 Fondària: A més fondària hi ha menys llum. A partir de 50m és gaire
bé fosc.
 La vegetació: Si hi ha molta vegetació a la superfície no deixarà que
la llum arribi a les capes de sota.
 La transparència: Si hi ha moltes partícules en suspensió (fang,
algues, sals,...) no deixarà passar la llum.
 El gel/la neu: Als pols Nord i Sud l’alçada del gel no deixa passar la
llum. (pensar en un glaçó i la seva “transparència”.

e. Completa el quadre següent:

Tipus
Terrestre Aquàtic
d’ecosistema

Aigua
Medi físic Bosc, selva Sabana Desert Aigua dolça
salada

Truita, Sardina,
Lleons,
Éssers vius simis camells llúdriga, pop,
zebres,...
salmó,... medusa,...

Grans Joncs, Algues,

Extensos Cactus,
Vegetació arbres, algues, corall,
prats palmeres,...
lianes,... lliris,... líquens,...

f. Per què les plantes reben el nom de productors? Quins altres productors
coneixes?
Les plantes reben el nom de productora perquè produeixen el seu
propi aliment a partir de matèria orgànica, aigua, sals minerals, llum i
aire (Oxigen).

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 10

 Nom: Data:

g. Explica per què els descomponedors contribueixen a mantenir la

fertilitat del sòl?

Els descomponedors, generalment, són bacteris i fongs que

descomponen totalment les restes dels éssers vius, tant vegetals com
animals. D’aquesta manera, les sals minerals tornen al sòl.

h. Completa l’esquema.
MEDI FÍSIC MEDI AQUÀTIC MEDI TERRESTRE AIGUA DOLÇA
AIGUA SALADA Aiguamolls Rius Llacs
Basses Selva Boscos Sabana
Deserts Pantans Alta muntanya

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 11

 Nom: Data:

8. Cadenes i xarxes alimentàries:

Les relacions que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema a través de l’aliment
reben el nom de cadenes alimentaries.

Cadascun dels éssers que forma part d’una cadena alimentària és una baula d’aquesta
cadena.

A cada ecosistema hi sol haver

nombroses cadenes alimentàries. La
majoria d’aquestes cadenes
s’entrecreuen i formen complicades
xarxes alimentàries.

Imatge 11

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 12

 Nom: Data:

ACTIVITATS (punt 8)
a. Completa la cadena tròfica.

Herbívors CONSUMIDORS PRIMARIS CONSUMIDORS TERCIARIS

Bacteris, fongs i restes

Plantes i algues Carnívors
d’éssers vius.
CONSUMIDORS
PRODUCTORS DESCOMPONEDORS
SECUNDARIS

Rapinyaires

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 13

 Nom: Data:

b. Descobriu de què s’alimenten els següents éssers vius i dibuixeu una xarxa
alimentària.

Llagosta Farigola Papallona Ratolí de camp

Àliga Granota Guineu Serp

farigola
Llagosta

papallona
ratolí de
guineu camp

granota
serp

àguila

b. Respon a les següents preguntes:

- En una cadena alimentària, diem que l’herba seria l’element

Productor.
- Quan dos éssers vius col·laboren i se’n beneficien, s’anomena

Cooperació.
- En una cadena alimentària, diem que els herbívors i carnívors, serien els
elements

Consumidors.
- Quan dos éssers vius han de satisfer una mateixa necessitat, s’anomena

Competència.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 14

 Nom: Data:

c. Classifica aquests éssers vius segons que siguin productors, consumidors

primaris, consumidors secundaris o descomponedors:

bolet alga bacteris gripau voltor

paparra falguera pi conill pardal
Blat Senglar aranya eruga alfals

Consumidors Consumidors
Descomponedors Productors
primaris secundaris

Gripau
Alga
Conill Voltor
Bolet Falguera
Pardal Paparra
Bacteris Pi
Eruga Senglar
Blat
Senglar Aranya
Alfals

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 15

 Nom: Data:

9. Equilibri dels ecosistemes:

Tal com hem explicat, els éssers vius d’un ecosistema es relacionen mitjançant les
cadenes alimentàries i les xarxes alimentàries.

La primera baula de les

cadenes són les plantes. Les
baules següents són altres
éssers vius que depenen els
uns dels altres per alimentar-
se. Aquesta dependència es
manté en un equilibri delicat
que es pot trencar fàcilment.
Si en la imatge desapareixen
els cucs, no hi haurà ningú que
es mengi les fulles. Els
escarabats no trobaran menjar
i poden desaparèixer, els talps
també corren perill al no
haver-hi escarabats i per últim Imatge 12
el llop moriria de fam.
Moltes activitats de l’ésser humà alteren les relacions que s’estableixen en els
ecosistemes i posen en perill l’equilibri. Algunes d’aquestes activitats contaminen l’aire,
l’aigua i el sòl, destrueixen els boscos, generen molts residus,...
Els ecosistemes es deterioren: Un ecosistema es deteriora quan desapareixen alguns
dels éssers vius que hi habiten. Com que els éssers vius de l’ecosistema estan
relacionats, la desaparició d’un sol d’aquests éssers vius pot tenir efectes molt greus
sobre els restants. Entre les causes per les quals es deterioren els ecosistemes hi ha la
contaminació, la desforestació i la sobreexplotació.

- La contaminació: Pot afectar l’aigua, l’aire i el sòl i perjudica molts d’éssers vius
dels ecosistemes. Entre les causes de la contaminació hi ha el fum dels vehicles i
els residus que produïm.
- La desforestació: És la pèrdua dels boscos deguda a la tala dels arbres per
aconseguir fusta o per tenir camps de cultiu. Quan desapareix un bosc
desapareixen també els animals que hi viuen. El terreny queda nu i la pluja i el
vent arrosseguen el sòl. La pèrdua de sòl rep el nom d’erosió i deteriora encara
més l’ecosistema.

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 16

 Nom: Data:

- La sobreexplotació: És un fenomen que es dóna quan d’un ecosistema recollim

més animals o més plantes dels que s’hi poden produir. D’aquesta manera podem
provocar la seva extinció.

La protecció dels ecosistemes: Una forma de protegir els ecosistemes es promulgar lleis
per evitar que es deteriorin, com declarar-los espais protegits, d’aquesta manera les
autoritats es comprometen a conservar-los en bon estat i evitar-ne el deteriorament. Els
ecosistemes es protegeixen mitjançant les lleis i mitjançant la declaració d’espais
protegits.
Raons per protegir la natura
- La bellesa de la natura. Contemplar un bosc de roures o una puput és tan bell
com contemplar una obra d’art.

- El benefici científic i econòmic. L’estudi dels éssers vius ha proporcionat i

proporciona molts de beneficis a la humanitat. Basta recordar que molts de
medicaments s’obtenen a partir de substàncies que s’extreuen de plantes i
d’animals.
- El respecte per la natura. Tot i que tenim dret a obtenir de la natura allò que
necessitem, també tenim l’ obligació de respectar al màxim l’equilibri natural
que existiria si la nostra espècie no l’ hagués posat en perill.

ACTIVITATS (punt 9):

a. Tots podem col·laborar a evitar les agressions a la natura. Això és possible duent a
terme algunes mesures. Un exemple pot ser: Usar el transport públic o caminar
els recorreguts curts. Continueu la llista (Heu de proposar unes 6 mesures).

Resposta oberta:
 Apagar els llums i els aparells de casa (no STANDBY)
 reciclar el paper, el vidre, el plàstic
 no utilitzar paper d’alumini,
 no utilitzar elements contaminants
 llençar les piles als contenidors específics
 reciclar l’oli,...

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 17

 Nom: Data:

b. Observeu la cadena alimentària següent:

Imagineu que degut a diversos motius hi ha hagut una
producció de grills molt baixa.

Expliqueu:
- Què passarà amb les serps?

Que desapareixerien
perquè si no hi ha
grills, les granotes es
moririen de fam i per
tant les serps no
podrien alimentar-se.
- I amb les flors?
Una conseqüència seria que hi hauria moltes flors i que creixerien
lliurament perquè els grills no se les menjarien. Per tant envairien tots els
prats i boscos.
- Podran sobreviure les àligues?
Segurament faria desaparèixer o disminuir els voltors o àguiles, donat que
no tindrien de què alimentar-se.
- Es trencarà l’equilibri de l’ecosistema? Raoneu-ho.
Sí. Resposta oberta
c. Penseu en quines poden ser les causes que hagin fet minvar o desaparèixer els
grills. Anomeneu-ne almenys 5 causes i expliqueu-les.

- Malalties.
- excés/falta de pluja
- excés de calor/fred
- fungicides humans
- un depredador (animal que també se’l mengi)
- la desaparició de les flors
- destrucció del seu hàbitat
- ...

Escola Torrent de Can Carabassa Medi Natural 5è – Els Ecosistemes Pàgina 18