EL GALL FER

GUILLEM IGLESIAS CABALL

1.INTRODUCCI
QUE T DESPECIAL PER MI EL GALL FER?
Vaig escollir el Gall Fer(Tetrao urogallus
aquitanicus), perqu aquest estiu vaig veure
una parella a lAran Park, a la Vall dAran, i vaig
pensar que era un animal molt curis i poc
conegut per la gent. Espero que desprs
daquesta exposici, conegueu una mica ms
aquest bonic animal que viu als nostres
boscos.

2. EL GALL FER
COM S?
El Gall Fer, s UNA GALLINCIA de grans
dimensions. Pot arribar a fer entre 60 i 100 cm de
longitud i entre 87 i 170 cm d'envergadura.
s un au principalment boscana i terrestre, que
prefereix desplaar-se caminant, tot i que quan vola
ho fa duna manera dirigida i potent.
NO sembla que pugui sobrepassar els 3,5 kilos de
pes. s gil, silenics i recels.

2. EL GALL FER
DIMORFISME SEXUAL
Es caracteritza per un clar dimorfisme sexual
El mascle s d'un color gris pissarra amb una cua
rodona i fosca amb taques blanques i amb el pit de color
blau verds amb reflexes metl.lics.
La femella s d'un color castany vermells.
Tant en les femelles com en els mascles, les potes
estan cubertes de plomes, i sobre l'ull tenen una zona
vermellosa.
El mascle jove s semblant a la femella, i no adquireix el
plomatge definitiu fins els dos a

2. EL GALL FER

2. EL GALL FER
QU MENJA?
La seva dieta est constituda per substncies d'origen
vegetal.
A l'estiu, es comporta com un au terrestre i busca el
seu aliment entre l'herba. Menja crislides de formiga,
baies, i tamb sargantanes i petites serps.

A l'hivern, es comporta com un au arborcola, i passa la

gran part del temps als arbres i salimenta bsicament
d'accules
de
pi
(folfag),
alimentaci
molt
especialitzada. De forma regular, s'empassa pedres per
facilitar-se las digesti.

2. EL GALL FER
QUIN S EL SEU HBITAT?
s sedentari i local en els boscos subalpins de
conferes d'alguns indrets del nord del Principat
de Catalunya.
Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets,
amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i
ginebr.

2. EL GALL FER
COM SAPARELLA?
Lpoca de zel comena al mes de mar per quan ms
es manifesta s al maig i ho fan duna manera molt
caracterstica.
Sajunten tots els galls i gallines de la zona en un punt
concret anomenat cantader i all es on hi ha lexhibici
dels mascles a dalt dels arbres i a terra, tant del cant
com del plomatge, davant les femelles i sn elles qui
seleccionaran el millor mascle per deixar descendncia.
El mascle fa una mena de dansa a sobre dels troncs per
fer-se vists i desplega una impressionant cua en forma
de ventall.

2. EL GALL FER
COM SAPARELLA?
En aquest punt s on hi ha les baralles de mascles que moltes
vegades acaben amb la mort dalgun dells.
Els mascles i les femelles canten des del trenc dalba fins a
mig mat i el mascle ho fa fent un cloc-cloc-shifi-shifi- i la
femella hoc-hoc-hoc-.
En el moment que el mascle est cantant es diu que est en
xtasi perqu, en aquest moment que dura pocs segons, s
quan no hi sent ni hi veu, i antigament saprofitaven aquests
moments dxtasis per acostar-se i poder-lo caar amb un
tret descopeta.
Fan el niu a terra com totes les gallincies i cada femella sol
posar de 6 a 7 ous que incubar uns 24-26 dies.
Sortiran els polls que estaran amb la mare fins als 3 mesos
dedat i a partir daquest moment ja sindependitzaran.

2. EL GALL FER
PAREU ATENCI!

3. QUINES SN LES CAUSES QUE EL FAN

ESTAR EN PERILL DEXTINCI? I LES
CONSEQNCIES?
El gall fer pirinenc ha vist disminuir una quarta
part de la seva poblaci en els darrers 15 anys i el
95% dels exemplars es troben agrupats en un sol
nucli allat, fets pels quals es considera una espcie
en perill d'extinci segons els criteris de la Uni
Internacional per la Conservaci de la Natura
(UICN).
Les amenaces per la seva conservaci sn els
aprofitaments forestals, les infraestructures a l'alta
muntanya (estacions d'esqu, parcs elics, pistes
forestals, lnies elctriques...) i les molsties
causades per excursionistes i esquiadors.

4. QU ES FA PER PROTEGIR-LO?
Les tasques de conservaci que s'estan
realitzant des de la Generalitat de
Catalunya inclouen la preservaci de les
seves rees vitals, un estricte seguiment
poblacional, un control del furtivisme,
actuacions de millora de l'hbitat i de
regulaci de l's pblic, estudis per
determinar la mortalitat i la influncia dels
depredadors envers l'espcie i diferents
mesures de sensibilitzaci.

5. CONCLUSIONS
Realitzant aquest treball, he aprs que el Gall Fer
s un animal emblemtic dels nostre pirineu, i que
seria una prdua irreparable que s'extings del
nostres boscos.
I sc el gall salvatge:
mexalto de nit quan les estrelles vacillen,
amb ronca veu anuncio laurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i mestarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caador.
Joan Vinyoli

6. BIBLIOGRAFIA
Aves terrestres (guia de naturaleza
Blume)
El gran libro ilustrado de los pjaros de
Espaa y Europa (Pierandera Brichetti,
Carlo Dicapi)
faunacat.creaf.uab.cat/gall-fer
monnaturapirineus.net/tag/gall-fer/
El gall fer i la gesti del bosc per
Carles Santana

GRCIES PER LA VOSTRA

ATENCI