ELS COALES

Nom: Daly Riba Masplà

Tutor: Ramon Gassó
Curs: 2020-2021 6è

EL COALA ES UN MARSUPIAL ARBORÍCOLA ENDÉRMIC

D’AUSTRÀLIA
 DESCRIPCIÓ:
Els coales fan entre 61 i 85 cm. Pesen entre 4 i 14 kg. la
mida del cos i les proporcions de un animal adult depenen de
l’edat, el gènere, l’alimentació i de la regió on viuen. Els seus
trets mes distintius són un nas fosc i unes orelles grosses,
cosa que fa que, l’oïda i l’olfacte siguin importants en la seva
vida. El coala te el cap gros en proporció el cos i la seva
massa cerebral es relativament petita. Les extremitats de
darrera tenen unes urpes esmolades, a cada ma tenen cinc
dits, dos d’ells oposats als altres , a semblança del polze
humà. Això els deixa aferrar-se els arbres amb mes facilitat,
les extremitats posteriors no hi tenen urpa el dit gordo; el
altres 3 dits estan fusionats per formar un garfi amb el que
poden extirpar-se les paparres. Els mascles es diferencien
de les femelles per la bossa testicular i per una glàndula que
tenen al pit que desprèn olor, a més les femelles tenen una
bossa on fan créixer els seu fills que es diu Marsupi.

SENTITS:
Son animals que fan vida de nit i hi senten molt. La seva vista
es mes aviat dolenta. El nas dels coales es molt sensible i els
dona informació de com sobreviure, del seu territori i de
l’aparellament.
 HÀBITAT:
Les poblacions de coales nomes poden estendre’s si estan en
l’habitat adequat. Necessiten tenir a prop el menjar, com seria
l’arbre preferit pels coales que és l’eucaliptus però també en
mengen d’altres d’arbres, necessiten també un lloc on tinguin
espai i no tingui una capacitat limitada, i també que hi hagi
pluges suficients.

MODE DE VIDA:
Els coales viuen als arbres i realitzen la majoria de les seves
activitats de nit i no acostumen a estar el terra. Per estalviar
energia, dormen 20 hores el dia; dormen més que els
peresosos que ho fan unes 18 hores.

AMENACES:
Els seus depredadors son els dingos, les òlibes, les àligues,
els voltors i les serps pitó. L’aparició de l’home ha causat nous
perills, com cotxes, els gossos vagabunds, els insecticides i
les piscines.
ALIMENTACIÓ:
Els coales s’alimenten gairebé exclusivament de fulles i
escorça, dels fruits d’eucaliptus. A tot Austràlia només se’n
aprofiten poc mes del 70 de quasi 500 espècies d’eucaliptus
conegudes. Un coala adult necessita entre 200 i 400 grams
de de fulles el dia. Els coales beuen molt poc sovint ; hi ha un
mite molt estès segons el qual coala significa “no beu” en una
llengua aborigen però es fals. Les dents dels coales estan
adaptades per menjar fulles d’eucaliptus; recullen les fulles
amb els incisius superiors i inferiors, i el buit entre els incisius
y els queixals els permet moure-les d’un costat a l’altre amb la
lleunga sense mossegar-se, els queixals tenen una forma
especial que també trossega el menjar, en lloc de sols triturar-
lo. D’aquesta manera, les dents extreuen la humitat de la fulla
i en destrueixen la fibra, de manera que faciliten la digestió.
L’eucaliptus els aporta greixos, sucre, mido i proteïnes. En un
 procès digestiu relativament llarg s’extreu l’aigua i els aliments
aprofitables.

VIDA ALS ARBRES:

Els coales passen la major part de la seva vida als eucaliptus.
Aquests animals corpulents i musculosos són grimpadors
gracies al seu cos petit i rodanxto, unes exstremitas
relativament llargues, amb mans peus i grapes adaptades a la
nessesitat d’agafar-se i balancejar-se per en les branques. El
pelatge de les natges, que és especialment espès els fa de
coixí. En els dies més freds, himits i ventosos. S’enrotllen com
una bola per despendres menys calor. Quan plou, l’aigua els
llisca per damunt i no es mullen com els passa amb els ànecs.
COMPORTAMENT SOCIAL:
Els coales passen la majoria del temps solitaris, excepte quan
estan en aparellament.

TERRITORI:
Cada coala te el seu propi territori, el cual depen de diversos
factors: sexe, edat, posició social i qualitat.

EMIGRACIÓ I EXPANSIÓ:
En algun moment els coales joves se’ls obligava a abandonar
el territori de les seves mares, normalment passa quan ja
tenen 18 mesos. Els coales que emigren, busquen un lloc
desocupat a prop de altres coales.

COMUNICACIÓ:
Els coales es comuniquen entre ells amb una gran varietat de
sons, que els permet comunicar-se a grans dictàncies Tant
els mascles com les femelles criden quan tenen por. Fan un
soroll fort com el d’un nado quan te gana i sol anar a
companyat de tremolors. Els mascles produeixen una espècie
de ronc tan per manifestar la seva presència com per
demostrar la seva posició social. En comptes d’esbarallar-se
físicament, fan servir els sons i roncs perque quedi demostrat
qui mana. Les femelles no udolen com els mascles, els seus
 crits serveixen per avisar d’una agressió o com a part del seu
comportament sexual.

MALALTIES:
Tenen un sistema inmunitari feble, això vol dir que qualsevol
problema els pot afectar, com malalties respiratòries,
digestives i urogenitals, càncers, deshidratació... Pateixen
també d’estrès. Quan plou els coales malalts se’ls queda el
pèl humit i els més vells poden arribar a morir de gana pel
desgast de les seves dents, ja que no poden mastegar les
fulles d’eucaliptus.

REPRODUCCIÓ:
Els coales assoleixen la maduresa sexsual els dos anyus de
vida. L’època d’aparallament del coala dura aproximadament
des de satembra fins a març. En aquesta època els coales
són molt mes actius. Els masqles son molt agressius i solen
fer-se mal amb les seves grapes afilades.

GESTACIÓ , NAIXEMENT I CRIA:

La gestació dura 35 dies. En nèixer la cria s’arrossega sola
des de la cloaca fins al marsupi on s’aferra a un dels dos
mugrons de la mare. Neix cega i sense pèl, pesa menys d’un
gram i fa uns 2 centímetres. Al marsupi hi ha un múscul que
evita que la cria caigui. Normalment neix una cria a l’any, a
 l’estiu i passa entre sis i set mesos dins del marsupi, mamant i
creixent.
Quan té unes 22 setmanes obre els ulls i comença a mirar el
què passa fora el marsupi, comencen a pendre més llet i una
pasta provinent de l’anus de la mare que els proporciona flora
intestinal per a poder menjar les fulles d’eucaliptus, que serà
la seva alimentació.
En tot aquest temps aprèn a agafar les fulles i a olorar-les
amb compte abans de menjar-se-les, és llavors que es
desenvolupa més ràpid i el seu cos es fa més rodanxó. És
llavors quan la mare comença a portar-lo a l’esquena. Quan té
1 any la cria ja es prou capaç de valer-se per ella mateixa, és
quan la seva mare pot tornar a quedar-se prenyada, i la cria
s’haurà d’espabilar.
Les femelles que viuen en estat salvatge solen arribar als 15
anys de vida, els mascles viuen una mitjana de 10, ja que al
esbarallar-se i al haver de marxar a d’altres territoris, sovint en
pitjors condicions, fa que la mitjana sigui més baixa.

ELS COALES I ELS HOMES:

Els indígenes australians (són els descendents dels primers
pobladors d’Austràlia) no consideraven els coales ni mes ni
menys important que els altres animals del seu entor. Els
primers colons europeus del continent el veien com una
curiositat i aviat van començar a caçar-los pel seu pelatge.
Van metar mes de cent mil coales. La pell es va convertir en
un dels erticles més sol·licitats al mercat mundial. El 1919 el
gover d’Austràlia va declara oberta la temporada de caçera
per un període de sis mesos, en el qual es van sacrificar més
d’ 1.000.000 de coales.
El 1924 els coales s’havien extingit d’una part d’Austràlia
Avui dia són un símbol australià reconegut arreu del món junt
amb el cangur.
Les seves orelles suaaus i el seu gran nas li confereixen, junt
amb el seu caràcter amigable, una gran semblança amb els
osets de peluix.
Si no esprenen mesures eficaces de protecció, els coales
podrien extingir-se abans de l’any 2080.