You are on page 1of 4

EL TALP

(Nota: totes les imatges estan hipervinculades. Per anar als vincles
noms heu de fer clic sobre la imatge.)

El talp s un mamfer que viu baix terra. Viu entre 4 i 7 anys. Mesura aproximadament
11-16 cm i pesa entre 30 i 130 grams. El mascle s un poc ms gran que la femella. T
un pelatge curt i particular, perqu la disposici dels pls li permet moures pels tnes
igual de fcilment cap endavant que cap enrere, sense enganxar-se amb les parets dels
tnels quan es mou cap enrere.
Els seus principals enemics sn les raboses les mosteles, els gats i alguns ocells
rapinyaires, que aprofinten les seues eixides per caar-lo.

COM VIU?
s un animal cavador i fa una vida subterrnia. Viu en prats i en alguns boscos, evitant
els sls massa secs. Desenvolupa la seua activitat en una srie de galeries
intercomunicades per les quals es desplaa buscant cucs i altres invertebrats, que
constitueixen la base de la seua alimentaci.

Construeix un sistema superficial de galeries i un altre sistema ms profund que en total


poden fer entre 100 i 200 mentres. El tnels sn prou profunds, podent arribar a fer 10
metres. Dins daquesta galera hi ha diverses sales. Les ms importants sn la sala on
construeix el niu, que est entapissada amb material dorigen vegetal i la sala que ompli
de reserves alimentries. Pot arribar a excavar20 metres cada dia i la terra que trau
lamuntega en pilonets que acumula a lexterior de les galeries i que evidencien la seua
presencia.
Quan es desplaa per les galeries es mou molt rpid: al voltant d1 metre per segon.
LALIMENTACI
Menja cucs de terra, llimacs, larves dinsectes i aranyes.

REPRODUCCI
Durant la gestaci, que dura unes 4 setmanes, la femella construeix un niu esfric situat
aproximadament a 1 metre de profunditat, per a donar a llum entre abril i maig. Poden
nixer entre 2 i 8 cries, que pesen vora els 35 grams i naixen sense pl i amb els ulls
tancats. Passats els primers 14 dies, els creix el pl i cap als 22 dies obrin per primera
vegada els ulls. La mare alimenta les cries amb llet Durant uns 4-5 mesos.

ESPECIALITZACIONS EVOLUTIVES
Els talps han desenvolupat una srie despecialitzacions evolutives per a la seua vida
subterrnia. El seu cos t forma de con, amb el morro allargat i la cua curta (2-4 cm).

El ulls sn diminuts i a vegades estan coberts de pell, ja que en els ambients subterranis
no necessiten el sentit de la vista, per t bons sentits de loda, tacte i olfacte, que
compensen la seua pobra vista. No tenen pavell auditiu extern i confen principalmente
en el sentit del tacte. El seu morro flexible s especialmente sensible.

Les potes, curtes i fortes, estan provedes de fortes i grans ungles que utilitzen per a
furgar galeries. Les potes del davant tenen forma de pala i acaben en unes fortes i
llargues ungles adaptades per a lexcavaci. Els colzes es troben desplaats dorsalment
i rotats, de manera que els palmells de les extremitats anteriors queden orientats cap
a darrere, i potencien lacci dexcavar.

Daltra banda, la seua pell, fina i suau, facilita el moviment pel cau, tant cap endavant
com cap endarrere.