INFORME BIOGEOGRÀFIC DEL

GÈNERE: Mustela
Familia: Mustelidae

ALUMNES: Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol

ASSIGNATURA: Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila
CURS: 2021/22
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ DEL GÈNERE MUSTELA....................................................................... 2

2. CARACTERÍSTIQUES DEL GÈNERE MUSTELA............................................................. 2

3. DIVERSITAT, CARACTERÍSTIQUES I DISTRIBUCIÓ DE LES ESPÈCIES...................... 4

3.1 Mustela nivalis...................................................................................................... .. 4

3.2 Mustela putorius........................................................................................................ 5

3.3 Mustela erminea........................................................................................................ 6

3.4 Mustela lutreola........................................................................................................ 7

4 PROBLEMÀTIQUES DE CONSERVACIÓ............................................................................. 8

4.1 Anàlisi especial de l’espècie Mustela lutreola......................................................... 9

5 CONCLUSIONS......................................................................................................................... 9

6 BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................ 10

1
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

1. PRESENTACIÓ DEL GÈNERE MUSTELA (respecte la resta d’éssers vius)

Taxonomia
Animals (Regne Animal)
1. Vertebrats (Subfilo Vertebrata)
a. Mamífers (classe Mammalia)
i. Marsupials i Placentaris (subclasse Theria)
ii. Placentaris (infraclasse placentàlia)
iii. Cèrvols, Felins i Parents (Superordre Laurasiatheria)
iv. Felins, Canis, Ósos i Parents (Orden Carnivora)
v. Mostela i Parents (Família Mustelidae)
1. Mostela i Parents (Subfamília Mustelinae)
2. Mostela (Gènere Mustela)

Els mustèlids són animals fàcils de reconèixer pel simple fet que són força diferents a la resta
d’animals felins. Tenen un tamany més petit que la resta, el rostre i cos curt i una cua llarga. De fet,
la Mustela nivalis és el carnívor més petit que trobem.
A nivell de pesatge, podem comprovar que presenten franges força més reduïdes quant a pes en kg:
passem de pes mínim d’uns 0,025 kg en adult major fins al més gran que pot arribar a pesar uns 45
kg en el millor dels casos. Actualment, el mustèlid terrestre més gran pesa uns 18 kg.
La massa corporal dels mustèlids abarca dos grans ordres de magnitud: Mustela nivalis (el de menor
longitud també) que, les seves dimensions oscil·len entre 11 i 26 cm fins arribar a la nutria gegant
(Pteronura brasilensis) que pot arribar a més d’ 1 metre de longitud.
És un gènere amb gran varietat d’espècies i aquestes en sí també són molt diverses i flexibles en
diversos hàbits: tenen per dieta un gran ventall de preses i fins i tot poden alimentar-se de carronya
i vegetals, fet que els fa diferenciadors dintre la classe mammalia. A més, poden caçar tan espècies
de rosegadors com d’altres amb tamany força major a la seva família.
Aquesta diversitat i flexibilitat que comentàvem, ve donada pel motiu que tot i ser un gènere de
mamífers eminentment terrestres, també trobem espècies semiaqüàtiques o totalment aquàtiques,
poc habitual en relació amb la resta d’éssers vius del tàxon.

2. CARACTERÍSTIQUES DEL GÈNERE MUSTELA

Segons les publicacions científiques del Mammal Species of the World ( MSW ) que són unes
publicacions de gran referència taxonòmica de l'àmbit de la zoologia que proporciona la taxonomia i
dades bibliogràfiques de les espècies mundials conegudes de mamífers, dins del gènere Mustela es
troben recollits un total de 18 especies en el gènere.

Espècie Gènere Subgènere Presència a Catalunya?

Musteliade Mustela africana NO

Musteliade Mustela altaica NO

Musteliade Mustela erminea SI

2
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

Musteliade Mustela eversmanii NO

Musteliade Mustela felipei NO

Musteliade Mustela freneata NO

Musteliade Mustela itatsi NO

Musteliade Mustela kathiah NO

Musteliade Mustela lureola SI

Musteliade Mustela lutreolina NO

Musteliade Mustela nigripes NO

Musteliade Mustela nivalis SI

Musteliade Mustela nupides NO

Musteliade Mustela putorius SI

Musteliade Mustela sibirica NO

Musteliade Mustela strigidorsa NO

Musteliade Mustela subpalmata NO

Taula 1: Taula del gènere Mustela i la seva presència a Catalunya. FONT: Publicacions Mammal Species of the World

El gènere mustela tal com el coneixem, consta d’un gran nombre d’espècies que el conformen tot i
que d’espècies autòctones catalanes només en podem distingir 4:

1. Mustela lutreola - VISÓ EUROPEU

2. Mustela putorius - TURÓ
3. Mustela erminea - ERMINI
4. Mustela nivalis - MOSTELA

El gènere mustela són animals semiaquàtics de coll i cos allargats amb potes curtes i una la longitud
total del cos es de entre 15 i 80 cm + una cua de 3 a 20 cm. El seu pes va des de 45 grams i fins a
1.500 grams, que és el que pesen els mascles més grans que podem trobar a l’estat espanyol.

S’alimenten principalment de petits mamífers, sobretot rosegadors, però quan aquests són escassos
menja ous, cries d’ocells, insectes i llangardaixos. Hàbitat variable: boscos oberts, màquies,
garrigues, camps de conreu, prats, maresmes. També la podem trobar en jardins i construccions
urbanes i espais humits.

L’època de zel varia segons l’abundància de preses i les condicions climatològiques. La gestació
dura 5 setmanes tenint de 3-9 cries que neixen amb els ulls tancats i sense pèl, pesant uns 3 grams.
En uns 90 dies ja arriben a la maduresa sexual. Per dada particular tenim que existeix un fort
diformisme sexual, ja que els individus mascles són fins un 25-30% més grans que les femelles.

3
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

Tenen un comportament d’interacció entre sexes que es sol limitar en les èpoques de reproducció i
criança per tant, no és un gènere que predomina per ser socialment actiu sinó que ben bé a l’inrevés,
ja que cada individu és autònom i independent per satisfer les seves necessitats i cicles vitals sempre
i quant, no requereixin de la comunió entre mascle i femella.

3. DIVERSITAT, CARACTERÍSTIQUES I DISTRIBUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Mustela nivalis

Característiques morfològiques

● És el mustèlid més petit, de cos i cap allargats i extremitats curtes. Cua curta.
● Pelatge de color marró canyella a marró xocolata a la part dorsal, i blanc a la ventral. Els peus,
amb 5 dits, poden ser blancs o amb coloració dorsal.
● Medeix entre 17 i 25 cm amb un pes de entre 49 i 220 grams.

Hàbitats
● Hàbitats on hi ha l'abundància de micromamífers en boscos oberts, camps de cultiu,
praderies, boscos de ribera i prats alpins.
● Alguns exemplars registrats a 2.500 m, ja que la neu no representa un obstacle.
● Des del bosc mediterrani fins als prats pirinencs i cantàbrics. Àrees de campeig hortes i prats
propers als habitatges humans. Present gairebé a tot Catalunya.

Desenvolupament social i comportament

● Espècie bastant activa tan de dia com de nit tot i ser solitària. Encavalcament entre territoris
masculins i femenins, concretament els individus mascles ocupen de 2 a 4 vegades major
que les femelles.

Figura 2: Mapa distribució espècie a la Península Ibèrica. FONT:

https://www.miteco.gob.es/Mustela nivalis Linnaeus, 1766

4
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

Mustela putorius

Característiques morfològiques

● Mustèlid de mida intermèdia. De cos esvelt i allargat. La coloració general és força uniforme,
normalment torrat fosc, però s'aclareix en ambdós flancs. Presenta un característic antifaç
negre blanc al voltant de la cara
● Medeix entre 38 i 42 cm amb un pes de entre 800 i 1300 grams.

Hàbitats
Mustela
● Es troba en hàbitats molt diversos en ambients com caducifolis, coníferes, arbustos d'avet,
llacunes, zones de cultiu, etc. Prefereix viure en mosaics d'àrees obertes i boscos.
● Se li atribueix un cert caràcter semiaqüàtic, encara que no hi hagi coincidència plena sobre la
generalitat d'aquesta preferència.

● La podem trobar majoritàriament en àrees de les comarques Gironines i Empordà.

Desenvolupament social i comportament

● Espècie nocturna força solitària, podríem dir que la seva relació social és per obligació en
èpoques de reproducció i criança. És rellevant com fan molt ús de les interaccions indirectes
amb olors.

Figura 3: Mapa distribució espècie a la Península Ibèrica. FONT:

https://www.miteco.gob.es/Mustela erminea Linnaeus, 1758

5
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

Mustela erminea

Característiques morfològiques

● De cos allargat amb extremitats curtes, coll llarg i cap aplanat, orelles curtes i arrodonides. La
cua representa el 37% de la longitud corporal.
● El colorit del pelatge és marró vermellós al dors i laterals, i blanc al ventre.
● Medeix entre 25 i 28 cm amb un pes de entre 110 i 300 grams.

Hàbitats
● Al nord del Duero ocupen una gran varietat d'hàbitats: zones costaneres, prats de muntanya
i zones més estepàries cap al sud, on mostren preferència pels sotos de ribera.
● Les poblacions pirinenques estan restringides a zones de muntanya i d'alta muntanya,
ocupant prats i vores de riu.

● La podem trobar en espais molt concrets: només al Pirineu en altituds superiors als 1800
metres.

Desenvolupament social i comportament

● Els mascles i les femelles viuen per separat gran part de l’any. A més, els individus mascles
adults són els que mantenen relacions de dominància sobre les femelles.

● És curiós perquè no es tracta d’una espècie molt activa durant períodes llargs de temps, ja
que alternen períodes breus d’activitats d’uns 10 a 45 minuts i reposen cada 3-5 hores.

Figura 4: Mapa distribució espècie a la Península Ibèrica. FONT:

https://www.miteco.gob.es/Mustela lutreola (Linnaeus, 1761)

6
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

Mustela lutreola

Característiques morfològiques

● Petit mustèlid de vida semi aquàtica. De pelatge és curt, de color castanyer “xocolata”
uniforme i contorn dels llavis tant inferior com superior d'un distintiu color blanc.
● Les orelles poc sobresortides i presenten membranes interdigitals incompletes en mans i
peus.
● Medeix entre 60 i 80 cm amb un pes de entre 700 i 1100 grams.

Hàbitats
● Medis aquàtics de molt variada tipologia: rius, rierols, llacunes, zones pantanoses, canals,
maresmes i zones costaneres.
● El rang altitudinal que ocupa se situa entre 0 m i 1200 m.

● Queden molt pocs individus que habiten exclusivament a la Punta de la Banya i serres de
Cardó-el Boix (Terres de l’Ebre)

Desenvolupament social i comportament

● És una espècie amb poca relació social i poc diürn, ja que actuen de manera solitària amb
predominança de l’activitat nocturna.

Figura 5: Mapa distribució espècie a la Península Ibèrica. FONT:

https://www.miteco.gob.es/Mustela lutreola (Linnaeus, 1761)

7
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

4. PROBLEMÀTIQUES DE CONSERVACIÓ

Segons l’espècie també varia el grau d’estatus de conservació perquè com s’ha comentat
anteriorment, n’hi ha que estan més amenaçades i n’hi ha que no ho estan tant.
A continuació anirem desglossant els estats de conservació de les quatre espècies treballades i les
mesures de conservació i els factors d’amenaça de cadascuna.

Mustela nivalis:
- Estatus de conservació: Pel que fa a la categoria global de la UICN (2008) està catalogada
com a espècie de Preocupació Menor (LC). El cas d’Espanya és un cas curiós perquè és una
espècie que no està protegida però tampoc és cinegètica, per tant, segons la llei no es pot
matar. Pel que fa a Catalunya està inclosa dins el catàleg d’espècies amenaçades en a
categoria de vulnerable. A nivell internacional, la Mustela nivalis es troba inclosa a l'annex III
del Conveni de Berna.
- Mesures de conservació, factors d’amenaça: S’han designat Zones Importants pels
Mamífers (ZIM) relacionades amb espècies com la Mustela nivalis.

Mustela putorius:
- Estatus de conservació: Pel que fa a la categoria global de la UICN (2008) està catalogada
com a espècie de Preocupació Menor (LC). En el cas espanyol, apareix a la categoria de la
UICN (2006) com a espècie Quasi Amenaçada (NT). També apareix a l’annex III del Conveni
de Berna i a l’annex V de la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea. Es fa palès que es
necessita una major monitorització de l’espècie.
Mesures de conservació, factors d’amenaça: Entre aquestes mesures trobem la
recuperació de les poblacions de conill, la conservació de l’hàbitat, fer passos de fauna a les
autovies i autopistes, fer promoció de sistemes agrícoles que no siguin invasius, prohibir la
caça amb fures a les zones on hi hagi presència de turons, controlar els mètodes il·legals de
caça que es fan servir i, finalment, incrementar els coneixements de la població pel que fa a
aquesta espècie.
Pel que fa a les mesures de protecció a nivell de les comarques gironines, hem de dir que hi
ha un projecte anomenat “TuroCat”. Aquest, és un projecte amb l’objectiu de crear una
població de turons sana a la província de Girona, reconnectant els pocs que en queden i
alliberant exemplars nous portats d’altres zones de la península Ibèrica on hi ha més població.

Mustela erminea
- Estatus de conservació: Pel que fa a la categoria global de la UICN (2008) està catalogada
com a espècie de preocupació menor (LC). En el cas espanyol, apareix a la categoria de la
UICN (2007) com a dades insuficients (DD). Tot i així, la Mustela erminea és una espècie
protegida des de l’any 1973.
- Mesures de conservació, factors d’amenaça: S’han designat Zones Importants pels
Mamífers (ZIM). Pel que fa a algunes causes que podrien estar darrere del seu procés de
rarificació general és perquè la seva població està molt restringida i només es troba en alguns
hàbitats en concret, el que fa que sigui una espècie més vulnerable. També és perquè el seu
hàbitat podria estar disminuint. Un altre fet és que aquí a la península ibèrica és el límit sud
de la seva distribució i, al estar més allunyat de tot, el fa més vulnerable. Aquest petit mustèlid
també és veu afectat per la disminució de la població de petits micromamífers, que és del que

8
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

s’alimenten. Finalment, també hi ha hagut alguns exemplar que han mort per atropellament,
però és molt poc rellevant respecte el nombre total d’individus.

4. 1 Analisi especial a l’esàcia Musetla lutreola – Visó Europeu)

Mustela lutreola
- Estatus de conservació: Pel que fa a la categoria global de la UICN (2015) està catalogada
com a espècie en Perill Crític.. En el cas espanyol, apareix a la categoria de la UICN (2006)
com a espècie en perill inclosa en el llibre vermell dels vertebrats d’Espanya. També està
catalogada com a espècie en perill d’extinció en el Catàleg Basc d’Espècies Amenaçades de
Flora i Fauna silvestres i marines (2003).
- Mesures de conservació, factors d’amenaça: Es fa un seguiment de la seva escassa
variabilitat genètica. S’estan fent diferents estudis sobre aquesta variabilitat genètica i la
conclusió és que tota la població mundial d’aquesta espècie ha de ser considerat d’una única
unitat genètica. Una altra mesura és la conservació i recuperació dels boscos i la vegetació
de ribera. També s’han d’adoptar mesures per evitar atropellaments com per exemple fer els
passos de fauna a diferents trams o punts negres de les carreteres. Una mesura bastant
important és la de seguiment i eradicació del visó americà, ja que s’ha pogut comprovar que
a on s’ha fet el control d’aquesta espècie, la de visó europeu ha augmentat. També es fa un
seguiment de la malaltia Aleutiana del visó, tot i que de moment no s’han trobat vacunes per
frenar-la. També trobem que gràcies a diferents projecte LIFE, es fa una sensibilització i
educació ambiental del visó europeu. Finalment, des del 2004 hi ha un programa de cria de
visó en captivitat que és introduït a la natura quan aquest es pot fer valdre per sí sol.
-
Per què l’espècie americana li està guanyant terreny a l’europea?

• El visó americà és més gran i més agressiu i competeix de manera directa per l'hàbitat
i per l'aliment amb el visó europeu.
• S'adapta amb facilitat a qualsevol tipus d'entorn aquàtic, té més capacitat reproductora
i no té depredadors naturals.
• Ataca el seu congènere, sobretot exemplars joves, sobre els que actua com
depredador, impedint el creixement de les poblacions.
• La presència de visó americà pot afectar altres espècies de mustèlids autòctons
(visons, turons, llúdrigues) a través del contagi de la malaltia aleutiana del visó (ADV),
una greu malaltia vírica per a la qual no hi ha tractaments preventius
• WWF ha estimat que si continua la tendència actual, el visó europeu podria extingir-
se en uns cinc o set anys.

5. CONCLUSIONS

• El gènere Mustela, en general no pateix una amenaça per la seva pròpia existència, però si
que la espècie de Mustela lutreola pateix una greu regressió en número d'exemplars que hi
ha a Europa.
• Els mustèlids del regne dels mammalia són els animals més petits.
• Un animal versàtil i molt independent

9
INFORME DEL GÈNERE Mustela - Lluís Blavi, Nil Pujol i Ramon Pujol
Biogeografia i Canvi Ambiental – Josep Vila

• Tot i que pugui semblar un animal molt amigable, hem pogut comprovar com el gènere
mustela i les seves espècies més predominants al territori català tenen un comportament
bastant distant socialment i únicament els uneix els compromisos vitals reproductius,
aparellament i cria.
• És un gènere comú estès arreu del món però el fa singular el seu gran nombre d’espècies i
com algunes són força diferents evolutivament parlant i en tamany. A més, com algunes
només poden ubicar-se exclusivament en punts molt concrets del mapa pels varis factors que
fan que sigui allà on puguin desenvolupar-se.

6. BIBLIOGRAFIA

• Palomo, L. J., & Gisbert, J. (2005). Atlas de los mamíferos terrestres de España [Libro
electrónico]. Dirrección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente.
o Armiño - Mustela erminea
http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/muserm.html
o Comadreja - Mustela nivalis
http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/musniv.html
o Visón europeo - Mustela lutreola
http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/muslut.html
o Turón - Mustela putorius http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/musput.html

• Equipo Editorial, Figueroa, E., Figueroa, E., Equipo Editorial, Bióloga, G. E., & Bióloga, G. E.
(2019, 9 noviembre). Mustélidos (mustelidae). Mamíferos - Tipos o especies.
https://mamiferos.animalesbiologia.com/musteloidea/mustelidos
• Naturdata - Biodiversidade em Portugal. (2019, 4 enero). Pesquisa de Espécies •.
https://naturdata.com/especies-portugal/taxon/0@1-
animalia:chordata:mammalia:carnivora:mustelidae:mustela/
• Visó europeu. (s. f.). Medi Ambient i Sostenibilitat. Recuperado 1 de mayo de 2022, de
https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fauna-autoctona-
protegida/centres-fauna-salvatge-animals-ferits/centres-recuperacio-departament/centre-
fauna-pont-suert/cria-captivitat/cria_captivitat_viso_europeu/
• E.V., E. (s. f.). euronerz.com - Europäischer Nerz - Nerz, Europäisch, Verein. euronerz.com.
Recuperado 1 de mayo de 2022, de https://www.euronerz.de/Navigation/Europaeischer-
Nerz.htm?anchor=1#50
• «TuroCat», un projecte que va més enllà del rescat del turó europeu a. (2020, 21
diciembre). Xarxanet - Entitats i voluntariat de Catalunya per un món millor.
https://xarxanet.org/ambiental/noticies/turocat-un-projecte-que-va-mes-enlla-del-rescat-del-
turo-europeu-catalunya
• M. (2021, 22 noviembre). 【Visón europeo (Mustela lutreola) 】Características, Qué come,
Hábitat. Planetanimales. https://planetanimales.com/vison-
europeo/#MEDIDAS_DE_CONSERVACION
• Tropical, B. (2020, 20 agosto). Los pequeños y voraces carnívoros (Familia: Mustelidae).
Biología Tropical. https://www.biologiatropical.org/blog/los-pequenos-y-voraces-carnivoros-
familia-mustelidae

10