ETNOLOGIA DELS GOSSOS I GATS:

Origen i procés de domesticació

GOS GAT
AGRIOTIP Canis lupus Felis silvestris
HEMEROTIP Canis “familiaris” Felis “catus”

• Les races dels animals es poden definir per un conjunt de caràcters morfològics.
L’autor francès Baron va proposar una classificació basada en les coordenades
ètniques denominades: plàstica, faneròptica i energètica.
o Energètiques o funcional: biotips.
o Plàstiques: trígam signalèptic de Baron – variacions de caràcters corporals que
estudia la morfologia de cada raça en funció de:
▪ Pes (heterometria).
▪ Perfil (al·loïdisme)
▪ Proporcions (anamorfosi).
o Faneròptiques: cromàtiques o altres faneros (banyes, cua, clina, llana, unglots..)
ZOOMETRIA
La conformació corporal en els animals d’interès zootècnic es considera habitualment
com un caràcter subjectiu, però la zoometria permet estudiar les formes dels animals
mitjançant mesuraments corporals i adquireix així gran importància perquè perquè
quantifica aquesta conformació, estableix mesures concretes i la seva variació normal
per una determinada raça o població. Les variables morfoestructurals de naturalesa
quantitativa són usades fonamentalment per establir el grau d’homogeneïtat existent en
un grup racial.
HETEROMETRIA

• Eumètric: gossos amb un pes mig (18-40 kg). Per ex, el gos d’aigües espanyol,
aprox els 18 kg. S’utilitza eumètric en la seva definició d’aspecte general,
especificant que es refereix a tamany mig, també s’usa per descriure el galgo i el
sabueso espanyol o al perdiguero de burgos. El schnauzer mitjà també es considera
eumètric.
• Hipermètric: el mastí del pirineu és un gos de gran alçada, hipermètric i de
proporcions mitjanes. És una raça en la que tant els mascles com les femelles
superen els 70 kg en facilitat.
o Ultrahipermètric: en aquells casos en els quals el gos supera una talla que
comporta un pes per sobre de la mitjana de la pròpia raça. Per exemple, el mastí
espanyol, en el qual no existeix límit de talla sent convenient que els mascles
superin els 80 cm (des de la creu).
o Subhipermètric: 40 -70 kg.
• Elipomètric: el ratoner valencià es defineix en el seu estàndard com de talla petita,
elipomètric i subbrevilini. L’estàndard marca un pes entre 4 i 8 kg.
o Subelipomètric: en el món del gos no hi ha referències d’aquest tipus. Però en
funció de els pesos d’eumetria y elipometria, serien els gossos 12 y 18 kg.
o Ultraelipomètric: només trobem aquesta denominació en el prototip racial del
ratoner mallorquí, pes entre els 3 i 5 kg. Els chihuahuas de pesos més baixos
són el millor exemple. No hi ha rangs de pesos per aquesta classificació però
que no superin els 3-4 kg.
AL·LOIDISME:

• Celoide/ Concavilini:
o Ultraceloide: ús destinat a especificar que les formes còncaves s’han portat
a l’extrem. Ex: Bulldog anglès.
o Celoide: el dogo de burdeos es defineix en el seu aspecte general com un
típic molos braquicefàlic de línies còncaves.
o Subceloide: poc freqüent, no es troba en cap estàndard actual. Per posar
un exemple, el cao de serra de aires té la seva testera segons estàndard,
recte o lleugerament còncau.
• Ortoide (rectilini): el schnauzer, exemple el gos rectilini. El tabic nasal del
schnauzer es recte, el front és pla.
• Cirtoide (conxeve): el crani del sabueso espanyol té un perfil convexe.
ANAMORFOSI

• Brevilinis: gossos en els quals destaquen els ossos i estructures curtes. Són
amples, comprimits, normalment són races també celoides (concavilínies) i
braquicefàliques. El Bull dog anglès és un exemple de ultrabrevilini perquè es portat
a l’extrem.
• Mediolini: gos d’atura català.
• Longilini: destaca el llarg dels ossos sobre l’ample. S’usa
comunament en els galgos per referir-se al llarg de les seves
extremitats.
o Sublongilini: a mig camí entre mediolini i ossos allargats. El gos d’aigües
menciona en els seus estàndards proporcions sublongilínies referentit-se a que
l’estructura del cos és lleugerament més allargada que l’alçada de la creu.
o Ultralongilinis: una menció d’aquest terme en l’estàndard del maneto
(podenco andaluz) referenit-se a la seva aparença general com un gos
ultralongilini; al contrari que el els llebrers, s’està aplicant a la longitud
del cos en relació amb unes extremitats curtes.
RACES SEGONS LA MORFOLOGIA DEL CAP:

• Lupoides: gossos amb caps que presenten similituds amb el llop. Orelles
d’inserció alta, que en algunes races porten alçades i el cap amb una forma
triangular. Destaca la longitud del morro en relació al cap i la depressió
nasofrontal no està marcada. Les races més representatives d’aquest grup:
dòberman, pastor alemany, siberian husky.
• Bracoides: gossos que tenen caps amb forma de prisma i narius rectangulars
que s’uneixen al crani amb una testera molt marcada, les orelles caigudes. Si el
llavi superior sobrepassa el llavi inferior tenen prognatisme maxil·lar. Els exeples
serien: el beagle, el labrador retriever, dàlmata, pòinter.
• Molosoides: gossos forts, majoritàriament de gran tamany, amb cap rodó o
quadrat i de musell en molts casos curt, orelles petites i caigudes, testera molt
pronunciada amb llavis llargs i gruixuts. Races típiques: el dogo alemany o gran
danès, san Bernardo, el dogo de burdeos, mastín espanyol, buldog anglès.
• Graiodes: gossos morfològicament constituïts per la velocitat. La imatge la tenim
en qualsevol tipus de galgo: cap llarg i fi, amb una depressió naso-frontal res
marcades y les orelles orientades cap enrere. Les races típiques: galgo
espanyol, galgo afgano, borzoi (galgo rus), azawakh, saluki, lebrel polaco,
perqueño lebrel italiano (galgo italià).
CLASSIFICACIÓ BASADA EN LA ESTRUCTURA CRANEAL:

• Dolicocèfals: caps llargs on predomina la seva longitud sobre

l’amplada. Galgo.
• Braquicèfals: caps curts on l’ample destaca més que el llarg. Els
anomenats gossos de cara ‘chata’: el Bulldog anglès, carlino, bulldog
francès, griffon de bruselas, dogo de burdeos o bullmastiff.
• Mesocèfals: els que tenen una proporció intermitja entre els dos
anteriors. Shanauzer.
MALALTIES RELACIONADES AMB LA RAÇA:
❖ DÀLMATA: Sordesa congènita (neix amb el problema) lligada amb una causa
neurològica. Es veu el problema des de que neixen. Incidència global
aproximadament del 30% en aquesta raça.
❖ DOBERMAN: Cardiopatia dilatada. A mesura que el gos va creixent, el cor es
va dilatant, però com més musculatura fa el cos, més difícil el seu funcionament.
Molt comú en aquesta raça (relatiu 33,7%. Prevalença 5,8%). Aquesta raça
representa el 50% d’aquesta malaltia. Augment de la prevalença amb d’edat.
Aproximadament el doble de freqüent en mascles que en femelles. Es creu que
es familiar, possiblement heretat. Alguns casos d’aquesta raça presenten
bradiarítmies i síncope.
❖ PASTOR ALEMANY: problema de mega esòfag. Tenen
un esòfag massa gran. No hi ha bones digestions,
problemes de vòmits. Displàsia de cadera. Es un problema
hereditari. Es la 13 raça que més problemes de displàsia
de cadera té.
❖ BULLDOG ANGLÈS: Risc elevat de tenir problemes d’estenosis a les vàlvules
cardíaques. La més freqüent és la estenosis pulmonar. És hereditari i depèn de
més d’un gen. Es la tercera causa dels problemes congènits en el gos. Una
demodicosis generalitzada. A mesura que l’animal es va desenvolupant ha de
desaparèixer però en ells no lis passa pel seu excés de pell. Aquest excés molt
cops sobrepassa les arcades orbitaris i les molesten a l’hora de la seua visió.
També tenen problemes oculars dins de l’ull: entropion (la parpella inferior entra
dins de la conjuntiva i les pestanyes se’ls hi claven dins de la còrnia i això provoca
ulcerés (pot provocar la ceguesa si s’infecta o una enucleació). Això és
predisposició de raça i és hereditari. El fet que siguin tan ultrabrevilinis, les
femelles tenen distorcia (problemes al part) a causa de que tenen una pelvis
estreta i els cadells tenen un cap gran i unes espatlles amples. Problemes
respiratoris, la braquicefàlia fa que tinguin el tabic nasal oprimit i tenen una
tràquea més estreta del normal (tràquea hipoplàstica) en el 55% dels casos o
síndrome de braquicefàlia de vies aèries superiors, complex de deformitats
anatòmiques.
❖ LABRADOR RETRIEVER: despigmentació del nas (Dudley nose). Afecta als
labradors de colors clars (groc). Això provoca una hipersensibilitat al sol i a
vegades una infecció secundària. També tenen tendència a tenir diabetis
mellitus (relacionat moltes vegades amb la tendència a la obesitat). Pot sortir
dels 4 als 14 anys. Les femelles no castrades tenen més probabilitat.
❖ MIANIATURE SCHNAUZER: malalties cardiovasculars, problemes per sinus,
problemes d’atòpia (pell atòpica), hipersensibilitat al menjar.
GATS. RACES MÉS COMUNES

Gat persa: al llepar-se

fan moltes boles de pèl i
com que la queratina no
es digereix i poden tenir
problemes d’obstrucció a
nivell gastrointestinal
(xarop de mauta per
ajudar).

Blau rus: molt independents

Bengalí: venen més

del estat salvatge.
Pelatge tipus
lleopard.

Siamès: molts creuaments.

Gat siberià:
del estat
salvatge.

Angora turc: pelatge llarg.

Gat sphinx: gats

sense pèl però
amb problemes de
pell (molt sensibles
al sol, sempre
tapat, no pot sortir
gaire de casa).

Maine coon: gats més grans