LES SARGANTANES

NOTA

Totes les imatges estan hipervinculades. Per anar als vincles noms heu
de fir clic sobre les imatges.

Les sargantanes sn una familia de rptils escatosos, que pertanyen al grup dels saures.
Hi ha diverses espcies popularment anomenades llangardaix i sargantana.

Exempes de llangardaixos

Sargantanes

La majoria de les espcies de sargantana sn terrestres i viuen en boscos i en matolls,

o en zones rides i rocoses, encara que nhi ha alguna arbria i planadora, de poc vol,
amb una ampla cua i cos aplatat que li donen un perfil aerodinmic.

COM SN LES SARGANTANES?

En general sn menudes, duns 9 cm, encara que algunes espcies passen dels 15 cm.
El seu cos s llarg i gil, amb una cua larga, frgil i regenerable. El seus ulls tenen
parpelles mbils i el timp s molt destacat. La llengua es bfida i les dents es troben
soldades a la vora interna de les mandbules. Les seues potes sn fines i ben
desenvolupades, provedes de cinc dits amb ungles. El cap i el ventre estan coberts de
grans escates, mentre que el dors presenta petites escates granulars.

COM ES REPRODUEIXEN

Les femelles ponen 2-4 ous en cada posta i en poden fer dues o tres per any. A les
poques setmanes naixen les petites sargantanes, que acostuen ser fosques i amb la
cua verdosa.

COM SALIMENTEN?

Les sargantanes sn bsicament insectvores. Cacen petits insectes com mosquits,

mosques, petits escarabats, formigues, etc., encara que hi ha alguna espcie que
salimenta de llavors.

COM VIUEN?

En el nostre territori viuen en zones rocoses marges, parets, troncs darbres i, fins i tot,
en zones de conreu. En poques fredes hivernen o noms ixen en dies de sol. Els agrada
estar-se quietes rebent els rajos del sol, ja que necessiten escalfar-se per regular la
temperatura corporal. Sn bones escaladores i pugen fcilment per les parets amagantse en els forats que troba.

PER QU LES SARGANTANES ES DESPRENEN DE LA SEUA CUA?

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/08/140821_ciencia_lagartija_regeneracion
_cola_genes_np

Es tracta dun mecanismo antidepredador que incrementa la supervivencia de les

sargantanes. Hi ha sargantanes que mouen la cua en presencia dels depredadors o que
tenen cues amb coloracions cridaneres que atrauen latenci dels depredadors,
disminuint la probabilitat de que els atacs dels depredadors es dirigisquen al cap o al
tronc, desviant-los a una zona menys vital o vulnerable: la cua.

La cua posseeix plans de fractura i esfinters musculars que permeten que la prdua de
sang i massa muscular siguen mnimes.

A ms, la cua autotomitzada continua movent-se durant un temps (em alguns casos
fins a mitja hora), la qual cosa contribueix a distraure el depredador, tot facilitant la
fugida de la sargantana.