Nmero 1804. Del 22 al 28 de setembre del 2006. Any XLI.

0,20

Ocells rapinyaires
PEL BON CAM. La poblaci de rapinyaires es recupera

lentament desprs danys de persecuci. / 2 a 9

Voltor com. Voltor Lleonat

Gyps fulvus
Viu en grans grups que sovint es veuen
planant a gran alada. Nia en colnies
als penya-segats. A lestiu visita el
Pirineu cercant menjar

I UN NOU PSTER DE REGAL.

Amb totes les espcies docells rapinyaires

dels Pasos Catalans.

ADOLESCENTS I MODA / QUADERN DEDUCACI CREMADES VIVES / 14 TERRITORI EN CUSTDIA / 18 VIATGE A ISLNDIA / 22 ON ANEM? / 30
PUBLICITAT

Qu et queda
per descobrir?
Continua aprenent.

864907/771978B

empresa Msters i Postgraus 2006-2007

Comunicaci Empresarial
Direcci Estratgica de les Tecnologies Gesti de lEsport
de la Informaci
Comunicaci i Periodisme de Moda
Gesti Turstica (IDEC-EADA)
Direcci i Gesti dEmpreses Culturals
Direcci de Comunicaci
Intelligncia Competitiva i Vigilncia
Direcci de Recursos Humans
Tecnolgica (on line)
Direcci dEmpresa
Formaci i Desenvolupament del Capital Logstica Integrada
Direcci dEmpreses de Comunicaci i
Hum
Mrqueting
Grups Multimdia (UPF-Grup God)
Gesti dEmpreses en la Indstria de la Mrqueting Directe i Interactiu
Direcci Estratgica de Persones
Msica

Mrqueting Farmacutic
Mrqueting Intern
Mrqueting de Serveis
Negocis Internacionals
Selecci, Avaluaci i Conservaci del
Potencial Hum
Tcniques dInformaci i Comunicaci
Empresarial

Per contactar amb nosaltres

Tel. +34 93 542 18 50
www.idec.upf.edu
info@idec.upf.edu
Balmes, 132

DOSSIER

AUS RAPINYAIRES. Les campanyes de

sensibilitzaci i les lleis proteccionistes han

ajudat a la recuperaci de la majoria de les aus
rapinyaires que havien prcticament
desaparegut dels cels del pas a finals dels anys
setanta a causa de les nefastes Juntas de
Extincin de Alimaas.

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

JORDI COMELLAS

En els darrers quinze o vint

anys ha canviat la percepci que
es tenia de les aus rapinyaires. De
matar-les i exterminar-les sense
cap tipus de mirament i amb tot
tipus destris i verins, han passat
a ser protegides i a gaudir dun
cert carisma per a la majoria de la
gent.
Aquella prctica exterminadora, en qu lhome considerava
les rapinyaires com una competncia per a la seva espcie, perqu caaven animals que tamb
caava lhome, va durar fins
passats els anys setanta.
El fet que ara gaudeixin duna mplia pro

tecci no vol pas dir, per, que ja

no quedin hereus daquella poca i que, de tant en tant, no es produeixin encara episodis espordics danimals ferits i morts per
caadors i de vedats de caa amb
verins.
Sembla com si hagussim retrocedit en el temps i volgussim
oblidar a corre-cuita lpoca
daquelles Juntas de Extincin
de Alimaas que tan nefastes van
ser per a les nostres espcies rapinyaires, ben b fins als anys setanta, en qu la majoria despcies van arribar prcticament al
lmit de lextinci.
Les rapinyaires van passar
per la seva poca negra durant
aquells anys, per no sempre havien estat perseguides i foragitades daquella manera. Rapinyaires de tot tipus apareixen en
banderes,
escuts,
blasons, monedes i es-

I MS

PGINES WEB:
www.cimaligues.net
http://www.gobmallo
rca.com
http://www.ornitolog
ia.org/
http://www.seo.org
http://www.adenc.org
http://www.adn-ando
rra.org/
http://www.internaut
a.org/anuario/anuari
o.html
LLIBRES:
Aves de Espaa (Lynx
Edicions)
Atles dels ocells
nidificants de
Catalunya (Lynx
Edicions)
Gua fotogrfica de
las aves de Espaa y
del Mediterrneo
(Lynx Edicions)
El gran libro de los
pjaros de Espaa y
Europa (Editorial De
Vecchi)

cuts nobiliaris de pasos, pobles i

cognoms, des de molt temps enrere.
Lliga forma part de la imatgeria popular de moltes poblacions, com un element majestus
alhora, recordem noms el cas de
lliga de la Patum de Berga.
Moltes cultures han adorat dus
en forma de rapinyaires. A moltes esglsies romniques hi veiem reproduccions dalgunes
daquestes aus. Fins no fa gaires
anys, caps i potes de rapinyaires
eren clavats, en forma de creu, a
les portes de les masies per impedir el pas del mal. Si haguessin
estat uns animals tan dolents
com ens van voler fer creure els
inventors daquelles Juntas de
Extincin, ben segur que no haurien pas tingut tant protagonisme
al llarg de la histria de lhome.
Sigui pel que sigui, el cas s
que els rapinyaires han acabat seduint molta gent, que agraeix poder tornar a contemplar el seu vol
i tornar a sentir la seva presncia
quan es va al bosc o a la muntanya, un fet que es produeix grcies als esforos dentitats ecologistes, conservacionistes i naturalistes, i a les lleis adoptades, al
seu moment, per les diferents administracions.
Dibuix, que apareix al pster que avui
regala Presncia, duna guila
cuabarrada. Aquesta espcie
sobreviu a les serres mediterrnies
assolellades, on caa conills i ocells
diversos. / TONI LLOBET

Al servei de lhome
 Les aus rapinyaires no noms contribueixen a mantenir el

nombre dalgunes poblacions docells i evitar que creixin

perillosament o netegen boscos i muntanyes de despulles animals, sin
que, a ms, alguna espcie s utilitzada pels homes per al seu benefici. s el
cas dels falcons que fa alguns anys que sutilitzen en alguns aeroports, com el
del Prat, per foragitar de les pistes els ocells que podrien posar en perill
lestabilitat dels avions, o que tamb sempren en algunes poblacions per reduir
el nombre de coloms urbans, o, com en el cas de Manresa, que sestan utilitzant
amb un xit rotund per eliminar la important colnia de gavines i de gavians
argentats que shavia creat al voltant de labocador comarcal.

En aquests moments, al llarg

dels Pasos Catalans, les aus rapinyaires, en general, estan passant per un bon moment, si tenim
en compte les penries que han
arribat a passar. Aix no vol pas
dir que totes gaudeixin duna excellent salut, per s que a grans
trets, com ens explica Jordi Sargatal, director de la Fundaci
Territori i Paisatge (FTP), podem afirmar que, en el cas de Catalunya, de les dirnes, noms
lastor i lliga cuabarrada es troben en un cert retrocs i, en el cas
de les nocturnes, noms lliba,
el xot i el mussol com passen
per moments difcils.
Hi ha poblacions explica
Jordi Sargatal que estan baixes
en nombre de parelles, per com
que venem dun mnim histric
resulta espectacular veure que la
majoria de les espcies shan remuntat. Ara, estan molt millor
que fa vint anys, tot just sestan
remuntant, per ni de bon tros tenen el potencial que haurien de
tenir.
A excepci de lastor i de
lliga cuabarrada, la resta de rapinyaires dirns que nidifiquen a
Catalunya, o b estan igual que
en el cens dels anys setanta, o b
estan pujant netament i, en el cas
de les nocturnes, estan baixant
les tres espcies esmentades.
Nhi ha que tenen poblacions
molt petites, per la tendncia s
de continuar pujant.
Hem de pensar continua
Sargatal que fins als anys seixanta van funcionar les Juntas de
Extincin de Alimaas, que premiaven la gent que matava rapinyaires. Hi ha estadstiques que
parlen de milers i milers daus rapinyaires i de mamfers morts en
aquella poca. Aleshores, la gent
les matava de totes maneres, a
trets, amb estricnina, amb trampes, amb un duc que les atreia,
etc.
Les rapinyaires dissecades
van ser durant molts anys un element decoratiu als menjadors de
les cases de pags, dels bars dels
pobles i de moltes cases de caadors.
Passats els anys setanta
prossegueix Jordi Sargatal, i
grcies a les campanyes que va
fer Flix Rodrguez de la Fuente i
tamb grcies a la creaci

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

Totes les aus

rapinyaires
una a una
JORDI COMELLAS

En els darrers vint-i-cinc

anys, la poblaci de la majoria
de les espcies daus rapinyaires
dirnes ha augmentat i ha guanyat territori, llevat de lastor i
de lguila cuabarrada, que han
perdut poblaci, i de lesparver i
laligot com, que es mantenen.
Pel que fa a les nocturnes, la
seva situaci no s tan afalagadora ja que la majoria es mantenen per el xot, el mussol com i
lliba han perdut poblaci.
Hi ha un treball molt bo
explica Jordi Sargatal que ens
permet comparar levoluci de
cada espcie, que s agafar les
dades de lAtles docells nidificants a Catalunya que es va fer
lany 1980 i comparar-les amb
les de latles nou que es va publicar lany passat. Fent la comparaci, quedem parats en observar com la majoria de les espcies sestan incrementant duna
manera notable.
Aquest s lexercici comparatiu que ha fet Jordi Sargatal.
Aligot vesper: La seva distribuci en el territori ha augmentat un 43%.
Esparver despatlles negres: Noms hi ha 4 parelles
criant, per en latles anterior no
nhi havia cap.
Mil negre: Han passat de
ser 26/32 parelles a 80/100.
Mil reial: Hi ha de 25 a 30


Duc

dADENA, que es comencen a

protegir les espcies daus ms
grosses, per s clar, la tendncia
de la gent encara era de matar-les,
shavia creat un esperit totalment
depredador.
Lany 1975 va aparixer la
primera llei proteccionista, per
la gent no en feia cas i continuava
caant i dissecant ocells protegits, assegura Sargatal.
Amb les lleis proteccionistes que van seguir aquella i
amb la conscienciaci que
sha anat creant de mica en
mica, avui dia la situaci ha

EN ELS
DARRERS
VINT-I-CINC
ANYS, LA
POBLACI DE LA
MAJORIA DE
LES ESPCIES
DAUS
RAPINYAIRES
HA
AUGMENTAT,
LLEVAT DE DUES
DE DIRNES I DE
TRES DE
NOCTURNES

parelles i est en un 35% ms de

distribuci que en latles anterior.
Trencals: s increble,
exclama Sargatal. Ha passat de 7
parelles a 31, i aix vol dir que la
seva distribuci ha augmentat
en un 87%.
Aufrany: De les 25 a 30
parelles que hi havia, ha passat a
34/40.
Voltor: De les 48 parelles

canviat i les rapinyaires no noms

gaudeixen duna protecci legal,
sin tamb duna indiscutible
protecci popular, al marge
depisodis allats que es puguin
donar de manera ocasional.
Al Pas Valenci
Al Pas Valenci els diferents centres de recuperaci de fauna realitzen censos peridics sobre la situaci de les aus rapinyaires (liga
de panxa blanca, liga reial, falc
pelegr, etc.) per tal dobtenir dades
sobre el seu estat actual, les amenaces que presenten i les possibles

Desquerra a dreta i de dalt a baix:

ligues marcenques, gran duc, falc
pelegr i mussol com. A laltra
pgina, voltor com i xoriguer. /
JORDI COMELLAS

del cens de lany 79, ha passat a

431/443 en el darrer cens.
liga marcenca: Passa de
100/150 parelles a 300/400.
Arpella: De les 3 a 5 parelles que hi havia, passa a 41.

mesures de gesti per a millorar el

seu estatus, en el cas que sigui necessari.
Tamb peridicament es fan
censos sobre les colnies de voltor
com a Castell, una espcie que
lany 1950 va desaparixer de tot el
Pas Valenci i de la qual noms va
quedar una petita comunitat a Castell, on a partir de 1980 nha anat
augmentant la poblaci. A travs
dels censos sha pogut comprovar
laugment considerable del nombre dexemplars daquesta espcie
i el moviment i la nova creaci de
colnies de cria en aquest territori.

Arpella pllida: Noms

hi ha de 5 a 10 parelles, per
abans no nhi havia gaireb cap.
Esparver cendrs: Lany
80 hi havia de 40 a 55 parelles; el
89, en quedaven noms 2, i ara,
protegint-lo, ja nhi tornen a haver 70.
Astor: La seva distribuci
ha baixat un 18% i en aquests
moments hi ha de 500 a 1.000
parelles.

Al Pas Valenci tamb es detecta un augment discret de la presncia de laufrany, que lany 1970
es va donar per desaparegut i tamb
shi han vist voltors negres, tot i que
no hi acaben de nidificar.
Des de lany 1996 i a partir del
catleg valenci despcies de fauna amenaada sest duent a terme
un pla de recuperaci del xoriguer
menut, a travs de lalliberament de
pollets duts dExtremadura. En relaci amb aquest programa, lany
passat es van poder comptabilitzar
vint-i-set parelles al Valle de los
Alorines, al terme municipal de Vi-

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

Esparver: Es mant prcticament igual, amb unes 1.000

o 2.000 parelles.
Aligot com: Tamb es
mant igual, de 1.343 a 1.473
parelles.
guila daurada: Hi ha
entre 92 i 102 parelles i est pujant.
guila calada: Ha passat
de 2 a 5 parelles a haver-nhi de
40 a 100.

guila cuabarrada: Als

anys setanta hi havia de 80 a 85
parelles, i ara noms nhi ha 66.
Xoriguer petit: Lany 87
es va donar per extingit a Catalunya i ara hi ha 94 parelles, grcies a la protecci que sha fet i a
les introduccions en algunes zones de sec.
Xoriguer com: Tamb
est pujant, ja que lany 80 noms hi havia de 400 a 1.000 pa-

relles i ara nhi ha de 2.912 a

4.176.
Falc mostatxut: De les
50 a 120 parelles que hi havia,
passa actualment a 300/500.
Falc pelegr: Passa de 75
a 100 parelles als anys setanta a
245/253 en aquests moments.
Tot aix pel que fa a les
dirnes, ja que les nocturnes,
com hem dit, passen per un moment ms dolent.
Bsicament explica Jordi
Sargatal, pels atropellaments, i
en el cas de les libes, pels
raticides, ja que mengen moltes
rates, i pels problemes que tenen
per fer nius, ja que a pags cada
vegada hi ha ms installacions
modernes que ho impedeixen.
En el cas del xot i el mussol
continua, que sn insectvors,
tamb pateixen molt pel tema
dels pesticides.
liba: Hi ha una poblaci
de 2.425 a 3.104, per ha baixat
un 25% drea de distribuci,
que s molt.
Xot: Ha baixat un 13%
drea de distribuci, tot i que hi
ha unes 6.000 parelles.
Duc: Es mant igual. Hi ha
de 557 a 704 parelles.
Mussol com: Tot i que hi
ha de 8.900 a 14.000 parelles, ha
baixat un 21%.
Gamars: Es mant igual,
d11.000 a 15.000 parelles.
Mussol banyut: Tamb es
mant igual. Hi ha unes 700 parelles.
Mussol pirinenc: Hi ha
uns 144 mascles que marquen
territori, i tamb es mant igual.
Per tant diu Sargatal, no
nhi ha cap que pugi, totes les
espcies es mantenen igual,
excepte tres que baixen, sobretot lliba, el mussol i el xot.

llena.

Espcies dirnes i nocturnes

El trencals a Andorra
En el cas dAndorra, el govern disposa, des de lany 1999, dun ambicis pla de protecci del trencals,
considerat un dels rapinyaires ms
amenaats dEuropa, que t als Pirineus un dels pocs nuclis europeus, desprs dels de Creta, Crsega i els Alps, tots de redudes poblacions.
El PACT (Pla dActuacions per
a la Conservaci del Trencals),
que va ser creat pel Ministeri
dAgricultura i Medi Ambient i

 Les aus rapinyaires es caracteritzen pel

seu bec ganxut i per les seves fortes urpes
esmolades, dos elements que els sn
primordials per poder caar i/o abastar les
seves preses. A grans trets nhi ha de dos
tipus, de nocturnes i de dirnes. Quan
parlem de les nocturnes, a gaireb tothom
li passa pel cap la imatge del mussol i,
quan parlem de les dirnes, gaireb segur
que senduen la palma les guiles. Malgrat
tot, aquestes sn noms dues de les ms
de 150 espcies nocturnes que hi ha i
aproximadament el doble, unes
tres-centes, de dirnes.

Lesparver cendrs
i el temps de la sega
 El cas de lesparver cendrs s un cas especial que si
no es t en compte pot veure migrada la seva poblaci,
tal com va passar a finals dels anys vuitanta, en qu
prcticament va desaparixer com a espcie nidificant,
tot i que pocs anys abans shavia calculat lexistncia
duna cinquantena de parelles.
Es tracta dun visitant destiu que arriba a Catalunya
cap al mes dabril i que freqenta els camps de conreu a
la recerca de talpons i ratolins. Majoritriament nidifica a
les comarques de lUrgell i la Noguera, tot i que tamb
sen poden trobar al Montsi, a lAlt Empord i fins i tot al
Bages.
Acostuma a fer els seus nius enmig dels camps de
cereals, i aqu rau el perill de la seva desaparici, a

Un esparver cendrs ferit per una segadora. /JORDI COMELLAS

causa del risc que comporta que en poca de sega es

destrueixin els seus ous o que es pugui arribar a matar o
a ferir la parella.
Shan donat molts casos desparvers que han estat
mutilats i que han hagut de ser traslladats a centres de
recuperaci. Altres vegades, involuntriament sha
destrut la posta o sha matat els ocells que lincubaven.
Per palliar aquest problema, ladministraci t
establert un programa de protecci i seguiment dels
nius a les rees cerealistes que consisteix en la
localitzaci dels nius, la indemnitzaci dels pagesos per
tal que deixin mitja hectrea de camp sense segar al
voltant del niu i un seguiment posterior del niu fins a
comprovar que els polls volin.

Les rapinyares sn considerades uns

bons indicadors de lestat de conservaci
dels espais naturals. No acostumen a
freqentar indrets degradats o molt
freqentats pels homes i per les seves
activitats, on els pot ser difcil trobar-hi
aliments.
Els requeriments varien segons les
espcies, per, a grans trets, coincideixen
en quatre o cinc, que serien: territori
suficient, manca de presncia humana,
existncia de grans arbres o
penya-segats; disponibilitat de preses i
condicions geogrfiques favorable.

lAssociaci per a la Defensa de la

Natura (ADN), s lencarregat de
lestudi, la protecci i la conservaci daquesta espcie al Principat,
aix com de la divulgaci de coneixements adquirits sobre lespcie.
Durant aquests anys, sha publicat un document sobre lestratgia de conservaci del trencals,
que ordena les accions que cal emprendre per tal de fer efectiva la seva protecci.
Tamb shan realitzat dos estudis, en un dels quals savaluen els
recursos alimentaris que lespcie
pot trobar a Andorra i les actua-

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

Espiant la intimitat de lliga cuabarrada per Internet

JORDI COMELLAS

Lliga perdiguera o cuabarrada s un dels depredadors ms

amenaats de Catalunya i de les
dues espcies daus rapinyaires
que any rere any perden poblaci. A tota la pennsula Ibrica se
li suposen unes 700 parelles i, a
Catalunya, es calcula que nhi ha
unes 65 parelles, distribudes sobretot al sud del pas i al Garraf,
on nhi ha tres destablertes.
Lrea dEspais Naturals de
la Diputaci de Barcelona, que
gestiona el Parc del Garraf, des
de lany 2003 est duent a terme
un pla de seguiment i de conservaci que inclou fonamentalment les segents lnies de treball: la millora del seu hbitat, el
seguiment del procs reproductiu, lanlisi de la dieta i el radioseguiment dexemplars.
Lany 2003 es va installar
una cmera en un niu del parc,
per fer-ne el seguiment, per
aquest any se nha installat una
en un altre niu, amb la innovaci
que a travs dInternet es podien
visualitzar i gravar les imatges
dels dos nius en temps real.
Aquest fet ha estat una prova
pionera a nivell mundial en
aquesta espcie, que ja es vol
aplicar en altres espais naturals,
sobretot a Andalusia amb el seguiment de lliga imperial, segons ens explica el director del
parc, Santi Llacuna.
Dos mesos i mig desprs del
seu naixement, els tres polls que
van nixer en els dos nius controlats ja eren autnoms i, en conseqncia, van abandonar els nius.
Amb la seva marxa es van des

cions que cal fer per augmentar-los,

mentre que, en el segon, es cataloguen les millors zones del pas on
tericament podria niar.
La manca daliment que el
trencals que salimenta dossos pot trobar a les muntanyes del
Principat tamb ha motivat la
creaci dun canyet, un lloc on peridicament se li deixen ossos procedents de lescorxador nacional.
I, pel que fa
a les Illes
Balears les
espcies tamb es van recuperant

Imatges dun dels dos nius controlats per una cmera web al parc del Garraf. Des del gener, quan la parella prepara el niu, fins al juny, en qu els
pollets labandonen. Entremig, el naixement de les cries. / PARC NATURAL DEL GARRAF

DURANT EL
TEMPS QUE VAN
FUNCIONAR LES
DUES CMERES
WEB ES VAN FER
100.000
CONNEXIONS.
EL DIA QUE SEN
VAN FER MS
VAN SER 4.000

Trencals

connectar els accessos en directe

per Internet de les cmeres web.
No obstant aix, actualment
es poden continuar veient els millors moments de tot el procs de
nidificaci, naixement i creixement dels polls, amb les filmacions enregistrades en les dues
cmeres (http://www.diba.cat/
parcsn/parcs/webcams.asp?
parc=0&m =164).
Ambdues cmeres han perms als especialistes observar el
procs reproductiu de lespcie,
esbrinar els patrons dincubaci
(el temps invertit en la incubaci
per ambds sexes), la data de
posta, la data de naixement dels
polls, els patrons de creixement i
la seva alimentaci.

Pel que fa als patrons dincubaci, sha descobert que la major part del temps el progenitor
que incuba els ous s la femella,
que hi dedica entre el 60 i el 90%
del seu temps, mentre que el
mascle noms hi dedica entre el
5 i el 30% del seu temps .
Sobre la dieta dels polls, les
dades obtingudes permeten
comprovar que la dieta de les ligues cuabarrades s fora eclctica durant el perode de cria dels
polls. Aix doncs, shan pogut
identificar un total de 218 preses
de 20 espcies diferents; 13 de
les quals sn aus, 5 sn mamfers
i 2 sn rptils.
Durant lany 2005 el nombre
de preses que es van portar al niu

duna manera lenta, com podrem

veurem ms endavant amb el tema
del seu emblemtic voltor negre .
Amb aquest present, el futur,
segons Jordi Sargatal, s esperanador, perqu
sestan fent
campanyes de
conservaci,
sest convencent els
caadors que les rapinyaires no sn aus nocives
i esperem que sacabin de
convncer perqu en alguns
vedats de caa deixin ja de

llanar-hi verins per matar rapinyaires, com encara es fa de tant en

tant en alguns indrets. Certament,
amb tot aix, la situaci est millorant molt, per falta molt encara
per arribar al potencial ptim. Catalunya hauria darribar a ser com
Extremadura, on mires al cel all
on sigui i veus una rapinyaire.
Els propers anys seran interessants, assegura Sargatal, perqu
la FTP, juntament amb la Generalitat, estem a punt diniciar la reintroducci del voltor negre a Boumort i a Aliny, amb la qual cosa
Catalunya ser lnic lloc dEuro-

va ser de 96, gaireb el doble que

les aportades lany anterior que
havien estat de 55. La diferncia
satribueix al fet que durant el
2005 es van criar dos polls i lany
anterior noms un.
En conjunt, la dieta dels polls
dliga es basa sobretot en els
ocells, ja que constitueix entre el
57% (lany 2005) i el 70% (lany
2003) de les preses consumides.
Daquestes, el 15% de les preses
sn de gavians argentats i tamb
es destaca la depredaci regular
de mosteles, un fet que pels autors del seguiment situa les ligues perdigueres com aus depredadores i amb capacitat per
regular les poblacions daquests
petits carnvors.

pa on hi haur les quatre espcies

de voltors junts; tamb estem estudiant la reintroducci de lliga
pescadora al cap de Creus i, esperem que, daqu a uns anys, lliga
imperial ibrica torni a criar en algunes de les serres mediterrnies o
b als Ports de Tortosa i Beseit,
perqu s una espcie que est pujant molt a lEstat, i caldria que
lajudssim perqu cris aqu. Seria una notcia fantstica, perqu
en el llibre La fauna mitolgica de
Girona, Vayreda encara cita lliga imperial criant a la Garrotxa, i
aix era a finals de 1800.

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

El gran voltor negre,

lorgull de Mallorca
 El voltor negre, un dels quatre carronyaires europeus,

el ms gran de tots, s lnic que no es present a

Catalunya, don es va extingir fa ms dun centenar
danys, tot i que hi ha esperances de que ben aviat pugui
tornar-hi a niar. La seva presncia als Pasos Catalans
es limita a la serra de Tramuntana, a Mallorca, on
entitats conservacionistes i ladministraci han
aconseguit mantenir-hi una bona colnia, que en
aquests moments sembla que s duns 80 exemplars i
de 10 parelles reproductores, tot un xit si es t en
compte que fa una vintena danys, semblava que no
sobreviuria (el 1982, noms nhi havia 20 exemplars).
Lactual colnia cal agrair-la a la Societat dHistria
Natural de les Balears i al GOB, que ja lany 1973 van
iniciar les campanyes de conscienciaci i

Rafa Farriols, director del centre, amb un magnfic exemplar daufrany a les mans. / JORDI COMELLAS

Cim dligues, rapinyaires a labast

JORDI COMELLAS

Cim dligues, a Sant Feliu de

Codines, ofereix la possibilitat de
veure, i gaireb tocar, un seguit
daus rapinyaires, tant del pas
com de la resta de lestat, i fins i
tot daltres continents, moltes de
les quals sn difcils de veure en
els seus hbitats.
La visita s un autntic esdeveniment per als centenars o milers descolars que cada curs arriben en aquest indret, i no noms
per als escolars, ja que tamb els
grans queden bocabadats davant
les evolucions de les aus i, sobretot, en sentir per damunt del cap, a
pocs centmetres dels seus cabells, el vent que provoquen de
les ales de les aus ms grosses i
impressionants, com ara el voltor,
lliga de coll blanc i el gran duc.
Cim dligues s conegut per
lespectacle de vol lliure de rapinyaries, per els objectius del
centre sn ms ambiciosos que no
pas oferir aquest espectacle. Segons explica Rafa Farriols, fundador i director del centre, els objectius principals de la installaci sn informatius, didctics i
proteccionistes. La primera finalitat es persegueix mitjanant les


visites comentades que es fan a la

zona de gbies cada dia abans de
comenar lespectacle, en les
quals sexpliquen les caracterstiques de les aus. En laspecte didctic, sintenta aconseguir la
sensibilitzaci i el respecte cap a
la natura a travs dels programes
educatius adreats als escolars. I
pel que fa al carcter proteccionista, Cim dligues, a ms de ser
un centre de cria dalgunes espcies, tamb acull aus irrecuperables procedents dels centres de
recuperaci de la Generalitat, i
collabora amb la Fundaci per a
la Conservaci del Voltor Negre,
de manera que, probablement, alguns dels exemplars daquest tipus de voltor que hi ha un dia aniran a la zona dAliny.
Tot va comenar lany 1994,
per lafici per les rapinyaires
de Rafa Farriols venia de lluny.
Potser el primer contacte que
vaig tenir amb les rapinyaires va
ser de petit, un dia que el meu pare, que era caador, va portar a casa un pollet daligot que es va acabar escapant per que em va enganxar molt. Ms endavant, un
altre caador que sabia que
magradaven aquests ocells em

va portar un astor ferit. Aquest

potser va ser el que em va enganxar ms, perqu era molt caador
i vaig arribar a ensinistrar-lo per a
falconeria. Tamb sem va escapar, per a partir daqu ja vaig comenar a aficionar-me, primer de
tot, a la falconeria.
Lany 1994 va comenar a
funcionar Cim dligues, amb
una vintena docells, per actualment nhi ha 130 de 30 espcies
diferents, de les quals prop dun
50% sn autctons. Shi poden
veure voltors comuns i negres;
aufranys; aufranys foscos; ligues de coll blanc; xoriguers; milans; mussols comuns, banyuts i
de les neus; ducs, ligues destepa i falcons pelegrins, entre altres
espcies docells.
s ms fcil explica Farriols tenir animals extics que
no pas autctons. Tot el que es fa
amb animals daqu sha de fer
sota la supervisi de la Generalitat. Nosaltres tenim un conveni i
ens deixen animals irrecuperables procedents dels centres de
recuperaci, per tenim prohibit
criar-ne, i aix que sn espcies
protegides, cosa que vol dir que
nhi ha pocs exemplars.

De moment, noms es pot veure a Mallorca. JORDI COMELLAS

dinvestigaci; al programa de recuperaci del Voltor

Negre que lany 1983 va desenvolupar el govern de les
illes, i a la Fundaci per a la Conservaci del Voltor
Negre que shi va afegir lany 1986. Dins del programa
va ser important tota la feina de conscienciaci que es
va fer a travs de les entitats esmentades, i les
campanyes per evitar la utilitzaci illegal de verins que
va comenar 1997. Tot plegat, va fer que lany 2002 ja es
poguessin censar uns 90 exemplars, prcticament els
mateixos que hi ha actualment.
Mallorca senorgulleix de tenir lnica poblaci
insular del mn, que no es troba, per, exempta de
perills i que est supeditada a la supervivncia de
lactivitat ramadera a la serra. Amb tot, encara pateix
algun cas allat denverinament, problemes
dintoxicaci a causa del plom en menjar animals
caats, i podria tenir problemes de reproducci a causa
del constant augment de la presncia humana als llocs
ms remots de la serra de Tramuntana.
A diferncia del voltor com, el negre fa el seu niu al
damunt dels arbres. Es troba en perill dextinci, ja que el
80% de la poblaci europea s a la pennsula Ibrica.
Al Principat, des de fa uns deu anys sobserva la
presncia daquesta espcie, gaireb sempre a la
reserva de Boumort. Aix ha fet que la Generalitat hagi
endegat un projecte de fixaci duna colnia, amb la
collaboraci del GREFA de Madrid, la Fundaci per a la
Conservaci del Voltor Negre de Mallorca i la Fundaci
Territori i Paisatge.

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

Els projectes de la Fundaci Territori i Paisatge

JORDI COMELLAS

Al llarg dels anys la Fundaci

Territori i Paisatge (FTP) de Caixa Catalunya ha collaborat en diferents projectes i iniciatives relacionats amb la conservaci de les
rapinyaires. Una de les ms importants pot ser que sigui la relacionada amb lliga cuabarrada,
una de les espcies que es troba en
perill i que va ser el motiu de la
nadala de la FTP de lany 2005.

liga cuabarrada: Des de

lany 2002 la Fundaci collaborant amb SEO per a la millora de
lhbitat daquesta espcie i des
del 2003 ha donat suport tamb a
lICRA (Institut de Conservaci
dels Rapinyaires). Lany 2002 la
FTP va establir acords amb propietaris de la zona prelitoral on hi
ha un nucli de lespcie que ha patit durant els darrers anys un procs dabandonament i de degradaci i hiperfreqentaci del paisatge. Lany 2005 tamb es van
iniciar diverses actuacions dins
dun projecte de la Societat Espanyola dOrnitologia-SEO / Birdlife adreat a la conservaci
daquesta au, que va ser declarada
per lentitat Au de lAny 2005.
Enguany, tamb han finanat una
exposici sobre lespcie i un seguiment per satllit, a Tarragona.

Reintroducci del voltor negre. Les diferents espcies de
carronyaires tamb han estat motiu dintervencions de la FTP. Durant els anys 1999, 2000 i 2001 va
finanar part de lestudi dels parmetres reproductors del trencals, una espcie en perill dextinci, amb la collaboraci del Ministeri de Medi Ambient i de la
Generalitat.
La FTP tamb va donar suport
a la realitzaci dun documental
del GEPT i el trencals es va convertir en el protagonista de la nadala de lany 2000. Lany 2005 es
va redactar un projecte per a installar un punt dalimentaci per
al mil reial al Fener de la Closa
(Alt Urgell), creant aix una xarxa
de menjadores per a necrfags a
la zona. Tamb es va collaborar
en el programa dalimentaci
complementari per al trencals
del Grup dEstudi i Protecci del
Trencals, a lAlta Ribagora,
lAlt Urgell, la Cerdanya i el Pa-

A dalt, el territori de la muntanya dAliny on es vol reintroduir el voltor negre. A baix, un mil reial i dos voltors negres./JORDI COMELLAS

El mussol pirinenc

Lany 1990 i el 2000 la fundaci va donar suport a
lestudi sobre el mussol pirinenc al Pirineu amb la
finalitat delaborar un pla de conservaci de
lespcie. Aquest misteris mussol noms s
present als boscos subalpins i va ser descobert als
anys vuitanta. Necessita, per sobreviure, trobar
hbitats ben conservats i arbres amb forats per fer
el niu.
Entre els objectius principals hi havia conixer
lestructura forestal seleccionada pels mussols i
deduir-ne la distribuci potencial. Al llarg del Pirineu
catal i landorr shi van trobar 83 territoris de
lespcie. Tamb relacionat amb aquesta espcie, la
fundaci va collaborar en un estudi coordinat
amb agents rurals, guardes de reserves,
tcnics i membres daltres associacions,
que va fer possible constatar la fragilitat
de lespcie que, durant lany passat,
va tenir un xit reproductiu nul a tots
els nius controlats.

Falc pelegr

llars Juss, un programa que tamb t el suport de les administracions. Daltra banda, en collaboraci amb la Generalitat, tamb
sest treballant en el retorn del
voltor negre a Aliny, amb la qual
cosa aquella zona seria lnic indret dEuropa on es podrien veure
els quatre carronyaires junts.
Amb la presncia daquesta espcie a Aliny, es pretn que faci de
cap de pont per connectar les
allades poblacions del sud-oest
peninsular, la petita colnia de Mallorca i la del
Masss Central francs.
Tamb cal recordar la Casa
del Voltor, a la Terreta, on a
ms dinformaci es pot
veure en un monitor levoluci duna parella de voltors al
seu niu

liga pescadora. La Fundaci

Territori i Paisatge tamb ha posat la seva collaboraci en lliga
pescadora, un altre rapinyaire escs i amenaat, present a illes
com Crsega, Cabrera i Menorca
i que fins als anys setanta havia
nidificat al litoral catal.
En aquest sentit, lany 1999,
lAssociaci dAmics del Parc
Natural dels Aiguamolls de
lEmpord va installar unes reproduccions al cap Norfeu, per
mirar datreure les ligues de pas i
incentivar-ne la nidificaci.
Lltim any han collaborat
amb la Fundacin del Quebrantahuesos, per introduir el trencals
a la serralada Cantbrica i a lassociaci del Montsec li han finanat un espai virtual per conscienciar sobre els rapinyaires.

DOSSIER / AUS RAPINYAIRES

presncia Del 22 al 28 de setembre del 2006

Un pster de regal amb tots els rapinyaires

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de lObra Social de Caixa Catalunya us ofereixen un nou pster de natura, amb totes les
espcies docells rapinyaires dels Pasos Catalans, amb dibuixos de Toni Llobet
MIQUEL RIERA

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de lObra Social de

Caixa Catalunya us regalen avui
amb la revista el pster Ocells rapinyaires dels Pasos Catalans,
el vuit que les dues entitats editen plegats en una srie destinada
a fer conixer al gran pblic la natura del pas.
En el pster shi presenten totes les espcies de rapinyaires
(trenta-tres) que es poden veure
de manera regular als Pasos Catalans, sigui perqu hi viuen tot
lany, perqu hi crien o perqu
ens visiten a lhivern (cas del
mussol emigrant i lesmerla, per
exemple). En aquesta ocasi, totes les espcies shan pogut posar
a la mateixa escala, la qual cosa,
segons Toni Llobet, autor dels dibuixos i dels textos del pster
permet prendre conscincia de
la diversitat despcies i la riquesa de rapinyaires a casa nostra:
des del gran trencals que menja
ossos i tendrums fins al menut xoriguer petit o el xot, ms petit encara, que mengen insectes.
Llobet tamb destaca el fet
que shi hagin pogut incloure els
ocells en vol. Aix s molt important perqu al camp, tot sovint, els rapinyaires els podem
observar noms a bona altura, sobrevolant-nos. Aquest pster ens
ha de permetre distingir-los: no
tot ocell gros dales amples s
una liga: hi ha tamb aligots
els ms abundants, milans,
voltors, esparvers..., explica el
dibuixant, que, com s habitual,
ha realitzat tots els dibuixos directament en un ordinador i amb
lajuda duna paleta grfica.
Cada ocell apareix en una casella amb el seu nom popular, el
nom cientfic i les variants lingstiques dels diferents territoris. Tamb shi han incls dos tipus dicones; unes indiquen els
ambients on viu cada animal i en
laltra si aquesta s una espcie
que es pot veure a lhivern, a lestiu o tot lany. Les icones de localitzaci van b per destacar
que, contrriament al que es pot
pensar des de ciutat, els rapinyaires no sn noms ocells de muntanya. De fet nhi ha de ciutat! El

Fragment del pster docells rapinyaires dels Pasos Catalans que regalem avui als lectors de Presncia.

xoriguer, lliba o el mateix falc

pelegr. Tamb ens permeten
veure, per exemple, la importncia de les zones conreades per a
un munt despcies, moltes
damenaades o en regressi,
assegura Llobet, que ha tingut
lassessorament de Jordi Sargatal, director de la Fundaci Territori i Paisatge, reconegut ornitleg.
Sobre la dificultat o no de dibuixar els rapinyaires, Llobet comenta que aquests sn uns ocells
magnfics, amb uns plomatges
molt sovint espectaculars, amb
plomes grans i rgides i becs imponents, i sn, per tant, animals
agrats de dibuixar, perqu la
grcia ja la porten de srie. Ara
b, cadascun t el seu gest particular, la seva mirada i expressi.
Copsar aix s important per
transmetre el veritable esperit de
cada espcie, afirma.

Vuit psters en tres anys

 Presncia i la Fundaci Territori i
Paisatge de Caixa de Catalunya han
produt i editat ja vuit psters de natura
des que la primavera de lany 2003 van
publicar el primer amb els cinquanta ocells
ms comuns dels Pasos Catalans. Des de
llavors, les dues entitats han dedicat
lmines de cadascuna de les quals sen
fa un tiratge de ms de 135.000
exemplars als mamfers, els bolets, els
rptils i amfibis, el bestiar autcton, els
arbres, els peixos marins de les aiges
litorals i els ocells rapinyaires. De gaireb
tots encara sen poden trobar exemplars
b trucant a la revista Presncia (al 902
186 470 o b dirigint-se a lObra Social de
Caixa Catalunya
(http://obrasocial.caixacatalunya.cat).
El proper pster tornar a estar dedicat
al bestiar autcton, per en aquest cas a
laviram, ja que aquestes espcies no es
van poder incloure en la lmina publicada
lany passat. / M.R.

Dos dels psters que ja han rebut els lectors.