Eines 2

SUMARI
PORTAL
7 El dret a decidir el nostre futur
91 Catalunya i Uni Europea: identitat, immigraci i cosmopolitisme Montserrat Guibernau 101 Els Pasos Catalans, una possibilitat nacional Antoni Furi
EXPLORADOR
161 Els reptes del Jap en lera postKoizumi: un sistema poltic en mutaci Lluc Lpez
FINESTRA
11 Tres claus dactualitat Carles Bonet 13 Governs de coalici i valors democrtics Jordi Matas 25 El comportament electoral de les dones a Catalunya Marta Cantijoch 41 Un estudi sobre les prioritats poltiques als Pasos Catalans Albert Padr-Solanet
ARXIU
NAVEGADOR
113 La nova Esccia Xavier Solano
BLOC
125 El fracs de la via estatutria obre un nou horitz cap a lEstat i el dret a decidir Josep Huguet
179 Repblica Catalana i Generalitat republicana. Una reconsideraci historiogrca i poltica Enric Pujol
XARXA
192 Catalunya sota Espanya. Lopressi nacional en democrcia dAlfons Lpez Tena Mavi Dol 194 Republicanisme de Maurizio Viroli Antoni Simn 196 Seales de lluvia de Kim Stanley Robinson Joandomnec Ros 198 International Migration de Khalid Koser Arcadi Oliveres
CONNEXIONS
63 Sobre lencaix dels Pasos Catalans a Europa i al mn globalitzat Bernat Joan 65 Reexions culturals sobre el dret a decidir Jos Ignacio Lacasta-Zabalza 79 Federalisme plurinacional i segona Transici Jaime Pastor
FRUM
129 Alfons Lpez Tena Els espanyols no han acceptat i no acceptaran mai la plurinacionalitat de lEstat Entrevista dEduard Illa i Sergi Sol
FULL DE CLCUL
145 Identitat collectiva i leconomia de la identitat Joan Costa-Font
P ORTAL
TARDOR 2007 EINES | 5
El dret a decidir el nostre futur
Als Pasos Catalans, i especialment al Principat de Catalunya, estem vivint la del perode marcat per la Transici i linici duna nova etapa personicada en una generaci educada en democrcia que planteja noves respostes als reptes collectius que tenim com a societat. Esquerra hi va posar l a lagulla a nals de la dcada de 1980 quan inici un reeixit procs daggiornamento assumint els Pasos Catalans com a marc dactuaci territorial i la independncia nacional com a objectiu poltic que lhi ha perms consolidar un espai poltic cada vegada ms gran, el de lesquerra nacional, sostingut per dues premisses bsiques des de la seva fundaci: justcia social i llibertat nacional. A Convergncia, el partit principal del govern del pas durant aquesta llarga Transici, sembla que nalment li ha arribat lhora del seu aggiornamento. Constatant que el nou Estatut pel qual apostaren no ha resolt, ni de bon tros, el malestar de Catalunya pel seu mal encaix dins lEstat espanyol, proposen la refundaci del catalanisme basant-se en aglutinar en una mateixa formaci les seves diferents sensibilitats independentisme, federalisme, autonomisme... Amb aquesta proposta Convergncia continua obviant que el sistema poltic catal est condicionat per un espai bidimensional: el nacional i el socioeconmic, i per tant ignoren que lobjectiu de construir un pas normal passa per disposar dun sistema de partits on el debat es produeixi en leix esquerra-dreta.
Per aix els Pasos Catalans necessiten tant una esquerra nacional com Esquerra que treballa per convncer els sectors progressistes que el pas necessita construir un Estat propi, com un centre-dreta nacional Convergncia que se centri en incorporar al projecte independentista als sectors liberals, democristians i conservadors. Si s aix, si Convergncia fa els deures, hi haur sens dubte un terreny dentesa entre lesquerra nacional i el centre-dreta nacional, cadasc des de casa seva per construir espais de sobirania i xarxes de complicitat social. Espais de sobirania que avancin cap a la cohesi social i la modernitzaci econmica del pas, i que esdevinguin una eina pel progrs de la llengua i la cultura catalanes. Alhora que crein xarxes de complicitat amb la societat civil, i com s evident, tamb a nivell poltic. En el moment de defensar lEstatut aprovat al Parlament, Catalunya sha mostrat immadura. Per tant, construir espais de sobirania i teixir xarxes de complicitat social sn dos elements imprescindibles per afrontar un nou embat amb lEstat, perqu noms si ens enfortim com a pas farem realitat, el dia ms proper possible, que puguem decidir lliurement el nostre futur com a poble. |
FI N E STRA
PRESENTACI
Tres claus dactualitat

Carles Bonet | Senador dEsquerra | carles.bonet@senado.es
En aquesta Finestra shi tracten tres temes candents de la poltica davui: la llarga tradici dels governs de coalici a Europa, el comportament electoral de la dona catalana i les prioritats de lopini pblica dels Pasos Catalans, les seves diferncies amb lestat i les seves raons socioeconmiques. Des que les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2003 van donar pas a un govern de coalici postelectoral, sha posat a debat la convenincia o lestabilitat daquesta forma de governar. Fins i tot hi ha qui arma que de coalicions no nhi hauria dhaver i que hauria de governar aquell partit que hagi tret el major nombre de vots, encara que estigui en minoria. Per el professor Jordi Matas mostra com als pasos europeus de llarga tradici democrtica els governs de coalici sn una prctica habitual, ja que des de 1945 un 60% dels governs a Europa han estat de coalici. El professor Matas argumenta que, si b el govern de coalici necessita dun domini ms gran de lart de la poltica, no vol dir que fomentin el caos poltic. s ms, la prctica de la coalici, en el sentit que implica compartir responsabilitats, s un factor de permanent pedagogia democrtica cap a aquelles societats. Les dones catalanes voten diferent que els homes? Sn les raons de les dones per votar una opci diferents a les dels homes? En base a aquestes preguntes, la professora Marta Contijoch actualitza les conclusions dun
estudi del 2004 a partir de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Desprs de demostrar que ni en leix ideolgic ni en leix nacional no existeixen diferncies entre homes i dones, la professora Contijoch mostra els aspectes que s que hi ha un gender gap. En primer lloc, les dones mostren menys inters per la poltica que els homes. Tamb la diferncia s remarcable quan les dones asseguren que no discuteixen mai o gaireb mai sobre poltica. Finalment en els partits ms petits, especialment els desquerres, hi predomina el votant mascul. Existeix una opini pblica als Pasos Catalans que sigui slida, estable i diferent? Lopini est conformada per linters general o es mou per linters personal? Aquests sn els temes que analitza el professor Albert Padr-Solanet a partir de les enquestes del CIS. Hi adverteix unes diferncies amb la resta de lEstat espanyol. Aix, per exemple, a Catalunya destaquen per sobre de la resta de lEstat els temes de la immigraci i la disponibilitat dhabitatge, mentre el terrorisme hi destaca per sota. Altres diferncies sn la inseguretat Pas Valenci i leconomia Catalunya. Desprs el professor Padr-Solanet passa a explicar les prioritats a partir de les condicions socioeconmiques, tot identicant nou grups que presenten respostes similars. |
Governs de coalici i valors democrtics

Jordi Matas* | jmatas@ub.edu
El professor Jordi Matas analitza les coalicions governamentals com una forma de govern que representa millor lheterogenetat de la societat que els governs monocolors, ja que com explica, tot acord de govern sha de sostenir sota la base del respecte per la diversitat i la capacitat de dileg i consens, elements que contribueixen a assentar els valors democrtics duna societat.
Ja fa ms de mig segle que pasos europeus amb una llarga tradici democrtica han adoptat els governs de coalici com una prctica habitual de direcci poltica. Aquesta forma de governar, que implica compartir la responsabilitat executiva entre diverses formacions poltiques, ha anat enfortint els valors democrtics i ha generat una manera de fer poltica que des de Catalunya sempre hem admirat. Governar democrticament no noms demana el respecte i la garantia dunes regles del joc emanades de la sobirania popular, sin que tamb cal alimentar comportaments, actituds i valors profundament democrtics. Com veurem, els governs de coalici ge* Vicerector de Relacions Institucionals, Comunicaci i Poltica Lingstica i Professor de Cincia Poltica i de lAdministraci de la UB
TAULA 1. CARACTERSTIQUES DELS GOVERNS DE COALICI A CATALUNYA (1980-2007)

Pujol (1980-1984) PUJOL II (1984-1987) PUJOL III (1987-1988) PUJOL IV (1988-1992) PUJOL V (1992-1995) PUJOL VI (1995-1999) PUJOL VII (1999-2003) MARAGALL (2003-2006) MONTILLA (2006-?)
Nmero de partits
Bipartit
Tripartit
Bipartit
Bipartit
Bipartit
Bipartit
Bipartit
Tripartit
Tripartit
Importncia
Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat
Estatus parlamentari Moment en el qual es coalitzen
Minoritari
Majoritari
Majoritari
Majoritari
Majoritari
Minoritari
Minoritari
Majoritari
Majoritari
Preelectoral
Mixt
Preelectoral
Preelectoral
Preelectoral
Preelectoral
Preelectoral
Postelectoral
Postelectoral
Ideologia
Homogeni
Homogeni*
Homogeni
Homogeni
Homogeni
Homogeni
Homogeni
Heterogeni
Heterogeni
Estabilitat
Estable
Inestable
Estable
Estable
Estable
Estable
Estable
Inestable
* El govern de CiU i Esquerra (1984-1987) es pot considerar un govern de coalici ideolgicament homogeni tenint en compte les carcterstiques daquests partits en aquell moment. En aquest sentit, a principi de la dcada de 1980 Esquerra no tenia un perl social i independentista clarament diferenciat al de CiU. Aix, si traslladssim aquesta frmula governamental a lactualitat, aquest govern de coalici shauria de considerar ideolgicament heterogeni.
14 | EINES TARDOR 2007
Governar en coalici permet fer ms pedagogia democrtica i fomentar un fort sentiment collectiu per preservar els pilars del funcionament democrtic de les societats
neren un seguit de prctiques poltiques que faciliten la consecuci daquests objectius bsics per al desenvolupament dels sistemes poltics democrtics. Governar en coalici permet fer ms pedagogia democrtica i fomentar un fort sentiment collectiu per preservar els pilars del funcionament democrtic de les societats. Des de la Segona Guerra Mundial ns avui, la negociaci i formalitzaci de governs de coalici ha estat molt freqent en els diversos nivells dels sistemes parlamentaris europeus. Un reps als gaireb 350 governs formats en tretze sistemes parlamentaris europeus des del 1945 ns als primers anys del nou millenni ens indica que la majoria dells un 60% han respost a la dinmica de governs compartits. Alemanya, ustria, Blgica, Dinamarca, Holanda, Itlia, Luxemburg, Noruega, Sucia o Sussa, sn pasos on el ms habitual sn els governs de coalici. Les nefastes seqeles socials, poltiques, econmiques i institucionals que en aquells pasos va deixar la Segona Guerra Mundial van comportar la uni de forces entre uns partits poltics que comenaven a tenir el seu reconeixement constitucional. Aquest treball solidari per reconstruir societats malmeses va generar tot tipus de governs de coalici que, un cop normalitzada la situaci, van deixar de ser una necessitat social per passar a ser un objectiu democrtic de govern que encara avui trobem en ple rendiment. A nals del segle passat, la prctica de coalici tamb es va traslladar a les noves democrcies europees dels pasos que van sortir de lrbita de la Uni Sovitica, tot i que la
Grfic 1. estats europeus amb governs de coalici sense el partit que Ha obtingut ms escons (% respecte el total de governs de coalici de cada estat) [1945 - 2000]
Un cop normalitzada la situaci desprs de la Segona Guerra Mundial, els governs de coalici van deixar de ser una necessitat per passar a ser un objectiu democrtic
TaULa 2. ELS GoVernS de CoaLiCi a LeS ComUnitatS AUtnomeS de LeStat eSPanYoL [1980 - 2006]
majoria daquestes encara estan en la fase de trobar un encaix institucional que els permeti avanar en democrcia. A lEstat espanyol, desprs del perode de dictadura franquista, el consens que va guiar la creaci de les noves institucions democrtiques no va comportar, a diferncia de la majoria de pasos europeus, la formaci de governs de coalici i des de llavors ns avui no sha format, encara, una coalici governamental dmbit estatal, malgrat que laritmtica parlamentria espanyola ha perms en diverses ocasions la formaci de pactes governamentals. No obstant aix, en els mbits autonmic i municipal les experincies de governs compartits han estat nombroses i han esdevingut un veritable laboratori de proves de tot tipus dacords de govern. Aix, en tretze de les disset comunitats autnomes espanyoles 76% sha governat en coalici en totes excepte Madrid, Extremadura, Castella-La Manxa i Mrcia. El cas catal, per, sapropa ms a leuropeu que a lespanyol, i el fenomen coalicional ha estat prctica habitual en diverses arenes poltiques des de fa molt de temps. Aix, podem destacar, amb tots els matisos que convingui, els governs dunitat del President Tarradellas (1977-1979), en els quals hi van participar gaireb totes les forces poltiques catalanes amb representaci parlamentria per reconstruir les institucions dautogovern de Catalunya; els pactes de progrs municipals entre el PSC, CiU, el PSUC i Esquerra que es van estendre a quasi tots els ajuntaments desprs de les eleccions autonmiques dabril del
A diferncia de la majoria de pasos europeus, a lEstat espanyol des de la Transici no sha format una coalici governamental dmbit estatal
1979 i que van aconseguir allar la dreta espanyolista representada per CC-UCD; el successius governs de coalici entre CDC i UDC, que van dirigir la poltica catalana durant vint-i-tres anys juntament amb Esquerra des del 1984 ns al 1987; els governs bipartits i tripartits de la ciutat de Barcelona que des del 1979 lidera el PSC, i els governs autonmics tripartits desquerres que governen Catalunya des del 2003. Catalunya s lnica de les disset comunitats autnomes de lEstat espanyol que sempre ha estat governada per ms duna fora poltica i la comunitat en la qual, segons les enquestes del CIS,1 els governs de coalici estan ms ben valorats. Aquesta experincia cal considerar-la molt positivament, malgrat la presncia duna crtica, molt pobra darguments, per part dalguns poltics, periodistes i tertulians de poca volada. El fenomen coalicional a Catalunya ha contribut a consolidar una cultura del pacte, de lacord i de la negociaci poltica que ha donat molta fora als valors democrtics.
Les fases de la negociaci i els valors democrtics: lescenari coalicional
Les facultats dels governs compartits per potenciar els valors democrtics les trobem en les diverses fases de
1 Vegeu, per exemple, les enquestes postelectorals de les eleccions generals del 1993 i del 1996, estudi nm. 2210.
negociaci dels governs de coalici i en el seu desenvolupament. Efectivament, el primer pas que han de fer els partits s identicar i analitzar tots aquells factors del sistema poltic que poden condicionar els escenaris per a la formaci dun govern de coalici. Aquests factors sn, principalment, el marc jurdic i institucional, el sistema electoral, el sistema de partits, els partits, la histria i la cultura poltica. Quan tots aquests factors preserven bones prctiques democrtiques i ajuden a falcar millor els fonaments del sistema democrtic, tamb generen escenaris que afavoreixen la formaci de governs de coalici. En primer lloc, els factors jurdics i institucionals: si es demanen majories parlamentries qualicades per prendre determinades decisions importants com ara investir un candidat a la presidncia del govern en una primera votaci, censurar lacci del govern, aprovar lleis orgniques, reformar els reglaments de les cambres o reformar la Constituci s com a garantia democrtica per fer participar en la decisi a les principals forces poltiques o b a forces poltiques minoritries. En segon lloc, els factors electorals: adoptar un sistema electoral proporcional vol dir apostar per laugment de forces poltiques amb representaci parlamentria, per poder donar veu institucional a un major nombre de sensibilitats poltiques i, en denitiva, per lincrement del pluralisme poltic en els rgans de govern. En tercer lloc, els sistemes de partits: els sistemes multipartidistes, on no hi ha un partit majoritari predominant, potencien el dileg, la negociaci i lacord
El cas catal sapropa ms a leuropeu i el fenomen coalicional ha estat una prctica habitual consolidant una cultura de lacord que ha donat molta fora als valors democrtics
entre formacions poltiques per limpuls duna acci de govern que ha danar ms enll de les fronteres ideolgiques duna nica fora poltica. En quart lloc, els mateixos partits poltics: una major democrcia interna dels partits, amb ms autonomia de funcionament intern dels diversos mbits organitzatius i amb menys control de les elits centrals del partit sobre determinades decisions, pot afavorir la formaci de mltiples governs de coalici en mbits territorials diversos. En cinqu lloc, els factors histrics: si entenem la formaci de coalicions com un procs continu on es van forjant aproximacions i distanciaments entre partits i ideologies, limpacte de la histria poltica sha de veure com una lli que t com a nic objectiu arribar a frmules de govern que facin compatible la ms alta expressi dels valors democrtics amb el bon govern. En sis lloc, els factors culturals: les cultures poltiques i les opinions pbliques favorables a la formaci de governs de coalici sn les que demanen respecte per la diversitat i una acci de govern socialment ms consensuada, ms integradora i ms compartida. taquen dos objectius a curt termini poltiques i poder i dos ms a mig termini estabilitat governamental i suport electoral, que ajuden a potenciar aspectes essencials del funcionament duna societat democrtica. El primer objectiu a curt termini s limpuls daquelles poltiques que millor sadeqin a lideari del partit objectiu programtico-ideolgic, de manera que la consolidaci dun govern de coalici permeti preservar al mxim un programa de govern elaborat a travs dun debat plural intern. En segon lloc, tamb cal prioritzar la consecuci del mxim de parcelles de poder i, en denitiva, dinuncia poltica, de manera que lacci com a partit de govern tingui un major ress social i permeti assolir millor la democrtica aspiraci de transformar la societat. A mig termini, lestratgia negociadora dels partits ha de vetllar per assolir un govern estable per tal dobtenir futurs xits electorals. Lestabilitat governamental, s a dir, la consecuci duna acci de govern cmoda, activa i duradora, tamb genera estabilitat social i, de retruc, un fort lligam entre govern i societat. Procurar per lobtenci dun major suport en futures conteses electorals vol dir tenir en consideraci un dels elements bsics de la democrcia: la legitimitat popular i lacceptaci social del govern. Segurament convindrem que els governs de coalici que millor permeten aconseguir els objectius dimpulsar determinades poltiques ans als interessos del partit negociador, daconseguir ms quotes de poder poltic per aquest partit i destabilitat governamental, sn aquells en els quals hi ha
Els objectius de la negociaci
Un segon pas s establir els objectius de la negociaci dun govern de coalici i identicar aquell govern que millor permeti assolir-los. Malgrat que hi ha molts aspectes que poden esperonar els partits a coalitzar-se, des18 | EINES TARDOR 2007
Les cultures poltiques favorables a la formaci de governs de coalici sn les que demanen respecte per la diversitat i una acci de govern ms consensuada, integradora i compartida
menys formacions poltiques, ms homogenetat ideolgica i una assignaci clara dels rols que tenen els partits coalitzats amb un partit lder o predominant. Finalment, desprs de discernir entre diverses alternatives de coalicions quina s la que millor garanteix els objectius xats, el darrer pas s formalitzar lacord de govern, la qual cosa implica detallar els criteris de distribuci del poder i xar els protocols de funcionament intern per garantir un desenvolupament ptim de la coalici. Acordar i respectar ambdues qestions s fonamental per evitar, resoldre o esmorteir greus crisis internes. En aquest moment del procs de formaci dun govern de coalici tamb hi trobem enaltides les millors bones prctiques democrtiques. de departaments i, en denitiva, cal conjugar la racionalitat administrativa amb la responsabilitat poltica. Assignar la direcci dels departaments als partits que shan de coalitzar comporta tamb la distribuci dels crrecs de designaci poltica daquests departaments. En aquesta distribuci cal adoptar un criteri vertical, en el sentit que la direcci dun departament per part dun determinat partit impliqui el control del nomenament dels crrecs poltics daquest departament, ja que daquesta manera seviten molts conictes interns i es fa una distribuci ms transparent de les responsabilitats de lacci de govern entre els partits. Aqu tamb conv evitar una inaci articial del nombre de crrecs i de lestructura poltica de ladministraci. Des duna perspectiva ms qualitativa del poder poltic, el criteri per distribuir determinats departaments no quants, sin quins hauria de ser, en primer lloc, el de la importncia en nombre de diputats dels partits coalitzats i, en segon lloc, el daquelles variables que poden fer compatible el criteri anterior amb la llista de preferncies dels partits governamentals. Aix, si b els partits ms importants de la coalici han de poder elegir els departaments que desitgen en primera instncia, aix no vol dir que les preferncies dels partits hagin de coincidir i, per tant, es pot intentar fer una distribuci que satisfaci les preferncies de ms dun partit. Aix, a lhora de valorar els departaments no noms shan de tenir en compte criteris objectius com ara el prestigi i la repercussi social de les
La distribuci del poder poltic
Per distribuir el poder poltic no noms cal determinar els aspectes quantitatius del poder sin tamb els qualitatius, la qual cosa demana una major amplitud de mires i capacitat de posar-se en el lloc de laltre. Per xar el nombre de departaments que ha de dirigir cadascun dels partits que formen part de la coalici s recomanable fer-ho en funci del percentatge descons que cada partit aporta al total de la coalici, ja que es tracta dun criteri polticament equitatiu, socialment ben acceptat, exible i que genera estabilitat. En aquesta distribuci quantitativa del poder, per, sha devitar la tendncia a ampliar articialment el nombre
Destaquen dos objectius a curt termini poltiques i poder i dos ms a mig termini estabilitat governamental i suport electoral, que ajuden a potenciar aspectes essencials de la democrcia
poltiques que simpulsen, el volum pressupostari o el nombre dalts crrecs sin que tamb hi han de jugar criteris ms condicionats pels diversos partits poltics com ara la ideologia, la conjuntura o lagenda de la seva poltica. torals dispars i shaur de trobar lequilibri entre la exibilitat poltica i la fermesa en aspectes ideolgics clau. Aquest esfor, per, t un triple efecte positiu. En primer lloc, s un primer exercici intern de negociaci entre els partits que han decidit coalitzar-se i que, a ms, es fa en un perode relativament curt de temps i sobre un qesti fonamental. En segon lloc, s una primera demostraci pblica que les forces poltiques que volen governar conjuntament sn capaces darribar a acords importants com ara lelaboraci dun programa de govern per a tota la legislatura. En tercer lloc, aquestes bases programtiques de govern marcaran unes pautes que al llarg de legislatura seran extraordinriament tils per mesurar el grau de compliment del comproms de govern, la qual cosa s signicativament ms rellevant en els governs de coalici. Aquest acord inicial de govern, que ha de ser escrit i pblic, demana prendre les precaucions necessries per evitar situacions conictives entre els partits implicats. Aix, s preferible que es tracti dun programa de govern que marqui i expliqui genricament (sense detallar poltiques concretes) les principals accions de govern, que estableixi les prioritats del futur govern i que eviti tractar aquelles qestions sobre les quals els partits han donat solucions contradictries durant la campanya i que no poden ser consensuades abans de fer una reexi poltica amb profunditat. Els governs de coalici requereixen establir un procediment ordinari i un altre dextraordinari dimpuls de lacci
Els protocols de funcionament intern
Lxit dun govern de coalici no noms depn de lelecci de la millor frmula de govern per assolir els objectius xats, sin tamb de lestabliment de pautes de funcionament intern sobre determinades qestions. Els principals aspectes que shan de tenir en compte en la confecci de protocols interns sn lelaboraci dun programa de govern consensuat abans de signar lacord, lestabliment dun procediment ordinari dimpuls de lacci de govern, la creaci dun procediment extraordinari dimpuls de poltiques conictives i de gesti de crisis, el disseny dun pla de comunicaci de lacci de govern, la formaci drgans collegiats plurals estratgics i la redacci dunes normes de coordinaci entre el govern i els grups parlamentaris dels partits governamentals. Amb el poc temps que hi ha des del coneixement dels resultats electorals ns a la formalitzaci de lacord de govern, els partits implicats han delaborar les principals lnies dun programa de govern consensuat que hauran de presentar a la societat. s evident que a lhora de confeccionar-lo shauran de posar en com programes elec20 | EINES TARDOR 2007
Lestabilitat governamental, s a dir, la consecuci duna acci de govern cmoda, activa i duradora, tamb genera estabilitat social i, de retruc, un fort lligam entre govern i societat
de govern, aix com xar de quina manera shan de gestionar les possibles crisis internes. Governar en coalici signica treballar en equip responsabilitat collegiada multipartita i generar un clima de conana que permeti impulsar poltiques amb una gran sintonia i exibilitat entre els partits que estan en el govern. s per aix que governar en coalici requereix establir un procediment de negociaci interna sobre lelaboraci de poltiques, que pot tenir unes caracterstiques molt diverses segons el rol que exerceixin els partits dins de la coalici. Certament, hi ha poltiques que demanen ms que altres laplicaci daquest procediment de negociaci: les que deneixen els trets ideolgics ms signicatius dels partits coalitzats, les poltiques que conjunturalment se situen en un primer pla dels mitjans de comunicaci i les poltiques econmiques. Establir un procediment ordinari dimpuls de lacci de govern implica admetre que, malgrat que hi hagi una determinada distribuci dels departaments ministerials entre els partits, el procs de decisi ha de ser compartit per tots els socis de govern, sense que sistemticament sexclogui a cap fora poltica. El procediment ha de contemplar el cam a seguir des de linici duna poltica ns la seva aplicaci i aix comporta, prviament, xar una agenda i, posteriorment, identicar les etapes per desenvolupar les poltiques, xar qui ha de participar un cadascuna delles i marcar els terminis. Quan simpulsen poltiques que no generen massa conictes interns o externs, el procs delaboraci daquestes normalment es desenvolupa dins del departament sectorialment responsable amb el coneixement i, si escau, la coparticipaci, com sha dit, de la resta de partits. En canvi, quan les poltiques que simpulsen sn socialment conictives o comporten punts de vista contradictoris entre els partits de govern, s preferible que la participaci de tots els partits es faci seguint un procediment molt pautat i a travs dalgun rgan interdepartamental o supradepartamental on hi siguin presents totes les formacions poltiques. Les crisis en els governs de coalici sn ms sagnants que en els dun sol partit, ja que poden malmetre lequilibri de forces que regeix la coalici, generar una gran desconana entre els socis de govern i un gran desconcert extern en lopini pbica. s per aix que conv denir amb el mxim de detall quins sn els passos que shan de donar per resoldre-les o per mitigar els seus efectes, i s del tot necessari crear un gabinet de crisi que doni indicacions clares i que sigui escrupolosament respectat per tots els partits coalitzats. Saber gestionar situacions de crisi s fonamental per garantir lestabilitat i la seguretat dels governs de coalici. En denitiva, tant en els procediments establerts per a limpuls de poltiques com per a la superaci de crisis, sempre hi ha dhaver una dosi molt elevada de responsabilitat institucional, poltica i social, aix com una acci silenciosa i eca govern endins per superar tot tipus dobstacles. Aquest mateix tarann s el que cal adoptar per comunicar lacci dels governs compartits. La comunicaci
s preferible que es redacti un programa de govern que marqui genricament les principals actuacions evitant els temes controvertits que necessiten una profunda reexi poltica
de lactivitat governamental en els governs de coalici s molt ms necessria i molt ms complicada que en els governs monocolors. Per comunicar lacci dun govern format per diversos partits, duna banda, cal ser conscient que els destinataris que esperen un missatge positiu sn molt heterogenis i, duna altra, que shan de triar molt b els emissors. En quant als receptors, la societat exigeix als governs de coalici una comunicaci coherent, de consens i sense polifonies, que doni resposta a les principals demandes socials; les bases electorals i militants dels partits busquen un missatge que estigui en consonncia amb la seva ideologia i els seus valors diferents segons el partit, i els responsables de les poltiques que es comuniquen prefereixen que es doni una informaci que generi poc conicte i que reconegui lesfor que sha fet per impulsar-les. Pel que fa als emissors, la societat demana una sola veu polticament representativa i entenedora, les bases electorals i militants prefereixen que lemissor sigui el lder dels seus partits, i els responsables de les poltiques que es comuniquen sn partidaris de donar veu a un especialista poltic o tcnic que conegui lmbit afectat. s evident que, amb independncia daquestes preferncies, lelecci dels emissors ha de tenir ms en compte la transcendncia de les poltiques i limpacte que es pretengui aconseguir. Aix, des de les poltiques poc rellevants i amb una voluntat dimpacte menor, que poden ser enunciades per alts crrecs o, si conv, pels mxims responsables dels departaments que
les impulsen, ns a les poltiques clau, conictives o polmiques que, si es pretn un gran impacte meditic, han de ser comunicades pel mateix president del govern. Pel que fa al contingut de la comunicaci de lacci de govern sempre sha devitar que cap de les formacions coalitzades imposi els seus interessos partidistes i sha de procurar trobar un equilibri conceptual que no provoqui ferides ideolgiques i que les bases socials de cada partit ho interpretin de manera favorable als seus interessos. Malgrat que la comunicaci de lacci de govern en els governs de coalici demana major percia i lar molt ms prim, a travs daquesta frmula es pot fer molta ms pedagogia poltica. El governs de coalici necessiten crear rgans col legiats plurals estratgics per aconseguir un bon desenvolupament de lactivitat governamental. Un primer rgan clau, que sovint est vinculat al departament de la presidncia i que ha de ser participat per tots els partits coalitzats, s aquell que sha dencarregar de la coordinaci entre els diversos departaments i de traduir la responsabilitat collegiada multipartita en coparticipaci i transparncia de lacci de govern. Un altre rgan bsic per al funcionament de les coalicions de govern s aquell que des dun nivell supradepartamental t la funci davaluar polticament el funcionament de la coalici, de resoldre els grans conictes interns i de transmetre a la societat un sentiment de cohesi dels partits governamentals. Aquest rgan ha de ser plural, paritari, redut, poltica-
La superaci de crisis necessita una dosi molt elevada de responsabilitat institucional, poltica i social, aix com una acci silenciosa i eca govern endins
ment molt inuent, format pels principals lders del partit en el govern, executiu i pblicament reconegut. Finalment, una altra pauta de funcionament intern que els governs de coalici han de tenir molt present s la redacci dunes normes de coordinaci entre el govern i els grups parlamentaris dels partits governamentals. Aquests grups parlamentaris han devitar que, amb un afany excessiu dindependncia respecte del govern, generin obstacles parlamentaris a una acci estratgica de govern de la qual ells nhaurien de ser partcips. Els grups parlamentaris, sota el liderat dels seus portaveus, han de tenir com a objectiu el suport parlamentari a lexecutiu, estar permanentment comunicats amb el govern, donar un missatge dunitat dacci progovernamental i mostrar la seva independncia de criteri ideolgic sempre que no contradiguin el programa de govern.
Conclusions
De tot el que sha dit es pot concloure que governar en coalici demana atendre uns aspectes desconeguts pels governs dun sol partit i un domini molt ms gran de lart de la poltica. El fet que governar en coalici tingui una major dicultat no vol dir que aquests tipus de govern hagin de generar ms inestabilitat social o que el seu funcionament, com consideren algunes persones malintencionades, fomenti els caos poltic. Aquells que aix ho armen sn per-
sones que tampoc se senten cmodes defensant les actituds ms genunes de la democrcia, ja que els governs de coalici preserven i potencien aquests valors. Governar en coalici vol dir apostar pel pluralisme poltic dins de lexecutiu i, per tant, ampliar la base social del govern. Governar en coalici tamb signica acostar el poder executiu al poder legislatiu i, per tant, acostar-lo ms a lrgan encarregat de la representaci popular. Els governs de coalici permeten que hi hagi diversos partits poltics que assoleixin la seva mxima aspiraci democrtica: arribar a obtenir el poder poltic per transformar la societat. Governar en coalici requereix potenciar el debat poltic, ser ms sensibles a la diversitat ideolgica, impulsar una acci de govern ms vigilada i ms transparent, incrementar la comunicaci entre governants i governats, dominar ms lestratgia poltica i conixer, afavorir i respectar tots els factors que condicionen la negociaci poltica. Aquesta manera de fer i aquest treball en equip, que demana ms dedicaci i ms reexi dels nostres governants, t un clar retorn social ja que afavoreix linters social per la poltica, enforteix els valors democrtics del sistema poltic i genera el psit duna cultura poltica del dileg, de la negociaci, de lacord, de la conana, de la tolerncia, del respecte a la diversitat, de la integraci, de la solidaritat i del civisme poltic. El governs de coalici sn, com sha demostrat en molts pasos europeus, una bona eina per impulsar el progrs social en democrcia. |
+ INFO
Llibres
DoWns, W. M., Coalition Government, Subnational Style. Multiparty Politics in European Regional Parliaments. Ohio State University. Ohio, 1998. Laver, M. i Shepsle, K. A., Making and Breaking Governments. Cabinets and Legislatures in Parliamentary Democracies. Cambridge University Press. Cambridge, 1996. Matas, J. (ed.), Coaliciones polticas y gobernabilidad. Diputacin de Barcelona, Institut de Cincies Poltiques i Socials. Barcelona, 2000. Mller, W. i Strom, K. (eds.), Coalition Governments in Western Europe. Oxford University Press. Oxford, 2000. Reniu, J. M., La formacin de gobiernos minoritarios en Espaa, 1977-1996. Centro de Investigaciones Sociolgicas. Madrid, 2002. Ridao, J., Les coalicions poltiques a Catalunya, 1980-2006. Atelier. Barcelona, 2006 Matas, J. i Reniu, J. M., La poltica de las coaliciones en Catalua. Revista Espaola de Ciencia Poltica. 2003, nm. 9. Reniu, J. M., Merece la pena coaligarse? La formacin de gobiernos minoritarios en Espaa, 1977-1996. Revista Espaola de Ciencia Poltica. 2001, nm. 5. Reniu, J. M., Hacia una tipologa de los gobiernos autonmicos en Espaa, 1980-2003. Autonomies. 2004, nm. 30. Strom, K., Budge, I. i Laver, M., Constraints on Cabinet Formation in Parliamentary Democracies. American Journal of Political Science. 1994, nm. 38.
Fonts
A CIS, Estudios post-electorales del CIS. Elecciones generales en Espaa, periodo 1982-1996. NIPO 004-97015-9
Enllaos
Articles
Druckman, J. i Roberts, A., Context and Coalition Bargaining. Comparing Portfolio Allocation in Eastern and Western Europe. Party Politics. 2005, vol.11, nm. 5. Matas, J., Los efectos del Gobierno de coalicin en la administracin de Catalua. Inguruak. Revista Vasca de Sociologa y Ciencia Poltica. 1995, nm. 13.
d Universitat de Barcelona Coalicions poltiques a Espanya

www.ub.edu/grepa
d La cultura del pacto y las coaliciones

coaliciones.blogspot.com
d Centre dInvestigacions Sociolgiques

www.cis.es
El comportament electoral de les dones a Catalunya

Marta Cantijoch* | marta.cantijoch@uab.cat
Tot i que la nostra societat ha avanat considerablement a lhora de garantir la igualtat entre ciutadans, la lluita contra la discriminaci de gnere s encara una qesti molt present a la Catalunya davui en dia i el mn de la poltica, en ser un del reex de la societat que representa, no ns una excepci. La professora Marta Cantijoch ha analitzat les actituds i el comportament electoral de les catalanes, en un treball encaminat a radiograar la situaci actual i les perspectives de futur de les diferncies de gnere en lesfera poltica.
El 2004 un equip del Departament de Cincia Poltica de la UAB va realitzar un estudi sobre el comportament electoral de les dones a Catalunya, amb el suport de lInstitut Catal de la Dona1 i el reconeixement de la Fundaci Nous Horitzons. Si b tots els estudis internacionals coin1 Des del juliol de 2005 sanomena Institut Catal de les Dones * Professora de Cincia Poltica i Dret Pblic de la UAB
Estudis internacionals han identicat lanomenat gender gap, una diferncia signicativa entre homes i dones en les seves actituds poltiques i els seus comportaments electorals
cideixen en armar que el gnere no t uns efectes sobre el vot comparables a altres variables com lestatus social i econmic o ledat, s que sha identicat el qu sanomena un gender gap. Es tracta duna diferncia modesta per signicativa entre homes i dones en les seves actituds poltiques i en els seus comportaments electorals. Lestudi pel cas catal parteix doncs dels segents interrogants: quines caracterstiques t el comportament electoral de les dones catalanes? Es pot considerar un comportament diferenciat respecte el dels homes? Aquestes pgines pretenen sintetitzar les conclusions assolides en la recerca de 2004, aportant com a novetat una actualitzaci de les anlisis. A partir de lenquesta postelectoral del CIS de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2006,2 es presenten a continuaci les rpliques dalgunes de les anlisis daquella recerca, amb la intenci de conrmar o desmentir les principals tendncies observades. Com en aquella ocasi, creiem fonamental la comprensi de les diferncies de gnere en el comportament electoral ja que les seves possibles causes remeten a la qesti de la igualtat social i poltica de les dones a la nostra democrcia.
Actituds i valors poltics
2 Estudi nm. 2660 del CIS. Mostra: 1.965 persones, majors de 18 anys, a Catalunya.
A Catalunya, al llarg dels darrers anys i com a conseqncia de transformacions culturals prpies de les societats modernes, sha produt una igualaci entre homes i dones en les seves actituds i valors, factors amb un impacte demostrat sobre el vot. Lestudi de 2004 mostra per exemple canvis en els nivells de religiositat dhomes i dones entre les generacions ms joves. Les diferncies en el grau de catolicisme han deixat de ser tan clares com en les generacions ms grans, on la proporci de dones catliques practicants podia arribar a ser 20 punts percentuals superior a la dels homes. Aquesta igualaci t per tant conseqncies sobre altres valors de tipus ms poltic, com per exemple la ideologia. Si tradicionalment shavia constatat un major conservadorisme de les dones respecte dels homes, les nostres anlisis mostren que les dones joves es declaren cada cop menys conservadores. Fins i tot, la tendncia sembla capgirar-se en els ltims anys, ubicant-se les dones ms a lesquerra que els homes, tot i que no es pot armar que es tracti dun fenomen no puntual. En quant al vessant nacional, lestudi mostra que no existeixen diferncies destacades entre homes i dones. Aquests resultats es mostren a la Taula 1, que compara els resultats dels posicionaments mitjans dhomes i dones en les dues escales de valors la ideologia esquerra-dreta i la nacional per les dades de 2006.
s fonamental la comprensi de les diferncies de gnere en el comportament electoral ja que les seves causes remeten a la qesti de la igualtat social i poltica de les dones
Leix ideolgic es mesura demanant a lenquestat que subiqui en una escala de 1 a 10 on 1 s el mxim a lesquerra i el 10 el mxim a la dreta. La Taula mostra com de mitjana tant homes com dones subiquen en posicions de centre-esquerra. De fet, es conrma que no es pot parlar dun canvi de les posicions ideolgiques, ja que els homes sn els que subiquen ms a lesquerra, amb una diferncia de 0,16 punts respecte les dones. En tot cas, per tal de conixer si aquesta diferncia s estadsticament signicativa, sha realitzat una prova t de comparaci de mitjanes.3 Amb un nivell de conana del 95%, els resultats de lanlisi mostren que no es pot armar que existeixi una diferncia estadsticament signicativa entre els homes i les dones catalanes en la seva mitjana de posici ideolgica. Per tant, en aquest sentit s que es conrma que a Catalunya ha deixat de ser vlida larmaci clssica que atribua a les dones un major conservadorisme. No es pot armar tampoc que les dones hagin passat a ubicar-se ms a lesquerra que els homes ja que en denitiva, ja no existeixen diferncies ideolgiques rellevants. Pel que fa a leix nacional mesura la ubicaci en una escala on l1 indica el mnim catalanisme i el 10 el mxim. La Taula mostra les ubicacions mitjanes dhomes i dones al 2006. Sobserva una lleugera diferncia de 0,17 punts per la qual es pot armar que les dones sn ms catala3 La Prova t sutilitza per comparar dues mitjanes i poder establir si les diferncies observades es deuen a latzar o no
Taula 1. Prova t de la diferncia en el posicionament mitj en leix ideolgiC i leix nacional
Mitjana Homes Eix ideolgic Dones Homes Eix nacional Dones 5,36 4,36 5,19 4,21
Diferncia D-H
sig.
+0,16
1,71
0,09
+0,17
1,33
0,18
Font: Elaboraci prpia a partir estudi 2660 del CIS.
Si tradicionalment shavia constatat un major conservadurisme de les dones respecte dels homes, les nostres anlisis mostren que les dones joves es declaren cada cop menys conservadores
GRFIC 1. Grau dinters amb el quAL va seguir la campanya electoral
nistes que els homes. No obstant, seguint la mateixa metodologia que per la ideologia, les dades conrmen per a 2006 el que sapunta en lestudi anterior: aquesta diferncia no s signicativa estadsticament. Per tant, en lactualitat no es pot armar que homes i dones tinguin valors diferenciats en les dues dimensions amb ms impacte sobre el comportament electoral a Catalunya: la ideolgica i la nacional. Malgrat aix algunes diferncies entre homes i dones es mantenen. Aquest s el cas de linters per la poltica: lestudi de 2004 demostra que les dones segueixen sentint menys motivaci pels afers pblics que els homes. Aquest fenomen indica que dalguna manera es continua perpetuant una desigualtat en la democrcia catalana. Les dones, malgrat haver-se incorporat al mn laboral i a lespai pblic, no semblen haver experimentat un augment de la motivaci pels assumptes poltics. Per una banda, aix pot ser a causa duna persistncia de la masculinitzaci en lesfera poltica. Per daltra banda, no cal oblidar lexistncia de lanomenada doble jornada laboral, a la qual senfronten les dones treballadores i que els deixaria poc temps pels assumptes de caire poltic. Les dades que ofereix lenquesta post-electoral del CIS de 2006 no permeten realitzar comparacions en termes dinters per la poltica en sentit genric per no disposar dels indicadors adequats. Per s que ens ofereixen algunes aproximacions a aquest concepte en les preguntes que planteja sobre linters per la campanya
Actualment, no es pot armar que homes i dones tinguin valors diferenciats en les dues dimensions amb ms impacte electoral a Catalunya: la ideolgica i la nacional
electoral i la freqncia en qu la persona discuteix sobre poltica amb altres persones. Aix, els grcs 1 i 2 mostren els resultats que sobtenen quan es distingeix pel gnere de lentrevistat. Tot i que les diferncies no sn gaire acusades, s que queda pals un manteniment del fenomen observat en anys anteriors segons el qual les dones catalanes experimenten un inters menor en els assumptes poltics. El grc 1 mostra com la proporci dhomes que declaren haver seguit la campanya electoral amb inters s sempre superior a la de les dones. s ms, la proporci de dones que armen no haver experimentat cap inters per la campanya electoral supera al dels homes en ms de 7 punts percentuals. En el cas de la freqncia en qu la persona parla sobre poltica amb amics o coneguts, un cop ms sn els homes els qui declaren fer-ho ms sovint. Com es pot observar al grc 2, la diferncia entre homes i dones s mxima quan asseguren que no discuteixen mai o gaireb mai sobre poltica. Malgrat aix, la universalitzaci de leducaci i els canvis culturals de les darreres dcades permeten preveure la disminuci progressiva daquestes diferncies a partir del reemplaament generacional. A ms, caldria esperar un canvi paulat en detriment de la masculinitzaci de la poltica. Ho demostren nombrosos exemples propers al cas catal: victries electorals de dones a la presidncia de pasos com Alemanya, (pre)candidates femenines a Frana o EUA, governs paritaris com el de Rodrguez ZapateGRFIC 2. Freqncia en qu parla o comenta sobre poltica amb altres persones
Les dones no han experimentat un augment de linters per la poltica, a causa de la persistncia de la masculinitzaci daquesta esfera i de lanomenada doble jornada laboral
Amb quina freqncia parla o comenta sobre poltica amb altres persones, per gnere i per grups dedat? GRFIC 3. MENORS DE 30 ANYS
GRFIC 4. MAJORS DE 30 ANYS
Font dels dos grcs: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.
ro a lEstat espanyol... Les teories feministes de la presncia plantegen que un major accs de les dones a la poltica professional hauria de contribuir a una ms rpida promoci dels avenos en les condicions socials i laborals de les dones. De fet, aquesta visi ha rebut crtiques que plantegen els riscos de fragmentacions identitries en el debat poltic en aquelles qestions en les quals el gnere no s una variable rellevant. En realitat cal realitzar una reexi ms genrica, assumint que una major presncia de dones en la vida poltica de qualsevol pas s un smptoma de normalitzaci. I aix permetria un accs ms igualitari als assumptes de lesfera poltica, senzillament perqu atrau per latenci de lelectoral femen. Certament, aquest fenomen s de llarg termini i no es pot observar en dades de pocs anys dabast. Per aquest motiu resulta especialment adequat observar les dades relatives a les generacions de menor edat, ja que s en el segment de joves en el quals es detecten els primers canvis digualaci en el seu inters per lesfera poltica. Daquesta manera, en els Grcs 3 i 4 podeu observar la diferncia de gnere en la freqncia de discutir sobre poltica diferenciant entre els ms joves ns a 30 anys dedat i els ms grans majors de 30 anys. El grc 3 es refereix als menors de 30 anys i sobserva un canvi que pot constituir una nova tendncia en lelectorat catal. Continua detectant-se entre els ms joves que els homes parlen amb major freqncia que les dones sobre poltica. No obstant les difernci-
Cal assumir que una major presncia de dones en poltica permet un accs ms igualitari als assumptes de lesfera poltica, senzillament perqu atrauria latenci de lelectoral femen
es shan escurat considerablement i ja gaireb sn inapreciables. All ms destacat per, s el canvi que es dna en la categoria de discutir de tant en tant, on la proporci de dones s ms elevada entre les menors de 30 anys que entre les ms grans, i supera tamb la dels homes joves i grans. A ms a ms, les diferncies per gnere en els que armen no discutir mai sobre poltica shan redut considerablement entre els ms joves. Caldr doncs estar atents a futures dades per tal de vericar si efectivament es tracta duna tendncia digualaci en linters que mostren ambds gneres pels assumptes poltics. Si les diferncies entre gneres continuen escurant-se, el reemplaament generacional estar anivellant una situaci que afecta a la prpia representativitat democrtica. En qualsevol cas, i ns que aix sigui, les dades de 2006 conrmen que les diferncies de gnere en el global de lelectorat catal pel qu fa a inters i seguiment de la poltica perduren, fet que podria vincular-se a diferncies en els nivells de coneixement sobre els afers pblics. Com era previsible i com ja shavia observat a lestudi de 2004, les dones es declaren menys al corrent que els homes sobre el qu passa en poltica. El Grc 5 mostra com les proporcions dhomes que armen estar molt o fora al corrent sn superiors a les de les dones. I en canvi, hi ha un major percentatge de dones que declaren no tenir gaire coneixement dels esdeveniments poltics.
Grfic 5. Grau en qu estan al corrent del qu passa en poltica
Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.
La universalitzaci de leducaci i els canvis culturals permeten preveure la disminuci progressiva daquestes diferncies a partir del reemplaament generacional
TAULA 2. Grau de desconeixement dels candidats i prova t de la diferncia de mitjanes davaluaci dels mateixos
% no el Mitjana coneix avaluaci J.L. CarodRovira Homes Dones Homes A. Mas Dones Homes J. Montilla Dones Homes J. Piqu Dones Homes A. Rivera Dones Homes J. Saura Dones 1,4 2,2 1,4 1,9 1,7 2,4 1,8 1,8 30,6 41,6 6,5 12,6 4,33 4,06 5,10 5,39 4,73 4,74 3,09 3,17 3,16 3,22 4,78 4,62 -0,15 -1,28 0,20 +0,06 0,32 0,75 +0,07 0,57 0,57 +0,01 0,01 0,99 +0,29 2,46 0,01 -0,26 -2,03 0,04 Diferncia D-H
sig.
s probablement per aquesta conjunci de menor inters i menor informaci que lestudi de 2004 demostra que les dones catalanes solen valorar factors menys ideolgics que els homes a lhora de decidir el seu vot, com per exemple, el candidat. De fet, les prpies desigualtats en termes de socialitzaci permeten preveure una avaluaci diferent dels candidats que es presenten a unes eleccions. Els diversos estudis desenvolupats sobre limpacte dels lders no deixen entreveure si el fet que el candidat sigui un home o una dona t un impacte diferenciat en la valoraci que en facin els electorats mascul i femen.4 En el cas catal, en no haver-hi cap dona candidata per cap dels principals partits amb representaci no es pot comprovar aquest extrem. Si ms no, es pot observar si existeixen diferncies signicatives en les avaluacions que fan homes i dones dels diversos homes candidats. La Taula 2 mostra com en la majoria dels casos, hi ha un percentatge ms elevat de dones que declaren no conixer el candidat quan sels demana que lavalun. Les diferncies ms importants es donen en els candidats dels partits ms petits, com Joan Saura dICV-EUiA. Per aix s especialment cert en el cas dAlbert Rivera de Cs, que es presentava per primer cop en els comicis de 2006. Ms dun 41% de les dones declaren no conixer aquest
4 Per un estudi ms complet sobre limpacte del lideratge en el vot veure RICO, G., 2002.
El canvi ja es denota en la categoria de discutir de tant en tant de poltica, on la proporci de dones menors de 30 anys que mantenen aquesta actitud s majoritria
candidat 11 punts ms que els homes que tampoc no el coneixen. Aquestes dades resulten congruents si es tenen en compte la conjunci dun seguit de factors: per una banda, sha observat en les dones un grau menor dinters pel seguiment de la campanya i de coneixement sobre poltica. Daltra banda, cal tenir present que els partits petits, i especialment els nous partits, tenen un menor ress en lagenda meditica. Per tant, resulta coherent que part de lelectorat, i especialment de les electores, desconeguin determinats candidats a les eleccions. Pel qu fa a lavaluaci dels diversos lders entre els quals s declaren conixer-los, la Taula mostra les mitjanes en una escala de 1 mnima valoraci a 10 mxima valoraci diferenciades per gnere. El lder ms ben valorat per ambds gneres s Artur Mas, de CiU. Es tracta tamb del candidat pel qual la diferncia de gnere s ms elevada pel qu fa a la seva avaluaci: les dones li atorguen 0,29 punts ms que els homes. Com en lanlisi de les escales dideologia i nacional, shan realitzat proves t per comprovar si les diferncies observades en les mitjanes es poden considerar estadsticament signicatives. Els resultats mostren com noms en les avaluacions que fan homes i dones dArtur Mas i de Josep-Llus Carod-Rovira, dEsquerra les diferncies sn estadsticament signicatives amb un 95% de conana. Pel qu fa a aquest darrer, les dones lavaluen de forma ms negativa que els homes, atorgant-li de mitjana 0,26 punts menys en lescala de l1 al 10. Aquestes avaluacions diferenciades es poden atribuir a diversos factors relacionats amb qestions dimatge, de discurs... Per tamb cal tenir en compte el fet que els perls de votants de CiU i dEsquerra sn tamb diferents, com es va demostrar en lestudi de 2004 i es desenvolupar ms endavant. Si s cert que lelectorat de CiU compta amb una major proporci de dones, resulta coherent que les puntuacions mitjanes daquestes siguin ms elevades en el cas del seu candidat. I es donaria el fenomen invers pel qu fa a Esquerra.
Vot a partits
Lestudi de 2004 analitza de forma molt detallada els perls per gnere dels electorats dels diferents partits amb representaci al Parlament de Catalunya. Es mostra per a cada partit quin percentatge dels seus votants eren homes i quin eren dones. Sobserva que els dos partits majoritaris, CiU i PSC, tenen una proporci de votants dones superior al de la resta de partits. Els partits ms petits, especialment els desquerres, sn menys atractius per lelectorat femen, trobant-se ms masculinitzats. Efectivament, tal i com mostra lactualitzaci dels resultats pels comicis del 2006 de la Taula 3, CiU i PSC compten amb una majoria de dones entre el seu electorat declarat: prop del 55% dels qui recorden haver votat a CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 sn doTARDOR 2007 EINES | 33
Si les diferncies entre gneres continuen escurant-se, el reemplaament generacional estar anivellant una situaci que afecta a la prpia representativitat democrtica
TAULA 3. Record de vot eleccions al Parlament DE Catalunya 2006 (% FILA) Diferncia D-H 9,89 5,76 -4,60 9,09 -11,29 -5,56 -33,33
% Dones CiU PSC Esquerra PP ICV-EUiA Cs Altres o blanc 54,95 52,88 47,70 54,55 44,35 47,22 33,33
% Homes 45,05 47,12 52,30 45,45 55,65 52,78 66,67
nes i en el cas de PSC aquesta xifra saproxima al 53%. Destaca tamb el cas del PP, els votants del qual sn dones en una proporci del 54,55%. Daltra banda, la Taula mostra que Esquerra, ICV-EUiA i Cs sn les forces poltiques amb major proporci de votants homes. Destaca el cas dICV-EUiA, on el percentatge de votants dones s el ms baix, amb una diferncia respecte de la proporci dhomes que supera els 11 punts percentuals. Per a banda de centrar latenci en els partits poltics per conixer-ne els perls de votants, tamb ens interessa saber qu voten les dones i si aquest comportament electoral s diferent del dels homes. Segons el record de vot de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 presentat a la Taula 4, el comportament electoral dhomes i dones s molt similar en quant a lordenaci de les forces poltiques per intenci de vot. CiU s el partit ms votat pels dos segments, seguit del PSC i Esquerra. Malgrat aix, sobserven algunes diferncies de gnere interessants. El partit que presenta majors diferncies s CiU, on el percentatge de dones que voten a la coalici supera el dels homes en prop de 6 punts. Les dones tamb opten en major proporci que els homes pel PSC i del PP. Tradicionalment, es podia vincular la preferncia per determinats partits per part de les dones al fet que aquestes presentaven un major conservadorisme que els homes. No obstant, sha demostrat que les diferncies ideolgiques en lelectorat catal per motius de gnere sn
Lestudi tamb constata que les dones catalanes solen valorar factors menys ideolgics que els homes a lhora de decidir el seu vot, com per exemple, el candidat
actualment inexistents. Per tant, i donada la dada que inclou al PSC entre els partits que les dones voten en major proporci que els homes, cal trobar lexplicaci en el carcter ms o menys majoritari daquestes forces poltiques. Aix, si les dones catalanes tenen un menor inters i coneixement sobre poltica, aix estar vinculat a una menor exposici a informaci sobre poltica, bsicament a travs dels mitjans de comunicaci. En aquestes circumstncies, s ms probable que la majoria de la seva menor exposici poltica es doni en relaci als grans partits enfront dels ms petits que com sha dit, tenen un menor ress als mitjans de comunicaci. Pel volum dinformaci disponible, els costos de laccs a la informaci que afecta a forces poltiques com CiU o PSC sn menors i aix facilita la presa de decisi respecte del seu vot en requerir menors nivells de sosticaci poltica. En el cas del PP, tot i no ser un dels partits amb major representaci parlamentria a Catalunya, lexposici a informaci sobre aquesta formaci es pot donar per limpacte de la poltica espanyola. Malgrat aix, i per les igualacions educatives i culturals mencionades ms amunt, cal esperar que les diferncies vinculades als costos daccs a la informaci poltica desapareguin entre les generacions ms joves, on potser serien altres els factors que determinarien les diferncies de gnere en el comportament electoral. A la Taula 5, que mostra les dades de record de vot per gnere i pels dos grups dedat ns a 30 anys i ms de
TAULA 4. Record de vot eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (% COLUMNA) Diferncia D-H 5,90 2,41 -1,78 0,81 -2,78 -0,43 -4,13
% Dones CiU PSC Esquerra PP ICV-EUiA C's Altres o blanc 36,10 26,53 14,98 5,42 9,93 3,07 3,97
% Homes 30,20 24,13 16,76 4,60 12,71 3,50 8,10
El menor inters i coneixement sobre poltica de les dones catalanes est vinculat a una menor exposici a informaci sobre poltica, bsicament a travs dels mitjans de comunicaci
TAULA 5. Record de vot eleccions al Parlament a Catalunya 2006, per gnere i per grups dedat (% columna) Fins a 30 anys Dif. Dones Homes D-H Ms de 30 anys Dif. Homes D-H
Dones
CiU
19,10
17,39
1,7
39,35
33,64
5,7
PSC
21,35
14,78
6,6
27,53
26,64
0,9
Esquerra
30,34
26,09
4,3
12,04
14,25
-2,2
PP
2,25
5,22
-3,0
6,02
4,44
1,6
30 anys, sobserva que s entre els majors de 30 anys que saprecien les diferncies de gnere relatives a CiU o al PP. En el cas del PSC, les diferncies en aquest segment dedat prcticament han desaparegut. I un cop ms, els homes es decanten en major proporci que les dones per ICV-EUiA. En canvi, es produeixen canvis interessants en les dades relatives als ms joves, on no noms varia lordenaci de forces poltiques sin les diferncies de gnere detectades a la Taula 4. Entre els electors de ns a 30 anys dedat, i tant per homes com per dones, Esquerra s el partit ms votat. A ms, la proporci de dones que declaren votar aquest partit s clarament superior a la dels homes, com tamb ho s la relativa al PSC. Per la seva banda, entre els ms joves desapareixen les diferncies tan marcades pel qu fa al vot a CiU i es redueixen les relatives a ICV-EUiA.
ICV-EUiA
16,85
18,26
-1,4
8,60
11,21
-2,6
Transvasaments de vot
Cs Altres o blanc
3,37
6,09
-2,7
3,01
2,80
0,2
6,74
12,17
-5,4
3,44
7,01
-3,6
Un dels aspectes caracterstics del comportament electoral a Catalunya sn les diferncies que es donen en el vot en diferents tipus delecci. Fins ara hem fet referncia noms a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Per podem comprovar tamb possibles diferncies entre homes i dones en el vot dual o labstenci diferencial a travs de les Taules 6 i 7, les quals mostren el transvasament de vot de dos tipus diferents deleccions segons el gnere.
El menor ress meditic dels partits petits fa que lelectorat, i especialment les electores, en desconeguin els candidats. Per aix, els partits grans tenen ms vot femen
Les Taules mostren resultats molt interessants pel qu fa al transvasaments de vots de les eleccions generals de 2004 cap a les autonmiques de 2006. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, el PSC apareix com el partit que es nodreix en major mesura per electors que tamb el van votar a les generals de 2004, tant entre els homes com entre les dones. El vot del PP tamb es composa en gran part delectors que el van votar al 2004. Malgrat aix, en aquestes xifres com en les relatives als altres partits es detecta una major volatilitat entre les dones, a les quals el tipus delecci sembla afectar-les una mica ms que als homes. Aix sobserva especialment en el cas de CiU o dEsquerra, partits pels quals hi ha ms dispersi pel qu fa al comportament dels seus votants a les generals anteriors, amb predomini danteriors votants del PSC. A ms, la proporci de dones que ja havien votant a CiU i dEsquerra a les generals s menor a la dels homes. I la proporci de dones que anteriorment havien votat al PSC s ms gran. Per tant, es podria armar que el vot diferencial afectaria ms a les dones que als homes. Un cas fora rellevant s tamb el de ICV-EUiA, on les diferncies entre homes i dones sn importants. Si b en tots dos segments el vot a les autonmiques prov de vots a les generals dispersos entre les altres forces, aquesta dispersi s molt ms clara entre les dones, on la majoria del seu vot prov daltres partits, especialment del PSC. Sembla doncs que el vot til va ser ms emprat per les dones al 2004.
TAULA 6. Transvasaments de vot femen de les eleccions al congrs dels diputats 2004 cap a les eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (% fila) DONES CONGRS DELS DIPUTATS 2004 Altres o blanc
No va votar No va votar CiU PSC Esquerra PP ICVEUiA Cs Altres o blanc
CiU
PSC Esquerra
PP
ICVEUiA
46,13
8,10
27,82 20,11 93,48
3,87 1,06 1,45
8,10 4,76
3,87
2,11 1,06
6,35 66,67 2,17 1,45
1,45
1,33 10,67 3,57 3,57
22,67 3,57
64,00 85,71
1,33 3,57
5,88 6,25
1,96
47,06 25,00
7,84 50,00
33,33 18,75
3,92
26,67 13,33
33,33
13,33
6,67
6,67
Cal esperar que les diferncies vinculades als costos daccs a la informaci poltica desapareguin entre les generacions ms joves
TAULA 7. Transvasaments de vot mascul de les eleccions al congrs dels diputats 2004 cap a les eleccions al Parlament de Catalunya 2006 (% fila) HOMES CONGRS DELS DIPUTATS 2004 No va votar No va votar CiU PSC Esquerra PP ICVEUiA Cs Altres o blanc ICVEUiA Altres o blanc
CiU
PSC Esquerra
PP
53,88
5,43
29,07 12,99 95,16
2,33 2,60 1,61
4,26 5,84 0,81
3,49
1,55 0,65
3,25 74,68 1,61
0,81
9,20 9,09
19,54 4,55
71,26 86,36
4,69 16,67
29,69 38,89
14,06 11,11 11,11
51,56 16,67 5,56
13,89 19,44
27,78
8,33
5,56
25,00
El cas de Cs s tamb interessant, donades les diferncies en lorigen del seu vot i si tenim en compte que era la primera que es presentava a uns comicis. Mentre que en el cas dels homes es produeix un transvasament clar des del PSC, entre les dones votants de Cs al 2006 hi ha un 50% de votants del PP a les eleccions generals de 2004. Pel qu fa a les dades en relaci a aquells que no van votar, destaca el baix volum de manteniment de labstencionisme dunes eleccions a les altres: aproximadament la meitat dels que no van votar al 2006 estaven mantenint el seu abstencionisme de les eleccions al Congrs dels Diputats de 2004. Es tracta duna proporci fora reduda, fet que es pot deure a la combinaci de nivells de participaci molt diferents a les dues eleccions: les de 2004, per tots els esdeveniments que les van envoltar, van resultar especialment participatives. En canvi, a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya labstenci va ser fora elevada. En qualsevol cas, entre els abstencionistes de 2006 hi ha un percentatge major de votants del PSC al 2004, tant pels homes com per les dones. Aquest fet vindria a conrmar el manteniment duna abstenci diferencial en detriment daquest partit. Sembla per que aquest fenomen s ms clar en el cas dels homes: si entre les dones abstencionistes de 2006, el 27,8% prov de votar al PSC a les generals anteriors, aquesta xifra s lleugerament superior en el cas dels homes.
Entre els electors de ns a 30 anys dedat Esquerra s el partit ms votat. A ms, la proporci de dones que declaren votar aquest partit s clarament superior a la dels homes
Conclusions
Aquestes pgines han volgut servir per recuperar una vegada ms lanlisi de les diferncies de gnere en el comportament electoral de catalans i catalanes. Amb lactualitzaci de certes anlisis a partir de lenquesta post-electoral del CIS per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, hem pogut conrmar algunes de les tendncies observades en treballs anteriors. Aix, les diferncies entre homes i dones pel qu fa als dos valors poltics principals de lescenari catal, la dimensi ideolgica i el nacional, semblen haver desaparegut. Per altres factors permeten parlar encara de gender gap en quant a les actituds dels catalans: les dones continuen mostrant menys inters i menor coneixement de la poltica. Malgrat aix, tot sembla indicar que entre les generacions ms joves aquestes diferncies sestarien reduint. Pel qu fa al vot a partits a les eleccions al Parlament de Catalunya i a la comparaci amb altres tipus de comicis, tamb shan detectat diferncies rellevants entre homes i dones. Sn precisament les diferncies en termes actitudinals les que ens han servit per justicar alguns dels fenmens detectats en aquest sentit. Finalment, volem remarcar que per limitacions despai no sha tractat en aquestes pgines un aspecte que s que es va incloure en lestudi de 2004: la participaci activa de les dones en poltica. Sha fet esment als avantatges que comporta per a la normalitzaci de la vida polti-
ca una presncia ms equitativa de dones en els rgans legislatius i de govern. Per per exemple, tamb sha mencionat que entre els principals partits que es presentaven a les eleccions de 2006 no hi havia cap dona entre els caps de llista. De fet, el Parlament que es va constituir a partir daquelles eleccions es composa dun 36,3% de diputades i dun 63,7% de diputats. Aquesta xifra queda molt lluny de les dades relatives a altres cambres de lentorn catal, per especialment de les proporcions reals dhomes i dones a la poblaci. Parallelament, algunes de les diferncies de gnere detectades en el cas catal poden tenir conseqncies en termes de representativitat democrtica. Per tant, aquest s un tema que hauria de prendres en consideraci en qualsevol anlisi relacionada amb la qualitat de la democrcia a Catalunya. |
+ INFO
Llibres
ANDUIZA, E. i BOSCH, A., Comportamiento poltico y electoral. Ariel. Barcelona, 2004. BALLMER-CAO, T., MOTTIER, V. i SGIER, L. (Eds.), Genre et Politique. Dbats et Perspectives, ditions Gallimard. Pars, 2000. BELTRN, E. i MAQUIEIRA, V. (Eds), Feminismos. Debates tericos contemporneos, Alianza Editorial. Madrid, 2001. CANTIJOCH, M. i TORMOS, R., La diferncia de gnere. Anlisi del comportament electoral de les dones a Catalunya, El Pensament i lAcci, Quaderns de la Fundaci Nous Horitzons, nm. 18. Barcelona, 2005. INGLEHART, R. i Norris, P., Rising tide. Gender Equality and cultural change around the world, Cambridge University Press. Nova York, 2003. Rico, G., Candidatos y electores. La popularidad de los lderes polticos y su impacto en el comportamiento electoral, Institut de Cincies Poltiques i Socials. Barcelona, 2002.
Fonts
A CIS, Enquesta postelectoral de Catalunya. Eleccions autonmiques 2006 estudi 2660. Novembre de 2006
Enllaos
d International Institute for Democracy and Electoral Assis tance (IDEA): Women in politics www.idea.int/gender/
d Institut Catal de les Dones

www.gencat.net/icdones/
d Instituto de la Mujer
www.mtas.es/mujer/

www.cis.es
Un estudi sobre les prioritats poltiques als Pasos Catalans

Albert Padr-Solanet* | apadro_solanet@uoc.edu
A lactualitat hi ha mltiples estudis encaminats a fer un seguiment peridic dels principals problemes del pas segons les percepcions de la ciutadania. Malgrat que aquests treballs ens aporten una important informaci a nivell qualitatiu que ens pot ajudar a guiar lacci poltica, cal tenir en compte, com mostra el professor PadrSolanet, que rarament els individus mantenen un posicionament ideolgic estructurat i que conguren una opini ms condicionada per la inuncia dels mitjans de comunicaci que per les seves preocupacions reals.
La qesti de lexistncia o no duna opini pblica formada i estable entre els ciutadans de les comunitats poltiques s un tema central en el debat sobre la possibilitat dun model de representaci poltica democrtic. Una llarga tradici de lelitisme poltic ha criticat els sistemes democrtics per fonamentar les seves decisions que afecten lopini de les masses, les quals es consideren incapaces de tenir una idea formada ni clara que
* Professor de Dret i Cincia Poltica de la UOC
Els politlegs estudien les tendncies subjacents en les actituds i els valors de les masses intentat veure si aquest fet condiciona lacci dels representants electes
pugui guiar la complexa acci de govern. Plat (427 aC347 aC) ja criticava en lAlcibades que una assemblea datenencs, que ni tan sols sabia on es trobava Siclia, nhagus ordenat la seva invasi, amb la desfeta de larmada dAtenes i la de la seva hegemonia en el mn hel lnic. De la mateixa manera, Joseph A. Schumpeter (18831950)1 feia notar que el valor del sistema democrtic era el destablir un sistema per triar entre elits en competncia, per que per a arribar a decisions poltiques no est clar que shagi de prestar atenci a les volicions individuals que tendeixen a ser poc intelligents, estretes i egoistes. Ja que normalment les grans qestions poltiques comparteixen lloc amb leconomia espiritual del ciutad tpic amb els interessos de les hores de lleure que no han arribat al rang dacions i amb els temes de conversa irresponsable. I aquesta irresponsabilitat no s qesti reservada per les masses poc instrudes.2 Schumpeter contrasta de forma divertida lactitud dun advocat que presenta duna banda els seus informes davant dels tribunals en lexercici de la seva professi i, de laltra, les seves reaccions davant de les exposicions que fan els diaris de la situaci poltica. En el primer cas, els estmuls que provoca la necessitat de ser professionalment competent fan que concentri la seva atenci i coneixements en els problemes plantejats. En canvi, en el segon cas, no es preocupa per digerir la informaci ni li aplica els cnons de la crtica que tan b sap manejar, i simpacienta amb una argumentaci massa llarga o complicada, tot aix mostra que sense la iniciativa que desenvolupa la responsabilitat directa persistir la ignorncia poltica, tot i que el pblic disposi de la informaci ms abundant i completa.3 En efecte, quan es pregunta als electors sobre alguna qesti sobserva que no existeix altra cosa que un quequeig incoherent sobre els diferents temes, si tan aviat sofereix una resposta com la contrria, quin tipus de restricci efectiva poden percebre els representants i la mateixa poblaci a partir dels resultats de les eleccions? Aix justica que els politlegs hagin dedicat esforos a estudiar les tendncies subjacents en les actituds i els valors de les masses i hagin intentat veure si aquests canvis han afectat la conducta dels representants electes. Ja fa uns quants anys que Philip Converse4 va establir el que avui en dia s el coneixement convencional dins daquest camp: que la major part dels individus sn incapaos de mantenir unes actituds ideolgicament estructurades. Les preferncies de la poblaci en relaci
3 SCHUMPETER, J. A., 1996. Pgina 254 4 CONVERSE, P. E., 1964.
1 SCHUMPETER, J. A., 1996. 2 Uns anys ms tard Downs (1957) fonamenta la seva teoria econmica de la democrcia precisament en lexistncia duna ignorncia racional entre lelectorat.
Segons Philip Converse, la major part dels individus sn incapaos de mantenir unes actituds ideolgicament estructurades
amb les poltiques pbliques eren predominantment irracionals, irreals, aleatries, que reectien les anomenades no actituds s a dir, absncia de posicionament sobre els temes poltics. Nogensmenys, molts estudis han intentat veure si els canvis en lopini pblica agregada tenen algun sentit, sn aleatoris o b sn incoherents; si hi ha patrons amb sentit darrera de les uctuacions que, per exemple, als EUA es porten controlant des de fa ms de mitja centria a travs denquestes dopini.5 Aquests estudis han revelat que aquestes actituds generalment sn estables, rarament canvien o uctuen de forma espectacular, sin que presenten patrons coherents, no contradictoris que impliquen distincions amb sentit, que quan les preferncies sobre les poltiques canvien, gaireb sempre ho fan duna forma comprensible i ns i tot previsible, reaccionant de forma coherent als esdeveniments internacionals i als canvis socials i econmics tal com apareixen en els mitjans de comunicaci. Finalment, els canvis dopini generalment constitueixen ajustaments sensats a les noves condicions i a la nova informaci que es comunica a la poblaci. En aquesta nota es fa una aproximaci inicial a lestudi de lopini pblica de la poblaci dels Pasos Catalans a travs de lestabliment de les prioritats poltiques que apareix en la tradicional pregunta denquesta sobre els princi5 Per exemple, PAGE, B.I. i SHAPIRO R. Y., 1992.
pals problemes que ha dafrontar el pas. En una primera part es presenta levoluci dalguns dels tems que destaquen en les respostes a aquesta pregunta en una llarga srie aplicada a una mostra representativa de la poblaci de lEstat espanyol per tal dobservar quins sn els patrons de resposta que sobserven. A continuaci sanalitza levoluci dels principals problemes de les submostres dels Pasos Catalans a travs de cinc Barmetres dopini del CIS. Finalment, es presenten els resultats obtinguts a travs de laplicaci dun model explicatiu a les respostes ofertes pels entrevistats dels Pasos Catalans.
Caracterstiques de la pregunta i dels estudis dopini que utilitzem
En aquesta nota es fa una aproximaci a les preferncies sobre les poltiques pbliques tal i com es mesura a travs de la pregunta anteriorment esmentada. La qesti sobre el problema ms important que encara el pas va ser establerta per primer cop per Gallup als EUA el 1939. En aquesta pregunta es demana els enquestats que anomenin sense cap mena dajut llista o exemple els principals temes que pensen que afecten el pas. Aquest fet t lavantatge que lentrevistat no es veu afectat per les idees preconcebudes de qui ha dissenyat lenquesta i es captura de forma ms espontnia els canvis en els estats dnim dels collectius socials. Es tracta duna forma
Molts estudis han intentat veure si els canvis en lopini pblica agregada tenen algun sentit, sn aleatoris o b sn incoherents; si hi ha patrons amb sentit darrere les uctuacions
GRFIC 1. Els quatre principals problemes destacats per la poblaci de lEstat espanyol
Font: Elaboraci prpia a partir dels marginals dels Barmetres del CIS. (Setembre 2000 - abril 2007)
de barmetre que permet establir el pols dels problemes que ms importen al pas. Per altra banda, sha de tenir clar que els estudis dopini don sextreuen aquestes preguntes es troben entre els ms slids i que empren una metodologia ms contrastada.6 Els Barmetres dOpini del CIS, organisme autnom adscrit al Ministeri de la Presidncia des de 1979 mesuren cada mes lestat de lopini pblica a lEstat espanyol pel que fa a la situaci poltica i econmica del pas i les perspectives devoluci. Aix mateix, a cada Barmetre saborden temes referits a aquelles qestions que destaquen en lactualitat social, econmica i poltica del moment. Aquests Barmetres es realitzen en lmbit de lEstat espanyol i lunivers que pretenen abastar s la poblaci espanyola major dedat. La grandria terica de la mostra s de 2.500 entrevistes personals realitzades en el domicili dels entrevistats; aquesta grandria contrasta amb les dels habituals sondeigs telefnics que acostumen a encarregar els mitjans de comunicaci de masses a les empreses demoscpiques que sn molt ms petites. A ms, tot i que el procediment per a determinar els individus que formen part de la mostra no s estrictament aleatori, el resultat shi aproxima molt. Tcnicament sanomena un procediment polietpic i estraticat per conglomerats els municipis,
6 Per a saber-ne ms de la metodologia emprada en els Barmetres dOpini podeu consultar: http://www.cis.es/cis/opencms/CA/2_barometros/metodologia. html
Generalment les actituds sn estables i rarament uctuen de forma espectacular. Prenen patrons coherents i quan canvien ho fan duna forma comprensible i ns i tot previsible
primer, i les seccions censals, desprs que sn triats de forma aleatria. Mentre que les unitats nals, els individus que seran entrevistats, sn triats per rutes aleatries i quotes de gnere i edat. Un altre cop, aquestes caracterstiques contrasten amb les habituals enquestes telefniques on lelecci dels casos es fa noms per quotes dedat i gnere, cosa que no garanteix el mateix grau daleatorietat. De quina manera es presenten les respostes a la pregunta sobre el principal problema que afronta el pas? Com que en les respostes no es limita el nombre de problemes a un es demana als entrevistadors que se nesmentin ns a tres normalment els resultats que sofereixen sn la suma de totes les referncies a un determinat tipus de problema que han triat els entrevistats. Aix s correcte i evita errors de mesura, ja que tot i que alguns dels entrevistats responen noms a un problema, s possible que nhi hagi daltres que recordin el vertader problema que afronta el pas desprs dhaver esmentat el primer que els ha passat pel cap. Per tal de fer una primera aproximaci a la forma com aquest instrument mesura les preocupacions poltiques, en el Grc 1 shi representen quatre dels problemes ms importants que registra la mostra de lEstat espanyol en un lapse de set anys, des del setembre del 2000 ns labril del 2007. En general, els principals problemes segueixen evolucions pausades o, si no s el cas, hi ha motius raonables que permeten explicar els canvis ms bruscs que sobserven en alguns dels problemes. Els diferents problemes tal com apareixen al Grc 1 poden ser aparellats segons diferents criteris. Les referncies a latur i a lhabitatge tenen un patr diferenciat: latur ha tendit a baixar de forma fora constant al llarg del perode; al contrari del problema de lhabitatge que, de no ser gaireb esmentat, ha passat a disputar-se el primer lloc entre els problemes percebuts com a ms importants. De tota manera, tots dos problemes sn semblants en mostrar una evoluci ms aviat suau, sense grans pics i valls. Els altres dos problemes, la immigraci i sobretot el terrorisme dETA, presenten unes pautes molt ms irregulars. Al llarg del perode, la percepci dETA com el problema ms important tendeix a disminuir, per shi observen pics i reajustaments en la percepci, seguint les notcies sobre les declaracions de treva, les declaracions del govern espanyol sobre la viabilitat de les negociacions o els atemptats terroristes que shan produt. El problema de la immigraci ha tendit a crixer en els darrers anys i ha estat un dels ms esmentats en els darrers Barmetres. Aix no pot sorprendrens si tenim en compte la intensitat de lonada immigratria que experimenta lEstat espanyol. De tota manera, la pauta devoluci s ms abrupta que la que presenten els temes que afecten potencialment de forma ms directa la qualitat de vida dels entrevistats o de llurs familiars: latur i el preu de lhabitatge. La ra probablement sha de cercar en latenci puntual que el drama hum provocat per la immigraci illegal provoca entre els mitjans de comunicaci de masses.
Els canvis dopini generalment constitueixen ajustaments sensats a les noves condicions i a la nova informaci que es comunica a la poblaci
GRFIC 2. Atur declarat a lEPA trimestral i referncies a latur com a principal problema que afronta el pas (%)
Font: Elaboraci prpia a partir dels marginals dels Barmetres del CIS. (Setembre 2000-abril 2007) i dades del Instituto Nacional de Estadstica (INE).
Lajustament entre la realitat i la percepci per part de la poblaci dels problemes ms signicatius que suggereix el grc anterior es pot reforar amb les dades recollides en el Grc 2, on es mostra de forma conjunta levoluci de les dades de latur declarat a lEstat espanyol segons lEnquesta de Poblaci Activa (EPA) i les referncies a latur com a principal problema que afronta lEstat espanyol. Com es pot veure, tot i que la relaci no s perfecte, s notable el grau dajustament de les dues corbes. La forta caiguda de latur al comenament del perode no sembla tenir un impacte ns al cap dun cert temps. Per altra banda, sha de tenir en compte que la metodologia emprada fa que els temes competeixin entre ells per a aparixer entre els esmentats el fet que se nanomeni un impedeix que se nanomeni un altre, per tant, moltes de les uctuacions observades en un tema concret han de ser atribudes a pics o baixades datenci en qualsevol altre dels temes. Per exemple, si sobserva el Grc 1, es pot veure com la forta caiguda que experimenta latur com a problema a meitat del perode que el porta a passar per sota de la corba de latur segons lEPA al Grc 2 correspon a un pic extraordinari en el terrorisme que van produir els atemptats de l11 M. En resum, aquests dos grcs ens permeten observar en un termini relativament llarg la raonabilitat o interpretabilitat de les respostes que sobtenen amb aquests indicadors agregats i, al mateix temps, la limitaci de la competncia entre temtiques
El terrorisme i la immigraci tenen una evoluci molt ms irregular, molt ms condicionada per lactualitat poltica i latenci puntual dels mitjans de comunicaci
Prioritats als Pasos Catalans
GRFIC 3. Principals problemes a la submostrA
A partir dels cinc estudis dopini del CIS distributs entre labril de 2006 i el de 2007 podem estudiar dos elements: en primer lloc, les diferncies en les respostes entre les submostres dels Pasos Catalans i les de la resta de lEstat espanyol i en segon lloc, podem estimar un model estadstic que, a partir de les respostes individuals, ens permeti veure si poden ser explicades a partir de les seves caracterstiques sociodemogrques i poltiques.
de poblaci de la resta de lEstat espanyol (%)
Comparaci entre els Pasos Catalans i lEstat espanyol
En els Grcs 3, 4, 5 i 6 shi troben representats els valors dels principals problemes esmentats per les submostres de lEstat espanyol (n = 1770), Catalunya (n = 400), el Pas Valenci (n=270) i les Illes Balears (n = 40) respectivament . Una simple observaci ens permet adonarnos que els perls que sobtenen sn fora diferenciats. Es diferencia sobretot el perl de Catalunya on els temes de la immigraci i la disponibilitat dhabitatge destaquen per sobre de la resta dels temes. Podem observar amb ms precisi la diferenciaci en els patrons de resposta agregada en els Grcs 7-14, en els quals es representa cada problema ms important per separat. Per exemple, en el Grc 7 es mostra la resposta que indica latur com a principal problema que afronta
Font: Elaboraci prpia a partir dels marginals dels Barmetres del CIS. (Abril 2006-abril 2007).
Lajustament entre realitat i percepci ciutadana sexempliquen a travs del descens de la poblaci aturada i la disminuci de laparici de latur en les enquestes del CIS
GRFIC 4. Principals problemes a la submostra de Catalunya (%)
el pas. De forma coherent amb els nivells datur registrat relatiu, en els Pasos Catalans sobserva una menor percentatge de respostes referides a latur en relaci amb la resta de lEstat espanyol. En conjunt, totes les corbes tendeixen a descendir, reectint la recent situaci de bonana econmica. Noms les corbes del Pas Valenci i, sobretot, de Catalunya repunten lleugerament al nal del perode. Per la seva part, el tema de la inseguretat ciutadana pot trobar una certa similitud en un patr de descens moderat de les respostes sobre aquest tema, tal i com mostra el Grc 8. De tota manera, sn notables les diferncies en els nivells de resposta. El Pas Valenci destaca molt per sobre de les altres submostres en esmentar aquest tema, cosa que sembla reectir el ms elevat grau de criminalitat que sobserva en aquest territori. Pel que fa a les Balears, la major variabilitat de la resposta en part sha datribuir a la petitesa de la submostra. En el Grc 9, els perls de les respostes que esmenten el terrorisme relacionat amb ETA com un dels principals problemes tamb segueixen un patr similar a diferents nivells, destacant Catalunya per sota en les referncies a aquest tema. El notable pic del febrer del 2007 sha datribuir a latemptat en el prquing de laeroport de Barajas del 30 de desembre del 2006. La preocupaci per lhabitatge es mostra en el Grc 10 on destaca de llarg la subpoblaci catalana, que gaireb arriba a un 50% de la mostra en el darrer Barmetre.
A nivell espanyol, latur ha baixat de forma fora constant, al contrari que lhabitatge que de no ser gaireb esmentat, ha passat a disputar-se el primer lloc entre els problemes ms importants
En les altres submostres el nivell de referncies es mou al voltant del 25 %. En el Grc 11 sobserven els percentatges dentrevistats que pensen que leconomia s el principal problema que afronta el pas. Com es veu, en general, Catalunya est per sobre en aquest tema; tot i que Balears, en el primer Barmetre, mostra un valor extraordinari de gaireb 35 % de la mostra. Un altre cop, sha de tenir present lefecte de la petita mostra de les Balears en oferir valors que poden no ser representatius de la poblaci. Al Grc 12 es veu com les poblacions dels Pasos Catalans, que en general estaven menys preocupades per la possibilitat datur que no pas les de la resta de lEstat espanyol, estan en canvi fora ms preocupades per la qualitat dels llocs de treball oferts. En el Grc 13 sobserva que Catalunya i el Pas Valenci tenen un patr netament diferenciat respecte el tema de la poltica com a problema important. El pic extraordinari que comparteixen les dues submostres en el Barmetre de juliol del 2006 fa pensar que la tensi creada durant el procs daprovaci de lEstatut de Catalunya hagi pogut ser-ne la causa. Finalment, en el Grc 14 shi representa el tema que ha guanyat ms protagonisme en els darrers anys, la immigraci. En general, les submostres dels Pasos Catalans tenen valors ms alts que no pas les de la resta de lEstat. s normal si tenim en compte els percentatges de nous immigrants que sestan rebent. De tota manera,
GRFIC 5. Principals problemes a la submostra del Pas Valenci (%)
El terrorisme i la immigraci sn els principals problemes, exceptuant Catalunya on el terrorisme s substitut per lhabitatge
GRFIC 6. Principals problemes a la submostra de les Illes Balears (%)
destaca que s el Pas Valenci que presenta aquests valors ms elevats. En conjunt, es pot dir que levoluci comparada dels temes ms destacats als Pasos Catalans i a lEstat espanyol mostren diferents patrons. En la major part dels temes, les tendncies als diferents territoris sn semblants per hi ha diferncies en els nivells de resposta. Les diferncies ms importants sobserven en alguns temes concrets, vinculats amb les circumstncies objectives que viuen els ciutadans. Aix, latur mostra uns nivells fora ms baixos als Pasos Catalans que no pas a lEstat espanyol; mentre que el problema de lhabitatge destaca a Catalunya i el problema de la seguretat ciutadana destaca al Pas Valenci. Hi ha temes que sassemblen molt com la importncia del terrorisme dETA tot i que Catalunya es trobi clarament per sota i la importncia de la immigraci; cosa que segurament mostra la homogenetat del posicionament dels principals mitjans de comunicaci sobre el tema. En canvi, noms en un tema, la poltica, existeix una tendncia clarament diferenciada entre els Pasos Catalans i lEstat espanyol.
Estudi dels factors explicatius de les respostes individuals
Per tal de poder establir un model explicatiu de les respostes individuals a la pregunta sobre els principals pro50 | EINES TARDOR 2007
De forma coherent amb els nivells datur relatiu registrat, en els Pasos Catalans sobserva un menor percentatge de respostes referides a latur en relaci amb la resta de lEstat espanyol
blemes shan agrupat les submostres dels Pasos Catalans dels diferents Barmetres en una nica base de dades. En aquesta, la submostra de les Illes Balears est formada per 215 individus, la submostra del Principat est formada per 2.000 individus i nalment, la del Pas Valenci per 1.340. La primera decisi crtica ha estat trobar un procediment que permeti tractar de forma conjunta les diferents respostes que es poden haver donat els diferents enquestats. Per tal de poder retenir el mxim dinformaci possible de les respostes dels entrevistats sha realitzat un conglomerat en dues fases amb el paquet estadstic SPSS. Aquest procediment permet agrupar de forma automtica els individus que tenen unes respostes ms semblants en el conjunt de les preguntes al principal problema en un nombre ptim dagrupacions. Shan format de manera automtica nou agrupacions que es caracteritzen per donar prioritat a una tipologia diferent de temes. A partir daquestes agrupacions sha realitzat una regressi logstica multinomial per tal desbrinar quines sn les variables que afecten de forma signicativa la probabilitat de pertinena a cada una de les agrupacions. A part del Barmetre en el qual shavien obtingut respostes i del territori dels Pasos Catalans al qual pertanyia lenquestat, sha tingut en compte la grandria del municipi en el que residia, el gnere, ledat, la ideologia mesurada en una escala dautoubicaci esquerra-dreta de 10 punts, lescolaritzaci i el nivell destudis assoGRFIC 7. Atur com a principal problema que afronta el pas (%)
Si ens centrem en les problemtiques que afecten directament a les persones, lhabitatge ocupa les primeres posicions a tots els territoris analitzats, destacant el cas catal
GRFIC 8. Inseguretat ciutadana com a principal problema que afronta el pas (%)
lit, la situaci laboral aturat, actiu, jubilat, feines de la llar, estudiant i el tipus docupaci empresari, professional, treballador de ladministraci pblica, nalment, tamb sha tingut en compte si es tractava dun assalariat x o eventual. En conjunt, la capacitat explicativa daquest model no s massa elevada. Per, all que s realment notable s que es pugui ser capa de predir una resposta, potencialment tan variable com la idea que hom t del principal problema que afronta el pas, a partir duna informaci tan vaga o minsa com el lloc de residncia o el nivell destudis dels enquestats. Els resultats que sobtenen, tot i que exploratoris i preliminars sn relativament clars i, ns podrem dir, que rao nables: Primera agrupaci: la ms gran, representa un 16 % de la mostra. Recull sobretot les respostes dels entrevistats que es caracteritzen per esmentar com a principal problema latur i, en canvi, no fan referncia a la seguretat ciutadana ni tampoc al terrorisme. En comparaci amb lagrupament nov que serveix de base, aquesta primera agrupaci es caracteritza per tenir una major probabilitat dobtenir suport entre els ms joves; raonablement, els jubilats i els treballadors a la llar tenen menys probabilitat de pertnyer-hi tot i que noms la primera variable t una relaci estadsticament signicativa. En canvi, no t efecte el nivell professional, ledu-
La principal diferncia entre els Pasos Catalans i lEstat espanyol s la preocupaci catalana per la poltica i la qualitat dels llocs de treball
caci o la prctica religiosa. Pel que fa a la ideologia, tot i que la relaci no s en cap cas signicativa, la probabilitat de pertnyer al grup s positiva entre les posicions desquerra posicions 1-3 en leix esquerra/dreta, mentre que s negativa en les altres posicions. No es detecta cap efecte de la grandria del municipi de residncia. Finalment, hi ha una probabilitat signicativament negativa de pertnyer a aquest agrupament si es forma part de la submostra catalana. Segona agrupaci: amb el 13,4% s la segona ms gran; es caracteritza per referir-se a la seguretat ciutadana i, en canvi, evita citar problemes com el terrorisme o leconomia. Hi ha una probabilitat positiva entre la gent ms gran. No hi ha efectes signicatius segons la situaci laboral, el nivell professional, leducaci o la prctica religiosa. En canvi, s ms freqent entre els municipis petits menys de 2.000 habitants i en les ciutats mitjanes entre 50.000 i 400.000 habitants. Aquest agrupament s signicativament inferior a Catalunya i les Balears en comparaci amb el Pas Valenci. Finalment, lagrupament mostra coecients positius en les posicions ideolgiques de centre i desquerra. Tercera agrupaci: la ms petita amb un 6% de la mostra, es caracteritza sobretot per les referncies al problema del terrorisme i, en menor mesura, al tema de la immigraci, al mateix temps que no esmenta el tema de lhabitatge. Aquest agrupament est compost sig-
GRFIC 9. Terrorisme com a principal problema que afronta el pas (%)
En general, el tema de la immigraci t valors ms alts en les submostres dels Pasos Catalans a causa del nombre de poblaci nouvinguda acollida darrerament
GRFIC 10. Habitatge com a principal problema que afronta el pas (%)
nicativament per homes i per treballadors de les administracions pbliques. Ledat no mostra cap efecte. Un altre cop, s molt signicativa labsncia entre la submostra catalana. Aquest tema sesmenta amb ms probabilitat entre els hbitats petits i mitjans, i deixa de ser present a partir de les ciutats de ms de 400.000 habitants. En relaci amb la ideologia, s ms freqent de forma ns a cert punt lgica entre les posicions centre-dreta posicions 6 i 7; de tota manera, tamb mostra una probabilitat signicativament positiva a lesquerra posici 2. Quarta agrupaci: s petita com lanterior, signica el 8,9% de la mostra. Tamb s semblant a lanterior pel fet de citar el terrorisme dETA com a principal problema; per, es diferencia per no fer cap referncia a la immigraci. Tampoc no concedeix molta importncia al problema de lhabitatge. Aquesta agrupaci tamb s ms probable entre els homes; ledat tampoc no mostra un efecte signicatiu. La principal diferncia es troba en el fet que aquest agrupament s ms probable en les posicions ideolgiques del centre i de lesquerra posicions 5, 4 i en el fet de no tenir impacte diferencial la grandria de lhbitat. Balears i, sobretot, Catalunya, continuen tenint una probabilitat signicativament negativa en aquest agrupament. Cinquena agrupaci: cont el 12,2% de la mostra i reuneix els individus amb perls complexos en relaci amb els principals problemes percebuts, citant la pol-
En conjunt, es pot dir que levoluci comparada dels temes ms destacats dels Pasos Catalans i a lEstat espanyol mostren diferents patrons
tica i altres temes minoritaris en el conjunt de la mostra, com els problemes socials, els valors i en canvi, eviten temes majoritaris, com la immigraci, lhabitatge, latur, la seguretat ciutadana, o el terrorisme dETA. Ni ledat ni el sexe sn predictors de formar part daquesta agrupaci, noms s signicativa la seva relaci amb el nivell educatiu de lentrevistat i si es tracta destudiants. La grandria de lhbitat o la prctica religiosa no sn signicatius. Per t un impacte signicativament positiu el fet de ser ideolgicament desquerra posici 2, de dreta posici 7, o b, no ubicar-se en lescala. Fa la impressi que aquest agrupament reuneix dos tipus de generacions: la dels joves desencantats per la poltica convencional i els que formen part de la tradicional visi escptica de la poltica. Sisena agrupaci: reuneix el 12,1% de la mostra. Com lanterior, t un perl complex. T la immigraci o les pensions com a principal problema, mentre que no cita lhabitatge o latur. Cap dels coecients estimats tenen signicaci estadstica cosa que vol dir que no es diferencia en els coecients de la novena agrupaci que serveix de base per els signes tenen sentit. Per exemple, les probabilitats de pertnyer a aquesta agrupaci sincrementen si ss gran i dona. La ideologia mostra que el problema tendeix a presentar-se ms entre les posicions desquerra i entre els que no saben ubicar-se en el continu. En relaci amb la grandria de lhbitat tendeix a presentar-se entre els mu-
GRFIC 11. Economia com a principal problema que afronta el pas (%)
La percepci dels problemes ms importants est relacionada amb les circumstncies personals, la situaci socioeconmica i el cicle vital en el qual es troben els enquestats
GRFIC 12 .Qualitat dels llocs de treball com a principal problema que afronta el pas (%)
nicipis petits i ciutats mitjanes probablement capturant la presncia dimmigraci massiva a les ciutats de la conurbaci de Barcelona i Valncia. Aquest agrupament tamb s signicativament menys aparent a la submostra catalana. Setena agrupaci: reuneix els enquestats que consideren la qualitat del treball i, en menor mesura, lhabitatge com els principals problemes, mentre no esmenten el problema del terrorisme. Representa el 9,4% de la mostra. En aquesta agrupaci sn ms freqents els joves, no hi ha diferncies signicatives en relaci amb el sexe; en canvi, s ms freqent entre els que tenen estudis. Com es podria esperar, aquest agrupament s signicativament menys freqent entre els jubilats i els treballadors de ladministraci pblica. Quant a la grandria de lhbitat, tot i que no hi ha diferncies signicatives, s menys freqent a les grans ciutats o als municipis ms petits. No hi ha diferncies signicatives segons el territori dels Pasos Catalans. Finalment, si tenim en compte lautoubicaci en leix ideolgic esquerra-dreta, els signes dels coecients ens diuen que tendeix a tenir ms presncia entre les posicions desquerra. Vuitena agrupaci: amb el 9,9% dels enquestats reuneix els que esmenten lhabitatge i, en menor mesura, leconomia com a principals problemes per, en canvi, no esmenten el problema de latur, ni el de la seguretat ciutadana. Pel que fa a les variables que expliquen
La capacitat dels mitjans de comunicaci destablir lagenda poltica causa la variabilitat relativament baixa que trobem en les respostes
la pertinena a lagrupaci, el fet de ser jove i viure en una ciutat gran t un efecte positiu en la pertinena a aquest grup. Ideolgicament, s ms freqent entre les posicions desquerra, tot i que la relaci no s signicativa. Ni els estudis, ni la situaci laboral mostren relacions signicatives. Novena agrupaci: Representa el 12%% de la mostra. En lestimaci de la regressi logstica multinomial fa de base de referncia, per tant, hem de tenir en compte que les interpretacions que hem apuntat de les diferents agrupacions estimades es feien en relaci amb aquesta agrupaci, per la qual cosa, no shan estimat els coecients de les variables explicatives daquesta agrupaci. Es caracteritza de forma preeminent per esmentar el problema de leconomia; en menor mesura, tamb es caracteritza per no citar latur o la qualitat del treball.
GRFIC 13 .Poltica com a principal problema que afronta el pas (%)
Conclusi i discussi
De lestudi daquestes agrupacions basat en les respostes als problemes ms importants es pot concloure que, en certa mesura, la percepci ciutadana es veu afectada, o millor dit, est relacionada amb les circumstncies personals, la situaci socioeconmica i el cicle vital en la qual es troben els enquestats. Des del punt de vista de la teoria democrtica, aquesta troballa pot representar un
Les percepcions de la ciutadania shan de prendre com un reex i una interpretaci dun conjunt de processos interconnectats que estableixen lagenda poltica
GRFIC 14. Immigraci com a principal problema que afronta el pas (%)
alleujament ja que lopini pblica tindria una base relativament estable, tot i que egoista! Per aquest origen egotrpic de les percepcions s noms una part de lexplicaci. Ni tan sols una variable que podia estar tan relacionada amb loperaci de ltrat de la percepci de la realitat quotidiana com s la ideologia no s prou potent a lhora de capturar les diferncies en la percepci que tenen els ciutadans dels problemes ms importants. Tot aix apunta que haurem danar a cercar daltres factors que actuen a ms curt termini com limpacte dels mitjans de comunicaci de masses i la seva capacitat destablir quina s lagenda poltica rellevant per trobar la causa de la variabilitat relativament baixa que trobem en la resposta a la pregunta. De fet, all que ms ens hauria de sorprendre en el moment en qu sestudien aquestes respostes s el seu elevat grau dacord o de consens. Sense cap guia exterior, milers dindividus es posen dacord en identicar un rang molt estret de principals problemes en un determinat moment. Per tant, no es poden prendre aquestes opinions com si fossin una base ferma i independent de la qual es poden extreure guies poltiques, sin que sha de prendre com un reex i una interpretaci dun conjunt de processos interconnectats que estableixen lagenda poltica en el sistema, all en que sha de centrar lactivitat poltica. Aquests processos van des de la socialitzaci a les famlies i a les escoles, ns a la mateixa activitat de les institucions del govern i el ltratge que en fan els grans mitjans de
Lactivitat poltica es determina per processos que van des de la sociabilitzaci a les families, ns a lactivitat institucional i, sobretot, el ltratge dels mitjans de comunicaci
comunicaci de masses. No ha destranyar, doncs, que les grans guerres poltiques pel poder comencin o es decideixin en gran mesura per batalles pel control dels mitjans de comunicaci. |
+ INFO
Llibres
Converse, P. E., The nature of belief systems in mass publics. In Ideology and Discontent, edited by D. Apter. Free Press. Nova York, 1964. DoWns, A., An Economic Theory of Democracy. Harper & Row. Nova York, 1957. Page, B. I., i Shapiro, R. Y., The rational public: Fifty years of trends in Americans policy preferences. Chicago University Press. Chicago, 1992. Schumpeter, J. A., Capitalism, Socialism and Democracy. Harper & Brothers. Nova York i Londres, 1942. Traducci en castell Folio. Barcelona, 1996.
Fonts
A CIS, Barmetres dopini. Estudis 2398-2700. Setembre

de 2000-Abril de 2007.
A INE, Enquesta de Poblaci Activa. Quart trimestre de

2000-Primer trimestre de 2007.
Enllaos

www.cis.es
d Institut Nacional dEstadstica

www.ine.es
CON N E X I ON S
PRESENTACI
Sobre lencaix dels Pasos Catalans a Europa i al mn globalitzat

Bernat Joan | Secretari de Poltica Internacional dEsquerra | bjoan@esquerra.cat
Connexions t la voluntat explcita de cercar camins per trobar lespai per a la naci catalana dins Europa i el mn global, i alhora congurar una societat internacional que sigui respectuosa amb la diversitat i amb el dret a decidir. No hi ha dubte que en el camp de les idees ens jugam una bona part del nostre futur i per tant, hem dobrir-nos al debat, sense complexos i sense pors, amb tota la potncia intellectual que es pugui acumular, per tal de trobar sortides all on resulti ms difcil i per exercir el pensament lateral al voltant del nostre futur poltic. Com molt b apunta en el seu paper Montserrat Guibernau, la individualitzaci de les nacions passa perqu siguin dalguna manera clarament demarcades. No hi hauria millor manera de comenar a posar el nostre pas en el mapa dEuropa que fent de Catalunya una circumscripci electoral europea. Per aix, es veuria massa en el context duna Espanya que prefereix el caf per a tothom. Seria massa ostents en el context dun estat que, en la lnia de les reexions de Jos Ignacio Lacasta-Zabalza, no ha assumit les implicacions del dret a decidir, ni tan sols la possibilitat dexercir-lo de forma plenament democrtica. Jaime Pastor posa de manifest que aix es produeix perqu hem deixat escapar loportunitat de realitzar una segona Transici, del tot necessria per garantir la plena qualitat democrtica a la nostra part del mn. Sha produt una miticaci de la Transici que ha acabat desembocant en un nacionalisme constitucional exclo-
ent. Efectivament, coincidim plenament amb el nostre assagista en el fet que no sha pogut obrir cam el constitucionalisme til que proposaven persones dadscripci ideolgica ben allunyada com ara Herrero de Min o Ernest Lluch. Les miticacions i misticacions sorgides del constitucionalisme intil en qu ha desembocat la Transici i la incapacitat devolucionar garantint el respecte democrtic a la plurinacionalitat de lEstat s la base del que Josep Huguet anomena fracs de la via estatutria. El terreny era adobat perqu un Estatut ambicis, encara que fos aprovat pel Parlament, no tirs endavant. Per aquest motiu, sobre un nou horitz, basat en el dret a decidir, la construcci de les estructures destat i la necessria constitucionalitzaci poltica de la naci catalana, tenint clar, com exposa Antoni Furi, que el projecte de Pasos Catalans s una necessitat real. Josep-Llus Carod-Rovira ha apuntat el 2014, una data emblemtica per als catalans, com a ta per dur a terme una consulta popular, on es faci efectiu el dret a decidir. En aquest horitz, i en el daconseguir la majoria social necessria per assegurar la nostra sobirania poltica, haurem de treballar aquests prxims anys, tenint molt en compte tant les condicions que es donen en la poltica internacional sobretot el cas escocs que esposa Xavier Solano, com aquelles que afecten la cohesi interna de la nostra societat. |
Reexions culturals sobre el dret a decidir

Jos Ignacio Lacasta-Zabalza* | jlcasta@unizar.es
Actualment, lONU reconeix el dret a lautodeterminaci a travs, entre daltres documents, de la Carta de les Nacions Unides (1945) i del Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics (1966), ambds raticats per lEstat espanyol.1 Malgrat aquest posicionament a nivell internacional, el professor Lacasta-Zabalza constata el dcit democrtic del sistema poltic espanyol en no reconixer plenament aquest dret, alhora que aclareix els dubtes entorn a laplicaci del dret a decidir a la societat contempornia.
Quan en lidioma poltic actual de lEstat espanyol es parla del dret a decidir, es polaritza immediatament la discussi. Els partidaris anomenem-los A de la Constituci com un artefacte rgid no noms no susceptible de reforma, sin ni tant sols duna interpretaci exible, ho tenen
1 El primer document sassumeix en entrar a la ONU el 14 de desembre de 1955 i el segon s raticat entre el 25 dabril de 1985 i l11 de juliol de 1991.
Catedrtic de Filosoa del Dret de la Universidad de Zaragoza
A lEstat espanyol en parlar de dret a decidir es polaritza la situaci entre els partidaris de la Constituci, on tal dret no hi t cabuda i els que veuen aix com un seris dcit democrtic
clar i tancat: tal dret no t cabuda en el text constitucional, no est reconegut ni es pot reconixer. Daltra banda, des de la perspectiva anomenem-la B de les nacionalitats, tamb es diu que la Constituci no recull tal dret i per aix la norma constitucional t un seris dcit democrtic. Com que la comunicaci entre A i B sha tornat del tot impossible, la gura del peix que es mossega la cua o el fenomen elctric del curtcircuit esdevenen bones metfores del que succeeix a linterior del sistema jurdico-poltic. Per les coses no sn aix dunilaterals i rgides. A lhora descriure aquestes lnies es pot llegir en el Diario de Notcias de Navarra2 les deu condicions posades per la Unin del Pueblo Navarro (UPN) lial del PP en aquest territori foral al Partido Socialista de Navarra (PSNPSOE) per arribar a un acord de govern en aquesta Comunitat Autnoma. Nhi ha dinslites, com per exemple lexigncia al PSN-PSOE de renunciar a la possibilitat de presentar una moci de censura al llarg de la legislatura. Per entre totes elles, crida latenci la cinquena condici que diu el segent: No prendre la iniciativa i votar en contra de propostes relacionades amb la Transitria Quarta. Aquesta Disposici Transitria Quarta de la Constituci descriu els mecanismes jurdics per la incorporaci
2 Diario de Notcias, 31 de juliol de 2007
de Navarra al Pas Basc: lrgan foral competent pren la decisi per majoria dels membres que la composen i, a continuaci, es convoca un referndum que ratica o no aquesta incorporaci a la Comunitat Autnoma Basca per la majoria dels vots vlids emesos. s curis que, els que es denominen a ells mateixos constitucionalistes, expressen amb tal franquesa la seva por al desenvolupament de la Constituci pel que fa a la Disposici Transitria sobre Navarra. La versi navarresa del PP s conscient que la Constituci contempla el dret a decidir a travs de la convocatria dun referndum de forma explcita, per la qual cosa exigeix al PSN-PSOE que no prengui cap iniciativa al respecte i que sumi la seva postura a les de la dreta navarresa, absolutament contrria al dret que contempla la Disposici Transitria Quarta. Daquesta manera, amb aquest cas prctic es pot armar que el dret a decidir est present a la Constituci, contra all que reivindica el sector A, i per la qual cosa el sector B haur de matisar ms les seves opinions, perqu si b s cert que aquest dret no est incls de manera general en el text constitucional, malgrat tot, s que en certa mesura est incorporat pel cas de Navarra. Per tot aix, i per treure la enverinada discussi de la incomunicaci quotidiana entre A i B, presentem a continuaci una petita reexi histrica i general sobre alguns dels problemes que acompanyen el dret a lautodeterminaci en el seu desplegament i a lactualitat
Podem denir el dret a lautodeterminaci com la capacitat jurdica que detenta un subjecte collectiu, un poble, per decidir plenament i lliurement la seva condici poltica
Consideracions generals algunes ms conegudes que daltres sobre larrel cultural de la qesti.
En un sentit ampli, de conformitat textual amb la Resoluci 2.625 (XXV) aprovada per lAssemblea General de les Nacions Unides el 24 doctubre de 1970: tots els pobles tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerncia externa, la seva condici poltica, i prosseguir al seu desenvolupament econmic, social i cultural, i tot Estat t el deure de respectar aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta. Aix, podem denir el dret dautodeterminaci com la capacitat jurdica que detenta un subjecte collectiu, un poble, per decidir plenament i lliurement sobre la seva condici poltica, o com diu literalment larticle 1.1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics de Nova York de 19 de novembre de 1966: Tots els pobles tenen el dret de lliure determinaci. En virtut daquest dret estableixen lliurement la seva condici poltica i preveeixen aix mateix el seu desenvolupament econmic, social i cultural. Histricament, aquest dret ha passat per diferents fases dactualitzaci i interpretaci. Un moment decisiu pels seus primers passos culturals, minuciosament estudiat per Charles Taylor, es situa en el procs dindependncia dEUA respecte a la naci anglesa dEuropa. All nasqu la idea moderna per la qual tota naci t dret a autodeterminar-se per obtenir lautonomia del go-
vern del poble que la composa.3 Una nova dimensi de lideal de llibertat exigeix la separaci de la colnia americana de la metrpoli anglesa per fundar una naci i autogovernar-se. La Revoluci Francesa tamb collabor de manera concloent en lelaboraci de lideal autodeterminant, per la cerca de lautonomia poltica nacional, la formaci duna administraci democrtica i una progressiva participaci popular de la naci en ladopci de resolucions poltiques i jurdiques. Com ha sabut veure Javier Villanueva, larticle 2 de la Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad, que instaura el dret a la resistncia contra la opressi, sobretot en la seva formulaci constitucional de 1793 article 35, en ser pensat com un dret-deure de insurrecci del poble contra tot govern que violi els seus drets i incorri en activitats tirniques, procedeix amb la seva proposta dautoarmaci daquest poble contra lordre injust, amb la democrcia com a condici sine qua non, a la perspectiva mateixa de lautodeterminaci. Daquesta manera, sense condicions democrtiques, no es pot posar en moviment lexercici del dret a lautodeterminaci ni de qualsevol altre dret.4 El dret a la insurrecci s anterior al dret dautodeterminaci, com tamb ho sn altres propostes jurdiques nascudes a la Frana revolucionria, com la de
3 TAYLOR, Ch., 1999. Pgines 89-90. 4 VILLANUEVA, J., 1991. Pgines 249-253
El concepte dautodeterminaci neix en el procs dindependncia dEUA i durant la Revoluci Francesa, obrint un itinerari per les nacions que aspiren a tenir un Estat propi
la uni voluntria de la poblaci sota un mateix rgim aquell que succe a loctubre de 1790, mitjanant la incorporaci voluntria dAlscia a Frana. Aix mateix succeeix amb la renncia del poder revolucionari francs a les guerres de conquesta daltres pobles 22 de maig de 1790 i textos constitucionals de 1791 i 1793. Que cada poble s absolutament el senyor de la seva casa constitueix un principi del Dret de Gents del mateix perode revolucionari, en aquesta versi de la diplomcia gala i de Lazare Nicolas Carnot (1753-1823), que ja t un color clarament autodeterminant, malgrat el seu viratge posterior a mans de Napole Bonaparte (1769-1821) i el nou ordre internacional promogut per ell. Diverses aspiracions jurdiques iguals i similars fomenten els moviments revolucionaris de 1848 a Europa. Des de llavors ns a nals del segle XIX hi ha un itinerari obert per les noves nacions que aspiren a instituir el seu propi Estat. s el cas del ressorgiment de Noruega o el de la unicaci nacional italiana. Precisament, Pascuale Stanislao Mancini (1817-1888), un dels terics de la unicaci dItlia va ser lautor dimportants reexions iuslosques de posterior repercussi autodeterminat. Juntament amb un interessant Dret Internacional dinspiraci kantiana que rebutja ls de les armes i la fora per la resoluci dels conictes entre els diferents pasos, Mancini formula una teoria bastant desenvolupada de la naci i de la nacionalitat, que el port a proposar el sacrosant dret de les nacionalitats a constituir-se lliurement. Filosoa li68 | EINES TARDOR 2007
beral, per a la vegada contenidora dalguns aspectes problemtics que van ressorgir de forma negativa en altres pensadors nacionalistes, com per exemple, la seva visi naturalista i tica de la naci com a comunitat de raa. Malgrat aix, Mancini introdueix molts elements racionals i equilibrats, com exigir una necessria conscincia social de volguda pertinena a la naci per part de les persones habitants del territori en qesti.5 Ms modern i proper a les tasques intellectuals davui resulta el pensament federalista del catal Francesc Pi i Margall (1824-1902), president de la Primera Repblica espanyola. Personatge que, cosa estranya entre els liberals espanyols del seu temps, critica la manca digualtat jurdica entre dones i homes en la legislaci positiva, essent conseqent partidari de considerar els problemes de la relaci entre lindividu i lEstat, els drets individuals i els collectius, des del seu irrenunciable individualisme. Aquest fet es constata en el seu interesantssim escrit Las Luchas de nuestros das, on expressa que la tensi entre all individual i all collectiu ha de resoldres sense menyscabar la personalitat de ning, doncs la llibertat s la primera condici de la vida humana.6 En quant a Las nacionalidades, que aix es titula el seu fams llibre editat al 1876 desprs de la derrota republicana, Pi i Margall no creu que les nacions occidentals pu5 Villanueva, J., 1991. Pgines 135-146 6 Lacasta-Zabalza, J. I., 1984. Pgines 246-259
A cavall del segle XIX i XX neix lEstat modern, prenent el model duna sola naci, una llengua, un territori. La naci nica sidentica amb lEstat convertint-se en el denominat Estat-naci
guin denir-se mitjanant les fronteres naturals, ni per la identitat de la llengua, ni molt menys per el criteri de races ni pel criteri histric. Tampoc admet la soluci duna combinaci de criteris entre tots els crticament exposats. Lassumpte no consisteix a invocar el principi de les nacionalitats en un sentit abstracte, com va fer en aquell temps Prssia que, malgrat tot, conquer militarment el territori dans de Scheswig-Holstein i no es va desprendre de la seva possessi illegtima duna part de Polnia. El projecte de Pi i Margall, modernssim i molt racional, exigeix prviament laband de la fora i la primacia del dret en lordre europeu. La tasca de reconduir les nacions solament pot realitzar-se des de dues perspectives jurdiques: a) Contra els poders estranys que dominen a un poble existeix el dret etern de rebellar-se; per aix han dabandonar la terra de Polnia austracs, prussians i russos. b) Perqu sobre tot i aqu aleteja la plenitud de la frmula autodeterminant els pobles han de ser amos de si mateixos. Tot aix exigeix, en aquelles paraules de 1876, un nou sistema jurdic mundial; un poder internacional amb un ordre dinteressos superior al de les nacionalitats, amb les seves lleis especials, tribunals per aplicar-les i un poder per executar els acords. Aix seria possible que aquest nou poder fos el que deixs intacta lautonomia de les nacions7
7 Pi i Margall, F., 1986. Pgines 71-79
En aquesta segona meitat del segle XIX, es produeixen a Europa diferents fenmens que expliquen el naixement de les exigncies dautogovern de moltes nacions sense Estat. Amb limpuls de la industrialitzaci i de leconomia capitalista, les grans ciutats creixen demogrcament amb immigrants vinguts del camp, lEstat es modernitza, es generalitza en diferents mesures depenent del pas lensenyament i es combat lanalfabetisme ns llavors dominant, es desenvolupen els mitjans de comunicaci la premsa i augmenta la maquinria burocrtica del funcionariat. LEstat t com a model el duna sola naci, una llengua, un territori. La naci nica sidentica amb lEstat que es converteix aix en el denominat Estat-naci. I aix succeeix des dAlemanya ns lEstat espanyol, passant per la russicaci forosa del ms que tnicament divers Estat tsarista i lintent dOtto von Bismarck (1815-1898) de germanitzar el territori alemany i abolir tot vestigi cultural dans, litu o polons. Pel seu programa germanitzador no dubt a utilitzar la fora i els mtodes coactius. A lEstat espanyol, desprs del cop militar del general Manuel Pava (1827-1895), que acab el 1874 amb els projectes federals de la Primera Repblica, el sistema de la Restauraci borbnica capitanejat per Antonio Cnovas del Castillo (1828-1897) atorg una importncia cabdal a una uniformitzaci que pretenia acabar amb els rgims jurdics especials els Furs i eliminar o relegar a un pla social subaltern les llenges diferents a la castellana basc i catal, primordialment. Per
Hi ha un ntid lla casual i ecient entre aquests programes uniformitzadors i els Estats i la resistncia en el seu si dels nacionalismes que soposen a la desaparici de les seves nacions
aconseguir-ho, el poder central espanyol utilitz les mesures administratives i coercitives, coerci que assol la ms complerta irracionalitat durant els perodes dictatorials de Miguel Primo de Rivera (1870-1930) i de Francisco Franco (1892-1975): rgims que emeteren mesures legals de persecuci ns i tot en lmbit privat dels idiomes diferents a locial.8 Hi ha un ntid lla casual i ecient entre aquest programes uniformitzadors i els Estats i la resistncia en el si dels nacionalismes que soposen a la desaparici de les seves nacions. En el trnsit cap el segle XX sn perceptibles polticament moviments nacionalistes i diversos dels seus primers pensadors irlandesos, alsacians, danesos, amencs, catalans i bascos. Lobra intellectual de persones dispars ideolgicament com el basc de Navarra Arturo Campin (1854-1937) i lirlands James Connolly (18681916) s ben expressiva daquesta presa de conscincia nacionalista entre un segle que moria i el recent advingut. A lEuropa central i oriental encara sn majors les contradiccions nacionals. Finlndia, Polnia, Hongria, Srbia, Bulgria, Romania, Letnia, el conicte txec, Gergia, Armnia i un llarg etctera daltres tantes nacions sense histria com les anomen en aquell temps lestudis i poltic austro-marxista Otto Bauer (1881-1930), sn paradigmes dunitats poltiques mal tancades a travs de locupaci militar del territori, del despotisme i contra la
8 Lacasta-Zabalza, J.I., 1998. Pgines 115-136
voluntat de gran part de les tnicament diverses poblacions dels Estats imperials als que pertanyen.9 La transcripci exacta del dret complet a lautodeterminaci de totes les nacions ja shavia efectuat al segle XIX. En concret, a favor daquesta mateixa redacci es pronunci el Congrs de la Segona Internacional Socialista, celebrat a Londres el 1896. Per la dimensi prctica i no retrica daquest dret sassol com a resultat de la Primera Guerra Mundial i a reds de la descomposici dels grans Imperis Austrohongars, Alemany, Rus i Otom, quan el 28 de juny de 1919 es subscriv a Versalles el Pacte de la Societat de Nacions, a travs del seu article 10 que esbossa un nou ordenament internacional que deneix la integritat territorial i la independncia poltica dels Estats membres daquesta Societat. Temps dautodeterminacions nacionals en el si de les derrotades geograes imperials, lesperit de les quals revela com pocs el pensament de Thomas Woodrow Wilson (1826-1824) i el de Vladimir Ilich Ulinov, Lenin (1870-1924). Wilson, president demcrata dels EUA, redact els coneguts com a 14 punts aprovats al Congrs daquest pas el 8 de gener de 1918, els quals es convertiren en 27 punts i foren les bases per lacord de pau que simpos entre els dos bndols continentals en la Primera Guerra Mundial. Aquest document parla del dret dels pobles a disposar de si mateixos en determinats conictes ter9 VILLANUEVA, J., 1987. Pgines 11-80
El dret a lautodeterminaci pren un auge imprevisible durant el procs de descolonitzaci resultant de la de la Segona Guerra Mundial, sota la idea kantiana de la pau mundial
ritorials. Tot i aix, el text no constitueix una teoria jurdica universal ni una teoria acabada de lautodeterminaci dels pobles; sn idees vagues, imprecises, descassa denici, per que van tenir la virtut daixecar esperances entre les nacions que desitjaven el seu autogovern, el seu Estat i la seva independncia dels antics Imperis europeus. A ms, aquests document gaudia de la simpatia duna opini pblica europea fastiguejada de la guerra i desitjosa diniciar una fase pacca de construcci territorial de les identitats nacionals abans subjugada per les potncies militarment poderoses.10 El pensament revolucionari de Lenin s producte del context mundial i la caiguda del sistema tsarista s larrel de la Revoluci dOctubre de 1917 a travs de la qual Lenin i els seus volien emancipar la vella pres de pobles dels tsars. Lideari de Lenin, ben poc democrtic en tot all referent a les garanties jurdiques i a les llibertats democrtiques, no obstant s procliu a acabar amb la preponderncia dels xovinisme gran rus i eslau sobre la immensa heterogenetat dels pobles europeus i asitics de la nova Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS). Vint-i-tres milions de quilmetres quadrats mesurava aproximadament el territori sovitic, dEuropa a les fronteres martimes amb el Jap, albergant ms de dues-centes comunitats tniques i les seves llenges corresponents. Eslaus i turcs, alemanys, caucsics, ugronesos, esquimals,
10 Villanueva, J., 1991. Pgines 315-328
mongols i altres grups de raa asitica, acompanyaven a ms de tretze milions de jueus i a una poderosa cultura islmica que comprenia, al mateix temps, a nacions tan diverses entre si com els trtars de Crimea i els iranians dels voltants de lactual ndia. Resumint, el projecte multicultural de Lenin es sustenta en un dret a lautodeterminaci dels pobles que posseeix dues lnies principals: a) El subjecte daquest dret no es delimita element que recorda a Pi i Margall per una srie de caracterstiques apriorstiques espai geogrc ocupat, histria, raa, llengua, entre daltres, sin per la conscincia nacional de la seva disconformitat amb lEstat al qual pertany un poble. b) Aquesta conscincia nacional es plasma en una voluntat nacional lliurement expressada, que manifesta quina ser la seva situaci, inclosa la possibilitat de separaci del rgim estatal del qual forma part per constituir un Estat propi. En resum, el moviment popular nacionalista de resistncia s indicador, en cada cas i lloc, dels contorns i del pes del subjecte autodeterminant.11 Per tant, Lenin construeix una teoria universalista del dret dautodeterminaci per tot moviment poltic que demostri que se sent una altra naci.
11 Villanueva, J., 1991. Pgines 95-134
El concepte contemporani dautodeterminaci es veu inuenciat per Renan que considerava el vot de les nacions com lnic criteri legtim per saber all que volen
Malgrat all que deien les seves Constitucions i lleis, el rgim sovitic no segu el cam de lautodeterminaci o de la uni voluntria dels seus pobles. No resolgu adequadament els problemes de la seva multinacionalitat i predomin, durant mols anys, el carcter eslau i russicador per damunt de les altres nacionalitats subjugades. En enderrocar-se la URSS, el caos i la desorganitzaci institucional abans soldades autocrticament van posar de relleu els gravssims defectes daquest uni nacional ctcia.
Reexions dins de la nostra histria actual
Per quan el dret a lautodeterminaci pren un auge imprevisible s durant el procs de descolonitzaci resultant de la de la Segona Guerra Mundial. La independncia de les colnies i el drets dels pobles sn dos aspectes poltics i jurdics, duna nova reestructuraci del mn. La seva intencionalitat queda recollida a larticle 1.2 de la Carta de la Nacions Unides de San Francisco del 26 de juny de 1945: Fomentar entre les nacions relacions damistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinaci dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal. Des dels anys cinquanta i ns a nals dels seixanta, es produeix una efervescncia sense lmits de les lluites dalliberament nacional en qu lautodeterminaci dels pobles, de la m de les ide72 | EINES TARDOR 2007
La partici sagnant de Iugoslvia i les democrtiques solucions del Quebec o Txecoslovquia sn circumstncies ben diferents entre les quals es debat lideal autodeterminant
es de Lenin o de les noves de Frantz Fanon (1925-1961), inunden lanomenat Tercer Mn. Aquesta autodeterminaci sembla un gra ineludible de la cadena que condueix, com ho veu autocrtic i lcid Rgis Debray (1940), ni ms ni menys que a un ultraoptimista socialisme mundial, a despit dels EUA, on les Panteres Negres senfrontaven al poder blanc i a despit de la burocrtica URSS, llavors endinsada en les excursions dels satllits a la Lluna.12 El nostre mn ha caminat per molts altres camins, per no deixa de ser curis aquest diferencial intercontinental dun dret a lautodeterminaci que t profundes arrels culturals occidentals. Filoscament, no s cap hiptesi articial situar la conguraci de lautodeterminaci en diferents reexions dImmanuel Kant (1724-1804) i dErnest Renan (1823-1892). La idea autodeterminant s deutora de Kant des duna doble perspectiva: a) La ta de la pau mundial o pau perptua, on el dret substitueix la guerra, en el context duna federaci de nacions lliures. Aquesta idea tamb pot veures en Mancini, Pi i Margall i Alfonso Daniel Rodrguez Castelao (18861950), intellectual prominent del nacionalisme gallec. b) Hi ha una transici constant a vegades expressa, com en els escrits de Mancini de lideal kanti de lautonomia individual, en ser el vertader fonament de la lliber12 Debray, R., 1996. Pgina 57
tat delecci humana, a la decisi collectiva dels pobles autnoms que semancipen. Segons ha reexionat Isaiah Berlin (1909-1997), que Kant sigui un lsof cosmopolita i universal no ha dencegar-nos de tal manera com per no veure laire de famlia de la seva autonomia de lindividu, que no inclina la seva lliure decisi davant dels poders imposats i dels drets del pobles al seu autogovern, com la mateixa llibertat enfront a la coerci, enfront a la determinaci dalguna cosa que un no pot controlar.13 El pitjor dalguns nacionalismes la seva superioritat nacional respecte a la dels altres, escriu Berlin, no ha dobnubilar-nos tant com per no concloure que lautodeterminaci t estructures profundament racionals. Els problemes dels nacionalismes no poden reduir-se a passions positives i negatives que desencadenen, ni a concloure que tots els nacionalismes i nacionalistes sn iguals de perversos i perillosos. Que hi ha nacionalistes universalistes, ho demostren molts exemples com el del gallec Castelao, a qui li semblava insucient el concepte internacionalisme dels socialistes i preferia, per ms democrtic i ampli, el concepte universalisme. Castelao, tamb compartia expressament la losoa del Dret Internacional de Pi i Margall, tant prxima a Kant i a Mancini, consistent en una federaci de nacions que rebutgs les guerres a favor
13 Berlin, I., 1998. Pgines 333-354
Lexercici del dret a lautodeterminaci ha de fer front a lofensiva intellectual que nega lexistncia del concepte poble i naci com a collectius que es poden acollir a aquest dret
del dret. En plena Guerra Civil, al 1937, descriu el seu ideari autodeterminant com si una srie de pobles diferenciats acordessin unir-se voluntriament per construir una nova Sobirania dEspanya, la racional i prpia dun Estat plurinacional.14 Pobles que decideixen voluntriament i que sn tan lliures, segons assenyala certament Berlin, com lindividu autnom de la losoa de Kant. Castelao no s lnic pensador que reexion sobre el carcter positiu de lautodeterminaci en la plurinacional Espanya. El dirigent republic Manuel Azaa (1880-1940), al 1930 i en ple procs constituent de 1931, preferia aquest barem autodeterminador per mesurar la voluntat democrtica de Catalunya expressada sense obstacles; i el preferia enfront els arguments unitaristes i historicistes que barallaven altres poltics i intellectuals com Ramon Menndez Pidal (1869-1968).15 Aquest dret fou tamb una bandera de lesquerra antifranquista per Catalunya, Galcia i El Pas Basc. Desprs de la Constituci de 1978, els nacionalismes perifrics reprenen la reivindicaci daquest dret, en particular, el basc, que amb alguna excepci, shavia inclinat abans de la vigncia de la norma constitucional per la consigna dindependncia.16 Aquestes proposicions de Castelao, Azaa, de lesquerra antifranquista i dels nacionalismes catal, basc i gallec, tenen molt a veure, ms de manera implcita que explcita, amb la teoritzaci de Renan. La losoa de Renan, independentment del seu carcter canviant i polidric, de les moltes reminiscncies conservadores, sobrepassa al propi autor per la seva moral voluntarista de lexercici dels drets nacionals. Alscia era germnica a nivell cultural i ns i tot tnicament, per volia ser francesa i no volia ser alemanya des de la Revoluci de 1789. Aix s all limportant per Renan; per tant: a) El dret a lautodeterminaci pertany als vius i no als morts. b) No es pot disposar de les nacions sense tenir el seu consentiment. c) Aquest dret s dels habitants de carn i ossos de la naci en litigi. d) El vot de les nacions s lnic criteri legtim per saber all que volen, perqu una naci s un plebiscit de tots els dies i no una geograa en particular.17 No s destranyar que els partidaris de lEspanya una sense discussi des de la nit dels temps, de Cnovas del Castillo al pensament jurdic franquista de Rodrigo Fernndez Carvajal i Lus Legaz Lacambra, els hi disgusts profundament el voluntarisme de Renan. Malgrat que, signicativament, tamb ha estat molt criticat pels detrac17 villanueva, j., 1991. Pgines 228-234
14 Castelao, M., 1976. Pgina 70 15 Lacasta-Zabalza, J. I., 1998. Pgines 27-29 16 Lacasta-Zabalza, J. I., 1998. Pgines 281-285
Rubert de Vents ha refutat els arguments anticollectius, en sostenir que s absurd que sobvi que en el nostre sistema legal sense construccions de subjecte collectiu no existeixen els drets individuals
tors del dret a lautodeterminaci posteriors a la Constituci de 1978.18 Gaireb al segle XXI, el dret a lautodeterminaci oscilla entre poderoses corrents en contra i a favor. La partici sagnant de lantiga Iugoslvia i les democrtiques solucions del Quebec o de Txquia i Eslovquia sn circumstncies ben diferents entre les quals es debat lideal autodeterminant. Entre els fenmens adversos a aquesta idea hi ha una quantiosa ofensiva intellectual que nega lexistncia dels subjectes collectius i ns i tot el concepte de poble o naci. Lorigen daquesta actitud sembla estar en el liberalisme procedimental nord-americ i en certes obres de John Rawls (1921-2002) i Ronald Dworkin (1931).19 Aquells que creuen que els drets sn una espcie de carta de triomf dels ciutadans considerats a nivell individual o en dileg amb els jutges, lgicament els sobren els interessos collectius. Aquest tarann procedimental ha fet furor a Estat espanyol, on sha arribat a caricaturitzar la manca de realitat fsica dels subjectes collectius, el cos dels quals noms pot veures en banderes i smbols. Xavier Rubert de Vents (1939) ha refutat ad absurdum aquests arguments anticollectius, en sostenir que s absurd que no es recordi que lholocaust o lextremisme de collectius sencers, compost dindividualssimes persones,
18 Lacasta-Zabalza, J. I., 1998. Pgines 150-152 19 Taylor, Ch., 1999. Pgines 161-163 20 Rubert de Vents, X., 1999. Pgina 41
es fes en contra els qui collectivament eren acusats de ser jueus, gitanos o republicans.20 Jurdicament, encara s ms absurd que es perdi de vista que en el nostre sistema legal hereu de la Revoluci Francesa sense construccions de subjecte collectiu no existeixen els drets individuals. Alhora sense poder constituent no hi ha Constituci que valgui. Aix, la Constituci espanyola de 1978 arrenca en el seu article 1 de Espanya i en el 1.2 del poble espanyol en qu resideix la collectivssima sobirania nacional i de qui emanen tots els poders de lEstat. El prembul, des de la seva primera lnia, es refereix a la Naci espanyola desprs a els pobles dEspanya, per en el seu article 2 referir-se a les nacionalitats i regions que la integren a lespanyola Naci. I per nalitzar, Navarra, en la Disposici Transitria Quarta de la mateixa Constituci, s titular del dret dincorporaci al rgim autnom basc. El dret dautodeterminaci tamb ha patit un articial procs de balcanitzaci. Fins i tot se lha arribat a fer responsable de tot all ocorregut a Iugoslvia, on sha demostrat que lautodeterminaci no pot quedar-se nicament en la seva dimensi territorial o amollonament del lloc on resideix el monoltic subjecte que pren la decisi. Aquest dret no s una panacea i lautoritzat dir de Javier Villanueva sobre aquesta experincia balcnica, si no es reconeix la bilateralitat que hi ha dos parts com a mnim en lope-
El Quebec aclareix el concepte de dret a decidir, en no ser una colnia i en conduir un plantejament pacc, institucional i judicial que desmenteix lassociaci autodeterminaci-guerra
raci no sarregla res i es pot empitjorar tot. El respecte pels altres ha cedit el pas a una acumulaci de desconances entre comunitats. El principi de personalitat, segons el qual cadasc sautoidentica nacionalment com desitja, ha estat llenat en un pou sense fons. Lentrada en la guerra com el pitjor mitj per dirimir els conictes poltics civils. Malgrat la justa solidaritat que han suscitat les vctimes de la poblaci civil balcnica, tamb ha sorgit un cinisme bastant explcit per part de les potncies occidentals, de la Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN) i dels EUA. Alemanya i els Estats europeus es van precipitar irresponsablement al sancionar la desintegraci iugoslava i donar suport a Eslovnia i Crocia, com ja ho criticava en el seu dia lhistoriador E. P. Thompson (1924-1993) bon coneixedor daquell conicte. Actualment, el conicte encara no sha resolt, com mostra una nova guerra a Kosovo que ha tingut com a conseqncia accelerar la repressi del poder serbi sobre la poblaci albanesa i el seu xode massiu. s ms, sembla que lobjectiu nal sigui la preservaci de les fronteres actuals, sense tenir en compte que la poblaci albanesa representa aproximadament el 90% de la poblaci que habita aquest territori, sense denir la legtima autodeterminaci dels kosovars, ni tant sols la seva autonomia agredida des de fa molts anys per lactual poder serbi.21 Si uns fenmens enterboleixen la universalitat del dret a lautodeterminaci, altres, com el procs del Quebec, jur21 Villanueva, J. 1994
dicament laclareixen. Aquest procs que s un rotund desmentiment als que sostenen que lautodeterminaci nicament s vlida per les colnies, perqu Quebec no s cap colnia. El seu plantejament pacc, institucional, judicial, tamb s un desmentiment als que associen amb desmesura autodeterminaci i guerra. El projecte de soberaniaassociaci de Quebec en relaci al Canad fou derrotat el 30 doctubre de 1995 per un estret marge de 52.448 vots partidaris del no. Per dun cens de 4.755.000 electors, el 93% van acudir a votar, fet que revela un altssim ndex de participaci democrtica i la validesa dels mtodes plebiscitaris sobre aquest assumptes. Aquests sn la substncia de lideal jurdic autodeterminant. Aix, el 29 dagost de 1998, el Tribunal Suprem del Canad aprov un interessantssim dictamen a propsit duna consulta del Govern canadenc sobre els lmits de la secessi del Quebec. El Tribunal Suprem admet el dret a lautodeterminaci intern o dret dun poble a disposar de si mateix pel Quebec, en el mateix sentit que el citat article 1.1 del Pacte de Nova York de 1966 o larticle 55 de la Carta de les Nacions Unides. Per nega el dret a lautodeterminaci extern o el dret de secessi unilateral del Quebec, perqu no es donen al Quebec les circumstncies excepcionals que exigeix la legislaci internacional per aquests casos ser un poble colonitzat o oprimit, i perqu el Quebec, en tot cas, est vinculat al federalisme, la democrcia, el constitucionalisme i la primacia del Dret que sn drets i obligacions del conjunt de la ciutadania de lactual Canad. |
+ INFO
Llibres
Berlin, I., El sentido de la realidad (Sobre las ideas y su historia), Taurus. Madrid, 1998. Castelao, M., Sempre en Galiza, Akal. Madrid, 1976. Debray, R., Lous soient nos seigeurs (Une ducation politique), Gallimard. Paris, 1996m Lacasta-Zabalza, J. I., Hegel en Espaa, Prlogo de Juan Jos Gil Cremades. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid, 1984. Lacasta-Zabalza, J. I., Espaa uniforme (El pluralismo enteco y desmemoriado de la sociedad espaola y de su conciencia nacional e intelectual), Institucin Prncipe de Viana Gobierno de Navarra Editorial Pamiela. Pamplona, 1998. Pi I Margall, F., Las nacionalidades, Centro de Estudios Constitucionales. Madrid, 1986. Rubert de Vents, X., De la identidad a la independencia: la nueva transicin, Anagrama. Barcelona, 1999. Taylor, Ch., Acercar las soledades (Federalismo y nacionalismo en Canad), Hirugarren Prentsa-Tercera Prensa. Sant Sebasti, 1999. Villanueva, J., Lenin y las naciones, Revolucin. Madrid, 1987. Villanueva, J., Diccionario crtico de la Autodeterminacin, Hirugarren Prentsa-Tercera Prensa, Sant Sebasti, 1991. Villanueva, J., Puentes rotos sobre el Drina (Conictos nacionales en ex-Yugoslavia), Hirugarren Prentsa-Tercera Prensa. Sant Sebasti, 1994.
Articles
Alvarez, I., Quebec: autodeterminacin, democracia y derechos de las minoras Pgina Abierta, nmero 92 pgines. 1-8. 1999
Fonts
A Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad, de 1793 A Declaraci dindependncia dEstats Units dAmrica, de
1776
A ONU, Carta de les Nacions Unides, de 26 de juny de

1945
A ONU, Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics, de 19

de novembre de 1966
A ONU, Resoluci 2.625 (XXV), de 24 doctubre de 1970 A Pacte de la Societat de Nacions, de 28 de juny de 1919
Federalisme Plurinacional i Segona Transici. Una oportunitat perduda

Jaime Pastor* | jpastor@poli.uned.es
En els darrers anys, lestructura de lEstat espanyol ha esdevingut un dels temes centrals de lagenda poltica. Diferents propostes shan posat damunt la taula, des de limmobilisme constitucional al Pla Ibarretxe, destacant lopci federalitzant de lEspanya Plural. Tot aquest procs, anomenat des de diferents sectors com la Segona Transici, havia generat moltes expectatives a Catalunya, per ha concls amb la constataci de lincapacitat de transformaci de lEstat espanyol.
A lhora de reexionar sobre els factors que han condut a la frustraci de les expectatives obertes per la reforma de lEstatut i lEspanya plural, sembla obligat destacar en primer lloc aquells que tenen a veure amb el pes poltico-cultural, que en amplis sectors de la societat espanyola tenen la miticaci interessada de la Transici poltica i la Constituci de 1978, i en segon lloc aquells altres derivats de la manca de fermesa del PSOE per fer front a la reactivaci per part de la dreta i sectors del propi partit dun imaginari nacionalis* Professor de Cincia Poltica de la UNED
LEstat espanyol, malgrat ser el bressol dun dels primers Estats moderns dEuropa, fracass en el desenvolupament i consolidaci dun Estat-naci
ta espanyol excloent, malgrat comptar amb una majoria parlamentria sucient. Els fets recents a Navarra per desgrcia vnen a conrmar, en nom dun electoralisme a curt termini ms que discutible, el triomf dels defensors duna Espanya singular i allunyant aix la possibilitat davanar cap a un federalisme plurinacional, lliurement constitut pels pobles que es troben dins de lEstat espanyol. Aquest diagnstic no suposa menystenir la inuncia que hagin pogut tenir altres actors com s el cas dETA, alguns elements de distorsi en els debats suscitats com passa amb els greuges comparatius derivats de la constant confusi entre federalisme i insolidaritat quan saborden temes com el sistema de nanament o aspectes que poden ser criticables en determinats discursos i prctiques nacionalistes perifriques. Per personalment, considero que cap dells ha tingut una rellevncia com aquells inherents als relacionats amb el llegat de la Transici i el comportament dels poders poltics i meditics de lmbit estatal, ja que sn aquests els que tenen una major responsabilitat en les dicultats sorgides per trobar lencaix necessari dels nacionalismes sense Estat.
El nacionalisme espanyol i la Transici poltica com a mite
a combinar memria i oblit a lhora de seleccionar els esdeveniments que justiquen els seus imaginaris collectius. Per all que sembla mpliament acceptat s que lespecicitat del cas espanyol est en el fet que, malgrat ser el bressol dun dels primeres Estats moderns dEuropa, el seu procs de desenvolupament i potencial consolidaci es va veure debilitat tant pel seu fracs imperial com per les tensions centre-perifria internes dins de la pennsula com per les contradiccions derivades del desigualment i relativament dbil procs dindustrialitzaci com de lestructura de classes que es va anar congurant. Un procs de state building exigia un altre de nation building que dots de legitimitat a aquest i permets la socialitzaci del conjunt de la poblaci entorn als seus referents comuns. Per aqu s on es produeix un fracs notable, com es pot comprovar, tot i el complex i contradictori impuls de la Guerra de la Independncia1 i de les Corts de Cadis, amb les limitacions dels diferents instruments de nacionalitzaci poltico-culturals utilitzats per lEstat llengua, escola, Exrcit, Esglsia incloses les guerres colonials al nord dfrica i desprs les dAmrica i sobretot amb lexperincia avortada de la Primera Repblica i lentrada en el perode de Restauraci monrquica sota lhegemonia conservadora i centralista. En un clima general en el qual el sentit de pertinena a una ciutadania, a una naci i a una Estat com no ha
1 Anomenada per la historiograa catalana Guerra del Francs (1808-1814)
Sn moltes i diverses les interpretacions de la histria i no hi ha dubte que els diferents nacionalismes tendeixen
Ni tant sols elements claus de la simbologia la bandera, lhimne, les festivitats troben en el cas espanyol la sucient acceptaci popular per generar hbits quotidians
aconseguit un consens generalitzat sentn millor la indiferncia popular davant les conseqncies del Desastre del 98, la crisi de legitimitat de la Restauraci i sobretot, el desenvolupament dels nacionalismes perifrics que la segu. Ni tan sols elements claus de la simbologia que serveixen per fomentar un nacionalisme banal2 la bandera, lhimne, les festivitats troben en el cas espanyol la sucient acceptaci popular per generar hbits quotidians en la majoria de la poblaci, ja que han estat i continuen essent objecte permanent de conicte. En canvi, la Triple Aliana de 1923 i desprs la Galeuzca de 1933 marcaran un desaament creixent a un Estat espanyol que es volia uniforme i que noms en un breu perode de temps arrib a reconixer uns Estatuts dAutonomia que per desgrcia, van tenir una escassa durada. Malgrat tot, aquestes limitacions no van impedir que una vegada frustrades les esperances de canvi poltic i social de la Segona Repblica pel franquisme i la seva implacable Dictadura, sans rearmant un nacionalisme espanyol etnicista, conservador, centralista i catlic tradicional, construt a ms sobre la base de la conversi en enemics interiors dels altres nacionalismes. En canvi, lassociaci entre la Dictadura i aquest nacionalisme espanyol tradicional foment, sobretot a partir de la dcada dels 60 una reacci adversa creixent en les majories signicatives del Pas Basc, Catalunya i Galcia i altres llocs
2 BILLIG, M., 2006
que aniran associant les seves aspiracions nacionals a la necessitat denderrocar el franquisme. Fou aquesta aliana entre nacionalismes perifrics i antifranquisme all que condu a la majoria de lesquerra dmbit estatal sota la Dictadura a reivindicar el dret a lautodeterminaci de les nacionalitats, si b aquesta demanda fou atenuant, a mesura que ens apropvem al nal del franquisme, pel comproms de respectar la unitat de lEstat espanyol, com fou el cas de la Junta Democrtica. Per va ser llavors quan loportunitat que es va obrir amb la Transici poltica trob molt aviat unes barreres que no arribaren a ser superades. En efecte, el fet que en lelaboraci de la Constituci de 1978 sassumiren per part de la majoria de forces poltiques antifranquistes una concepci primordial de la naci espanyola en el seu prembul i, a continuaci, es rearms taxativament en el seu article 2 la preeminncia total i exclusiva ns i tot acceptant amb enormes dicultats el terme nacionalitat de la naci espanyola indissoluble i indivisible sota la protecci de lExrcit i amb la Monarquia com a smbol intocable, a ms duna bandera i un himne associats al franquisme don a aquest nacionalisme espanyol, malgrat no anar acompanyat de la condemna de la Dictadura, un pedigr democrtic davant de la majoria de la societat espanyola que no havia tingut ns el moment. No obstant, ns i tot comptant amb laprovaci majoritria del text constitucional, la percepci entre sectors signicatius de les nacionalitats histriques, especialment
Durant els segles XIX i XX neix un nacionalisme espanyol etnicista, conservador, centralista i catlic, construt sobre la base que els altres nacionalismes sn els enemics interiors
el Pas Basc, del dcit de legitimitat inherent al nou rgim en aquesta matria es convertir en estructural, arribant als nostres dies. El desenvolupament posterior de lEstat autonmic permet, dins de les ambigitats del Ttol VIII i del marge que oferien algunes Disposicions Addicionals i Transitries, la construcci sociopoltica de diferents identitats nacionals i regionals aix com un cert grau dautogovern, malgrat que aquest estigui sempre depenent de qui governa al centre, de lexistncia o no de majories absolutes dun sol partit en el parlament espanyol, de la vigilncia del Tribunal Constitucional o dels propis interessos de les elits poltiques i econmiques que es van anar congurant en les diferents Comunitats Autnomes. Moltes daquestes noves identitats shan mostrat com a compatibles amb la identitat nacional espanyola i all que s ms rellevant, tamb han tingut un carcter parcialment reactiu exceptuant, i no per casualitat donada la seva histria, el cas gallec enfront a les pressions per un major autogovern procedent de Catalunya i El Pas Basc, tot i que nalment aquestes shan beneciat dels seus avenos. El resultat nal daquest procs ha estat lenfortiment de la realitat plurinacional i pluriregional del conjunt del territori de lEstat espanyol, a la qual shan anat sumant en els ltims temps la realitat multicultural derivada del pes creixent duna poblaci treballador emigrant no comunitria. Al context de la UE, on encara mantenen el seu paper protagonista els executius estatals dins
del procs de presa de decisions dels rgans comunitaris, ha anat oferint un nova estructura doportunitats en la qual els nacionalismes sense Estat es troben en processos de redenici de les seves demandes dautodeterminaci i sobirania per aspirar a congurar-se com a nous subjectes poltics, com sest produint ara a Esccia.3
Un nacionalisme constitucional excloent.
s cert que en aquest nou context hi ha hagut una evoluci del nacionalisme espanyol i que la seva variant nacional-catlica s minoritria.4 Fins i tot, hi ha hagut un tmid i interessant intent per part de Jos Maria Aznar de reivindicar, davant la necessitat de trobar aliances per governar el 1996, lactitud de Manuel Azaa (1880-1940) davant la qesti catalana durant la Segona Repblica; per aquesta controvertida referncia va ser molt aviat abandonada en front al pes que seguia tenint la llarga ombra de Jos Ortega y Gasset (1883-1955) i sobretot, la por a reobrir el debat sobre el passat. Ms tard, en el Congrs celebrat el 2002, el PP es va atrevir a adoptar el concepte de patriotisme constitucional desenvolupat per Jrgen Habermas; per altra vegada aquest esfor de modernitzaci acab veient-se frustrat, ja que
3 DARDANELLI, P., 2005 4 NUEZ SEIXAS, X. M., 2004
Lesquerra estatal sota la Dictadura reivindicava el dret a lautodeterminaci de les nacionalitats, si b satenu pel comproms de respectar la unitat de lEstat espanyol
no noms pretenia ignorar la necessitat de fer el constantment aparcat judici histric amb la Dictadura franquista sin que, a ms, identicava aquest patriotisme amb la defensa incondicional del text constitucional, per la qual cosa en realitat es tractava dun mer adorn retric que no tenia, a ms, cap utilitat per aconseguir una major penetraci electoral en zones com Catalunya o El Pas Basc. En realitat, aquesta trajectria, acompanyada per ladaptaci oportunista dels seus elits governants a Galcia i altres Comunitats Autnomes als respectius fets diferencials per obtenir competncies, noms serv perqu nalment la dreta hereva dAP acabs acceptant all que aquesta no va voler assumir al 1978 Estat de les Autonomies i el terme nacionalitat-, per sempre en termes reactius en front als altres nacionalismes en nom duna nica Naci de ciutadans i sense ocultar el seu suport al negacionisme pseudohistoricista sobre la Guerra Civil. Tamb hi hagu per part del PSOE un esfor de modernitzaci de la idea dEspanya des de larribada al govern al 1982, evitant sempre qestionar el pacte de silenci de la Transici i assumint sense complexos la preocupaci per fomentar diferents formes de nacionalisme banal. Per ms enll de lesport, la seva raticaci al 1987 del 12 doctubre com a festa nacional ni les iniciatives en torn als diferents fets del 1992 destacant entre ells el V Centenari del Descobriment dAmrica, aconseguiren avenos susceptibles, ja que es donaven en un context de ruptura del debat sobre els nacionalismes a Europa desprs de la caiguda del bloc sovitic i la crisi iugoslava. Precisament, com a rplica a les reivindicacions del dret a lautodeterminaci que sorgeixen des dels parlaments basc i catal en aquests anys, dins del PSOE sorgeixen veus disposades a aplicar el concepte de patriotisme constitucional al cas espanyol. s el senador Juan Jos Laborda qui destaca en aquesta tasca per associant aquesta idea a larticle 2 de la Constituci espanyola: En la Constitucin de 1978 este patriotismo, en mi opinin, est recogido y denido en el artculo segundo cuando se arma: La Constitucin se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nacin espaola, patria comn e indivisible de todos los espaoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.5 Amb aquesta proposta no es fa ms que repetir el vell argument que Espanya s lnica naci que, a ms de cultural, t un carcter poltic, subsumint les dems a aquesta i sense atrevir-se tampoc a reobrir el debat sobre el passat franquista. El canvi fou de curt recorregut i noms es tornaria a parlar de patriotisme constitucional a comenaments del nou segle. En resum, al llarg de tot aquest temps la resistncia de les diferents variants del nacionalisme espanyol a adap5 LABORDA, J. J., 1992. Pgines 52-53
La resistncia del nacionalisme espanyol a adaptar-se a la diversitat nacional es reexa en la consideraci de la cessi de qualsevol competncia a Catalunya com un debilitament de lEstat
tar-se a una diversitat nacional creixent i a deixar pas a la construcci efectiva dun Estat compost, a pensar en federal i en plurinacional, ha estat constant i sha reectit en la tendncia a considerar que qualsevol competncia cedida a Catalunya i El Pas Basc incls, i no per casualitat, el dret a comptar amb seleccions esportives prpies suposa un debilitament de lEstat espanyol i, per tant, dEspanya. Noms en termes de la governabilitat i de la estabilitat parlamentria les forces governants a lEstat es van veure obligades a fer concessions, amb la idea sempre posada en qu aquestes podien ser reversibles en el futur, com ja van intentar amb la Llei Orgnica dHarmonitzaci del Procs Autonmic (LOHPA) producte per cert del golpe blando posterior al 23-F de 1981; aquesta llei acabaria veient-se relativament frustrada pel Tribunal Constitucional per es convertiria en una referncia de la voluntat de posar lmits a les comunitats histriques en el marc dun Estat autonmic que, com sha criticat per altres collegues, mant certes asimetries per no s federal i es pretn que a mitj termini acabi essent simtric. All ms preocupant s que cada vegada que es rememora la Transici poltica es refora el mite entorn a aquest perode i tant la dreta espanyola com sectors representatius del PSOE es rearmen en la impossibilitat de qestionar all que fou el seu principal producte: la Constituci de 1978. Daquesta manera, all que no fou en realitat ms que un resultat dun fals consens al qual
es va arribar entorn al pacte de silenci sobre la Dictadura franquista, la preservaci de la unitat dEspanya com a nica naci o ns i tot la negativa a una federalitzaci de lEstat, sha convertit en una barrera infranquejable al procs de reforma dels Estatuts dAutonomia que es va obrir desprs de la derrota del PP en les eleccions del mar de 2004. Com sha escrit en un treball recent, la Constitucin pas a tener un estatus semisagrado como texto legal, de tal modo que la posibilidad de reformarla en un futuro se hizo mucho ms difcil. As pues, el espacio poltico en el que los nacionalistas perifricos podan proponer demandas aceptables qued reducido a las fronteras del texto constitucional, fronteras, hemos de subrayar, normalmente denidas por los patriotas constitucionales en trminos de federalismo simtrico.6 Ni tant sols el constitucionalisme til, propugnat per Miguel Herrero y Rodrguez de Min (1940) i Ernest Lluch (1937-2000), entre daltres, sha pogut obrir cam al llarg daquest procs. Per tant, el balan de la histria recent porta a la constataci que es mant una relaci jerrquica entre les diferents nacionalitats existents a lEstat espanyol i que no ha estat possible ni tant sols avanar cap a un acord federal entre els diferents pobles que lintegren en condicions digualtat i de reconeixement de la diversitat. Aquest fet no ha impedit certa descentralitzaci poltica i lassump6 BALFOUR, S. i QUIROGA A., 2007. Pgina 173
La negativa a entrar a discutir el Pla Ibarretxe i les successives retallades a lEstatut catal conrmen que el sostre est posat a lEstat de les Autonomies
ci de noves competncies per les diferents Comunitats Autnomes i ha incls ladopci de nacionalitat histrica per altres regions; per aquest ltim, ha format part ms de la retrica per lautolegitimaci de les seves elits respectives que de lexigncia dextreure totes les implicacions jurdico-poltiques daquestes frmules. El fet que aquest procs hagi acabat essent aix, malgrat els intents de modernitzaci dalguns discursos nacionalistes espanyols, sha vist sens dubte reforat per la involuci que lambigua i tmida proposta duna Espanya plural avanada per Jos Lus Rodrguez Zapatero ha anat coneixent a mesura que limaginari nacionalista espanyol dominant ha estat reactivat utilitzant com excusa, primer, la reforma de lEstatut catal i, de nou, les dicultats del procs de pau iniciat desprs de la declaraci dalto el foc dETA el mar del 2006 i frustrat el 30 de desembre del mateix any. Aquest imaginari ha mostrat de nou la seva funcionalitat per la dreta i les institucions no electes de lEstat Corona i Exrcit i ns i tot per fraccions signicatives del gran capital espanyol, la jerarquia eclesistica i les seves respectives plataformes meditiques; per totes elles ha actuat com un element vertebrador i mobilitzador de capes socials populars immerses en un context dinseguretat en el pla social, a causa dels efectes del capitalisme neoliberal, per tamb en la seva cohesi nacional enfront a la pressi dels nacionalismes sense Estat i a la presncia creixent de poblaci treballadora immigrant, percebuda moltes vegades, sobretot en
el cas de la procedent de lfrica, com una amenaa a la seva seguretat. No fa falta insistir en qu tot aix sha vist reforat per lonada neoconservadora que afecta a molts nacionalismes dEstat des de l11-S de 2001, com estem veient a EUA, Gran Bretanya o Frana.
Quina Espanya plural?
En realitat, aquesta proposta va comenar a ser esbossada des del juliol de 2000 quan Zapatero va ser escollit secretari general del PSOE enfront a Jos Bono. Havia estat un dels autors de la Declaraci de Mrida, feta pblica loctubre de 1998 posteriorment, per cert, a la Declaraci de Barcelona, del juliol del mateix any, feta PNV, CiU i BNG en la qual els presidents de les Comunitats Autnomes dAndalusia, Castella la Manxa i Extremadura expressaven la seva preocupaci per las posiciones nacionalistas que cuestionan la cohesin garantizada en la Constitucin y niegan la soberana de los espaoles en su conjunto. Malgrat la inuncia daquest sector dins del PSOE, en aquesta nova etapa es reinicia un intent de reformulaci del discurs socialista sobre la qesti nacional i autonmica que en un primer moment es centre en la recuperaci del concepte de patriotisme constitucional . De nou s Juan Jos Laborda qui expressa una actualitzaci daquesta idea sostenint que la voluntad de inTARDOR 2007 EINES | 85
El nacionalisme espanyol es mou entre les idees de Naci de nacions i Naci de ciutadans, ambdues cegues davant lexigncia legtima de reconeixement de les altres identitats nacionals
tegrar a los nacionalistas referint-se fonamentalment als partits dmbit catal i basc se justica en que el proyecto poltico de un nuevo patriotismo busca actualizar dentro de la Constitucin esa memoria de una singularidad poltica e institucional; per tant, denir una concepcin patritica basada en la Constitucin, pero incorporando tambin otros valores y emociones compatibles con ella, es una tarea que yo estimo digna de las aspiraciones de la izquierda que quiere volver a gobernar.7 Sesbossa aix una disposici a cercar un cert encaix pels altres nacionalismes per sempre dins dels lmits constitucionals. No obstant, cal pensar que el nou secretari general del PSOE aspirava a incentivar una interpretaci ms oberta del text constitucional, estimulat sens dubte pel necessari suport dun PSC amb expectatives darribar a governar i pel gir que el PSE estava donant desprs del fracs del bloc constitucionalista amb el PP i la possibilitat de reobrir un procs de pau i de negociaci al Pas Basc. Malgrat tot, el pes dalguns barons espanyols a lhora dacotar aquest discurs es tornaria a manifestar molt aviat. El document La Espaa Plural: la Espaa Constitucional, la Espaa Unida, la Espaa en Positivo del Consell Territorial del PSOE dagost de 2003, fou un exemple clar daquest fet. En ell mateix, es parteix de que Nuestra Constitucin reconoce y consagra una nacin espao7 LABORDA, J. J., 2002. Pgines 52-53
la cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, poltica, lingstica y cultural. Malgrat lautodenici de no nacionalistas, en el document es sost que Los socialistas queremos a Espaa que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusin. Espaa es y ha sido siempre la pasin de los socialistas. Espaa son los espaoles que la hacen en su Historia y en cada generacin. Aquest fet no impedeix la voluntat de promoure una cultura poltica capaz de innovar y apostar por la mejor Espaa y por lo que tiene que ser: un pas plural, dinmico, cimentado en identidades compatibles y no conictivas entre s, donde la idea de lo comn que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Amb bona voluntat, cal trobar en fragments com aquest darrer una tmida disposici a fomentar una idea dEspanya com Naci de nacions que vagi ms enll de lestablerta en la primera transici. Per la barrera segueix estant en la Constituci de 1978, si b des duna lectura que es diu oberta per que segueix sense atrevir-se a qestionar la preeminncia de la naci espanyola ni a proposar una futura reforma constitucional. Ni tant sols el federalisme apareix mencionat com una via futura dencaix dels nacionalismes sense Estat. El reconeixement de la realitat plurinacional i plurilingstica de la societat
Lopci de la descentralitzaci pot ser creble a curt termini per es devaluar, si no savana en la reforma de la Constituci, davant als que es rearmen en exercir el dret a decidir
espanyola es veu aix atenuat de nou per la timidesa a lhora de parlar de plurinacionalitat i sobretot, per la por a les conseqncies que tot ell pot tenir en termes daven cap a sobiranies prpies i compartides a escala de cada nacionalitat i en lmbit estatal respectivament, amb les conseqents implicacions a escala europea. Semblava, malgrat aix, que les limitacions de lobertura que contenia la idea de lEspanya Plural, per la seva delitat al text constitucional i a la necessitat de mantenir lexclusivitat dEspanya com a nica naci poltica, podria veures contrarestades per la pressi reformadora de Catalunya, del Pas Basc i daltres Comunitats. Per, nalment, no noms la negativa a entrar a discutir la proposta de reforma estatutria basca coneguda com a Pla Ibarretxe que incloa una explcita reclamaci del dret a decidir sin tamb les successives retallades de tot tipus que sofria la proposta de reforma estatutria catalana, tant en el pla simblic com en linstitucional i el competencial, frustrarien aquestes illusions. Es conrma aix que el sostre est posat a lEstat de les Autonomies i ms enll del mateix noms es pot aspirar a un desenvolupament federalitzant del bloc constitucional que, en qualsevol cas, sempre pot xocar, com aix ha estat, amb les interpretacions fonamentalistes predominants en el Tribunal Constitucional. El Manifest Autonmic, aprovat pel PSOE davant de les eleccions municipals i autonmiques del maig de 2007 ha vingut, a ms, a corroborar el procs de recticaci del discurs de lEspanya plural mitjanant la conclusi que les reformes estatutries nunca han cuestionado el modelo autonmico de nuestra Constitucin ni han pretendido reformarlo. Hemos rechazado con rmeza las pretensiones soberanistas, pero tambin los intentos de regresin autonmica. Tansols la proposta de reforma del Senat en un sentit federalitzant, conjuntament a una conferncia anual de presidents de les Comunitats Autnomes i a un reconeixement major del plurilingisme, apareixen com lhoritz cap al qual es considera que es pot avanar des del partit que actualment governa.
Mirant el futur
Es tanca aix un cicle en qu el nacionalisme espanyol es mou entre les idees de Naci de nacions i Naci de ciutadans, ambdues cegues malgrat les seves diferncies, davant lexigncia legtima de reconeixement de les altres identitats nacionals en temes digualtat i amb capacitat poltica per reivindicar els seus drets collectius. La idealitzaci per part de les principals forces dmbit estatal de la Transici poltica i de la Constituci de 1978 com a mites fundadors duna nova Espanya de les Autonomies, en no anar acompanyades a ms duns fonaments comuns que podrien donar la condemna radical del genocidi franquista com estem veient a travs del debat sobre la Llei de la Memria Histrica, ha demosTARDOR 2007 EINES | 87
Keating pronostica que si els Estats membres de la UE imposen moltes restriccions als governs subestatals incentivar a les nacions a convertir-se en Estat
trat ser un obstacle creixent per qualsevol intent perifric per superar des dels processos de reforma estatutria les seves profundes limitacions. Malgrat tot, sembla evident que, malgrat reconixer el pes innegable dun nacionalisme espanyol antinacionalista, les identitats espanyola, catalana o basca sn percebudes com a compatibles i ns i tot assumides com a tals per un nombre creixent de ciutadans i ciutadanes que, a ms, se senten tamb europeus. En aquestes condicions de relatiu desfasament entre levoluci de la realitat social i el seu reex juridico-poltic, el fet que la tasca de qestionar la miticaci de la Transici poltica i de construir un nou marc de dileg i respecte entre els diferents nacionalismes es materialitzs en una efectiva reforma constitucional segueix essent un repte pendent. Si aquest horitz sallunya massa, provablement dins del Pas Basc i Catalunya lopci de limitar-se a seguir el cam de la descentralitzaci poltica pot ser creble a curt termini per anir devaluant-se enfront a la daquells que es rearmen en voler exercir el seu dret a decidir en front a les ms o menys permanents traves del centre; per tamb s provable que dins de lEstat espanyol els neorregionalistes en ascens vagin debilitant un nacionalisme espanyol reactiu i amb por al futur. Davant daquest panorama cal pensar en dues possibles vies de superaci a mig termini duna Espanya que se sentiria incapa de controlar les tendncies centrfugues: una primera ms difcil, la duna confederal segons les demandes
de les diferents Comunitats Autnomes i plurinacional efectiva mitjanant un nou procs constituent; una altra que exigiria un ampli consens intern de les seves respectives poblacions, seria lexercici efectiu del dret a decidir per part de Catalunya i El Pas Basc per aconseguir un model propi de sobirania-associaci tant amb lEstat espanyol com amb la UE, tenint en compte que, com pronostica Michael Keating, una UE intergubernamental cuyos Estados impongan muchas restricciones sobre las capacidades de los gobiernos subestatales, incentivar a las nacionalidades a convertirse en Estado, aunque ello no fuera en principio su objetivo prioritario8. |
8 KEATING, M., 2007. Pgina 29
+ INFO
Llibres
Balfour, S. i Quiroga, A., Espaa reinventada. Nacin e identidad desde la transicin. Pennsula. Barcelona, 2007. Billig, M., Nacionalisme banal. Editorial Afers. Valncia, 2006. Dardanelli, P., Between two unions. Europeanisation and Scottish devolution. Manchester University Press. Manchester, 2005.
+ INFO
Fonts
A Constituci Espanyola, de 27 de desembre de 1978 A Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol. Reforma de lEstatut
dAutonomia de Catalunya.
A Projecte de Llei Orgncia dHarminitzaci del Procs Autonmic de 30 de juny de 1982 (LOHPA)
A PSOE, Declaracin de Mrida. 1998 A PSOE, LEspaa Plural: la Espaa Constitucional, la Espaa Unida, la Espaa en Positivo. 2003
Articles
Keating, M., La integracin europea y la cuestin de las nacionalidades. Revista Espaola de Ciencia Poltica, 16, 9-35. Madrid, 2007. Laborda, J.J., Patriotismo constitucional y Estado democrtico. Sistema, 108, 5-14. Madrid, 1992. Laborda, J.J., Patriotas y de izquierda Claves de razn prctica, 122, 47-53. Madrid, 2002.
Nez Seixas,
A PSOE, Maniest Autonmic. 2007
X. M., Patriotas y demcratas: sobre el discurso nacionalista espaol despus de Franco (1975-1979). Gernimo de Ustariz, 20, 47-101. Pamplona, 2004.
Catalunya i la Uni Europea: identitat, immigraci i cosmopolitisme

Montserrat Guibernau* | m.guibernau@qmul.ac.uk
La constituci per part dexiliats catalans a Pars el juny de 1949 del Consell Catal del Moviment Europeu i lactual projecte dEuropa dels Pobles de lAliana Lliure Europea (ALE), passant per la Carta de Brest i la Conferncia de Nacions Sense Estat dEuropa (CONSEU), constaten la vocaci europeista del catalanisme al llarg de la segona meitat del segle XX. Tot i aquesta tradici europea, tal i com exposa la politloga Montserrat Guibernau, lactual organitzaci de la UE no respon a les necessitats de Catalunya en no ser-hi representada en veu prpia, element que li resta capacitat per resoldre els principals reptes del mn global com sn larribada de poblaci nouvinguda i la preservaci de la llengua i la cultura catalana.
Quin es lestatus de Catalunya a la UE i, quin estatus voldrem que tingus? Per tal de respondre aquestes preguntes esbossar els trets principals de la relaci Catalunya-Espanya en el
* Catedrtica de Cincia Poltica, Queen Mary College, University of London (QMUL) i visiting fellow al Centre per la governana global de la London School of Economics and Political Science (LSE)
El poble catal ha estat tradicionalment europeista i ha mirat Europa com a model de democrcia, progressisme, avantguarda cultural i artstica, i progrs socioeconmic
perode que transcorre entre la del franquisme, la Transici i letapa present. Primer analitzar breument com deneixen Catalunya els principals partits poltics dorigen catal, lEstat Espanyol i la UE. Aix em conduir a esbrinar la posici de Catalunya dins de la UE en un moment en qu la seva ampliaci aix com el disseny dun nou Tractat de Reforma desprs de la fallida en lintent daprovar una Constituci Europea sest discutint entre els lders europeus. Segonament, esmentar alguns dels reptes que planteja la immigraci per la UE i en particular les conseqncies per Catalunya, com a regi europea amb recursos molts limitats per fer-li front. Per concloure, en aquest article avano el catalanisme cosmopolita com una proposta poltica que permeti el desenvolupament cultural i econmic de Catalunya aix com lenfortiment de la seva tradici democrtica i de la seva identitat en lera global.
Del franquisme a la democrcia: Catalunya i Espanya
Em sembla important analitzar, encara que sigui de forma supercial i breu, el procs poltic que ha portat Catalunya a la situaci present amb els conseqents nivells de reconeixement assolit tant a Espanya com a la UE. Ladveniment de la democrcia assenyal la transici del catalanisme de resistncia al catalanisme a favor de
la restauraci dels drets de Catalunya en el marc de la Constituci (1978) i de lEstatut dAutonomia (1979); aix va signicar el pas duna poltica clandestina dunitat, a una poltica ocial de lluita pel poder entre els partits poltics ja legalitzats. Al meu parer, durant la Transici democrtica i ns el moment present, el govern dEspanya ha adoptat diferents actituds envers Catalunya i el catalanisme. A grans pinzellades, es poden distingir cinc perodes histrics: Reconeixement: Desprs de la mort del general Franco (1975) i de la decisi de tirar endavant la reforma democrtica de lEstat (1976), les forces poltiques espanyoles van considerar necessari atorgar algun tipus de reconeixement a la especicitat catalana, defensada aferrissadament per un moviment social potent de carcter democrtic i catalanista. El restabliment de la Generalitat, el retorn del president Josep Tarradellas (1977), i la raticaci de lEstatut dAutonomia (1979) deneixen la Transici democrtica. Els canvis responien, sobretot, a la necessitat de redrear leconomia i de transformar lEstat per tal de fer-lo acceptable a les democrcies occidentals, obrint aix la possibilitat dentrar a la UE llavors CEE i a la OTAN. Decepci: Un cop aprovat el nou Estatut dAutonomia, molts catalans es sentiren progressivament decebuts per la manca de recursos econmics destinats a Catalunya i pel lent i costs procs de transferncies de lEstat a la Generalitat, accentuat arran de lintent de cop destat de febrer del 1981.
Tot i mantenir un fort comproms amb lidea dEuropa, avui Catalunya sadona que la UE, tal i com es deneix actualment, no respon a les expectatives generades
Regateig: El perode de governs majoritaris al Parlament dEspanya arrib a la , i de sobte, en aquest nou escenari poltic, a Madrid els vots de CiU esdevingueren tils primer al PSOE (1993-96) i ms tard al PP (1996-2000). Els nacionalistes de CiU van obtenir algunes concessions a canvi de la seva contribuci a la governabilitat dEspanya i lautonomia catalana sen va beneciar. Contra la diversitat nacional: La majoria absoluta obtinguda pel PP a les eleccions de mar del 2000 arracon CiU i aquells partits poltics que havien recolzat el PP en la legislatura anterior. Mentre els vots de CiU foren necessaris a Madrid, el PP adopt una actitud receptiva envers les reivindicacions catalanes; per, les simpaties i el reconeixement donaren pas a un discurs poltic neo-centralista i conservador. En aquest perode, el PP rebutj les reivindicacions de les nacionalitats histriques i adopt una actitud arrogant envers els seus antics aliats poltics. Canvi, bones paraules i pocs fets: Un canvi poltic radical sinici el 16 de novembre del 2003 quan la coalici formada per PSC, Esquerra i ICV-EUiA sota el lideratge de Pasqual Maragall form el nou govern de la Generalitat, desprs de 23 anys de pujolisme i predomini de CiU. Grans expectatives sorgiren amb la inesperada victria socialista a les eleccions generals (11 de mar de 2004) i el tan desitjat canvi de tarann aportat pel president Jos Lus Rodrguez Zapatero; aix succea noms tres dies desprs de latemptat terrorista de Madrid i la consegent utilitzaci meditica daquest fet pel PP.
Feia noms tres mesos que el nou president del govern dEspanya havia proms al balc de la Generalitat que, si guanyava les eleccions generals, acceptaria el projecte de nou Estatut aprovat per la majoria del Parlament de Catalunya. Aix no ha estat aix. El nou Estatut ha dividit Catalunya i la seva classe poltica, ha esgotat la ciutadania, i ha contribut a sembrar el desencant i lapatia envers la poltica i els poltics. En aquest entorn, el PP ha aprotat per atiar lhostilitat envers els catalans, presentats sovint com els qui volen trencar Espanya, sn insolidaris i noms miren per ells, com a resultat la imatge dels catalans a la resta de lEstat sha deteriorat sensiblement. Les eleccions catalanes de novembre del 2006 donaren la victria a CiU i el govern al tripartit, que repeteix, encara que amb nou president, Jos Montilla. Mentre lEstatut catal, retallat i amb el cepillo ben passat, es troba al Tribunal Constitucional (TC) fruit de les demandes del PP. Hores dara, no sabem com ni quan sortir del TC aquest nou Estatut, i amb aquesta situaci sense resoldre, segurament ens tocar respondre a una nova convocatria electoral espanyola. Fins ara doncs, canvi de govern a Catalunya i Madrid, bones paraules del president Rodrguez Zapatero, i un Estatut afeblit sensiblement diferent del consensuat al Parlament de Catalunya amb una Espanya que ni es deneix com a plural ni reconeix la seva composici multinacional.
Catalunya t lestatus de regi dins de la UE i no t accs directe als seus rgans de decisi, sin que hi s a travs de representats espanyols
Denir Catalunya
El desacord en lestatus de Catalunya es palesa en les discrepncies existents entre els diversos actors poltics que la deneixen. Aix doncs, els principals partits poltics dorigen catal CiU, PSC, ICV-EUiA, Esquerra deneixen Catalunya com a naci. Tanmateix, Catalunya no s reconeguda com a tal dins dEspanya, on gaudeix de lestatus de comunitat autnoma una de les disset comunitats autnomes establertes al comenament de la Transici democrtica, car la Constituci del 1978 reconeix lexistncia duna sola naci: La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Article 2.
decideixen els objectius i les prioritats. A la UE predomina lintergovermentalisme, s a dir, la preeminncia dels estats com a actors poltics que es proposen expandir el seu poder collectiu per tal de realitzar accions que no es poden fer de manera individual. La UE respecta aferrissadament els anomenats assumptes interns de cada estat membre; per exemple lestatus de les minories nacionals i tniques existents dins de cada estat.
Catalunya: regi europea
Origen de la UE
Cal fer memria i recordar que la UE fou creada Tractat de Roma, 1957 per satisfer els interessos destats devastats per dues guerres mundials i que aquests mateixos estats Alemanya, Blgica, Frana, Holanda, Itlia i Luxemburg, ms els que han accedit a la UE en les seves successives ampliacions, sn els qui dicten les normes de funcionament daquesta instituci innovadora i en
Catalunya t lestatus de regi dins de la UE i, ns avui, no s circumscripci electoral europea. Els catalans accedim a la UE mitjanant els representants de lEstat Espanyol. Per tant, Catalunya no t accs directe als rgans de decisi de la UE. s cert que s representada al Comit de les Regions, per tinguem present que aquest s un rgan merament consultiu, on es troben representants tant de regions com de ciutats. I, recordem-ho, a la UE noms es reconeixen Estats i regions i, dins daquest terme regi, la UE barreja regions administratives, geogrques, econmiques, amb base histrica i amb identitat cultural ben denida. Dins de la UE, el catal t lestatus de llengua regional, tot i sser coneguda per 11 milions deuropeus en territoris de tres Estats membres Espanya, Frana i Itlia, com tamb al Principat dAndorra, on es llengua o-
Catalunya s membre del Comit de les Regions, per hem de tenir present que aquest s un rgan merament consultiu, on es troben representats tant regions com ciutats
cial. Desprs de les ampliacions del 2004 i el 2007, la UE acull dotze pasos nous: Bulgria, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Repblica Txeca, Romania i Xipre, i el catal s la desena llengua ms parlada a la UE. Tanmateix, no gaudeix de lestatus de llengua ocial a la UE, tot i tenir aquesta consideraci docialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. Caldr, doncs, esperar que Andorra accedeixi a la UE per veure reconegut el catal com a llengua ocial? Una resposta armativa no em sembla pas impossible, encara que s tenyida duna fosca ironia. La relaci de Catalunya regi europea- amb la UE planteja problemes de reconeixement. El problema dels catalans, ras i curt, s que el nostre sentiment identitari, la cultura, la llengua, el territori, la prosperitat i la demograa ens fan desitjar un nivell de reconeixement que, ns el moment present, no tenim ni en lmbit dEspanya ni, per descomptat, en lmbit internacional. De fet, existeix un fort contrast entre les ambicions dels catalans, expressades en els programes dels principals partits poltics dorigen catal i tamb en documents com la Declaraci de Barcelona signada per CiU, PNV i BNG (juliol, 1998), LInforme per a laprofundiment de lautogovern presentat per ICV-EUiA, Esquerra i PSC (novembre de 2001), i Catalunya sense lmits: els nous horitzons del nostre projecte de pas presentat per CiU (octubre de 2002), i lestatus actual de Catalunya i de la llengua catalana en els mbits dEspanya, la UE, i la comunitat internacional.
Dins de la UE, el catal t lestatus de llengua regional, tot i ser coneguda per 11 milions deuropeus en territoris de tres Estats membres i ser-ne la desena llengua ms parlada
Catalunya: manca de reconeixement a Espanya i a la UE
Al meu parer, la manca de reconeixement rebut per Catalunya a la UE deriva del seu estatus dins dEspanya. Aquest estatus noms es pot modicar si lEstat Espanyol ho decideix; per aquesta ra, el debat i les negociacions per aconseguir el reconeixement de Catalunya a la UE shan de desenvolupar, en primer lloc, entre els governs catal i espanyol. Catalunya no s considerada com a naci dins de la UE, Esccia i Galles s que reben aquest reconeixement, senzillament perqu Catalunya no s reconeguda com a naci dins dEspanya, tot i el que escriuen els principals partits poltics dorigen catal en els seus documents. De la mateixa manera, el reconeixement del catal com a llengua ocial a la UE noms saconseguir si lEstat Espanyol ho proposa al Consell de Ministres de la UE. Igualment, tant la decisi de reconixer Catalunya com a regi electoral europea, com la possibilitat que els representats poltics de Catalunya tinguin accs a les institucions de la UE amb capacitat de decidir depn totalment de la voluntat de lEstat Espanyol, que ns ara shi ha oposat, tot i que altres membres de la UE per exemple Gran Bretanya i Blgica ja ho han concedit a algunes de les seves minories nacionals. El cas de Catalunya conrma que el paper i lestatus de les nacions sense Estat a la UE depn de la voluntat
de lestat dins del qual estan incloses, fet que refora el fort carcter intergovernamentalista de la UE, una caracterstica que per s mateixa no contribueix pas a palliar lanomenat dcit democrtic de la UE.
Els reptes de la immigraci
Els processos de globalitzaci i els acords internacionals faciliten els moviments de poblaci. La prosperitat i el sistema democrtic caracterstics de la UE impulsen a un nombre creixent dimmigrants i refugiats a intentar accedir-hi. Milers de persones que escapen de la pobresa, la guerra, lopressi, i que cerquen millorar la seva qualitat de vida, intenten, per tots els mitjans, entrar a la UE. LAcord de Schngen (1985) signat per tots els pasos membres de la UE, amb lexcepci de la Gran Bretanya i dIrlanda, aboleix les fronteres internes entre aquests pasos i permet la lliure circulaci de persones en els seus territoris. En aquest context lampliaci de la UE ha incrementat el transvasament de m dobra provenint dels pasos de lEuropa Central i de lEst cap els pasos ms desenvolupats de lOest. Lincrement del nombre dimmigrants extra-comunitaris, portadors de llenges i cultures alienes a les de la UE, incrementa la diversitat cultural i planteja nous reptes als quals la UE haur de respondre a curt termini. La immigraci, en alguns Estats membres per exemple Gran
Catalunya no s considerada com a naci dins de la UE senzillament perqu Catalunya no s reconeguda com a naci dins dEspanya
Bretanya, Frana i Alemanya, ja ha generat comunitats culturals i lingstiques de dimensi demogrca superior a algunes comunitats culturals i lingstiques histriques autctones situades en els territoris daquests mateixos Estats. Actualment, cada pas de la UE estableix els mecanismes que permeten la residncia dimmigrants i refugiats dins de les seves fronteres, regula tamb les condicions daccs a la ciutadania i els criteris per lacceptaci de refugiats en els seus territoris. Els pasos de la UE tamb exerceixen la sobirania al decidir sobre les diverses poltiques dintegraci dels immigrants. Els models abasten des del multiculturalisme a la interculturalitat tot i que aix no ha evitat la creaci de ghettos a diversos estats membres com la Gran Bretanya, Frana, Holanda i Alemanya per, hores dara, tots els pasos estableixen la necessitat que els immigrants coneguin la llengua del pas. Per, qu succeeix quan els immigrants arriben a regions europees amb dues llenges ocials, com s el cas de Catalunya? Regions sense capacitat de regular la immigraci i amb pocs recursos. En quina llengua es socialitzen i quina identitat nacional adquireixen progressivament? Quina poltica seguir? Al meu parer, lassentament dimmigrants en aquestes zones hauria de comportar necessriament laprenentatge de les llenges ocials a la regi en el cas de Catalunya, del catal i del castell atorgant prioritat al catal que ns la llengua prpia
i, a i efecte que aix results possible, les corresponents institucions autonmiques, amb el recolzament de les institucions de lEstat, haurien de treballar plegades per tal dencoratjar, facilitar, organitzar i nanar aquest aprenentatge i acollir els nouvinguts. Per tal dafavorir la cohesi social, el benestar, la comprensi entre cultures i el dinamisme econmic, caldria convidar els immigrants a conixer la llengua o llenges ocials en els indrets de la UE en els quals resideixin, aix com a participar activament en les manifestacions culturals que els hi sn prpies, tot respectant les llenges i cultures dels seus pasos dorigen. Per poder fer aix, cal regular la immigraci, disposar de recursos i de capacitat legislativa, executiva i judicial per a controlar el nombre de persones que poden ser acceptades amb la nalitat devitar la seva explotaci i garantir-ne la integraci econmica i social. Des duna perspectiva diferent, cal remarcar els efectes que lincrement en el nombre dimmigrants i refugiats que han accedit i/o que intenten accedir a la UE, han provocat en algunes zones de la UE, per exemple a Alemanya, Blgica, Espanya, Frana, Gran Bretanya i Itlia. Concretament, em refereixo a alguns brots de racisme i xenofbia, acompanyats daccions violentes, en contra dalguns immigrants en diversos Estats membres. Laugment en el nombre dimmigrants i refugiats tamb ha trobat expressi en lincrement del suport per part dalguns sectors de la poblaci nadiua a partits poltics dextrema dreta que consideren els immigrants com una amenaa a
Per tal de palliar el dcit de reconeixement poltic, econmic, cultural i moral de Catalunya cal un acord transversal entre les forces poltiques de tradici catalanista
la identitat i la cultura dels seus pasos i, sobretot, com a competidors pels recursos i serveis que lestat del benestar atorga als ciutadans. A Catalunya, la immigraci arriba al 134% de la poblaci,1 un dels ms alts de la UE; noms en un any (2006-2007) el pas ha rebut 68.000 nous immigrants. En les condicions actuals, aquest ritme s insostenible des dun punt de vista econmic, sanitari, deducaci i dhabitatge. Ens hem plantejat, qu succeir el dia que sinici la recessi econmica i que aquests immigrants legals i illegals- no trobin feina? El dia que els serveis quedin collapsats per sobrecrrega i manca dinversi? Europa est plena dexemples similars i els resultats no sn gens alentadors: les revoltes a la banlieu de Pars i altres ciutats franceses, als Pasos Baixos i a la mateixa Gran Bretanya, en sn un exemple. En aquesta situaci evidentment cal decidir, per si es desitja evitar que la identitat, la llengua i la cultura catalanes esdevinguin propietat exclusiva duna elit, per denici minoritria, que ben aviat haur perdut la capacitat de governar el pas i dobtenir majories sucients, cal adrear els reptes imminents que planteja la immigraci. Que consti que no em refereixo a negar limmensa vlua daltres llenges i cultures i que defenso el carcter dinmic de les identitats les nacions i les identitats no sn eternes i immutables per s que cal poder promoure i de1 La Vanguardia, 12 de juny de 2007
senvolupar la prpia cultura. Els Estats-naci ho fan i inverteixen recursos per a tal nalitat i no sels deneix com racistes, xenfobs, i oposats a una transformaci cultural que avui en dia resulta inevitable. Tot i les credencials democrtiques i pro-multiculturalistes del Canad, la Gran Bretanya i els EUA, tots aquests pasos defensen i inverteixen per tal que els immigrants coneguin lidioma, la cultura i la manera de fer del pas. A Catalunya, qu fem? i de quins recursos disposem?
Per un Catalanisme Cosmopolita a lera global
El poble catal ha estat tradicionalment europeista i ha mirat Europa com a model de democrcia, progressisme, avantguarda cultural i artstica, i progrs socioeconmic. Tot i mantenir un fort comproms amb la idea dEuropa, avui Catalunya sadona que la UE, tal i com es deneix actualment, no respon a les expectatives generades. Per la distncia entre les aspiracions catalanes i lestatus actual de Catalunya sha de resoldre amb el govern espanyol, cal saber-ho i actuar en conseqncia. No correspon a la UE redrear la situaci de Catalunya sin a Espanya, perqu la UE segueix estrictament les directrius dels seus Estats membres en aquelles matries considerades com internes. Aix s un fet que cal assumir, senzillament perqu si es desitja un canvi, noms una anlisi acurada de la realitat, i no una construcci feta amb
El catalanisme cosmopolita s democrtic i socialment progressista, defensa el dret de la naci a existir i a avanar des del respecte a la diferncia
bona voluntat per sense base, pot marcar lestratgia a seguir. Limpuls per tirar endavant els canvis necessaris per tal de palliar el dcit de reconeixement poltic, econmic, cultural i moral de Catalunya requereix un acord transversal entre les forces poltiques de tradici catalanista o un partit poltic catalanista amb majoria absoluta i la determinaci de fer avanar aquest projecte. Sense una dosi de generositat i visi de futur sucients per tal de situar els interessos de la societat catalana per damunt dels interessos de partit s impossible assolir aquestes tes. Al meu parer, els mnims sobre els quals shauria de centrar el projecte pel reconeixement de Catalunya sn: Proposta dun model de nanament sucient i just per Catalunya. Reconeixement de lestatus de Catalunya com a naci. Fet que hauria de quedar reectit en la Constituci espanyola i en lEstatut dAutonomia. Ampliaci de lautogovern catal en el marc duna Espanya que es reconeix com a plurinacional, plurilinge i pluricultural. Acceptaci de Catalunya com a circumscripci electoral europea, i del dret i el deure dels representants del govern catal dintervenir en els rgans de decisi de ms alt nivell de la UE, sempre que es tractin qestions que concerneixin directament al pas. Acord per a la promoci de la cultura i la llengua cata-
lanes a Catalunya, lEstat espanyol i a la UE, utilitzant tots els recursos en lmbit autonmic, estatal i europeu per poder-ho fer. Per cal anar ms enll de les mesures concretes i desenvolupar els principis i els valors que haurien de denir all que anomeno catalanisme cosmopolita en un mn globalitzat. El catalanisme cosmopolita s democrtic i socialment progressista, defensa el dret de la naci a existir i a avanar des del respecte a la diferncia, vetllar per augmentar el benestar de tots els ciutadans, i per incrementar la seva moralitat des de la conscincia de formar part dun mn interdependent globalitzat envers el que proclama una actitud de solidaritat i de dileg. El nacionalisme democrtic s legtim i defensa el dret de la naci a existir i a desenvolupar-se des del respecte a la diferncia, al rebuig de la prpia expansi territorial i al propsit daugmentar la moralitat dels seus ciutadans. nicament a travs del comproms amb aquests principis el nacionalisme democrtic esdev cosmopolita. Ras i curt, per mitj de la cura i de lestimaci de la prpia ptria, hom esdev ciutad del mn. En aquest sentit, la societat catalana i en particular les seves institucions, els seus poltics, intellectuals i empresaris tenen el deure moral de treballar per la construcci dun pas democrtic, obert, i de fomentar els valors cvics que afavoreixin la cohesi i lharmonia social. Per aix cal generositat, coratge i, sovint, anar contracorrent en un entorn
La tasca del catalanisme cosmopolita ha de ser tirar endavant el pas i contribuir al benestar social dels ciutadans des de lecincia, la responsabilitat i la transparncia en la gesti
poltic amarat dintolerncia i arrogncia en les actituds, parapetat darrera el poder militar i econmic per legitimar les prpies accions, que utilitza els mots pertinents per els buida de contingut al tergiversar el seu signicat. Un llenguatge que, com pell dovella, sovint amaga lurpa ferotge del llop. La tasca del catalanisme cosmopolita ha de ser tirar endavant el pas i contribuir al benestar social dels ciutadans des de lecincia, la responsabilitat i la transparncia en la gesti, i tamb mitjanant la promoci de valors tics que proporcionin el desenvolupament de la societat catalana i de les persones que la formen. El catalanisme no ha de ser ni un modus vivendi, ni una excusa per la inacci poltica, ni un motiu per a mantenir o generar desigualtats socials, sin una eina per a la integraci social i la regeneraci cultural, cvica i poltica del pas. |
+ INFO
Llibres
Guibernau, M., Nacionalisme Catal: franquisme, transici i democrcia, Proa. Barcelona, 2002. Guibernau, M., The Identity of Nations, Polity Press. Cambridge, 2007.
Fonts
A CEE, Tractat Constitutiu de la Comunitat Econmica Europea. Roma, 25 de mar de 1957
A CiU, Catalunya sense lmits: els nous horitzons del nostre

projecte de pas doctubre de 2002
A CiU, PNV i BNG, Declaraci de Barcelona de juliol de 1998 A Constituci Espanyola, de 27 de desembre de 1978 A Llei orgnica 4/1979, de 18 de desembre. de lEstatut
dAutonomia de Catalunya
A Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol. Reforma de lEstatut

dAutonomia de Catalunya
A PSC, Esquerra i ICV-EUiA, Informe per a laprofundiment

de lautogovern de novembre de 2001
A UE, Acord de Schengen de 1985

Els Pasos Catalans, una possibilitat nacional

Antoni Furi* | antoni.furio@uv.es
Antoni Furi s un dels principals coneixedors de lobra de Joan Fuster (1922-1992), lintellectual valenci que dot de contingut teric al projecte de Pasos Catalans. Furi, director de la revista LEspill, fundada pel mateix Fuster, analitza la situaci actual de la nostra naci i els diferents ritmes dalliberament nacional amb especial mfasi al Pas Valenci, rearmant, malgrat tot, la vigncia del projecte dun dels pares dels Pasos Catalans.
Lagenda poltica espanyola ha estat dominada des dels anys de la Transici per lanomenada qesti territorial. Un eufemisme per a no referir-se explcitament al que durant molt de temps sha denominat el problema basc o el problema catal, o al que ara, ms recentment i en terminologia actualitzada, sen diu lencaix de Catalunya i del Pas Basc dins dEspanya. I, si sen parla tant daquest encaix, s perqu no s fcil, perqu grinyola constantment, perqu, en el fons, continua existint, irresolt, el problema. Ja sabem com es tanc en fals la
* Professor dHistria Medieval a la Universitat de Valncia
Lagenda poltica espanyola est dominada des dels anys de la Transici per lanomenada qesti territorial un eufemisme per referir-se a lencaix de Catalunya dins dEspanya
qesti fa trenta anys: amb lEstat de les autonomies i la prohibici constitucional de federar-se unes autonomies amb altres. Les autonomies han representat, en contra del que molts esperaven especialment dels qui les percebien com una amenaa a la integritat de la naci espanyola i en vaticinaven limminent desmembraci, un poders factor destabilitzaci de lEstat espanyol. LEstat de les autonomies, que cada un interpreta com vol, perqu navega ms per les aiges corrents de la conjuntura i el pragmatisme poltics per la negociaci entre les forces centrpetes i les forces centrfugues en funci dels equilibris resultants desprs de cada consulta electoral i la necessitat de segellar acords o daplegar suports sucients per a conformar o sustentar majories de govern que per les molt ms estanques de la doctrina poltica i constitucional, s un hbrid o una etapa a mitjan cam entre lEstat unitari i lEstat federal. Aquesta ambigitat conceptual o doctrinal permet que alguns juristes i catedrtics de teoria de lestat arriben a sostenir que Espanya s un pas molt ms federal ms descentralitzat, volen dir en realitat que altres estats nominalment federals, o, tamb, que les autonomies espanyoles gaudeixen de ms competncies que, per exemple, els lander alemanys. Aix no s aix i armar-ho noms es pot deure al desconeixement de la realitat constitucional dAlemanya i daltres estats federals, al domini insucient de la matria de la qual sn especialistes o a la mala fe. O a una mica de tot plegat. Tamb, a
la crispaci i el baix nivell teric que caracteritza el debat poltic entorn a la idea dEspanya i la forma destat. A la substituci del rigor acadmic per la xerrameca gratuta i sectria de tertlia radiofnica o dargumentari partidista. I, molt en particular, al convenciment bastant generalitzat entre els poltics, els intellectuals i els comentaristes espanyols, de dreta i desquerra, en aix no hi ha diferncies, que no es pot mantenir permanentment obert el procs descentralitzador, i amb ell el procs constituent perqu qualsevol canvi important exigiria una reforma de la Constituci, i que cal tancar-lo ja duna per totes, davant la voracitat insaciable dels partits nacionalistes, sempre en demanda de noves competncies que elevin el sostre dautogovern i que aconsegueixen arrancar en moments de debilitat parlamentria del govern central. Cosa que pot acabar buidant de contingut i de sentit lEstat. LEstat unitari, s clar. Un argument dubtosament democrtic que sembla ignorar que els estats, igual que les nacions, sn construccions histriques, no formes immutables nascudes de la voluntat divina ni aplicacions prctiques de les tipologies recollides als manuals de dret poltic i constitucional que poden descriure la realitat histrica, per no dictarla ni conformar-la. I que la histria est sempre oberta, en construcci, moguda entre altres factors per no sempre ni nicament, com sencarreguen de demostrarho els fraus electorals, els cops destat i els alaments militars per la voluntat popular, que s la que en els rgims
LEstat de les autonomies, ms que donar una soluci a lencaix de Catalunya en Espanya lha reduda a la condici de regi administrativa
democrtics determina la conformaci de les majories i minories i les possibilitats i els lmits de la negociaci poltica. No deuria haver-hi insisteixo: en un sistema democrtic cap altre lmit que aquest, el de la voluntat popular, prou legitimada en realitat, lnica legitimada per a, si sescau, revisar o reformar a fons el marc constitucional. Que no s cap norma sacrosanta i inalterable, denitiva, com les Taules de la Llei, sin les regles del joc que es donen els ciutadans dun estat per a organitzar la convivncia, i que poden canviar-se si aquests mateixos ciutadans aix ho decideixen. Tot fa pensar que, igual que el major grau de conscienciaci poltica de la poblaci per la seva major i millor formaci cultural, pels avanos de la societat de la informaci i la comunicaci, per la major consistncia de la trama cvica i associativa contribuir a fer ms palesos els enormes dcits en representaci i participaci democrtica que encara patim les llistes tancades, que donen un poder omnmode als aparells dels partits; les lleis electorals, que xen sostres abusius per a obtenir representaci parlamentria (el 5 % a les Corts Valencianes, enfront del molt ms raonable 3 % del Parlament de Catalunya) per tal dexcloure les minories que poden emprenyar i, sobretot, impedir les majories absolutes dels grans partits majoritaris en un sistema que es prefereix bipartidista; la carta blanca de qu gaudeixen diputats i senadors per a decidir sobre qualsevol matria, quan pot ser que els seus electors, que coincideixen amb ells en uns
temes, en discrepen en altres; la gran distncia de temps que separa una consulta electoral duna altra, quan les noves tecnologies permeten consultar ms rpidament la voluntat popular sobre una matria determinada a travs de referndums, com ja es fa de forma peridica i regular en alguns pasos, laprofundiment en la democrcia anir corregint aquests dcits i imposant la voluntat popular, base de tot sistema democrtic, a la ra dEstat, sigui quina sigui aquesta ra i que ben sovint no s altra que la de les elits poltiques espanyoles, que identiquen lEstat amb la seva prpia idea dEstat i substitueixen la voluntat popular per una forma actualitzada i ms o menys encoberta de despotisme illustrat. Aquest despotisme queda pals, entre molts altres exemples, en el menyspreu i la desconana amb qu deslegitimen i soposen a qualsevol referndum dautodeterminaci, com el que sintenta, de moment sense xit, al Pas Basc, o a les aspiracions a majors cotes dautogovern a Catalunya, frustrades per les retallades a lEstatut nalment aprovat, i que atribueixen ms a les obsessions identitries de la classe poltica del Principat, que no pas a una demanda real de la ciutadania. Lavan en la democrcia, com deia, i el mateix procs de convergncia europea semblen jugar a favor de les consultes populars i de la negociaci poltica, en el marc de lescenari denit pel resultat daquestes consultes. No sembla raonable ni factible que les frmules aplicades en altres estats de la UE, com ara a la mateixa Blgica, en la
La histria est moguda per la voluntat popular que s la que determina la conformaci de les majories i minories, i les possibilitats i els lmits de la negociaci poltica
capital de la qual es concentren la majoria de les institucions comunitries, no es puguin aplicar tamb a lEstat espanyol. Caldr estar molt atent al que passi a Blgica en el futur prxim: un estat que en menys de vint-i-cinc anys, des del 1970, ha revisat ja cinc vegades la seva constituci i que est a les portes duna nova reforma substancial, en un procs que la portar segurament des de lestat unitari inicial a un altre de signe confederal. LEstat de les autonomies espanyol est lluny de ser un estat federal, com pretenen, tot donant gat per llebre, alguns dels seus apologetes o els qui, menys entusiastes, el consideren un mal menor. En realitat, s un estat unitari descentralitzat. O, dit al revs, un estat descentralitzat, per unitari. La forma de neutralitzar o de reconduir les reivindicacions autonomistes a Catalunya i al Pas Basc i, en menor mesura, a les Illes, al Pas Valncia i a daltres territoris de lEstat espanyol va ser procedint a una descentralitzaci important de lestat les competncies transferides en algunes matries han estat decisives per a avanar cap a lautogovern, aix com el creixent percentatge de participaci en la recaptaci scal, per reservant a ladministraci central les principals atribucions i estenent el sistema de forma ms o menys homognia a tot el mapa territorial de lestat. Amb independncia de la via daccs a lautogovern, totes les autonomies acabarien tenint un sostre competencial semblant si no en la primera fase de desenvolupament del procs autonmic, en la segona, encara oberta, que sha iniciat amb la re104 | EINES TARDOR 2007
forma dels diferents estatuts dautonomia: el fams caf per a tots dels anys de la Transici o la ms recent i no menys memorable clusula Camps, i els fets diferencials catal i basc quedarien diluts en un puzle on cada pea fa el mateix paper que una altra, on lautonomia catalana val tant com la cntabra o la murciana totes elles uniprovincials, com tamb la de La Rioja i la Comunidad de Madrid, un invent administratiu dltima hora, s equiparable a Catalunya. LEstat de les autonomies, ms que donar una soluci a lencaix de Catalunya en Espanya a fer que Catalunya se senti cmoda en Espanya, en paraules dels partidaris de lEspanya plural, lha reduda a la condici de regi administrativa, al mateix rang que les regions i els territoris resultants de la fragmentaci administrativa de Castella, i les seves demandes no poden sin ser incompreses i aparixer com a desdenyoses i insolidries envers les altres autonomies. LEspanya de les autonomies s molt diferent a lEspanya unitria i centralitzada anterior, per la recorda molt. Perqu, tot i descentralitzada, continua sent unitria i, sobretot, continua sent Espanya. Una Espanya preconstitucional perqu s anterior a la Constituci, no naix della, la precedeix, i una Espanya atemporal, perqu est fora del temps histric, que sha vist considerablement reforada per lEstat de les autonomies. Potser aix ajudi a explicar perqu els dirigents de lantiga Alianza Popular, que eren els ms hostils al Ttol VIII de la Constituci espanyola de 1978, que regula lordenaci territorial de
No hi hauria dhaver cap altre lmit que la voluntat popular per reformar la Constituci, perqu noms s les regles del joc que es donen els ciutadans per a organitzar la convivncia
lEstat de les autonomies, en sn avui, ara en el PP, els ms grans defensors i els ms refractaris a retocar ni una coma. O perqu alguns dels capitosts de la dreta espanyola, com el mateix Jos Mara Aznar, que no es reaven de la Constituci ni sestaven dexpressar les seves reticncies, en sacralitzen ara la lletra com a lmit de ns on es pot arribar en matria territorial i la brandeixen com a garrot per a fer entrar en ra els partits nacionalistes, deslleials per naturalesa. La dreta espanyola ha patrimonialitzat la Constituci i ha fet una interpretaci i un s pervers de ladjectiu constitucional incls el terme de patriotisme constitucional, encunyat per Habermas, i desprovet absolutament del seu sentit pristi, del qual ha arribat a excloure ns i tot al PSOE. La Constituci de 1978 contenia i cont tamb una cautela destinada a blindar la integritat territorial de lestat: la prohibici de federacions de comunitats autnomes. La mesura, donat que exclou explcitament Pas Basc i Navarra, en permetre la incorporaci daquesta a la primera, est pensada de forma exclusiva per a bloquejar legalment la uni poltica dels Pasos Catalans. La federaci de les comunitats autnomes de Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears. Potser els redactors de la Carta Magna eren massa optimistes si pensaven que un hipottic referndum hauria donat uns resultats favorables a la indesitjada federaci almenys al Pas Valenci o que els tres parlaments autonmics hi haurien estat dacord, per no volien crrer cap risc ni deixar cap escletxa legal que ho pogus
La Constituci prohibeix lexistncia legal dels Pasos Catalans, per tant s la primera a reconixer, sense citar-ho expressament, la possible reunicaci dels territoris de la nostra naci
fer possible algun dia. Sense el Pas Basc, i sense la seva aportaci a les arques de lestat, regulada pel concert econmic, lEspanya de les autonomies podria continuar funcionant. Uns Pasos Catalans units, polticament i administrativament, ns i tot si es mantenien com a federaci dins lestat, la farien menys viable. Polticament, doncs, els Pasos Catalans estan prohibits per la Constituci espanyola. I ho estan pel que poden tenir damenaa a la viabilitat mateixa de la naci espanyola, de lEspanya unitria que continua sent lEspanya de les autonomies es clar tamb que, en lectura inversa, en prohibir-ne lexistncia legal, la Constituci espanyola s la primera a reconixer, sense citar-los expressament, la possibilitat duns Pasos Catalans federats. Noms per aquesta prohibici, que simposa i invalida per endavant als resultats duna hipottica consulta popular o dun no menys hipottic acord de les tres cambres autonmiques, la Constituci pateix dun greu dcit democrtic que en fa difcil lacceptaci i nexigeix una urgent revisi. En cas contrari, les eventuals reformes estatutries sestavellaran sempre contra el sostre constitucional, amb les consegents retallades competencials, com ja est passant ara mateix, i el sentiment de frustraci generat es traduir en un rebuig creixent no sols de les actuals regles del joc, sin del joc mateix. Com diu Xavier Rubert de Vents en un recent article,1 que fa servir
1 El Pas, 15 de setembre de 2007
una dita mexicana i que sembla parodiar tamb un conegut manual dautoajuda, ja no vull formatge; noms sortir de la ratera. Les coses no estan millor ara de com ho estaven fa trenta anys. En tot aquest temps, els partits catalanistes han jugat a assegurar i han practicat la poltica, entre timorata i pragmtica, del peix al cove. I el PSOE, que ha tingut responsabilitats de govern al ms alt nivell durant prou ms de la meitat de tots aquests anys, ns i tot amb majories absolutes que expressaven una mplia voluntat popular de canvi, ha perdut una oportunitat esplndida de fer pedagogia poltica i de contribuir a desactivar lanticatalanisme sempre viu, i ms o menys exacerbat segons la conjuntura i la proximitat duna convocatria electoral, en la societat espanyola. Un anticatalanisme que, si b es mira, sembla constituir un dels ingredients bsics de la identitat espanyola. Per fora, la identitat catalana t en part, i recprocament, una de les seves pedres angulars en lantiespanyolisme. I no a la inversa, com sostenen alguns historiadors i comentaristes poltics espanyols que consideren lanticatalanisme i el nacionalisme espanyol en general un fenomen desenvolupat al segle XX i lexpliquen com una reacci al catalanisme rampant des del nal del segle XIX i a la parallela debilitat de la identitat espanyola en aquesta centria. En realitat, lanticatalanisme t uns orgens bastant anteriors. Detectable ja a les crniques castellanes del nal de ledat mitjana, lanimadversi contra Catalunya sintensic amb la guer-
El conicte al Pas Valenci no s sociolingstic ni cultural, s poltic perqu s articial. No apella a la ra sin a les vsceres, creat per a erosionar ladversari i obtenir rdits electorals
ra dels Segadors (16401652) i la guerra de Successi (17001714) per la seva resistncia a la centralitzaci poltica i a la unicaci legislativa i administrativa que perseguia la monarquia hispnica, primer amb la Uni dArmes del comte-duc dOlivares (15871645) i, desprs amb la Nova Planta, instaurada pels Borbons. Quan sorganitz el catalanisme poltic, en el trnsit del segle XIX al XX, lanticatalanisme tenia ja una tradici de segles. Al Pas Valenci, en canvi, lanticatalanisme s un fenomen recent, alimentat i explotat hbilment, de la Transici en, per la dreta autctona i no sols per la ms reaccionria per a minar lhegemonia electoral de les esquerres, acusades dalinear-se amb lenemic exterior, de fomentar la catalanitzaci de la llengua i la cultura valencianes. El blaverisme, dit aix perqu oposava a les quatre barres compartides pels territoris de lantiga Corona dArag, enarborades ara com a voluntat de futur dels Pasos Catalans, la franja blava supletria que hi afegeix la bandera de la ciutat de Valncia i que els socialistes acabaren acceptant com a senya didentitat de la nova Comunitat Valenciana, heret les accions violentes que havia protagonitzat lextrema dreta durant el nal del franquisme i els anys de la Transici. El discurs secessionista, que en alguns moments arrib a adquirir tons realment esperpntics, en denunciar la pressumpta espoliaci del patrimoni cultural i espiritual valenci mos ho volen furtar tot: la llengua, el Tirant, Ausis March, la paella..., no anava dirigit tant contra els catalans del Principat com contra els renegats que els feien de quintacolumnistes al Pas Valenci. De fet, els atemptats de la ultradreta, contra persones, entitats i institucions de marcada signicaci catalanista, es circumscriviren al territori valenci i mai no arribaren a Catalunya. Per aconseguien el seu objectiu: intimidar la societat valenciana, installar un clima de divisi i conicte permanent, encalar les noves autoritats democrtiques... El conicte, b que es veu de seguida, no s lingstic ni sociolingstic o cultural, tot i que estem lluny del grau de normalitzaci que seria desitjable i que la confrontaci no s tant entre el catal i el valenci, sin com ho ha estat sempre, des dels inicis dels Temps Moderns, entre el valenci i el castell. El conicte s poltic, perqu s articial, no apella a la ra sin a les vsceres, ha estat creat i mantingut sobre la base, s veritat, del regionalisme folklric i panxacontent, prefusteri per a erosionar ladversari i obtenir rdits electorals. I la prova s que, tot i la forta davallada que ha experimentat als darrers anys, orfe de propostes, de cobertura i de sentit, reviscola amb ms o menys fora cada vegada que sacosta una nova cita amb les urnes. Lanticatalanisme continuar existint mentre sigui necessari, mentre reporti benecis als seus mentors, per no s ja, com ho arrib a ser en els seus millors temps, una fora poltica i social determinant en la vida valenciana. Que lanticatalanisme shagi anat diluint al Pas Valenci, perqu ha deixat de ser til b s veritat que desprs dun brillant full de serveis al partit que ocupa ininterTARDOR 2007 EINES | 107
Mostres de la unitat dels Pasos Catalans la trobem amb la representaci territorial del la Fira del Llibre de Frankfurt o el treball conjunt de les universitats a la Xarxa Joan Llus Vives
rompudament totes les instncies de poder valencianes des de fa dotze anys no vol dir que els seus efectes perversos no continun deixant-se sentir. A la Fira del Llibre de Frankfurt, on enguany la cultura catalana s invitada dhonor, hi haur la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Govern dAndorra i molts altres representants dels territoris on es parla la llengua catalana, per no hi haur cap representant de la Generalitat Valenciana. No perqu aquesta no cregui en la unitat de la llengua, sin perqu reconixer-la li resultaria polticament inconvenient. s ms fcil, i menys oners en termes poltics, collaborar amb la Real Academia Espaola i totes les acadmies de la llengua dels diversos pasos hispanoamericans, com ha fet la Generalitat Valenciana amb una edici commemorativa dels quatre-cents anys de la primera edici del Quixot, que collaborar amb lInstitut dEstudis Catalans o lObra Cultural Balear en una iniciativa semblant relativa a la cultura catalana. I aix, naturalment, t uns costos enormes, en presncia, en suports, en normalitat, per a la cultura catalana al Pas Valenci. Fa trenta anys, els pares de la Constituci espanyola, i els lders dels grans partits estatals que hi havia al darrere i que tancaren lacord nal, sho creien, aix dels Pasos Catalans. Per aix els prohibiren. Trenta anys desprs, els Pasos Catalans no sn ni ms possibles ni ms impossibles que aleshores. Continuen sent una possibilitat i una necessitat de futur. En molts terrenys, i no sols
en el de les entelquies o les utopies, sn ja una realitat tangible. Finalment, el Pas Valenci estar present a Frankfurt, no sols a travs dels seus escriptors i editors, de les seves universitats, sin tamb institucionalment grcies a lacord signat entre els ajuntaments de Gandia, Morella i Sueca amb lInstitut Ramon Llull, que gestiona la projecci exterior de la cultura catalana i que s qui socupa dorganitzar i coordinar els actes de Frankfurt. El Ramon Llull edita tamb una revista en angls, Transfer, que es nodreix dels continguts publicats en revistes culturals del Principat, les Illes i el Pas Valenci i que es fa a Valncia. Les vint universitats dels Pasos Catalans fa temps que funcionen mancomunadament en la Xarxa Joan Llus Vives, que comparteixen recursos i estratgies, que organitzen iniciatives conjuntes, que uneixen la seva veu en declaracions institucionals en defensa duna llengua i una cultura no sols literria comunes. I, naturalment, hi ha un mercat editorial i, en menor mesura, audiovisual compartit i amb un gran potencial dexpansi. Els Pasos Catalans sn ja, avui, alguna cosa ms que una pura illusi de lesperit. Naturalment, els ritmes de la seva construcci sn molt diferents dun territori a laltre. Per no hi ha motius per a la desesperana, per a pensar, com ja apunten alguns, que lnica possibilitat de Catalunya passa per la seva renncia als Pasos Catalans. Un bell somni irrealitzable. I tamb un llast. Els Pasos Catalans sn lnica possibilitat nacional per al Pas Valenci i les Illes, per tamb per al Principat, malgrat el seu ma-
Els Pasos Catalans no sn un impossible, sin una necessitat de futur, lnica possibilitat nacional per al Pas Valenci i les Illes, per tamb pel Principat
jor pes demogrc i el major nivell de conscienciaci poltica i nacional. La histria continua oberta, per escriure. Al cor dEuropa, a Blgica, estan passant coses interessants ara mateix. I caldria estar-hi atents. El temps i els avanos democrtics juguen a favor nostre. |
+ INFO
Fonts
A Constituci Espanyola, de 27 de desembre de 1978
NAVE GAD OR
La nova Esccia
Xavier Solano* | xavier.solano@staff.snp.org
Darrerament, diferents nacions sense Estat dEuropa estan protagonitzant importants avenos entorn la capacitat de decidir lliurement el seu futur poltic. El referndum de Montenegro del maig de 2006 va assentar el precedent de la implicaci de la UE en un procs dautodeterminaci, xant a travs dun protocol les condicions per validar la independncia daquest territori de lantiga Iugoslvia. Lluny de ser un cas allat, aquest agost el govern escocs de lSNP va presentar Choosing Scotlands Future-A National Conversation, un document que com exposa Xavier Solano t la voluntat de guiar el procs de construcci duna Esccia independent dins de la UE.
Ara fa ben poc, el nou govern independentista escocs va celebrar els seus primers cent dies al capdavant de ladministraci daquest pas. LScottish National Party (SNP), tot i no tenir prvia experincia executiva i de trobar-se en una situaci de govern en minoria, no ha dubtat a accelerar els motors del vaixell Esccia per posar-los a
* Analista poltic de lSNP i autor del llibre El mirall escocs (ed. La Magrana)
En cent dies de govern, lSNP ha desenvolupat importants accions en matria deducaci, economia, transports, salut, universitats, energia, medi ambient i, bviament, autogovern
tota mquina des de bon comenament. Les rees de les accions de govern en aquests tres mesos i escaig han estat diverses. Entre elles cal destacar educaci, economia, administraci, transports, salut, universitats, energia, medi ambient i, bviament, autogovern. Dues altres actuacions a tenir en compte sn la reducci de lequip ministerial a tan sols sis Secretaris de Gabinet incloent el Primer Ministre i deu ministres i lestabliment del Consell dAssessors Econmics, que t com a objectiu presentar mesures per incrementar duna manera sostenible el creixement de leconomia escocesa. Entre els membres daquest consell trobem dos Premis Nobel dEconomia, lexpresident del cinqu banc ms important del mn i un rector de la Universitat dOxford. I un detall interessant: cap dells cobra cap honorari per fer aquesta feina. Es una qesti de prestigi. A nivell universitari el govern de lSNP ja ha eliminat el graduate endownment, una mena de taxa de vora 3.000 euros que tot estudiant universitari havia de pagar en acabar els estudis. Daquesta manera, la universitat a Esccia torna a ser totalment de franc. Es a dir, cap estudiant escocs no paga ni un euro pels seus estudis. En transports, el nou govern ja ha decidit abolir els dos darrers peatges que quedaven a Esccia. Aix, Esccia es convertir aviat en un pas lliure de peatges. En educaci, el nou executiu ja ha fet disponibles els fons econmics necessaris per a la contractaci de nous professors de primria per mirar de reduir el nombre dalumnes
a tan sols 18 per classe i, alhora, tamb per mirar doferir 16 hores setmanals de franc a les llars dinfants, per a tots els infants dentre 3 i 5 anys. En matria denergia, sha creat el Guardo Saltire, per promocionar i prestigiar els esforos en un camp clau en el futur dEsccia: les tecnologies renovables. Un sector que, amb el temps, hauria de ser tan rendible com per substituir els benecis que avui provenen de lextracci del petroli del Mar del Nord. Alhora, el nou govern escocs tamb sha comproms a reduir en un 80% les emissions de gasos amb efecte hivernacle dara al 2050. Finalment, i com a punt estrella, lSNP ha comenat a negociar amb el govern britnic el trasps de competncies necessries, de manera urgent, per a Esccia, com ara la que fa referncia a la legislaci darmes de foc, i tamb ha publicat un document de consulta on sestableixen els arguments per a la celebraci dun referndum que contempli la possibilitat de la independncia dEsccia: Choosing Scotlands Future-A National Conversation. LSNP es caracteritza per explicar les coses duna manera planera, acurada i rigorosa per evitant tecnicismes i complexitats que podrien generar malentesos entre els ciutadans. Lobjectiu dun partit poltic s tenir un projecte potent i agosarat pel pas i transmetrel en un format entenedor per a tothom. El document de consulta sobre el referndum que ha presentat lSNP, de 49 pgines, no s una excepci a aquest estil de fer les coses. El pri-
Amb el document A National Conversation lSNP busca establir un dileg clar, sincer i sense complexos sobre la independncia amb la ciutadania del pas
mer dels sis captols deneix qu era Esccia abans del procs de Devoluci, s a dir, abans de la restauraci de les institucions poltiques escoceses. Desprs detalla el que ha representat la restauraci del parlament per al pas i lestat de les relacions entre Westminster i Holyrood nom popular pel que es coneix el Parlament escocs. Finalment, estableix quins canvis shan produt en aquests darrers anys en matria de competncies transferides a Edimburg. Una vegada constatat el procs de canvi, linforme presenta les propostes dels diversos partits per a una nova etapa que, necessriament tamb tindria un carcter evolutiu. Es a dir, aquest primer captol presenta la poltica nacional com el que s: un subjecte en constant canvi i evoluci. Per tant, sincideix en qu el canvi no s un element a tmer, sin un element natural. El segon captol fa referncia a la distribuci de competncies entre Westminster i Holyrood. Parallelament, aprota per defensar la reclamaci de ms poders i nexplica les raons en grans blocs: transparncia, ecincia, increment de la riquesa, millor seguretat... ingredients per afavorir que Esccia esdevingui una societat ms justa, ms ecolgica, ms competitiva, amb ms presncia internacional... Lexplicaci del fet nacional ve recollida en el captol tercer. No tot es redueix a factors com la ecincia, la riquesa o el benestar. Esccia, igual que Catalunya, s una naci millenria amb un passat sobir. En aquest document tamb es recorden les dates ms importants de la
histria escocesa, entre elles, la uni de les corones anglesa i escocesa i la uni poltica amb Anglaterra. Aquest tercer captol s cabdal. Explica, duna manera molt planera, el que signicar la independncia per Esccia des del punt de vista de les institucions poltiques del pas. Tamb parla de les negociacions que tindrien lloc per aconseguir-la, de les conseqncies que sen derivarien i descriu com quedarien establertes les relacions entre Esccia i la resta de les illes britniques, incloent-hi la Repblica dIrlanda, i les relacions amb la monarquia. El quart captol fa referncia als canvis constitucionals viscuts al Regne Unit den de la restauraci de les institucions poltiques a Esccia, Galles i Irlanda del Nord. Tamb del Green Paper, publicat pel govern britnic sobre les possibles reformes constitucionals que podrien tenir lloc al Regne Unit en un futur proper. Finalment, parla de les relacions entre la Repblica dIrlanda i el Regne Unit a travs del British-Irish Council. El cinqu i penltim captol tracta del referndum i del procs legislatiu que lhauria de fer possible. I en aquest punt, no senganya a ning. Es diu que el resultat dun referndum no s vinculant i que, en cas de sortir escollida lopci independentista, caldria laprovaci duna llei per part del Parlament britnic i duna altra per part del Parlament dEsccia. En aquest captol tamb sintrodueix la possibilitat que el referndum ofereixi ms de dues opcions a escollir pels ciutadans. s a dir, que els escocesos podrien optar per tres possibilitats: mantenir lactual staTARDOR 2007 EINES | 115
El govern escocs presenta la poltica nacional com el que s: un subjecte en constant canvi i evoluci. Per tant, sincideix en qu el canvi no s un element a tmer, sin un fet natural
tus quo, optar per la independncia, o escollir la possibilitat dun estadi intermedi, que noms plantejaria un augment signicatiu de poders per a Esccia. Daltra banda, i pel que fa a la titularitat de la competncia per a convocar un referndum daquestes caracterstiques, tan el Parlament escocs com el britnic podrien aprovar una llei per a la seva celebraci. El captol acaba amb un esborrany del que podria ser la proposta de llei del govern escocs. Aquest esborrany tamb proposa una possible pregunta pel referndum: El govern escocs hauria de negociar un acord amb el govern del Regne Unit pel qual Esccia esdevindria un estat independent? La proposta de pregunta ja va ser elaborada conjuntament amb lalt funcionariat escocs per aix evitar qualsevol invasi de competncies des de Holyrood. El govern escocs, com el catal, ha negociat diverses vegades canvis en les relacions amb els governs estatals. Per tant, una pregunta daquestes caracterstiques entraria totalment dins el rgim competencial vigent. El sis i darrer captol s el que dna nom a tot el document: A National Conversation. Precisament perqu recull el principal objectiu daquest primer pas del govern de lSNP en matria de referndums: establir un dileg clar, sincer i sense complexos sobre la independncia amb la ciutadania del pas. El captol sis, per tant, analitza els arguments que han portat al govern escocs a creure necessari iniciar aquest dileg amb la societat. Aix, sexplica que malgrat que Esccia ha guanyat una ex116 | EINES TARDOR 2007
perincia important en la gesti de part dels seus afers en els darrers anys, tots els partits sn conscients de les limitacions del present sistema competencial. Tanmateix, com que no hi ha un acord entre les forces poltiques sobre quin hauria de ser el proper pas a seguir, el govern escocs insta a les entitats, organitzacions i particulars a participar en el debat. Sescoltar la veu dels ciutadans i el govern promour el debat institucional amb la societat, tenint en compte totes les possibilitats. Aix vol dir, per tant, que es proposar un referndum, com diem, que podria contemplar dues o tres de les segents opcions: continuar com sest, demanar ms poders per a la cambra escocesa i la opci que defensaria el govern escocs, la creaci dun Estat independent membre de la UE. Ara b, no ens enganyem. LSNP mant un govern en minoria que depn de la voluntat del Parlament dEsccia. I en aquests moments, noms els 47 diputats de lSNP i els 2 del partit dels verds Scottish Green Party (SGP), dun total de 129 diputats, sn partidaris de celebrar el referndum i de la independncia. Ocialment, la resta de diputats no noms estan en contra de la independncia sin que tamb ho estan de fer la consulta als ciutadans. Davant daquesta situaci, lestratgia de lSNP ha estat i s molt clara: el govern de lSNP est aprotant lactitud tancada dels partits unionistes per convncer a la gent que lSNP i els verds sn els dos nics partits que realment volen posar el futur del pas a les mans dels seus ciutadans.
LSNP argumenta la voluntat de ms poder en clau de transparncia, ecincia, increment de la riquesa... ingredients per afavorir que Esccia esdevingui una societat ms justa
La resposta poltica no sha fet esperar. El 28 dagost els tres partits escocesos amb seu central a Londres, s a dir, el partit laborista Scottish Labour, el conservador Scottish Conservatives and Unionist Party i el liberal demcrata Scottish Liberal Democrats, emetien un comunicat conjunt que comenava aix: Els nostres tres partits comparteixen lobjectiu de construir una Esccia forta i prspera que formi part dun Regne Unit fort i prsper. La segona frase del comunicat era prou clara: Rebutgem la independncia. La resposta del portaveu del govern escocs de lSNP tampoc no es va fer esperar: El tren de la National Conversation ja ha deixat lestaci i els tres partits amb seu a Londres hauran de decidir a quin vag volen pujar. s a dir, el projecte va endavant. Aquest tren sobiranista que, a primer cop dull, podria semblar un projecte individual de lSNP i mancat de recolzament social, a lhora de la veritat compta amb el suport del poble dEsccia. O almenys aix s el que diu la darrera enquesta, que mostra clarament com tres de cada quatre escocesos el 74% volen que es celebri el referndum1. Lestratgia desenvolupada per lequip tcnic de lSNP de fer pals, davant la societat, la clara voluntat del govern escocs de preguntar al poble, ha forat, inevitablement, als partits unionistes a situar-se i a confessar pblicament que ells no sn partidaris de deixar aquests temes en mans dels ciutadans.
1 The Sunday Times, 19 dagost de 2007
La proposta A National Conversation preveu que els escocesos puguin escollir entre lactual status quo, laugment de lautogovern o per una Esccia independent membre de la UE
Aquesta legislatura ser molt complicada. Un govern en minoria, per fora, ha de ser molt hbil a lhora daconseguir tirar endavant un programa electoral, evitant a tothora el bloqueig dels tres partits unionistes. De fet, aquestes tres formacions amb seu a Londres, tindrien molts problemes per justicar davant el Regne Unit el seu suport a la celebraci dun referndum a Esccia que ha proposat un govern independentista. Amb tot, segurament, ms dun diputat daquestes formacions, com a demcrata, acceptaria i recolzaria la celebraci de qualsevol consulta popular. El suport popular per la independncia dEsccia ha estat tradicionalment molt voltil. El mes de novembre del 2006, per exemple, una enquesta2 mostrava que el 31% de la poblaci donava suport a la independncia. Dies ms tard, una altra enquesta mostrava un suport del 51%. Les raons per aquesta volatilitat sn diverses: la formulaci de la pregunta, les campanyes meditiques a favor o en contra duna determinada opci... LSNP ja fa temps que defensa i publicita arguments ideolgics molt slids a favor de la independncia. Lequip de lSNP ha fet els deures i els ha fet b. Ha trobat arguments molt poderosos i difcils de rebatre. Fins i tot en aquelles situacions on regna la incertesa com, per exemple, quan es parla del dia de lendem de la independncia. Fins i tot en aquest punt, lSNP ha sabut superar ideolgicament els partits unionistes i oferir uns arguments compactes, esperana2 YouGov Poll. Novembre de 2006.
dors i que segueixen una lgica. La feina ara s fer arribar aquest missatge a tothom. I per aconseguir-ho cal un segon element molt important: disposar del millor missatger possible. Per acabar-ho dentendre, xem-nos per exemple en un sector que tradicionalment ha estat conservador i reticent a donar el seu suport a un procs de canvi o de separaci a Esccia: lalta i mitjana burgesia. Per mirar de convncer aquest sector cal, com hem dit, un missatge amb una base molt slida. Per tamb cal un missatger de primera, un missatger que parli la seva mateixa llengua i que sigui respectat per la seva trajectria professional. Aquest home a Esccia s en Jim Mather i ara mateix s el Ministre dEmpresa, Energia i Turisme del govern escocs. Ell s, segurament, un dels millors poltics que he tingut la sort de conixer. I la seva vlua potser rau en el fet que s un poltic de vocaci. El senyor Mather havia estat director de marketing duna multinacional del Regne Unit i va decidir-se a crear les seves prpies empreses ns a esdevenir, ja fa anys, un empresari dxit. Quan ell parla, els empresaris se lescolten amb atenci. I quan ell escolta als empresaris, ho fa parant lorella i el cervell al 100%. Assistint a aquestes trobades hom se nadona que no s un debat entre poltics i empresaris. s un empresari convencent a daltres empresaris que la via racional ms avantatjosa s donar suport a la formaci independentista. No cal dir que ell va jugar un paper fonamental alhora de convncer Sir Geor-
La darrera enquesta mostra com tres de cada quatre escocesos volen que es celebri el referndum, rearmant la clara voluntat del govern escocs de preguntar al poble
ge Mathewson, lexpresident del cinqu banc ms important del mn, a donar suport pblic a la independncia i, per tant, al candidat de lSNP, Alex Salmond. Cal tenir en compte que Sir George Mathewson ha estat lhome que ha fet possible que el Royal Bank of Scotland sigui set vegades ms gran que la Caixa i que dobli els benecis de la Coca-Cola cada any. Es evident que si lSNP volia convncer a un home daquesta talla, calia un missatger de primera. Una de les coses ms sorprenents que trobem en el funcionament intern de tots els partits poltics dEsccia s lactitud oberta i la mentalitat empresarial que hi regna, ns i tot en el cas dels partits situats a lesquerra de larc parlamentari, com ara lSNP. Jo mateix, abans de treballar per lSNP, no coneixia a ning daquesta formaci. De fet, vaig assabentar-me de la convocatria de la que avui s la meva feina danalista al partit perqu lSNP la va anunciar pblicament. I abans daconseguir-la, vaig haver de passar un procs de selecci similar al duna empresa privada: diverses entrevistes amb un jurat de ns a sis persones, entre ells els mxims responsables, i proves tcniques. Em van oferir la feina, tot i saber que abans havia treballat per la que avui s la cap del Scottish Labour, es a dir, lactual cap de loposici a Esccia, la senyora Wendy Alexander. Aquestes coses no passen a tot arreu. Aix diu molt de la mentalitat dun partit. A Esccia i, concretament a lSNP, es valora molt lecincia i es treballa de manera molt professional. Per aix els resultats arriben, i sn bons. Un partit que es proposa la independncia duna naci ha de ser el doble decient que els altres, perqu no es pot permetre errades. I per aix necessita lequip de professionals ms competent. Per aix lSNP ha guanyat les eleccions. Perqu no ha coms errors i ha treballat i treballa de manera seriosa. A poc a poc, com deia, he anat entenent com dimportants sn els missatgers i els seus assessors. LSNP ha creat el millor equip poltic dEsccia dirigits per un lder excepcional. I aix no ho dic perqu en formi part. Aix ho dic perqu treballem amb professionals de primera categoria no noms provinents dEsccia sin tamb dels EUA, dItlia, de Canad, dAnglaterra i de Catalunya. I els fets ho demostren: som lnic partit de tota Esccia que no ha perdut escons, de fet som lnic que nha guanyat. I ho hem fet passant de 25 a 47 escons, quasi el doble. Un altre factor a tenir en compte en aquest procs envers el triomf electoral s que lSNP ha aconseguit aquesta victria des de loposici. Alguns poltics catalans consideren que estar-se a loposici s el cementiri poltic. Aqu dalt, en canvi, al fet destar-se a loposici li diem la terra de les oportunitats. Molts diputats de lSNP creuen que noms hi ha un lloc millor que estar-se a la oposici, i s estar dirigint un govern. La prova la tenim en el fet que, una vegada celebrades les eleccions del maig passat, el Scottish Liberal Democrats, tot i trobar-se en una posici molt cmoda per entrar al govern per tercera vegada conTARDOR 2007 EINES | 119
El resultat del referndum no es vinculant i, en cas de sortir escollida lopci independentista, caldr aprovar una llei que ho ratiqui al Parlament britnic i al Parlament dEsccia
secutiva, va decidir restar a loposici i no donar suport ni a lSNP ni al Socottish Labour. La ra? Desprs de 8 anys en un govern no dirigit per ells, els liberal demcrates tornaven a treure el mateix nombre descons que a les primeres eleccions escoceses de 1999. s a dir, 17 escons. En vuit anys de govern compartit no havien avanat res. Ara han decidit romandre a la oposici. Per tant, ara s el torn de lSNP, governant en minoria, per dirigint. He dit abans que ser una legislatura summament complicada i dura. Sn quatre anys durant els quals els poltics i els seus equips hauran destar al 100% cada dia. Per Esccia sest movent. I en poltica no hi ha res ms bonic que aix, perqu aix vol dir que anem a alguna banda. |
+ INFO
Llibres
Solano, X., El mirall escocs. Dria Editors La Magrana. Barcelona, 2007.
Fonts
A Choosing Scotlands Futute A National Conversation de A Yougov Poll, Scottish Parliament Voting Intention. Novembre de 2006 2007
Enllaos
d Govern dEsccia
www.scotland.gov.uk
d Parlament Escocs Holyrood

www.scottish.parliament.uk
d Scottish National Party

www.snp.org
d Yougov Poll
www.yougov.com
B LOC
El fracs de la via estatutria obre un nou horitz cap a lEstat i el dret a decidir
Josep Huguet | Conseller dInnovaci, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya | conseller.iue@gencat.net
Les apagades elctriques, la indenici de lEstat sobre laeroport del Prat i el pssim funcionament de Rodalies posen de manifest el preu de la dependncia. El malestar generalitzat a Catalunya ha comportat que amb un any de vigncia de lEstatut ms dun 60% dels catalans considerin aquesta autonomia decient. Una ocasi perduda, tot i que una oportunitat per a la presa de conscincia. Aquells que titllaven la posici dEsquerra prpia duna poltica del tot o res ara lha assumit com a prpia. En certa manera els darrers esdeveniments ens donen la ra amb la posici de fermesa i coherncia davant lEstatut retallat. La mateixa coherncia que, per altra banda, ens avala per defensar el desplegament de lEstatut, sabent que les parets mestres de lautogovern van caure en labraada Mas-Zapatero. LEstatut era la prova del cot de la voluntat federalitzant de Zapatero i aquest cot sennegr quan es passar de les promeses als fets. Es podria pensar que no calia passar aquest prova, veient com de greixosos sn alguns dels racons de laparell de lEstat, ns i tot gestionats pel que semblava ser la seva cara ms amable. Per no fem poltica noms pels convenuts, tamb tenim el deure dintentar portar a terme els nostres principis mitjanant les vies democrtiques que estan al nostre abast, posant a prova els dics de contenci del constitucionalisme. Calia obrir els ulls a molts catalans i catalanes fent aorar les contradiccions dun PSOE que mai sarrisca a quedar fora de joc en
la disputa dels vots del nacionalisme espanyol i dels qui durant 23 anys no satreviren a fer res que molests als vens. En certa manera, el procs estatutari ha posat a ladolescncia poltica catalana i ens obliga a dir qu volem ser quan siguem grans. Ara s lhora diniciar rutes alternatives, illusionants, per realistes i factibles. La reforma de la Constituci, considerant les majories que lhan de fer possible, presenta un recorregut previsiblement del tot insucient. Per no tothom ho sap. Hi ha gent molta ms dels que som independentistes que sen van de lautonomisme per encara creuen en un Estat federat. LEstat saconsegueix des del govern, encara que sigui autonmic. Ho demostr Enric Prat de la Riba amb una simple Mancomunitat. I la naci es fa des de la societat civil, reivindicant el dret a decidir. Per, de moment noms un 15% vota un partit independentista i per tant cal molta feina per convncer al 35% restant necessari per congurar una majoria absoluta. Cal fer Estat des del Govern garantint la preeminncia de la llengua catalana, la integraci social i nacional de la immigraci... per tamb mobilitzar la societat civil entorn de tes concretes en el nostre autogovern que solucionin problemes tangibles RENFE, aeroports... i que ens ajudin a recuperar una autoestima i una autoconana tocades per la incapacitat dels partits majoritaris daguantar el primer pols amb Madrid. |
FR U M
Alfons Lpez Tena
Els espanyols no han acceptat i no acceptaran mai la plurinacionalitat de lEstat

Com neix la decisi de fer aquest llibre? Jo vaig comenar a preparar-lo a nals de 2003, en realitat hi he estat 3 anys, fent-lo. La idea era que, tenint en compte que ja havien passat els anys sucients del rgim democrtic espanyol, fer un balan de com havia funcionat, de quin era el seu funcionament real, de quina era la situaci de Catalunya en un Estat com lespanyol tenint en compte quin s el seu funcionament i intentar integrar coses per fer un plantejament global, ja que no nhi havia cap des de les obres de Joan Fuster i de Jaume Vicens Vives. No shavien integrat tres coses. La primera s la democrcia mateixa, perqu sempre el catalanisme i el nacionalisme catal, el poltic i no poltic, shavia mogut en un marc autoritari o en una dictadura, i per tant el primer objectiu era aconseguir la democrcia i la llibertat. Un cop consolidat aix, quin era lescenari dun nacionalisme catal que s minoritari en un Estat que est al servei duna altra naci. La segona idea que calia afegir en aquesta obra s la globalitzaci, ja que Catalunya sempre shavia mogut en el mercat dels productes de lEstat, i amb lentrada a la UE, amb leuro i amb la globalitzaci, calia veure quines oportunitats i dicultats es generaven. I la tercera s a partir duna srie de corrents
Eduard Illa i Sergi Sol | Periodistes David Campos | Fotgraf
Alfons Lpez Tena (Sagunt, 1957) t un ferm comproms amb el pas que arrenca amb la fundaci de la Junta Democrtica i el Consell de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci quan estudiava Dret a la Universitat de Valncia. Membre dmnium Cultural, dAcci Cultural del Pas Valenci i fundador de la Societat Catalana dEstudis Jurdics del IEC, actualment forma part del Consell General del Poder Judicial, responsabilitat que li ha perms conixer en primera persona el joc poltic estatal, element que lha autoconvenut que han concls els projectes comuns amb lEstat espanyol. Fruit daquestes reexions, neix el llibre Catalunya sota Espanya. Lopressi nacional en democrcia (Dria Editors - La Magrana. Barcelona, 2007), una obra que replanteja amb termes molt clars el cam que Catalunya ha de seguir per continuar existint.
El meu llibre ha estat rebut positivament per sobiranistes i independentistes de Convergncia i dEsquerra i molt negativament per espanyolistes i regionalistes com per exemple Duran
intellectuals, destudis postcolonials i subalterns, sobre la relaci de dominaci en lmbit home-dona, negre-blanc, heterosexual-homosexual, metrpoli-colnia, centre-perifria... Molts sn pertanyents a lmbit angloameric i com que a Catalunya el pensament sempre ha anat molt lligat als francesos, aqu sn bastant desconeguts. I he intentat fer un empelt daquests corrents dels ltims vint anys en el pensament del catalanisme.
Per tant, el llibre no t res a veure amb la seva experincia com a vocal del CGPJ? Lexperincia va relacionada amb una altra cosa. Quan vaig comenar el llibre portava dos anys al CGPJ, per el Consell no va ser una sorpresa en el sentit que jo no mespers que fos aix, sin en la diferncia que hi ha en tenir un coneixement teric i lluny, i tenir un coneixement de dins duna instituci de lEstat i per tant, dins de tot el que suposa el funcionament de lEstat, veure com funciona i quines propostes ideolgiques hi ha al darrera. Aix va ser la conrmaci, per una mica com Sant Toms, no s el mateix creure que tocar. Per vost durant la presentaci del seu llibre va dir que havia cregut en lEspanya plural, per que ja no hi creu desprs de lexperincia viscuda. Jo pensava que era improbable per possible. Un cop he estat all, veig que s directament impossible. No s que penss que el ms normal era lassumpci de la plurinaci130 | EINES TARDOR 2007
onalitat de lEstat, per jo pensava que hi havia elements que podien fer avanar en aquesta via.
Ara ja no t cap esperana? No. Sha publicat el llibre ara per recomanacions de leditorial, jo tenia clara una cosa: el llibre lhavia de treure en el moment en el qual jo tingus la percepci que a Catalunya hi havia la sensaci de fracs. Per aix era necessari que primer sintents lEstatut i desprs que fracasss. Per el llibre ja estava fet. Estava convenut que lEstatut no aniria b? Estava convenut que no aniria b, per una cosa s que tu ho pensis i laltra que ho comprovis. Si lEstatut hagus anat duna altra determinada manera, i mestic referint a la seva situaci actual, hauria signicat que jo estava equivocat sobre all que estava escrivint. El procs de lEstatut ha conrmat que el diagnstic era correcte. Com creieu que ha estat rebut aquest llibre entre la classe poltica catalana? El llibre ha estat rebut de forma molt positiva en sectors sobiranistes i independentistes de Convergncia i Esquerra, i de manera molt negativa pels sectors espanyolistes o regionalistes, com ara Duran, per exemple. Sesperava una reacci diferent? Jo el que no preveia en absolut era que aquest llibre fos
Les forces poltiques de Catalunya no comptaven que el TC t lltima paraula i que es faria servir pel PP i pel PSOE per carregar-se all que no van poder retallar per la via de lacord
un xit de vendes. No est redactat duna manera planera, s molt dens. La pretensi era, si anava b, que fos un llibre inuent per no que fos un llibre amb ress popular massiu, com sha convertit.
I amb aquest ress meditic, tampoc hi comptava? Comptava fer un llibre no acadmic, sin que fos un llibre didees per al nacionalisme catal, per no de ress massiu. Aix s que ha estat una sorpresa, en el sentit que el pas est pitjor del que jo em pensava. Perqu el fet que un llibre redactat daquesta manera es vengui al Caprabo de Badalona, per exemple, indica que existeix una sensaci molt ms generalitzada del que jo em pensava de fracs de les aspiracions de Catalunya a lEstat espanyol. A qu atribueix aquest fracs? Al tacticisme poltic, a una estratgia equivocada? Ho atribueixo a que s que era necessari, per dir una data, ns a lentrada a leuro. s a dir, hi havia uns propsits conjunts, que a totes dues parts ens convenia: lestabliment de la democrcia, lacabament del poder militar, lentrada a la UE, lestabliment de leuro... Un cop assolit tot aix s quan esdevenen projectes absolutament contraposats, no hi ha cap element que pugui ser positiu per ambdues parts. Per tant, el fracs no s perqu shagin fet les coses malament des de Catalunya, el fracs s que per poder fer les coses b s necessari que hi hagi alg a laltra banda. I laltra banda, una vegada ha assoTARDOR 2007 EINES | 131
El TC no s un tribunal imparcial. s un tribunal nomenat exclusivament per la part espanyola
lit el que volia, no t el ms mnim inters en modicar un estat de coses que li donen tot el poder i tota la capacitat de decisi en termes econmics. I aix aboca Catalunya a la destrucci.
Creu que organismes internacionals com la UE poden debilitar el poder dEspanya en aquesta hostilitat contra Catalunya? La UE s una uni dEstats, i la UE noms et dna capacitats si ets un Estat, si no ho ets, no ten dna cap. Ara b, Catalunya no est representada a la UE i ning vetlla pels seus interessos, per com a tal, la UE no actua de forma deliberada contra els interessos de Catalunya. Per posar un exemple, quan es descobreix que lEstat ha fet 111 convenis de navegaci aria des de 1982 ns a 2003 i amb molts dells sestableix duna manera expressa com ara amb Canad per Toronto, amb EUA per Miami, amb Tailndia per Bangkok ... que els vols no poden sortir ni aterrar des de laeroport de Barcelona, la UE fa un conveni amb els EUA de legislaci del trc aeri, establint que tots els aeroports es puguin fer servir. La diferncia s que la UE no especica que els aeroports que no es puguin utilitzar siguin els de Catalunya, aix ho fa lEstat espanyol. Per tant, no s que la UE sigui contrria als interessos de Catalunya, s indiferent. Per posar un altre exemple, quan es va fer lautopista que va dAlacant ns la frontera, es va fer per imposici del Banc Mundial. Quan el rgim de Franco sesfondrava i necessitava cr132 | EINES TARDOR 2007
dits internacionals, quan es va fer el pla destabilitzaci, es van posar tres condicions: shavia de fer un tribunal de defensa de la competncia, que sacabs la persecuci contra els protestants i sestabls la llibertat religiosa, i que hi hagus una autopista pel trnsit de mercaderies i de persones a la zona on aix fos rendible, s a dir, a leix mediterrani. Quan no respon a la racionalitat econmica sin que s lEstat qui pren les decisions, s quan es fa lAVE Madrid-Sevilla i les autovies gratutes a tot arreu. No s que els EUA o el Banc Mundial volguessin fer alguna cosa a favor de Catalunya o del Pas Valenci, sin que no tenien una voluntat danar-hi en contra i lautopista es fa on econmicament s rendible. I amb la UE no s que tinguem ms oportunitats, sin que lentrada de uxos internacionals fa que no sapliquin unes regles directament discriminatries i contrries. Pel que fa la moneda comuna, el trade off del segles XIX i XX sempre havia estat que els impostos de Catalunya van cap a Espanya per el mercat espanyol queda tancat, perqu s proteccionista, i aix benecia els productes catalans. Per tant, el dcit scal queda compensat per un supervit comercial. A partir del moment que entres a la UE, en un mercat nic, i comena la globalitzaci duna manera estesa, ja no tens lavantatge de tenir el marc econmic en el marc de lEstat. I en conseqncia, un producte catal es vendr a Sevilla amb la mateixa dicultat o capacitat que el que ve de Frankfurt, de Mxic o de la Xina. I al contrari, per anar a vendre a Mxic o
El TC es divideix en dos sectors amb la voluntat de carregar-se lEstatut. Lnica diferncia s si aix fa mal o no fa mal al govern Zapatero
a la Xina no ests depenent dels permisos dautoritzaci o dels aranzels dentrada i sortida que tenia abans lEstat. Ara ja no t sentit aquella frase dUnamuno Los catalanes se venden el alma por un arancel. Tamb hi ha els boicots, que estan documentats. Cada vegada que des de Catalunya hi ha hagut una reivindicaci, hi ha hagut un boicot a productes comercials, el primer al 1836. Un boicot als productes catalans on lnic mercat s el de lEstat amb Catalunya a dins posa en risc la viabilitat econmica, per quan els productes entren i surten sense cap restricci administrativa, no coneix cap mena defecte. El cava, per exemple, un producte molt identicat amb el boicot com a producte catal, ven a Espanya el 21% de la producci. Per al cava, s ms important el mercat catal, que representa el 22%, i el que est fora de lEstat, que s el majoritari amb el 57%.
Per el sector del cava sembla que no ho vegi de la mateixa manera. Aquesta s una de les raons de fer el llibre. Tot aix s molt recent: lentrada a leuro i la globalitzaci de tots els productes i serveis. En conseqncia, encara hi ha la mentalitat que el mercat espanyol s el mercat natural. El mercat espanyol no existeix, perqu lEstat ja no pot establir tipus dinters, tipus de canvi, aranzels dimportacions i exportacions. Ja no es poden prendre decisions econmiques ni administratives que ens puguin perjudicar directament perqu ja no depenen del govern espa-
nyol. Per aix la mentalitat dins el sector empresarial s tan diferent entre els menors de 40 anys dels que estan per sobre daquesta edat. Un producte com el cava que ven a Espanya el 21% de la seva producci, el que ha de fer s fugir daquest mercat, perqu noms al mercat espanyol tens boicot als productes catalans per ser catalans. Aix no passa enlloc. El ms normal s que el mercat espanyol, on ns fa poc es venia prcticament el 100% dels productes de Catalunya, vagi cap avall, i que el mercat exterior vagi cap amunt.
Pel que es dedueix de les seves paraules, que la classe empresarial i econmica daquest pas canvi dopini, s qesti de temps. S. s qesti dun relleu generacional i que vagin treient les conclusions del que suposa la seva xifra de negoci. Per donar un missatge als empresaris, hi ha algun model a seguir, alguna forma denfortir el pas econmicament davant les decisions de lEstat? Cal que lEstat tingui la menor intervenci possible, com ms liberalisme millor. A menys Estat ms Catalunya. Quina ha estat la reacci dels seus companys del Consell General del Poder Judicial, desprs descriure aquest llibre? No els deu haver fet molta grcia. No hi ha hagut cap reacci en aquest sentit. Ja portem 5 anys, hi ha hagut moltes histries prvies, tant de converTARDOR 2007 EINES | 133
Amb Espanya hi havia propsits conjunts la democrcia, la UE... per un cop assolits no hi ha inters en modicar una situaci que li dna tot el poder. Aix aboca Catalunya a la destrucci
ses, com de vots particulars, com dentrevistes a la premsa. Aix ja ho tenien coll avall. Per altra banda, en tots els casos en qu es tracta una cosa que vingui de Catalunya, la consigna s que no sen parli, es mant el silenci i s com si no exists. Tot el que ha sortit en els mitjans daqu jo els ho he passat mitjanant els reculls de premsa. I aquest recull arriba als vocals del CGPJ, als magistrats del Tribunal Suprem, als magistrats de lAudincia Nacional i als presidents del Consell Superior de Justcia. Per tant, han destar-ne absolutament al cas. Per no en parlen, tampoc excloc que estiguin preparant alguna cosa.
Els mitjans classiquen els membres del CGPJ com a conservadors i progressistes. Qu s el que els diferencia? El mats s lagressivitat, exclusivament. En un cas sn molts agressius i en laltre no tant. I enmig daquesta classicaci, vost desentona una mica, no? O desentonen ells (riu). No ha estat fcil. Jo al principi intentava sempre buscar el pacte i lentesa, per veure si es podien arribar a acords. Desprs tadones que s completament impossible. Per aquest s un organisme molt peculiar perqu es renova sencer cada vegada, i sempre hi ha un perode daterratge en qu tots som nous. Recordo al principi que em deien que mhavia daclarir per on aniria la meva gesti, perqu hi havia 11 conserva134 | EINES TARDOR 2007
Amb un any de vigncia el Govern sha trobat que lEstatut no saplica. Es fan reformes legals directament contrries al que diu lEstatut. No es t en compte absolutament per res
dors, 8 progressistes i dos que no sabien per on anirien, quan des del meu punt de vista hi havia 20 espanyols i un catal.
Amb aquest escenari que vost dibuixa, no nespera gaire dels recursos que shan interposat sobre lEstatut. El Tribunal Constitucional es divideix en dos sectors: el que vol carregar-se lEstatut i el que noms vol carregarse lEstatut. LEstatut sel poden carregar amb unes declaracions dinconstitucionalitat i danullaci i abans de les eleccions generals, de manera que li produeixen problemes al govern de Zapatero. Aquesta seria la opci dels proposats pel PP. O b, que aix es faci desprs de les eleccions i no tant anullant, sin interpretant que lEstatut s constitucional perqu no obliga a res, que s el que fa ladvocat de lEstat en la lnia dels progressistes. Lnica diferncia s si aix fa mal o no fa mal al govern Zapatero. Veu molt negre el futur de lEstatut. El Tribunal Constitucional no s un tribunal imparcial. s un tribunal nomenat exclusivament per la part espanyola, un dels seus membres actuals va ser jefe provincial del Movimiento, i s un tribunal que est al servei de lestratgia poltica daquells que el van nomenar. Aix contribueix al descrdit internacional de lEstat espanyol. s un estat slid, en quant que est basat en una classe polti-
ca, empresarial, administrativa i funcionarial que t molts anys, cinc segles i la solidesa dhaver tingut el domini total. A ms, excepte els ltims anys de democrcia, ha tingut un domini en rgim autoritari o de dictadura. Per s classe de baixa qualitat, en termes generals. s una gent que no coneix ms llengua que la seva, que no sassabenta del que passa a fora i que tenen un sentit molt imperial de la vida.
Un ciutad que se sent identicat noms amb la naci catalana, t garantits els seus drets individuals, davant lEstat espanyol? No. No els t en el cas que els vulgui exercir respecte al fet de ser catal. Per qui integra, el Tribunal Constitucional? Comparem el primer TC amb lactual. O els vocals del primer CGPJ amb els de lactual. En aquell moment es va buscar als millors per ocupar aquests crrecs, provenien de la universitat i en molts casos estaven a lexili. Amb el temps sha anat introduint a gent de formaci molt ms baixa, per tant ms addicte. Mai hi havia hagut un cap provincial del Movimiento ns ara. Aix produeix una cosa: treballen malament i el crdit internacional que t s zero. Aqu poden agafar una llei i interpretar-la com els dna la gana, perqu ho poden fer, per llavors ho llegeixen a Frana, a EUA o a Anglaterra i ho veuen com el que s. No tenen cap mena de prestigi. s com amb laeTARDOR 2007 EINES | 135
roport. Tu pots tenir un sistema aeroportuari basat en la centralitzaci, en no fer pbliques les dades i en tenir una comptabilitat amagada, per amb aix no vas enlloc perqu s el sistema sovitic o el sistema feixista. Amb aix se ten riuen. Aix comporta que en tot el que fa referncia a globalitzaci i contractes a lexterior, les tesis espanyoles no sn admeses per ridcules. A fora veuen a lEstat com una gent inversemblant, estranya, absurda i que tenen unes regles de funcionament arbitrries i contrries a qualsevol parmetre civilitzat. Per aix no deixa de ser interessant per un projecte nacional com el catal. Un altre exemple s que les sentncies del TC espanyol mai
no sn citades en llibres ni articles de lmbit professional, de la mateixa manera que aqu no es citen les sentncies del TC dEgipte o de Bielorssia.
Als darrers mesos sha viscut una guerra poltica de recusacions de membres del TC, amb la recusaci de Pablo Prez Tremps, que ha estat privat de poder deliberar en els recursos contra lEstatut. Com pot afectar aquesta situaci a la sentncia? Aqu, deixant els safareigs a banda, hi ha dues tesis. La dels magistrats propers al PP, que el qu volen s anul lar a efectes de propiciar la caiguda del govern socialis-
Un ciutad que se sent identicat noms amb la naci catalana no t garantits els seus drets individuals davant lEstat espanyol
ta. I laltra s la del sector progressista que no vol anul lar, sin dir que s irrellevant i constitucional perqu no t cap mena deccia. En la part de lEstatut dedicada a lorganitzaci institucional no hi haur cap problema, per tota la resta, uns ho voldran anullar i els altres diran que lEstatut s una norma que est sotmesa a la normativa que es faci al Congrs dels Diputats i per tant, tindrem importncia en funci de qu el Congrs ho digui. Per aix no s nou, passa des de fa molts anys. Per precisament perqu aquest Estatut s potent, ara el TC se lha de carregar. I com que lEstatut s omnicomprensiu, la sentncia tamb ha de ser omnicomprensiva. Posar un exemple duna de les primeres sentncies en la qual van ensenyar per on anava la cosa. La Generalitat, tenint competncia exclusiva en Cultura i Espectacles, lEstat fa un decret amb una regulaci detallada dun determinat tipus de cinemes. Quan la Generalitat ho recorre al TC es va donar la ra a lEstat entenent que s competncia de lEstat perqu t competncia en ordenaci econmica. Aix era per la regulaci dels cinemes pornogrcs, i la premsa es va fer ms ress de com quedaven aquests cinemes que del conicte competencial, per conceptualment suposava carregar-se lautonomia.
Espanya ha canviat? S que els espanyols shan convertit en demcrates quan no ho eren i s que shan convertit en europeistes quan no ho eren. El que no han acceptat i no acceptaran mai
s una plurinacionalitat dins de lEstat. Podrem acceptar que els nomenaments es fessin tots des del Congrs si hi hagus una cultura democrtica al darrera, per no si est totalment en mans de la part contrria. LEstatut actual pretenia que totes aquestes trampes simpedissin de forma detallada, perqu no es pot garantir que laltra part actu amb bona fe, per aix s un text tan extens. Quan es deia que la Generalitat t competncies en cultura es dedicava tot un pargraf a explicar qu vol dir aix. Per aix t un problema: pots tancar les trampes que ja than fet per s difcil que puguis trencar les trampes noves i, per altra banda, com que suposa un canvi de les regles de joc el TC sho carrega. LEstatut diu que lEstat t la obligaci dinvertir a Catalunya en infraestructures el percentatge del PIB durant un perode de 7 anys per compensar la manca dinversions anterior. Doncs aix sho carregar el TC i dir que no s ms que una declaraci, que no s vinculant i que dependr de que cada any els pressupostos generals de lEstat ho recullin o no ho recullin. Aix si predomina el sector progressista, si predomina el sector del PP directament anullaran aquest article. Per el que no pots preveure s que durant la tramitaci de la llei de pressupostos surti el ministre dHisenda i deneixi infraestructura duna determinada manera, com a una part del pressupost de Foment i de Medi Ambient, per no de Sanitat, de Cultura o dEducaci. Per tant, la construcci dun edici per a una universitat o per un institut no s una infraestructura.
El procs de reforma de lEstatut catal constata que lautonomia poltica s una via fracassada
Quina ha de ser la resposta del Govern de Catalunya a la sentncia del TC sobre lEstatut? Totes les forces poltiques de Catalunya, una vegada es va aprovar lEstatut al Congrs i per referndum, ja ho donaven tot per fet i a partir daquell moment venia el desplegament. No comptaven amb qu aix no s ms que una instncia prvia perqu el TC s el que t lltima paraula, i que el TC es faria servir tant pel PP com pel PSOE per carregar-se all que no van poder carregar-se per la via de lacord. Aix deixa les forces poltiques catalanes en un escenari nou que no tenien previst i que han estat conscients, en els ltims mesos, que aix anava daquesta manera. Per altra banda, qu haurem de fer? Des del punt de vista jurdic, res. Perqu aix posa de manifest que lEstat espanyol t unes manifestacions en la seva Constituci i en els Estatuts que a la prctica no serveixen de res. Si Oklahoma vol canviar la seva Constituci all no en diuen Estatut sin Constituci, ho fa el propi parlament dOklahoma i no t cap intervenci ni del Congrs dels EUA ni del Tribunal Suprem. I al contrari, per canviar la Constituci dels EUA cal una majoria reforada de la poblaci i dels Estats. Aqu el sistema s absolutament el contrari. Per modicar lEstatut ho ha daprovar el Congrs i per ells, el text que es va aprovar al Parlament no era ms que un esborrany. Si, posem pel cas, el Parlament volgus retocar una coma de lEstatut, quan aquest arribs al Congrs podria ser modicat de dalt a baix. El Govern de Catalunya es basava en la idea que lEs138 | EINES TARDOR 2007
tatut saprovava, saplicava, es feia el desplegament i a fer poltiques socials. Amb el que ja sha trobat el Govern, s que amb un any de vigncia, lEstatut no saplica. Es fan reformes legals en matries afectades per lEstatut, directament contrries al que diu lEstatut. No es t en compte absolutament per res. s com amb les banderes. Noms hi ha una bandera catalana en els organismes estatals a Catalunya, a lescola judicial per una maniobra que jo vaig fer. Hi ha hagut algun scal que hagi processat alguna autoritat de lEstat per no penjar la bandera catalana, com s que es processen els alcaldes que no posen la bandera espanyola? Les lleis que no volen aplicar no les apliquen i els scals que haurien dactuar, noms acusen als alcaldes que no pengen la bandera espanyola.
Tot aquest procs no pot provocar la lectura que lautonomia poltica s una via fracassada? S. A ms cal tenir en compte que lactuaci en el que no s constitucional s discriminatori en tot all que pugui fer. I sest establint cada vegada duna manera ms crua, sobretot perqu no pot actuar en altres mbits. Ara ja no pot beneciar a Espanya i perjudicar Catalunya ni pels tipus dinters ni pels tipus de canvi, ni pels aranzels dimportaci i exportaci. Noms li queda la qesti scal i la inversi pblica. Hi ha una discriminaci directa contrria, no invertint, no fent infraestructures i no complint el que es fa. En el cas del govern Zapatero, hi ha cinc actuaci-
El ms normal s que el mercat espanyol, on ns fa poc es venia prcticament el 100% dels productes de Catalunya, vagi cap avall i que el mercat exterior vagi cap amunt
ons viries a Tarragona, per en tres anys no se nha acabat cap. I, s clar, aix constava el primer any com una inversi pressupostria a Catalunya per tamb apareix als anys successius.
Feta la llei, feta la trampa. S, perqu ells tenen tot el control. I a ms actuen duna manera deliberada. Ja no tenen aquella mala conscincia de lpoca de la Transici, quan els catalans rem aliats i ens necessitaven per acabar amb la Dictadura i entrar a Europa. El seu llibre ha sortit al mercat de forma simultnia al llibre Entre una Espanya i una altra, de Josep Antoni Duran i Lleida. No coincideix gaire amb vost, quan Duran es rearma en un escenari poltic que vost troba hostil contra interessos nacionals de Catalunya. No noms s hostil als interessos nacionals, tamb als econmics, als culturals i als personals. Durant la Transici el president de la CEOE era Carles Ferrer Salat. Juan Rossell, que pel que guanya ms diners s per seure al consell dadministraci dEndesa, per altra banda s militant del PP i es diu Juan, quan pretn ser president de la CEOE la seva candidatura queda escapada pel fet de ser catal. La diferncia s que durant la Transici la hostilitat era contra els catalans nacionalistes, mentre que ara s contra els catalans, siguin quins siguin. Lexpressi s a los catalanes ni agua. El que volem dir s que els dos llibres surten de forma simultnia i potser el seu missatge s... s contradictori, s. El llibre de Duran parteix de la idea que, per una banda, els catalans hem dassumir cordialment la condici de ser espanyols, i que del que es tracta s daconseguir una millor situaci dins lEstat espanyol. Tamb dedica una part important a explicar als espanyols que el que fan no s correcte i que ho haurien de fer duna altra manera. Es dedica a explicar que tractant aix Catalunya estan matant la gallina dels ous dor, que el TGV sigui dample europeu per connectar amb la xarxa europea, que lautopista sigui per connectar amb Europa, i tots aquests arguments. En canvi, jo el que dic s que als anys 70 i 80, s que shavia dintentar. Per ja han passat 30 anys i durant aquests anys, la resposta a aquests arguments ha estat cada vegada ms agressiva. Hi ha una posici de domini que sexplica per racionalitat. Des del punt de vista espanyol s perfectament racional tenir un aeroport centralitzat a Madrid i que tots els altres aeroports siguin subsidiaris, perqu aix es convertir Madrid en una potncia que li permetr competir amb Frankfurt, Londres o Pars. I si a ms, el principal aeroport subsidiari que crees est en un territori del qual no nests molt segur de la seva lleialtat, per dir-ho aix, perqu sentesten a ser catalans, millor encara. s perfectament racional. Si tu en tens 100 i jo tamb, per mi s perfectament racional que jo en tingui 200 i tu 0. s el que cito al llibre, ens commouen els teus arguments, per no volem arguTARDOR 2007 EINES | 139
La UE s una uni dEstats i si no hi ets no tens cap capacitat. Catalunya no hi est representada i ning vetlla pels seus interessos
ments sin territoris1. s el moment de fer balan i veiem que no s satisfactori. A mi magradaria que Duran expliqus qu han donat de si tots aquests anys i com pensa que aix canviar.
Per Catalunya corre la tesi de que Zapatero ha de comenar a traspassar competncies si vol guanyar les properes eleccions, per la massa de vots que treu aqu. Comparteix aquesta opini? Estem en un rgim que funciona sobre la base del policia bo i del policia dolent. En aquest cas el PSOE, com a policia bo, ja li va b que el policia dolent sigui el PP. El PSOE ja queda en millor posici que el PP i per tant, no hi perdr res. No ha fet res, ni en la seva legislaci ni en les seves prctiques. En trenta anys cap nova obtenci dobres dart que ha fet lEstat ha anat a Catalunya. Ara nha vingut una. Per s que la Generalitat tampoc aplica lEstatut, com a mnim en dos punts. LEstatut recull que la Generalitat t competncia en calendari laboral de lAdministraci de Justcia i tamb t competncia en la determinaci de quins sn els mitjans materials dels jutjats. El reglament del poder judicial, que no sha modicat, diu que aix ho fa la Comunitat Autnoma segons el seu criteri previ informe favorable del CGPJ. Doncs ara, la Generalitat de Catalunya, quan es crea un jutjat de violn1 LPEZ TENA, A. Catalunya sota Espanya. Lopressi nacional en democrcia. Dria Editors - La Magrana. Barcelona, 2007. Pgina 231
cia de gnere contra la dona a Tarragona, enlloc de decidir quin personal hi destina, ha enviat al CGPJ un informe. I ha fet el mateix a lhora de decidir el calendari laboral. Per tant, la prpia Generalitat no est aplicant lEstatut, no s si per una decisi poltica o per no tenir problemes. LEstatut s una Llei Orgnica posterior a la Llei Orgnica del Poder Judicial, per la qual cosa li passa per sobre. O quan no oneja la bandera espanyola, les institucions de lEstat i els scals actuen. Quan no hi ha installaci de la bandera catalana, jo no he vist que la Generalitat faci una denncia en cap jutjat ni faci cap requeriment, simplement tolera la situaci. Qu far el Govern de Catalunya quan surti la sentncia? Doncs ho haurem de preguntar al Govern.
FU LL D E CLCU L
Identitat collectiva i leconomia de la identitat nacional: Catalunya en perspectiva global

Joan Costa-Font* | j.costa-font@lse.ac.uk
Sovint, sentim armacions que resten transcendncia a la identitat nacional, reduint-la a un element merament cultural lligat al passat. Lluny de ser certes, Joan Costa-Font rebat aquestes armacions demostrant la importncia de la identitat nacional alhora de donar valor afegit a leconomia dun pas.
Introducci
Malgrat els economistes hem descobert tard el valor de la identitat, poc a poc es va fent evident que les persones estan guiades per identitats collectives, que reecteixen una comunitat de valors comuns i determinen les seves preferncies. Entre aquestes identitats, la identitat nacional t un pes primordial per raons bvies. Potser grcies al vuit que deixa lestandarditzaci derivada del mn global, la identitat nacional va progressivament ocupant un espai ms ampli per tal dexplicar una multiplicitat de fe* Professor dEconomia Poltica a la London School of Economics and Political Science (LSE)
La identitat nacional juga un paper clau en el futur econmic i poltic dun pas i especialment daquelles identitats que encara no tenen un Estat com Catalunya
nmens econmics especialment en el mn dels serveis i de les indstries culturals. La identitat genera una cadena defectes en la demanda de bns. Tant s aix, que avui hi ha moltes evidncies que lliguen els estils de vida hbits alimentaris, horaris de consum... no tant a decisions individuals, sin a pautes dactuaci collectiva que sorgeixen duna determinada identitat. Per tant, la identitat determina la nostra conducta, i la demanda de bns pblics i privats. Per la identitat tamb t un impacte en loferta dels productes perqu conscientment o inconscientment, els individus adeqen els productes i serveis que ofereixen a les seves identitats. Llavors els productes i serveis reecteixen les caracterstiques de lorigen dels individus que sn al darrera, de manera que aquest passa a ser una eina clau per diferenciar-lo del dels competidors. Aquest s per exemple el cas dels productes de disseny o culinaris italians, i en termes generals de les denominacions dorigen, els certicats de procedncia... En aquest article mirarem dexposar breument fent quatre pinzellades qu suposa la identitat nacional catalana per a lactivitat econmica, destacant tant els efectes sobre la demanda i loferta de productes, descrivint els principals arguments pels que la identitat nacional catalana t un valor econmic i poltic efecte sobre la demanda. Finalment, presentaren un exemple molt senzill pel cas del vi on es mostra el paper de la identitat com a determinant del valor efecte sobre loferta. Aquest noms s un exemple entre molts altres que hem analitzat, per que reexa b largument. Fi146 | EINES TARDOR 2007
nalment acabarem amb un apartat de discussi on mirarem doferir algunes implicacions pel cas catal.
Efectes econmics de la identitat nacional Caracteritzaci simple de la identitat nacional
A diferncia de la identitat individual, la identitat nacional t un carcter de b pblic.1 Per tant, acostuma a ser gaudit per tots, malgrat tothom aporta sacrici i valor al grup.2 A ms a ms, en el cas de les nacions sense Estat, ats que aquesta identitat nacional on encara no ha proliferat una estructura institucional estatal, la identitat nacional t un carcter de b prioritari o de mrit com ho s la salut o leducaci. s a dir, la manca de protecci estatal fa que la seva gent li dediqui una protecci especial que no tindria si la funci la fs un Estat catal. bviament, aquesta protecci s necessria per evitar lefecte homogenetzador daquelles altres identitats que en canvi si que tenen una institucionalitzaci estatal, i que es troben en una posici de superioritat. Malgrat estar basada en elements objectius com ara una llengua, una tradici... la identitat nacional no s ne-
1 Afegir un individu ms a una identitat nacional t un cost marginal despreciable no rivalitat i no es en principi possible excloure a ning no exclusi. 2 Com tots els bens pblics, proliferen els anomenats aprotats que utilitzen el qualicatiu nacional noms quan afavoreix el seu inters.
Les persones estan guiades per identitats collectives, que reecteixen una comunitat de valors comuns i determinen les seves preferncies
cessriament esttica, sin que es troba sempre en un constant procs de revisi. Aix, els individus poden adaptar la seva identitat a travs de la immigraci, que alhora lemigraci comporta un canvi en la identitat dels individus que deixen de residir en el seu pas. Evidentment, hi ha altres mecanismes que afavoreixen levoluci, com ara canvis institucionals que podem modicar la identitat. Per exemple, la normalitzaci de ls social del catal ha tingut un efecte sobre la identitat nacional catalana.3 Aix, el contacte amb altres identitats i la modicaci delements objectius com ara lobligatorietat de conixer la llengua tenen un impacte important, en el desenvolupament de la identitat nacional. Conclusi 1. La identitat nacional com a tipus especc didentitat collectiva pren la forma de b pblic, i en nacions sense estat com la catalana, s a ms un b prioritari o de mrit. La consideraci dels seus efectes ens permet entendre un seguit de conductes econmiques i moviments socials.
Efectes sobre la demanda i loferta
a) Interaccions de demanda La identitat collectiva juga un paper clau en motivar les interaccions socials que expliquen la conducta humana inclosa la conducta econmica com es constata en levidncia sobre els fenmens de dependncia espacial. Aix, s un fet constatable que hi ha ms intensitat en els intercanvis co3 ASPACHS, O., CLOTS, I., COSTA-FONT, J. i MASELLA, P., 2007.
mercials all on hi ha ms homogenetat institucional i cultural. Per exemple, un estudi de McCallum4 demostra que les fronteres legals entre Estats importen per explicar el comer malgrat els fenmens dinteracci comercial. En mbits de poltica social, diversos estudis econmics van incorporant lefecte multiplicador que t lentorn social en la probabilitat de cometre crims o en la conducta fumadora o la formaci de la conana en ens agents econmics. s a dir, sevidencia que cal tenir en compte els mecanismes dinteracci social entre individus com a dimensions creadores de preferncies.5 Algunes conductes que reecteixen els valors de moviments socials com ara el feminisme o lecologisme no poden ser explicades ms que en termes de persones que adopten una identitat collectiva.6 Aix, segon Akerlof i Kranton, la identitat dels individus s tant important, que vulnerar-la a travs daccions declarar una identitat que no s la prpia o b omissions un estatus quo en contradicci suposa un sacrici psicolgic, i dna peu a lacci col lectiva per a evitar-ne els costos.7 Des duna perspectiva purament individual, per explicar la formaci de grups cohesionats com ara nacions o orga4 MCCALLUM, J., 1995. Pgines 615-623 5 EDWARD L., GLAESER, B., SACERDOTE, I. i SCHEINKMAN, J. A., 2003. Pgines 345-353. 6 AKERLOF, G.A i KRANTON, R (2000). Economics and Indentity. Quarternly Journal of Economics, 105. Pgines 715-753. 7 Per veure una aplicaci emprica per explicar el suport independentista al Pas Basc vegeu COSTA-FONT, J. i TREMOSA, J., 2007.
Hi ha moltes evidncies que lliguen els estils de vida a pautes dactuaci collectiva que sorgeixen duna determinada identitat. La identitat determina la conducta i per tant, loferta i la demanda
nitzacions s necessari incorporar els mecanismes que expliquen la creaci social de preferncies. s a dir els mecanismes que permeten entendre les complicitats i proximitats personals, les fonts de signicant i les conductes altruistes aix com la cooperaci voluntria. Lestandarditzaci cultural de la vida moderna fa que els canals tradicionals de transmissi de la identitat ja no siguin tant els cercles reduts dinteracci social, i passin a ser-ho la televisi, internet o ns i tot el sistema educatiu. Lefecte daquests agents s el de generar un efecte contagi, o el que ms precisament sanomena multiplicador social . s a dir, un efecte pel qual es socialitza a lindividu allat i sel fa progressivament part del grup. Per tot plegat, els membres dun grup, acaben sent part activa i passiva daquest joc bidireccional on les decisions duns afecten les decisions dels altres. Les realitats nacionals sorgeixen duna mena dintercanvi bidireccional de lindividu amb lentorn que sovint s identicable a travs dexpressions culturals. Per val a dir, que no noms s un fenomen cultural sin que es manifesta tamb en altres mbits com ara en la denici destratgies dexpansi empresarial, la capacitat emprenedora i la propensi a lintercanvi comercial amb lexterior. b) Interaccions doferta Alhora que afecta la conducta de la gent a la demanda, la identitat genera efectes pel cant de la oferta, s a dir, la identitat s font de diferenciaci del producte. Aix, en el mn del marketing la identitat nacional s un instrument de
segmentaci de mercats i aix explica que progressivament es vagi desenvolupant el que sanomena nation branding.8 A grans trets, aquest fenomen fa referncia a la gesti de la reputaci de les nacions. La seva ra de ser resta en qu les imatges que els consumidors tenen dun pas determinen lxit dels seus productes en el mercat internacional. Tots el pasos tenen el seus productes propis que els identiquen disseny itali, autombils alemanys, empreses consultores angleses, whisky escocs... i per tant la mala reputaci dun pot acabar afectant la reputaci de laltre. Altrament, com que hi han elements comuns de la promoci dun seguit de productes, el nation branding permet compartir i distribuir costos de comunicaci. La majoria dEstats fan promoci de la idea del pas, i aquesta s una de les activitats que les nacions sense estat podem fer per aconseguir lobjectiu de distinci amb poca inversi pblica. La distinci en aquest cas est basada en promoure els productes com a portadors dels valors del pas i caracterstiques prpies com ara laparena, leducaci, el clima, el temperament... Tot plegat es tradueix en un instrument de diferenciaci del producte segons unes caracterstiques que deneixen el lloc de producci o dorigen de lactivitat econmica. Conclusi 2. La identitat s per una part font de preferncies i de valor i per tant determina la demanda, aix com element a labast dels agents per tal de diferenciar els productes.
8 The Economist, 11 de novembre de 2006.
A diferncia de la identitat individual, la identitat nacional t un carcter de b pblic i en el cas de les nacions sense Estat tamb de b prioritari o de mrit, a causa de labsncia de protecci estatal
La identitat com a posicionament
El paper de la identitat com a posicionament o smbol que alhora s font de cohesi social s defensat per socilegs com ara Barthes9 que utilitzava el vi com exemple de producte que representa la identitat francesa i la seva cohesi. Largument en aquest cas era que el consum de vi francs fa dequalitzador social entre els ms rics i el ms pobres. Un exemple similar sn els pantalons texans entre els americans i segurament trobarem exemples per tots els pasos. A Catalunya, aquesta mateixa funci s la que fa la llengua, especialment quan resta estandarditzada. Lefecte de lensenyament de la llengua catalana a Catalunya o de langls a Anglaterra a la poblaci nouvinguda s un instrument que fomenta la cohesi social i evita una divisi lingstica de la poblaci entre els ms rics les elits catalanes tradicionals i la poblaci que parla una altra llengua. Daquesta manera, la identitat nacional acaba essent un factor homogenetzador que redueix el grau de desigualtat de la poblaci.10 En el vell continent, els lmits de la identitat nacional no es corresponen amb les fronteres poltiques del estats,11 de manera que dintre de molts estats ens trobem amb
9 BARTHES, R., 1972. 10 Els sentiments de solidaritat s ms ampli quan es produeix un sentiment de pertinena a un grup. 11 La formaci dels estats, a diferncia de les nacions, s el resultats de les dinmiques.
Cal tenir en compte els mecanismes dinteracci social entre individus com a dimensions creadores de preferncies
FIGURA 1. Percentatge dabstenci en eleccions al Parlament de Catalunya per tipus identificaci nacional subjectiva (INS)
30 20 10 0
una heterogenetat nacional sovint molt elevada com s el cas espanyol. Ara b, en un mn on la identitat determina la competitivitat, s fcil esperar que si aquesta heterogenetat creix sucientment, pot convertir als Estats heterogenis en inecients per donar suport als seus productes12. Aix, si la identitat serveix per posicionar una instituci o un Estat i distingir-lo dun altre, llavors els Estats que no tenen una posici simblica homognia esdevenen dbils. Per raons bvies, la soluci al problema s un canvi de lestructura institucional que permeti dividir els Estats per reduir aquesta heterogenetat. Conclusi 3. La identitat nacional actua com a mecanisme de posicionament davant lestandarditzaci associada a la globalitzaci, i pot portar com a resultat efectes importants sobre la cohesi i lequitat social.
Font: CEO, Barmetre dOpini Pblica. Juliol de 2007.
La identitat com a instrument: interaccions de demanda
La identitat no noms genera lligams sentimentals o emocionals, sin que t una funci instrumental que explica la seva pervivncia.13 En efecte, ser part dun grup s font de cooperaci econmica i participaci en labors cviques que individualment no tindrien valor.
12 El mateix s aplicable a les organitzacions o als grups quan no s possible consensuar uns criteris organitzatius . 13 KELMAN, H. C., 1969. Pgines 276-288.
Actualment, la televisi, internet i el sistema educatiu sn els principals canals de transmissi didentitat generant un efecte contagi anomenat multiplicador social
A nivell individual, la identitat nacional resumeix una informaci sobre la qualitat i les caracterstiques dun b o dun servei en funci del seu origen. Per tant, t un valor instrumental en tant que senyalitza qualitat. Alhora, a nivell collectiu la identitat nacional permet canalitzar lacci collectiva, s a dir, s un constructe instrumental al servei de les persones. A tall dexemple, destacarem aqu quatre efectes instrumentals associats a una identitat nacional : a) fomenta les virtuts cviques, b) senyalitza qualitat, c) suposa un pagament no monetari dintre dorganitzacions i nalment d) s catalitzadora duna identitat supranacional. a) Fomenta les virtuts cviques Una aplicaci simple de la importncia de la naci resta en el camp de la ciutadania i els afers cvics a Catalunya. La gura 1 mostra com la identitat catalana comporta un efecte sobre la probabilitat de votar en unes eleccions autonmiques. En efecte, mentre que un 48% dels que es deneixen com a noms espanyols i un 41% de la poblaci que es deneix com a ms espanyols que catalans es van abstenir en les darreres eleccions autonmiques, aquest percentatge es redueix a menys de la meitat per aquells que es deneixen com a catalans (20%) o ms catalans que espanyols (21%). En altres paraules, la identitat nacional suposa un catalitzador de les virtuts cviques. b) Senyalitza qualitat La identitat nacional t un impacte sobre les caracterstiques dels bns que sintercanvien en el mercat. Un mercat no s altra cosa que un sistema dintercanvi dinformaci on la informaci s essencialment imperfecte. Daquesta manera, la identitat nacional dels productes proporciona en aquest mbit una informaci resumida i sinttica que permet prendre decisions sota contexts dincertesa. Per tant, s font de diferenciaci i permet sintetitzar informaci sobre la qualitat dels productes. Aix, els diferents productes que sagrupen sota una mateixa identitat tenen uns interessos collectius similars a mantenir la imatge del producte i a mantenir o augmentar els nivells de qualitat ats que la mala reputaci duns pocs productes pot afectar a la de tot el grup. c) Pagament no monetari En el marc duna organitzaci, ja sigui estatal o privada, la identitat s font de cohesi de manera que els individus que se senten part del grup, sn capaos de sacricar temps i diners acceptar un sou ms baix per tal de formar part dun determinat grup. Lentorn ambiental importa per a treballar i ns i tot per viure. En aquest sentit, la identitat nacional dna als individus un sentit de pertinena a un grup que motiva lexistncia de reciprocitats i redueix els costos de transacci dhaver dexplicar detalls que formen part de lherncia collectiva de tota naci, com ara els signicats i la intensitat de les paraules. Aquesta idea ha estat mantinguda per alguns treballs ms recents dAkerlof i Kranton que han posat el debat
La identitat nacional ha generat el nation branding, s a dir, la gesti de la reputaci de les nacions, ja que la imatge que els consumidors tenen dun pas determina lxit dels seus productes
FIGURA 2. Identitat noms Europea versus Identitat Nacional catalana/espanyola
de la identitat com un mecanisme que incentiva lesfor econmic,14 si b no fan referncia explcita a la naci. d) Identitat nacional i supranacional La identitat nacional en un sentit ampli va ms enll de la identitat dels Estats. En el cas de Catalunya es pot observar en la gura 2, com la identitat nacional catalana est construda en coordinaci amb una identitat Europea, a diferncia de la identitat espanyola que representa el contrari. En efecte, mentre prcticament ning que es deneix a travs de la identitat espanyola es considera com a ms Europeu que Espanyol o noms Europeu, el 57% dels que es deneixen com a Noms Catalans, quan poden escollir entre identitat catalana i espanyola, es deneix alhora com a Noms Europeu, quan es contraposa identitat espanyola amb leuropea. Conclusi 4. La identitat nacional t un valor instrumental en tant que millora les virtuts de la ciutadania i aporta informaci sobre la qualitat dels productes, fomenta la cooperaci, est associada a unes actituds proeuropees.
Font: CEO, Barmetre dOpini Pblica. Juliol de 2007.
La identitat en la oferta: el Mercat del Vi
El vi s un dels productes que est ms lligat al lloc i on la poblaci utilitza la identitat geogrca com a criteri deli14 AKERLOF, G. A. i KRANTON, R. E., 2005. Pgines 9-32.
Si la identitat determina la competitivitat, els Estats heterogenis sn inecients per donar suport als seus productes. Per tant, cal dividir els Estats plurinacionals per fer-los compatibles en el mn global
mitador dels seves preferncies. En aquest sentit, la identitat juga un paper primordial en tant que proporciona un senyal de qualitat i diferncia, donant sentit al producte en relaci als competidors. Aix, en el darrers 15 anys el vi amb Denominaci dorigen (DO) ha crescut un 96%.15 Per exemplicar aquest fenomen, val la pena destacar els resultats dun estudi de mercat del vi a lEstat espanyol i a Catalunya.16 Resulta interessant comprovar en la gura 3 que el primer criteri pel consum de vi a la majoria de pasos estudiants s la identitat espacial, i s juntament amb la marca del producte el principal criteri de consum. En efecte, quan es pregunta sobre el principal criteri que es pren en consideraci per a escollir vi, s la identitat espacial a excepci dels EUA on s la marca, el principal criteri aproximadament pel 50% de la poblaci. En segon lloc hi ha la identitat personal o la marca, que en el cas dels EUA ocupa el principal lloc. El preu de venda al pblic dels vins amb DO ha experimentat un creixement acumulat des de 1990 al voltant del 276% en alimentaci i del 225% en hostaleria. Les pujades de preu en lmbit de lhostaleria han presentat un augment extraordinari possiblement arran de les millores de transparncia en el preu associades a la integraci monetria que fa de la identitat un valor cada cop ms transparent. La gura 4 ens mostra aquesta evoluci que ens indi15 ACNielsen, 2006a. Accs 10 juny de 2007. 16 ACNielsen, 2006b. Accs 10 juny de 2007. Font: ACNielsen, 2006
FIGURA 3. La DO i la marca com a criteris de decisi en el consum de vi (2006) Pregunta: Alhora descollir el vi, quin s el principal criteri que pren en consideraci? i el segon? I el tercer?
La identitat t una funci instrumental que explica la seva pervivncia. Ser part dun grup s font de cooperaci econmica i participaci en labors cviques que individualment no tindrien valor
FIGURA 4. Ampolles del vi amb DO 2004 - 2006
Nota: Leix horitzontal indica unitats dampolles de vi
ca que no noms la identitat presenta un valor de mercat cada cop ms important sin que cada cop la identitat s ms demandada, a travs de la demanda de productes amb un origen geogrc especc. En relaci a les diferncies de preu, en la Figura 5, podem observar com en el preu dels vins catalans hi ha diferncies molt substancials que reecteixen diferncies en dimensions de qualitat objectiva i subjectiva. Entre aquestes segones, la identitat geogrca suposa un indicador de qualitat que permet juntament amb la identitat personal actuar com a mecanisme de senyalitzaci, i com a resultat traduir-se en preus ms elevats. Aquest fenomen tan s aix quan es comparen els preus en relaci als productes sense denominaci dorigen, com quan sexamina levoluci dels preus en el temps. Conclusi 5. Lexemple del vi permet observar com la identitat del producte s un instrument per reectir caracterstiques del producte que resumeixen la seva qualitat, i afecten al preu. Aix, la identitat indirectament implcita dins dels productes s un mecanisme de senyalitzaci o de reputaci comercialment important.
Una mica de futurologia
Mentre avana la globalitzaci cada cop ms els individus necessiten dunes identitats collectives que ens fan de paraiges. La identitat nacional s noms una delles,
Destaquen quatre efectes de la identitat: fomenta les virtuts cviques, senyalitza qualitat, suposa un pagament no monetari dins de les organitzacions i s catalitzadora duna identitat supranacional
per sense dubte una de molt important. Aquesta pren un paper clau en afectar les preferncies de la poblaci pel que fa a la demanda, aix com a mecanisme canalitzador de la qualitat dels productes. Per tant, la identitat nacional catalana s un actiu a aprotar econmicament aix com socialment i polticament. El cas de la identitat catalana, com a naci sense Estat sevidencia que ms identitat nacional catalana comporta ms cohesi i millor desenvolupament de les virtuts ciutadanes, com ara el vot en les eleccions autonmiques. Per tant, la identitat nacional t un valor instrumental per assolir determinades accions collectives que individualment tenen valor. De la mateixa manera, la identitat catalana, a diferncia de la identitat estatal espanyola a Catalunya, est ms oberta a identitats supranacionals com ara a la identitat europea. Aix, podem concloure tentativament que: el desenvolupament de la identitat nacional catalana i altres identitats de nacions sense estat, pot ser un bon mecanisme per promoure la identitat europea en el vell continent. Parallelament, en el marc de la possible constituci dun Estat, la teoria econmica recent Akerlof i Kranton ens permet armar que un Estat que incorpori la identitat nacional catalana en el seu s permetria dotar a la poblaci duna major cohesi i per tant duna font de pagament no monetari de determinades accions que ns ara beneciaven a lEstat espanyol. En un context de decisi de consum, es pot argumentar que la identitat s un b que es consumeix a travs daltres
FIGURA 5. El valor de mercat de la identitat: preu per diferents DO catalanes (euros/AMPOLLA 3/4 De litre)
Font: ACNielsen, 2006
El principal repte de la nostra identitat s dotar-se dun marc institucional estatal favorable per promocionar-se i obrir-se al mn per tal de treuren el mxim rendiment econmic i social
bns o b com a smbol, i que aporta valor a aquests bns. Cada cop s ms evident que el valor dels bns reexa tot un conjunt delements que fonamenten la identitat i que es transmeten per via de mecanismes de comunicaci o dinteraccions. Com a exemple tradicional, hem utilitzat el cas del vi on es pot veure que la identitat del producte s un instrument per reectir altres aspectes que resumeixen la mesura en la qual un producte s de qualitat. Per tant la identitat s un mecanisme de senyalitzaci o de reputaci, s a dir sota una DO es resumeix tot un conjunt de caracterstiques de qualitat del producte que segurament no hi cabrien en una etiqueta. Ara b, la identitat no noms s font didentitat pels qui consumeixen un producte, sin que tamb suposa un mecanisme de cooperaci interessada entre aquells que comparteixen la mateixa identitat, que a ms fomenta la cooperaci entre els productors del vi duna determinada DO i per tal de ser un mecanisme efectiu de comunicaci amb informaci imperfecte. Per tot plegat, val a dir que la identitat nacional juga un paper clau en el futur econmic i poltic dun pas i en especial daquestes identitats que encara no tenen un Estat com Catalunya. Els principals reptes que la nostra identitat t s el de dotar-se dun marc institucional estatal favorable per promocionar aquesta identitat i assegurar-se que es mantingui oberta al mn per tal de treuren el mxim rendiment econmic i social. |
+ INFO
Llibres
Barthes, R., Mythologies, Paladin. Londres, 1972. Glaeser, E. L., Sacerdote, B.I., Scheinkman, J.A., The Social Multiplier. Journal of the European Economic Association, 1(2-3): 345-353. 2003. Kelman, H.C., Patterns of personal involvement in the national system: a socio psychological analysis of political legitimacy, pgines 276-288 a Roseau, J.N (ed). International and Foreign Policy. Free Press. Nova York, 1969. McCallum, J., National Borders Matter: Canada-U.S. Regional Trade Patterns. The American Economic Review, Vol. 85, No. 3 (Jun., 1995), pgines 615-623. 1995. National Branding-The new sort of beauty contest The Economist. 11 de novembre de 2006.
Articles
Akerlof, G. A. i Kranton, R., Economics and Indentity. Quarterly Journal of Economics, 105: 715-53. 2000 Akerlof, G. A. i Kranton, R. Identity and the Economics of Organizations, Journal of Economic Perspectives, American Economic Association, vol. 19(1), pagines 9-32. Hivern de 2005 Aspachs, O., Clots, I., Costa-Font, J. i Masella, P., Education and National Identity, European Economic Association Meeting, 2007. Costa-Font, J i Tremosa, J., State Opting-Out and Stateless National Identity: Evidence from the Basque Country. Journal of Socio-Economics. 2007. Costa-Font, J., Tremosa, R. i Abad, A., European identity, peripheral nationalism and the support for opting-out in Catalonia. European Urban and Regional Studies Conference. Copenhagen, setember, 2006
Fonts
A ACNielsen, El Mercat del Vi. Informe de Desembre-Gener

2006. INCAVI. Barcelona, maig 2006 ACNielsen, Consejo regulador Do Ca Rioja. Logronyo, 2006.
A CEO, Barmetre dOpini Pblica. Juliol de 2007

Enllaos
d Centre dEstudis dOpini

www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/
E X PLORAD OR
Els reptes del Jap en lera postKoizumi: un sistema poltic en mutaci

Lluc Lpez* | lluc.lopez@upf.edu
En el nostre imaginari collectiu, el Jap es presenta com una de les principals potncies internacionals a nivell econmic, per amb un nm poder poltic a nivell global. A ms, la distncia espaial fa que tinguem un desconeixement molt gran de la seva actualitat poltica, ignorant bona part dels canvis i transformacions que el pas nip est experimentant des de principis de segle maldant per erigir-se en el dominador del joc poltic a Orient. Intentant conixer amb profunditat la situaci sociopoltica japonesa i les seves conseqncies en el mn inaugurem la secci explorador, la qual sencarregar danalitzar amb profunditat temes de poltica internacional.
1. Introducci
Exhaust desprs de setmanes de campanya i amb un rostre que denotava tal volta que els resultats no havien estat els desitjats, un abatut Abe Shinzo, primer ministre del
* Professor de Cincia Poltica a la UOC i a la UPF
Lluny de retirar-se de la poltica, desprs dels mals resultats electorals, Abe Shinzo ha armat que es queda per assolir la seva promesa de fer del Jap un pas respectat per la comunitat internacional
Jap, revelava all que ja feia dies que temien ns i tot els seus collaboradors ms propers. El Partit Liberal Democrtic (PLD) havia sofert la pitjor derrota electoral en unes eleccions a la Cambra Alta.1 Si b el poder daquesta segona Cambra en lentramat institucional japons s clarament menor que el de la Cambra Baixa la qual, entre altres prerrogatives, escull el primer ministre i disposa de lltima paraula en laprovaci dels projectes de llei tothom ha ents aquests comicis com un clar referndum a la gura del Prncep. Amb un suport inicial de gaireb el 70%, una srie descndols de corrupci com la que va portar al sucidi del Ministre dAgricultura, sortides de to dels membres del seu Gabinet el Ministre de Defensa va haver de dimitir per excusar els EUA del llanament de les bombes atmiques, o lenrenou creat desprs de saber que cinquanta milions de contribuents al sistema de pensions no han estat enregistrats correctament en els txers informtics, han fet descendir la popularitat dAbe a un 30%, unes xifres que seran difcils dinvertir en els propers mesos. Lluny denunciar la seva retirada de larena poltica, com acostuma a ocrrer quan un primer ministre treu uns mals resultats en unes eleccions a la Cambra Alta per entendres que lelectorat li ha retirat el seu suport,2 Abe
1 Cal remuntar-nos a les eleccions al Senat de 1989 per parlar duna derrota similar. 2 El mateix dia, en conixer-se els desastrosos resultats en les eleccions a la Cambra Alta de 1998, el llavors primer ministre Ryutaro Hashimoto dimitia per entendre que lelectorat no li havia donat el suport necessari per continuar en el crrec.
Shinzo ha armat que es queda per assolir la seva promesa de campanya de fer del Jap un utsukushii kuni s a dir un pas bell i respectat per la comunitat internacional. Al darrera daquestes boniques paraules hi ha una gran estratgia per part de lelit del PLD de reajustar el paper del Jap en el sistema internacional de la postguerra freda, el que signica, a la prctica, reforar la seua aliana de seguretat amb els EUA, jugar un major lideratge en els afers internacionals, i encarar els principals desaaments del Jap en el nou segle, especialment lamenaa que representa el rgim pronuclear de Corea del Nord i lascens imparable i alhora imprevisible de la Xina. Amb tot, encara no existeix un consens generalitzat en la classe poltica japonesa sobre quin s el paper que ha dadoptar el pas en el cada cop ms embrollat sistema internacional. Mentre alguns sectors armen que per superar aquesta frisana produda per lanomenada dcada perduda cal erigir-se com a una renovada potncia econmica per a la vegada diplomtica que faci de contraps tant a xinesos com a americans, altres cercles de la classe poltica aspiren a abanderar de nou el pacisme que en altre temps caracteritz la Constituci del pas. Una tercera via, ms prxima a les tesis del partit de loposici, el Partit Democrtic del Jap (PDJ), i de part de la opini pblica, advoca per una major visibilitat i lideratge internacionals amb lestricte acompliment dels mandats de les Nacions Unides (ONU) amb lnim desdevenir la versi asitica de potncia civil global que representa la UE, s a dir, una potn-
Com a resultat de la Segona Guerra Mundial, el Jap renunci a resoldre les controvrsies internacionals emprant ls de la fora, tal i com marca larticle nou de la Constituci
cia que no fa servir el seu potencial bllic per resoldre les disputes internacionals, sin mesures de resoluci pacca, com la cooperaci econmica o ls de les estructures institucionals supranacionals. En els darrers anys la sensaci dun canvi de rgim3 sha apoderat massa cops de la vida poltica del pas com perqu ara la societat japonesa perdi denitivament lesperana daconseguir lanhelat canvi de rumb. Per tot indica que el govern dAbe ha minat part daquestes esperances. Aix doncs, tot i la ferma voluntat de mantenir-se en el crrec, ns a quin punt aquestes eleccions seran decisives per al futur poltic dAbe? Quines conseqncies tenen aquests resultats en un sistema poltic en plena mutaci com el japons? I all que preocupa ms a la comunitat internacional, tirar endavant Abe Shinzo la nova estratgia de la poltica exterior japonesa que desitja fer de larxiplag un pas normal (fustuu no kuni) s a dir, esdevenir de nou una potncia global? Per donar resposta a aquests interrogants s necessari que en les segents pgines descrivim els principals trets del sistema poltic japons de postguerra, expliquem quines sn les claus per entendre el policentrisme del poder japons, i situar lefecte que Koizumi ha tingut en la poltica japonesa. Un cop escodrinyats aquests aspectes, analitzarem tant les causes de la histrica desfeta a la Cambra Alta com els desaaments a la poltica exterior japonesa. En el darrer
3 PEMPEL, T. J., 1998.
apartat presentarem algunes conclusions sobre les qestions plantejades en aquesta introducci.
Un sistema poltic marcat pel domini dun nic partit
La instauraci duna democrcia a lestil occidental el 1946 va suposar una profunda reforma en lentramat poltic japons de preguerra que es va fonamentar en tres idees principals. La primera, limitar constitucionalment la gura de lEmperador per presentar-lo com a un Monarca parlamentari i no div, com havia estat na aleshores. Mantenir el Monarca com a smbol de lEstat fou segurament lnica condici que els japonesos presentaren davant dels nord-americans i aquests, en un acte de marcada realpolitik, varen entendre que locupaci seria menys costosa si aconseguien implicar a lEmperador en el nou sistema poltic. Un cop lEmperador accept el nou rol que li havia estat atribut, la segona idea fou convertir el Parlament en el vertader rgan deliberatiu de la nova democrcia japonesa. Aix, la Dieta consta de dues cambres escollides per sufragi universal: la Cambra Baixa, que representa la mxima expressi poltica dels ciutadans i la Cambra Alta, creada amb la voluntat de servir en el procs deliberatiu com a cambra de contraps a la primera. Amb aquestes dues mesures, i emulant el model parlamentari angls, els nord-americans sasseguraven que el sistema poltic japons romangus assentat en unes insTARDOR 2007 EINES | 163
Aix, Jap est dividit entre els que advoquen per fer de contraps a xinesos i americans, els que aspiren a abanderar de nou el pacisme i els que volen ser una potncia civil global com la UE
titucions plenament democrtiques, la funci de les quals quedava explcitament delimitada per la Carta Magna. La darrera de les idees motors daquesta nova democrcia fou la inclusi, com a contrapartida dhaver respectat la voluntat de mantenir la gura de lEmperador, del conegut article nou de la Constituci del 1947, segons el qual el Jap renuncia a resoldre les controvrsies internacionals emprant ls de la fora. Perqu els errors del passat no tornin a ser repetits, els constituents japonesos accepten la renncia de la Carta Magna a posseir qualsevol potencial de tipus bllic, ja sigui de terra, mar o aire. Amb aquest nou entramat sestablien les bases institucionals perqu el pas, un cop abraats els principis rectors de les democrcies occidentals, esdevingus una autntica democrcia multipartidista. El cert s que aquest multipartidisme de postguerra es va traduir en una inestabilitat poltica que va acompanyar la vida poltica japonesa ns el 1955, possiblement la data clau del sistema de postguerra. Desprs de gaireb una dcada concorrent sota diferents sigles, els principals partits conservadors suneixen amb una nova coalici de centre-dreta que dominar la poltica del pas durant els cinquanta anys segents: sacabava de consumar la creaci del PLD. Amb un sistema electoral que afavoria la fragmentaci dels partits de loposici principalment Partit Comunista Japons (PCJ) i Parit Socialista Japons (PSJ) , uns resultats econmics brillants i constants durant tot el perode del sistema de partits del 1955, el PLD esdev el
principal punt de referncia de la poltica japonesa durant ms de cinquanta anys. Lelit poltica conservadora va saber persuadir molt b a lelectorat japons amb la idea que per mantenir aquesta bonana econmica i estabilitat social calia treballar encara ms per superar a Occident conegut en la literatura anglesa com catching up with the West i que aquest objectiu noms podia ser aconseguit si el PLD es mantenia en el poder, doncs el radicalisme tant del PSJ com del PCJ no oferien cap alternana real i creble a la del PLD.
El policentrisme del poder japons
Atesa la presncia ininterrompuda4 del PLD en les institucions de poder del pas, la major part dels especialistes han considerat que el sistema de partits japons tenia totes les caracterstiques atribudes a un sistema de partit predominant nic.5 Com arma Sartori,6 un sistema de partit nic dominant s aquell en el qual un nic partit
4 EL 1993, desprs de lensima victria del PLD en unes eleccions a la Cambra Baixa, una coalici de 7 partits arrabassa el poder al PLD i aconsegueix formar un gabinet sense presncia del PLD per primer cop des de 1955. Desprs de ms de 10 mesos dinestabilitat poltica i de baralles entre els membres de la coalici, el PLD tornaria al poder de la m del que havia estat el seu enemic histric, el Partit Socialista Japons. 5 HREBENAR, R., 2000. 6 SARTORI, G., 1975.
El 1955 els principals partits conservadors suneixen en una nova coalici de centredreta que dominar la poltica del pas durant els cincuanta anys segents: sacabava de consumar la creaci del PLD
s signicativament ms fort que la resta, i aconsegueix guanyar elecci rere elecci una majoria absoluta dels escons en el parlament. Aix implica que no existeix frau electoral en els resultats i que tot i el domini dun nic partit en el poder, existeix un multipartidisme efectiu que permet a la resta dels partits presentar-se en les comtesses electorals. Ara b, al Jap, malgrat esdevenir durant tot el perode postbllic un pas amb un sistema de partit predominant nic, certament mai ha existit un nic centre de poder de decisi com alguns terics han apuntat. Ben al contrari, durant tota letapa de domini del PLD es varen establir ms dun centre de presa de decisions en el qual es coneix amb la metfora visual dun triangle de ferro. Segons aquesta imatge, el poder est distribut en un triangle als vrtex del qual situarem, per una banda, al mn empresarial o zaikai amb llargs tentacles que arriben ns a totes les capes de la societat; per laltra banda la poderosa burocrcia, que al Jap s qui ha controlat lagenda i la implementaci de les poltiques pbliques, i per ltim els poltics de locialista PLD, que sn els qui prenen, en darrer terme, les decisions poltiques.7 Els diferents terics sobre la naturalesa del poder al Jap han basculat entre aquells que emfatitzen els buFIGURA 1. El Triangle de Ferro del Poder japons
Font: Yoshio Sugimoto
7 LAmakudari s una prctica dels burcrates japonesos que consisteix a baixar del cel, s a dir, deixar lAdministraci Pblica per anar a treballar a una empresa privada.
Malgrat el domini del PLD, no existeix un nic centre de poder, sin que aquest resideix en el conegut com a triangle de ferro: empresaris, burocrcia i ocialistes del PLD
rcrates com a vertaders actors del sistema, que dominen i controlen el procs legislatiu grcies als coneixements i a lexperincia danys de treball en els diferents ministeris;8 i aquells autors que accentuen el poder dels sectors empresarials que miren dexercir inux sobre els poltics del main-stream, s a dir del PLD. En els ltims anys, per, aquest paper passiu tant dels poltics del PLD com de la societat civil ha estat posat en qesti i ha aparegut un cos dautors que prefereixen parlar dun pluralisme moderat,9 s a dir, un sistema poltic caracteritzat per lexistncia de diferents grups que competeixen pel poder. La diferncia substancial amb altres sistemes plurals com lameric rau en el fet que al Jap existeix un complex procs de negociaci on els interessos dels distints actors sn acomodats per s la burocrcia la qui pren la darrera decisi doncs s qui coneix a fons els procediments i la jurisdicci dels diversos ministeris. Per aquesta descripci del sistema poltic resultaria inacabada si no considerssim el paper decisiu que han jugat les faccions en lestructura organitzava dels principals partits, especialment en el si del PLD. La funci bsica de les habatsu, constitudes per grups de parlamentaris s doble: per una banda actuen com a grups de pressi que, encapalats pel seu lder, negocien i pacten la distribuci de les quotes de poder dins del partit i en el govern; per
8 Es tracta dels autors Karl von Wolferen i Chalmers Johnson. 9 DELAGE, F., 2003. 10 LPEZ, Ll., 2006.
laltra amb els anys les faccions shan convertit en una font de nanament extra per als membres del grup, doncs necessiten tot el suport poltic i econmic per tirar endavant les costoses campanyes electorals necessries per ser reelegits en aquelles circumscripcions on es presenten. A ms a ms, ns el 2001 eren els lders de les faccions qui en un procs de decisi informal i entre bastidors escollien la gura del president del Partit, un crrec que durant el sistema de partits de postguerra ha signicat, conseqentment, esdevenir tamb el primer ministre del Jap.
Lefecte Koizumi en la poltica japonesa
Com sacaba darmar la designaci de Koizumi com a nou president del Partit i cap de Govern suposa tota una novetat en la poltica japonesa. Aquest cop, foren les bases i no els caps de les faccions, qui el designaren com a president del Partit. Koizumi, que pertany a una nissaga de poltics del PLD, ha assolit el que molts primers ministres anteriors havien proms per mai aconseguit. Per una banda ha aplanat el cam per a implementar les reformes econmiques que necessita el pas per remuntar de la greu crisi que va patir durant la dcada del 1990, i per laltra, i tant important com la primera, ha aconseguit que els japonesos tornessin a conar en el futur del pas.10
Malgrat existir un complex procs de negociaci entre aquests tres actors, la burocrcia s qui pren la darrera decisi en conixer a fons els procediments i la jurisdicci dels diversos ministeris
Durant la campanya electoral en les presidencials del partit del 2001 Koizumi va irrompre en la vida poltica japonesa amb la seva consigna canviar el PLD, canviar el Jap. Amb aquest eslgan de campanya pretenia demostrar a lelectorat que nalment un poltic havia ents que la societat japonesa per superar la crisi poltica necessitava reformar les estructures del poder tradicional, tot i que aix signiqus anar en contra del seu propi partit. Entre les seves tes va rellanar la gura del primer ministre dotant-lo de major poder dins de lestructura de govern i apropant-lo a una opini pblica que tradicionalment se sentia poc interessada per aquesta gura; va reformar ladministraci pblica alhora que va llanar un pla per aconseguir una major coordinaci interministerial, i sobretot va intentar disminuir el poder que les faccions havien gaudit tradicionalment en la poltica japonesa. Amb tot, les velles vaques sagrades del partit, van intentar dinamitar aquest procs quan Koizumi intentava aprovar al Parlament la seva proposta estrella del seu mandat: privatitzar el servei de Correus. Per abans de conixer-ne els detalls de la traci del seu propi Partit, cal preguntar-nos per qu Koizumi ha fet daquesta privatitzaci el seu camp de batalla en el si del seu propi partit? El servei de correus s noms la punta dun iceberg format per una xarxa dempreses pbliques que a ms del servei postal11 i altres serveis
11 Amb quasi 25.000 ocines arreu del pas, ns i tot en els racons ms deshabitats del Jap, i amb gaireb 400.000 treballadors, es tracta duna entitat pblica molt arraigada a la societat japonesa.
com la distribuci de les pensions o dels subsidis socials en les rees rurals inclou una de les majors companyies dassegurances del pas dna cobertura a ms de 68 milions de persones i s la caixa destalvis ms gran del mn, amb ms de 2,5 bilions deuros, o el que s el mateix, ms de 2,5 vegades el PIB espanyol. Aquest enorme capital que mou lempresa pblica de la Caixa Postal, controlat pels poltics del PLD, serveix per comprar tant el deute pblic de lEstat el Jap s un dels pasos amb un deute ms elevat, com per nanar les grans infraestructures pbliques. Es tracta dun segon pressupost que el PLD ha fet servir per nanar grans obres pbliques amb les quals mantenir satisfeta la poblaci de les rees rurals, autntica cantera de vots del Partit. Aquesta estratgia electoral, coneguda en els cercles japonesos com la pork-barrel politics, s segons tots els politlegs una de les causes de la perpetuaci de la corrupci en el sistema poltic japons. Com hem comentat, Koizumi va mirar daprovar el seu paquet de reforma de correus al Senat el juny de 2005, per uns quants rebels del seu propi partit van decidir no donar suport a la iniciativa privatitzadora en entendre, entre altes motius esgrimits, que acabaria amb lestratgia de pork-barrel politics i aix a la vegada aniria en detriment del suport rural del PLD. Davant daquesta traci, Koizumi va decidir envalentonar-se davant laparell del seu partit i actuar de forma contundent amb dues mesures sense precedents: expulsar als rebels del partit i convocar noves eleccions a la Cambra Alta pel mateix dia
El 2001 Koizumi es va presentar amb la consigna canviar el PLD, canviar el Jap amb la voluntat de transformar les estructures de poder, aconseguint els millors resultats de la histria del PLD
11 de setembre de 2005. Desprs duna brillant campanya electoral que passar als manuals de Cincia Poltica, i un cop enviats els seus assassins12 a les circums cripcions electorals on es presentaven els poltics del mateix PLD que li havien estat rebels, Koizumi va aconseguir el que ning esperava: una folgada majoria absoluta a la Cambra Baixa. Amb la seva sensacional campanya electoral, va aconseguir fer creure a lelectorat que votant-lo a ell, sota les sigles del PLD, signicava votar a favor del canvi i en contra dels exdiputats del PLD , que sota unes noves sigles, representaven els interessos poltics daquells qui no volien privatitzar correus. El mateix any de la contundent victria electoral, un cop allunyada ja la crisi econmica i poltica del Jap de postguerra freda i amb una economia que torna a crixer a un ritme de ms del 4% anual, la societat japonesa shavia avesat a la inusual gura de Koizumi, lencantador de serps que havia capitanejat una autntica revoluci dins del seu mateix partit. Per aquest plcid estat deufria sesfum amb larribada dAbe Shinzo.
12 Els assassins o els ninja de pintallavis com shan conegut durant la campanya, sn normalment estrelles meditiques ex-cantants, presentadors de televisi... que varen concrrer en aquelles circumscripcions on shavien presentat les velles vaques sagrades del PLD enemistades amb el primer ministre. Koizumi, seguint una estratgia de mrqueting electoral de caire nord-americ, va decidir enviar als seus assassins meditics per dur a terme una aferrissava campanya electoral. La majoria dels seus enviats van aconseguir derrotar als diputats rebels.
Abe, escollit successor de Koizumi el 2006, no ha aconseguit erigir-se com el lder que necessita el pas per superar lapatia i la manca de conana creixent de la societat sobre el futur del Jap
Abe, les faccions de nou al poder
Abe, escollit pel seu partit com a successor del carismtic primer ministre Koizumi desprs que aquest decids deixar voluntriament el crrec el setembre del 2006 passat, no ha aconseguit en aquests deu mesos presentar-se com el gran lder que necessita el pas per superar lapatia i la manca de conana creixent de la societat sobre el futur del pas. Abe, lnic primer ministre nascut desprs de la Segona Guerra Mundial, forma part duna de les famlies ms inuents de la poltica japonesa contempornia. El seu pare, un respectat ministre dAfers Exteriors de la dcada del 1980; la seva mare, lla del primer ministre Nobusuke Kishi, i el seu oncle Eisaku Sato, primer ministre durant la dcada dels setanta i Premi Nobel de la Pau pels seus esforos en la no proliferaci darmament nuclear, formen part duna de les famlies ms poderoses del pas. Crescut en el si duna famlia ultra conservadora, pro-americana el seu avi Kishi fou el ms ferm defensor del Tractat de Seguretat amb els EUA i especialment anticomunista, Abe es mantingu en un segon pla com a parlamentari a la Dieta ns que el 2002 va aconseguir centrar tot linters de lopini pblica en rebellar-se com un dur negociador amb Corea del Nord pel tema dels segrestos de ciutadans japonesos en mans despies nordcoreans. Abe, desprs de guanyar-se la simpatia de bona part de lopini pblica per la seva fermesa a lhora de negoci-
ar amb el rgim nordcore, fou nomenat nmero dos del gabinet de Koizumi el 2005, i nalment primer ministre el 2006, en un carrera ascendent que lha portat a la cima del poder. Considerat per tots com un falc dins del PLD, s a dir, un ultraconservador tant en qestions internes com en poltica exterior, ha estat, no obstant, qui ha portat de nou lenteniment amb la Xina i Corea del Sud Koizumi va reobrir la ferida de la Segona Guerra Mundial entre japonesos per una banda i coreans i xinesos per laltra, en fer esclatar una crisi diplomtica per les visites anuals que lex premier realitzava al Santuari de Yasukuni, on es prega per lnima de ms de dos milions de soldats caiguts per la ptria, entre els quals es troben 14 criminals de guerra considerats del tipus A. Abe, en canvi, va sorprendre a tothom quan va realitzar la primera visita com a primer ministre a la Xina i a Corea del Sud i va mantenir silenci en relaci a si visitaria o no a Yasukuni, un gest que molts ja van interpretar en clau de negativa, com sha acabat demostrant aquest agost passat. Amb tot, malgrat revifar les relacions diplomtiques amb els seus vens, ha estat en la poltica interior on ha rebut les majors crtiques a la seva gesti. Encaparrat en recuperar els valors de la famlia i lamor envers la ptria, Abe ha revisat la Llei Fonamental dEducaci per inculcar patriotisme als estudiants, tot i posar en contra bona part de la opini pblica que considera la Llei massa conservadora i nacionalista.
La manca de lideratge i la formaci dun govern allat dels problemes que realment interessen a la poblaci, han provocat els desastrosos resultats electorals de Juliol de 2007
Una altre punt controvertit en el gabinet Abe ha estat lelevaci a rang de Ministeri de lAgncia de Defensa, mesura que sinscriu dins el pla de Koizumi de revisar la constituci pacista de postguerra. Malgrat que el govern japons porta ms de cinc dcades interpretant de forma molt laxa larticle 9 pel qual sarma que el Jap no podr tenir cap tipus de potencial bllic, el cert s que Koizumi, i ara Abe estan decidits a canviar o modicar aquest article en entendre que limita el rol de Jap com a actor de primer ordre en el sistema. Per ltim, Abe ha hagut de suportar moltes crtiques sobre la seva manca de lideratge a lhora enfrontar-se a la srie descndols pblics dels seus ministres, entre els quals hi ha hagut corrupci, dimissions per declaracions polmiques i ns i tot sucidis.13 Aquesta manca de lideratge i la formaci dun nation building gabinet obstinat per fomentar el nacionalisme en la poblaci, tot deixant de banda els problemes que realment interessen a la gent, han fet caure en picat les xifres daprovaci del govern Abe ns arribar als desastrosos resultats electorals de juliol de 2007.
Una desfeta histrica. Cap a la convocatria de noves eleccions?
13 El ministre de Salut, Treball i Benestar, Hakuo Yanagisawa va estar a lull de dhurac desprs darmar que les dones sn mquines de donar llum. Daltra banda, Norihiko Akagi, el ministre que va succeir a Toshikatsu Matsuoka, desprs que aquest ltim comets sucidi per un afer de corrupci, va estar sota sospita en un nou cas de corrupci en el ministeri dAgricultura. El darrer ministre dAgricultura, desprs de la remoledaci del gabinet de nals dagost de 2007, ha durat en el crrec tan sols una setmana, quan ha hagut de dimitir de nou per un cas de corrupci.
El dia segent que es coneguessin els resultats de les eleccions al Senat, els principals partits de loposici, totes les editorials dels rotatius japonesos, i gures claus dins el partit governamental com lex primer ministre Mori, ns el moment el principal valedor de la gura del premier, exigien amb fermesa la dimissi dAbe per evitar all que ja molts preveuen com la denitiva embranzida perqu el centrista Partit Democrtic Japons (PDJ) arrabassi les regnes al partit que ha governat el pas des del 1955. Tot i que el PDJ ha aconseguit 60 dels 121 escons que estaven en joc en aquestes eleccions resultats que el situen en una cmoda majoria absoluta a la Cambra Alta resulta poc plausible considerar que aquest sobtat i massiu recolzament de lelectorat japons envers el PDJ es repeteixi en les properes eleccions a la Cambra Baixa de 2009. Malgrat leufria del moment, els vells poltics del PDJ la majoria dels quals provenen precisament de les les del PLD saben que es tracta duna derrota del PLD no pas duna victria del PDJ i que dos anys en poltica, i especialment al Jap, s massa temps per mantenir, des de les les de loposici, el mateix suport daquestes eleccions.14
14 A tall dexemple, cal recordar que entre el gener de 1990 i el gener de 2000 hi ha hagut nou primers ministres al Jap.
Abe, lluny de seguir els objectius marcats per Koizumi, ha tornat el poder que tradicionalment posseen les faccions en la poltica japonesa
Per aquest fet, conscients que sinicia una etapa de bipartidisme en el sistema poltica japons, el PDJ ha centrat la seva estratgia dels propers mesos en presentar el gabinet dAbe a ulls de lelectorat com un govern incompetent i mancat de la legitimaci necessria per governar. Lobjectiu nal, com ja ha apuntat algun dels seus poltics s convocar eleccions anticipades a la Cambra Baixa, on ns ara el PLD mant una folgada majoria absoluta aconseguida grcies a la genial campanya en les passades eleccions de setembre de 2005. Per qu ha passat perqu el PLD passi de tenir els millors resultats de la histria a la Cambra Baixa a, en menys de dos anys, patir la derrota ms estrepitosa en unes eleccions a la Cambra Alta? En primer lloc, el Prncep no ha sabut posar en prctica les reformes de Koizumi que havien de canviar les regles del joc dun sistema poltic que shavia mostrat clarament anquilosat. Abe, lluny de seguir els objectius marcats per Koizumi, ha tornat el poder que tradicionalment posseen les faccions en la poltica japonesa. Quan es pensava que les faccions del PLD ja no serien els principals centres de poder en els governs futurs, la nova remodelaci de gabinet dagost de 2007 ha demostrat com la repartici del poder entre els lders de les faccions s ms present que mai, aix malgrat loposici que en lopini pblica generen les faccions. Daltra banda, Abe no ha donat una soluci als principals problemes que preocupen a la poblaci com sn
lenvelliment de la societat japonesa, el pagament de les pensions o la creixent polaritzaci dels treballadors japonesos entre els que tenen una feina xa i els que disposen dun contracte precari els anomenats insiders i outsiders del mercat laboral. Lopini pblica ha manifestat en les darreres enquestes el seu malestar per la poca cura que Abe ha tingut sobre aquells problemes que afecten directament a les persones. En canvi, el PDJ ha sabut fer una campanya centrada en presentar propostes per a aquests problemes que tan afecten a la societat, estratgia que ha sabut rentabilitzar com mai a les darreres eleccions.
El Jap en el nou sistema internacional de postguerra
La darrera de les qestions que ms atenci ha suscitat ha estat lestratgia per fer del Jap un pas normal, aix signica un pas cada cop ms proactiu en lesfera no noms econmica sin poltica i diplomtica. Durant la Guerra Freda, la poltica exterior japonesa va estar marcada per lanomenada Doctrina Yoshida segons la qual el Jap en nom del pacisme renunciava a tenir un rol actiu en el sistema internacional i es concentrava en els temes estrictament econmics, esdevenint amb el temps un gegant econmic i un nan poltic. La doctrina del pacisme passiu implicava per que la seguretat de larxiplag passaria a dependre en darrera instncia dels EUA, grcies
Ha estat en la poltica interior on Abe ha rebut les majors crtiques a la seva gesti, encaparrat en recuperar els valors de la familia i la mort envers la ptria.
a una aliana militar que seria la pedra angular de la seva poltica de seguretat durant el perode bipolar. Amb la de la Guerra Freda nous escenaris i nous reptes suggereixen que la diplomcia japonesa ha dadaptarse a un entorn en plena mutaci. Tant el nou unilateralisme americ, com la creixent interdependncia econmica amb la Xina, com el rgim pronuclear de Corea del Nord, estan marcant lestratgia de la poltica exterior i de seguretat del Jap en el nou segle. Per a molts, aquest pacisme dantuvi ha deixat de ser apropiat per afrontar els nous reptes del sistema i per aix reclamen una poltica exterior ms realista i menys idealista. Recordant la ja clebre armaci del primer ministre Nakasone, les relacions de seguretat de Jap i EUA sn com un portaavions que no es pot enfonsar. Ms de trenta anys desprs que realitzs aquestes declaracions, larmaci continua sent igualment vlida. Malgrat les veus que pronosticaven una independncia creixent del Jap en relaci als EUA en la postguerra freda, el cert s que Washington continua sent el principal aliat japons. Pels americans refermar laliana representa una clara aposta del Jap com a pea clau en la geopoltica americana a lsia. El Jap sha convertit en el gran aliat necessari per tirar endavant les coalicions multinacionals encapalades pels americans amb lobjectiu de combatre les amenaces a la seguretat dels EUA. La participaci de les Forces dAutodefensa del Jap tant a lOce ndic com a lAfganistan o ms recentment a lIraq han
fet del pas un aliat perfecte. El Jap a canvi, rep el beneplcit americ per a convertir les ns ara Forces dAutodefensa en un poders exrcit que permeti al Jap aconseguir la desitjada normalitat que est cercant durant aquest perode. En el documents sobre poltica exterior i de seguretat del Jap, Corea del Nord se situa sens dubte com el pitjor enemic de larxiplag. El problema amb Corea del Nord s doble. Per una banda, lamenaa militar nordcoreana est present den que Pyongyang realitz els primers llanaments de mssils del tipus Taepo-dong-1 sobre espai aeri japons cap al 1998, i que vaixells sospitosos nord-coreans fossin detectats en aiges japoneses. Aquesta amenaa sobre el territori japons va augmentar qual el rgim de Corea del Nord va declarar el 2003 la seva intenci dabandonar el Tractat de No Proliferaci i dotar-se darmament nuclear. Laltre problema ha estat el dels segrestos durant la dcada de 1970 de ciutadans japonesos per tal densenyar la seva llengua a espies nord-coreans. Lencarregat de realitzar les negociacions amb el rgim desprs de la visita de Koizumi a Pyongyang, Abe Shinzo, arm que ns que no salliberessin tots els segrestats el govern japons trencaria tots els ponts de dileg amb el rgim; un cop en el crrec de primer ministre ha mantingut la seva paraula. Per a molts, aquesta posici tan dura i poc exible en relaci al problema nordcore ha servit per dos objectius: reforar i legitimar la cooperaci militar amb els EUA i de-
Abe no ha donat una soluci als principals problemes que preocupen a la poblaci com sn lenvelliment de la societat japonesa, el pagament de les pensions o
fensar-se contra la vertadera amenaa a la seguretat de larxiplag: la Repblica Popular de la Xina. Les relacions amb la Xina continuen sent un autntic trencaclosques per al govern japons. Per una banda, la cada cop ms creixent interdependncia econmica entre els dos pasos ha fet que les seves economies siguin cada cop ms complementries. Ning dubta ja que part de lexplicaci dels anys daurats que viu leconomia japonesa cal trobarlos en leconomia xinesa, amb una m dobra molt barata per a les empreses japoneses que inverteixen en el pas, i amb un mercat de potencials compradors de productes japonesos. Per altra banda, des de fa trenta anys no es vivien unes relacions poltiques i diplomtiques tan tenses com les viscudes durant el perode de govern de Koizumi. Entre els temes de disputa entre ambds pasos es troba la polmica per lexistncia de llibres escolars dhistria que maquillen el passat imperial japons, la visita anual que Koizumi realitzava al santuari xintoista de Yasukuni, o la reclamaci de sobirania que tant japonesos com xinesos exerceixen sobre les illes Senkaku o Diayou per als xinesos, un conjunt dillots amb reserves energtiques considerables. En litigi hi ha quelcom ms que illots, petroli i llibres de text. Es tracta en denitiva daconseguir una posici dhegemon regional i de desplaar en el paper de lder de la regi en un joc que comena a ser de suma zero. Amb una societat envellida i una economia que tot just sacaba de recuperar, el Jap s molt conscient que juga amb
un clar desavantatge en relaci al gegant xins. Per res est encara decidit.
Conclusi
Ms enll del futur que depara al primer ministre Abe, les eleccions de 2007 han servit per deixar clares dues qestions: la manca de lideratge del PLD i la tornada en escena de les faccions. Tot sembla indicar que el perode Koizumi sha dentendre ms com una rara avis en la poltica japonesa, que com una nova tendncia. Koizumi, que ha exercit un fort lideratge i una plena determinaci en aconseguir les reformes necessries per acabar amb lanquilosament del sistema poltic japons, ha donat pas a un primer ministre mancat de lideratge i de lempenta necessria per tirar endavant el pas. A ms, com a conseqncia daquesta debilitat mostrada per Abe, les faccions, contra qui tant havia lluitat Koizumi, shan tornat a instaurar en el s del PLD com a centres de decisi informals de la poltica japonesa, aix malgrat la forta desaprovaci que mereixen a lopini pblica. Aquest descontentament amb el govern dAbe sha tradut amb un fort suport, inimaginable fa uns mesos, al PDJ, que capitanejat per Ozawa Ichiro15 tractar en els propers mesos de desgastar el govern dAbe i forar-lo a
15 Es dona la circumstncia que Ozawa Ichiro, president del principal partit de loposici, s una gura histrica del PLD, partit que form part ns el 1993.
El Jap no est naufragant, per perqu el sol reneixi, caldr reinventar la gura dun Koizumi que aporti les dosis dillusi i esperances que la societat japonesa necessita
convocar unes eleccions anticipades a la Cambra Baixa, tot i aquesta majoria absoluta que gaudeix ara el PLD. En lapartat que hi han hagut menys canvis en relaci al seu antecessor en el crrec ha estat en la poltica exterior. Tant Koizumi com Abe shan manifestat com a vertaders falcons. Ultraconservadors i nacionalistes, ambds premier shan mostrat partidaris de convertir el Jap en una gran potncia del sistema internacional perqu el seu poder poltic tingui la mateixa equivalncia que el seu pes econmic. Per aix, el gabinet dAbe ha seguit els passos marcats per fer del Jap un actor de primer ordre, tot reforant la seva aliana militar i diplomtica amb els EUA. A ms, amb lelevaci a rang de ministeri de lAgncia de Defensa continua el procs per convertir les actuals Forces dAutodefensa en un veritable exrcit per combatre, junt amb el paraiges nuclear americ, les amenaces a la seguretat del Jap: essencialment el rgim nordcore i el seu rival histric, la Repblica Popular de la Xina. Els propers mesos seran decisius pel futur dAbe. Amb poca probabilitat saconseguir arribar a la convocatria dunes eleccions anticipades que donin una victria al partit de loposici, per com recordava fa gaireb una dcada el mxim expert en poltica japonesa, Gerald L. Curtis, els lders que no sen surten a lhora dinstaurar conana en lelectorat sn severament castigats per lopini pblica.16 Aix doncs si nalment Abe es veu for16 Curtis, G.L., 1999.
at a dimitir, el seu substitut, que de ben segur provindr duna de les faccions que es reparteixen el poder en el sistema poltic japons, haur de fer front a les demandes que la opini pblica ha realitzat amb tant insistncia des de fa ms duna dcada i que Koizumi va saber captar tan b: reformes econmiques i lideratge poltic per superar els desaaments del Jap del segle XXI. El Jap no est naufragant com molts terics armaven durant la dcada del 1990, per perqu el Sol reneixi, caldr reinventar la gura dun Koizumi que aporti les dosis dillusi i esperances que la societat japonesa necessita. |
+ INFO
Llibres
Berger, Th. (ed.) Japan in International Politics. The foreign Policies o fan Adaptive State. Lynne Rienner Publishers. Londres, 2006. Curtis, G.L: The Logic of Japanese politics. Leaders, Institutions, and the limits of change., Columbia University Press. Nova York, 1999. Drifte, R. Japans Foreign Policy for the 21st Century. From Economic Superpower to What Power? Macmillan press ltd. Londres, 1998. Green, M.J. Japans Reluctant Realism, editorial Palgrave. Nova York, 2003. Hrebenar, R. Japans New Party System, Boulder, Westview Press. Oxford, 2000. Hughes, Ch. W. Japans Re-emergence as a Normal Military Power, Oxford University Press per The International Institute for Strategic Studies. Londres, 2005. KaWashima, Y. Japanese Foreign Policy at the Crossroads. Challenges and Options for the Twenty-First Century, The Brookings Institution. Washington, 2003. Kolodziej E. A. Security and International Relations, Cambridge University Press. Cambridge Pempel, T.J. Regime Shift. Comparative Dynamics of the Japanese Political Economy, Cornell University Press. Londres, 1998. Sartori, G., Parties and Party systems: A freamework for Analysis, Cambridge University Press. Cambridge, 1975. Togo, K. Japans Foreign Policy 1945-2003. The Quest for a Proactive Policy, International Institute for Asian Studies. Leiden, 2005.
Articles
Lpez, Ll. Sistema Poltic Japons i lefecte Koizumi. Revista mbits. Barcelona, hivern 2006.
Enllaos
d Partit Liberal Demcrata japons

www.jimin.jp
AR X I U
Repblica catalana i Generalitat republicana. Una reconsideraci historiogrca i poltica

Enric Pujol* | epujolc@mesvilaweb.cat
Des de diferents sectors historiogrcs, per tamb des de lmbit de la poltica, sha tendit a reduir a ancdota la proclamaci de la Repblica Catalana de Francesc Maci el 14 dabril de 1931. Tal i com mostra Enric Pujol, el gest de Maci va tenir un paper cabdal en la construcci de la Generalitat, el qual amaga rere la recuperaci del nom medieval un sistema institucional modern i plenament republic.
La Repblica Catalana que Francesc Maci (1859-1933) proclam el 14 dabril del 1931, arran del triomf electoral del seu partit, Esquerra, sovint ha estat qualicada, per poltics en actiu i tamb per certs historiadors, amb termes com efmera i daltres dequivalents per tal dempetitir la seva transcendncia. Moltes han estat tamb les veus que han titllat el gest de Maci de romntic o dimpulsiu. Unes valoracions que no savenen ni a la realitat histrica ni a la importncia poltica que realment tingu el seu gest. Hi ha una clarssima lnia de continu* Historiador
Les eleccions municipals labril del 1931 foren plantejades per part de loposici republicana i esquerrana com un plebiscit popular sobre la continutat de la monarquia
tat entre la Repblica Catalana i la Generalitat republicana. Sense una no hauria estat possible laltra. Aix mateix, el canvi de nom, que alguns analistes han vist com una claudicaci nacional absoluta, fou realment una renncia substantiva de la reivindicaci catalana? O, contrriament, fou una concessi que va possibilitar la pervivncia duna Repblica encoberta sota el nom arcatzant de Generalitat, amb un poder poltic que mai abans del 1714 en Catalunya no havia tingut? En aquest article mirarem de respondre ni que sigui provisionalment o a ttol hipottic aquestes i daltres preguntes que ha suscitat lesdeveniment histric ms important, sens dubte, de tota la modernitat catalana.1 catalana i fou la base de la popularitzaci de la gura del seu lder. Aix mateix, la lluita antidictatorial propici lentesa entre republicans catalans i espanyols, que tingu una concreci poltica en lanomenat Pacte de Sant Sebasti (1930) on, davant lhipottic enfonsament monrquic, sestabl que Catalunya tingus un rgim dautogovern. La fora dels opositors combinada amb els migrats resultats obtinguts pel rgim militar motivaren la caiguda de la dictadura i el descrdit del rei dEspanya, Alfons XIII (1886-1941), que li havia donat suport. En un intent de salvar el rgim monrquic es convocaren eleccions municipals labril del 1931. Unes eleccions, per, que des de loposici republicana i esquerrana foren plantejades com un plebiscit popular sobre la continutat de la monarquia Contra tot pronstic, en el Principat foren guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya, partit constitut poc temps abans, en la Conferncia dEsquerres Catalanes celebrada a Barcelona del 17 al 19 de mar que, sota la presidncia de Maci, apleg Estat Catal el grup macianista, el Partit Republic Catal on despuntava la gura de Llus Companys (1882-1940) el grup del setmanari LOpini i nombrosos centres comarcals estesos arreu del territori.2 Hi ha una consideraci prcticament unnime entre els historiadors a lhora datribu2 La bibliograa sobre aquest partit s molt abundant, dentre la qual, destaquem: POBLET, J. M., 1976. SALLS, A., 1986. IVERN, M. D., 1989. DD.AA., 2001.
Lenfonsament de la monarquia espanyola
La dictadura del general Miguel Primo de Rivera (18701930), del perode 1923-1930 es caracteritz, al Principat de Catalunya, per la repressi contra el catalanisme i el moviment obrer. Aix explica que loposici al rgim fos molt mplia i tingus un moment brillant el 1926, en lintent insurreccional de Prats de Moll a la Catalunya del Nord dirigit per Maci, ja que, malgrat que les autoritats franceses lavortaren, serv per internacionalitzar la causa
1 Un llibre imprescindible per seguir amb detall el conjunt del cicle poltic que tractem s el de GERPE, M., 1977.
Esperonat pel triomf electoral, Maci proclam la Repblica Catalana, quan encara no shavia fet cap declaraci republicana a Madrid i la continutat de la monarquia era una incgnita
ir la ra daquest triomf esclatant al carisma i la credibilitat que despertava la gura de Maci.3 En les principals capitals de lEstat espanyol guanyaren tamb les candidatures republicanes i socialistes, cosa que precipit lenfonsament de la monarquia.
La proclamaci de la Repblica Catalana
Esperonat pel triomf electoral i conscient de la profunditat de la crisi de la monarquia, Maci proclam el 14 dabril de 1931, des del balc de la Generalitat, la Repblica Catalana, quan encara no shavia fet cap declaraci republicana a Madrid i la continutat de la monarquia era una incgnita. Moments abans, Llus Companys, tamb lder dEsquerra, havia proclamat simblicament la Repblica sense qualicatiu, per sentn que espanyola des de lAjuntament de Barcelona. Ms enll de la discussi de les diferents sensibilitats que existien en el s del partit recentment constitut Maci era el creador del grup Estat Catal, organitzaci obertament separatista o independentista, si volem utilitzar una designaci moderna, i Companys representava els sectors del republicanisme catal federalista, cal analitzar el fet poltic, la conseqncia poltica duna i altra proclamaci. El gest de Ma3 Sobre Maci, vegeu sobretot JARD, E., 1977. JARD, E., 1981. UCELAY, E., 1984. SARD, Z., 1989. ROIG, J. M.
El gest de Maci an molt ms enll dun acte simblic, ja que prengu concreci poltica amb la constituci dun govern provisional
ci, a diferncia de la iniciativa de Companys, an molt ms enll dun acte simblic, ja que prengu concreci poltica amb la constituci dun govern provisional, el de la nounada Repblica catalana. La de Maci era una proclama independentista? En les diferents proclames emeses van existir diferncies de mats i, tal i com ha apuntat Pere Gabriel, es va passar de procurar cordialment una integraci en una Federaci de Repbliques Ibriques a la denici duna Repblica Catalana com a Estat integrant de Federaci Ibrica.4 En totes per, era clara lactitud de no prescindir duna relaci poltica amb Espanya. Ara b tamb era molt clara la voluntat de defensar una repblica catalana, un estat catal, que es constitua independentment del que en aquells moments passava a Madrid. La constituci daquesta repblica, doncs, no era fruit duna concessi del govern central, sin una autoproclamaci que avui en podrem dir sobiranista. Aquest federalisme sobiranista era la posici compartida per les diferents sensibilitats i tradicions poltiques de lesquerra catalana majoritria en aquells moments. Lexistncia poltica duna Repblica catalana preced, doncs, lexistncia de la mateixa Repblica espanyola, ja que fou feta abans que el rei sexilis i que es constitus un govern republic a Madrid. La Repblica Catalana
4 I encara en una altra proclama havia parlat de Confederaci dels pobles Ibrics. Vegeu GABRIEL, P., 2003. Pgines 84-85.
havia estat proclamada abans que la Repblica Espanyola: algunes hores abans, quan encara no se sabia quin tomb decisiu anaven a prendre els esdeveniments a la capital dEspanya i per un moviment completament deslligat en la seva actuaci, del moviment que, unes hores ms tard, implantaria la Repblica a Madrid (...) Maci i els seus companys no van pas creure en la impossibilitat duna resistncia per part del monarca, i de la seva permanncia, encara, al tron dEspanya, i aix explica la frase que hom torba en el document de la proclamaci de la Repblica Catalana: i est disposada al que sigui necessari per alliberar-los els altres pobles ibrics de la monarquia borbnica.5 El gest de Maci pot ser considerat com agosarat; ara b, com assenyal lhistoriador Ferran Soldevila (1894 1971), contemporani dels fets i autor de la Histria de la proclamaci de la Repblica a Catalunya: no era tampoc una inspiraci sobtada de vident.6 No tan sols perqu des de la constituci del grup Estat catal aquest era un objectiu poltic explcit de lorganitzaci i perqu la creaci dun govern catal era prevista en el Pacte de Sant Sebasti, sin tamb perqu la conseqncia polti5 Aquesta frase est contextualitzada en el segent pargraf: El En nom del poble de Catalunya proclamo lEstat Catal, sota el rgim duna Repblica Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles dEspanya llur collaboraci en la creaci duna Confederaci de Pobles Ibrics i est disposada al que sigui necessari per a alliberar-los de la monarquia borbnica. 6 SOLDEVILA, F., 1977. Pgina 27.
La constituci de la Repblica Catalana no era fruit duna concessi del govern central, sin una autoproclamaci que avui en podrem dir sobiranista
ca immediata de la seva proclama no podia ser ms transcendent. El convertia, de cop, en el president de la nounada Repblica Catalana, cap del nou rgim, cosa que li havia de permetre nomenar un govern provisional integrat per membres del seu partit, Esquerra, per tamb amb presncia daltres forces republicanes i catalanistes com la Uni Socialista de Catalunya amb qui Esquerra form coalici electoral en les successives eleccions ns al 1936),el Partit Republic Radical, el Partit Catalanista Republic nova designaci que adopt Acci Catalana i un representant de la Uni General de Treballadors.7 Fou en la seva qualitat de president de la Repblica Catalana que negoci, com veurem, amb els representants del govern republic de Madrid el canvi de nom pel de Generalitat de Catalunya i el procs que havia de seguir laprovaci de lEstatut. La proclamaci de la Repblica Catalana fou, doncs, lacte de sobirania poltica catalana ms important de tota la modernitat i tamb un dels ms fructfers, ja que possibilit lexistncia dun govern autcton que no era fruit duna mera concessi de Madrid, per b que la legitimaci daquest govern s que fos fruit duna negociaci poltica amb el poder central. Aix mateix cal remarcar que el carcter republic de la Generalitat era intrnsec en tant que hereva del govern provisional dels primers dies, ja que no li venia do7 SOLDEVILA, F., 1977. Pgina 27.
nat noms per la legalitat republicana espanyola, sin per un acte de sobirania previ. Aix contribueix a explicar la ra de la seva pervivncia el restabliment i no nova fundaci al nal del franquisme, quan la font de tota legitimaci de la institucionalitzaci republicana, la Repblica espanyola, fou absolutament rebutjada per les forces poltiques dominants del moment.
La transformaci en Generalitat de Catalunya
El 17 dabril, tres dies desprs de la proclamaci de la Repblica catalana, una delegaci del govern de Madrid composta per Marcell Domingo (18841939), Fernando de los Rios (18791949) i Llus Nicolau dOlwer (18881961) arrib a Barcelona per negociar amb Maci, cap del govern catal. Dels acords que sestabliren en sort el comproms de renunciar al terme Repblica Catalana i reprendre el de Generalitat de Catalunya, lantiga instituci del govern del Principat anterior al 1714. Maci, que accept aquesta transformaci per pragmatisme poltic, arm que havia estat el sacrici ms gran de la seva vida, per les concessions que va haver de fer: renunciar a un nom polticament molt clar sobretot internacionalment a canvi dun altre de ms vague i pactar un full de ruta amb Madrid per assolir lautogovern. Efectivament, hi va haver concessions, per no pas
Hi ha una clarssima lnia de continutat entre la Repblica Catalana i la Generalitat republicana. Sense una no hauria estat possible laltra
cap renncia substantiva a una aspiraci dautogovern de mxims. La prova ms concloent daix s el mateix text de lestatut de Nria, molt ambicis ns i tot des duna perspectiva actual. Per un jurista de gran prestigi en aquella poca, Francesc Maspons (18721966), el canvi de nom esmentat no invalidava lacte de sobirania poltica que shavia realitzat. Maspons elabor el 1932 un dictamen, en plena discussi de lEstatut catal a les Corts de Madrid, titulat La Generalitat de Catalunya i la Repblica espanyola.8 El propsit del dictamen era dilucidar quins drets i atribucions tenia el govern catal i ns a quin punt podia estar supeditat al govern espanyol. La seva tesi partia de la legitimitat derivada del fet dhaver-se proclamat una Repblica Catalana. La negociaci pel canvi de nom de Repblica a Generalitat implicava, segons ell, un clar reconeixement de la legitimitat del govern catal per part de Madrid, ja que fou el govern espanyol qui es despla a Barcelona a negociar i no a la inversa. I aquest canvi nominal no va implicar cap renncia a les atribucions de la part catalana, derivades de la proclamaci feta per Maci. Aix doncs, el criteri de paritat era el que, segons Maspons, havia de presidir la relaci entre ambds governs: ni la Constituci de Catalunya correspon fer-la a lEstat espanyol, ni els seus representants shan considerat amb dret dimposar-li els termes del pacte de convenincia o duni amb Espanya.
8 Recentment reeditat a DD.AA., 2006.
Hi hagu un acte de realisme o possibilisme poltic per part de Maci i el seu govern. No es van voler batre per una qesti nominal perqu volien salvar lelement substantiu: un autogovern amb mplies competncies poltiques. La Generalitat daleshores va funcionar com una veritable Repblica encoberta. Un indici clar daix el tenim en el fet que el president de la Generalitat aleshores i ns i tot ara tingu ms la consideraci simblica de cap destat que no la de cap de govern.
LEstatut de Nria
Per establir el nou rgim dautogovern catal, una assemblea representativa dels municipis de Catalunya va haver delaborar un projecte destatut. Aquesta assemblea nomen una ponncia redactora que es reun a Nria i que va enllestir el text molt rpidament, en una vintena de sessions. Era presidida per Jaume Carner (18671934) i en formaven part Pere Coromines (18701939), Josep Dencs (19001965), Rafael Campalans (18871933), Antoni Xirau (18981976) i Mart Esteve (18951977). El projecte, abans de ser trams a les Corts de la Repblica, a Madrid, va ser aprovat massivament en referndum pel poble catal el 2 dagost del 1931. Obtingu un 99% de vots favorables, amb una participaci del 78% no pas petita, doncs. Dels 792.574 vots emesos noms 3.286 eren negatius. Cal dir que, en no ser enca-
Cal remarcar el carcter republic intrnsec de la Generalitat que li venia donat per un acte de sobirania previ. Era una instituci nova que encobria una Repblica moderna
ra autoritzat el vot femen es fu una recollida massiva de signatures de dones favorables a la proposta sha donat la xifra de 400.000 signatures. Fixem-nos que el procs seguit era invers als seguits pels estatuts de 1979 i lactual del 2006. Un procediment que deixava ben clara quina era la voluntat del poble catal i quina era la voluntat majoritria del parlament espanyol. LEstatut de Nria reconeixia, entre daltres aspectes, la categoria de Catalunya com a estat autnom per tant pensava en una estructura federal de lEstat espanyol, el dret a lautodeterminaci, locialitat nica de la llengua catalana i la divisi dels principals impostos entre la Generalitat i la Repblica espanyola. Per part catalana, sentenia que les Corts espanyoles shavien de limitar a raticar el text aprovat per limmensa majoria de lelectoral catal. La realitat, per, fou tota una altra. El 6 de maig de 1932, lEstatut de Nria comen a discutir-se a les Corts espanyoles, desprs dhaver patit molts retards pel fet dhaver quedat relegat a laprovaci prvia duna nova Constituci espanyola votada el desembre de 1931.9 Des de la seva aprovaci en referndum a Catalunya, lagost de 1931, les aspiracions catalanes van rebre crtiques, atacs i boicots diversos naturalment, de productes catalans, tamb. Les proclames Muera el Estatuto, Guerra al Estatuto o Muera
9 Sobre la defensa feta pels parlamentaris catalans hi ha el llibre de CUCURULL, F., 1976. ROIG, J. M., 1978. i GONZLEZ, A., 2006).
Maci es generalitzaren arreu de lEstat espanyol. Tamb al Congrs de Diputats trob una fortssima oposici i prestigiosos intellectuals espanyols com ara Miguel de Unamuno (18641936) o Jos Ortega y Gasset (18831955) manifestaren repetidament el seu rebuig a les aspiracions catalanes. No fou ns desprs de lintent de cop destat del general Sanjurjo, el 10 dagost fet amb el crit de combat Viva Espaa nica e inmortal que sabreujaren els debats parlamentaris. Manuel Azaa (18801940), aleshores cap del govern espanyol, fu un abrandat discurs defensant-ne laprovaci, que es va fer efectiva el 9 de setembre de 1932.
LEstatut de 1932
LEstatut aprovat nalment per les Corts espanyoles retallava i aigualia clarament el projecte de Nria. Aix, larticle primer va denir Catalunya no pas com a estat autnom, sin com a regin autnoma dentro del Estado espaol.10 La consideraci del catal com a nica llengua ocial a Catalunya tampoc no fou aprovada. Amb molt poc poder nancer, la Generalitat va haver dassumir, tanmateix, tota una srie datribucions mai abans assolides i va poder comenar a funcionar com a govern
10 El text de lEstatut nalment aprovat tamb es pot trobar al ja esmentat DD. AA., 2004.
Hi hagu un acte de realisme poltic per part de Maci: no es van voler batre per una qesti nominal perqu volien salvar un autogovern amb mplies competncies poltiques
autnom. Malgrat les limitacions apuntades, lEstatut del 1932 contemplava competncies que avui ens semblen inslites, per importants. Era la Generalitat qui organitzava ladministraci de justcia, nomenava els jutges i el Tribunal de Cassaci. Era la Generalitat qui tenia la competncia exclusiva sobre la legislaci de rgim local, cosa que li permetia, per exemple, xar la data de les eleccions municipals cosa, ara per ara, impensable en lactual marc jurdic. I el conseller de Governaci manava no solament els Mossos dEsquadra, sin tamb la gurdia civil i la policia dita nacional. Les competncies sobre carreteres i sobre serveis daviaci civil no foren ni tan sols polmiques i foren atribudes a la Generalitat Naturalment si fem la comparativa amb la primera experincia autonmica, la Mancomunitat de Catalunya (19141924), no hi havia ni punt de comparaci. La Mancomunitat era una reuni de les diputacions sense atribucions noves i sense un rgim jurdic propi recordem que fracass la reivindicaci dun estatut dautonomia, que malgrat una forta campanya catalana no fou considerat a Madrid. Una prova concloent de la gran diferncia competencial s la prctica desaparici de la Mancomunitat i de la seva obra de limaginari poltic catal actual ms enll dels cercles dhistoriadors, ns a lmits francament injustos.11
11 Certament, la Mancomunitat fu una obra de govern molt notable, especialment pel que fa a comunicacions i obres pbliques cosa que va permetre una decisiva articulaci del mateix Principat i en cultura. Aix mateix, fou decisiva en un procs de conscienciaci nacional. Vegeu BALCELLS, A., 1996.
A mena de conclusions
1. La lnia de continutat entre la Repblica Catalana i la Generalitat republicana s ben clara, per ms que, avui per avui, no sigui una cosa bvia per al gran pblic. Sense luna no hi ha laltra. Sense lacte de sobirania de Maci i els seus, difcilment Madrid hagus concedit res o en tot cas molt menys del que sobtingu malgrat retallades i tot. En canvi, la lnia de continutat entre la Generalitat republicana i la Generalitat medieval shavia trencat evidentment el 1714, amb la desaparici de les institucions poltiques prpies. Precisament, Soldevila sen va lamentar, daquest fet, quan analitz el resultat de la Guerra de Successi: El rgim genu de Catalunya, per, restava destrut per sempre ms. Mai, per favorables que li fossin les circumstncies, Catalunya no podria reprendre el desplegament de les seves antigues institucions i arribar a gaudir, en els temps moderns, com Sussa i Anglaterra, un rgim democrtic, aixecat, per del evoluci, damunt la seva forta organitzaci medieval.12 La Generalitat republicana era una instituci nova que encobria una Repblica moderna. Antoni Rovira i Virgili (18821949), a La constituci interior de Catalunya (1932), fou molt taxatiu en aquest punt: Del vell rgim de Catalunya nhem dimitar lesperit de llibertat i de democrcia, no pas les institucions poltiques de lpoca.
12 SOLDEVILA, F., 1963. Pgina 1.188.
El procs que llavors segu fou invers al dels estatuts de 1979 i 2006. Un procediment que deixava ben clara quina era la voluntat del poble catal i quina era la del parlament espanyol
Podem adoptar alguns vells noms gloriosos o escaients Generalitat, conseller en cap, vegueria I no gaire cosa ms. (...) El catalanisme davui no t res darqueolgic (...) Catalunya, tal com han fet altres nacions ressuscitades (...) donar a la seva Constituci interior un marcat carcter de modernitat i de liberalisme.13 2. Maci no estava sol en la seva aspiraci de mxim poder poltic per Catalunya. No tan sols el votaren a les municipals del 14 dabril i en les votacions posteriors, sin que el resultat del referndum de lEstatut de Nria fou aclaparant 3. Lacte de sobirania assolit amb la proclamaci republicana de 1931, no quedava invalidat per lacceptaci del canvi de nom de Repblica pel de Generalitat. Ja hem vist el nivell de poder poltic que es reclamava amb lEstatut de Nria. Aquest punt, per, ha suscitat un debat historiogrc i poltic molt important que requeriria un estudi especc, puix que ens permetria veure com largumentaci que defensa lexistncia duna claudicaci nacional ha estat argumentada, en diferents moments histrics, per opcions poltiques completament oposades entre si. A ttol dexemple esmentem noms tres moments histrics signicatius en els quals aquesta tesi ha servit per defensar coses ben diferents. El 1931, els detractors del canvi de nom provenien de les leres independentistes o separatistes. s el cas de Jaume Miravitlles (19061988), autor del llibre Ha trat Maci? (1932), on armava que calia defensar la Repblica Catalana ns al nal i que certament Maci havia trat aquest principi per por que fossin els treballadors els nics a defensar-la i que li conferissin un caire obertament socialista i revolucionari.14 Aquesta era la tesi del Bloc Obrer i Camperol, partit leninista i, doncs, defensor del dret a lautodeterminaci dels pobles, al qual lautor aleshores pertanyia dos anys desprs pass a Esquerra. En el procs nal del franquisme, per, el canvi de nom, vist tamb com una renncia, servia per argumentar que en aquells moments calia fer una cosa semblant; s a dir, calia renunciar a una poltica de mxims s la tesi, posem per cas, que J. A. Gonzalez Casanova defensava a Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938) (1974), i que van fer seva els principals grups de loposici democrtica antifranquista. Actualment, sectors dits nacionalistes favorables a lEstatut retallat pel pacte Mas-Zapatero de 2006, empraren una argumentaci similar. Venien a dir que si tot un Maci va renunciar, com ells podien deixar de fer-ho? I calia, doncs, acceptar en el referndum nal el text que havia sortit de Madrid. 4. Cal evidenciar les dissensions profundes existents
14 Sobre el pensament poltic de Miravitlles, vegeu PUJOL, E., 2006.
13 ROVIRA I VIRGILI, A., 1932. Pgina 20. Actualment, lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya i la mateixa editorial Barcino lhan reeditat en facsmil (Barcelona, 2005).
Caldr, dara endavant, que la preservaci de la memria histrica empresa pel govern de Catalunya comenci per la mateixa instituci de la Generalitat
entre Catalunya i Espanya tamb en el perode republic, ja des de la seva mateixa instauraci, com sha dit. Especialment ara, que existeix, en el conjunt de la ciutadania, una visi molt idllica del perode. Com si en aquells moments shaguessin resolt unes dissensions profundes que venien de molt abans, que no es van resoldre tampoc amb el nal de la dictadura franquista i que, doncs, encara avui romanen com fa palesa lactualitat poltica ms punyent. 5. Sha dexplicar perqu un acte duna transcendncia poltica i histrica tan gran ha estat minimitzat segurament de manera sovint inconscient pels dirigents poltics i els principals historiadors sorgits del procs de derogaci franquista. Certament, s una qesti que cal analitzar amb detall perqu ens donaria moltes claus sobre la nostra histria ms recent i el pes que tenen encara avui molts dels tabs nascuts en el procs de liquidaci de la dictadura de Franco. Caldr, dara endavant, que la preservaci de la memria histrica empresa pel govern de Catalunya comenci per la mateixa instituci de la Generalitat.15 I en aquesta recuperaci de les memries perdudes, els partits democrtics i ms encara els que lluiten per lalliberament nacional, aix com la ciutadania en general, hi tenen molt a dir. |
15 Sobre la necessitat duna poltica de memria pblica, TOLEDANO, Ll. F., 2007. Pgines 139-149
+ INFO
Llibres
Balcells, A. (dir.), La Mancomunitat de Catalunya i lautonomia, Ed. Proa. Barcelona, 1996. Cucurull, F., Defensa de lestatut dautonomia de Catalunya, Ed. Undarius. Barcelona, 1976.
DD.AA.,
Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys dhistria (1931-2001), Ed. Columna. Barcelona, 2001. Repblica Catalana, Generalitat de Catalunya i Repblica espanyola. A lentorn de La Generalitat de Catalunya i la Repblica Espanyola de Francesc Maspons i Anglasell, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006 Textos per la llibertat de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2004.
DD.AA.,
DD.AA.,
Gabriel, P., Francesc Maci i Lluss. Militar i poltic, dins Sol I Sabater, J.M. (dir.), Histria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents 1714-2003, Generalitat de Catalunya Enciclopdia Catalana. Barcelona, 2003. Gerpe, M., Lestatut dautonomia de Catalunya i lestat integral, Ed. 62. Barcelona, 1977. Gonzlez, A., Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933), Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2006.
Ivern, M.D., Esquerra Republicana de Catalunya (19311936) Abadia de Montserrat. Barcelona, 1989 Jard, E., Francesc Maci. El cam de la llibertat (1905-1931) Ed. Aym. Barcelona, 1977. Jard, E., Francesc Maci, president de Catalunya, Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1981. Poblet, J.M., Histria dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), Ed. Dopesa. Barcelona, 1976. Pujol, E., Jaume Miravitlles: Lescriptura, la poltica, la histria i la memria, dins Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Ed. Viena. Barcelona, 2006. Roig, J.M., Francesc Maci. De militar espanyol a independentista catal (1907-1923). Roig, J.M., LEstatut de Catalunya a les Corts constituents (1932) Ed. Curial. Barcelona, 1978. Rovira i Virgili, A., La constituci interior de Catalunya, Ed. Barcino. Barcelona, 1932. Salls, A., Quan Catalunya era dEsquerra, Edicions 62. Barcelona, 1986. Sard, Z., Francesc Maci vist per la seva lla Maria. Ed. Destino. Barcelona, 1989.
Soldevila, F., Histria de Catalunya. Ed. Alpha. Barcelona, 2 ed. 1963, vol III. Soldevila, F., Histria de la proclamaci de la Repblica a Catalunya, Ed. Curial. Barcelona, 1977. Ucelay, E.,: Francesc Maci. Una vida en imatges, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1984
Articles
Toledano, Ll. F., Histria i memria. Eines per a construir una nova ciutadania catalana, Eines, nmero 1, estiu 2007, pgines 139-149.
Fonts
A Estatut de Catalunya de 9 de desembre de 1932 A Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol. Reforma de lEstatut
dAutonomia de Catalunya.
A Projecte dEstatut de lAutonomia de Catalunya aprovat per

lAssemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 25 de gener de 1919.
A Projecte de lEstatut de Catalunya de 1931, tamb conegut com Estatut de Nria, aprovat en referndum el 2 dagost de 1931.
XAR XA
Catalunya sota Espanya. Lopressi nacional en democrcia

Alfons Lpez Tena
Dria editors - La Magrana. Barcelona, 2007
Mavi Dol | mavidolz@uoc.edu Vicerrectora de Promoci Cultural i Multilingisme de la UOC
Alfons Lpez Tena s vocal del Consell General del Poder Judicial, i s, per tant el mn del Dret el que lha ocupat intellectualment. Lpez Tena ha dictat moltssim en conferncies destinades a mbits especialitzats i divulgatius. Ara ens presenta aquest llibre, Catalunya sota Espanya, una obra amb qu ha aconseguit reobrir el debat sobre la independncia.
El llibre fa servir una retrica argumentativa per mostrar que els camins fets per la Catalunya autonmica tenen un sostre ben baix. Les lleis espanyoles sn, en realitat, les lleis que regeixen la vida dels catalans. Per tant, les lleis catalanes i lEstatut dAutonomia com a marc noms tenen validesa mentre i si a lEstat espanyol li conv a cada circumstncia. El resultat s un pas sotms absolutament a la voluntat dels dos partits que han governat i governen Espanya, PSOE i PP. Sobre aquesta base argumentativa, Alfons Lpez Tena recorre a exemples de tota mena, a cites, a estudis, i amb ells analitza la situaci descassa hegemonia de Catalunya respecte a Espanya i ho compara amb la situaci daltres estats dEuropa que han aconseguit la seua independncia. Parteix de la creaci dEspanya com a naci. Hi aporta dades histriques, que posen en evidncia com
ha estat construt lEstat espanyol i sobre quina base se sost el seu autoritarisme respecte a Catalunya, la repressi. Lpez Tena apunta quin s el marc constitucional que tenim, quin ha estat el dret histric dels catalans i quin s lestat actual de Catalunya respecte a Espanya. Al captol dedicat a lactual Estat espanyol, sexplica perqu Catalunya s dEspanya malgrat lactual i el futur Estatut dAutonomia: Vam caure en la trampa tpicament llatina de creurens les paraules, quan el poder de donar signicat a les paraules sel quedava ntegrament la part espanyola, de manera que autonomia, competncia exclusiva, autogovern o nacionalitat signiquen all que els espanyols volen que signiqui. Alfons Lpez Tena remarca que en contra de les previsions, el projecte nacional catal no est liquidat: malgrat la reinterpretaci de les paraules, malgrat lespoli econmic i patrimonial i malgrat la subordinaci lingstica, com a primer pas efectivament explcit que els catalans han de fer per subordinar-se al projecte espanyol. Justament per aix, Catalunya sota Espanya mou a lacci. Perqu amb aquest conjunt darguments els catalans ja tenen prou dades que demostren que el desenvolupament concret del seu marc estatutari depn de la sentncia que emetr el Tribunal Constitucional espanyol no s, doncs, destranyar que, de cada deu sentncies
Noms si sactua des de la confrontaci sestar en condicions dassolir el grau dhegemonia que a Catalunya li correspon, ja que es tenen interessos contraposats amb lEstat espanyol
sobre conictes competencials, nou es dicten a favor de lEstat central. La soluci s, doncs, la confrontaci. En contra de la construcci positiva dels catalans com a gent de consens, Lpez Tena destaca que noms si sactua des de la confrontaci sestar en condicions dassolir el grau dhegemonia que a Catalunya li correspon, ja que es discuteix sobre projectes diferents amb interessos contraposats. Un dels captols que voldria destacar, perqu em sembla molt rellevant que ens hi parem a pensar, s el dedicat a la nova immigraci. Perqu malgrat que lexpectativa respecte al qu es diu sobre la immigraci s sempre de problema, pense com Lpez Tena que s una de les grans oportunitats que tenim. I mha agradat molt especialment que el llibre ho manifests aix. De la lectura sinfereix una alerta a no repetir els mateixos errors del passat i a deixar perdre loportunitat de la immigraci o tornarem a tenir una societat dividida en pocs anys. Com Lpez Tena, considere que necessitem de la nova immigraci, perqu sn un nou patrimoni cultural per als catalans, sn a ms a ms la nostra oportunitat de futur, de negocis amb la Xina, amb lndia, doportunitats culturals i ns i tot acadmiques i poltiques amb el nord dfrica. Per tot aix, Catalunya sota Espanya no s noms un llibre contra Espanya, sin sobretot a favor de Catalu-
nya . El relat aporta idees per comenar a pensar quines sn les urgncies, quines sn les fortaleses i quins sn els nostres punts febles. Per acabar, destacaria la inslita, completa i destacada bibliograa que lautor ha triat com a base terica del llibre. Una bibliograa que parla poc de les nacions llatines, i doncs, poc habitual entre nosaltres, molt anglosaxona, actual, que pot obrir nous camins i donar nous arguments als interessats en qestions nacionals. Aix, doncs, els que volen trobar arguments per defensar la independncia, en trobaran en aquesta obra un munt dirrefutables. s un llibre intelligent, curis, un llibre reivindicatiu, una obra que desperta conscincies, amb un pragmatisme militant. Llegint-lo et pots retrobar amb lobra de reexi poltica a qu abans estvem molt ms acostumats. Abans que visqussem installats en aquest confort emocional de la democrcia delegada. Una obra recomanable per aquells que havem perdut de vista alguns dels grans plaers de la literatura didees i reivindicativa sobre el nostre pas. |
Republicanisme
Maurizio Viroli
Collecci Idees. Assaig Breu. Centre dEstudis de Temes Contemporanis
Antoni Simn | antoni.simon@uab.cat Catedrtic dHistria Moderna de la UAB
La collecci Idees. Assaig Breu, promoguda pel Centre dEstudis de Temes Contemporanis, acaba de traduir al catal el llibre del professor Maurizio Viroli Repubblicanesimo, editat originalment el 1999 per la prestigiosa editorial Laterza. La traducci catalana, que va ser impulsada per Enric Pujol i Llus Ferran Toledano des de lextingida rea dHistria del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, compta amb una excellent i ben documentada introducci del professor de la Universitat de Barcelona Giovanni C. Cattini, on es contextualitza convenientment lobra de Viroli en els profunds canvis poltics i intensos debats intellectuals que es van produir a lItlia de nals del segle passat.
Maurizio Viroli, professor de teoria poltica de la prestigiosa Universitat de Princeton, ha incidit poderosament des de la dcada del 1990 en el debat historiogrc i poltic itali, i tamb en el debat internacional, a partir de les seves reexions a lentorn de la defensa dels principis poltics del republicanisme i dels valors de llibertat poltica i de virtut civil que hi van incardinats. Per a lintellectual italoameric, el republicanisme no s un fenomen poltic estrictament contemporani, sin que constitueix una tradici de pensament secular que t els
seus primers referents en la cultura clssica romana Cicer (106 aC-43 aC), Sallusti (86 aC-34 aC), Titus Livi (57 aC-17 dC) i que troba per primera vegada un cos de teoritzaci poltica moderna en els autors que tractaren sobre lautogovern de les ciutats estat i de les repbliques de lItlia del Renaixement Maquiavel (1469-1527) i Guicciardini (1483-1540) entre daltres. Tot i que la tradici poltica republicana dels segles de la modernitat constitueix un arbre prou fronds en quant a branques i matisos, tant els terics de la doctrina del govern mixt combinaci dels principis del govern monrquic, aristocrtic i popular o democrtic com els fundadors del liberalisme poltic Locke, participen dunes idees bsiques comunes, entre les quals destaca la primacia de limperi de la llei, car aquesta com a manament universal i abstracte s una prevenci a ls arbitrari del poder i a la violaci de la llibertat poltica dels individus. Per cal remarcar que aquests ideals de la tradici republicana no solament tenen una dimensi individual sin tamb collectiva, car els republicans clssics consideraven que lautogovern de la ptria o comunitat poltica era una condici intrnseca del valor de la llibertat. La virtut civil republicana o capacitat de servir al b com respon, segons Maurizio Viroli, a un sentit de dignitat i de responsabilitat cvica en les diverses facetes que t la vida individual o collectiva, la qual cosa es tra-
Els principis del republicanisme sn de gran utilitat per lEuropa dels ciutadans, on les cultures nacionals, lluny de ser un obstacle, sn un recurs per construir un estat federal europeu
dueix en un patriotisme republic que es diferencia tant del nacionalisme tnic com del nacionalisme cvic: Contrriament al primer, no reconeix cap valor moral ni poltic a la unitat i a lhomogenetat tnica dun poble, sin que reconeix rellevncia moral i poltica als valors de ciutadania que sn totalment incompatibles amb qualsevol forma detnocentrisme; a diferncia del segon, no proclama la lleialtat a principis poltics universalistes culturalment i histricament neutres, sin la lleialtat a les lleis, a la constituci i a la forma de vida de repbliques concretes, cadascuna amb la seva histria i la seva cultura (pgina 124). En aquest punt val la pena remarcar que Viroli atorga una gran importncia a la memria histrica collectiva en la conformaci dun comproms civil dels ciutadans. Desmarcant-se completament dels que creuen que una poltica de commemoracions histriques noms pot ser el resultat dun patriotisme desmodat, Viroli opina que un poble que no sap donar signicat, valor i bellesa a la prpia histria difcilment pot adquirir aquell sentit de dignitat que s la premissa indispensable de la cultura civil (pgines 130-131) El corollari del llibre de Viroli s que els principis del republicanisme sn de gran rellevncia i utilitat per a la construcci duna Europa actual i futura dels ciutadans. Per a lintellectual italoameric, lexistncia dunes cultu-
res nacionals o locals diferenciades dins lespai europeu, lluny de ser un obstacle, s un recurs per a la construcci dun estat federal europeu, car laprenentatge i plenitud duna ciutadania civil responsable es produeix fonamentalment a partir dunes cultures nacionals arrelades a realitats concretes, i no a partir de principis universalistes i abstractes llunyans als individus: El sentiment de pertinena que necessita Europa no sha de construir, doncs, afegint principis universalistes a les cultures nacionals individuals, ni tan sols dispersant les cultures nacionals en un contenidor cultural europeu com (quin llavors?), sin tan sols reforant les nombroses i diverses tradicions cviques. (pgina 144) El llibre de Maurizio Viroli s, en denitiva, una proposta de present i de futur en base a un rigors examen histric de la tradici republicana europea, la qual fusiona i fa complementries les llibertats i els drets individuals amb les llibertats i els drets collectius de les formacions histriques nacionals. |
Seales de lluvia
Kim Stanley Robinson
Editorial Minotauro. Barcelona, 2005
Joandomnec Ros | jros@ub.edu Catedrtic dEcologia de la UB i president de la Universitat Catalana dEstiu
De cincia-cci nhi ha de moltes menes i magraden gaireb totes: la clssica, la dura, la psicolgica... lnica condici que hi poso s que es basi en la cincia. Ha de combinar adientment un substrat cientc creble amb un argument que pot ser tan vell com el de lOdissea o Els viatges de Gulliver. Ha de ser un vehicle per assolir quelcom ms que lentreteniment del lector, lha dinteressar per la cincia, fer-lo pensar.
Lautor de cincia-cci ha de ser molt curs amb la base cientca per en contrapartida, no ha destar lligat per les restriccions que emmanillen els creadors daltres gneres. Les convencions socials, els clixs, els estereotips, les limitacions fsiques i biolgiques poden ser bandejats la qual cosa no vol dir que sempre ho siguin, igual que ho sn els lmits despai i temps. La cincia-cci ens permet donar resposta a preguntes tals com, per exemple, com seria la vida si es fessin els pronstics del canvi climtic? Aix s el que ha fet Kim Stanley Robinson en la trilogia Forty Signs of Rain [Seales de lluvia] (2004), Fifty Degrees Below (2005) i, friso per llegir el darrer, Sixty Days and Counting (2007). Robinson no s un estrany per a mi; li he llegit una colla de novelles, de les que en recomanaria la saga sobre la
colonitzaci del planeta vermell Red Mars (1992), Green Mars (1994), Blue Mars (1996) i Antarctica (1997), una intriga poltica ambientada en el continent blanc i que vaig llegir just desprs duna estada en aquells paisatges de gel. Les aventures fantstiques es barregen amb plantejaments poltics i solucions enginyoses als reptes plantejats, al temps que es fa un retrat molt acurat de la geologia, la fsica, la qumica i la biologia daquests mns molt Mart o relativament aliens lAntrtida. All que tenen dinteressant Forty... i Fifty... (i sembla que Sixty...) no sn tant els canvis que patir el clima, que poc o molt el lector mitjanament informat ja nha sentit a parlar, sin els efectes daquests canvis sobre la vida quotidiana, leconomia, la poltica, que sn aspectes que solem defugir per xar-nos noms en els ambientals. Robinson demostra estar molt ms ben informat que els poltics daqu i darreu a lhora de plantejar com un trasbalsament del clima ms fred en unes regions, ms calor en unes altres; ms o menys pluja; canvis en els corrents oceanogrcs i les seves conseqncies en la pesca, en els fenmens meteorolgics, en lamortiment del clima... afectar ja ho est fent dinmiques socials que donem per immutables per sn molt ms dependents de lentorn del que ens podrem imaginar. A Forty Signs of Rain, desprs dun estiu mot clid que genera tempestes en tota la costa oriental dels EUA, el
Stanley Robinson sendinsa a travs de la cincia-cci en els efectes del canvi climtic sobre la vida quotidiana, leconomia i la poltica, conseqncies que solem obviar enfront les ambientals
Potomac es desborda, Washington DC sinunda i barris sencers sn arrasats. A Fifty Degrees Below la tardor i lhivern segents sn molt ms freds del que s usual i la vida urbana esdev un caos. Per aquest s el tel de fons; el ms important s la vida dels protagonistes, tots ells poc o molt relacionats amb la cincia, i la manera com intenten entendre qu ha passat i, sobretot, com es pot invertir la tendncia, la qual cosa t un parallel innegable amb la situaci actual. En la trama els problemes ambientals sn tan greus que la National Science Foundation, la principal agncia subvencionadora de projectes de recerca als EUA i altres agncies de recerca sectorials: de medicina, de lespai... plantegen per primer cop casos concrets per investigar; s com les rees prioritries dels plans de recerca dalguns pasos com s el cas de lEstat espanyol, per ms concrets i especcs. Lactitud passiva de les agncies avaluadores dir si all que volen fer els cientcs s interessant o no passa a ser activa: volen que investiguin sobre aquesta muni de problemes concrets i crtics i donen carta blanca per fer-ho. Ms aspectes interessants: un poltic rara avis; un senador que vol ser president i que est preocupat pels problemes ambientals endega projectes internacionals per combatrels. Hi ha refugiats ambientals: habitants dunes illes de lndic envades per loce i que intenten refer la
seva vida als EUA. Tamb destaca un intent de capgirar una de les causes de les catstrofes el canvi dels corrents marins atlntics per lentrada sobtada daigua dola procedent del desgla de Groenlndia mitjanant labocament de bilions de tones de sal transportades per una nombrosa ota de petrolers reconvertits. Aquesta s una de les idees sorgides dun brainstorming durgncia en el que teories agosarades per versemblants es posen en marxa perqu no resta cap altra sortida. I tot aix mentre els protagonistes, gaireb tots ells cientcs, assessors de poltics o gestors de la recerca, porten una vida normal que els trasbalsos climtics els permeten, ben allunyada de la dels herois de cincia-cci ms usuals. Pels problemes ambientals que planteja, per la manera com es cerquen les solucions, per la trama ben interessant que constitueix un esquelet sobre el qual es podria bastir una novella sense adjectius; i en especial, per la manera lgica dafrontar la situaci ambiental catastrca, ben allunyada dall que, cada dia, ens informen els mitjans, aquesta trilogia s ben recomanable. |
Internacional Migration
Khalid Koser
Oxford University Press
Arcadi Oliveres | arcadi.oliveres@uab.cat Professor dEconomia Aplicada a la UAB
La recent lectura del petit llibre de Khalid Koser Internacional Migration, publicat per Oxford University Press mha convenut una vegada ms de levidncia, la riquesa i la necessitat de les migracions
Certament, les migracions han estat una constant en la histria i ho segueixen essent. A hores dara uns 200.000.000 de persones, un 3,1% de la humanitat sn migrants i la seva xifra sha duplicat en els darrers vint-icinc anys. A aquest augment hi correspon tamb un relatiu canvi de la tipologia migratria: augment de la presncia femenina i menor durada relativa de les migracions, abandonant el per tota la vida dabans, a causa de la major facilitat de transports i comunicacions. La riquesa de les migracions, entesa en aquest cas des duna ptica estrictament econmica, resulta innegable: benecia en gran manera al pas receptor i tamb ho fa, malgrat que en menor mesura, amb el pas de sortida. Pel que es refereix al pas dorigen, hi ha quelcom difcil de mesurar com s la prdua de persones preparades que emigren a la recerca de feina i de millors condicions de vida, mancana que es fa evident sobretot quan parlem de la fugida de cervells que es notaran a faltar en lassoliment del progrs tecnolgic del pas.
Tanmateix, si ens referim a un altre aspecte, com s el de les remeses enviades als pasos de origen, els guanys resulten ben evidents. Dacord amb les dades publicades per Koser, tals remeses suposen, des del punt de vista bancari, uns 200.000 milions de dlars per any als quals shi hauria dafegir uns 250.000 milions de dlars ms en concepte de remeses informals consistents en diner en efectiu i mercaderies aportats pels migrants durant els viatges a la seva terra de naixement. Si comparem aquestes xifres amb les que els organismes internacionals donen a conixer referides a lAjut Pblic al Desenvolupament Ayuda Ocial al Desarrollo (AOD) ens adonem que les transferncies formals suposen tres vegades ms i les informals quatre vegades ms que lAOD. No hi ha dubte que els ciutadans emigrats del Tercer Mn sn els primers, i de llarg, en ajudar-se a ells mateixos. Pel que fa als pasos receptors, els guanys sn de tota mena i els podrem concretar en el reequilibri de les envellides pirmides de poblaci, en lestalvi de formaci la inversa del problema assenyalat abans pels pasos de sortida, la possibilitat demplenar llocs de treball rebutjats per la poblaci autctona i, duna manera ms que considerable, en les aportacions extraordinriament ms grans que fan a les arques pbliques en comparaci als serveis que en reben. Contrriament al que en ocasions percep lopini pblica, generalitzant exemples molt con-
Khalid Koser conven de levidncia entesa com a realitat, i la riquesa i la necessitat en termes econmics de les migracions
crets, les cotitzacions a la seguretat social i els impostos pagats pels immigrants superen en notables quantitats les despeses generades pels serveis que lestat del benestar els hi ofereix. Tamb, en darrera instncia, i en referncia al concepte de necessitat no hi ha dubte de que es produeix en ambds sentits. Per part dels pasos del Sud, perqu els hi cal compensar amb les migracions dcits de llocs de treball, de divises, dadquisici dhabilitats laborals i perqu sobretot, daquesta manera, contrapesen les desiguals relacions que des del Nord els hi fem mantenir en els mbits comercial, industrial i nancer. Per part nostra, el mercat laboral precisa cada cop ms dels nouvinguts als quals lgicament sels ha doferir totes les facilitats de documentaci per no caure en la discriminaci, els abusos, i duna manera especial, per evitar la mort de molts ssers humans que legtimament volen venir. Per al marge de les mtues necessitats hi ha la inexorable exigncia de convertir aquest mn globalitzat no tant sols en un espai de lliure circulaci de mercaderies, capitals, empreses i trcs de tota mena sin tamb de lliure circulaci de les persones que sn, com resulta obvi, les que donen sentit a tota lactivitat econmica i poltica. |
Premi dassaig breu EINES 2008
En base a lobjectiu bsic destimular lestudi de la realitat poltica, econmica, social i cultural dels Pasos Catalans, aix com el seu pensament, la Fundaci Josep Irla convoca el Premi dassaig breu EINES 2008, el qual es regeix a travs de les segents bases:
Captol Primer: Objecte
Captol Tercer: Contingut del premi
Article 6. El Premi dassaig breu EINES 2008 est dotat amb 3.000 euros, que es faran efectius en el moment de la seva concessi pblica. Article 7. Lobra premiada ser publicada per la Fundaci Josep Irla. Sense perjudici de lautor/a, els drets de publicaci del treball guanyador correspondran a la Fundaci Josep Irla, la qual podr reproduir-lo fent-hi constar el nom de lautor/a. Article 8. La Fundaci Josep Irla es reserva el dret a publicar remuneradament aquelles obres no premiades que consideri duna qualitat remarcable, sempre que lautor/a hi estigui dacord. Article 9. Si el Jurat ho creu oport, el premi podr ser considerat desert i excepcionalment, concedit ex aequo.
Article 1. Les obres que es presentin al Premi dassaig breu EINES 2008 hauran de versar entorn la realitat poltica, econmica, social i cultural dels Pasos Catalans i els seus reptes de futur. Article 2. Es valoraran especialment les obres que combinin lexposici terica, la seva aplicaci prctica i la seva exemplicaci a travs de comparatives amb altres realitats.
Captol Segon: Condicions de les obres
Article 3. Les obres hauran de ser estrictament indites i no podran haver estat premiades anteriorment. Article 4. Totes les obres hauran destar escrites en llengua catalana. Article 5. Les obres han de tenir una extensi dentre 180.000 i 200.000 carcters comptant els espais
Captol Quart: Resoluci del premi
Article 10. La resoluci del Premi dassaig breu EINES 2008 anir a crrec dun Jurat compost per cinc personalitats destacades del mn poltic, econmic, social i cultural dels Pasos Catalans, proposats pel Patronat de la Fundaci Josep Irla, aix com un representant de la FunTARDOR 2007 EINES | 201
daci que exercir la funci de secretari. Article 11. Inicialment, la resoluci del Premi dassaig breu EINES 2008 sintentar decidir per consens entre els membres dels Jurat. Si aquest fet no fos possible es procedir a una votaci que resoldr per majoria simple. Article 12. La resoluci del premi es far pblica el 29 de febrer de 2008 i posteriorment, la Fundaci Josep Irla celebrar un acte de presentaci de lobra.
no presentar-la a altres concursos en curs ni en general, a tenir compromesa la seva difusi. Article 17. Un exemplar de les obres no premiades quedar dipositat a la biblioteca de la Fundaci Josep Irla. La resta doriginals podran ser retirats ns un mxim de tres mesos desprs de la resoluci del premi. Article 18. La presentaci doriginals implica lacceptaci daquestes bases, que actuen en valor de contracte dedici.
Captol Cinqu: Presentaci de les obres
Article 13. El termini de presentaci doriginals nalitza el dia 31 de gener de 2008 a les 19 hores. Article 14. Shan de lliurar sis cpies en paper degudament enquadernades i una cpia en suport informtic a la seu de la Fundaci Josep Irla (Calbria, 166 entresl. 08015 Barcelona). Article 15. Als originals hi haur de constar el nom, els cognoms, ladrea i el telfon de lautor/a. Si es prefers emparar un pseudnim, lautor haur dadjuntar una plica. Article 16. Els autors/es es comprometen a no retirar lobra abans de fer-se pblica ladjudicaci del premi i a

Eines 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Eines 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SUMARI

TARDOR 2007 EINES | 5

El dret a decidir el nostre futur

TARDOR 2007 EINES | 7

TARDOR 2007 EINES | 9

Tres claus dactualitat

TARDOR 2007 EINES | 11

Governs de coalici i valors democrtics

TARDOR 2007 EINES | 13

TAULA 1. CARACTERSTIQUES DELS GOVERNS DE COALICI A CATALUNYA (1980-2007)

Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat Desequilibrat

Estatus parlamentari Moment en el qual es coalitzen

14 | EINES TARDOR 2007

TARDOR 2007 EINES | 15

16 | EINES TARDOR 2007

Les fases de la negociaci i els valors democrtics: lescenari coalicional

Els objectius de la negociaci

La distribuci del poder poltic

Els protocols de funcionament intern

d Universitat de Barcelona Coalicions poltiques a Espanya

d La cultura del pacto y las coaliciones

d Centre dInvestigacions Sociolgiques

24 | EINES TARDOR 2007

El comportament electoral de les dones a Catalunya

TARDOR 2007 EINES | 25

26 | EINES TARDOR 2007

Taula 1. Prova t de la diferncia en el posicionament mitj en leix ideolgiC i leix nacional

Font: Elaboraci prpia a partir estudi 2660 del CIS.

TARDOR 2007 EINES | 27

Font: Elaboraci prpia a partir estudi 2660 del CIS.

28 | EINES TARDOR 2007

Font: Elaboraci prpia a partir estudi 2660 del CIS.

TARDOR 2007 EINES | 29

GRFIC 4. MAJORS DE 30 ANYS

30 | EINES TARDOR 2007

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

TARDOR 2007 EINES | 31

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

32 | EINES TARDOR 2007

% Homes 45,05 47,12 52,30 45,45 55,65 52,78 66,67

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

34 | EINES TARDOR 2007

% Homes 30,20 24,13 16,76 4,60 12,71 3,50 8,10

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

TARDOR 2007 EINES | 35

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

36 | EINES TARDOR 2007

No va votar No va votar CiU PSC Esquerra PP ICVEUiA Cs Altres o blanc

27,82 20,11 93,48

3,87 1,06 1,45

6,35 66,67 2,17 1,45

1,33 10,67 3,57 3,57

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

TARDOR 2007 EINES | 37

29,07 12,99 95,16

2,33 2,60 1,61

4,26 5,84 0,81

3,25 74,68 1,61

14,06 11,11 11,11

51,56 16,67 5,56

Font: Elaboraci prpia a partir de lestudi 2660 del CIS.

38 | EINES TARDOR 2007

TARDOR 2007 EINES | 39