1 A continuació llegiràs un article. En l'extracte se n'han eliminat cinc fragments.

Tria dels fragments A-G el que

s'adequa millor a cada buit (1-5). Tingues en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

El tauró que viu quatre segles

Va naixer abans que Velàzquez pintara Las Meninas i, possiblement, continuaria viva si no l’hagueren pescat per
accident. Uns cientifics li van traure els ulls i els van enviar a un laboratori a Aarhus, Dinamarca. Van fer el mateix amb
altres taurons caçats per accident i de la mateixa especie, Somniosus microcephalus o tauro de Groenlandia, dins d’un
projecte cientific desenvolupat entre 2010 i 2013.
Aquest esqual es el major peix de l’ocea Artic i un dels menys coneguts. No te depredadors naturals i arriba a superar
els cinc metres de llarg, mes o menys el mateix que un tauro blanc. Les femelles son sempre mes grans que els
mascles i creixen a un ritme lentissim, tot just un centimetre per any. (1) El misteri s’ha pogut resoldre, en part, per les
bombes atomiques detonades durant la Guerra Freda. Les particules radioactives de les explosions es van estendre
per tots els oceans i es van acumular en els organismes que estaven vius en aquells dies. Els investigadors han analitzat
les cel·lules del cristal·li de 28 taurons femella, totes pescades de forma accidental. (2) Els resultats, publicats a la
revista Science, apunten que aquests taurons viuen almenys 272 anys. A la mes gran del grup analitzat, de 5 metres de
longitud, se li calcula una edat de 392 anys, tot un record que converteix aquesta especie en el vertebrat mes longeu de
la Terra. (3) No es casualitat que tot aixo succeisca en les gelides aigues de l’Artic. En aquest mateix ocea viu
l’animal més longeu del mon, la cloïssa d’Islandia, que supera els cinc segles de vida. (4) Viure tants anys sense
desenvolupar cancer o altres malalties es un repte que nomes un grapat d’especies es capaç de superar: «Aquestes
estimacions obliguen a prendre mes mesures per a la conservacio del tauro de Groenlàndia, que sovint es presa
accidental en la pesca artica i subartica i esta sotmes a explotacio comercial recent», assenyalen els autors de
l’estudi, capitanejats per John Steffensen, de la Universitat de Copenhaguen.
Aquests taurons segueixen «una estratègia evolutiva tipica de la vida lenta’, amb edat reproductiva molt endarrerida,
poques cries, i longevitat elevada», explica Manuel Collado director del Laboratori de Cèl·lules Mare en Càncer i
Envelliment del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostela. «En el tracte evolutiu entre manteniment o
reproduccio aquestes bestioles van triar manteniment i dediquen més recursos a aixo». A més, ressalta, (5)
A més, aquests animals poden amagar secretes claus per retardar el nostre propi envelliment. L’any passat, Joao Pedro
de Magalhaes, investigador de la Universitat de Liverpool, va liderar un estudi comparatiu del genoma de la balena
boreal que va revelar diversos gens responsables de la seua extraordinaria longevitat i la seua capacitat per no
emmalaltir tot i els anys. «Cada especie té un truc diferent per aconseguir una vida llarga i descobrir-los potser ens
permetrà aplicar aquest coneixement a les persones per combatre les malalties relacionades amb l’envelliment», explica
el cientific. «Per això hauríem d’estar fent un esforç més gran en estudiar als animals més longeus, inclòs el tauró de
Groenlàndia», ressalta.
Tant Magalhaes com Collado pensen que els «trucs» biologics d’aquests taurons, animals de sang freda, poden ser
menys aplicables als humans que els que es puguen extraure d’altres mamífers extraordinaris, com el ratoli Triple, creat
en un laboratori del Centre Nacional d’Investigacions Oncologiques per viure un 40% més del normal.
NUÑO DOMÍNGUEZ, El País, 19 d’agost de 2016 (adaptat)

( ___ ) A. I el 2007 un arpó del segle XIX arrancat de la pell d’un altre dels seus habitants, la balena boreal, va demostrar
que tenia 211 anys, el que el va convertir en el mamífer més longeu de la Terra.
( ___ ) B. «a temperatures tan baixes el metabolisme i l’activitat cel·lular i dels teixits és molt menor, podríem dir que tot
està alentit i per tant, el pas del temps és més lent».
( ___ ) C. El creixement alentit és una de les formes d’aconseguir-ho. Segons el treball, els espècimens no
aconsegueixen la maduresa sexual fins als 150 anys, és a dir, que el tauró femella més veterà del grup va aconseguir
l’edat adulta a l’època de la Revolució Francesa.
( ___ ) D. La cloïssa Marisa va arribar a viure 475 anys i no tenia ni una sola arruga quan la van pescar.
( ___ ) E. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podrien viure 200 anys o més, però fins ara ningú ho
havia pogut demostrar.
( ___ ) F. El tauró àrtic és una de les espècies més misterioses de la Terra, i ja en parlaven els mites escandinaus.
( ___ ) G. Van usar les marques de la bomba com a referència per saber quantes van nàixer abans de mitjans dels anys
50 i després van aplicar la datació de carboni per estimar l’edat total.

2 Fes un resum de deu línies de l'article anterior, sobre el tauró àrtic. No copies fragments literals, redacta amb
les teues paraules.