1 A continuació llegiràs un article. En l'extracte se n'han eliminat cinc fragments.

Tria dels fragments A-G

el que s'adequa millor a cada buit (1-5). Tingues en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a
cap buit.
El tauró que viu quatre segles
Va nàixer abans que Velàzquez pintara Las Meninas i, possiblement, continuaria viva si no l’hagueren pescat per
accident. Uns científics li van traure els ulls i els van enviar a un laboratori a Aarhus, Dinamarca. Van fer el mateix
amb altres taurons caçats per accident i de la mateixa espècie, Somniosus microcephalus o tauró de Groenlàndia,
dins d’un projecte científic desenvolupat entre 2010 i 2013.
Aquest esqual és el major peix de l’oceà Àrtic i un dels menys coneguts. No té depredadors naturals i arriba a
superar els cinc metres de llarg, més o menys el mateix que un tauró blanc. Les femelles són sempre més grans
que els mascles i creixen a un ritme lentíssim, tot just un centímetre per any. (1) El misteri s’ha pogut resoldre, en
part, per les bombes atòmiques detonades durant la Guerra Freda. Les partícules radioactives de les explosions
es van estendre per tots els oceans i es van acumular en els organismes que estaven vius en aquells dies. Els in-
vestigadors han analitzat les cèl·lules del cristal·lí de 28 taurons femella, totes pescades de forma accidental. (2)
Els resultats, publicats a la revista Science, apunten que aquests taurons viuen almenys 272 anys. A la més gran
del grup analitzat, de 5 metres de longitud, se li calcula una edat de 392 anys, tot un rècord que converteix aquesta
espècie en el vertebrat més longeu de la Terra. (3) No és casualitat que tot això succeïsca en les gèlides aigües de
l’Àrtic. En aquest mateix oceà viu l’animal més longeu del món, la cloïssa d’Islàndia, que supera els cinc segles de
vida. (4) Viure tants anys sense desenvolupar càncer o altres malalties és un repte que només un grapat d’espè-
cies és capaç de superar: «Aquestes estimacions obliguen a prendre més mesures per a la conservació del tauró
de Groenlàndia, que sovint és presa accidental en la pesca àrtica i subàrtica i està sotmès a explotació comercial
recent», assenyalen els autors de l’estudi, capitanejats per John Steffensen, de la Universitat de Copenhaguen.
Aquests taurons segueixen «una estratègia evolutiva típica de la vida lenta’, amb edat reproductiva molt
endarrerida, poques cries, i longevitat elevada», explica Manuel Collado director del Laboratori de Cèl·lules Mare
en Càncer i Envelliment del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostela. «En el tracte evolutiu
entre manteniment o reproducció aquestes bestioles van triar manteniment i dediquen més recursos a això». A
més, ressalta, (5)
A més, aquests animals poden amagar secretes claus per retardar el nostre propi envelliment. L’any passat, Joao
Pedro de Magalhaes, investigador de la Universitat de Liverpool, va liderar un estudi comparatiu del genoma de la
balena boreal que va revelar diversos gens responsables de la seua extraordinària longevitat i la seua capacitat
per no emmalaltir tot i els anys. «Cada espècie té un truc diferent per aconseguir una vida llarga i descobrir-los
potser ens permetrà aplicar aquest coneixement a les persones per combatre les malalties relacionades amb
l’envelliment», explica el científic. «Per això hauríem d’estar fent un esforç més gran en estudiar als animals més
longeus, inclòs el tauró de Groenlàndia», ressalta.
Tant Magalhaes com Collado pensen que els «trucs» biològics d’aquests taurons, animals de sang freda, poden
ser menys aplicables als humans que els que es puguen extreure d’altres mamífers extraordinaris, com el ratolí
Triple, creat en un laboratori del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques per viure un 40% més del normal.
NUNO DOMÍNGUEZ, El País, 19 d’agost de 2016 (adaptat)

(. ) A. I el 2007 un arpó del segle XIX arrancat de la pell d’un altre dels seus habitants, la balena boreal, va
demostrar que tenia 211 anys, el que el va convertir en el mamífer més longeu de la Terra.
(.) B. «a temperatures tan baixes el metabolisme i l’activitat cel·lular i dels teixits és molt menor, podríem dir que tot
està alentit i per tant, el pas del temps és més lent».
(.) C. El creixement alentit és una de les formes d’aconseguir-ho. Segons el treball, els espècimens no
aconsegueixen la maduresa sexual fins als 150 anys, és a dir, que el tauró femella més veterà del grup va acon-
seguir l’edat adulta a l’època de la Revolució Francesa.
(.) D. La cloïssa Marisa va arribar a viure 475 anys i no tenia ni una sola arruga quan la van pescar.
(. ) E. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podrien viure 200 anys o més, però fins ara ningú ho
havia pogut demostrar.
(. ) F. El tauró àrtic és una de les espècies més misterioses de la Terra, i ja en parlaven els mites escandinaus.
(.) G. Van usar les marques de la bomba com a referència per saber quan tes van nàixer abans de mitjans dels
anys 50 i després van aplicar la datació de carboni per estimar l’edat total.

2 Fes un resum de deu línies de l'article anterior, sobre el tauró àrtic. No copies fragments literals, redacta
amb les teues paraules.