Unitat 1

CAPICUA

Continguts de la unitat
LA DIMENSI COMUNICATIVA DE LA LLENGUA Parlar i conversar. Participaci activa, en interacci amb el grup i amb el mestre, en situacions de gesti i organitzaci duna obra teatral. Adequaci del llenguatge i dels elements no verbals a la situaci comunicativa. Escoltar i comprendre. Escolta reexiva i mostra dinters i respecte per les intervencions dels altres. Llegir i comprendre. Treball sobre diferents classes de textos: text teatral, text descriptiu, cartell i endevinalla. Comprendre el sentit global del text i fer inferncies. Escriure. Expressi didees i sensacions personals de manera sinttica. Elaboraci dun cartell. Invenci duna endevinalla. Conixer el funcionament de la llengua. Transformaci denunciats teatrals en enunciats narratius i viceversa, desprs dobservar-ne i comparar-ne mostres. Signes de puntuaci: els dos punts. s de la lletra cursiva per a les acotacions del text teatral i per marcar una paraula duna altra llengua. Lxic: polismia. s de la terminologia gramatical: nom com i nom propi. Ortograa: accentuaci de paraules agudes. LA DIMENSI LITERRIA Representaci dun text teatral. Memoritzaci del text i interpretaci dun personatge. Fer atenci a la pronunciaci, al ritme i a lentonaci en la lectura en veu alta del text teatral. Recitaci i representaci. Interpretaci de locucions en qu apareixen les paraules cap i cua. s del sentit gurat dalgunes daquestes expressions. Gust pel joc lingstic: paraules cap i cua. Coneixement de les dades bibliogrques. s de la llibreta personal de biblioteca. ELS CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES REES I LA DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL s dels recursos propis de lexpressi artstica i representaci teatral.

Posat a la cua
ACTE NIC Una botiga de queviures no gaire gran, de barri. El senyor Andreu s lamo de la botiga. No t cap dependent. s a la tarda. Hi ha la senyora Maria i una noia, luna al costat de laltra, que esperen ser ateses. Un client acaba de sortir. Darrere la senyora Maria i la noia, a un metre de distncia o ms, sespera la senyora Engrcia. El senyor Andreu s darrere el taulell. SR. ANDREU (Amb cara somrient i adreant-se a les dues clientes que t al davant): Qui s, la primera? NOIA (Mirant amablement la senyora Maria): s vost, senyora. Ha arribat primer. SRA. MARIA (Complaguda per la deferncia de la noia i adreant-se al senyor Andreu): Doncs, jo voldria... (Entra un noi esverat que ensopega amb la porta i es precipita al taulell, obrintse pas enmig de la senyora Maria i de la noia. Tothom sel mira.) NOI (Esbufegant): Senyor Andreu, senyor Andreu, vinc... SR. ANDREU (Amb una mirada recriminatria al noi per la seva manera dentrar i de comportar-se, i esperant tot somrient que la senyora Maria li digui el que vol): Digui, digui, senyora Maria... (I adreant-se al noi.) I tu, thaurs desperar perqu ara haig datendre aquesta senyora, desprs aquesta senyoreta i desprs, aquesta altra senyora que sespera. Posat a la cua, doncs. NOI (Amb la cara vermella de suor, es passa la m pel front): Per, senyor Andreu, s que... SRA. MARIA (Apartant suaument el noi amb la m dreta i mirant-lo seriosament): No s qu us passa, a la vostra edat. Sempre aneu esverats, com si es cals foc... (Adreant-se al senyor Andreu.) Voldria patates. (El noi saparta del taulell i es belluga, nervis. La noia sel mira i somriu.) SR. ANDREU (Fent veure que no veu el noi): Precisament, senyora Maria, avui en tinc de molt bones, de patates. Me les han portades aquest mat. (Assenyala una caixa de patates que hi ha damunt un prestatge, a lesquerra de lentrada a la botiga): Miri, miri...

Llegir i comprendre: text teatral - 7

SRA. MARIA (Va cap a la caixa de patates, les mira, les toca): S, fan molt bona cara. Posi-men tres quilos. SR. ANDREU (Surt del taulell, porta un cistell, sen va cap a la caixa de patates, nomple el cistell i comenta a la senyora Maria): Ja veur com li agradaran. (Sen va una altra vegada cap al taulell i mira somrient la senyora Engrcia, que ja comena a donar smptomes de nerviosisme) (El senyor Andreu, un altre cop darrere el taulell, fica les patates dins una bossa de paper i les pesa.) NOI : Per senyor Andreu, s que... SR. ANDREU (Dna la bossa de patates a la senyora Maria, la qual paga i agafa la bossa que colloca dins el cistell que porta): Prou, noi, que ests aconseguint que tot ens posem nerviosos... SRA. MARIA (Ja des de la porta): B, bona tarda i fins a un altre dia. NOIA (Desquena a la senyora Maria, quan surt): Passi-ho b. SR. ANDREU (Una mica atabalat): Estigui bona, senyora Maria, i records a la seva mare. (A la noia.) Vost dir. NOIA: Miri, jo voldria pomes, per... SRA. ENGRCIA (Belluga constantment la bossa amb rodes que porta, visiblement nerviosa, mentre el noi s al taulell, just al costat de la noia i mirant contnuament el senyor Andreu): Em sembla que ser millor que torni ms tard...

SR. ANDREU: (Mirant la senyora Engrcia): Estem de seguida, senyora Engrcia. (A la noia.) Doncs, en tinc unes de molt dolces, de pomes; si les vol veure vost mateixa... (Li assenyala una caixa que hi ha damunt el taulell, a lextrem dret.) Semblen verdes, per sn molt bones...

NOIA (Va a mirar les pomes): No magraden gaire, les voldria ms madures i ms grosses. SRA. ENGRCIA (Molt nerviosa): Sap qu, senyor Andreu? Ja tornar ms tard, perqu el meu marit ja deu haver arribat. SR. ANDREU (Tamb molt nervis): s un moment, senyora Engrcia. Ara ja s aqu... NOI : Per, senyor Andreu, per qu no em deixa que...?

8 - Llegir i comprendre: text teatral

NOIA: No ens atabalis ms, noi. (Al senyor Andreu.) No macaben de fer el pes, aquestes pomes, la veritat... SR. ANDREU : Miri, si sespera uns segons, en tinc unes caixes al cotxe, aqu fora, que estic convenut que li agradaran. Sn pomes del meu propi hort i... (Surt del taulell i sadrea a la senyora Engrcia.) Un segon noms, senyora Engrcia... (Surt al carrer) (Mentre el senyor Andreu s fora de la botiga, la senyora Engrcia parla amb la noia.) SRA. ENGRCIA (Assenyalant el noi): No s pas on anirem a parar. Aquesta generaci ho vol fer tot de pressa, ho vol tenir tot de pressa... NOIA: S, la televisi en t bona part de culpa, de tot aix. La vida ara s... (Entra el senyor Andreu, amb els braos enlaire, trasbalsat, cridant.) SR. ANDREU: Per aix s terrible... Mhan

robat tot el que portava al cotxe. Aix s vergonys... NOIA: No es preocupi per mi... Realment... SRA. ENGRCIA (Dient-ho amb molt de compte): Aix, senyor Andreu, ho hauria de denunciar immediatament a la policia. (Deixa passar uns segons i parla amb un to nostlgic.) Com ha canviat, aquest barri, den que el meu marit i jo hi vam venir a viure... NOI (Adreant-se al senyor Andreu): Aix s el que li volia dir, senyor Andreu... Que hi havia uns homes que li estaven robant el que portava al cotxe... SR. ANDREU (Adreant-se enrabiat al noi): Noms em faltava sentir aix, ara! I si has vist com em robaven, per qu no mho has vingut a dir de seguida? NOI (Adreant-se a tots): s el que estic intentant fer tota lestona, per ning de vosts no mha deixat parlar.

Josep Ferrer i Costa. Cavall Fort, nm. 688.

Llegir i comprendre: text teatral - 9

Unitat 1

1 Desprs de llegir lobra de teatre anterior, assenyala amb una creu el que sigui veritat.
Les persones grans de la botiga pensen que els nois i les noies joves sempre van atabalats i amb presses. El Sr. Andreu es pensa que el noi vol passar al davant de les senyores que fan cua. El Sr. Andreu, quan veu la pressa del xicot, sespavila i despatxa ben de pressa a les clientes.

2 Contesta les qestions segents:

Et sembla que la botiga del Sr. Andreu s un gran supermercat? Raona la teva resposta.
______________________________________________________________________________________________________

Com hauria pogut evitar que li robessin el que tenia al cotxe, el Sr. Andreu?
______________________________________________________________________________________________________

Si tu fossis el noi, qu hauries fet en un cas semblant?

______________________________________________________________________________________________________

3 Rellegeix aquest fragment i contesta les preguntes que hi ha a continuaci.

NOI (Amb la cara vermella de suor, es passa la m pel front): Per, senyor Andreu, s que... Qui parla? __________________________________________________________________________________________ Qu diu? ___________________________________________________________________________________________ Qu indiquen les paraules entre parntesi i en cursiva? ________________________________________
______________________________________________________________________________________________________

En una obra de teatre, escrivim entre parntesis i en cursiva les informacions necessries per representar-la. Sn les acotacions.

10 - Llegir i comprendre

CAPICUA

4 En el text segent, hi ha escrit en forma de narraci un fragment de lobra de teatre. Buscal

a lobra de teatre i escriu-lo tal com hi apareix. TEXT NARRATIU El Sr. Andreu es va adrear a les dues clientes, tot somrient, i els va preguntar qui era la primera. TEXT TEATRAL

5 Transforma el text segent com si fos una obra de teatre amb tres personatges.
En Juli va arribar a casa seva molt content i, saltant dalegria, va dir a la mare que havien guanyat el partit per dotze punts. La mare, molt contenta tamb, el va felicitar. En canvi, la seva germana, rient-sen una mica, li va dir que ja era hora.

Recorda descriure-hi: els dos punts, les acotacions entre parntesis i en cursiva, i tots els signes que et semblin necessaris.

JULI: (Entra a casa molt content i saltant dalegria): Mare, mare, hem, guanyat el partit per dotze punts!

Escriure: narraci i text teatral - 11

Unitat 1

6 Representaci de lobra Posat a la cua.

Feu grups de 5 per representar aquesta obra a altres classes. Rellegiu per grups lobra de teatre i decidiu qui representar cada personatge. Repartiment: El Sr. Andreu ser: ______________________________ La Sra. Maria ser: _____________________________ La Sra. Engrcia ser: __________________________ La noia ser: ____________________________________ El noi ser: ______________________________________ Cadasc ha daprendre de memria qu diu el seu personatge. Per fer-ho, sha de llegir trosset a trosset el text, i anar-lo repetint fins a saber-lo de memria. Assageu unes quantes vegades, de manera que cadasc es faci seu el personatge que representa. Comenteu entre tots com es pot millorar: El to de veu. El ritme: ni massa rpid ni massa lent. Els gestos i lexpressi de la cara. La collocaci en lescena. Ara ja podeu preparar els vestits. El text i les illustracions de la pgina segent us en donaran idees. Per anunciar la vostra representaci, feu un cartell seguint les indicacions de la pgina 14.

deu Us poistrar g enre deo per en v var com r obse eu millod po a reprerar l taci. sen

12 - Representaci teatral

Els personatges de lobra Posat a la cua

SR. ANDREU: Botiguer, cinquanta anys, ms aviat baixet, gras, somrient, calb, porta bata.

SRA. MARIA: Clienta del barri, quaranta-cinc anys, ms aviat prima, porta ulleres, vestit vermell, sabates negres, morena, amb els cabells recollits, porta un cistell.

SRA. ENGRCIA: Clienta del barri, quaranta anys, grassa, cabells grisos, brusa verda no gaire neta, sabates vermelloses, porta carret de la compra.

NOIA: Clienta de passada, vint anys, fesomia agradable, alta, prima, vestida moderna, porta una bossa penjada a lespatlla.

NOI: Uns deu o dotze anys, pantalons texans, caadora, calat esportiu, ulleres graduades.

Llegir i comprendre: text descriptiu - 13

Unitat 1

7 Elaboraci dun cartell per anunciar lobra de teatre.

Busqueu altres cartells i compareu-los amb aquest de lexemple. En un cartell hi ha moltes informacions. Quines sn imprescindibles per poder anar a veure la representaci? el dia i lhora lhora que sacabar el lloc on es far el preu de lentrada el ttol de la representaci el mapa del temps que far lautor o lautora de lobra els artistes que actuaran els patrocinadors el pblic a qui va adreat

Fixeu-vos ara en el disseny dels cartells. Qu s el que hi destaca ms? _____________________________________ Les lletres sn de la mateixa mida i del mateix tipus? _____________________________________________
____________________________________ _____________________________________ _____________________________________

El text est escrit en forma de narraci? _____________________________________ Per qu s important la illustraci i el color? ________________________________________________________
____________________________________ ____________________________________ ______________________________________

Per parelles, proveu de fer un cartell anunciador. No us deixeu cap informaci necessria i feu-lo ben bonic!

8 Desprs de la representaci, explica per escrit com ha anat la posada en escena i com tho
has passat.
14 - Escriure: cartell

CAPICUA

Endevina, endevinalla...
Quin s lanimal que t sempre els peus al cap?
(el poll)

Tinc cap i no tinc peus i fuges aix que em veus.

(la serp)

De petit duia una cua, de gran vaig quedar escuat. A les nits, si fa bona lluna, li canto tot fent rac, rac!
(la granota)

9 Llegeix aquestes endevinalles. En saps la soluci? Si no saps a qu fan referncia, llegeix les
paraules que hi ha escrites entre parntesis i de cap per avall i hi trobars la resposta.

10 Fixat que totes aquestes endevinalles tracten danimals, i que a totes hi surt la paraula cua
o la paraula cap. Prova dinventar-ne una altra en qu tamb surtin aquestes paraules.
____________________________________ ____________________________________ _____________________________ ____________________________________ ____________________________________ _____________________________ ____________________________________ ____________________________________ _____________________________ ____________________________________ ____________________________________ _____________________________

11 Tothom ha de llegir la seva endevinalla en veu alta. Entre tots, heu de trobar-hi la soluci.
Desprs, es pot fer un recull dendevinalles per a la biblioteca de laula.

12 Escuat vol dir sense cua.

Esdentat vol dir _______________________________

Llegir i escriure: endevinalles - 15

Unitat 1

13 En aquest tros de lobra de teatre, les paraules escrites en cursiva sn noms:

Una botiga de queviures no gaire gran, de barri. El senyor Andreu s lamo de la botiga. No t cap dependent. s a la tarda.

Els noms sn paraules que serveixen per anomenar persones, coses, animals, etc.

14 Escriu noms per a cada un daquests grups:

persones: ______________________________________________________________________________________________ animals: _______________________________________________________________________________________________ vegetals: ______________________________________________________________________________________________ coses: ___________________________________________________________________________________________________ sentiments: ___________________________________________________________________________________________

Els noms comuns serveixen per anomenar les persones, coses, etc. en general. Sescriuen en minscula inicial: taronja, cadira. Els noms propis serveixen per anomenar una persona, una cosa, un animal, una ciutat, etc. tot distingint-la de les altres. Sescriuen en majscula inicial: en Marc, lAnna, el riu Llobregat.

15 Classifica els noms segents segons que siguin comuns o propis:

pi, mosquit, Mart, forquilla, Everest, Pars, jaqueta, Banyoles NOMS COMUNS NOMS PROPIS

16 - Gramtica

CAPICUA

16 A la llista segent, noms hi trobars paraules agudes. Classifica-les segons que portin accent
o no. dependent, taulell, gimns, nervis, senyor, mat, cafs vost, dret, aix, somrient, vergonys, front, desprs AGUDES AMB ACCENT AGUDES SENSE ACCENT

Saccentuen les paraules agudes acabades en: -a, -e, -i, -o, -u. Per exemple: coix. -as, -es, -is, -os, -us. Per exemple: autobs. -en, -in. Per exemple: Berln

17 Accentua les paraules agudes segents, si cal:

dofi calaix lleo carter melo gelat sofa cosi soroll

18 Ordena les lletres de la paraula desordenada de cada frase i posa-hi laccent, si cal.
A l (nrihve) ____________________ fa molt fred i de vegades neva. La Jlia toca el (ilovi) ____________________ molt b. El (ptiaca) ____________________ va ordenar abandonar el vaixell. Pel meu aniversari vaig bufar les espelmes del (ssitap) ____________________

19 Completa aquesta frase:

He accentuat les paraules _______________________________________________________________ perqu
__________________________________________________________________________________________________________

Ortografia - 17

Unitat 1

20 Les paraules cap i cua surten en moltes expressions. Aqu en tens algunes. Encercla les que
coneixes ms b.

Fer ball ar

el cap

a Girar cu No ten ir a cosa l cap un e Fugir d

e ca Mirar d

p a peu

ni cap ni peu s

a tants b s caps, Tant

Tenir el cap ple

rrets

Tenir el cap a t re

s quar t

s de qu

inze

de pard

als

ua d Tenir c

e palla Tirar-sh i de cap

Comen ar de ca p

i de nou

ames entre c la cua n amb e Anar-s

21

Activitat oral
Comenteu entre tots: Quines de les expressions anteriors coneixeu ms b? Quines heu sentit alguna vegada, per no acabeu dentendre ben b qu volen dir? Quines sn les que no coneixeu gens? Per parelles, trieu una de les expressions que conegueu b. Construu-hi una frase i digueu-la en veu alta als companys.

18 - Lxic

CAPICUA

22 Escriu tres frases utilitzant algunes de les expressions de la pgina anterior.

_______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________

23 Explica el significat de cadascuna daquestes expressions:

cap de taula: _________________________________________________________________________________________ cap de govern: _______________________________________________________________________________________ cap de setmana: ____________________________________________________________________________________ cap dany: ____________________________________________________________________________________________ cap de colla: __________________________________________________________________________________________

24 La paraula cap t diversos significats. Llegeix les frases segents amb atenci i comenteu els significats de cap: Anirem al far del cap de Creus. Daquests CD, no me nagrada cap. Al calaix no hi cap res ms. Vine cap aqu.

25 La paraula cua tamb es pot utilitzar amb diversos significats. Escriu una frase amb cada un
dels significats que coneguis daquesta paraula.
______________________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________________

26 Escriu el nom de cada un daquests pentinats:

cua de cavall

Lxic - 19

Unitat 1

27 Llegeix atentament aquesta endevinalla.

Llegit pel dret s un animalet, llegit pel detrs s un animals.
(poll i llop)

En aquesta endevinalla hi ha una paraula escrita en lletra cursiva. Per qu et sembla que sha escrit en un tipus de lletra diferent?
________________________________________________________________________ _____________________________

Quan en un text escrivim paraules dun altre idioma, ho podem indicar amb la lletra cursiva.

28 Hi ha algunes paraules curioses que, llegides del revs, formen una paraula amb un altre significat.
ram mar

tip - _____________ cor - _____________

arrs - _____________

En saps cap ms parella? _______________________________

29 Hi ha altres paraules que, tant si les llegim comenant per la dreta com per lesquerra, tenen
el mateix significat. Sn paraules capicua: Anna, Pep, cuc, nen En saps cap ms? _______________________________

30 Tamb hi ha nombres que sn un capicua. Diuen que quan ens els trobem, per exemple en
un bitllet de tren o en una data assenyalada, porten sort. Escriu tres nombres que siguin capicua.

20 - Lxic

Qu he aprs?

1 Escriu en forma de narraci aquest fragment de lobra de teatre:

SRA. ENGRCIA (Assenyalant el noi): No s pas on anirem a parar.
_______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

2 Rellegeix les endevinalles de la pgina 15. Trian una, la que et spigues ms b, i

escriu-la sense mirar. Desprs, comprova si ho has fet b.
_______________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________

3 Escriu 2 noms comuns i 2 noms propis.

NOMS COMUNS NOMS PROPIS

4 Escriu una frase amb una daquestes expressions:

girar cua tenir el cap com un timbal no tenir ni cap ni peus
_________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________

5 Escriu 3 frases utilitzant la paraula cap en un sentit diferent cada vegada. 6 Accentua les paraules agudes segents, si cal:
lleo dofi ximpanzes ratoli cocodrils trencalos

_________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________

mosquits

21

Per llegir ms...

Autor: Jaume CELA Illustrador: Joma Ttol: Lestrella que volia tenir cua Editorial: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Barcelona),1991 No totes les estrelles tenen cua! Una vegada, una estrella petita va pensar que a ella li agradaria tenir una cua ben llarga. Va viatjar ns a la Terra per veure si podia complir el seu desig. I va trobar molts animals que en tenien: el cavall, la vaca, el mico... A tots els demanava si li volien donar la cua. Per, no; no lhi volien donar. Autora: M. ngels OLL Illustradora: Imma Pla Ttol: Un conte sense cap ni peus Editorial: Manuel Salvat Vil (el Masnou), 1993 Tots hem desitjat alguna vegada que all que ens agrada no shauria dacabar mai. Sembla impossible, per vet aqu una histria en qu un s ho aconsegueix: enganxa el cap amb els peus, i aix es troba amb un conte molt llarg, tan llarg que no t ni cap ni cua. Recopilador: Koumera Diakhaby Adaptador: Franz Hurtado Illustradora: Slvia Bayo Ttol: Pell de llarint, cua de tir Editorial: F. Hurtado Mestre (Rub), 2003 Aquest s un conte propi de la cultura mandinga del Senegal (a lfrica). La histria comena dient-nos que tots els mandinga saben que un gran conte s una gran mentida, que la veritat s tan sols una histria. I aix, sota els estels, a la llum de la foguera, comena la mgia dun nou conte. En Mamadou i la Kumb esperen un ll; s el primer, i estan molt contents. Tots dos, per, hauran de passar moltes peripcies per poder complir les seves promeses: aconseguir una pell de llarint (lle) i una cua de tir (girafa).

22

...a la biblioteca
Les dades bibliogrfiques Tria un dels llibres que has llegit ltimament i omple una fitxa bibliogrfica com aquesta amb totes les dades que trobis al llibre triat. FITXA BIBLIOGRFICA Autor/a: .............................................................................................. Ttol: ................................................................................................... Illustrador/a: ................................................................................... Adaptador/a: .................................................................................... Traductor/a: ..................................................................................... Lloc dedici: .................................................................................... Editoral: ............................................................................................. Collecci: .......................................................................................... Any: .....................................................................................................

Les dades bibliogrfiques dun llibre sn la seva identitat. Ens permeten saber de quin llibre es tracta i de trobar-lo amb facilitat en una biblioteca, en una llibreria... Et proposem que elaboris la teva Llibreta de Biblioteca, en la qual podrs anotar els llibres que llegeixis. Aix et permetr recordar, en qualsevol moment, els llibres que has llegit. Tria una llibreta petita i decora-la, si vols. Anota a cada pgina un llibre:
AUTOR/A: TTOL: Data de lectura:

A ms a ms, pots afegir-hi algun comentari personal sobre els personatges, el contingut, la manera com est escrit, per qu tha agradat...

23