Gramatica Zero

Gramatica zero portada.
indd 1 12/07/11 13:21

1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 2 12/07/11 08:36
A la memria de
Manuel Sanchis Guarner,
en el centenari del seu naixement,
com a treballador incansable
i gramtic solvent,
qui, amb la seua tasca
i el seu exemple,
tant va contribuir a difondre
| d|gn|hca| |a ||eng0a de|s va|enc|ans
Direcci del projecte Gramtica zero: Francesc Esteve
Redacci: Francesc Esteve, Josepa Meli
Disseny: L3C. Paco de la Torre + Teresa Toms
2011 - Servei de Poltica Lingstica - Universitat de Valncia
ISBN: 978-84-370-8169-4
Dipsit legal: V-2633-2011
Imprimeix: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com
ndex
A tall dinvitaci 7
Qu s la Gramtica zero i qu aporta de nou 9
Gramtica zero, tr|p|e consu|tab|||tat: us per a aproftar-|a a| mx|m 13
Agraments 15
Taula de continguts 17
Fitxes 29
Bloc 1: Fonamental 31
Bloc 2: Errades tpiques de castellanoparlants 89
Bloc 3: General 143
Bloc 4: Termes gramaticals 219
Recull dexpressions errnies de substituci automtica 251
ndex analtic 259
7
A TALL DINVITACI
La Gramtica zero s un projecte concebut com a suport prctic per a
resoldre, de manera rpida i entenedora, els problemes i dubtes ms ha-
bituals en ls lingstic, sobretot en la sintaxi, que s un dels aspectes
ms complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramtica.
Enfront de l'ortografa o el lxic, que tenen solucions accessibles amb els
verifcadors automtics o amb la simple consulta a un diccionari, la sintaxi
t un suport tcnic escs i ms dificilment abordable.
Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci
i organitzaci del text, la sintaxi s potser la part que ms incideix en all
que podrem anomenar larquitectura del pensament i la seua materialitzaci
lingstica: la manera com es connecten i es combinen les idees mitjanant
les paraules i la relaci que aquestes contrauen en un text, siga oral o es-
crit, per formar un tot coherent i comunicatiu.
El projecte de la Gramtica zero s una mostra del comproms de la Uni-
versitat de valncia i, en concret, del seu Servei de Politica Lingistica,
juntament amb les altres universitats pbliques valencianes, per oferir a la
comunitat universitria tots els instruments al seu abast amb una fnalitat
doble: millorar la quantitat de l's (ms docncia, recerca, publicacions i
documentaci) i tamb la qualitat daquest s: ms correcci, adequaci
i precisi en les comunicacions orals i escrites en la llengua prpia. Cal
remarcar ac que el segon aspecte, el qualitatiu, s sovint un entrebanc per
al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en
lexpressi correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilitzaci
ms mplia i intensa.
Lavantatge de la Gramtica zero s que, fdel al seu titol, no dna res per
sabut i, per tant, resulta accessible a tothom. De fet, el seu fl conductor
sn els problemes reals, els ms importants i freqents, dels usuaris. Aix,
l'obra no s'organitza segons uns criteris gramaticals tcnics i interns, poc
coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un de-
terminat dubte. Ben al contrari, sestructura dacord amb les necessitats
dels parlants i, sobretot, dels escrivents: a partir dels problemes pre-
sentats duna manera clara i amb la mnima terminologia lingstica. I aix
8
es comprova des del mateix ndex inicial, on no trobarem denominacions
especialitzades sin una relaci de frases, presentades com a exemples
dels problemes, amb una remissi a la ftxa en qu es tracten.
I, en connexi mai ms ben dit amb aquest esperit prctic, directe i co-
municatiu, la Gramtica zero en paper noms s una part del projecte. Hi ha
una versi consultable en lnia que no sols en recull tots els continguts, sin
que els ofereix de manera encara ms interactiva, ampliable i en perma-
nent millora, amb atenci dels suggeriments i les necessitats dels usuaris.
Si, a ms de guiar en el bon s, aquesta Gramtica suscita ms s, haur
fet tot el seu paper i estarem ben satisfets d'haver emprs una bona linia
dacci i destar en lnia amb els usuaris. Ara vosaltres hi teniu la paraula.
Josep Vicent Boira Maiques Francesc Esteve i Gmez
Director del Servei de Politica Lingistica Responsable i redactor del projecte
Gramtica zero
9
QU S LA GRAMTICA ZERO I QU APORTA DE NOU?
La Gramtica zero es un recu|| de txes fetes amb |a intenci que descriu el
seu subtto|. e| mi||or s amb |a mnima gramtica. Aborda e|s dubtes
|ingstics mes freqents i importants en sintaxi, es a dir, en |a construcci
de frases. I, sobretot, mira de reso|dre'|s recorrent a |es exp|icacions
mes simp|es, a una notab|e gamma d'exemp|es i a una presentaci
grca que d'un co|p d'u|| permeta visua|itzar quin es e| prob|ema i
quines les solucions.
Mnima terminologia gramatical
Les ftxes es presenten amb la minima terminologia gramatical. Eviten tots
els tecnicismes amb explicacions simples. Aquells termes gramaticals que
resulten imprescindibles (gerundi, relatiu, complement predicatiu, etc.) apa-
reixen marcats amb i remeten a una altra pgina de la ftxa corresponent
del bloc Termes gramaticals", on es defneixen de manera breu i entenedora.
Nx|ma exemp||hcac|
Mentre que la terminologia gramatical es redueix a la mnima expressi,
els exemples sn abundants i, fns on s possible, illustratius de tota la
gamma dels casos possibles. Intentem aix que, si lexplicaci gramatical
no s prou aclaridora, s que ho siguen almenys els exemples, que poden
guiar lusuari, si ms no, pel recurs de lanalogia.
|oIormac| pas per pas | preseotada de maoera b|or|a
La informaci es dna en petites dosis i de manera preferentment binria, amb
alternatives de dos termes. Per exemple, per explicar la distribuci de baix-
davall-sota, primer es confronta baix al bloc davall-sota; desprs, es delimiten
davall i sota; i, fnalment, s'aborda davall enfront de davall de. Un altre cas:
per aclarir quan cal emprar tan i quan tan, es descriu ls del terme ms fcil i
marcat, tan, i sadverteix que tant susa en la resta de casos, cosa ms prctica
que recrrer a tot un seguit dexplicacions gramaticals ms complexes.
10
Sempre que s possible, en compte d'acudir a exposicions tcniques, el
guiatge es fa per un procediment ms simple: les substitucions. Aix, hom
evita fer referncia al carcter adverbial o quantitatiu de gens o al pro-
nominal de res, i es proposa noms substituir-los per altres locucions: si
en aquell context podem dir en absolut o ni mica (de), el terme adequat s
gens i si hi podem dir cap cosa, res.
F|txes: estr0ct0ra
Les ftxes es presenten de la manera segent:
a) Quadre sinptic inicial
Tota ftxa comena amb un quadre sinptic inicial que resumeix d'un colp
d'ull, amb rtols curts i exemples, el contingut que ms avall es desplega
amb detall.
b| Esquema |n|c|a| de |a txa, en e|s casos ms comp|exos
Les ftxes que aborden qestions ms complexes comencen amb un es-
quema inicial que situa les lnies principals, generalment de manera binria.
Per exemple, lanomenat lo neutre t dues solucions correctes bsiques,
segons que expresse: a) un valor dabstracci (all que s...); b) valor
intensiu com s de...).
c) Informac| dos|cada | gradua|
En el cos de la ftxa la informaci es presenta dosifcada, amb apartats
breus introduts per ttols ben descriptius (que sovint sn quasi un resum),
desplegats en explicacions curtes i simples. El recorregut de la ftxa s
gradual: comena amb els aspectes fonamentals i ms generals (els ms
importants i ms freqentsj i va avanant cap als punts ms especifcs, de
menys rellevncia i freqncia ms baixa. Per estalviar repeticions, quan
cal, es remet a un altre apartat.
d) Comparac|ons |||ustrat|ves amb a|tres ||enges
En alguns casos es donen les formes equivalents daltres llenges que ens
sn prximes (castell, francs, itali i anglsj, formes que poden servir
d'illustraci o de model per al fet gramatical que s'explica. Si l'usuari el co-
neix en aqueixa llengua, li pot estalviar o b pot reforar les explicacions
11
gramaticals que presentem. En sn exemples la caiguda de preposicions
davant de que conjuntiu (en angls, francs i italij o l's dels pronoms
adverbials en i hi (molt semblant en francs i italij.
e) Especialitzat
Al fnal de les ftxes i amb l'etiqueta especialitzat sexposen, quan cal, aquells
aspectes ms tcnics dels fenmens gramaticals tractats. Sn prescindibles
per a l'usuari mitj, per poden aportar informaci valuosa (o fns i tot cu-
riosa i estimulant) a qui vol aprofundir-hi ms.
0sos Iorma|s | escr|ts | exc|0s| de|s reg|stres |oIorma|s o co||og0|a|s
Les ftxes noms tracten dels usos en els registres formals o escrits, amb
una voluntat de consolidaci d'un estndard fexible, per alhora unitari i de
referncia inequivoca per a tota la comunitat lingistica. En les ftxes hom s'abst
deliberadament d'abordar els registres informals o colloquials, excepte per indi-
car quan saparten de la normativa o de ls considerat formal o estndard.
6ramt|ca oormat|va cooso||dada
Les ftxes es conceben com una divulgaci de la gramtica normativa con-
solidada. Defugen els termes, les nocions i els usos no confrmats com a
generalment acceptats. En cas de manca dunanimitat sobre algun dels
punts, recullen les denominacions ms comunes i entenedores (en general,
les de la gramtica tradicional) i les recomanacions normatives ms este-
ses i, en darrera instncia, les de lInstitut dEstudis Catalans i les univer-
sitats valencianes.
8|ocs de htxes
Sabem que les denominacions de les ftxes no sempre sn prou trans-
parents ni garanteixen una comprensi immediata a lusuari mitj (p. ex.
caiguda de preposici davant que (conjunci), gerundi de posterioritat,
etc.j. Aix pot fer que aquest usuari se senta ms atret per les ftxes que
li resulten ms entenedores en una primera ullada (aquelles que noms
impliquen un canvi automtic de a per b, del tipus arrel de arran de), les
quals sn sovint les menys rendibles en termes de freqncia i sobretot
dimportncia en la correcci gramatical.
12
Per aquest motiu, si lusuari nha dextraure el mxim rendiment, pot ser til
guiar-lo cap a unes certes ftxes que resolen el gruix bsic dels problemes,
tant des del punt de vista de la importncia com de la freqncia. Per aix,
hem proposat dos blocs inicials de ftxes (Fonamental" i Errades tpiques
de castellanoparlants) per raons netament prctiques: aplegades aix s
ms fcil consultar-les i fns i tot estudiar-les" que no si es presenten dis-
perses. Aclarim que hi ha ms d'una ftxa que podria encabir-se en l'altre
bloc i que no tots els aspectes tractats en una mateixa ftxa sn fonamen-
tals o errades tipiques per interferncia del castell, per almenys si que
ho sn els punts inicials. Una vegada ms, dacord amb lesperit daquesta
Gramtica zero, s la utilitat prctica el factor que hi hem tingut ms en
compte. l per aix mateix, si alg vol traure'n el mxim proft, li recomanem
de repassar tots dos blocs.
F| | abast de |es htxes
Som ben conscients de les limitacions d'aquest recull. Encara que hem
volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que
hem prets que cada ftxa fos al mxim d'exhaustiva i d'explicativa, les
restriccions que ens hem imposat (mnima terminologia gramatical, mxima
simplicitat expositiva, abundant exemplifcaci i brevetatj poden fer que no
saborden totes les possibilitats ni es donen solucions vlides per al 100%
dels casos.
Tot i aix, si reeixim a oferir un guiatge general en les faltes, els dubtes i els
problemes ms freqents en sintaxi i si desvetlem l'inters per entendre'ls
i resoldre'ls, sentirem que ja hem ats el nostre objectiu. L'usuari s'haur
ja provet dun mnim bagatge i estar en disposici de recrrer, si ho creu
oport, a gramtiques ms exhaustives.
13
GRAMTICA ZERO, T8|PL 00hS0LTA8|L|TAT:
S PER A APROFITAR-LA AL MXIM
La Gramtica zero presenta tres possibilitats de consulta diferents, que es
poden utilitzar segons el moment:
1. Per a lusuari curis, que vol comprovar e|s seus coneixements:
consulta a partir de la taula inicial.
2. Per a lusuari estudis, que vol conso|idar uns fonaments gramati-
cals: consulta a partir dels b|ocs.
3. Per a lusuari atrafegat i ocasiona|, que vol trobar una so|uci rpi-
da a un punt concret: consulta a partir de lndex ana|tic na|.
Per a ms informaci, vegeu els pargrafs segents.
1. Comprovar e|s cone|xements TAULA DE CONTINGUTS
La Gramtica pot consultar-se com un qestionari incitador en qu l'usuari
sinterroga primer sobre coneixements i es posa a prova, desprs, sobre
diferents punts gramaticals que potser ni shavia qestionat abans.
Lusuari curis pot comenar per la taula de continguts: all trobar una
llista dels punts gramaticals tractats, que sexposen amb exemples i no
amb terminologia lingstica. Per exemple: Insisteixen en qu no ho han
fet ells o Insisteixen que no ho han fet ells?, en comptes de la nomencla-
tura tcnica gramatical Caiguda de preposicions davant que (conjunci).
De fet, aquest darrer rtol s noms el titol de la ftxa al qual es remet, per-
qu cal caracteritzar inequivocament els fenmens gramaticals descrits.
2. Conso||dar uns fonaments gramat|ca|s BLOCS DE FITXES
La Gramtica zero la conformen diversos blocs. El primer recull les faltes de
sintaxi fonamentals: aquelles que sn alhora ms freqents i ms importants
per a la correcci. El segent es destina sobretot als usuaris que tenen o han
tingut el castell com a primera llengua, cosa que els provoca interferncies
14
especifques. Si l'usuari consulta el primer o aquests dos blocs inicials, pot
adquirir els elements per a millorar en un percentatge molt signifcatiu les
faltes ms recurrents i de ms entitat.
En un tercer bloc (General"j s'inclouen les ftxes que aborden aspectes
dun abast i un pes ms relatiu. El text es completa amb un breu recull
dexpressions incorrectes que sn substitubles per altres de correctes de
manera automtica (per exemple: tal i com tal com). Com a annex, hi ha
un apartat en qu s'expliquen, amb la mateixa estratgia de mxima bre-
vetat i simplicitat, aquells pocs termes gramaticals que ha calgut utilitzar
en les ftxes.
3. Trobar una so|uc| rp|da a un punt concret NDEX ANALTIC
Lusuari que simplement vol trobar la soluci a un problema molt delimitat pot
consultar l'extens index analitic fnal, en qu es recullen tots els fenmens
sintctics i tots els mots i construccions que han estat tractats o esmentats.
Aquest ndex no pressuposa cap coneixement gramatical previ i inclou
sobretot els mots o les construccions que shan abordat, per tamb con-
ceptes expressats de la manera ms simple i intutiva (causa, condici,
contraposici, acci simultnia o simultanetat). Cont tamb alguns
termes gramaticals, per es limita als imprescindibles i ms difosos.
Us desitgem una bona consulta per al millor s amb la mnima gramtica!
15
AGRAMENTS
Els redactors de la Gramtica zero volem deixar constncia del nostre
agrament a totes les persones que ens han fet suggeriments que han con-
tribut a millorar el contingut i la presentaci daquesta obra.
Maria Josep Cuenca, Alfons Esteve, Joan Antoni Lluch, Emlia Matallana,
Maite Montava, Manuel Prez Saldanya i Soledat Rubio han llegit les ftxes
i han aportat consells de gran valor per a fer les explicacions ms pre-
cises, ms simples i ms entenedores. Paco de la Torre i Teresa Toms
sn els responsables del disseny, que creiem que ha reeixit a presentar
duna manera ben amena i visual una cosa sovint tan rida i complexa
com s la sintaxi. Graeme Berman, Nria Plot i Luca Scala han tingut una
cura exquisida en la correcci i ladequaci dels exemples i citacions en
angls, francs i itali, respectivament. Amb la seua experincia en la di-
vulgaci de la cincia, Soledat Rubio ens ha fornit d'idees fonamentals per
al projecte, des la concepci inicial i general fns a detalls de presentaci i
publicaci molt especifcs. l, fnalment, Alfons Esteve, cap tcnic del Ser-
vei de Poltica Lingstica, i Josep Vicent Boira, director daquest, ens han
donat tot el seu suport i el seu estimul des del moment inicial en qu els
proposrem el projecte.
A tots ells, moltes grcies, com tamb, ja dentrada, a les persones usuries
de lobra, a qui convidem tamb o sobretot a ajudar-nos a millorar-la amb
suggeriments basats en ls real. Vosaltres sou, al capdavall, els qui posareu
a prova la utilitat efectiva que daix es tracta daquesta Gramtica zero.
TAULA DE CONTINGUTS
19
TAULA DE CONTINGUTS
8L00 1: F0hANhTAL
Visc a Alacant o en Alacant?; Visc a un carrer cntric o en
un carrer cntric? A lAtenes de Pricles tenim una mostra de
democrcia directa o En lAtenes de Pricles? A la Bblia trobareu
lexplicaci daquest passatge o En la Bblia?
1. A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
T algo que tinquieta o T alguna cosa que tinquieta o T quel-
com que tinquieta?; s algo badoc o s un poc badoc?
2. ALGO
Informem de que hi ha risc de nevades o Informem que hi ha risc
de nevades?
3. CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

Ha tardat molt en respondre o a respondre? Foren els primers a
descobrir-ho o en descobrir-ho?
4. CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU
Hem convocat els membres de la comissi o als membres de la
comissi?, Citava a Heidegger a tort i dret o Citava Heidegger...?
5. COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
En descendir de famlia rica, podia permetre-sho o Al descendir
duna famlia rica... o Com que descendia...?
6. EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
Havia publicat cinc llibres i tenia dos ms en premsa o i en tenia
dos ms en premsa?; No va fer cas de la maledicci i sen va
oblidar o es va oblidar della?; Torneu-vos a casa i porteu-mho
o Torneu-vos-en a casa i porteu-mho?
7. EN (PRONOM)
Contragu molts deutes, morint en la misria o i mor en la misria?
8. GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
033
035
037
042
043
047
050
056
20
TAULA DE CONTINGUTS
Hi ha molts indicis a favor de la teoria o Hi han molts indicis?;
Poden haver ms persones afectades pel virus o Pot haver-hi ms
persones afectades pel virus?; Nhi ha ms sucre a la cuina o Hi
ha ms sucre a la cuina?
9. HAVER-HI
Sempre he volgut anar a Praga, per no he estat mai o per no hi
he estat mai?; s un encs partidari del neoliberalisme: sha referit a
ell ara i ads o i shi ha referit ara i ads?; Abans no era tan menfot:
sha fet amb els desenganys o shi ha fet amb els desenganys?; s
cega de naixement: no veu o no hi veu o no shi veu?
10. HI (PRONOM)

Amb les idees, Plat vol explicar el bo, el bell i el just o lo bo, lo
bell i lo just?; No saps lo brut que anava o com anava de brut?;
Feu-ho tot lo curt que pugueu o tan curt com pugueu?; Torneu
tot lo tard possible o al ms tard possible?
11. LO NEUTRE
Tinc que aprimar-me o He daprimar-me?; No s precs que ens
respongueu ara o No cal que ens respongueu ara?; Hi ha que
tancar |a fnestra abans dòbr|r |a porta" o 'Cal tancar |a fnestra..."?
12. OBLIGACI: EXPRESSIONS
Venim per saludar-vos o per a saludar-vos?; Treballem per fer
el mn ms just o per a fer el mn ms just?; s massa jove per
anar-sen de casa o s massa jove per a anar-sen de casa?
13. PER - PER A + INFINITIU
Estar malalt, perqu t la pell groguenca o Deu estar malalt,
perqu t la pell groguenca?; El rellotge li haur costat ms de
6.000 o li deu haver costat ms de 6.000 ?
14. PROBABILITAT I DEDUCCI
s preocupant la situaci en la qu es trobem o s preocupant
la situaci en qu es troben? Sn xafarderies contra les que no
podem respondre o contra les quals no podem respondre?
15. QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
058
061
067
074
077
081
084
21
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS
Si voleu un vestit barat, en la secci doportunitats nhe vist
alg o nhe vist algun?; Els socis es repartiren els guanys i
sendugueren 50.000 cadasc o cadascun? Ning dels
estudiants no sha presentat a la beca o Ningun dels estudiants
o Cap dels estudiants?
1. ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
Aquest no magrada; me nemportar altre o un altre? s possible
altra societat o s possible una altra societat?; Si no li van b
aquestes, en tenim altres o en tenim daltres? s un ploramiques,
per, per altra banda, t ra en la queixa o per una altra banda?
2. ALTRE - UN ALTRE
Lascensor va cap a dalt o cap a baix? o va cap amunt o cap
avall??; Viuen tres carrers ms a dalt o ms amunt?
3. AMUNT - AVALL
Anem a comentar les diapositives o Ara comentarem les
diapositives; Qu vas a fer aquesta nit? o Qu fars aquesta
nit??; Ja poden criticar-nos, que anem a continuar endavant o Ja
poden criticar-nos que pensem continuar endavant?
4. ANAR A + INFINITIU
Ha pronunciat un discurs ben argumentat o b argumentat?
5. B - BEN
Volem situar-nos com a centre de referncia en innovaci o com
centre de referncia en innovaci?; Es presenta com el salvador
de la ptria o com al salvador de la ptria? En la novella, apareix
com a una dona refnada | cu|ta" o 'com una dona refnada | cu|ta"?
6. COM - COM A
No tens res de pacincia o No tens gens de pacincia?; Les
crtiques no lafecten res o no lafecten gens?
7. GENS - RES
091
098
104
107
112
113
118
22
TAULA DE CONTINGUTS
Si hagus pres aquell cam, no shagus perdut o no shauria
perdut?; Encara que mho hagus donat, no li ho hagus acceptat
o no li ho hauria acceptat?
8. HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Si s educat, no el sembla gens o no ho sembla gens?; The
deixat un disc i encara no mho has tornat o no me lhas tornat?;
Aquelles sn les nostres venes o no ho sn? o o no les sn?
9. HO (PRONOM)
El videojoc que tha deixat, se lhauries de tornar ja o li lhauries
de tornar ja? O lhi hauries de tornar ja?; Els regals que els has
comprat, quan penses donar-sels o donar-los-els?
10. LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
A elles, encara no li nha dit res o encara no els nha dit res?
11. LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
A aquelles adolescents, els vaig oferir consell i ajuda o les vaig
oferir consell i ajuda o lis vaig oferir consell i ajuda?
12. LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
Ho ha explicat mal o Ho ha explicat malament?; Est mal
explicat o malament explicat?
13. MAL - MALAMENT
No s quina documentaci demanen o qu documentaci demanen?
Que taula tan ben parada! o Quina taula tan ben parada!
14. QU QUIN
121
124
128
135
136
138
140
23
TAULA DE CONTINGUTS
8L00 3: 6h8AL
Ho ha aprs a base de repetir-ho o a fora de repetir-ho? Un plat
a base de peix cru?
1. A BASE DE
Ha tingut un gran impacte a nivell internacional o a escala
internacional o un gran impacte internacional?
2. A NIVELL DE - AL NIVELL DE
Ac, a Xtiva, fa una calda insuportable o Aqu, a Xtiva...; Ac dalt, a la
cambra, no ho trobem. I ah baix, ho heu trobat? o I aqu baix, ho heu trobat?
3. AC - AQU - AH
Ho ha exposat breu i concisament? O breument i concisa? O breument
i concisament?
4. ADVERBIS ACABATS EN -MENT QUE VAN SEGUITS
No dir res al respecte o respecte a aix o respecte daix o No
en dir res?
5. AL RESPECTE (DE)
A lhora de practicar-ho s quan es veu la diferncia o Alhora de
practicar-ho...?; Quin guirigall, tots parlant alhora o a lhora?
6. ALHORA - A LHORA
Collabora amb lempresa en un projecte innovador o Collabora en
lempresa amb un projecte innovador?; El va posar en contacte amb
la secci local o El van posar amb contacte en la secci local?
7. AMB - EN
Arrel de la dimissi en bloc, calia trobar un nou equip o Arran de la
dimissi en bloc,...?
8. ARRAN DE - (A) ARREL DE
Vivien a la Pobla, per shan traslladat al Puig o Vivien a La Pobla, per
shan traslladat a El Puig? Callosa den Sarri o Callosa dEn Sarri?
9. ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
145
146
148
150
151
153
155
157
158
24
TAULA DE CONTINGUTS
Vam trobar uns cucs baix de la pedra o davall la pedra o sota
la pedra?; El pas ha viscut dcades baix la dictadura o davall la
dictadura o sota la dictadura?
10. BAIX - DAVALL - SOTA
Al barri no tenim cap de fruiteria o cap fruiteria?; No mostrava
cap respecte per ning o gens de respecte per ning?
11. CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
Va cap all o cap a all?; Arriba /|s a la costa o /|s la costa?; Fins
dem! o Fins a dem!?; Fins que ens tornem a trobar! o Fins a que ens
tornem a trobar?; No descansar /|s a aconseguir-ho o /|s aconseguir-ho?
12. CAP - CAP A, FINS - FINS A
Com fa fred, menduc labric o Com que fa fred, menduc labric?
13. COM - COM QUE
Quanta ms gent, ms festa o Com ms gent, ms festa?; Com
menys lescolteu, millor o Quant menys lescolteu, millor?
14. COM MS... MS...; COM MENYS... MS
Com no li respongueu de seguida, sen anir sense vosaltres o Si
no li responeu de seguida...?
15. *64:0CONDICIONAL
Dhaver-ho sabut, no ho hauria fet o En cas dhaver-ho sabut?
16. DE05-050;0<EN CAS DE
Els vols shan susps degut a la boira o a causa de la boira?
17. DEGUT A
En base al reglament, cal incoar expedient o Dacord amb el
reglament?; Han pres mesures en base a previsions de creixement
dun 5% o Han pres mesures sobre la base de previsions...?
18. EN BASE A
Enlloc de queixar-vos, actueu o En lloc de queixar-vos, actueu?;
El llibre, no lhe trobat enlloc del mn o en lloc del mn?
19. ENLLOC - EN LLOC
160
162
165
169
170
171
172
173
174
175
25
TAULA DE CONTINGUTS
Per comenar, agrair-los lassistncia o vull agrair-los o cal agrair-los?
20. INFINITIU DISCURSIU - VERB EN FORMA PERSONAL
LEstat perdona a la multinacional e| seu deute fsca|" '|Èstat
li perdona a la multinacional...?; Vaig demanar discreci als
meus collaboradors o Els vaig demanar discreci als meus
collaboradors?
21. LI I ELS SOBRERS PER REPETICI DEL DESTINATARI
No abdica, malgrat li ho exigeix el parlament o malgrat que li ho
exigeix el parlament?
22. MALGRAT MALGRAT QUE
Ni ells mateixa ho saben o Ni ells mateixos ho saben?; Vingu
a saludar-nos el propi president o el president mateix?; Han
|dent|fcat e| ver| | e|s efectes del mateix o el ver i els seus
efectes?
23. MATEIX -A
Tots estvem entusiasmats, mentre ell es feia el desmenjat o mentre
que ell es feia el desmenjat?
24. MENTRE MENTRE QUE
La discussi sallargava i, mentre, jo anava impacientant-me o i,
mentrestant, jo anava impacientant-me?
25. MENTRE - MENTRESTANT
No s mala persona; ms b s un pobre xicot amargat o ms aviat
s un pobre xicot amargat?
26. MS B MS AVIAT
Estirar o Estireu?; No fumar o No fumeu?; Veure lannex o Vegeu
lannex?
27. ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
Us hem citat per a qu ens digueu si aix s cert o Us hem citat
perqu ens digueu...?
28. PER A QU PERQU
176
177
178
179
183
185
186
188
190
26
TAULA DE CONTINGUTS
Encara no ens expliquem per qu no ens revoltrem o Encara no
ens expliquem perqu no ens revoltrem; Aquest s el motiu per
qu lexclogueren de la llista o perqu lexclogueren de la llista?
29. PER QU - PERQU
Potser siga el millor jugador del mn o Potser s el millor jugador
del mn
30. POTSER (POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
Ara plou, per potser parar de seguida o pot ser parar de seguida?
31. POT SER - POTSER
Tens son? Pues al llit o Doncs al llit o Puix al llit?; La versi dels
fets s contradictria, doncs e|s test|mon|s afrmen coses d|ferents"
o puix que e|s test|mon|s afrmen..."?
32. PUES - DONCS - PUIX
No sabem quan durar la reuni o quant durar la reuni?
33. QUAN - QUANT
Preguem collaboreu en la nostra campanya o Preguem que
collaboreu...?; Co|/em d|sc0|oa|a| les molsties o Co|/em q0e
disculparan les molsties?
34. QUE AMB VERBS DE PETICI I EXPECTATIVA
No tenia res a fer o No tenia res que fer?; Deixa molt a desitjar
o Deixa molt que desitjar?
35. RES A DIR I MOLT A FER
No ladmetran sin presenta e| cert|fcat" o 'si no presenta e| cert|fcat"?;
No feia sin plorar i lamentar-se o si no plorar i lamentar-se?
36. SI NO - SIN
Parla tan de pressa que no lentenc o Parla tant de pressa?; El
projecte toca tots els punts, tan doportunitat com estrictament
jurdics o tant doportunitat com estrictament jurdics?
37. TAN - TANT
192
194
195
198
200
201
202
203
205
27
TAULA DE CONTINGUTS
Lacompanyaven familiars, amics i tanmateix alguns vens o i aix
mateix alguns vens?
38. TANMATEIX
La guerra esclat lany 1939 el 1939, al 1939, a lany 1939,
o en 1939?
39. TEMPS: EXPRESSI DE LANY
A Valncia, a set de Juliol del 2010. o Valncia, 7 de juliol de 2010?
40. TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
Dimarts tinc cita amb el cardileg o El dimarts tinc cita amb el
cardileg?; La reuni de vens ser dimarts 14 de mar o el dimarts
14 de mar; No ens veurem /|s d|ssao|e o /|s a| dissabte?
41. TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
Ho celebrarem a Nadal, en Nadal o per Nadal?; Feien la collita
al juny, en juny o pel juny?; Sempre neva a lhivern o en
lhivern o per lhivern?
42. TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES, MESOS I ESTACIONS
Ens veiem dem al mat o pel mat?
43. TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA
'Transmeten |a fna| vries cadenes de televisi o diverses cadenes
de televisi?
44. =(90:+0=,9:6:
207
208
209
211
215
216
217
FITXES
29
BLOC 1
FONAMENTAL
31

33
01
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
L00AL|TIA0|0: A + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT

Per a indicar localitzaci, susa la preposici a davant noms propis i
davant article determinat (el, la, els, les).
Amb ooms prop|s
:
Visc a Alacant
T dos apartaments al Perell i diverses propietats a la Ribera
Lestiu passat estigurem a Alemanya i a la Repblica Txeca
Amb art|c|e determ|oat
:
El trobars a la plaa, a la cantonada del carrer Major
Prenia el sol mig nua a la platja, als jardins, a la terrassa o al balc
8STA 0 0AS0S: EN
En la resta de casos sutilitza en.
Compareu amb els exemples anteriors:
Viu a Frana, a Pars
En la Grcia clssica / la Valncia medieval
En '|am|e|' / |'/|co|a / |a ||e| 3/2010 / '|e /o|de'/ |'a|||c|e s'a/|ma q0e...
a|, a |a, a|s, a |es
A + NOMS PROPIS DE LLOC
TAMB EN + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT
EN LOCALITZACIONS FIGURADES
A + ARTICLE DETERMINAT (e|, |a, e|s, |es)
PER A INDICAR LOCALITZACI
EN: 8STA 0 0AS0S
1
2
1.2
1.1
Treballem al camp / a la fbrica / als camps / a les fbriques
El trobars en una plaa que hi ha ms avall, en alguna de les
cantonades
Prenia el sol en alguna platja solitria o en un jard apartat o en
certes terrasses
Per a |oca||tzac|ons que no son f|s|ques | mater|a|s s|no fgurades,
vegeu e| punt 3: Localitzacions fgurades: en.
LOCALITZACIONS FIGURADES: EN
Susa preferentment en (i no a) tamb amb noms propis i article
determ|nat s| es tracta de |oca||tzac|ons fgurades | no estr|ctament
de ||ocs en sent|t f|s|c o rea|. Aquestes |oca||tzac|ons fgurades es
refereixen a:
Localitzacions en un marc histric
Es tracta de noms prop|s de ||oc (vegeu 1.1}, pero usats per a
des|gnar marcs h|stor|cs | cu|tura|s:
en la Itlia renaixentista, en la Grcia clssica, en la Valncia medi-
eval, en la Barcelona del segle XX, etc.
Etapes vitals, marcs legals, llibres i publicacions, fets histrics, actes, etc.
F|ns | tot s| porten art|c|e determ|nat, s'ut|||tza en amb tota classe
dèxpress|ons que no |nd|quen una |oca||tzac|o f|s|ca | mater|a|,
com ara etapes v|ta|s, marcs |ega|s, pub||cac|ons, fets h|stor|cs,
esdeven|ments, actes, etc.:
en la vida, en la joventut, en la vellesa;
en larticle, en el pargraf, en lapartat, en la llei, en la constituci;
en la Bblia, en el diari, en la revista, en linforme, en El Temps;
en leslgan, en el lema;
e| |a ||s|o||a, e| |a c|e|c|a, e| |a /|oso/a,
en la batalla, en el setge;
en la reuni, en la sessi, en la cloenda.
3
3.1
3.2
34
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
35
02
ALGO
Algo s sempre incorrecte. Segons el context, les alternatives correctes sn:
AN8 VAL08 |h0T8N|hAT: ALGUNA COSA

(SOLUCI GENERAL)
Mhavia dit a|go i ara no s qu s
Mhavia dit a|guna cosa i ara no s qu s
Hi ha a|go destrany en el seu comportament
Hi ha a|guna cosa estranya en el seu comportament
AN8 0h VAL08 00AhT|TAT|0:

UN POC, UN MICA
Ho veig factible, per a|go complicat
Ho veig factible, per un poc (o una mica) complicat
FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS,

RES O GENS
En frases interrogatives o condicionals, a banda de poder dir alguna
cosa o un poc de (o una mica de i expressions similars), tamb es
pot utilitzar b res b gens, dacord amb ls ms tradicional.
1
2
ALGO S SEMPRE INCORRECTE
ALT8hAT|VS 00880TS NS 6h8ALS:
T a|go que minquieta
T a|guna cosa que minquieta
s simptic, per a|go embafs
s simptic, per un poc (o una mica) embafs
AN8 S|6h|F|0AT |h0T8N|hAT: ALGUNA COSA
AN8 S|6h|F|0AT 0 00AhT|TAT: UN POC (O UNA MICA)
3
36
mitj
En frases interrogatives o condicionals res equival a alguna cosa i gens,
a un poc de. Gens va amb substantius no comptables (p. 232):

Vols res ms? Si vols res ms, demana-mho sense comproms =
= Vols alguna cosa ms? Si vols alguna cosa ms, demana-mho
sense comproms
Tha sobrat gens de sucre del pasts? =
= Tha sobrat un poc de sucre del pasts?
Si me nhagus sobrat gens (de sucre), ja te nhauria donat =
= Si me nhagus sobrat un poc (de sucre), ja te nhauria donat
Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Gens - res (p.118).

CONTEXTS FORMALS:

QUELCOM
En e|s contexts mes forma|s tambe es pot usar quelcom. Quelcom
respon als dos valors de lincorrecte algo que es descriuen en el
primer punt: al genric equivalent a alguna cosa i al quantitatiu
equivalent a un poc.
Hi ha quelcom en els seus versos que ens revela una nima turmentada
Avui hem trobat el president quelcom indecs
CASTELLANISMES FRASEOLGICS TPICS QUE CAL EVITAR
No s exactament una terpia sin algo aix com un curset
dassertivitat
No s exactament una terpia sin una cosa aix com un curset
dassertivitat
5| |||0 co|/a e| e||a, per algo ser
5| |||0 co|/a e| e||a, deu ser per algun motiu
El seu comportament t algo que veure amb la falta de sinceritat
El seu comportament t alguna cosa a veure amb la falta de sinceritat
4
GRAMTICA ALGO
5
37
CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
03
LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI

QUE
Segons la normativa, no es pot donar la combinaci preposici +
que conjunci (p. 245). En contacte amb aquesta conjunci, que
ja s un element denlla, la preposici (a, amb, de, en) se suprimeix
i noms cal usar que.
Som conscients de la importncia de la qesti
Som conscients que s aix una qesti important
Som conscients de que s aix una qesti important

Coincidim en la necessitat dactuar sense prejudicis
Coincidim que cal actuar sense prejudicis
Coincidim en que cal actuar sense prejudicis
00hT8AST:

ESTIC SEGUR DE

+ SUBSTANTIU -

ESTIC SEGUR QUE

+ ORACI
Compareu com es resol la mateixa frase segons si el complement
introdut per la preposici sexpressa amb un substantiu o amb una
oraci equivalent amb verb en forma personal(p. 248):
1
Es referia a que... Es referia que...
El va amenaar de que... El va amenaar que...
Estic segur de que... Estic segur que...
Co|/em en que... Co|/em que...
La idea de que... La idea que...
La supervivncia depenia que hi arribs a temps lajuda humanitria
La supervivncia depenia de| fet que hi arribs a temps lajuda humanitria
LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE
PREPOSICI + QUE
QUE
PREPOSICI + EL FET QUE QUAN LEXPRESSI SENSE PREPOSICI
8S0LTA 008A:
2
A QUE, AMB QUE, DE QUE, EN QUE
38
Amb dirigisme em referia al control estatal de leconomia
Amb dirigisme em referia a que lestat controla leconomia

La jerarquia eclesistica el va amenaar amb lexcomuni
La jerarquia eclesistica el va amenaar amb que lexcomunicaria
Estic segur de la victria del meu equip
Estic segur de que el meu equip vencer
Co|/em en la vostra honestedat
Co|/em en que sereu honests
Moltes religions encara rebutgen la idea d'evoluci de les espcies
Moltes religions encara rebutgen la idea de que les espcies evolucionen

SUPRESSI SIMILAR EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Ls normatiu quant a la caiguda de preposici s similar al de langls,
francs i litali, cosa que pot ajudar-nos en aquesta qesti si coneixem
alguna daquestes llenges (per a ms informaci, vegeu el punt 7).
EL FET QUE, FRMULA PER A LLIGAR COMBINACIONS COMPLEXES
Quan lexpressi sense la preposici resulta complexa, susa la
locuci el fet que (o daltres de similars: la circumstncia que, la
condici que, etc.).
Ha sobreviscut grcies a| fet que lhan operada de seguida =
= Ha sobreviscut grcies que lhan operada de seguida
No va fer gens de cas de| fet que es cansava del ms mnim esfor =
= No va fer gens de cas que es cansava del ms mnim esfor
La supervivncia depenia de la circumstncia/condici que
arribs a temps lajuda humanitria=
= La supervivncia depenia que arribs a temps lajuda humanitria
Noteu que tamb en aquests contexts langls, el francs i litali
utilitzen una frmula similar: respectivament, the fact that, le fait que,
il fatto che. Per a ms informaci, vegeu el punt 7.3.
GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
3
4
39
REFORMULACI DE LA FRASE AMB INTRODUCCI DE VERBS COM

FER,
ACONSEGUIR, ETC.
En molts casos la manera ms natural s reformular la frase i introduir
un |nfn|t|u entre |a prepos|c|o | |a conjunc|o que. Aquests |nfn|t|us so|en
correspondre a verbs amb s|gn|fcats mo|t amp||s, com ara fer, aconseguir, etc.

Tot estava orientat a que el lloc de treball tingus un ambient agradable
Tot estava orientat a fer/aconseguir que el lloc de treball tingus
un ambient agradable

Estem interessats en que transformeu les vostres idees en projectes reals
Estem interessats a fer/aconseguir que transformeu les vostres
idees en projectes reals
Volem contribuir a que els trmits siguen els mnims
Volem contribuir a fer/aconseguir que els trmits siguen els mnims
LA IDEA QUE..., LAFIRMACI QUE..., LA SENSACI QUE...
Encara que es tracta dun cas particular de la supressi de la
preposici (tal com sexplica en lapartat 1), cal fer notar que
lexplicaci o desplegament del contingut dun substantiu que
implica |dea, concepte, afrmac|o, supos|c|o, sensac|o, sent|ment,
etc. es fa amb que i no amb de que:

La concepci que la matria es compon dtoms ja la trobem en els
antics grecs
Al dogma que no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi oposava la
tesi que la fe ens salva
La sensaci que la vida no t sentit et domina en moments aix
Una alternativa equivalent a aquesta expressi s, en molts
casos, segons el/la qual, sobretot quan es tracta de pensaments,
afrmac|ons o teor|es:
La concepci segons |a qua| la matria es compon dtoms ja la
trobem en els antics grecs
Al dogma segons e| qua| no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi
oposava la tesi segons |a qua| la fe ens salva
5
6
CONSTRUCCIONS SIMILARS EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Langls, el francs i litali tamb suprimeixen la preposici en les mateixes
condicions que el catal normatiu, s a dir, davant una frase introduda per
la conjunci que (i els seus equivalents en aquestes llenges).
6eoera|: ca|g0da de prepos|c| davaot de g0e eo aog|s, Iraocs | |ta||
Estic segur de la victria del meu equip
Estic segur __ que el meu equip vencer
Im certain of the victory of my team
Im certain __ (that) my team will win
Je suis certain de la victoire de mon quipe
Je suis certain __ que mon quipe vaincra
Sono certo della v|ttor|a della mia squadra
Sono certo __ che la mia squadra v|ncer
| Iet g0e: the Iact that, |e Ia|t g0e, || Iatto che
Ha sobreviscut grcies a| fet que lhan operada de seguida
She has survived thanks to the fact that she has had an immediate surgery
Elle a survcu grce au fait qu'on la opre tout de suite
sopravissuta grazie a| fatto che lhanno operata subito
No va fer gens de cas de| fet que es cansava del ms mnim esfor
He didnt pay any attention to the fact that he got tired with the
minimum effort
Elle na prt aucune attention au fait qu'elle se fatiguait au
moindre effort
Non ha fatto mica caso a| fatto che si stancava con il minimo sforzo
La |dea g0e
,
|'ahrmac| g0e
:
coostr0cc| s|m||ar eo aog|s, Iraocs | |ta||
Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies
Moltes religions encara rebutgen la idea que les espcies
evolucionen
7
7.1
7.2
7.3
40
41
espec|a||tzat
Many religions still reject the idea of the evolution of species
Many religions still reject the idea that species evolve

Beaucoup de religions rejettent encore l|de de lvolution des
espces
Beaucoup de religions rejettent encore l|de que les espces
voluent

/o||e |e|||o|| ||/0|a|o a|co|a lidea dellevoluzione delle especie
/o||e |e|||o|| ||/0|a|o a|co|a lidea che le specie evolvono

42
04
CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU
VERB + EN / AMB + INFINITIU
VERB A + INFINITIU
En els complements exigits per un verb que comencen per una preposici
(d0o|a| de..., |a|da| e|..., co|/o|ma|-se amo..., anomenats comple-
ments de rgim verbal (p. 226), aquestes preposicions, dacord amb
|a normat|va, es redue|xen a dues davant un |nfn|t|u: a i de.
A|xo vo| d|r, en |a prct|ca, que davant |nfn|t|u, |es prepos|c|ons en i
amb esdevenen normativament a.
Compareu la mateixa oraci construda amb les preposicions amb i
en + substant|u | amb e| verb corresponent en |nfn|t|u, en que amb i en
passen a ser a + |nfn|t|u:
Va tardar molt en la neteja de la casa Va tardar molt a netejar la casa
Sentret en la lectura de cmics Sentret a llegir cmics
Es conforma amb la gesti de la botiga Es conforma a gestionar
la botiga
Va tardar molt a netejar la casa
Es conforma a gestionar la botiga
VERB + EN / AMB + INFINITIU
VERB + A + INFINITIU
Va tardar molt en netejar la casa
Es conforma amb gestionar la botiga
43
05
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, SENSE LA PREPOSICI A
En general, el complement directe referit a persones, igual que el
danimals o coses, no va introdut normativament per la preposici a,
malgrat que siga habitual en la llengua colloquial.
Vaig veure el gat a la teulada
Vaig veure al teu ve a la teulada
Vaig veure el teu ve a la teulada
Vaig veure a David a la teulada
Vaig veure David a la teulada
Per saber |dent|fcar un comp|ement d|recte, vegeu e| punt 2.
Per conixer alguns casos particulars en qu s que susa o es pot
usar la preposici a, vegeu el punt 3.
Per comparar aquest s amb lanleg en francs, itali i angls,
vegeu el punt 4.
COM IDENTIFIQUEM UN COMPLEMENT DIRECTE
En general, sabem que un complement s complement directe
(p. 227), perqu podem substituir-lo per el, la, els, les / en:
Vaig veure el teu ve a la teulada Vaig veure al teu ve a la teulada
Vaig veure David a la teulada Vaig veure a David a la teulada

Larticle cita els pares de la sociologia Larticle cita als pares de la sociologia
Larticle cita Marx i Comte Larticle cita a Marx i Comte
I saw David / your neighbour on the roof
Jai vu David / ton voisin sur le toit
Vidi David / il tuo vicino sul tetto
S SIMILAR A LANGLS, FRANCS I ITALI
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, NO INTRODUT PER A
1
2
GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
3
3.1
3.1.1
3.1.2
El / La / Els / Les / En vaig veure a la teulada
vegeu cond|c|ons mes prec|ses d`|dent|fcac|o en Complement di-
recte, punts 2 i 3 (p. 227-228).
CASOS PARTICULARS DE C. DIRECTE DE PERSONA AMB A
Com a casos particulars, el complement directe de persona porta o pot
portar la preposici a en certes condicions en qu pot donar-se ambigitat
per confusi amb el subjecte o en qu sutilitzen pronoms personals o de
designaci genrica de persones (tothom, ning, qui, etc.).

Amb prepos|c| a:

Sintrodueix la preposici a en els casos segents:
Amb 0o prooom persooa| Iort (a mi/t0/ell...)
Quan usem pronoms forts ( p. 242) s a dir, que tenen fora
accentual prpia. Sn aquests: mi, tu, ell -a, nosaltres, vosaltres,
e||s -es, .os|e -s, .os, s|.
Mesperes a mi o a ell?
Us mirava a vosaltres | oe|sa.a e| e|s me0s /||s
Noms sestima a si mateixa; ni a tu ni a nosaltres no ens es-
tima gens
Reciprocitat (|'0o a |'a|tre} | comparac|oos (com |'0o a |'a|tre} | Irases
amb|g0es
En els casos en qu sense preposici es causaria ambigitat:
espec|fcament en |èxpress|o de |a rec|proc|tat ('S`|nsu|ten lun a
laltre, els uns a les altres, etc.), les comparacions (com Romeu
a Julieta) i, en general, en frases en qu apareix confs qui s el
subjecte i qui lobjecte:
7e|e| desa.||e|ces so.||| | /|s | |o| s'||s0||e| lun a laltre
La desitja amb la mateixa passi adolescent que Romeu a Julieta
A qui ha convidat a sopar? [compareu amb Qui ha convidat a sopar?]
A quins amics han convidat els pares a sopar? [compareu amb Quins
amics han convidat els pares a sopar?]
44
mitj
45
3.2
3.2.1
3.2.2
Em visita ms sovint que al seu germ [compareu amb Em visita ms
sovint que el seu germ]
Vaig presenciar com perseguia la policia al lladre

Fac0|tat|vameot, amb prepos|c| a o seose
Amb e|s proooms tothom / tots, ning, e| g0a|, g0|, g0e
Es pot introduir la preposici a (tot i que la normativa prefereix ls
sense quan no hi ha ambigitat absoluta) amb els pronoms tothom,
tots (= tothom), ning, altri i els relatius qui, que, el qual i linterrogatiu
qui. Noteu que en cap exemple dels segents no hi ha confusi en la
|dent|fcac|o c|ara de| comp|ement d|recte:
Lescriptora va atendre (a) tothom que li demanava una dedicatria
No pots complaure (a) tots
Ara estic massa dolgut i no vull veure (a) n|ng
El conseller, el qual / al qual han acusat de frau, ha respost dists
i irnic
Lestudiant que / a qui seleccionreu ha presentat la renncia
Qui / A qui heu convidat a sopar?
0omp|emeot d|recte d|s|ocat eo |a Irase
Pot introduir-se tamb a quan el complement directe es presenta
dislocat de la seua posici normal dins la frase, que s just darrere
del verb. Quan se situa abans del verb (i desprs es reprn amb un
pronom dins la frase), les dues opcions sn possibles: amb a, tal
com s ms habitual en els registres informals, o sense a, tal com
prefereix la normativa ms estricta.
Els/Als existencialistes francesos, no els he entesos mai
No els he entesos mai, els/als existencialistes francesos

Sartre / A Sartre, no lhe ents mai
En canv|, quan es co||oca a| fna| de |a frase, |a forma amb a sol ser
lnica viable, sobretot amb noms propis.
No lhe ents mai, a Sartre
46
EL C. DIRECTE DE PERSONA EN ANGLS, FRANCS I ITALI

En ls del complement directe sense a pot ajudar-nos la referncia de
langls, del francs o de litali, que tampoc no hi posen cap preposici:
Vaig veure el teu ve a la teulada / Vaig veure David a la teulada
I saw your neighbour on the roof / I saw David on the roof
Jai vu ton voisin sur le toit / Jai vu David sur le toit
Vidi il tuo vicino sul tetto / Vidi David sul tetto
Aquest estiu he llegit sis novelles / Aquest estiu he llegit Cabr i Larsson
This summer I read six novels / This summer I read Cabr and Larsson
Cet t jai lu six romans / Cet t jai lu Cabr et Larsson
Questestate ho letto sei romanzi / Questestate ho letto Cabr e Larsson
espec|a||tzat
4
47
06
EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) =
TEMPS I NO CAUSA
EN + INFINITIU I AL + INFINITIU = 0A0SA
Les construccions en + |nfn|t|u | al + |nfn|t|u no tenen e| va|or causa|
exclusiu que de vegades shi atribueix:
En no haver esta|v|at,
A| no haver esta|v|at,
ara no t ms diners que el sou
En haver-lo practicat tan poc,
A |'haver-lo practicat tan poc,
havia oblidat tot litali que sabia

En costar tan cars,
A| costat tan cars,
noms en vaig comprar un quilo
Les alternatives correctes sn oracions causals amb les locucions
com que, vist que, ja que o b el gerundi (reforat, o no, per la
repetici del verb amb com):
Com que no ha estalviat, ara no t ms diners que el sou
No havent esta|v|at, ara no t ms diners que el sou
Com que lhavia practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
Havent-lo practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
Com que / V|st que costaven tan cars, noms en vaig comprar un quilo
Costant, com costaven, tan cars, noms en vaig comprar un quilo
En molts casos, com que es tracta de dues accions successives, pot
donar-se fcilment una doble interpretaci possible com a expressi
de temps i tamb de causa. De Quan passa a, passa b, s fcil
arribar a la lectura Ja que passa a, passa b.
En ser / Al ser tan alt, no cabia al llit
Com que era tan alt, no cabia al llit
Sent (com era) tan alt, no cabia al llit
EN + INFINITIU (O AL + INFINITIU) NO INDIQUEN CAUSA
1
48
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
En fer-se de nit, ac tots correm cap a casa
En dir les veritats, es perden les amistats
Ara b, en tots dos casos la interpretaci temporal (i no estrictament
de causa-efecte) s vlida i possible, perqu podem substituir en +
|nfn|t|u per 'una vegada que..." o 'quan...": 'na vegada que es fa
de nit..., Quan es diuen les veritats..., cosa que no ocorre amb les
frases dels pargrafs de ms amunt.
EN + INFINITIU (AL + INFINITIU) = TEMPS
La construcci en + |nfn|t|u ('En arribar a casa, soparem) t un
s|gn|fcat tempora|, equ|va|ent a 'quan` o 'una vegada que`: 'Quan
arribarem/arribem a casa, soparem Una vegada que arribem a
casa, soparem.
En pondre's el sol, comena la festa a la platja
En acabar la tesi, em regalar unes bones vacances
En haver esta|v|at prou, em comprar una bona moto
Una bona part de les gramtiques normatives han recomanat devitar
la construcci al + |nfn|t|u ('Al pondres el sol, comena la festa) i
han proposat dutilitzar exclusivament en + |nfn|t|u ('En pondres el
so|, comena |a festa"}, cons|derant que tenen e| mate|x s|gn|fcat |
que cal usar noms aquesta segona. Hi ha, per, altres gramtiques
que les admeten totes dues com a correctes i remarquen que al +
|nfn|t|u, a mes de v|va, h|stor|cament documentada | genu|na, es una
express|o que te un s|gn|fcat tempora| d|ferent de en + |nfn|t|u (vegeu
el punt 3).
En qualsevol cas, tant si utilitzem en exclusiva en + |nfn|t|u, segons
la prctica ms estesa, com si fem tamb s de la construcci al +
|nfn|t|u, ca| fer-ho amb un va|or tempora| | no causa|, ta| com s`|nd|ca
en el punt 1.
AL + INFINITIU - EN + INFINITIU
Diverses gramtiques admeten al + |nfn|t|u amb un s|gn|fcat d|ferent
del de la construcci en + |nfn|t|u:
3
2
49
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
Al + |oho|t|0 = 'meotre', 'eo e| momeot de'
Al + |nfn|t|u |nd|ca dues acc|ons s|mu|tn|es | es |ntercanv|ab|e amb mentre
+ verb en forma personal (p. 248)o amb en el moment de + |nfn|t|u:
Al travessar el pont, vaig veure els pescadors =
= Mentre travessava el pont, vaig veure els pescadors =
= En e| moment de travessar el pont, vaig veure els pescadors
A| pondre's el sol, comena la festa a la platja =
= Mentre es pon el sol, comena la festa a la platja =
= En e| moment de pondres el sol, comena la festa a la platja
En + |oho|t|0 = '0oa vegada g0e'
En + |nfn|t|u |nd|ca dues acc|ons consecut|ves, que es produeixen
luna immediatament darrere laltra. La construcci s substituble
per una vegada que + verb en forma personal (p. 248).
En travessar el pont, vaig veure els pescadors =
= Una vegada que vaig travessar el pont, vaig veure els pescadors
En pondres el sol, comena la festa a la platja =
= Una vegada que el sol sha post, comena la festa a la platja
3.2
3.1
50
07
EN (PRONOM)
EN SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT
En substitueix un complement directe ( p. 227) indeterminat. s
indeterminat quan no va introdut
ni per larticle determinat: el, la, els, les
ni pels demostratius (p. 234): aquest (-a -s -es), aqueix (-a -os -es),
aquell (-a -s -es)
1
Tens xiclets?
No en tinc / S que en tinc No en tinc cap
No __ tinc / S que __ tinc No __ tinc cap

En |||c... pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
__ tinc pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
Li parlrem del seu passat, per ella no volia parlar-ne
No li vaig portar el regal perqu no men vaig recordar [= del
regal / de portar el regal]
Ara que jo men vaig a Alcoi, tu ten vns a Valncia
5'|a| /ca| e| 0| emoo||c, oe|o |a se neixiran com podran
COMPLEMENTS DIRECTES INDETERMINATS (*)
COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE
V88S 0 N0V|NhT 00 P08Th P80h0N P8S0hAL: MEN, TEN, SEN, ETC
(*) |odeterm|oats: e|s g0e oo comeoceo per |'art|c|e determ|oat
(e|, |a, e|s, |es} o| per demostrat|0s (ag0est, ag0e|x, ag0e||)
ACOMPANYA
SUBSTITUEIX
51
GRAMTICA EN (PRONOM)
Vols pomes? S, portan
Vols ms / unes poques / sis / un quilo de pomes?
S, portan ms / unes poques / sis / un quilo
Noteu que en presenta formes diverses segons la posici: en, ne, n,
n. Per a ms informaci, vegeu Pronoms febles: formes variables per
posici (p. 244).
0omp|emeots d|rectes |odeterm|oats | determ|oats
Compareu les frases en qu se substitueix un complement directe
indeterminat i un complement directe determinat:
Vols YL[VSHKVYZ\VYLZJLU[Z? S, portan
Vols els/aquellsYL[VSHKVYZ\VYLZJLU[Z? S, portals
Dnam diners No ten donar
Dnam els diners No tels donar
0omp|emeots hab|t0a|s s0bst|t0ts pe| prooom en
Les formes ms habituals que cal substituir amb en sn substantius
precedits per:
a) cap mod|cador:
Tens pomes? S que en tinc
Encara hi ha gelat de torr o ja no ten queda?
b) quant|cadors | numera|s: un, (uns) pocs, uns quants, alguns,
bastants, molts, cap; una mica de, un poc de, un grapat de, un munt
de; un, dos, tres, vint, etc.
Tens unes quantes pomes madures? S, en tinc moltes / No,
no en tinc cap
Portam un poc de gelat de torr. Si en prens un poc, b, per
no nhauries de menjar gens.
Vols vint euros? Noms en vull cinc
Noteu que en el cas b, amb numera|s | quant|fcadors, en no
substitueix tot el complement directe, sin noms el substantiu amb
els seus adjectius (pomes verdes) i complements (gelat de torr),
pero no e|s quant|fcadors o numera|s (moltes, un poc, gens, cinc).
1.1
1.2
52
s d|Iereot de| caste|| | s|m||ar eo Iraocs | |ta||
Compareu aquest s amb el del castell, que no usa cap pronom en
aquests casos (ho marquem amb un espai buit):
Quieres veinte euros? Solo __ quiero cinco
Aix fa que algunes persones calquen en catal labsncia de pronom:
Noms __ vull cinc en comptes de Noms en vull cinc
Compareu tamb amb el francs i litali, que usen, respectivament,
el mateix pronom (en, ne):
Est-ce que tu veux vingt euros? Jen veux seulement cinq
Vuoi venti euro? Solo ne voglio cinque
Per a ms informaci, vegeu el punt 5.
EN SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE
El pronom en substitueix, en general, qualsevol complement introdut
per la preposici de:

Com que ella sha desdit de la promesa, jo tamb me nhe desdit
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Vns ara de Castell? / Vns ara de pescar? S, ara en vinc
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
El francs i litali presenten un s anleg. Per a ms informaci,
vegeu el punt 6.
EN A00NPAhYA LS V88S 0 N0V|NhT AN8 0h P80h0N P8S0hAL:
MEN VAIG
Men vaig, te o'has toroat, eos eo v|odrem
En acompanya obligatriament els verbs de moviment quan porten
tamb un pronom personal (em, et, es, ens, etc.), el qual es combina
amb en: men vaig, ten tornes, se nhavia baixat, etc.
1.3
2
3
3.1
53
Els verbs de moviment ms freqents amb aquest s sn anar-sen,
tornar-sen, venir-sen, entrar-sen, eixir-sen, sortir-sen, pujar-sen,
baixar-sen i oassa|-se'|.
Ten vas a crrer amb la pluja que cau?
Ja ens hem pres un caf i ens en tornem a la feina
En un tres i no res sen va pujar a larbre

0ap prooom o dos proooms
Noteu que aquests verbs de moviment (i sobretot anar, tornar, ve-
nir) susen o b sense cap pronom (vaig, has tornat, vindrem) o b
amb dos (men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem). Mai, per, no
sutilitzen amb un sol pronom, com fa el castell i calquen alguns
nous catalanoparlants:
cap pronom 2 pronoms
Vns amb mi? Ten vns amb mi?
Tornem a Menorca dem Ens en tornem a Menorca dem
1 pronom
Et vns amb mi?
[calc de Te vienes conmigo?]
Ens tornem a Menorca dem
[calc de Nos volvemos a Menorca maana]
En la resta de verbs que no sn anar, tornar, venir, ls ms general
s sense pronoms:
Baixes a passejar?
Et baixes a passejar? [calc de Te bajas a pasear?]
Passareu per casa abans danar al gimns?
Us passareu per casa abans danar al gimns? [calc de Os pasaris
por casa antes de ir al gimnasio?]
s s|m||ar eo Iraocs | |ta||
Compareu amb ls similar del francs i litali:
jo men vaig = je men vais, io me ne vado
3.2
3.3
EN PER A MFASI DINTENSITAT
Com n's l S| n's l 00e n's, de badoc!
Quan es vol marcar la intensitat de ladjectiu o el substantiu que van
darrere dels verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer: p. ex.
ser badoc, estar satisfeta, semblar/parixer un setcincies), susa el
pronom en (en comptes de lhabitual ho ( p. 126)), generalment
introdut per s|..., com... o que... exclamatius.
No saps prou com ns / No saps prou si ns, de badoc!
Com ns, de badoc! = Si ns, de badoc! = Que ns, de badoc!
En (mIas| eo |oteos|tat} eoIroot de ho (express| de g0a||tat}
Compareu aquestes frases, en qu sinsisteix en la intensitat
o laspecte quantitatiu, amb les corresponents amb ho en qu
simplement sexposa la qualitat del subjecte:

s un badoc S que ho s, s!
Com nest ara, de satisfeta! / Si nest ara, de satisfeta! / Que
nest ara, de satisfeta!
Ara est satisfeta amb els resultats per abans no ho estava
En, re|ac|ooat amb 0o comp|emeot comeoat per de
Ls del pronom en es relaciona amb el fet que all que substitueix
s un complement comenat per de (Com nest ara, de satisfeta!)
de manera similar al que hem vist en lapartat 2: En substitueix els
complements comenats per la preposici de: Parlem ara dels
teus plans per al futur? Au, parlem-|e.
EN P8 A 00NPLNhT 0|80T |h0T8N|hAT: 0S S|N|LA8 h F8Ah0S | |TAL|
Com a substituci de complements directes indeterminats en francs
i itali sutilitza el mateix pronom en (francs: en; itali: ne), de manera
similar al catal:
Est-ce que tu veux des pommes?
Oui, jen veux
Oui, apporte-en s|x / que|ques-unes / un k||o
4.1
4.2
4
4.3
5
54
55
Est-ce que tu veux quelques / s|x / un k||o de / p|us de pommes?
Oui, apportes-en
Vuoi (delle) mele?
S, ne voglio / S, portane sei / qualcuna / un ch||o
Vuoi pi / sei / un ch||o d| me|e?
S, ne voglio / S, portane sei / un ch||o / qualcuna
EN I COMPLEMENT COMENAT PER LA PREPOSICI DE: 0S S|N|LA8 h
FRANCS I ITALI
El francs i litali presenten un s similar al del catal quant als
complements comenats per de, expressat per de en francs i per
di o da en itali:
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Parlons-nous maintenant de tes plans pour lavenir ? Parlons-en
Parliamo adesso dei tuoi progetti per il futuro ? Parliamone
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Quest-ce que tu sais de Vladimir Nabokov ? Je nen sais rien de rien
Che cosa sai di Vladimir Nabokov? Non ne so niente di niente
Vns ara del port / de pescar? S, ara en vinc
Est-ce que tu viens maintenant du port / de pcher? Oui, jen
viens maintenant
Vieni adesso dal porto / da pescare? S, ne vengo adesso
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
Le sang sur les vtements dnonait le crime et il en tait une preuve
irrfutable [= du crime]
Il sangue sui suoi vestiti denunciava il crimine e ne era una prova
inconfutabile [= del crimine]
espec|a||tzat
6
56
08
GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
680h0|: A00|0 S|N0LTh|A 0 AhT8|08, h0 P0ST8|08
El gerundi expressa una acci simultnia o anterior (per no posterior)
respecte al verb principal.
Els ensenyava msica jugant [simultnia]
Consp|rant, va arribar a la presidncia [anterior]
En aquest cas, lordenaci s intercanviable:
Jugant els ensenyava msica
Va arribar a la presidncia consp|rant

EL GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
Quan el gerundi susa per a indicar posterioritat s incorrecte:
Va caure de la teulada, trencant-se una cama
Hi ha hagut un accident, formant-se grans cues a la carretera
A ms de comprovar si expressa posterioritat o conseqncia,
sabem que un gerundi s incorrecte quan no podem collocar-lo al
primer lloc de la frase:
Trencant-se una cama, va caure de la teulada
Formant-se grans cues a |a carretera, hi ha hagut un accident
1
2
Estudi dret, llicenciant-se el 1963
Estudi dret i shi |||cenc| el 1963
Ha perdut partits clau, duent lequip al descens
Ha perdut partits clau |, a|x, ha dut lequip al descens
Ha perdut partits clau |, doncs, ha dut lequip al descens
Ha perdut partits clau, amb |a qua| cosa ha dut lequip al descens
Com que ha perdut partits clau, ha dut lequip al descens
EL GERUNDI QUE EXPRESSA POSTERIORITAT O CONSEQNCIA S INCORRECTE
57
GRAMTICA GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
P0ST8|08|TAT | 00hS00h0|A: F08NS ALT8hAT|VS
En comptes dusar el gerundi, podem indicar la conseqncia
immediata amb una frase successiva comenada per la conjunci i
o b amb una expressi explcita de posterioritat o de conseqncia:
Va caure de la teulada i es va trencar una cama
Hi ha hagut un accident i shan format grans cues
A causa dun accident que hi ha hagut, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident, per |a qua| cosa shan format grans cues
Hi ha hagut un accident |, doncs, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident |, amb a|x, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident |, per tant, shan format grans cues
Com que hi ha hagut un accident, shan format grans cues
3
58
09
H| ha llet? No n'h| ha
No h| ha res per a beure
Nh| ha llet? No nh| ha res per a beure
HAVER-HI
HAVER-HI: h0NS h S|h60LA8
En la llengua colloquial de molts parlars valencians i de Catalunya
es fa concordar la forma singular o plural del verb haver-hi amb all
que hi ha: Al poblet noms hi havia un forn per Al poblet noms
hi havien dos forns.
Ara b, en la llengua formal i escrita, el verb haver-hi noms susa en
singular, encara que all que hi ha siga un plural: Al poblet, noms
hi havia dos forns.
Al port, on noms h| hav|en dues tavernes, ara h| han cinc restaurants
Al port, on noms h| hav|a dues tavernes, ara h| ha cinc restaurants
1
SI EXPRESSEM QU HI HA, NO ES POSA EL PRONOM EN:
NO SEMPRE PORTA EL PRONOM EN:

Hi ha
Hi hav|a
Hi hav|a hagut
Hi ha hagut
Hi havia hagut
Hi podria haver hagut
Hi han
Hi hav|en
Hi hav|en hagut
__ ha hagut
__ havia hagut
__ podria haver hagut
molts ferits
ms
vctimes
ms
vctimes
molts ferits
SEMPRE EN SINGULAR
SEMPRE PORTA HI
59
GRAMTICA HAVER-HI
Hi hagueren diversos intents denderrocar el president
H| hagu diversos intents denderrocar el president
Hi haur|en hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar
H| haur|a hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar

HAVER-HI PORTA HI EN TOTES LES FORMES DE LA CONJUGACI
En les formes compostes del verb haver-hi de vegades somet de
manera incorrecta el pronom hi, omissi que marquen amb __:
__ ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
Hi ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
__ havia hagut crits contra els organitzadors
Hi havia hagut crits contra els organitzadors
__ hauria pogut haver ferits i tot
Hi hauria pogut haver ferits i tot
o Hauria pogut haver-h| ferits i tot
__ pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
Hi pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
o Pot haver-h| res ms lamentable que la imprevisi?
NHI HA INCORRECTE EN COMPTES DE HI HA
N'h| ha = h| ha
Com que les formes hi ha, hi havia, etc. van sovint combinades
amb el pronom en (nhi ha, nhi havia, etc.), alguns parlants utilitzen
sempre hi ha, hi havia, etc. amb el pronom en incorporat (nhi ha, nhi
havia, nhi haur, etc.) tant si pertoca usar en com si no:
No nhi ha ms llet?

en comptes de la forma correcta:
No hi ha ms llet?
2
3
3.1
GRAMTICA HAVER-HI
H| ha + a|g0oa cosa explcita - o'h| ha (d'a|g0oa cosa}
Quan sexpressa explcitament qu s el que hi ha (per exemple,
llet), no susa el pronom en. En canvi, s que susa en substituci del
substantiu corresponent. Compareu:
Ja no h| ha ms paraules demanades?
No, les hem ajornades i ja no nh| ha [n = paraules demanades]
Per a mes |nformac|o, vegeu e| punt 1 de |a ftxa En (pronom) (p. 50).

DE LLET, NO NHI HA? / NO NHI HA, DE LLET?
En contrast amb la frase incorrecta del punt 3.1 (No nhi ha ms
llet?), s que s del tot correcte combinar el pronom en i el substantiu
corresponent quan, per fer ressaltar el substantiu (llet), usem aquest
tipus dexpressi:
De llet, no nhi ha ms?
No nhi ha ms, de llet?
De paraules demanades, ja no nhi ha?
Ja no nhi ha, de paraules demanades?
Noteu que, en aquests casos, el substantiu va desplaat al principi o
a| fna| de |a frase, |ntrodu|t per |a prepos|c|o de i separat de la resta
de loraci per una coma.
3.2
4
mitj
60
61
10
HI (PRONOM)
Vaig a Eivissa a |'es||0. -!o |amoe hi vaig [= a Eivissa]
Heu valorat el risc? Hi hem pensat molt [= en el risc]
AMB PREPOSICI QUE NO SIGA DE: SOBRETOT A, AMB, EN, PER, CONTRA
SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS O DE RGIM
AMB LOCUCIONS DE LLOC: AL VOLTANT AL MIG, (AL) DAVANT/DARRERE, ETC.
Quan han vist la pancarta, shi han posat davant / al davant
(= de la pancarta)
HI, SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER A, EN, AMB, CONTRA
Hi substitueix complements circumstancials i, en general, complements
introduts per qualsevol preposici que no siga de. Entre aquests
complements sinclouen aquells que van exigits pel verb, com
ara referir-se a, pensar en, conformar-se amb, etc., que porten
prepos|c|ons fxes | pred|ct|b|es que |mposa e| verb (vegeu Comple-
ment de rgim verbal (p. 226).
1
La camisa no era grisa, per amb les rentades shi van tornant
Tot i que ja no s la directora, ella encara shi considera
s sord i cec: no hi sent ni hi veu
Tinc les mans gelades i no hi puc tocar
HAVER-HI h T0TA LA S0A FLX|0: HI HA,
HI HAVIA, HI HAVIA HAGUT, HI HAURIA HAGUT, ETC.
VERBS DE PERCEPCI (SENTIR-HI, VEURE-HI, TOCAR-HI, ETC.)
USATS COM A 'DISPOSAR DE VISTA/ODA/TACTE
SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU
ACOMPANYA NECESSRIAMENT
62
GRAMTICA HI (PRONOM)
Les preposicions ms freqents que introdueixen complements
substitubles per hi sn a, amb, en, contra, per (a travs de, al llarg de).
A fer trampes, no shi val
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu [hi = a Esccia]
Aix em preocupa tant que no puc deixar de pensar-hi [= en aix]
Que ja no vius amb els pares? No, ja no hi visc [hi = amb els pares]
Lestiu passat frem moltes passejades per la platja per enguany
encara no hi hem passejat [hi = per la platja]
Sempre he anat contra els uniformes i ara hi continuar anant (o
continuar anant-hi) [hi = contra els uniformes]
Ads he citat de passada lanarquisme, per mhi referir amb ms
detall [hi = a lanarquisme]
Observeu que, respecte a la preposici a, no afecta, en general, el
dest|natar| o benefc|ar| dùna acc|o (d|t complement indirecte), que
se substitueix per li o els: Vaig portar un regal al meu nebot / als
meus nebots Li / Els vaig portar un regal.
Per a un s semblant de hi en francs (y: Jy vais; Tu y penses) o en
itali (ci/vi: Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi), vegeu el punt 7.
HI SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER LOCUCIONS DE LLOC
Hi substitueix complements introduts per locucions de lloc del tipus al
voltant (de), al mig (de), enmig (de), (al) damunt (de), (al) davant (de), (al)
darrere (de), dins (de), al fons (de), enfront (de), a la dreta (de), a lesquerra
(de), a la vora (de), etc.
Els estudiants escridassaren el ministre i shi mantingueren al
voltant /|s q0e |||e|.||0e |a oo||c|a
He ordenat les taules i no vull que hi deixeu res damunt
Les formigues envoltaven el cau per no hi entraven dins
Acostat al monument, posa-thi a la dreta i somriu per a la foto
Observeu que, en aquests casos i a diferncia del que ocorre en el
punt 1, hi no substitueix tamb la preposici o, en aquests casos,
la locuci de lloc. Ac la locuci de lloc ha daparixer en la frase i hi
2
63
substitueix noms el complement: ||... a| .o||a|| (hi = del ministre);
||... dam0|| (hi = de les taules); ||... d||s (hi = del cau), ||... a |a d|e|a
(= del monument). Compareu els dos usos:
Les formigues envoltaven el cau i shi amagaven (= al cau)
Les formigues envoltaven el cau, per no h| entraven dins / al fons
Les formigues envoltaven el cau, per s h| mantenien a |a vora /
a| vo|tant / (a|| davant
COMPLEMENTS DE MANERA DE QUALSEVOL TIPUS
Hi substitueix complements de manera, que responen a la pregunta com?,
tant si es tracta dun adverbi com si s un complement amb preposici:
Encara parla pomposament / amb pedanteria / sense pausa /
de pressa / de mala gana?
S que h| parla, s!
Notem que, en aquest cas i com a excepci, hi tamb substitueix
complements de manera introduts per de (de pressa, de mala gana,
etc.), malgrat que els complements encapalats per de es reemplacen,
en general, amb el pronom en (vegeu |a ftxa En (pronom) (p. 50).
HAVER-HI, SENTIR-HI, VEURE-HI
Hi acompanya necessriament alguns verbs:
haver-h|:
existir, hi ha, hi havia, hi havia hagut, hi hauria hagut, etc.
Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Haver-hi (p. 61).
Verbs de percepc| eo seot|t abso|0t: ve0re-h|, seot|r-h|
Susa amb verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, tocar-hi), usats en
sentit absolut, s a dir, sense cap complement directe: no veure
o sentir alguna cosa, sin com el pur fet de captar o poder rebre
sensacions pel sentit de loda, la vista, etc.

Desprs de latac, ja no hi ve|g gens b de lull esquerre
Sha comprat un audifon i ara hi sent perfectament
Pel fred, tenem les mans balbes i no podem tocar-hi
4
3
4.2
4.1
64
A banda dels ms freqents veure-hi, sentir-hi i tocar-hi, tamb sinclouen
en aquest grup altres verbs sinnims o quasi sinnims com de veure-hi
com /|a|-||, 0|oa|-||, c||ssa|-||, o de tocar-hi, com palpar-hi.
Per a ls de veure-hi i veure-shi (No hi veu, No shi veu), consulteu
el punt 8.
HI SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU
Hi substitueix el complement predicatiu. El complement predicatiu sol
respondre a la pregunta com?, per s un substantiu o un adjectiu
(i dins ladjectiu podem incloure el participi) i no pas un complement
c|rcumstanc|a|. (Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Complement
predicatiu, p. 230.)
Amb verbs g0e |od|g0eo permaooc|a, caov| o apareoa
Hi substitueix els complements predicatius de verbs que indiquen
permanncia, canvi o aparena en un estat:
permanncia: quedar, romandre, restar
canvi: esdevenir, tornar-se, fer-se
aparena: aparixer
Ha estat tota la vida un inconformista i h| |oma|d|a /|s a |a mo|| [hi
= un inconformista]
La camisa no era grisa, per amb les rentades sh| va tornant [hi = grisa]
En lobra la frase apareix manipulada, com ja h| apareixia en edicions
anteriors [hi = manipulada]
Per a ms informaci, vegeu el punt 3 de |a ftxa Complement predi-
catiu, p. 230.
Amb a|tres verbs
Hi tamb substitueix complements predicatius amb altres verbs, entre
els quals sn freqents anar o presentar-se (dalguna manera: anar
content, presentar-se alterat); considerar, trobar, veure (dalguna
manera, en algun estat: considerar amic/hbil, trobar cansat/ impos-
sible, veure difcil/feli), nomenar, declarar (president, incapacitat),
etc. Per a ms informaci, vegeu el punt 4 Predicatius amb la resta de
verbs de |a ftxa Complement predicatiu, p. 231.
5
5.2
5.1
65
Com que s moda anar tatuat, ell h| va de cap a peus
[Com va? Tatuat = adjectiu (participi)]
No s ja directora, per ella encara sh| considera
[Com es considera? Directora = substantiu]
LOCUCIONS AMB HI
anar-h| (el cap, la vida, el prestigi, etc.)
Jugaven el partit com si els h| ans la vida
caure-h|
No entenia el doble sentit de la frase per ara ja h| caic
deixar-h| la pell
No s si funcionar o no per h| he deixat la pell
dir-hi la seua (la meua, la teua, etc.)
No avanvem en la discussi perqu tothom volia dir-h| la seua
fer-h|
s una situaci inevitable: no sh| pot fer res
ja h| som! / tornem-h|! / ja h| tornem! (expressions per a indicar
una repetici enutjosa)
Tornem-h|! Que no et comprarem la moto!
Ja h| som| /|||a .eada amaa||-.os amo exc0ses...
jugar-sh|
Qu th| jugues, que ma mare no em deixa anar a la festa?
no sh| val (a fer alguna cosa)
No sh| val, a abusar dun pobre ignorant!
posar-sh| (al telfon)
Amb qui vol parlar? Un moment, que ara sh| posa
th| poses com th| poses
Th| poses com th| poses, men vaig a lacampada i no tor|a|e /|s d|||0|s
6
h|: S SIMILAR EN FRANCS (Y) I ITALI (CI, VI)
Hi t un s molt semblant al francs y (Jy vais; Tu y penses) i a
litali ci/vi (Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi).
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu
On a aim tant lcosse quon y va tous les ts
La Scozia ci piaciuta tanto che ci/vi andiamo ogni estate
No lhe vista, per hi he pensat molt sovint
Je ne lai pas vue, mais jy ai pens trs souvent
Non lho vista, ma ci/vi ho pensato molto spesso
VEURE-HI I VEURE-SHI
Veure, usat en sentit absolut, com a tenir la capacitat de percebre
per la vista, presenta dos usos bsics amb hi: veure-hi disposar del
sentit de la vista i veure-shi tenir prou claror per a percebre b per
la vista. Aix, es diu:
Quasi ha perdut la visi i ja no h| veu gens b
En aquella mitja foscor no mh| veia gens b
En va|enc| co||oqu|a| e|s dos usos confue|xen en veure-shi, per
en els mbits de llengua generals i formals cal respectar la distinci.
espec|a||tzat
7
8
66
67
11
LO NEUTRE
LO h0T8: 00S VAL08S 8S|0S
Larticle dit neutre (Lo pitjor s lo mal que mho va fer passar) no s
normatiu. No hi ha una equivalncia nica entre el lo neutre i una sola
alternativa correcta. Amb tot, les solucions es poden resumir en dues
grans lnies, segons el valor de lexpressi:
6eoera||tzac| o abstracc|: "lo cert
Indica una generalitzaci de totes les coses que sn duna
determinada qualitat o una abstracci daquesta qualitat. s
lo bell el... + be||, cert
lo cert a|| que s... + be||, cert
|a cosa / e| fet / |a part... + be|| -a, cert -a
substant|u abstracte la bellesa, la certesa
No saps b lo brut que anava! que brut que anava!
com de brut anava!
si nanava, de brut!
Feu-ho tot lo curt que pugueu Feu-ho tan curt com pugueu
De lo pesat que s tots li fugen De tan pesat com s tots li fugen
Pocs simaginen lo que costa Pocs simaginen quant costa
al ms / menys + adverbi
Torneu lo menys tard possible Torneu al menys tard possible
Respon lo ms rpid Respon al ms rpid
que spigues que spigues
VALOR DE GENERALITZACI O ABSTRACCI = 'LS 00SS...', 'LA 00SA...', 'ALL0 00 S...'
VALOR INTENSIU
LARTICLE LO NEUTRE S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS MS GENERALS
1.1
1
68
GRAMTICA LO NEUTRE
equivalent a la cosa certa, les coses certes, all que s cert o la
certesa. Vegeu el punt 2.
Va|or |oteos|0: "lo ms ||0oy poss|b|e", "lo p|oram|g0es g0e s!"
Correspon a expressions que indiquen la intensitat, b amb elements
comparatius (ms, menys) i superlatius (millor, pitjor, mxim i mnim, tot lo...
que siga possible), b amb construccions que responen a exclamacions
o les recorden:
Lhan enviat |o ms lluny possible
Va fer una lloana |o menys tpica que locasi permetia
Et sorprendria / No saps / No timagines |o ploramiques que s
6h8AL|TIA0|0 0 A8ST8A00|0: EL, SOLUCI MS GENERAL
Quan es tracta duna abstracci (all que s..., les coses...), la
soluci ms general, que sol cobrir la majoria de casos, s utilitzar
larticle el en comptes de lo: el cert = all que s cert, la cosa
certa, les coses certes, la certesa.
Aquest s s una simple ampliaci de diversos casos que perduren
en la parla espontnia, com sn el dol, el salat, el mal, pel segur,
pel dret, etc.
Li agradava ms el dol que no el salat
No volia perdre el mat al parc, per el mal era que li ho havia proms
En aix jo no tiraria pel dret, que s massa perills, i aniria pel segur
De manera semblant, cal dir:
El cert s que mha mentit sense escrpols
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar el bo, el bell i el just
Segons el que estableix el reglament, cal considerar nulles les actuacions
Al costat de larticle el, es poden utilitzar altres expressions, que,
segons els casos, poden ser ms adequades estilsticament o pel seu
carcter idiomtic (vegeu el punt 4. Valor generalitzador o abstractiu:
altres expressions). Aquestes solucions sn, en la major part dels
casos, similars a les altres llenges del nostre entorn: francs, itali
i angls. Vegeu el punt 5.
2
1.2
69
GRAMTICA LO NEUTRE
3
VALOR INTENSIU
Quan sindica intensitat, hi ha diverses solucions per al lo neutre:
00e... g0e...
I |o bruta que porta la roba! I |o pudent que s!
I que bruta que porta la roba! I que pudent que s!
Com de...
s increble |o impertinent que arriba a ser
s increble com dimpertinent arriba a ser
S| + eo + ..., de...
No texplicar |o pagat q0e es|a de| se0 /|||
No texplicar si nest, de pagat de| se0 /|||
Tao... com... s|ga poss|b|e l p0g0e0...
Veniu |o ms rpid que pugueu (o que s|ga poss|b|e)
Veniu tan rpid/rpidament com pugueu (o com s|ga poss|b|e)
Vaig fer una crtica |o menys desapassionada que vaig poder
Vaig fer una crtica tan poc apassionada / tan desapassionada
com vaig poder
A| mslmeoys... (poss|b|elm|||orlg0e p0g0e0}
Veniu |o ms rpid poss|b|e/m|||or/que pugueu
Veniu al ms rpid/rpidament poss|b|e/m|||or/que pugueu
Lhan enviat |o ms lluny possible
Lhan enviat a| ms lluny possible
Notem que cal dir al ms o al me|,s... i no el mes... o el me|,s...
A| mx|mlmo|m de...
Ens hem esforat per fer una descripci |o ms breu i alhora |o menys densa
Ens hem esforat per fer una descripci a| mx|m de breu i al
mn|m de densa

Notem que cal dir al max|m/m|||m de... i no el max|m/m|||m de...
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
70
GRAMTICA LO NEUTRE
VAL08 6h8AL|TIA008 0 A8ST8A0T|0: ALT8S XP8SS|0hS
Encara que el cobre|x una bona part de|s casos de| s|gn|fcat
abstracte de lo, hi ha altres expressions ms variades i sovint ms
idiomtiques a les quals podem recrrer.
Para0|es geor|g0es: cosa, fet, part, cas, aspecte
s |o ms encertat que has dit en ta vida
s |a cosa ms encertada que has dit en ta vida
Lo indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
El fet indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
I ara ve |o millor de lespectacle!
I ara ve la part millor de lespectacle!
0osa g0e / |a g0a| cosa
Ouan tota una frase repren e| s|gn|fcat de |ànter|or (genera|ment
desprs duna coma o punt i coma en lescrit), cal dir cosa que o la qual
cosa (o expressions equivalents com fet que, etc.) i no lo que ni el que:
Lhavia escridassada, |o que / el que no li perdon mai
Lhavia escridassada en pblic, cosa que / |a qua| cosa / fet que
no li perdon mai
A, a|x, a|| + g0e...
Els pronoms demostratius neutres a, aix i all substitueixen de
manera natural i idiomtica moltes expressions amb lo que:
Lo que mexpliques no tho creus ni tu
Aix que mexpliques no tho creus ni tu
Cal indicar que no s correcte ls dall + adjectiu (all important, all
cert, all bell), com a frmula dabstracci o generalitzaci si no porta
un verb en forma personal (p. 248), que al ms sovint s el verb ser.
All cert s que mha mentit sense escrpols
A|| que s cert s que mha mentit sense escrpols
4
4.2
4.1
4.3
71
GRAMTICA LO NEUTRE
El cert / La cosa certa s que mha mentit sense escrpols
Qu ocorre quan atenem primer all urgent i no all important?
Qu ocorre quan atenem primer a|| que s urgent i no all que
s important?
Qu ocorre quan atenem primer |es coses urgents i no |es coses
importants?
Qu ocorre quan atenem primer lurgent i no limportant?
S0bstaot|0s abstractes correspooeots: boodat, be||esa, j0stc|a, etc.
En alguns contexts, es poden utilitzar els substantius abstractes
corresponents que expressen la qualitat de tot all que s + adjectiu:
bo = bondat, bell = bellesa, just = justcia, etc.
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar |o bo, |o bell i
|o just
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar la bondat, la
bellesa i la justcia
En |o declarat davant el jutge es desdiu de |oHYTH[ abans
En les declaracions davant el jutge es desdiu de SLZHYTHJPVUZ
dabans
xpress|oos |d|omt|g0es amb |'art|c|e la
Hi ha un grapat de casos per als quals disposem duna expressi
idiomtica feta en femen amb larticle la: la bona, la grossa, la de
semo|e/ma|e|xa, a |a me0a/|e0a/se0a..., d||-|a o /e|-|a |ossa (dir o
fer alguna cosa exagerada o desbaratada), passar-la b/malament/
magra, encertar-la o endevenir-la, etc.
I aix |o es |o|. /|a .e |o bo / |o gros
| a|xo |o es |o|. /|a .e la bona / la grossa
Mha tornat a fer |o mateix / |o de sempre!
Mha tornat a fer la mateixa / la de sempre!
Ac ning no mira per ning i tots van a |o seu
Ac ning no mira per ning i tots van a la seua
4.4
4.5
GRAMTICA LO NEUTRE
xpress|oos 0s0a|s d|verses
Hi ha una srie dexpressions castellanes que se solen calcar i
que conv substituir per altres de ms adequades i genunes.
Nesmentem algunes de les ms freqents:

a lo grande a cor qu vols
a lo loco a la babal
a lo mejor a la millor, potser
a lo sumo a tot estirar, com a mxim, tot al ms, pel cap alt
de lo contrario si no, altrament
en lo referente a pel que fa a, quant a
en lo sucesivo dara endavant, dara en avant
|o s0/c|e||eme||e o|o0
lo ms mnimo gens ni mica, gens ni miqueta
por lo dems aix a banda
por lo general en general
por lo menos almenys, si ms no, pel cap baix
por lo tanto per tant, doncs
por lo visto pel que es veu, pel que sembla
VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU EN ALTRES LLENGES
El valor generalitzador o abstractiu de larticle determinat amb una
forma de mascul s semblant a ls del francs i litali i tamb de
l'angls, en qu the, sense marca de gnere, representa l'article
determinat general. Aix ho comprovem, per exemple, en ttols dobres
com El sagrat i el prof, del romans Mircea Eliade, originalment
escrita en alemany (Das Heilige und das Profane, en qu hi ha article
neutre marcat ac), ttol que en aquestes llenges s tal com segueix:
francs: Le sacr et le profane
itali: Il sacro e il profano
angls: The Sacred and the Profane

Aquest mateix s el veiem tamb en el nom duna can francesa
com Limportant cest la rose de Gilbert Becaud, que t versi
italiana Limportante la rosa.
5
72
4.6
73
GRAMTICA LO NEUTRE
LO / L P8 A 0S0S h0T8S h LA LLh60A '0LSS|0A'
La llengua medieval i clssica no distingia entre el mascul i el neutre
(igual que hem vist per al francs i litali), al contrari del que de
vegades a|gu ha afrmat, ma||nterpretant |àrt|c|e lo com a neutre.
De fet, aquest valia tant per a usos neutres com per als masculins
(Farem lo que diu lo pare), tal com es mant en els parlars valencians
del nord i tot el catal nord-occidental.
Ara b, la clau s que lo (mascul o neutre, usos que no es distingien)
adoptava per a tots dos s|gn|fcats |a forma l davant vocal o recolzat
en aquesta (lamic; il cert no crec = i el cert no crec) o es contreia
en al, del (Veniu al castell al ms prest que poreu, Del bo tria hom lo
millor (Tirant lo Blanc). Dit duna altra manera: que tant el neutre com
el mascul sexpressaven amb lo, l al, del, etc., segons la posici de
larticle i les condicions fontiques i no hi havia una forma ni nica i
ni invariable lo per al neutre (De lo bo tria lo millor, lo amarg), com
ocorre ara colloquialment per interferncia del castell.
En aquest sentit, hi ha uns versos famosos dAusis Marc que fan: Aix
dispost, dol me sembla lamarg / tant s en mi enfeccionat [= infectat]
lo gust. Observem que larticle amb s neutre s l en dol me sembla
lamarg (= les coses amargues o lamargor) , perqu amarg comena
per vocal, al costat del mascul lo gust, perqu sinicia amb consonant.
La normativa recull aquesta tradici clssica i rebutja la interferncia
del lo exclusivament com a neutre. Si larticle lo prenia la forma l
(lamarg) o l (il cert no crec) tant per als usos masculins com
neutres, la forma moderna daquest, que s el (o l) continua aquesta
tradici, sense la interferncia del castell.
espec|a||tzat
6
74
12
OBLIGACI: EXPRESSIONS
TINC QUE...: HE DE...
La forma tenir que s incorrecta. Lalternativa correcta ms habitual
per a expressar obligaci s haver de.
Tindrem que fer ms esport, perqu estem panxuts
Haurem de fer ms esport, perqu estem panxuts
A ms de la forma haver de, hi ha altres possibilitats per a indicar
obligaci: sobretot el verb caldre, per tamb expressions del tipus
ser necessari o imprescindible. (Vegeu els punts 4 i 5.)
Ca|dr que fem ms esport, perqu estem panxuts
DEC DE: HE DE...
La forma deure de s sempre incorrecta. Lalternativa correcta ms
habitual per a expressar obligaci s haver de.
Dec de fer ms esport
He de fer ms esport
DEURE + INFINITIU
0e0re + |oho|t|0, Irm0|a ||m|tada d'ob||gac|
De0|e + ||/||||0 s una construcci acceptada normativament per a
expressar ob||gac|o, pero espec|fcament s| te un carcter mora| o s|
forma part de construcc|ons en que se sobreenten un |nfn|t|u ('Heu
fet el que deveu [= deveu fer]) o en qu deure va coordinat o en
corre|ac|o amb un a|tre verb segu|t d|rectament per un |nfn|t|u, com
s sovint poder (Podem i devem oposar-nos al racisme).
1
2
3
3.1
FORMES VERBALS QUE EXPRESSEN OBLIGACI
tenir que haver de
deure de haver de
ser precs caldre
haver-h| que caldre
tinc que fer he de fer
dec de fer he de fer
s precs fer cal fer
hi ha que fer cal fer
75
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
4
Els drets humans sn un llegat precis que devem preservar
Si som un poble lliure s perqu, quan fou lhora, alguns feren el que
dev|en (= devien fer)
Ja coneixeu el clebre imperatiu tic: Si pots fer-ho, deus fer-ho
o, ms breu i contundent encara, Si pots, deus
0e0re + |oho|t|0, preIereotmeot probab||tat
Fora dels casos concrets que sexposen en el punt 3.1, la majoria
de les gramtiques de referncia recomanen reservar deure + |nfn|t|u
per a indicar probabilitat o deducci. Aix, una frase com La comissi
deu reunir-se cada mes sentn en ls ms general i formal com una
deducci o com a probabilitat (La comissi deu reunir-se cada mes, si
fem cas de les actes) i no com una obligaci.
Ms exemples de deure + |nfn|t|u per a |nd|car probab|||tat o deducc|o:
Aix dev|a ser cap al 1995, perqu jo encara vivia a Elx
E| .e| oe| es.e|| | m0sc0|a|. Deu haver fet molt desport
Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Probabilitat i deducci (p. 81).
S8 P80|S: CALDRE, SER NECESSARI
Precs vo| d|r 'exacte`, 'afnat`, 'acurat` (un clcul precs, una descripci
precisa, etc.) i, per aix, es pot dir
El llibre de Von Frisch s precs quan descriu el llenguatge de
les abelles

Ara b, precs no s|gn|fca 'necessar|`. Ser precs com a frmula
dòb||gac|o (+ |nfn|t|u o amb que + subjuntiu) s un castellanisme per
a| qua| d|sposem dùn verb espec|fc, caldre, o dexpressions com
ser necessari o imprescindible.
s precs llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
Cal llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
s necessar|/|mpresc|nd|b|e llegir el llibre de Von Frisch si volem
entendre les abelles
3.2
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
s precs que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
Cal que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
s necessar|/|mpresc|nd|b|e que llegiu el llibre de Von Frisch si
voleu entendre les abelles
s precs que vingueu de seguida
Cal que vingueu de seguida
s necessari/|mpresc|nd|b|e) que vingueu de seguida
HI HA QUE...: CAL...
Hi ha que + |nfn|t|u es una |nterferenc|a de| caste||. |a forma
alternativa correcta s caldre.
Al laboratori h| ha que seguir totes les normes de seguretat
Al laboratori cal seguir totes les normes de seguretat
Ara h| haur que refer lenrajolat de dalt a baix
Ara ca|dr refer lenrajolat de dalt a baix
A ms, hi ha altres possibilitats, com haver de, ser necessari/im-
prescindible, etc.
Ara s'haur de refer lenrajolat de dalt a baix
Ara ser necessar|/|mpresc|nd|b|e refer lenrajolat de dalt a baix
5
76
77
13
PER - PER A + INFINITIU
PER I PER A + |hF|h|T|0: h0TS P8V|S
En aquesta ftxa es descr|uen, en e|s termes mes genera|s, |es prescr|pc|ons
normatives sobre ls de per i per a amb |nfn|t|u. Oa| d|r, pero, que en
e|s darrers anys ha t|ngut mp||a d|fus|o una proposta de s|mp||fcac|o
0
Vinc per dir-tho
servir, necessitar, caldre, ser, haver-hi, etc.
Disposem de models preparats per a rendir al mxim
No sc ning per a criticar-la
s massa per a carregar-tho tu sol
PER A NO DEPENDENT DE VERB EN FORMA PERSONAL, SIN
PER + INFINITIU = 'AN8 LA |hTh0|0 0', 'PERQU VULL/VOLS... = ACCI INTENCIONADA
Treballem per viure, no vivim per treballar
per comenar, per acabar, per dir-ho aix, etc.
fer, dir, intentar, cercar, proposar, etc.
PER A + INFINITIU = DESTINACI = ACCI NO INTENCIONADA
s molt til per a estalviar energia
SUBSTANTIU + PER A
ADJECTIU + PER A
PARTICIPI + PER A
PRONOM + PER A
ADVERBI + PER A
La mquina t un dispositiu per a desconnectar-se
VERBS DACCI NO VOLUNTRIA
VERBS DE MOVIMENT
VERBS DESFOR
V88S 0'A00|0 |hTh0|0hA0A |NPL|0|TA
EXPRESSIONS DISCURSIVES
78
GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU
daquesta normativa, que consisteix a usar per + |nfn|t|u en tots e|s casos.
Aix, hi ha alguns gramtics que propugnen admetre frases com les segents,
que en la normativa (i en ls habitual valenci) es resolen amb per a:
Un frontofocmetre s un aparell per determinar el centre ptic duna lent
T un projecte per reduir les despeses energtiques
Ens han fet una oferta massa bona per rebutjar-la
Ara no hi ha ning per netejar |'ed|/c|
Resulta una lectura estimulant per obrir noves perspectives

Ats el carcter normatiu de la distinci entre per i per a + |nfn|t|u
i ls ms general en valenci, exposem i recomanem la prctica
diferenciada segons les notes ds segents.
PER + INFINITIU, ACCI INTENCIONADA
Davant dùn |nfn|t|u sùt|||tza per (per saludar) quan hi ha intencionalitat
de lacci, s a dir, quan lexpressi s equivalent a perqu vull/vols/vol...
Vinc noms per saludar-vos i men vaig (= perqu vull saludar-vos...)
Hem encs la rdio per sentir el concert (= perqu volem sentir el concert)
s tan reservat que no parla per no ofendre (= perqu no vol ofendre)
Per als casos ms comuns ds de per + ||/||||0, vegeu el punt 3.
PER A + |hF|h|T|0, 0ST|hA0|0: A00|0 h0 |hTh0|0hA0A
En la resta de casos, s a dir, quan no hi ha intencionalitat sin simple
destinaci, sutilitza per a.
Fustalluent s un producte que serveix per a netejar la fusta
Necessitem un envelat per a cobrir-nos del sol
Un llevaneu s un vehicle per a apartar la neu
s massa gros per a passar pel forat
Per als casos ms comuns ds de per a + |nfn|t|u, vegeu e| punt 4.
PER + INFINITIU, CASOS MS COMUNS
Els casos ms comuns ds de per + |nfn|t|u son quan aquest depen
de verbs dels tipus segents:
1
2
3
79
De moviment
Anar, venir, portar, dur, baixar, pujar, etc.
Puja cada setmana al poble per visitar els pares
|o||a.e| oam/e|s per repartir-los entre els assistents a lacte
0' esIor amb 0oa |oteoc|
Es/o|a|-se, ||eoa||a|, es|0d|a|, comoa||e, ||0||a|, a/a|,a|-se, sac||/ca|-se, etc.
Treballem per viure; no visquem per treballar!
5'|a sac||/ca| mo|| per aconseguir una bona posici
0'|oteoc| o acc| vo|0otr|a implcita
Fer, demanar, intentar, dir, proposar, cercar, buscar, etc.
Feia el pallasso per cridar latenci
Ho diem ben clar per donar-ho a conixer a tothom

o express|oos d|sc0rs|ves
Sense dependncia de cap verb explcit (sin dun sobreents verb de
llengua, com dir, exposar i similars), trobem per + |nfn|t|u en express|ons
que tenen un valor connectiu en el discurs: per comenar, per acabar,
per posar un exemple, per dir-ho aix (o amb altres paraules) i similars:
Per acabar, 0|a da||e|a |e/ex|o soo|e |a /0|c|o social de lescola
Per posar-ne un exemple clssic: s un gegant amb peus de fang
Era, per dir-ho aix, un orfebre preciosista de la msica
PER A + INFINITIU, CASOS MS COMUNS
Sutilitza per a amb verbs que no impliquen acci intencionada o
quan per a depn directament dun substantiu, dun adjectiu, dun
participi (p. 240), dun pronom o dun adverbi (p. 223).
Verbs tp|cs g0e oo |mp||g0eo |oteoc|ooa||tat
Es tracta de verbs com se|.||, ao|o/|a|, |ecess||a|, ca|d|e, se|, es|a|,
haver-hi, faltar, mancar, tenir, etc.
Un puntacorrent serveix per a treballar la fusta
4
3.1
3.2
3.3
3.4
4.1
80
Nhi ha per a donar i vendre
Ens calen/falten voluntaris per a escampar la campanya

Per a depeodeot de para0|es g0e oo so verbs eo Iorma persooa|
En general, susa per a quan depn de qualssevol altres paraules
diferents dun verb en forma personal (p. 248), s a dir, un substantiu,
un adjectiu, un participi (p. 240), un pronom o un adverbi (p. 223).
Ara presentarem el nostre pla per a renovar lempresa
s la persona ideal per a dirigir la comissi
Han estat dissenyades per a adaptar-se a qualsevol posici
No s ning per a dir-me qu he de fer
Ara s massa tard per a telefonar-li
PER I PER A + |hF|h|T|0: P80|S|0 0 S|6h|F|0AT h F8ASS S|N|LA8S
Lespecialitzaci entre per i per a ajuda a d|st|ng|r s|gn|fcats com
Prenc pastilles per dormir (= perqu vull dormir) i Prenc pastilles
per a dormir (= pastilles somnferes).
En el primer cas, tallarem la frase aix:
Prenc | pastilles | per dormir (= perqu vull dormir)
I com que per dormir forma una expressi autnoma, pot canviar la posici:
Per dormir, prenc pastilles
Contrriament, en Prenc pastilles per a dormir, pastilles per a
dormir forma un so| b|oc de s|gn|fcat: equ|va| a 'past|||es-que-fan-
dormir o pastilles somnferes, i no sen pot invertir lordre, igual que
no podrem desplaar somnferes al principi de la frase:
Prenc | pastilles per a dormir
5
4.2
espec|a||tzat
80
81
14
PROBABILITAT I DEDUCCI
P808A8|L|TAT: DEURE + INFINITIU
La probabilitat o la deducci dalguna cosa que es dna com a
raonablement certa sexpressa amb el verb deure + |nfn|t|u.
ô |es |em .|s|es ma|. Deuen ser forasteres
ô |es |a.|em .|s|es ma|. Dev|en ser forasteres
Quan all va passar, encara vivem a Elx: deu fer ms de quinze anys
Aleshores vivem a Elx, per dev|a fer poc que ens hi havem traslladat
S INCORRECTE DE FUTUR I CONDICIONAL PER A PROBABILITAT
Cal evitar ls del futur i del condicional per a expressar la probabilitat
o la deducci en el present i el passat, respectivament, frmules que
sn un calc del castell.
Ja seran les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja deuen ser les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja serien les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Ja dev|en ser les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Per la roba que duu, treba||ar com a infermera
Per la roba que duu, deu treba||ar com a infermera
Per la roba que duia, treba||ar|a com a infermera
Per la roba que duia, dev|a treba||ar com a infermera
1
2
Deuen guanyar diners a cabassos,
perqu tenen tres esportius de luxe
Duia pantalons curts, s a dir, que no
dev|a haver fet encara els dotze anys
Guanyaran diners a cabassos,
perqu tenen tres esportius de luxe
Duia pantalons curts, s a dir, que
no haur|a fet encara els dotze anys
NO FUTUR NI CONDICIONAL PROBABILITAT = DEURE + INFINITIU
82
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
s una executiva que cobrar mes de 12.000 e0|os a| mes
s una executiva que deu cobrar mes de 12.000 e0|os a| mes
Sumats tots els anys en el crrec, haur cobrat una autntica fortuna
Sumats tots els anys en el crrec, deu haver cobrat una autntica fortuna

LA PROBABILITAT EN PRETRIT PERFET
0eg0, deg0eres, deg0...; no va|g de0re, vas de0re, etc.
En la construcci deure+ |nfn|t|u, deure no admet les formes de tipus
vaig deure, vas deure, va deure... (dites del pretrit perfet perifrstic).
Per tant, per a expressar una probabilitat o deducci referida al
passat sutilitzen noms les formes degu, degueres, degu... (dites
del pretrit perfet simple).
Va deure ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
Degu ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove

Van deure entrar disfressats delectricistes i desprs van deure
desconnectar les alarmes
Degueren entrar disfressats delectricistes i desprs degueren
desconnectar les alarmes

Hi ha altres frmules alternatives a degu, degueres, degu... +
|nfn|t|u, que sèxposen en e|s punts segents.

Probab|emeot / seg0rameot + pretrit perfet
La probabilitat o la deducci referides al passat tamb poden
expressar-se amb adverbis o locucions com probablement, segura-
ment, sens dubte i un pretrit, que si s el perfet, en aquest cas tant
pot ser simple (fou, entraren) com perifrstic (va ser, van entrar).
Probab|ement/Segurament va ser/fou ella qui va respondre,
perqu la veu era de dona jove
Probab|ement/Segurament entraren/van entrar disfressats
delectricistes i desprs desconnectaren/van desconnectar les alarmes
82
3.1
3
3.2
83
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
Notem que possiblement no te e| s|gn|fcat de probablement. Ser possible
vo| d|r 'que pot ocorrer` | no equ|va| a ser probable, que s|gn|fca 'que
h| ha d|verses | poderoses raons per a creure que ocorrer`.
Probablement i segurament (| e|s adverb|s | |ocuc|ons adverb|a|s s|m||ars}
van amb verb en mode |nd|cat|u ('Poss|b|ement/segurament va ser / fou e||a
qu| va respondre"} | no en subjunt|u ('Poss|b|ement/segurament fos e||a qu|
va respondre"}. Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Potser (possiblement,
probablement, segurament) + indicatiu, p. 194.
Deu haver + participi
En a|guns contexts, a| costat de degu, degueres, degu..., (p. ex.:
'Ho degu fer ell"} es pot ut|||tzar |a construcc|o deu haver + part|c|p|
('Deu haver-ho fet ell"}. A|x|, s| reprenem e|s exemp|es de |àpartat
anter|or, tambe podr|em d|r:
Deu haver estat ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
Deuen haver entrat disfressats delectricistes i desprs deuen ha-
ver desconnectat les alarmes
especialitzat
3.3
84
15
QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS
DE PREPOSICI
PREPOSICI + QU 8LAT|0, ShS A8T|0L: A QU, DE QU, EN QU ...
Amb les preposicions tones ( p. 241) que sn, en general, les
duna nica sllaba: a, amb, de, en, per, quan van seguides de qu
relatiu (p. 245), s a dir, (equivalent a el qual, la qual, etc.) cal usar
la construcci segent:

prepos|c| + qu: a qu, amb qu, de qu, en qu, etc.
Lempresa a qu ho comprvem ha tancat
Els materials amb qu es fabrica sn cars

i no
prepos|c| + article + relatiu qu: a la qu, amb el qu, dels qu,
en les que, etc.
Les dades a qu ens referim sn pbliques
Les dades a les qu ens referim sn pbliques

Els motius en qu sinspira provenen sempre del mn urb
Els motius en els qu sinspira provenen sempre del mn urb
s una injustcia contra la qual sha revoltat
s una injustcia contra la qu sha revoltat

Presenten un pla a favor del qual ja han parlat molts experts
Presenten un pla a favor del qu ja han parlat molts experts
ShS A8T|0L: A QU, AMB QU, DE QU, EN QU
AL QU, AMB LA QU, DELS QU, EN LES QU
P8P0S|0|0hS 0'0hA S|LLA8A (A, AMB, DE, EN...) + QU
1
P8P0S|0|0hS 0 NS 0'0hA S|LLA8A (CONTRA, A FAVOR DE...)
+ EL QUAL, LA QUAL, ETC. EL QUE, LA QUE, ETC.
85
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Lempresa a la qu ho comprvem ha tancat
Els materials amb els qu es fabrica sn cars
Aix vol dir, en la prctica, que els relatius darrere de preposici
duna sllaba porten qu sense article o el qual, la qual, els quals, les
quals, amb article.
Aquesta s ladrea a qu / a la qual podeu enviar suggeriments
Aquesta s ladrea a la qu podeu enviar suggeriments

Lestil amb qu / amb el qual ho exposa fa amena la matria
Lestil amb el qu ho exposa fa amena la matria
Sn temes de qu / dels quals sempre sha negat a parlar
Sn temes dels qu sempre sha negat a parlar
Han promogut llistes en qu / en les quals sapleguen tots els
corrents dopini
Han promogut llistes en les qu sapleguen tots els corrents
dopini
Per a ls de per + qu vegeu el punt 3.
P8P0S|0|0hS 0 NS 0'0hA S|LLA8A + EL QUAL, LA QUAL, ETC.
Amb les preposicions o locucions preposicionals que tenen ms
duna sllaba (cao a, oe| a, /|s a, co|||a, da.a||, soo|e, dam0||,
respecte a, a favor de, en virtut de, dacord amb, etc.) i que tenen un
accent tnic propi (p. 221), susa el relatiu el qual:

Ha tret a la llum enigmes per als quals no hi ha cap explicaci
satisfactria
Ha tret a la llum enigmes per als qu no hi ha cap explicaci
satisfactria

Silenciats s un reportatge davant el qual no pots restar indiferent
Silenciats s un reportatge davant el qu no pots restar indiferent
2
86
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qual no tenim
res a dir
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qu no tenim
res a dir
Ha promulgat una llei en virtut de la qual sinvesteix de plens poders
Ha promulgat una llei en virtut de la qu sinvesteix de plens poders
PER QU = 'PL 00AL', 'P8 LA 00AL', T0.
Darrere de per, el comportament del relatiu qu s idntic al que
presenta amb la resta de preposicions duna nica sllaba, tal com
es descriu en el punt 1.
Ara exposar el motiu per qu / pel qual vaig obrar amb tan poca cautela
Ara exposar el motiu pel que vaig obrar amb tan poca cautela
Ac el tractem en un apartat a banda per advertir explcitament que
no sha de confondre amb la conjunci perqu (=ja que, per tal
com), la qual sescriu com una sola paraula.
Per a mes |nformac|o, vegeu tambe |a ftxa Per qu - perqu i sobretot
el punt 3 daquesta: Per qu = pel qual, per la qual, etc. (p. 193).
3
BLOC 2:
ERRADES TPIQUES
DE CASTELLANOPARLANTS
89
91
ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN,
CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
A|g tha portat aquest regal = A|guna persona tha portat aquest regal
Si compres regals, porta-men a|g [= alguna persona]
Si compres regals, porta-men a|gun [= algun regal]
Cadasc aporta la quantitat que vol = Cada persona aporta la quantitat que vol
Sn cinc socis i cadasc [= cada persona] aoo||a 10.000 e0|os
Sn cinc socis i cadascun [= dels socis, cada soci] aoo||a 10.000 e0|os
Ning no va badar boca = Cap/Ninguna persona no va badar boca
De tots els assistents, ning [ = cap/ninguna persona] no va badar boca
De tots els assistents, cap (o ningun) [= cap/ningun assistent] no va badar boca
01

ALG = ALGUN CADASC = CADASCUN CADA U = CADA UN NING = NINGUN
ACABATS EN -
NO ACOMPANYEN CAP SUBSTANTIU
h0 P00h S08ST|T0|8-S P8 '... PERSONA
00h08Th 0h S08STAhT|0:
ALGUN HOME, CADASCUN DELS JURATS,
CAP VENA
ACABATS EN -UN
S08ST|T0|8LS P8 '... PERSONA
ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU
PRESENT O SOBREENTS...
DESIGNEN PERSONES ENTESES
6h8|0ANhT:
ALG, CADASC, NING
S0h |hVA8|A8LS:
h0 Thh FNh|
Thh FNh|:
ALGUNA, CADASCUNA,NINGUNA
ALG = ALGUN, CADASC = CADASCUN, NING = NINGUN
Hi ha dos grups de paraules que de vegades es confonen per la
prox|m|tat fonet|ca | de s|gn|fcat. Dùna banda, |es acabades en -:
alg, cadasc o cada u i ning, que tenen noms aquesta forma
nica. De laltra, les corresponents acabades en -un: algun, cadascun
(o cada un) i ningun, que presenten variaci de femen i, en alguns
casos, plural.
1
92
a|0 = a|0| (-a -0|s -0|es
cadasc0 = cadasc0| (-a
cada 0 = cada 0| (-a
|||0 = ningun (-a)
ALG, CADASC / CADA U, NING

SN INVARIABLES I VAN SOLS
El primer grup, les formes acabades en -, invariables, sn
pronoms i, com a tals, no acompanyen mai un substantiu. Designen
genricament una persona indeterminada:
alg = alguna persona
cadasc o cada u = cada persona
ning = cap persona
Ac ha estat a|g que mha regirat els papers
Cadasc (o cada u) |a d'aoo||a| 10.000 e0|os a| o|o|ec|e
Es va fer el silenci: ning no va badar boca
Equivalen, respectivament, al castell alguien, cada cual i nadie o a
les expressions que en angls es formen amb -one: someone, each
one o everyone, no one.
ALGUN, CADASCUN/CADA UN, 0APlh|h60h:

VARIABLES I ACOMPANYEN UN
SUBSTANTIU
Els mots del segon grup, acabats en -un, admeten variaci de gnere
(algun -una, cadascun -una, ningun -una). Com a adjectius que sn,
acompanyen un substantiu o almenys el pressuposen (generalment
perqu ja ha aparegut abans).
Equivalen als mots que en castell acaben en -n (o -uno), -una (algn/
alguno, alguna; cada uno -a, ningn/ninguno -una) i a langls some,
e.e|,/eac|, |o.../|o|e (s a dir, sense -one fna|}.
Compareu amb les frases del punt 2:
Ac ha estat a|gun intrs que mha regirat els papers
Sn cinc socis i cadascun [dels socis] aoo||a 10.000 e0|os a| o|o|ec|e
Es va fer el silenci: dels assistents, cap/ningun [= assistent] no va badar boca
Ms exemples:
2
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
3
93
Si compres regals a tots, porta-men a|gun [= a|gun rega|}
No, que em costen cinquanta euros cadascun / cada un
[= cadascun de|s rega|s}
No dirs la teua paraula / amb voluntat dantologia, / car la dirs
honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat
[...] (Vicent Andrs Estells)
FORMES EN

CADASC-

= FORMES EN

CADA
Les formes amb cada partides en dos mots (cada un, cada una) sn
tan correctes com les corresponents soldades que comencen per
cadasc- (cadascun, cadascuna), per aquestes darreres sn ms
habituals en la llengua escrita i formal:
cadasc = cada u
cadascun = cada un
cadascuna = cada una
NINGUN -A: 800NAhA8L 0T|L|TIA8 P8F8hTNhT

CAP
Ningun -a sn formes correctes, per en els registres formals i escrits
susa preferentment cap.
No conec cap |a||ac|o mes |e||o||/ca q0e 'E| oe||a| | e|s .o||o|s'
No li han agradat cap de les opcions que proposeu
/| ca|a|x |e|s /assades. 5| e| |ecess||es cap, agafan
ALGUN -A, MAL USAT EN ORACIONS NEGATIVES
s incorrecte ls de algun -a en oracions negatives en les quals, calcant del castell,
generalment es colloca darrere del substantiu que acompanya. Les alternatives
vlides sn cap, si va amb un substantiu comptable (p. 232), o gens de, si s
un substantiu no comptable (p. 232), o deixar-ho sense determinant.
No ha tingut mai detall a|gun amb mi
No ha tingut mai cap detall amb mi
Era incapa de mostrar pietat a|guna
Era incapa de mostrar gens de pietat
Se nanaren sense donar explicaci a|guna
Se nanaren sense donar (cap) explicaci
5
4
6
mitj
Per a ms informaci sobre ls de cap i gens vegeu e| punt 2 de |a ftxa
Cap-cap de-gens-ningun, p. 163.
QUALQUE I QUALCUN -A, EQUIVALENTS A

ALGUN -A; QUALC, EQUIVALENT A

ALG
Qualque i qualcun -a, d'una banda, i qualc, d'una altra, sn equivalents
en s|gn|fcat a algun -a i alg, respectivament. Eren habituals en la
llengua clssica i encara ho sn en els parlars balerics i nord-catalans:
A mi tamb qualque oe0|a|e ...j |a0e|a /e| (|'Eso|||
Qualque cosa deu haver fet que calla
Una habitaci lliure? Ara veur si nhi ha qualcuna
Ha passat qualc que cridava com un boig
Ara be, mentre que e| s|gn|fcat de qualque i qualcun -a s equivalent
al de algun -a, en el comportament sintctic presenten algunes
particularitats que sexpliquen en el punt 9.
Qualc t un valor i un comportament del tot similar a alg.
ALGUN / CADASCUN / CADA UN / CAP + DE... I ALG / CADASC / NING + DE...
A|g0o, cadasc0o, cap + de...
Cal usar algun, cadascun (cada un) o cap quan aquests mots van
seguits dun complement format per:

de + substantiu que designa persones preses individualment: algun
dels estudiants, cadascuna de les diputades, cap dels treballadors
de + nosaltres / vosaltres / ells / elles

Quan comen el discurs, a|g dels estudiants / dels diputats el va
escridassar
Quan comen el discurs, a|gun dels estudiants / dels diputats el
va escridassar

A|g/Ning de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadasc
(de nosaltres) hi ha una bona pizza
A|gun/Cap de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadascun
(de nosaltres) hi ha una bona pizza

Per a ms informaci, vegeu els apartats segents.
7
8
8.1
94
mitj
A|g0o, cadasc0o, cap

+ de + s0bstaot|0 o prooom persooa|: a|g0o de|s
est0d|aots, cap de oosa|tres
La ra de l's descrit en el punt 8.1 s que, en aquests casos, algun, cap,
etc. son adject|us que quant|fquen aque|xos substant|us (estudiants,
diputats, etc.) o els pronoms personals nosaltres, vosaltres, ells i que,
com a tals, sn equivalents a algun estudiant, algun diputat, etc.
No es tracta, per tant, de pronoms que facen referncia a una persona
indeterminada i genrica, com sn alg, cadasc o ning. De fet,
en les frases anteriors no poden substituir-se per alguna persona
(= alg), cada persona (= cadasc) o cap persona (= ning):
Quan va comenar a parlar, a|guna persona de|s es|0d|a||s/de|s d|o0|a|s...
A|guna/Cap persona de nosaltres no tindr tiramis per per a
cada persona de nosaltres hi ha una bona pizza
A|g0, cadasc0, o|og0 + de + oom co||ect|0: a|g0 de| p0b||c
En contrast amb l's exposat en el punt anterior, s que cal utilitzar alg,
cadasc o ning quan el complement s un collectiu de persones
que no es pot prendre individualment, com ara pblic, classe, famlia,
etc. A|xo fa que |a referenc|a no s|ga a un o uns |nd|v|dus quant|fcats
per un adjectiu (algun estudiant, cap diputat, etc.) sin a una persona
indeterminada i genrica dun collectiu no individualitzat.
Quan va comenar a parlar, a|g del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia el va escridassar
Diu barbaritats ben grosses i ning del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia |o e| |ec||/ca ma|
Observeu que ac alg i ning s que sn substitubles, respectivament,
pe| seu s|gn|fcat de 'a|guna persona` | 'cap persona`.
A|g0o, cadasc0o, cap

+

de

+

s0bstaot|0s amb deoom|oac|oos mo|t
geor|g0es:

preseots, ass|steots, etc.
Els contexts de ms confusi sn aquells en qu en les mateixes
condicions del primer pargraf (algun/cadascun/cap + de +
substantiu que designa persones preses individualment), el substantiu
correspon a una denominaci molt genrica (dels presents, dels
assistents, dels components, etc.).
8.2
espec|a||tzat
95
8.3
8.4
A|gun/Cadascun/Cap dels presents va interrompre el discurs del
conferenciant

Precisament el carcter molt genric de presents, assistents,
components, etc. pot induir a creure que s possible utilitzar en tals
casos els pronoms que designen persones indeterminades (alg,
cadasc, ning), pel fet que alguna persona, cada persona i cap
persona sembla que hi poden entrar com a substituts:
(?) A|guna/Cadascuna/Cap persona dels presents/assistents/
components va interrompre el conferenciant
Oa| notar que, ma|grat |a prox|m|tat en s|gn|fcat, |a subst|tuc|o no es
correcta ni viable, per dos motius. Primer, perqu exigiria una concordana
o una referncia que no es dna: Alguna / cadascuna / cap persona
de les (persones) presents/assistents...); i segon, perqu presents,
assistents, components, membres, etc., ocupen en la frase una posici
anloga a estudiants, diputats, treballadors del primer pargraf i, per
tant, han de tenir un tractament idntic: igual que estudiants, diputats i
treballadors, noms poden admetre a|0|, cadasc0|, cao.
De fet, en estructures similars, lespanyol o langls, per exemple,
tamb usen adjectius i no pronoms:
A|guno de los presentes
Cada uno de los miembros interrumpi al conferenciante
Ninguno de nosotros

i no
A|guien de los presentes
Cada cual de los miembros interrumpi al conferenciante
Nadie de nosotros

Some of those present
Each of the members interrupted the speaker
None of us
96
i no
Someone of those present
Each one of the members interrupted the speaker
No one of us
QUALQUE I QUALCUN -A
Encara que tenen un s|gn|fcat equ|va|ent a algun-a, qualque i qualcun -a
presenten algunes particularitats en el comportament sintctic:
Q0a|g0e: s|og0|ar | sempre davaot s0bstaot|0
Qualque no t marca de gnere (qualque apartament, qualque
casa), sutilitza noms en singular i acompanya sempre un
substantiu. No es diu, per exemple:
Enguany hem fet qualques escapades de cap de setmana
sin
Enguany hem fet qualque escapada de cap de setmana
No es diu
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualque / qualques
sin
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualcuna / qualcunes
Q0a|c0o -a: t marca de goere | p|0ra| | oo acompaoya ma| 0o s0bstaot|0
Qualcun presenta un comportament del tot invers i complementari
respecte a qualque: t marca de gnere (qualc - qualcuna), t s
com a plural (qualcuns, qualcunes) i no susa mai acompanyant un
substantiu:
Si vols fruita, hi ha qualcunes magranes a la cistella
Si vols fruita, hi ha a|gunes magranes a la cistella
Si vols magranes, nhi ha qualcunes a la cistella
Si testimes ms albercocs, en duc qualcuns al cabs

espec|a||tzat
97
9
9.1
9.2
98
02
ALTRE - UN ALTRE
UN ALTRE, UNA ALTRA, GENERALMENT AMB UN/UNA DAVANT
En general i llevat duns pocs casos particulars, es diu un altre... i una al-
tra..., amb larticle un/una davant quan volem expressar un (-a)... diferent,
un (-a)... ms, un (-a) segon (-a)..., s a dir, quan indiquem que lobjecte
o la persona de qu parlem safegeix a un o ms de ja existents:
Sha begut tres botelles i encara en demana una altra [no en de-
mana altra]
El seu lema s s possible un altre mn [no s possible altre mn]
/q0es| |e||o|e |o m'a|ada. /e'| oo| e|se|,a| un altre? [no Men
pot ensenyar altre?]
Una altra, una altra! c||da.a e| o0o||c a| /|a| de| co|ce|| [no Altra, altra!)
s una poltica tan implacable que lhan acusada de ser una altra
Thatcher [no ser altra Thatcher]
1
Ja en t tres, per encara espera una altra /||a
Un iogurt s poca cosa: dna-men un altre
Ni escriu b ni s aventurer, per es creu un altre Hemingway
|o... a|||e -a... (q0e...)
daltra manera, daltra banda
altra vegada (volta, cop, etc.)
un o altre
0h ALT8, 0hA ALT8A: FORMA QUASI GENERAL
SIGNIFICA '0h(-A}... NS', '0h(-A} ... 0|F8hT',
ALTRES I UNS ALTRES ALTERNEN AMB N|h|NS 0|F8h0|S 0 NAT|S
0AS0S N0LT L|N|TATS: UNS ALTRES... = '0hS... 0|F8hTS', 'h0 LS NAT|X0S...'
EN SINGULAR
EN PLURAL
ALTRE, ALTRA : UNS POCS CASOS
99
GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE
Cal, per tant, evitar el calc del castell dusar altre o altra sols (com
otro, otra) en comptes dutilitzar un altre i una altra. En aquest sentit,
langls another (an + other), el francs un autre / une autre i litali
un altro / unaltra presenten un comportament similar a un altre /
una altra, i poden servir dajuda per a qui coneix aquestes llenges
(vegeu el punt 9).
Per als casos particulars de altre i altra sense un/una, vegeu el punt 2.
Per al plural altres o uns/unes altres, vegeu els punts 3, 4, 5 i 6.
0AS0S PA8T|00LA8S: ALTRE, ALTRA SENSE UN, UNA
Altre i altra sutilitzen sense un, una en uns quants casos molt
concrets, dels quals els ms habituals sn els segents:
No... altre -a... (g0e... )
En la construcci no ... altre -a... (que...), que s|gn|fca 'cap... a|tre
-a... (que...):
No fa altra cosa que protestar
Haurem daguantar el fum i el soroll: no hi ha altre remei (que
aguantar-los)
D'a|tra baoda, d'a|tra maoera
En les expressions daltra banda i daltra manera:
Duna banda, ha adms els fets; daltra banda, ha insistit que no
nera conscient
s segur que no han marcat cap gol; daltra manera, ja haurem
sentit la cridria
Daltra manera, sense article, vol dir altrament o si no fos aix,
mentre que duna altra manera, amb art|c|e, s|gn|fca 'dùna manera
diferent. Compareu:
Canvia lactitud i comportat duna altra manera, perqu, daltra
manera, texpulsaran del collegi
2.1
2.2
2
100
A|tra vegada/volta, altre cop
Altra vegada, altra volta, altre cop o altre pic equivalen a de nou,
novament. Sn intercanviables amb una altra vegada/volta o un altre
cop, excepte quan volem dir en una ocasi vinent, a la propera vegada:

Altra volta la mateixa can! = Una altra volta la mateixa can!
Mhe trencat la cama altra vegada / una altra vegada jugant a futbol
per
Una altra vegada (= a la propera vegada) no et deixar jugar a futbol
De manera semblant a altra vegada, poden alternar amb article o
sense d|ferenc|a de s|gn|fcat altre tant i 0| a|||e |a||.

La pea mha costat 120 euros i la m dobra, (un) altre tant

Un o altre
En expressions del tipus un o altre, un dia o altre, una cosa o altra:
Un dia o altre haur de reprendre la nataci o el ciclisme
Una cosa o altra haurs de fer si no vols perdre la forma fsica
Un o altre se nha dencarregar i deixar-ho ben resolt
PLURAL ALTRES I UNS ALTRES: 0|F0N|hA0|0 DE LA DIFERNCIA
Mentre que en singular ls de larticle un -a s quasi general i
imprescindible en la majoria de casos, en plural la diferncia es
difumina i sovint nhi ha molt poca entre altres i uns altres, fns a| punt
que, de fet, resulten prcticament intercanviables en molts contexts:
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer altres pasos
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer uns altres pasos
A banda dels manuals, ens ha recomanat altres llibres
A banda dels manuals, ens ha recomanat uns altres llibres
En lnies generals i entrant noms en la diferncia de mats i no en
lacceptabilitat de les dues possibilitats, altres sense article indica ms...,
2.3
2.4
3
101
una quantitat addicional de... i fa referncia a un conjunt indeterminat,
mentre que uns altres es refereix a uns de diferents (daquests): a un
conjunt delimitat, del qual es remarca que s distint del ja esmentat:
Hem de contractar altres persones per a fer-sen crrec
Hem de contractar unes a|tres persones per a fer-sen crrec

Va proposar altres mesures per a una economia sostenible
Va proposar unes altres mesures per a una economia sostenible
UNS ALTRES, DALTRES (NO SEGUITS DE SUBSTANTIU)
Quan altres apareix sol i no acompanyant un substantiu (s a dir,
funciona com a pronom), es recomana utilitzar uns altres o daltres
amb preferncia a altres:
U|s me|es ao||q0e| |a e| ||ac|ame||. Uns altres / Daltres, espe-
|e| |es0||a|s mes /ao|es
Si aquestes sabatilles no tagraden, en podem demanar unes al-
tres / daltres

UNS/UNES ALTRES, AMB UNS/UNES IMPRESCINDIBLE
En general, sutilitza necessriament uns altres o unes altres, s a dir,
amb larticle uns/unes, en dos casos:
Uos a|tres = 'oo e|s mate|xos'
Quan uns/unes a|tres s|gn|fca 'uns/unes ... d|ferents`, es a d|r, 'no
els mateixos:
ô m'|a| a|es e|s me|es d'a|||. /.0| e|e| uns altres
Ara que han fet diners sn tots uns altres
Hem de rebutjar la vostra oferta, si no ens proposeu unes altres condicions
Amb p|0ra||a taot0m: "0oes a|tres t|sores"
Tamb sn imprescindibles uns/unes davant altres quan volem dir
uns segons..., uns... ms, usats amb substantius com tisores,
tenalles, ulleres, pantalons, calotets, calces, mitges, etc. Sn els
anomenats pluralia tantum (plurals noms): substantius que, en
4
5
5.1
5.2
102
general, susen solament en plural, per que, de fet, designen un
nic objecte compost de parts simtriques o parells de peces que
conformen una unitat.
Les tisores s'|a| esm0ssa| | |a |o |a||e|. Ca|d|a como|a|-|e unes altres
Aquests pantalons e| .e|e| es||e|s. |osa-|e'| uns altres
Aquests plurals actuen, de fet, com si fossen singulars, i en singular en
aquests contexts (un... ms) direm un altre. Aix, si en compte de ti-
sores usem un substantiu similar, per singular, com tallant, i en compte
de pantalons, utilitzem una pea anloga, per en singular, com mini-
faldilla, en les mateixes frases direm un altre, una altra, amb article:
E| |a||a|| s'|a esm0ssa| | |a |o |a||a. Ca|d|a como|a|-|e un altre
Aquesta minifaldilla et ve es||e|a. |osa-|e'| una altra
ALTRES I DALTRES
Cal usar daltres en aquestes condicions:
Pronom en + d'a|tres
Altres acompanya necessriament el pronom en (que substitueix en
la frase el substantiu de qu es parla). En aquests casos, daltres va
seguit sovint de la construcci de + adjectiu o participi:

Fora de les tres obres que us he dit, no lin conec daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres de ms moderns/
ajustats/cenyits
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
de reformistes / de silenciats
0'a|tres = 'a|g0os a|tres'
Lexpressi daltres es pot utilitzar tamb quan equival a alguns altres.
Alguns creuen en la reencarnaci; daltres, en la resurrecci;
daltres encara, en el no-res
6
6.1
6.2
LUN I LALTRE, TANT LUN COM LALTRE
En mbits formals cal utilitzar lun i laltre i tant lun com laltre, en
comptes de un i altre o tant un com laltre (i les respectives formes de
femen i plural):
Un i altre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Lun i laltre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Unes i altres sacusen mtuament de deslleialtat
Les unes i els altres sacusen mtuament de deslleialtat
Tant |'un com |'a|tra fan paracaigudisme
Tant |'un com |'a|tra fan paracaigudisme
ALGUN QUE ALTRE
Lexpressi algun que altre s un castellanisme. Cal dir uns pocs, alguns
pocs, un o un altre o utilitzar els adjectius minso -a o escadusser -a:
Ara tenim poca feina: noms a|guna que a|tra comanda
Ara tenim poca feina: noms unes poques comandes / a|guna
minsa comanda / a|guna comanda escadussera
USOS SIMILARS A UN ALTRE EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Un altre presenta un s bastant semblant al de langls (an + other
another), el francs (un autre, une autre) i litali (un altro, unaltra)
Sha begut tres botelles i encara nha demanada una altra
He has already had three bottles and, even so, he has asked for
another one
Il a bu trois bouteilles et il en a encore commande une autre
Ha bevuto tre bottiglie e ne ha ordinata ancora unaltra
espec|a||tzat
8
9
103
7
104
Amunt la repblica! Avall la monarquia!, cridaven els manifestants
03
AMUNT - AVALL
Corre incansable amunt i avall
Corre incansable a dalt i a baix
El dlar va cap amunt i leuro, cap avall
El dlar va cap a dalt i leuro, cap a baix
AMUNT

I

AVALL

I NO

A DALT

NI

A BAIX

CAP AMUNT, CAP AVALL

I NO

CAP A DALT NI

CAP A BAIX

PER A EXPRESSAR POSICI MS ELEVADA
O MS BAIXA RESPECTE A UNA ALTRA
Viu dos carrers ms amunt
Viu dos carrers ms a dalt
Tal com expliquem ms avall,...
Tal com expliquem mes a baix,...
Pujarem costera amunt /|s a| oo|| | oa|xa|em e| ca|ac riu avall
MS AMUNT

I MS AVALL

I NO

MS (A) DALT NI

MS (A) BAIX
COSTERA AMUNT I RIU AVALL
AN0hT... !

-

AVALL... !
PER A EXPRESSAR DIRECCI
POSPOSATS A NOMS INDIQUEN DIRECCI
EXCLAMACIONS DAPROVACI I DESAPROVACI
105
CAP AMUNT, CAP AVALL:

CAP A DALT, CAP A BAIX
Per indicar direcci o moviment ascendent o descendent es diu
amunt o cap amunt i avall o cap avall. No es diu (cap) a dalt ni
(cap) a baix, que sn calcs del castell, llengua en qu arriba i abajo
expressen tant situaci (estar abajo) com moviment (ir (hacia) abajo,
navegar ro abajo).
/||| a|||oa|em a| camoame|| s||0a| a|s 5.000 me||es | a.0|
continuarem amunt (o cap amunt)
El dlar, que shavia mantingut, es cotitza ara a 0,85 euros i va avall
(o cap avall)
MS AMUNT, MS AVALL; MS A DALT, MS A BAIX
Es diu ms amunt i ms avall i no ms a dalt o ms a baix, fns | tot
quan no hi ha direcci o moviment explcit, sin indicaci dun lloc o
un passatge en un text situat en un nivell superior o inferior.
Veureu el poblet quasi al cim del puig, per el santuari est encara
ms amunt
A mitjan roquissar hi ha una cova estreta; ms avall, corre un riu
sorolls
Ms amunt hem enunciat els factors de la crisi que el lector trobar
desplegats ms avall, en els captols successius
COSTERA

AMUNT, RIU AVALL
Amunt i avall es posposen a substantius que designen una via o un curs,
amb e| s|gn|fcat de 'cap a un punt super|or/|nfer|or` dàquesta v|a o curs:
Pujrem cam/carretera/costera amunt per veure el castell
Riu/Barranc/Aiges avall shan trobat els sediments ms reveladors
Les llgrimes li regalimaven galtes avall
AMUNT I AVALL

= '0'A0| 0AP ALL'
La locuci amunt i avall sùt|||tza com una express|o fgurada que
|nd|ca 'dàc| cap a|| | dà|| cap ac|`, fns | tot quan no h| ha rea|ment
ascensos ni descensos.
Caminava nervis per la sala, amunt i avall
GRAMTICA AMUNT - AVALL
1
2
3
4
espec|a||tzat
AVALL LA T|8Ah|A!, MILLOR QUE

A 8A|X LA T|8Ah|A!
D|verses gramt|ques | d|cc|onar|s, fns | tot de reconegut prest|g|,
recullen a baix com a expressi dhostilitat o desaprovaci. Amb tot,
cal preferir avall perqu (a) baix noms indica situaci:
(A) dalt vivien els senyors; (a} baix, els criats

No expressa, per tant, e| mov|ment (cap a terra, en sent|t fgurat
denderrocar) que implica el crit Avall la monarquia! = Tombem la
monarquia!.
/.a||...| s perfectament coherent amb el crit invers, am0||...| (Amunt
la repblica!), cosa que no ocorre amb lexpressi complementria
de a oa|x...|. a da||... (A dalt la repblica!), que no t s ni la recull
cap obra de referncia.
AMUNT = VISCA; AVALL = FORA

Amunt i avall sn, respectivament, exclamacions dencoratjament
i aprovaci (equivalents a visca...!) o dhostilitat i desaprovaci
(equivalents a fora...!).

Amunt la democrcia i avall la tirania!
Amunt el nostre equip!
Avall els opressors del nostre poble!
GRAMTICA AMUNT - AVALL
5
6
106
107
04
ANAR A + INFINITIU
ANAR A + (F8} = '0|SP0SA8-S A' (F8} 0 'STA8 A P0hT 0' (F8}
La major part dels usos de anar a + |nfn|t|u (anar a fer alguna cosa) sn
|nterferenc|es de| caste|| que fns fa poc no eren gens hab|tua|s n| tan so|s
en la llengua parlada. Anar a + |nfn|t|u equ|va| a 'd|sposar-se a` (fer a|guna
cosa) estar a punt de (fer alguna cosa) i sol expressar un intent o inici
dacci que sentrecreua amb una altra, que generalment la interromp.
Anava a rebutjar loferta, per ha vist que era una oportunitat
Quan anvem a tancar, ha aparegut un representant
Anava a telefonar-te, sona el timbre i, en despenjar, em surts tu!
1
ANAR A + INFINITIU = ACCI IMMEDIATA
= FUTUR
= INTENCI
Ara / De seguida atenc/atendr el teu encrrec
Tot seguit comentem/comentarem els resultats
Lespectacle est a punt de comenar
Est per ploure
Qu fars aquest mat / a la nit / dem / a lestiu?
No pensem callar per molt que ens amenaceu
A00|0 |NN0|ATA: ARA / DE SEGUIDA + PRESENT/FUTUR
FT |NN|hhT: ESTAR A PUNT DE + INFINITIU, ESTAR PER + INFINITIU
F0T08 (| h0 A8S0L0TA |NN0|ATSA}: VERB EN TEMPS FUTUR
|hTh0|0: PENSAR + INFINITIU
SOLUCIONS CORRECTES MS HABITUALS
ANAR A + INFINITIU = INTENT INTERROMPUT EN EL PASSAT
(DISTANT, RECENT O MOLT RECENT)
108
GRAMTICA ANAR A + INFINITIU
Anvem a posar la clau al pany i alg va obrir des de dins
Quan has arribat, anava a telefonar-te

QUASI SEMPRE EN PASSAT (ANAVA A FER); RAR EN PRESENT (VAIG A FER)
Com que al ms sovint anar a + (fer) indica un intent o inici dacci
interrompuda per una altra, el verb sol presentar-se quasi sempre
en passat (en imperfet dindicatiu: anava a...), com es veu en els
exemples del punt anterior: Anava a posar la clau i..., anava a
telefonar-te.
Per aix mateix, en aquesta construcci el futur (anir a fer) s
impossible i el present (vaig a fer) s bastant infreqent, si no s que
es tracta de lanomenat present histric, s a dir, una narraci del
passat, distant o immediat, com si fos present:
I a taula, va|g a encendrem una cigarreta i em crida Ja tornes a fumar?
= I a taula, anava a encendrem una cigarreta i em va cridar Ja
tornes a fumar?
Cal precisar que no tots els anava a + |nfn|t|u son mecn|cament
correctes. La intenci o la imminncia en el passat no sexpressa amb
anava/anaves/anava a... sin amb les corresponents construccions
per a imminncia i intenci (vegeu els punts 3.1 o 3.3, respectivament).
Com a norma prctica general, cal substituir tots els usos de anar
a + |nfn|t|u que no comb|nen aquestes dues cond|c|ons: |ntent
interromput + en el passat (un passat que pot ser tamb el dun fet
que acaba docrrer). Tot seguit donem una srie de construccions
correctes per a cada cas:
SOLUCIONS NORMALS A ANAR A + INFINITIU

Anar a + ||/||||0 no t cap dels valors de futur o dintenci que
presenta en caste|| (o en frances o en ang|es}, s|gn|fcats que
sexpressen de les maneres segents:
Acc| |mmed|ata: ara (mateix} + temps verba| de preseot o I0t0r
Lacci immediata, que es produir en un lapse de temps molt breu,
3
3.1
2
109
sexpressa amb un adverbi o locuci que indica simultanetat o
imminncia absoluta (ara, ara mateix, de seguida, tot seguit, a con-
tinuaci) i el temps verbal en present o futur.
Ara (mateix) / De seguida exp||quem/exp||carem el concepte dalienaci
Anem a explicar el concepte dalienaci
Si s en el passat, lacci immediata sexpressa en temps condicional
i amb qualsevol de les locucions temporals que hem enumerat ads,
excepte ara i ara mateix:
Va dir que a continuaci / tot seguit / de seguida ens passaria un vdeo
Va dir que anava a passar-nos un vdeo
Acc| I0t0ra oo |mmed|ata: temps verba| de I0t0r
S| |àcc|o no es estr|ctament |mmed|ata, s|no futura (fns | tot s| succee|x
durant el mateix dia o part del dia: aquest mateix mat, vesprada, nit)
sexpressa en futur. Tamb s perfectament normal usar el present
com a indicaci de la proximitat amb qu se sent lacci:
Qu fars/fas aquest mat desprs desmorzar?
Qu vas a fer aquest mat desprs desmorzar?
Ens veurem/ve|em a la nit, no?
Ens anem a veure a la nit, no?

A on an|rs dem, en acabar les classes?
A on vas a anar dem, en acabar les classes?
No ser fcil, per acabar la tesi en un parell de mesos
No va a ser fcil, per va|g a acabar la tesi en un parell de mesos
|oteoc|: peosar + |oho|t|0
La intenci (o la resoluci a fer alguna cosa) sexpressa sobretot amb
el verb pensar + |nfn|t|u.
Digueu el que digueu, pensem anar a la festa
3.2
3.3
110
Digueu el que digueu, anem a anar a la festa
La intenci en el passat sexpressa tamb amb pensar + |nfn|t|u: pen-
sa.a/oe|sa.es... /e|... Cal no estendre mecnicament la consideraci
errnia que anava a + |nfn|t|u es sempre correcte:
Em va assegurar que pensava ded|car ms temps a la famlia
Em va assegurar que anava a ded|car ms temps a la famlia

|mm|ooc|a: estar a p0ot de + |oho|t|0
La imminncia sexpressa amb estar a punt de, estar per o altres
frmules idiomtiques:
Muts!, que la pellcula est a punt de comenar
Muts!, que la pellcula va a comenar

Sembla que est per p|oure
Sembla que vo| p|oure
Sembla que va a p|oure
A|tres 0sos |ocorrectes de anar a
Respostes emIt|g0es d'ahrmac|, d0bte o oegac|
El castell recorre a ir a + |nfn|t|u com a manera de donar una resposta
emft|ca a una afrmac|o, un dubte o una negac|o: 'Oomo voy a
saberlo!, Cmo vas a adelgazar si solo comes chucheras?, Qu
me va a decir a m este botarate?. Per a aquesta construcci no hi
ha una nica frmula en catal, per b que sovint poden funcionar
expressions del tipus com .o|s/.o|e0 q0e (|o..., com (o qu) |a de...
Com va|g a saber-ho!
Com vo|s que ho sp|ga!

Com vas a apr|mar-te si noms menges llepolies?
Com vo|s apr|mar-te si noms menges llepolies?
Qu em va a d|r a mi aquest borinot?
Qu mha de d|r a mi aquest borinot?
3.4
3.5
3.5.1
111
Loc0c|oos
Cal evitar calcs del castell de locucions freqents com ara:
Anem a veure = A veure, vegem
Anem a veure si ho entenc: tha insultat o no?
A veure / Vegem si ho entenc: tha insultat o no?

Qu li anem a fer!
Qu h| faremI
ANAR A + INFINITIU, CORRECTE SI ANAR S VERB DE MOVIMENT
Els usos incorrectes de anar a, calcats del castell, no shan de
confondre amb anar a + |nfn|t|u (p. ex. anar a passejar) en qu anar
correspon realment al verb de moviment que equival a dirigir-se,
encaminar-se, acostar-se:
Anem a fer una passejada pel parc? =
= E|x|m a fer una passejada pel parc?
La sents plorar i no vas a veure qu li passa! =
= La sents plorar i no tacostes a veure qu li passa!
De bon mat va a prendre un caf al Cafexprs i desprs va a com-
prar el pa =
= De bon mat passa a prendre un caf al Cafexprs i desprs
s'acosta a comprar el pa
3.5.2
4
112
05
B - BEN
B PREN LA FORMA BEN + ADJECTIU, ADVERBI O VERB
Ladverbi (p. 232) b, contrari de malament, es transforma en ben
si va davant de la paraula sobre la qual incideix: davant un adjectiu,
un adverbi o un verb. Compareu:
Ho he fet b Aix est ben fet
s un diputat que parla b s un diputat ben eloqent
No ests b? No, estic ben refredada
Tot i que la forma verbal ms freqent amb la qual susa ben s un
participi (ben pensat}, tambe pot ut|||tzar-se davant un |nfn|t|u:
Que s mestre en lart de ben menjar, ja tho pots ben creure!:
mira els plats que es prepara
BEN B
Noteu lexpressi ben b, que, a banda de| s|gn|fcat ||tera| de 'mo|t
be`, vo| d|r 'a|menys` o 'sense exagerac|o` en frases afrmat|ves | en
frases negatives equival a exactament, precisament:
I a la sala, amb capacitat per a 300 persones, nhi havia ben b 400
E| |es0||a| /|a| |o es ben b el que havem previst
espec|a||tzat
b ben
Parlab s una persona benparlada i beneloqent
Li ho has ditb Li ho has dit ben b
Li ho has dit ben dit
B PREN LA FORMA BEN SI VA DAVANT ADJECTIU, ADVERBI O VERB
BEN + ... = BEN ELOQENT, BEN B, BEN DIT
112
113 113
06
COM A - COM
COM A

+ SUBSTANTIU 0 A0J0T|0 = 'h 00AL|TAT 0'
Susa com a quan es vol dir en qualitat de, amb el paper de i quan
segueix immediatament un substantiu o adjectiu.
[a] El seu vot com a membre ms antic s tingut molt en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat com a instrument de progrs
[c] No parlar com a diputada sin com a ciutadana que no vol privilegis
[d] En xode viem Paul Newman com a Ari Ben Canaan, activista jueu
[e] Ladoraven com a immortal
[f] Han intentat vendre lobra com a |rreverent i escanda|osa
Els adjectius poden anar precedits dun adverbi:
[f] Han intentat vendre lobra com a escandalosament |rreverent
[g] 5e|se emo0|s. de/|||e e| se0 comoo||ame|| com a molt |amentab|e
COM A, S SEMBLANT A LANGLS AS
Com a presenta un s semblant a langls as + adjectiu o substantiu
en frases com les segents:
1
Com a president, e| 5|. ||0s |a ooe|| |a sess|o
Lhomenatgem com a gran defensor de les llibertats
Actua com a Bob Woodward, un periodista del cas Watergate
Rius fa el discurs com el president viu de ms edat
Lhomenatgem com aquell gran defensor de les llibertats que fou
Actua com un dels periodistes del cas Watergate, Bob Woodward
COM A + ADJECTIU O SUBSTANTIU IMMEDIATS
COM + ALTRES MOTS DIFERENTS DADJECTIU
0 S08STAhT|0: COM EL, COM UNA, COM AQUELL
F08NA 6h8AL: COM A
F08NA h 00h0|0|0hS SP0|ALS: COM
2
114
GRAMTICA COM A COM
Some people oppose these practices as immoral
Alguns soposen a aquestes prctiques com a immorals
On the picture, Redford as Bob Woodward in All the Presidents Men
En la foto, Redford com a Bob Woodward en Tots els homes
del president
Per a ms informaci, vegeu el punt 7: As - like: parallels anglesos
de com a - com.
COM (SENSE A), SI NO VA SEGUIT IMMEDIATAMENT DADJECTIU O SUBSTANTIU
Com a perd la a i es transforma en com quan va seguit immediatament
per qualsevol altra classe de paraula diferent dadjectiu o substantiu.
Generalment, es tracta de determinants: articles (el, la; un, una),
demostratius (aquest -a, aquell -a, etc.} o |ndefn|ts (algun -a), per
tamb hi entren preposicions o altres categories de paraules.
Compareu amb les frases corresponents de lapartat 1:
[a] El seu vot com el membre ms antic de la comissi s tingut molt
en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat com un instrument de progrs
[c] Parlar com aquella ciutadana que sempre ha defensat eliminar privilegis
[d] En xode viem Paul Newman com un tal Ari Ben Canaan,
activista jueu
[e] Ladoraven com algun dels molts dus del seu pante
[f] Han intentat vendre lobra com duna irreverncia escandalosa
[g] 5e|se emo0|s. de/|||e e| se0 comoo||ame|| com quelcom lamentable
COM A = 'h 00AL|TAT 0', COM = '|60AL 00'
Com a (= en qualitat de) i com (= igual que) noms oposen els
seus s|gn|fcats respect|us quan van d|rectament segu|ts per un
adjectiu o un substantiu. Aquesta coincidncia, en la prctica, ocorre
poc i noms es dna en frases com les segents:
Sho van partir tot com a bons germans - Sho van partir tot com
bons germans
3
4
GRAMTICA COM A COM
Actua com a James Dean - Actua com James Dean

Sho van partir tot com a bons germans =
= Sn germans i en qualitat de bons germans sho van partir tot
Sho van partir tot com bons germans =
= Sho van partir tot, |gua| que els bons germans

Actua com a James Dean =
= Actua amb e| paper de James Dean
Actua com James Dean =
= Actua |gua| que James Dean
S INFORMAL DE COM A EN COMPTES DE COM
En la llengua colloquial, sobserva un ampli s de com a (en comptes
del recomanat com) sempre que va seguit de substantiu o adjectiu en
p|ura|, encara que s|gn|fque '|gua| que`. Ara be, aquest es un us que
generalment sevita en els registres formals:
Treballen com a esclaus, de sol a sol
Treballen com esclaus de sol a sol [= igual que els esclaus]
Es llanaren sobre els entrepans com a llops
Es llanaren sobre els entrepans com llops [igual que els llops]
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com a plats
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com plats [igual que uns plats]
COM A + INFINITIUS I PARTICIPIS
Linfnitiu (p. 228) s la forma del verb que t un carcter anleg al
del substantiu. Dinar, per exemple, s totes dues coses: Vull dinar a
la una; Vull el dinar a la una.
Semblantment, el participi ( p. 240) s la forma del verb amb
carcter anleg a ladjectiu. Pintat -ada pot fer les dues funcions: Ha
pintat la cuina i ha posat paper pintat al menjador.
115
espec|a||tzat
5
6
mitj
GRAMTICA COM A COM
En conseqenc|a, |`|nfn|t|u | e| part|c|p| poden ut|||tzar-se amb com a
en condicions similars a les dels substantius i els adjectius:
Lapartament, lhan venut com a renovat, i aix que encara t molt dantic
expressi anloga a aquesta amb adjectiu:
Lapartament, lhan venut com a nou, i aix que encara t molt dantic
Com a prometre, s capa de prometret el sol i la lluna
expressi anloga a aquesta amb substantiu:
Com a promesa, s capa de fer-te la promesa del sol i la lluna
AS - LIKE : PARALLELS ANGLESOS DE COM A - COM
Com a t un s ms o menys semblant al de langls as (per oposici
a like = com):
His vote as the oldest member of the committee is held in high consideration
Im not going to speak as a deputy, but as a citizen who wants no privileges
In Exodus we saw Paul Newman as Ari Ben Canaan, a Jewish activist
I, igual que en catal, as expressa, en certes cond|c|ons, s|gn|fcats
diferents respecte a like (com):
As a psychologist, Id recommend you show more self-control
Like the psychologist, Id recommend you show more self-control

Com a [= en qualitat de] psicleg, et recomenaria mostrar ms
autocontrol
Com [= igual que] psicleg, et recomanaria mostrar ms autocontrol
Malgrat la semblana de comportament de com a i as, cal tenir ben
present una diferncia ds important: mentre que en angls as pot
anar segu|t per un art|c|e o per qua|sevo| a|tre mod|fcador (as the old-
est member, as a citizen, his role as that Jewish activist who helps
refugees), com a en catal, no. Compareu en els exemples anteriors:
116
7
117
espec|a||tzat
GRAMTICA COM A COM
com a membre - com el membre
com a psicleg - com un psicleg
com a activista jueu que ajuda els refugiats - com aquell activista
jueu que ajuda els refugiats
118
07
GENS - RES
GENS = 'h A8S0L0T', 'h| 60TA', 'h| N|0A'
Com que gens i res tenen en la majoria dels casos un equivalent nic
en castell, nada, sovint sen fan calcs i susa res en contexts en qu
caldria dir gens. Gens s intercanviable per en absolut o per ni gota
(de) o ni mica (de).
Saps parlar rus? Jo? Res!
Saps parlar rus? Jo? Gens! =
= Saps parlar rus? Jo? En abso|utI / N| gotaI
Escoltam un poc, que no tens res de pacincia
Escoltam un poc, que no tens gens de pacincia =
= Escoltam un poc, que no tens pacincia en abso|ut =
= Escoltam un poc, que no tens n| gota de pacincia
Per a mi, la pellcula no t res dinters
Per a mi, la pellcula no t gens dinters =
= Per a mi, la pellcula no t ni mica dinters
No magrada res = No magrada cap cosa
La novella no mha agradat gens =
= La novella no mha agradat en absolut
De la novella no mha agradat res =
= De la novella no mha agradat cap cosa
Per tant, cal dir
RES = CAP COSA
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA
No magrada gens = No magrada en abso|ut
1
119
GRAMTICA GENS - RES
RES = '0AP 00SA'

Res s substituble per cap cosa (compareu, respectivament, amb
les frases anteriors):

Qu saps dir en rus? Jo? Res! =
= Qu saps dir en rus? Jo? Cap cosaI
Escoltam un poc, que no tens res a perdre si em fas cas =
= Escoltam un poc, que no tens cap cosa a perdre si em fas cas
Per a mi, la pellcula no t res amo |a|| d'|||e|es com e| d|a|e /|a| =
= Per a mi, la pellcula no t cap cosa amb tant dinters com el
d|a|e /|a|

MS COMPARACIONS ENTRE GENS I RES
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta res! =
= A mi, no mespanta cap cosa, ni el salt de pont!
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta gens! =
= A mi, el salt de pont no mespanta en abso|ut!
s un farsant i no em crec res del que diu =
= s un farsant i no em crec cap cosa del que diu
s un farsant i no mel crec gens =
= s un farsant i no mel crec en abso|ut
GENS I RES EN INTERROGATIVES O CONDICIONALS
En frases interrogatives i condicionals, gens i res poden adquirir un sentit
positiu i equivalen, respectivament, a un poc (de) o alguna cosa.
Si li venia gens de gana, es distreia amb altres pensaments =
= Si li venia un poc de gana, es distreia amb altres pensaments
La senyora vol res ms o ho comptem ja tot? =
= La senyora vol a|guna cosa ms o ho comptem ja tot?
2
3
4
GRAMTICA GENS - RES
Per a mes |nformac|o, vegeu e| punt 3 de |a ftxa Algo (p. 35) i el punt
3 de |a ftxa Cap - cap de - gens - ningun (p. 163).
121
08
HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
SI HAGUS..., HAURIA...: h0 SI HAGUS..., HAGUS
Si hag0s Iet a|x, oo ha0r|a passat a||"
En les frases que expressen condici en el passat (Si hagus callat,
shauria estalviat un disgust), cal usar aquesta estructura de verbs:
Si hagus..., haur|a...
i no aquesta
Si hagus..., hagus...
Si hagus callat, shagus estalviat un disgust
Ms exemples:
Si ho hagus sabut, li ho hagus dit
Si ho hagus sabut, li ho haur|a dit
No ha0r|a passat a||, s| hag0s Iet a|x"
Sha de tenir present que la segona part, o conseqncia, de
lestructura condicional (si A, B), pot ocupar tamb la primera posici:
Li ho hagus dit, si ho hagus sabut [= B, si A]
Li ho haur|a dit, si ho hagus sabut [= B, si A]

No ha0r|a passat a||" (amb cood|c| no explcita)
I tamb cal tenir en compte que, de vegades, la condici (la frase que
comena amb si) pot no aparixer explcitament:
Si
Noms que
Encara que
Per molt que
mho hagus proms, mho cregut
hagus
hauria
1
1.1
1.2
1.3
122
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Li ho hagus dit, per aleshores jo no en sabia res
Li ho haur|a dit, per aleshores jo no en sabia res
frases en qu, de fet, hi ha una condici implcita:
(Si ho hagus sabut), li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res
ENCARA QUE HAGUS FET AIX, HAURIA PASSAT ALL
Aquesta construcci es pot trobar tamb en uns tipus doracions
que tenen molt en com amb les condicionals: les concessives,
que indiquen Fins i tot si passa aix, no passa all que sesperaria:
Encara que ploga, pensem anar a crrer. Les oracions concessives
expressen una condici especial (Fins i tot si passa aix,...) en qu no
es dna la conseqncia previsible (... no passa all que esperarem)
i solen anar introdudes per encara que, per ms que, per molt que,
ni que i frmules semblants.
Encara que mho hagus proms, no mho hagus cregut
Encara que mho hagus proms, no mho haur|a cregut
(Equivalent a la frase condicional Si mho hagus proms, encara
aix no mho hauria cregut)

No haguessen descobert lamagatall, encara que haguessen
portat gossos
No haur|en descobert lamagatall, encara que haguessen por-
tat gossos
(Equivalent a Si haguessen portat gossos, encara aix no haurien
descobert lamagatall)
Per molt que hagus pogut cridar, no lhagus sentida ning
Per molt que hagus pogut cridar, no lhaur|a sentida ning
(Equivalent a 5| |a0es oo0| c||da|, /|s | |o| a|x| |o |'|a0||a se|||da |||0)
ALTRES POSSIBILITATS
Cal afegir altres possibilitats de frases concessives o dun altre tipus
que, com les anteriors, en darrera instncia sn tamb reductibles a
una frase condicional implcita.
2
3
123
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Ni que mho hagus demanat agenollat, li hagus deixat la moto nova
Ni que mho hagus demanat agenollat, li haur|a deixat la moto nova
(= Si mho hagus demanat agenollat, encara aix no li hauria deixat
la moto nova)
Ni pagant-nos lentrada, hagussem anat a un espectable tan degradant
Ni pagant-nos lentrada, haurem anat a un espectable tan degradant
(= Fins i tot si ens haguessen pagat lentrada, no haurem anat a un
esoec|ac|e |a| de|ada||.
Sense el suport de certes potncies el rgim no hagus sobreviscut
Sense el suport de certes potncies el rgim no haur|a sobreviscut
(= Si no hagus tingut el suport de certes potncies, el rgim no
hauria sobreviscut)
HAGUERA COM A EQUIVALENT A HAGUS
En una bona part dels parlars valencians susen les formes haguera,
hagueres, haguera... i no les ms generals en la resta del catal:
hagus, haguesses (o haguessis), hagus.... per a limperfet de
subjuntiu. Totes dues sn correctes, per en els mbits ms formals
es prefereixen aquestes darreres (hagus...), que, a ms de ser les
clssiques i prpies duna part del valenci (el septentrional), sn
convergents amb la resta de lrea lingstica.
Per tant, en totes les frases dels apartats anteriors tamb s possible,
especialment en els mbits ms informals, utilitzar les formes
haguera, etc. quan lexemple porta hagus, etc.
4
124
09
HO (PRONOM)
HO SUBSTITUEIX A, AIX O ALL O TOTA UNA FRASE SENCERA
Ho s el pronom que substitueix a, aix o all o tota una frase
sencera amb la funci de complement directe (p. 227):
Aix, no mho torneu a demanar, que no ho consentir
Ja mho pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No ho provaria ni per un mili!
1
HO

SUBSTITUEIX
Taot s| s masc0| com Iemeo, s|og0|ar o p|0ra|
A, AIX, ALL I FRASES SENCERES (COM A COMPLEMENT DIRECTE)
ALL QUE ALG O ALGUNA COSA S, EST, SEMBLA O PAREIX
Aix no mho hauria pensat mai dell
All ja ho tenia oblidat i li ho has recordat
Mha proms no beure ms, per no mho crec
Mha proms que no beur ms, per no mho crec
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic] =
= D|0e| q0e es 0| c|||c | |o |o el veig aix [el = a ell]
HO h0 S08ST|T0|X S08STAhT|0S 00 0S|6hh '00SS'
Vols el ganivet ? S, passa-mho S, passa-mel
Vols la cullera? S, passa-mho S, passa-me-la
Per luniforme semblen infermeres, per no ho sn
[ho = infermeres]
Els dies de feina estava malalt i avui, dissabte, ja no ho est
[ho = malalt]
s molt vergonyosa, per no ho sembla [ho = vergonyosa]
HO

SUBSTITUEIX L'ATRIBUT
125
GRAMTICA HO (PRONOM)
S CASTELLANITZAT DEL PRONOM EL PER HO
s incorrecte usar el pronom el (amb les variants lo, l, l) en els casos
descrits en el punt anterior. Aquesta substituci s un calc dur del
castell, llengua que en aquests contexts usa el pronom lo:
Aix, no mel torneu a demanar, que no el/|o consentir
Ja mel/lo pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No el/|o provaria ni per un mili!
HO I EL: VAL08S 8h 0|F8hTS
En certes frases, segons que posem el pronom ho o el pronom el,
canv|a e| s|gn|fcat, perque subst|tue|xen e|ements d|ferents: el, un
mascul singular; ho, una oraci sencera:
ve0s q0e e| |e||o|e de| camoa|a| ma|ca |es c||c?
ô ho veig [ho = que el rellotge marca les cinc]
ô el veig [el = el rellotge del campanar]
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic]
Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]
HO h0 S08ST|T0|X S08STAhT|0S 00 0S|6hh '00SS'
El pronom ho substitueix els pronoms neutres a, aix o all, tal com
sindica en el punt 1. Per aquest motiu alguns nous catalanoparlants
interpreten errniament que, com a neutre, cal utilitzar ho per a
reemplaar substantius que designen coses o objectes.

Encara que es tracte de coses, susa el pronom del gnere mascul
o femen (el, la, els, les) segons el gnere gramatical del substantiu:
vo|s el martell? 5|, oassa-m'ho 5|, oassa-me'l
vo|s la maa? 5|, oassa-m'ho 5|, oassa-me-la
vo|s les tenalles? 5|, oassa-m'ho 5|, oassa-me-les
HO ACOMPANYA TOT QUAN TOT V0L 0|8 'T0TS LS 00SS'
A ms de les condicions ds del pronom ho descrites en els punts
anteriors, sutilitza obligatriament ho acompanyant la paraula tot
quan aquesta s|gn|fca 'totes |es coses`.
2
3
5
4
126
Lhe deixat un moment sol a la cuina i mho ha embrutat tot
Tho posem tot dins el maleter? S, poseu-ho tot all dins
s una pessimista radical: tot ho veu negre

Compareu
Ja thas llegit tot el llibre? No me lhe llegit tot encara
amb
Ja tho has llegit tot? No mho he llegit tot encara
HO AMB ELS VERBS SER, ESTAR, PARIXER, SEMBLAR
Ho: Iorma geoera| de |'atr|b0t
Les paraules que fan la funci datribut ( p. 225) (s a dir, que
indiquen all que alg o alguna cosa s, est, pareix, sembla o aparen-
ta) se substitueixen pel pronom ho, amb independncia del gnere i del
nombre: tant si van en singular com en plural, en mascul o en femen.
Les paraules ms habituals en la funci datribut sn substantius
i adjectius (s metge / un bon cardileg; Sn eivissencs / alts i
prims; Semblen malalts). Ara, tamb hi podem trobar participis
(Estava encesa amb tu), adverbis (Ha estat b; Era tard) i
expressions comenades per preposici (Sn dEivissa, s per al
jard, Semblen de vidre).
Ja s farmacutica? Ja ho s: li van donar el ttol fa un mes
El nou conserge s un malfeiner de marca o mho sembla a mi?
Estigueren ben amargats oe| |a mo|| de| /|| | de0 a|,s deso|es
encara ho estan
/| /|a|, e|s o|a|s de ce|am|ca so| per a la taula del menjador o
no ho sn?
Diuen que s sens|b|e | pr|mm|rat. 5| ho s, no ho aparenta gens!
Han estat b un parell danys, per ara ja no ho estan i volen
separar-se
Si el pare pareixia de gen| curt, e| /|| e|ca|a ho pareix ms
0s caste||ao|tzaot de| prooom el (lo/l} eo compte de ho
Cal evitar ls, habitual en castellanoparlants, dusar el o lo per ho,
calcant del castell lo (Lo es, Lo parecen).
6
6.1
6.2
127
Tu dius que s desinteressat, per crec que no l/|o s
Tu dius que s desinteressat, per crec que no ho s
No sn delinqents. 5| |e'l semo|e| o |o, |0 ma|e|x...
No sn delinqents. 5| |'ho semo|e| o |o, |0 ma|e|x...
Vegeu el punt 6.3 per a un s possible dels pronoms el, la, els, les
amb els verbs ser, estar, semblar, parixer, aparentar en condicions
diferents daquest s castellanitzant.
Ho i el/la/e|s/|es
Quan latribut va precisat amb un article determinat (el, la, els, les),
tradicionalment la gramtica normativa ha prescrit ls dels pronoms
el, la, els, les, segons el gnere (mascul o femen) i nombre (singular
o plural). Aix a la pregunta Els de groc sn els jugadors del Vila-
real? calia respondre S que els sn / No els sn, mentre que a
Els de groc sn jugadors del Vila-real?, la resposta era S que ho
sn / No ho sn.
Actualment, la majoria de les gramtiques admeten la doble possibilitat
d'usar ho (que s la general en la parla) o b el / la / els / les:
Aquelles que us saluden sn les vostres amigues?
S que ho sn
S que les sn
La vena del tercer B s ja la presidenta o no ho s encara?
La vena del tercer B s ja la presidenta o no ls encara?
En per a mIas| d'|oteos|tat
Quan es fa ressaltar la intensitat o el carcter quantitatiu de latribut,
sutilitza en. Compareu:
Est contenta amb laprovat? S, que ho es|a.
Est contenta amb laprovat? Nest mo|tss|m! / Que si
nest: mo|tss|mI

Per a ms informaci, vegeu el punt 4 de |a ftxa En (pronom), p. 54.
6.3
6.4
128
10
LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
SEL, SE LA... ENFRONT DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
Les combinacions de se amb altres pronoms (sel, se la, sels, se les,
sho, sen) noms sutilitzen quan el mateix subjecte que fa lacci
nès tambe e| dest|natar| (es a d|r, quan es una acc|o refex|va, que
recau sobre el mateix que la fa):
La nvia va agafar lanell i sel va posar [al nuvi]
La nvia va obrir els regals i sels va mostrar [a les amigues]
Sempre ho havia desitjat i, en fer els 40, els germans || ho van regalar
Sempre ho havia desitjat i ell mateix s'ho va regalar en aprovar lexamen
se'|, se |a, se'|s, se |es, s'ho, se'o
CALC DEL CASTELL
L| ho va regalar
= a una altra persona
Sho van regalar
= a ells mateixos, a elles mateixes
S'ho va regalar
= a ell (-a) mateix (-a)
li (singular)
els (plural)
+ el, la, els, les, ho, en
SI EL PRONOM DE DESTINATARI INDICA UNA PERSONA DIFERENT DEL SUBJECTE
se'|, se |a, se'|s, se |es... PER A DESTINATARI DIFERENT DEL SUBJECTE
La nvia va agafar lanell i sel va posar [= a ella mateixa] =
= |a |0.|a .a aa/a| lanell i lil (o |'h|) va posar [al nuvi]
E|s ho van regalar
= a altres persones
1
SE + PRONOM = SENTIT REFLEXIU (QUI FA LACCI NS TAMB EL DESTINATARI)
129
GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
La senyora va desembolicar el penjoll i sel va posar abans de
la festa
La senyora va desembolicar les joies i se les va posar abans de
la festa
En tots dos casos, la senyora que desembolica el penjoll o les joies
s qui sel posa o se les posa a si mateixa.
Compareu-ho amb aquestes frases, en qu la senyora posa el penjoll
o les joies a una altra persona (li o hi) o a altres persones (els), s a dir,
en qu el destinatari s diferent del subjecte que fa lacci:
La senyora va desembolicar el penjoll i lil (o |'h|) va posar abans de
la festa
La senyora va desembolicar les joies i li les (o |es h|) va posar abans
de la festa
La senyora va desembolicar els penjolls i els els va posar abans de la festa
La senyora va desembolicar les joies i els les va posar abans de la festa
Per a ms informaci sobre les combinacions de pronoms que
apareixen entre parntesis (lhi = lil; les hi = li les), vegeu el punt 6:
Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
SEL, SE LA, SELS MAL USATS EN COMPTES DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
s un calc molt dur del castell utilitzar les combinacions de doble
pronom amb se (sel, se la, sels, se les, sho, sen) amb el valor de
li o els + pronom:
Va desembolicar el regal i sel va donar abans de la festa
Cal dir, segons que el destinatari siga singular o plural:
Va desembolicar el regal i lil / lhi va donar abans de la festa [= a ell o ella]
Va desembolicar el regal i els el va donar abans de la festa [= a ells o elles]
Sel en aquests casos sona en catal igual de malament com si alg
2
130
digus en castell Desenvolvi el regalo y le lo d|o antes de |a festa"
o Desenvolvi el regalo y les lo d|o antes de |a festa".
0ST|hATA8| 0|ST|hT 0L S08J0T: LI O ELS
Les combinacions correctes de pronom de destinatari distint del
subjecte sexpressen amb li per al singular (a ell o a ella) i amb els per
al plural (a ells o a elles) + el, la, els, les, ho, en (complement directe):
0est|oatar| s|og0|ar (= a ell, a ella}: li + e|, |a, e|s, |es, ho, eo

0est|oatar| p|0ra| (= a e||s, a e||es}: e|s (|os, '|s) + e|, |a, e|s, |es, ho, eo
Per a les variants de forma dels pronoms, indicades entre parntesis,
els=los=ls, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 224.
Hi, en comptes de li, s una forma possible en les combinacions amb
destinatari singular. Per a ms informaci, vegeu el punt 6: Combi-
nacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
0ST|hATA8| S|h60LA8 (= 'A LL' 0 'A LLA'}: LI + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
Les combinacions de li (que designa un destinatari singular: a ell o a ella),
seguit dun altre pronom (que indica la cosa destinada) sn les segents:
Volia tornar-li el disc, per no lil vaig tornar
Volia tornar-li la novella, per no li la vaig tornar
Volia tornar-li els auriculars, per no lils vaig tornar
Volia tornar-li les ulleres, per no li les vaig tornar
Volia tornar-li all que havia deixat, per no || ho vaig tornar
Volia tornar-li cent euros, per lin vaig tornar noms vint
Per a altres combinacions possibles de pronoms equivalents amb li
com a forma alternativa a hi, vegeu el punt 6.
0ST|hATA8| PL08AL (= 'A LLS' 0 'A LLS'}: ELS (LOS, 'LS) + EL, LA, ELS,
LES, HO, EN
Els indica un destinatari plural, s a dir, a ells o a elles. Pren tamb les formes
los o ls (vegeu Pronoms febles: formes variables segons la posici, p. 244).
3
4
3.1
3.2
5
131
Seguit dun altre pronom de la cosa destinada, les combinacions sn
les segents:
Volia tornar-los el disc, per no els el vaig tornar (o no vaig tornar-|os-e|)
Volia tornar-los la novella, per no els la vaig tornar (o no vaig tornar-|os-|a)
Volia tornar-los els auriculars, per no els els vaig tornar (o no vaig
tornar-|os-e|s)
Volia tornar-los les ulleres, per no els les vaig tornar (o no vaig
tornar-|os-|es)
Volia tornar-los all que mhavien deixat, per no e|s ho vaig tornar
(o no vaig tornar-|os-ho)
Volia tornar-los cent euros, per els en vaig tornar noms vint (o
noms vaig tornar-|os-en vint)
Encara no els has tornat el disc que et van deixar? Torna|s-e| de seguida!
Encara no els has tornat la novella que et van deixar? Torna|s-|a
de seguida!
Encara no els has tornat els auriculars que et van deixar? Torna|s-
els de seguida!
Encara no els has tornat les ulleres que et van deixar? Torna|s-|es
de seguida!
Encara no els has tornat all que et van deixar? Torna|s-ho de seguida!
Encara no els has tornat cap dels cent euros que et van deixar?
Torna|s-en vint com a mnim!
COMBINACIONS DOBLES DE PRONOMS AMB LI I AMB HI
Les combinacions lil, li la, lils, li les sn prpies del valenci. En
la resta del catal es mantenen, amb algunes particularitats, les
comb|nac|ons c|ss|ques que eren genera|s tambe en va|enc| fns a|
segle XVIII i que consisteixen a:
a) usar hi (i no li) per al destinatari singular
b) situar aquest hi en el segon lloc de la combinaci amb el, la, els, les
lhi = lil
la hi = li la
els hi = lils
les hi= li les
6
132
Volia tornar-li el disc, per no |'h| vaig tornar (= lil vaig tornar)
Volia tornar-li la novella, per no |a h| vaig tornar (= li la vaig tornar)
Volia tornar-li els auriculars, per no e|s h| vaig tornar (= lils vaig tornar)
Volia tornar-li les ulleres, per no |es h| vaig tornar (= li les vaig tornar)
La resta de casos es resolen, dacord amb la normativa, tal com sha
indicat per a les formes valencianes en els punts 4 i 5 o, dit ms breument:
li ho i lin per al destinatari singular;
totes les combinacions de plural del punt 5, s a dir, les habituals
en valenci per al destinatari plural (els + ...).
Per a formes usades en la llengua oral en la resta del catal, vegeu
el punt 7.
00N8|hA0|0hS 8|h8|S 0 P80h0NS 0. 0|80T + 0. |h0|80T: V|S|0
GENERAL I COMPARACI DE SISTEMES
El sistema valenci constitueix un entramat de combinacions ms
sistemtic i ben estructurat que el de la resta del catal, perqu:
Mant el pronom li, sense canviar-lo a hi pel fet que es combine amb
un altre pronom (+ el, la, els, les, ho).

Sistema valenci: lil, li la, lils, li |es...
volia portar
Sistema catal general: lhi, la hi, els hi, les hi...
Li mant en el sistema valenci sempre la mateixa primera posici,
tant si el complement directe s un substantiu (Volia tornar-li

el
disc) com si s un pronom (Volia tornar-lil o Lil volia tornar).
Contrriament, lordre sinverteix en el sistema general: Volia tornar-
li el disc per Volia tornar-lhi, frase en qu l = el disc i hi=li, s a
dir, en posicions inverses.
La combinaci li + el, la, els, les, amb destinatari singular, presenta
la mateixa estructura destinatari + complement directe (CD) que
quan el destinatari s plural (els + el, la, els, les). En el catal general
7
7.1
7.2
7.3
132
133
lordre normal en singular (lhi, la hi, els hi, les hi = CD + destinatari)
sinverteix en el plural, que s igual que en el sistema valenci :
Sistema valenci:
Volia tornar-li el disc Volia tornar-lil [destinatari + CD]
Volia tornar-|os el disc Volia tornar-|os-el [destinatari + CD]
Sistema del catal general:
Volia tornar-li el disc Volia tornar-lh| [CD + destinatari]
Volia tornar-|os el disc Volia tornar-|os-el [destinatari + CD]
En el sistema valenci les combinacions de li + ho i li + en (li ho, lin),
que sn normatives per a tot el catal, tamb presenten la mateixa
estructura amb destinatari li + complement directe que la resta del
singular: lil, li la, lils, li les tenen la mateixa posici i composici que li
ho, lin. En catal general, segons la normativa, hi ha amb destinatari
singular, duna banda, CD + hi (lhi, la hi, els hi, les hi) i, de laltra, amb
composici i ordre diferent li + CD (li ho, lin).
Volia tornar-li aix Volia tornar-li-ho
Volia tornar-li cent euros Deuros, volia tornar-lin cent
Daltra banda, el sistema del catal general de combinacions binries
de pronoms, tal com es practica en la llengua oral, presenta notables
discrepncies amb la normativa. De fet, en la parla espontnia i
colloquial:
les combinacions amb destinatari singular (lhi, la hi, li ho) es
redueixen a lhi;
les combinacions amb destinatari plural (els el, els la, els els, els
les, els ho) es redueixen a els hi;
les combinacions de destinatari singular o plural amb en (lin, els
en) passen a totes dues a nhi o b la de destinatari plural (els en) es
resol com a els hi en o els nhi (ms aviat pronunciat els en hi).
Exposem tot seguit quines sn les formes escrites i normatives i
quines les orals i informals del sistema del catal general:
espec|a||tzat
7.5
7.6
7.4
134
Destinatari singular: li
Ahir el pare esperava el paquet, per no lhi van portar [informal i normatiu]

Ahir el pare esperava la carta, per no |a h| van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava la carta, per no |'h| van portar [informal]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no || ho van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no |'h| van portar [informal]
Ahir el pare esperava una carta, per no lin van portar cap [normatiu]
Ahir el pare esperava una carta, per no n'h| van portar cap [informal]
Destinatari plural: els
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els el van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven el paquet, per no e|s h| van portar [informal]
Ahir els pares esperaven la carta, per no els la van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven la carta, per no e|s h| van portar [informal]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no e|s ho van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no e|s h| van portar [informal]
Ahir els pares esperaven una carta, per no els en van portar cap [normatiu]
Ahir els pares esperaven una carta, per no e|s h| en / e|s en h| /
n'h| van portar cap [informal]
espec|a||tzat
135
11
LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI
PLURAL (= ELS)
0ST|hATA8| PL08AL: ELS, NO LI
s incorrecte usar li (que s un singular) en compte del pronom els (o
les seues variants los, ls: vegeu Pronoms febles: formes variables
per posici, p. 244) quan es tracta dun destinatari plural:
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, vaig dir-|os que haurien dhaver callat
REPETICI SOBRERA DE PRONOM
De vegades hi ha una repetici sobrera del pronom, quan sexpressa
tamb el destinatari, de manera que, en comptes de corregir-lo al
plural, si el destinatari apareix explcit, sovint noms cal eliminar el
pronom (vegeu Li i els sobrers per repetici del destinatari, p. 177).

Dna-li una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
Dna una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
0ST|hATA8| PL08AL: ELS
MAI LI
1
2
136
12
LI T COM A PLURAL ELS; MAI LIS
El plural del pronom li s els (amb les variants los o ls, segons la
posici: vegeu el punt 3). Lis s sempre incorrecte.
Aquell adolescent va demanar ginebra, per no lin van vendre
Aquells adolescents van demanar ginebra, per no els en van vendre
ELS, COM A PLURAL DE LI, S NAS00L| | FNh|
Tant si s mascul com femen, el plural de li s els.
Hem regalat un ordinador HSZUVZ[YLZSSVSZ. Els hem regalat tam-
b videojocs
Hem regalat un ordinador HSLZUVZ[YLZSSVSLZ. Els hem regalat
tamb videojocs
ELS = LOS = 'LS, SEGONS LA POSICI
Els pot prendre la forma los o ls, segons la posici (vegeu Pronoms
febles: formes variables per posici, p. 244).
Si veus |es am|gues de| pob|e, digues-|os que tenim pendent un sopar
Si veus |es am|gues de| pob|e, dnals molts records
LIS, INCORRECTE COM A
DESTINATARI PLURAL (= ELS)
I si vnen els pares, qu els dic?
I si vnen les ties, qu els dic?
Als pares, digues-|os que no podia esperar-los
A les ties, comunicals que no podia esperar-les
PLURAL DE LI = ELS
LIS, SEMPRE INCORRECTE
ELS, PLURAL DE LI, S NAS00L| | FNh|
ELS POT PRENDRE TAMB LES FORMES LOS, LS
1
2
3
136
137
espec|a||tzat
LIS, CALC DEL CASTELL
Lis es tracta segurament dun calc analgic i molt recent dels
pronoms singular i plural del castell: com que le fa en castell el
plural les, aix mateix saplica al catal: li lis.
137
GRAMTICA LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
4
138
13
MAL - MALAMENT
MAL I MALAMENT
Com a contrari de ladverbi b, hi ha dues formes possibles: mal i malament.
MAL + PARTICIPI
Immediatament davant dun participi (p. 240) susa mal:
Larmari el tens mal endreat
Sn uns cosins molt mal avinguts
Generalment, susa mal on pot utilitzar-se ben (i no b}. vegeu |a ftxa
B - ben, p. 112.
8STA 0 0AS0S: MALAMENT
En la resta de casos que no sn davant participi, cal usar malament
(i no mal):
Redactava tan malament que sovint no sentenia qu volia dir
Domina langls, per el francs, el parla molt malament
Malament anem si no puc fer-te una simple crtica
Sha dutilitzar malament amb una srie dexpressions que, de
vegades, es diuen amb mal: portar-se malament, fer (alguna cosa)
malament, anar malament, estar malament (de salut, de diners,
dnim), eixir o sortir (alguna cosa) malament, etc.
Thas portat malament i no et deixar anar al parc
El curs, lha comenat malament, va malament i acabar ms
malament encara
2
MAL + PARTICIPI 8STA 0 0AS0S: MALAMENT
Ho has fet mal i haurs de repetir-ho
Ho has fet malament i haurs de repetir-ho
Est mal fet i haurs de repetir-ho
1
3
3.1
3.2
139
GRAMTICA MAL - MALAMENT
El negoci de la roba desport els va eixir malament i van tancar la botiga
Estava molt malament i els metges no li asseguraven cap millora
Igualment, tamb susa lexpressi malament, sov|nt en |n|c| o f de
frase, per pronosticar que les coses tindran efectes negatius, si no
saltera el curs dels esdeveniments:
Malament, s| |o |ec||/q0em a|a q0e e|ca|a oodem
Amb tant dies alternats de festa, malament per a la productivitat
Hi ha, per, algunes excepcions, que corresponen a locucions i que
es tracten en el punt 4: Verb + mal.
VERB + MAL
No es diu malament sin mal en aquests casos, que corresponen a
|ocuc|ons mes o menys fxes:
Mal
= Difcilment
Mal pot donar exemple, si ell mateix no ho compleix
Mal m'est d|r-ho (, per..}.
= 'ô es e|ea||...(, oe|o...
Mal mest dir-ho, per sc el millor de la classe
Peosar mal, j0tjar mal
Pensa mal i no errars
Criem q0e e|a 0|a ao|o/|osa, oe|o |'|a.|em |0||ada ma|

Mal s| ho Ias, mal s| oo ho Ias
Par|arld|r mal, anar a ma|, posar ma|, preodre mal, etc.
Finalment, cal esmentar algunes locucions en qu que susa mal,
perqu hi actua com a substantiu (un mal, el mal), com es comprova
en les substitucions equivalents que oferim tot seguit: anar a mal
anar al fracs, parlar o dir mal (dalg o dalguna cosa) dir bondats
o maldats de, no veure mal (en alg o alguna cosa) no veure maldat
o defecte en, posar mal entre (persones) posar malestar entre,
prendre mal rebre o patir dany, etc.
espec|a||tzat
3.3
3.4
4
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
139
140
14
QU QUIN
QU = '00|hA 00SA'
Qu s|gn|fca 'qu|na cosa` en frases interrogatives directes i indirectes
(p. 239).
Qu em deies? No the sentit
No t he sentit qu em deies
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES I NO QU
o |oterrogac|oos | exc|amac|oos d|rectes
No es pot utilitzar el qu interrogatiu (Qu autobs?, Qu lnia
de metro?) ni exclamatiu (Qu autobs!, Qu lnia ms llarga!)
davant un substantiu (autobs, lnia). Es tracta dun calc molt dur del
castell. Per a preguntes i exclamacions davant un substantiu susa
quin, quina, quins, quines.
Qu autobs va a lHospital Universitari?
Quin autobs va a lHospital Universitari?
Qu platja tan bruta han deixat!
Quina platja tan bruta han deixat!
Quin jugador ha marcat?
Quina cuina tan espectacular!
Qu jugador ha marcat?
Qu cuina tan espectacular!
No sha vist b quin jugador ha marcat
Fa goig veure quina cuina tenen
QU + SUBSTANTIU
EN PREGUNTES O EXCLAMACIONS
TAMB EN INTERROGACIONS I EXCLAMACIONS INDIRECTES
No sha vist b qu jugador ha marcat
Fa goig veure qu cuina tenen
2
2.1
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES + SUBSTANTIU
1
141
GRAMTICA QU QUIN
o |oterrogac|oos | exc|amac|oos |od|rectes
Les interrogacions o exclamacions tamb poden ser indirectes
(vegeu Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239 ). Compareu
els exemples anteriors, que sn interrogacions i exclamacions
directes, amb les corresponents indirectes, en qu susa igualment
quin, quina, quins, quines:
No s quin autobs va a lHospital Universitari
Vull recordar quina lnia va al Mercat de Colom i no em ve al cap
Se li encenia la sang de veure quina platja tan bruta havien deixat
El pblic es meravellava sentint quines modulacions de veu era
capa de fer
QUIN, QUINA, T0. + S08STAhT|0 XPL|CIT O SOBREENTS
No sempre quin, quina etc. acompanyen explcitament un substantiu,
per aquest substantiu sempre shi sobreentn, b pel context, b
perqu sha esmentat abans o es dir desprs.
Digueu-me quines us agraden ms [context: mostrant unes camises]
[= quines camises]
No he agafat mai un autobs des dac i no s quins van a lhospital
[= quins autobusos]
2.2
3
BLOC 3
GENERAL
145
01
Saprn a fora de practicar-ho
Saprn a base de practicar-ho
Ho he aconseguit a cpia dhores i proves fallides
Ho ha aconseguit a base dhores i proves fallides
Preparen plats, medicaments i combustibles a base dalgues
A FORA DE
A COLP DE
A COP DE
A CPIA DE
A BASE DE
A BASE DE (EXPRESSI DESFOR O ACCI REPETIDA)
A BASE DE
+ INGREDIENTS (DUNA RECEPTA O FRMULA)
A BASE DE + INGREDIENTS
A base de s una expressi correcta quan expressa els components o
els ingredients principals que conformen una recepta, una frmula, etc.
Ara fa una dieta a base de fruita
Si vols millorar, has de prendre un xarop a base de ferro
Promouen un combustible a base d'algues que reduir lemissi de CO
2
A FORA DE (A CPIA DE, A COLP DE) + ESFOR O ACCI REPETIDA
A base de es una express|o |ncorrecta quan s|gn|fca 'a fora de`, 'a
cpia de, a colp de o a cop de, s a dir, quan vol dir amb ls
repetit (i sovint amb esfor) dun recurs o acci.
A base de repetir la consigna simposa com a veritat
A fora / A co|p de / A cpia de repetir la consigna simposa
com a veritat
1
2
146
02
A NIVELL DE - AL NIVELL DE
La riuada quasi arrib al nivell de la de 1957
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
Proposen un joc daliances a nivell europeu
Proposen un joc daliances d'mbit europeu (o d'esca|a
europea)
A nivell econmic el pas ha naufragat
En termes econmics, el pas ha naufragat
Des del punt de vista econmic, el pas ha naufragat
AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE
A NIVELL DE
A NIVELL + (ADJECTIU)
DMBIT, DESCALA, EN TERMES,
DES DEL PUNT DE VISTA
=
AL NIVELL DE

=

'A L'ALA0A 0', 'AL P0hT 0'
La locuci al nivell de es correcta quan s|gn|fca 'a |à|ada de`, 'a
|à|tura de` o 'a| punt de`, tant en sent|t f|s|c com fgurat:
Colloca les cortines al nivell del sostre
Al nivell de la mar les temperatures es mitiguen
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
A NIVELL DE

= '0'N8|T', '0'S0ALA', 'h T8NS', '0S 0L P0hT 0
VISTA
A nivell de o a nivell + adjectiu (per exemple: A nivell destat / A
nivell estatal) sn expressions incorrectes, que cal substituir per en
lmbit, dmbit, a escala, en termes, des del punt de vista, respecte
a, en o altres expressions alternatives.
1
2
147
GRAMTICA A NIVELL DE - AL NIVELL DE
Proposen un joc daliances a nivell europeu
Proposen un joc daliances a escala europea / d'mbit europeu
A nivell general, podem dir que la vaga ha paralitzat la capital
En termes generals / En general, podem dir que la vaga ha
oa|a|||za| |a cao||a|.
A nivell esttic, laportaci grega s impressionant
Des del punt de vista esttic / Estticament, laportaci grega
s impressionant
s un pas espoliat a nivell de recursos energtics
s un pas espoliat en / quant a recursos energtics
A NIVELL, SUPRESSI DE LA LOCUCI
De vegades la soluci ms simple i directa s prescindir de la
locuci a nivell:

Han tancat un acord a nivell internacional
Han tancat un acord internacional
Com a psicleg, tracta problemes a nivell de parella
Com a psicleg, tracta problemes de parella
3
148
03
A0|

=

'A00ST LL00'
Ac indica aquest lloc o proximitat mxima al parlant.
A0|

= 'LL00 0 00| PA8LA' - A00|

'LL00 0 L'|hT8L000LT08'
Des dun punt de vista estricte, ac designa la localitzaci de qui
parla, mentre que aqu designa la de linterlocutor (quan hi ha una
certa distncia entre tots dos).
Ac, a| do|m||o||, |o |o .e|. | aqu baix, ho has trobat?
Ens fa molt de fred ac, a /o|e||a. | aqu, a Penscola, com esteu?
68A0A0|0 0 0|STh0|A:

A0| - A00| - ALL| (0 ALL)
En una gradaci de tres graus, de ms proximitat a ms distncia,
tenim els adverbis segents:

1) ac 2) aqu 3) all (o all)
que corresponen, respectivament, als demostratius aquest, aqueix,
aquell:
ac = aquest lloc
aqu = aqueix lloc
all (o all) = aquell lloc
Per a altres possibilitats en ls, vegeu lapartat segent (Aqu usat com
a ac} | |a ftxa Demostratius: graus de proximitat o llunyania (p. 234).
A00| USAT COM A

A0|
Alguns parlars valencians i molts dels altres parlars catalans
desconeixen ac i utilitzen noms aqu. Aquest s daqu en comptes
dac s acceptat normativament, per es considera secundari. En
els registres ms formals es recomana utilitzar ac.
1
2
3
AC - AQU - AH
A0| = AQUEST LLOC A00| = AQUEIX LLOC = Ah|
4
Ah|, CASTELLANISME
Ah s un castellanisme habitual en els registres colloquials valencians
que indica el segon grau de distncia. En la llengua escrita i els
registres formals sevita i susa b aqu (sobretot en un sistema de
tres graus de distncia) o b all o all (sobretot en un sistema de
dos graus de distncia).
Per a mes |nformac|o sobre aquests s|stemes, vegeu |a ftxa
Demostratius: graus de proximitat o llunyania, p. 234.
La revoluci esclata a Pars i dah sescampa a la resta dEuropa
La revoluci esclata a Pars i daqu / da|| sescampa a la resta
dEuropa
A banda, hi ha altres possibilitats expressives, segons els contexts,
com ara en aix o hi.
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: ah coincidim
tots
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: en aix
coincidim tots
Es trasllad a la cort i ah es ma||||0e /|s a |a mo|| de| se0
protector
Es trasllad a la cort i shi ma||||0e /|s a |a mo|| de| se0 o|o|ec|o|
GRAMTICA AC - AQU - AH
149
5
150
04
ADVERBIS ACABATS EN MENT
QUE VAN SEGUITS
REPETICI DELS ADVERBIS EN -MENT
Quan susen seguits dos o ms adverbis acabats en -ment, es
recomana de mantenir la terminaci en tots.
El mirava JVUHKHment, afablement i amorosament
MANTENIMENT DEL PRIMER ADVERBI EN -MENT
Si volem fer una reducci daquests adverbis en -ment, sha de
conservar la terminaci en el primer.
El mirava conada, afab|e i amorosament
El mirava JVUHKHment, afable i amorosa
ALT8S F08N0LS: DUNA MANERA...
Tamb es pot recrrer a frmules ms lleugeres, sobretot si hi ha
ms de dos adverbis coordinats, com ara duna manera o de mane-
ra + els adjectius corresponents.
El mirava duna manera (o de manera) JVUHKH, afable i amorosa
afable i amorosament
afablement i amorosament
o
afablement i amorosa
CAL REPETIR ELS ADVERBIS ACABATS EN -MENT O MANTENIR-NE
LA T8N|hA0|0 h L P8|N8:
1
2
3
151
05
AL RESPECTE (DE)
Lexpressi al respecte (al respecte de + alguna cosa, si se nexpressa
el complement), s un castellanisme que presenta diverses solucions,
que sexposen en els punts segents.
RESPECTE A, SOBRE, QUANT A, PEL QUE FA A, ETC
.
Hi ha una bona srie dexpressions que poden substituir al respecte
(de). Les ms habituals sn:
respecte a o respecte de
sobre
quant a
pel que fa a

Hi sn tamb equivalents les segents:
en relaci amb o amb relaci a (per no en relaci a)
amb referncia a
referent a
tocant a
pel que pertoca a
pel que respecta a
relativament a
AL RESPECTE (DE)
2
Ara no far cap comentari al respecte
Ara no far cap comentari sobre a|x / respecte a a|x / pel que fa al cas
Ara no en far cap comentari
Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i ha insistit molt al respecte
Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i h| ha insistit molt
AL RESPECTE

=
SOBRE AIX
RESPECTE A AIX
PEL QUE FA AL CAS
PRONOMS

EN

I HI
1
152
GRAMTICA AL RESPECTE (DE)
AL RESPECTE = RESPECTE A AIX, PEL QUE FA AL CAS
Les errades ms freqents solen produir-se quan es calca del castell la
locuci al respecte sense expressi explcita per s sobreentesade
qu|na cosa, es a d|r, quan s|gn|fca 'respecte a a|xo`:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
En usos com aquest, cal substituir al respecte per qualsevol de les
expressions del punt anterior + aix o aquest -a (respecte a aix, sobre
aquest, etc.) o b + mots genrics del tipus cas, fet, qesti, punt, afer,
etc. (pel que fa al cas, referent a la qesti, quant al fet, etc.).
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res sobre
a|x / sobre aquest / pe| que fa a| cas / sobre aquesta qest| /
respecte a a|x / respecte a aquest / quant a aquest punt, etc.
Manifestem que les proves presentades no sn concloents
Respecte d'a|x / Quant a a|x, manifestem que les proves pre-
sentades no sn concloents

S, QUAN S POSSIBLE, DELS PRONOMS EN O HI
Quan la construcci ho permet, es poden utilitzar els pronoms en
(p. 50) i hi (p. 61), ls dels quals fa lexpressi ms gil:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no nha aclarit res
Si voleu ms informaci al respecte, consulteu la Guia del client
Si en voleu ms informaci, consulteu la Guia del client
Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia al respecte
Es parla de ruptura, per la carta no h| fa cap referncia
3
4
153
06
ALHORA - A LHORA
Festejava amb dos pretendents alhora
Poseu el rellotge a |'hora
Corre o no arribarem a |'hora
A |'hora de treballar, sempre fuig
ALHORA = 'AL NAT|X TNPS'
ALHORA = A LHORA
ALHORA

= 'AL NAT|X TNPS'
Alhora, escrit tot junt, vol dir al mateix temps.
Hi havia un guirigall insuportable, amb vint persones parlant alhora
Picapedrers, mestres dobra i fusters treballaven alhora en la catedral
s capa descriure i escoltar msica alhora que mira la televisi
Alhora que es proclama racionalista, creu en moltes supersticions
A LHORA (DE)

= 'h L N0NhT (0}', 'A L'h08A XA0TA' 0 'A L'h08A A0080A0A'
A lhora, escrit separat, i seguit per de + complement, equival paraula
per paraula a lexpressi en el moment (de):
A |'hora de como|a| 0| e|ec||odomes||c, ca| m||a|-|e |'e/c|e|c|a e|e|e||ca
Sn molt valents de boca, per a |'hora dels fets caldr demostrar-ho
A lhora, sense cap comp|ement mes, s|gn|fca 'a |`hora exacta` o 'a
lhora acordada.
1
A LHORA = 'A L'h08A XA0TA' 0 'A L'h08A A008A0A'
A LHORA DE = 'h L N0NhT 0'
2
GRAMTICA ALHORA = A LHORA
3
El rellotge sendarreria i no el portava mai a |'hora
T el vici de la impuntualitat: ja veurs com no ve a |'hora
ALHORA

I

A LHORA

COMPARATS
Compareu:

Hem arribat tots alhora, encara que venem per camins diferents =
= Hem arribat tots a| mateix temps, encara que venem per
camins diferents
Hem arribat tots a |'hora, sense endarrerir-nos ni un minut =
= Hem arribat tots a |'hora exacta (o a |'hora acordada), sense
endarrerir-nos ni un minut
Sigueu breus a |'hora dexposar la vostra opini =
= Sigueu breus en el moment dexposar la vostra opini
Sigueu breus i, alhora que exposeu la vostra opini, feu propostes =
= Sigueu breus i, a| mateix temps que exposeu la vostra opini, feu
propostes
154
155
07
AMB - EN
AMB I EN CONFUSIONS EN LS
En valenci colloquial shan confs, per proximitat fontica, amb i
en, de manera que les dues preposicions queden redudes a una,
pronunciada en.
En qui parlaves per telfon?
Amb qui parlaves per telfon?
Vam menjar arrs en fesols i naps
Vam menjar arrs amb fesols i naps

Inversament, en altres varietats del catal es confonen en certs
casos les dues preposicions, sobretot davant vocal, i sutilitza amb
en contexts en qu caldria emprar en.
Amb un parell de dies ho tindrs fet
En un parell de dies ho tindrs fet
Els visitants parlaven amb una llengua estrangera
Els visitants parlaven en una llengua estrangera
EN: VAL08S
En expressa el lloc o el temps de situaci (en un pas lluny, en el
segle XVII) i tamb la manera (en secret, en dej) i tot un variat
venta|| de s|gn|fcac|ons c|rcumstanc|a|s, a|gunes quas| bu|des o
exigides pel verb (creure en, 'confar en, etc.).
Parlava en angls amb uns turistes suecs
Collaboreu amb els vens en lembelliment dels carrers!
Es baralla amb |o||om | |o co|/a en ning
EN = SITUACI EN EL TEMPS O ESPAI, MANERA I ALTRES
AMB = COMPANYIA, INSTRUMENT, MITJ O CONTACTE
CAL NO CONFONDRE AMB I EN:
1
2
GRAMTICA AMB - EN
AMB: VAL08S
Per comparaci a en, amb te s|gn|fcats mes concrets | de||m|tats:
companyia, instrument, mitj o contacte. Molt sovint equival al con
del castell o de litali o a lavec del francs.
Anava amb el seu nebot
Li agrada escriure amb es|||o|a/ca
Un bess es confonia amb laltre
De sopar far pollastre amb ceba i pebrots
El bar era tan estret que una taula quasi es tocava amb laltra
EN - AMB: 00NPA8A0|0 0'0S0S
Observeu la diferncia entre:
Suqueu el conill en lallioli [= dins lallioli]
De sopar tenim conill amb allioli [= acompanyat dallioli]
Jo demanar tonyina en escabetx [= tonyina adobada dins vi o vinagre]
Jo demanar tonyina amb salsa de soia [tonyina acompanyada de salsa]
E| |os||e /|| e|ca|a .|0 amb nosaltres [= en companyia nostra]
El seu record encara viu en nosaltres [= dins nosaltres]

Pensant amb ella, sempre trobes solucions [= conjuntament amb ella]
Pensant en ella, sempre et vnen records amargs[= tenint-la al cap]

Les empreses familiars amb qu he treballat tenen aquests desavan-
tatges [= hi he treballat en conjunci: hi he collaborat]
Les empreses familiars en qu he treballat tenen aquests desavan-
tatges [= les empreses familiars on he treballat...]

N|TJ 0 L000N00|0: AMB I EN
Quan es refereix a un mitj de locomoci amb qu ens desplacem,
sadmeten les dues preposicions.
Vindr amb/en lautobs de les vuit
vam a|a| /|s a |a |oo|a amb/en bicicleta
3
4
5
156
157
especialitzat
Un equivalent de les expressions a causa de o a conseqncia de s
arran de. Sn calcs incorrectes del castell arrel de o a arrel de, que
copien literalment a raz de.
La situaci creada arran de la dimissi del president era insostenible
Arran de la vaga de transports, molts han corregut a comprar
queviures
Arran de, amb e| s|gn|fcat de 'a conseqenc|a de`, prove de
|èxpress|o que vo| d|r ||tera|ment 'quas| tocant`, 'quas| a| mate|x n|ve||
de`, amb emfas| en e| fet que e| n|ve|| sàcosta a|s ||m|ts per da|t o
per baix

Va tallar el cirerer arran de terra
Els bombarders volaven arran de la mar per esquivar els radars
Amb la pluja, el riu va arran de les vores
ARRAN DE (A) ARREL DE
08
Arran de |a ||/ac|o e|s o|e0s s'|a| desooca|
Arrel de |a ||/ac|o e|s o|e0s s'|a| desooca|
ARRAN DE = A CONSEQNCIA DE

=

(A) ARREL DE
157
158
09
ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
LARTICLE DELS NOMS DE LLOC ES COMPORTA COM UN ARTICLE QUALSEVOL
Larticle que acompanya certs noms propis de lloc es comporta com
un article qualsevol: sescriu amb minscula i fa les contraccions
corresponents: el Perell, al Perell, del Perell, pel Perell.
Aquesta norma saplica a tots els noms de lloc: pobles, ciutats,
comarques, regions, pasos, etc.
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
En el viatge per lAlbufera, visitrem el Saler, el Palmar i el Perell
Vinars s la capital del Baix Maestrat i lAlcora de lAlcalatn
Arribats al Peneds, parrem a dinar prop del Vendrell
La conca immensa de lAmazones sestn pel Brasil, per tamb
per lEquador, pel Per i per altres pasos
ELS ARTICLES EN NOMS DE LLOC NO ADAPTATS MANTENEN LA FORMA ORIGINAL
Noms sescriuen en majscula els articles de noms de lloc daltres
llenges, si aquests noms no tenen forma prpia en catal i mantenen
la de la llengua original:
Les ciutats marineres de La Lnea de la Concepcin (Espanya),
de Le Havre (Frana) i de La Spezia (Itlia) acolliran congressos de
practicants de vela
En aquests casos es respecten les convencions de la llengua original
quant a contraccions i apostrofacions.
Canet den Berenguer
carrer de na Jordana
L'A8T|0L P8S0hAL TAN8 AN8 N|h0S00LA: en, na
AN8 N|h0S00LA | AN8 00hT8A00|0hS h08NALS: de| Pere|| al Saler
Vivien a La Pobla de Farnals, per shan traslladat a El Puig
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
1
2
GRAMTICA ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
Compareu els noms de lloc de la frase anterior amb aquests:
En el seu discurs a lHavana va invocar els acords del Caire

Ac lHavana i el Caire sn formes prpies del catal dels noms
originals corresponents (La Habana i al-Qhira) i, per tant, segueixen
les regles del catal.
LARTICLE PERSONAL (EN, NA) VA TAMB AMB MINSCULA EN ELS TOPNIMS
Larticle personal (en, na, usat davant noms, cognoms i renoms de persones)
va amb minscula en tots els noms de lloc (municipis o carrers i altres vies):
Ell s de la Font den Carrs i ella, de Llocnou den Fenollet, per
ara viuen a Canet den Berenguer
Larticle personal es mant a Valncia en moltes vies: els carrers den
San, den Llop, de na Jordana o b la carrera den Corts i la
squia de na Rovella
Nhem recollit exemplars al barranc de na Ferreres, a Sant Mateu, i
al barranc de nInsa, a Rossell
Oa| ac|ar|r que fns a una data recent |àrt|c|e persona| (en, na) dels noms de
lloc, sobretot dels municipis, sescrivia habitualment amb lletra majscula,
cosa que pot produ|r a|guna d|screpnc|a de formes, fns | tot amb |es ofc|a|s.
ARTICLE SALAT (ES, SA, ETC.) SEGUEIX LES MATEIXES REGLES GENERALS
PER A NOMS DE LLOC QUE LARTICLE GENERAL
Larticle anomenat salat (es, sa, es, ses) es comporta igual que
larticle general (el, la, els, les) quant a la minscula i les contraccions.
Aix, prenent com a exemples es Castell i es Mercadal, municipis de
Menorca, direm:
Anirem des Mercadal as Castell i passejarem pes Castell /|s a
lhora de dinar
Ms exemples:
As Mercadal, vam recrrer larenal de sOlla, la pennsula de
sAlbufera i el puig de sa Mola
Anar de sa Pobla a ses Salines ens va costar ms de tres hores
espec|a||tzat
3
4
159
160
1
10
BAIX - DAVALL - SOTA
BAIX, SENSE COMPLEMENTACI
Baix s un adverbi (p. 223) que soposa a dalt i a alt. Expressa una
posici o situaci en termes absoluts, sense referncia a cap altre
punt. Baix sutilitza tot sol: no pot anar seguit de cap complementaci
(baix de larbre, baix la pluja).
Puja tu all dalt, que jo tesperar baix
Vam recrrer la comarca sencera de dalt a baix
Mentre que les guiles planen molt alt, les orenetes volen baix,
arran de terra
Descansava baix (de} larbre
Descansava davall (de) / sota larbre
El pas va caure baix / davall la dictadura
El pas va caure sota la dictadura
Viu ac

baix / al carrer de baix
Lavi volava ba|x
0S0S F|S|0S | F|608ATS
0S0S F|S|0S h0NS
DAVALL / SOTA
DAVALL
SOTA
BAIX
P8 A |h0|0A8 'h 0h h|VLL |hF8|08'
QUAN NO VA SEGUIT DE CAP COMPLEMENT
QUAN VA SEGUIT DE COMPLEMENT
161
DAVALL / SOTA

+ COMPLEMENTACI

Per a indicar que alguna cosa es troba en un nivell inferior respecte
a una altra susa davall o sota. En termes gramaticals, sota i davall
sn preposicions, s a dir, van seguides de noms que actuen com a
complements (davall larbre, sota la pluja). Contrriament, baix s un
adverbi, sense cap complementaci.
A les plantes superiors no havien trobat ning, per a la de baix hi
havia supervivents davall les runes
Da||, |a c||ada /e|a e|s ||||s. Baix, la cambrera parava taula sota la
mirada atenta de la senyora
SOTA: 0S0S F|S|0S | F|608ATS,

DAVALL,

0S0S h0NS F|S|0S
Sota |nd|ca tant s|tuac|o rea| com fgurada |, per tant, pot ut|||tzar-se
en tots els contexts. Davall expressa noms situaci fsica real i no
pot usar-se en sent|t fgurat.
Davall/Sota la pedra samagaven uns cucs repugnants
|e| / .a| ||ooa| |es c|a0s davall/sota uns papersa lescriptori
per
El tutor la mantenia sota el seu poder absolut
El tutor la mantenia baix/davall el seu poder absolut
Sota Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
Baix/Davall Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
Actuaven sota les ordres del comandant en cap
Actuaven baix/davall les ordres del comandant en cap
DAVALL DE = DAVALL
Davall pot utilitzar-se amb de o sense, indistintament.
Davall de / Davall la teulada de plstic la calor encara ofegava ms
GRAMTICA BAIX - DAVALL - SOTA
2
3
4
162
11
CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
CAP I CAP DE
Cap de + s0bstaot|0 s|og0|ar
cap + s0bstaot|0 s|og0|ar

En la llengua colloquial de diversos parlars valencians sutilitza la forma
cap de + substantiu singular (cap de jaqueta, cap de jersei) en comptes
del normatiu cap + substantiu singular: cap jaqueta, cap jersei.
No em va b cap de jaqueta ni cap de jersei dels que mhan tret
No em va b cap jaqueta ni cap jersei dels que mhan tret

s de cap semb|aot a a|g0o -a
Pot ser til recordar que, per a les condicions en qu pot anar seguit
per de, cap es comporta com algun. Es diu alguna jaqueta" o algun
jersei, igual que es diu cap jaqueta o cap jersei. Ara b, no es diu
alguna de jaqueta ni algun de jersei, de la mateixa manera que cal
evitar cap de jaqueta i cap de jersei.
Per s que sn vlides frases com

A|gunes de les jaquetes estan rebaixades
S que men compraria a|gun, de jersei
1
1.2
1.1
No conec cap pob|e tan acollidor com aquell
No conec cap de poble tan acollidor com aquell
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t gens de/d
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t cap
CAP + SUBSTANTIU SINGULAR CAP DE + SUBSTANTIU SINGULAR
CAP + SUBSTANTIU NO COMPTABLE GENS DE + SUBSTANTIU NO COMPTABLE
163
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
igual com ho sn
Cap de les jaquetes no est rebaixada
No men compraria cap, de jersei
CAP + SUBSTANTIUS COMPTABLES; GENS DE + NO COMPTABLES
Cap va amb substantius comptables ( p. 232), com ara cap ampo-
lla, cap sac, mentre que gens (de) va amb substantius no comptables
(p. 232), com gens de vi, gens de farina o gens dimportncia.
Cal evitar, per tant, ls de cap amb substantius no comptables, que es
dna sobretot amb noms que indiquen entitats abstractes: respecte,
importncia, necessitat, estima, grcia, inters, vergonya, etc.
Aix que dius no t cap inters / cap grcia / cap importncia
Aix que dius no t gens d'inters / gens de grcia / gens dimportncia
Actuaven sense cap respecte pels seus superiors
Actuaven sense gens de respecte pels seus superiors
No fa cap falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No fa gens de falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No sents curiositat pel seu passat? Cap!
No sents curiositat pel seu passat? Gens!
La mateixa norma s aplicable a substantius no comptables, encara
que tinguen forma en plural, com ho sn diners o ganes.
Assegura que no ha desviat cap diners al seu partit
Assegura que no ha desviat gens de diners al seu partit
Ho feien a contracor i sense cap ganes
Ho feien a contracor i sense gens de ganes
CAP EN FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS
En frases condicionals o interrogatives, cap pot assumir el valor de algun -a.
The deixat sis tovalloles, per si en vols cap ms, mho dius
Que si en vull cap ms? Nhi ha per a donar i vendre!
3
2
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
En aquest sentit, cap es comporta de manera similar a altres mots de
carcter negatiu, com gens, res i enlloc. Per a ms informaci, vegeu
|es ftxes Algo, punt 3 (p. 35) i Gens - res, punt 4 (p. 119) i Enlloc - en
lloc, punt 1 (p. 175).
CAP, PREFERNCIA DS SOBRE NINGUN -A
En registres formals i escrits susa cap amb preferncia sobre |||0| -a.
4
164
165
12
CAP - CAP A, FINS - FINS A
0S 6h8AL: CAP A, FINS A
Cap a i /|s a funcionen generalment com a preposicions compostes,
amb dues preposicions simples combinades: cap o /|s + a: cap a
ponent, cap a la mar, cap a Vinars; /|s a| fna|", /|s a la
platja, /|s a Dnia, /|s a la matinada.
Els revoltats es retiraren cap a linterior i no pararen ns a Bocairent
Diuen que vindran cap a les nou, per de segur que no arriben
ns a les onze
|em a|a|... cao ac|, cao a||a, /|s ac|, /|s a||a, cao am0||, /|s a.a||
F||s a|a, /|s dema, /|s semo|e
Baixarem cap aquesta vall i no pararem ns aquell bosc
Fins aquell dia shavia mantingut en un segon pla
CAP / FINS + DEMOSTRATIU: AQUEST, AQUEIX, AQUELL
CAP / FINS + ADVERBI: 0AP A0|, FINS ALL, CAP AMUNT, FINS MS AVALL, ETC.
A MS, SUSA FINS (SENSE A) EN LES EXPRESSIONS
FINS QUE...
FINS QUAN...
No descansar ns que ho haur acabat
Fins quan abusars de la nostra pacincia?
FINS FA... Fins fa poc fumar a laula era una cosa normal
CAP A I FINS A PERDEN LA A + ADVERBI O DEMOSTRATIU
1
166
2
GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A
SENSE A: CAP, FINS + ADVERBIS O DEMOSTRATIUS
Hi ha uns pocs casos en qu cap i /|s no van seguits duna a; en
concret, quan duen a continuaci:
adverbis: cao ac|, /|s a||a
demostratius: cap aquella muntanya, /|s aq0es| mome||
Cap / hos + adverb|

Generalment es tracta d'adverbis de temps i lloc, com ara ac, aqu,
all, all, amunt, avall; ahir, avui, dem, ara, sempre, quan, etc.
Anava nervis cap ac i cap all
Arribrem ns all dalt i tornrem a la vall
Fins dem!
Fins quan haur desperar la vostra resposta?
Cap / hos + demostrat|0s (ag0est, ag0e|x, ag0e||)
E| .o|ca |a es|a| escoo||| /ames ns aquest mat
Van girar la vista cap aquella /|es||a q0e s'oo||a
FINS QUE, FINS FA...
Als casos recollits en el punt anterior en qu no susa a desprs de
/|s, cal afegir-hi les expressions /|s q0e, /|s /a i /|s + preposicions
diferents de a:
Us ho repetir mil vegades ns que em feu cas
Fins fa quatre dies era normal viure aix
E| |||o0|a| |o exam||a|a |'aoe||ac|o /|s dac a quinze dies

Per a una explicaci ms detallada de /|s q0e, vegeu |a ftxa Cai-
guda de preposici davant que (conjunci), p. 37.
FINS DILLUNS/DIMARTS (= ... QUE VE, PASSAT)
En lexpressi UZ+ dia de la setmana (fns d|||uns", "fns d|marts",
...) susa /|s (sense la preposici a) quan aquest d|||0|s/d|ma||s...
2.1
2.2
3
4
mitj
167
equival a dilluns/dimarts... que ve o passat. Aix s aix perqu
en aquest cas dilluns, dimarts, etc. es comporten realment com a
adverbis: igual que si hom digus 'fns dem" o 'fns ah|r":

Fins dem!
Fins dem, no: ns divendres| Dema |o .||c.
Fins dimarts, s a dir, UZHOPY, vaig estar malalt al llit
Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot el punt 4, p. 213.
FINS AL + DILLUNS/DIMARTS... (AMB DATA ESPECIFICADA)
Es diu /|s al + dia de la setmana (amb preposici a i article determinat)
en tots els altres usos, s a dir, quan dilluns/dimarts... no equival a
dilluns/dimarts... que ve o passat sin que el dia de la setmana t
una espec|fcac|o concreta, be amb |nd|cac|o de |a data per m|tj de|
dia del mes o per altres referncies.
Estarem a Eivissa ns a| dilluns 21
No tornareu ns a| dilluns 21 de mar?
Tenim vacances ns a| dimarts posterior a Sant Josep
No cobrem ns a| darrer dijous del mes
Per a ms informaci, vegeu |a ftxa Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot els punts 3 i 4, p. 212 i 213.
FINS QUAN EQUIVAL A FINS I TOT
Es diu /|s, tot sol, i no /|s a, quan equival a /|s | |o|, ... | |o|, ||c|0s.
T una honestedat que li reconeixen ns els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen ns | tot els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen els seus detractors | tot
s tan verins que ns malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que ns | tot malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que malparla | tot dels qui lajuden
5
6
mitj
Fins la comissria europea ha assistit a lacte
Fins | tot la comissria europea ha assistit a lacte
La comissria europea | tot ha assistit a lacte
DES DE... FINS A...
Fins a, com a |nd|cac|o de| ||m|t fna| dùna extens|o tant en e| temps
com en lespai, t com a correlat inicial des de i no de (igual com de
te com a corre|at fna| a):

des de ... UZH(o de... a)
Vam anar a peu des de Sant Mateu ns a Ulldecona
Vam anar a peu de Sant Mateu ns a Ulldecona
Vam anar a peu des de Sant Mateu a Ulldecona
Hem estat de viatge des del 15 ns a| 29 de juny
Hem estat de viatge del 15 ns al 29 de juny
Hem estat de viatge des del 15 al 29 de juny
FINS A + INFINITIU
Segu|da d`|nfn|t|u, ca| ut|||tzar sempre |a forma /|s a:
No han parat ns a aconseguir all que volien
7
8
mitj
168
169
13
COM - COM QUE
COM = '0 LA NAh8A 00'
Com, tot sol, indica manera i s substituible per de la manera que,
tal com.
Com mhan tractat aquests energmens no mhavien tractat mai!
COM QUE = 'V|ST 00'
En la llengua escrita i els registres formals susa com que (i no com
tot sol) per a indicar causa. Lexpressi com que equival a vist que,
ja que o ats que.
Com mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
Com que mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
2
Com plou ara no havia vist ploure mai
COM |h0|0A NAh8A = 'TAL 00N', '0 LA NAh8A 00'
1
Com que plou, em posar un impermeable
Com plou, em posar un impermeable
COM QUE |h0|0A 0A0SA = 'V|ST 00'
170
14
COM MS..., MS...;
COM MENYS..., MS...
Lexpressi de dues accions que indiquen un augment o una
disminuci correlatius es fa amb com mes... mes... o com mes...
me|,s... i totes les altres combinacions possibles de ms i menys.
Sn incorrectes les expressions amb quant (quant mes..., mes...,
quant me|,s,... me|,s..., etc.) i amb contra (contra mes/me|,s...,
mes/me|,s..., etc.), calc del castell, i tamb la frmula amb quan
(quan mes/me|,s.., mes/me|,s...), que s una mala interpretaci de
quant deguda a la proximitat fontica.

Quants ms serem, ms riurem
Quant ms serem, ms riurem
Quan ms serem, ms riurem
Contra ms serem, ms riurem
Com ms serem, ms riurem
Quant ms el coneixes, menys |e'| |e/es
Com ms el coneixes, menys |e'| |e/es
Hi ha qui, quant menys entn duna qesti, ms alegrement en parla
Hi ha qui, com menys entn duna qesti, ms alegrement en parla

Quant menys li ho recordeu, menys patir
Com menys li ho recordeu, menys patir
Com ms vell em faig, ms magrada el sof
Quant ms vell em faig, ms magrada el sof
Com menys fumes, ms b/millor et sentirs
Quant menys fumes, ms b/millor et sentirs
COM
MS
MENYS
MS
MENYS
...,
171
15
COMSI CONDICIONAL
COM + S08J0hT|0 = SI (CONDICIONAL) + INDICATIU
Com, quan es usat amb e| s|gn|fcat de 's|` cond|c|ona| (| sov|nt
introduint una amenaa o conseqncia negativa), s un calc del
castell. Cal dir si, en cas que, posat que + verb en indicatiu:
Com en digueu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
Si en dieu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
Com no faa un gran esfor, no s com aprovar el curs
Si no fa un gran esfor, no s com aprovar el curs
COM + SUBJUNTIU = SI CONDICIONAL + INDICATIU
Com vingueu amb excuses, prepareu-vos
Si ven|u amb excuses, prepareu-vos
1
172
16
DE 05-050;0<EN CAS DE
La construcci de + |nfn|t|u, quan s|gn|fca 'en cas de...`, es
incorrecta. Cal usar en cas de, o b si o posat que + verb en forma
personal (p. 248) o expressions similars.
D'haver-ho sabut, no hauria vingut
En cas dhaver-ho sabut, ho hauria vingut
Si ho hagus sabut, no hauria vingut
Posat que ho hagus sabut, no hauria vingut
De conrmar-se, seria una notcia bomba
En cas de conrmar-se, seria una notcia bomba
DE + INFINITIU = EN CAS DE + INFINITIU
173
17
DEGUT A
DEGUT A S CORRECTE SI DEGUT CONCORDA AMB UN SUBSTANTIU
Lexpressi degut a noms s correcta si degut funciona com
a participi ( p. 240) i fa referncia a un substantiu amb el qual
concorda en gnere i nombre.
El nostre xit s degut a la qualitat dels productes [xit degut]
T un efecte tranquillitzador degut a la valeriana [efecte degut]

Observeu que, si passem els substantius xit i efecte al plural, degut
tamb canvia de nombre a deguts en tots dos casos, perqu sn
participis que concorden amb els substantius corresponents.
Els nostres xits sn deguts a la qualitat dels productes [xits
deguts]
T efectes tranquillitzadors deguts a la valeriana [efectes
deguts]
DEGUT A, INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Degut a s incorrecte quan susa com a locuci invariable, sense
concordana, i s substituble per a causa de, amb motiu de, per.
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers degut a les fortes ventades
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers a causa de / amb mo-
tiu de / per les fortes ventades
Degut als incidents, el partit sha ajornat
A causa dels incidents, el partit sha ajornat
DEGUT A S INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Shan susps tots els vols degut a la boira
Shan susps tots els vols a causa de la boira
1
2
174
18
EN BASE A
En base a s una expressi que cal substituir per segons, dacord
amb, seguint, a partir de, partint de, tenint en compte, etc. Amb el
mot base, lexpressi equivalent i correcta s sobre la base de (sobre
la base que si segueix una oraci):
El govern gestionar els recursos hdrics en base a informes tcnics
El govern gestionar els recursos hdrics d'acord amb / tenint en
compte / segons / segu|nt informes tcnics
Sn conclusions extretes en base a les dades acumulades durant anys
Sn conclusions extretes a partir de / sobre la base de les dades
acumulades durant anys
Proposem un enfocament en base a les poltiques de mercat
Proposem un enfocament a partir de / sobre |a base de / segu|nt
les poltiques de mercat
El tribunal li ha donat la ra en base a que no es pot violar la pre-
sumpci dinnocncia
El tribunal li ha donat la ra sobre |a base que / ten|nt en compte
que no es pot violar la presumpci dinnocncia
EN BASE A
SEGONS / DACORD AMB / SOBRE LA BASE DE / A PARTIR DE / TENINT EN COMPTE
Els guanys es repartiran en base a les aportacions
Els guanys es repartiran segons / d'acord amb les aportacions
175
19
ENLLOC - EN LLOC
Enlloc, escrit junt, i en lloc, separat, tenen s|gn|fcats d|ferents.
ENLLOC = 'h 0AP LL00'
Enlloc vol dir en cap lloc, en cap banda.

Han mirat pertot arreu per no lhan trobat en||oc del mn
Si continuem aix, sense noves idees, no anirem en||oc
Centrals nuclears? En||oc!, aix ha tancat el seu discurs
En frases interrogatives o condicionals enlloc pot assum|r un s|gn|fcat
equivalent a en algun lloc:
Has vist en||oc cap paisatge ms impressionant?
Si trobeu en||oc una casa vora la mar, compreu-la
EN LLOC DE = 'h 00NPT 0'
En lloc va seguit de la preposici de i s intercanviable amb les
expressions en compte de o en comptes de.
A la nit podrem fer peix en ||oc de carn
En ||oc de perdre el temps al sof, ajudam a netejar
ENLLOC SOL ANAR SOL; EN LLOC VA SEGUIT PER DE
Observeu que enlloc sol anar quasi sempre sol (tret dexpressions
com enlloc del mn i similars), mentre que en lloc exigeix sempre la
preposici de amb un complement: en lloc de (+ alguna cosa o alg).
No trobareu en||oc coques millors que les del forn del Sol
En ||oc de queixar-te, ja podries actuar
ENLLOC = EN LLOC (DE)
ENLLOC = EN CAP LLOC, EN CAP BANDA
EN LLOC DE = EN COMPTE(S) DE
2
3
1
176
20
INFINITIU DISCURSIU -
VERB EN FORMA PERSONAL
VERB EN FORMA PERSONAL I NO EN INFINITIU A LINICI O FINAL DE DISCURS
s incorrecte ls de linfnitiu (p. 238), situat generalment a linici o
a| fna| dùn par|ament, que so| anar acompanyat dà|guna express|o
que |nd|ca que sènceta o es tanca e| d|scurs. Aquest |nfn|t|u ha
danar introdut per algun verb en forma personal (p. 248):
Per comenar, agra|r als presents lassistncia
Per comenar, vo|em agra|r / agram als presents lassistncia
Finalment, dir que estic molt satisfeta del ress del llibre
Finalment, cal dir / he de d|r / d|r que estic molt satisfeta del
ress del llibre
I, en el darrer minut del programa, noms desitjar-los bona nit!
I, en el darrer minut del programa, noms ens resta desitjar-los /
els des|tgem bona nit!
Per comenar, agra|r-los lassistncia
Per comenar, ca| agra|r-los / hem d'agra|r-los / els agram lassistncia
Dir, /|a|me||, q0e como|em amo |o|s .osa|||es oe| a aq0es| o|o|ec|e
Cal dir / He de dir / D|r, /|a|me||, q0e como|em amo |o|s .osa|||es oe|
a aquest projecte
LINFINITIU DISCURSIU (INICIAL O FINAL DUN PARLAMENT)
HA DANAR EN FORMA PERSONAL
177
21
LI I ELS SOBRERS PER REPETICI
DEL DESTINATARI
LI I ELS 800h0AhTS: 0AL V|TA8-L0S
Cal evitar la repetici redundant (dita pleonasme) de li o els quan ja
sexpressa el destinatari a continuaci.
Li vaig exigir al meu ajudant que all torns a passar
Vaig exigir al meu ajudant que all no torns a passar

Els vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
Vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
LI, ELS: 8PT|0|0 0 0ST|hATA8| 00880TA 00Ah L 0STA00N
S que es pot repetir el pronom si el destinatari ocupa el primer lloc
de |òrac|o, a f de destacar-|o com a centre dàtenc|o. A|eshores, e|
complement avanat i destacat va separat de la resta de loraci per
una coma.
Al meu ajudant, li vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament al meu ajudant]
Als meus ajudants, els vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament als meus ajudants]
Li hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Els hem comunicat als pacients els resultats de les proves
Hem comunicat als pacients els resultats de les proves
CAL EVITAR LI I ELS QUAN JA EXPRESSEM EL DESTINATARI
2
1
178
22
MALGRAT - MALGRAT QUE
MALGRAT = 'A PSA8 0'
Malgrat vol dir a pesar de, tot i. Aix, malgrat la pluja o malgrat
ploure equivalen a a pesar de la pluja, a pesar de ploure o tot i
la pluja o tot i ploure, respectivament.
Malgrat, com a pesar de, va segu|t dùn substant|u, dùn |nfn|t|u o
dun pronom:
Ma|grat loposici dels pares, es cas amb un jove de famlia humil
Ma|grat no saber on parvem, continurem caminant cap avall
Tenim encara deutes, per, ma|grat tot, lempresa va endavant
El projecte ha reeixit ma|grat ell, que ens ha amargat la vida
MALGRAT QUE = 'A PSA8 00'
Quan porta un verb en forma personal ( p. 248), malgrat va
necessriament seguit per la conjunci que, igual que les expressions
equivalents a pesar que i tot i que. Aix, per exemple, es diu Malgrat
que plovia,... i no Malgrat plovia,..., de la mateixa manera que es diu
A pesar que plovia, ... i Tot i que plovia,... amb la conjunci que:
Ma|grat plovia, vam jugar el partit
Ma|grat que plovia, vam jugar el partit

No saprima, ma|grat fa rgim
No saprima, ma|grat que fa rgim

Malgrat (que) s equivalent al francs malgr (que) i a litali malgrado (che).
Ma|grat la pluja, jugarem el partit
Ma|grat ploure, jugarem el partit
Ma|grat que plou, jugarem el partit
Ma|grat __ plou, jugarem el partit
espec|a||tzat
MALGRAT = A PESAR DE
MALGRAT QUE = A PESAR QUE
178
1
2
179
23
ELL MATEIXA, ARA MATEIXA
En el valenci colloquial susa mateixa com a forma invariable
darrere dels pronoms personals (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells
+ mateixa), de substantius els capellans mateixa, de noms propis
MATEIX -A
/'|o |a co|/|ma| ell mateixa
Sens ha tornat contra nosa|tres mate|xa
E|s test|mon|s mate|xa ho reconeixen
Joan Fuster mate|xa li dedic uns versos
Dem mate|xa comena lestiu
Ens ha saludat la prpia presidenta
E| prop| Eisenhower dirigia loperaci
|a| |de|||/ca| e| frmac administrat i els efectes del mateix
|a| |de|||/ca| e| frmac administrat i els efectes daquest
|a| |de|||/ca| e| frmac administrat i els seus efectes
Abordem laJYPZPUHUJLYH i les conclusions que podem extraure de |a mate|xa
Abordem la JYPZPUHUJLYH i les conclusions que en podem extraure
Alg ha citat els anabolitzants i ara em referir amb precisi a|s mate|xos
Alg ha citat els anabolitzants i ara mh| referir amb precisi
/'|o |a co|/|ma| ell mate|x
Sens ha tornat contra nosa|tres mate|xos
E|s test|mon|s mate|xos ho reconeixen
Joan Fuster mate|x li dedic uns versos
Dem mate|x comena lestiu
Ens ha saludat la presidenta mate|xa
Eisenhower mate|x dirigia loperaci
...+ MATEIXA (INVARIABLE) ... + MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES
EL PROPI... = L ... MATEIX
JO, TU, ELL... / JOAN / AHIR...
SUBSTANTIU... DEL MATEIX, AL MATEIX = SUBSTANTIU ...+ DAQUEST, A AQUEST (O EN I HI)
1
180
GRAMTICA MATEIX -A
"Robert mateixa" i dadverbis (ahir, dem, ac, all + mateixa), per a
|nd|car emfas| en |è|ement anter|or: 'prec|sament + ...`, 'fns | tot...`.
En la llengua formal cal fer concordar mateix amb el carcter singular
o plural, mascul o femen i, en el cas dels adverbis, que no tenen
gnere, en mascul singular.
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mate|xa
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mate|x
Ells mate|xa han vingut a disculpar-se
Ells mate|xos han vingut a disculpar-se

En la protesta eren els capellans mate|xa els qui duien la pancarta
En la protesta eren els cape||ans mate|xos els qui duien la pancarta
s increble, per Robert mate|xa no sabia res del projecte
s increble, per Robert mate|x no sabia res del projecte
La vaig trobar ah|r mate|xa a la porta de Correus
La vaig trobar ah|r mate|x a la porta de Correus
PROPI I MATEIX
El propi...: e| ... mateix
Les expressions e| o|oo|..., |a o|oo|a... + substantiu sn calcs del
castell en frases en qu sn usades per a marcar amb mfasi que
s precisament aquest o aquesta, o aquest o aquesta personalment.
Aix, en la frase
El prop| novellista em va dedicar el llibre
el propi vo| d|r 'e| ... mate|x`, 'prec|sament...`; 'e|... en persona`, 'fns
i tot...: El novellista mateix em va dedicar el llibre, Precisament el
novellista..., El novellista en persona.... Utilitzat amb aquest valor,
mateix -a va preferentment darrere del nom, que s la posici que ocupa
amb pronoms i adverbis (tu mateix, aix mateix, all mateix, ahir mateix).
2
2.1
181
GRAMTICA MATEIX -A
El prop| acusat ha reconegut la premeditaci
Lacusat mate|x ha reconegut la premeditaci
Va baixar a saludar-nos la prpia presidenta
Va baixar a saludar-nos la presidenta mate|xa
El prop| Kennedy digu en alemany: Jo sc berlins
Kennedy mate|x digu en alemany: Jo sc berlins
Els prop|s impulsors de la reforma ara shi manifesten en contra
Els impulsors mate|xos de la reforma ara shi manifesten en contra
El propi, 0s correcte eo seot|t possess|0
L's no adms de propi que hem explicat en l'apartat 2.1 no sha de
confondre amb |ùs correcte: quan s|gn|fca prop|etat o possess|o | vo| d|r
que s meu/teu/seu... i no daltri. Per aix, molt sovint, aquest propi va
acompanyat dun possessiu.
Ho he vist amb els meus prop|s ulls
s un goig treballar el fang amb les (nostres) prpies mans
El tracta com si fos el (seu) prop| /||
Aix puc explicar-ho per experincia prpia
EL MATEIX USAT PER A EVITAR REPETIR UN NOM
s incorrecte usar el mateix, la mateixa, etc. com a referncia per a
evitar repetir un nom esmentat abans. La frmula ms freqent en
qu apareix aquest s defectus s del mateix (de la mateixa, dels
mateixos, etc.), casos en qu la soluci ms simple s dir daquest o
daquell o recrrer al possessiu corresponent.

Els fraus denunciats i els imports de|s mate|xos /0|e| e| |'||/o|me
Els fraus denunciats i els imports daquests /0|e| e| |'||/o|me

Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels estralls de |es mate|xes
Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels seus estralls
Segons els casos, tamb podem recrrer als pronoms personals (el,
la, els...) i a en i hi.
3
2.2
182
GRAMTICA MATEIX -A
Lobra de Liz S|s|oo e| me|a.e||a | |o .a oa|a| /|s a co|e|xe| oe|so|a|-
ment |a mate|xa
|'oo|a de ||z S|s|oo e| me|a.e||a | |o .a oa|a| /|s a co|e|xe|-la personalment
Tot i disposar dels millors mitjans, havia tret un rendiment escs dels
mate|xos
Tot i disposar dels millors mitjans, nhavia tret un rendiment escs

Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar a |a mate|xa
Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar-h|
Per a ms informaci sobre ls dels pronoms en i hi, vegeu |es ftxes
corresponents: En (pronom), p. 50 i Hi (pronom), p. 61.
COMPLEMENTS DE LLOC, TEMPS O MANERA AMB MATEIX/MATEIXA
S0bstaot|0 determ|oat + mateix/mateixa
Ouan s|gn|fca 'prec|sament`, pot usar-se mateix indistintament amb
concordana o sense concordana en les determinacions de lloc,
temps o manera que contenen un article o demostratiu.
A la vora mate|x/mate|xa de la mar trobrem un dof mort
Ens hem topat a lentrada mate|x/mate|xa de |'ed|/c|
Ja se suscit una objecci en els preliminars mate|x/mate|xos
Aquesta setmana mate|x/mate|xa hem acabat les obres
ADVERBI O SUBSTANTIU INDETERMINAT + MATEIX
Mateix es |nvar|ab|e amb e| s|gn|fcat de 'prec|sament` comb|nat amb
adverbis (ahir, dem, ac, all, etc.) o locucions adverbials de lloc,
temps i manera (a casa, a mitjanit, de soca-rel) en qu el substantiu
no porta cap article ni demostratiu.
No ho retardarem ja ms: ho farem dem mate|x i ac mate|x
A mitjanit mate|x els llops comenaren a udolar
Feia de traductora i, aix, treballava a casa mate|x
El vent havia escampat arbres arrancats de soca-rel mate|x
De bestreta mateix, ja li havia pagat el 50%
espec|a||tzat
4
4.1
4.2
182
183
24
MENTRE MENTRE QUE
MENTRE = SIMULTANETAT
Mentre indica la simultanetat de dues accions. Es pot substituir per
durant el temps que:
[1a] Mentre jugues als escacs, el mn exterior desapareix
[1b] El govern va governar per decret mentre el parlament anava
tombant-li les lleis
MENTRE QUE = CONTRAPOSICI
Mentre que destaca la contraposici de dos fets, simultanis o no.
Compareu amb les frases anteriors:
[2a] Mentre que tu jugues als escacs, jo mhe dencarregar de les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, mentre que un decret, no
La contraposici que expressa mentre que s equivalent a una frase
en qu per o en canvi encapalen la segona part de la contraposici:
[2a] Tu jugues als escacs, per / en canvi, jo mhe dencarregar de
les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, per / en canvi, un decret, no
S ABUSIU DE MENTRE I MENTRE QUE PER A CONNECTAR FETS NO SIMUL-
TANIS NI CONTRAPOSATS
Sha devitar ls de mentre i mentre que si no hi ha, respectivament,
simultanetat o contraposici reals. De vegades mentre i mentre que
sùt|||tzen de manera abus|va a f de mostrar connectats dos fets
successius que poden unir-se amb i, o amb daltra banda, pel seu
Mentre hi ha vida, hi ha esperana
MENTRE

= ACCIONS SIMULTNIES
MENTRE QUE = FETS CONTRAPOSATS
Mentre que alguns viuen molt b, altres no tenen ni esperana
1
2
3
GRAMTICA MENTRE MENTRE QUE
costat, etc. o altres frmules distributives o que expressen addici.
Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers, mentre
(que) al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat
Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers i / |, d'a|tra
banda, / |, a ms, al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat

184
185
25
MENTRE - MENTRESTANT
MENTRE + ORACI
Mentre va sempre seguit duna oraci amb un verb en forma per-
sonal (p. 248). s substituble per durant el temps que:
Mentre plovia, m||a.em des/c|osos oe| |a /|es||a
Qu feies tu mentre tots treballvem?
MENTRESTANT = 'h L'hT8TAhT'
Mentrestant s un mot independent, que no va seguit per res ms;
de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge
oral. s substituble per en lentretant o durant el temps en qesti.
Compareu amb les frases anteriors:
||o.|a | o|o.|a. Mentrestant, m||a.em des/c|osos oe| |a /|es||a
7o|s es|a.em ||eoa||a||. | |0, q0e /e|es mentrestant?
El tren no arribava i, mentre, cadasc es distreia com podia
El tren no arribava i, mentrestant, cadasc es distreia com podia
Mentre arriba el tren, llegir el diari
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegir el diari
MENTRE = MENTRESTANT
MENTRE + ORACI
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
1
2
186
26
MS B
=
MS AVIAT
MS B = 'N|LL08'
Ms b no t cap problema com a suma de ms + b i en aquest
sentit s equivalent a millor en la major part dels casos.
Tenia mal de queixal, per ja estic ms b
Tradueix ms b de litali que a litali
MS B = MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST)
No s correcte usar la locuci ms b en comptes de ms aviat (o
ms anes, ms ana, ms prompte o ms tost}, quan s|gn|fca:
'0|t amb ms prec|s|'
na correcc|o a una afrmac|o anter|or o una aprec|ac|o mes ajustada,
equivalent a per dir-ho millor o d|| amo mes o|ec|s|o.
Treballa com a porter o, ms b, com a recepcionista
Treballa com a porter o ms av|at, com a recepcionista
No diria que fos un revolucionari; era ms b un socialdemcrata moderat
No diria que fos un revolucionari; era ms tost un socialdemcrata moderat
Dius que plour? Ms b estar ras
Dius que plour? Ms anes estar ras
'Ns g0e cap a|tra cosa'

Una preferncia, equivalent a ms que cap altra cosa, preferentment:
Un entrep per a dinar? Ms b em menjaria un bon arrosset!
Un entrep per a dinar? Ms prompte em menjaria un bon arrosset!
Blau cel? Ms av|at diria que s turquesa
Voleu marisc? Ms anes ens farem una bona graellada!
NS 8 = NS AV|AT
MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) =
'P8 0|8-h0 AN8 NS P80|S|0', 'NS 00 0AP ALT8A 00SA'
2.2
186
2.1
1
2
espec|a||tzat
MS ANA, MS TOST, ETIMOLOGIES I EQUIVALENTS EN ALTRES LLENGES
La forma ms anes tamb presenta la variant ms ana.
Ms tost s prpia dmbits molt formals o literaris.
Les formes ms aviat, ms anes (o ms ana), ms prompte i ms
tost es construeixen amb mots que indiquen all que hom prefereix
abans (literalment ms immediatament) que cap altra cosa i
provenen dexpressions com
Ms av|at/prompte em menjaria un arrs (que no una sopa / que
cap altra cosa)
= Abans em menjaria un arrs (que no una sopa / que cap altra cosa)
Aquestes locucions sn anlogues al francs plutt (< plus + tt,
evoluci de tost), a litali piuttosto (pi + tosto) i a langls sooner
(soon-er ms aviat).
Ms anes o ms ana conserven e| s|gn|fcat ant|c de| mot ana,
aviat, prompte.
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3
GRAMTICA MS B
=
MS AVIAT
187
188
27
ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU
I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
ORDRES I INSTRUCCIONS, EN IMPERATIU, NO EN INFINITIU
Quan es donen ordres o instruccions (i sobretot adreades a un
pblic genric), cal usar el temps verbal dimperatiu i, en general,
en |a segona persona de| p|ura|. |ùs de |`|nfn|t|u amb aquest va|or
s incorrecte.
Estireu [en una porta] Estirar [en una porta]
Trenqueu en cas dincendi Trencar en cas dincendi
No fumeu No fumar
No parleu amb el conductor No parlar amb el conductor
Indiqueu la vostra adrea Indicar la seua adrea
Per a les instruccions generals (dels rtols, per exemple) susa
igualment la segona persona del plural, aix com tamb en uns
exercicis o propostes dactivitat, en recomanacions de lectura o
remissions, etc.

De|xeu els llibres als prestatges
Empleneu la sollicitud amb lletra majscula
Responeu |es q0es||o|s se0e||s. ...j
A||eu |es ||co|||es e| aq0es|es eq0ac|o|s. ...j
I, tal com sexposa en el captol set (vegeu |es oa. 113-122, ...j
Per a un estudi minucis de la qesti, consu|teu lobra de Mller (2003o.
Estireu [en una porta] Estirar [en una porta]
Indiqueu les vostres dades Indicar les seues dades
Marqueu la resposta correcta Marcar la resposta correcta
LES ORDRES I INSTRUCCIONS VAN
Com diu Sol (vegeu el seu Recull),... Com d|0 5o|a (veja's el seu Recull),...
EN IMPERATIU I 2a PERSONA PLURAL, NO EN INFINITIU
EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA IMPERSONAL
1
189
GRAMTICA ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
|hST8000|0hS h F08NA A0T|VA | h0 8FLX|VA: VEGEU I NO VEJAS
Oa| ev|tar |es formes refex|ves de| t|pus vejas o vegis, consultes o
consultis, etc. i usar les formes dimperatiu en segona persona del
plural o b expressions introduides pel verb cal.
Una vegada ms, citem Ribes (veja's De botnica i botnics) en
aquest punt
Una vegada ms, citem Ribes (vegeu De botnica i botnics) en
aquest punt
El 1889 en tragu una nova versi (consu|t|'s ledici crtica de Kessler)
El 1889 en tragu una nova versi (consu|teu ledici crtica de Kessler)
Cons|dere's la possibilitat del plagi, com apunten alguns
Ca| cons|derar la possibilitat del plagi, com apunten alguns

2
190
28
PER A QU - PERQU
PER A QU? = 'P8 A 00|hA 00SA?', AN8 00|hA F|hAL|TAT?'
Lexpressi per a qu noms s correcta quan s interrogativa i
equival a per a quina cosa, oe| a q0|| /.

Tantes hores de feina dedicades, per a qu?
Per a qu volen un gabinet de premsa, si no generen notcies?
El tcnic ens explic per a qu serveix un programa dinserci laboral
Noteu que les interrogatives tamb poden ser indirectes, com en el
darrer exemp|e (per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Interrogatives i
exclamatives indirectes (p. 239).
PERQU I NO PER A QU, 00hJ0h0|0 0 F|hAL|TAT = 'A F| 00'
Cal dir perqu i no per a qu ni per a que quan no encapala una
interrogaci sin que s una conjunci que podem substituir per a /
que, per tal que.
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta
Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta

Ens han pressionat per a qu / per a que ens avinguem a pactar
un nou conveni
Ens han pressionat perqu ens avinguem a pactar un nou conveni
Observeu que quan perqu equival a per tal que o a / q0e porta
el verb en subjuntiu, mentre que quan perqu s|gn|fca 'ja que` va
normalment en indicatiu.
Per a qu vols ara un martell si ja hem penjat el quadre?
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta
Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta
PER A QU...? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
PER A QU (O PER A QUE} = A FI QUE = PERQU (+ SUBJUNTIU)
1
2
191
GRAMTICA PER A QU - PERQU
PER A QUE, SEMPRE INCORRECTE
En qualsevol cas, la combinaci per a que sempre s incorrecta: cal
utilitzar o b per a qu ('per a qu|n f`} o be perqu ('a f que`}.
3
192
29
PER QU - PERQU
PER QU? = 'P8 00|h N0T|0'?
Per qu introdueix les preguntes en qu es demana una causa.
Equival a per quina causa?, per quin motiu?
Per qu arribes tan tard?
Explicam per qu arribes tan tard
Noteu que les interrogatives poden ser directes, com en el primer
exemple, o indirectes, com en el segon. Per a ms informaci, vegeu
|a ftxa Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239.
Per a un altre s de per qu, vegeu el punt 3: Per qu = pel qual,
per la qual, etc.
Per qu arribes tan tard?
He arribat tard perqu he perdut lautobs
El motiu / la causa per qu no tho he dit s que no volia fer-te mal
(EXPLICA LA CAUSA) = JA QUE, PER TAL COM
(RELATIU, SOVINT DESPRS DE MOTS COM MOTIU,
CAUSA, RA) = PEL QUAL, PER LA QUAL
PER QU?
PERQU
PER QU
(DEMANA LA CAUSA) = PER QUIN MOTIU?
No ha explicat mai el perqu del seu divorci
(SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA CAUSA
EL PERQU
1
193
GRAMTICA PER QU - PERQU
PERQU = 'JA 00' , 'P8 TAL 00N'
Perqu, escrit tot junt, s la conjunci que introdueix lexplicaci de
la causa. Equival a ja que, per tal com.
He arribat tard perqu he perdut lautobs
Vegeu un altre s de perqu en el punt 4: El perqu (substantiu) =
el motiu, la ra)
PER QU = 'PL 00AL', 'P8 LA 00AL', T0.
Hi ha un altre s, poc habitual, per perfectament possible, de per
qu: com a suma de per + el relatiu qu. Equival a pel qual, per la
qual, pels quals, per les quals.
No veig cap motiu per qu haja de ser com ell diu =
= No veig cap motiu pel qual haja de ser com ell diu
I aquesta s la ra per qu no tho havia confessat encara =
= I aquesta s la ra per la qual no tho havia confessat encara
EL PERQU (S08STAhT|0} = 'L N0T|0', 'LA 8A0'
Perqu pot actuar tamb com a substantiu: (el) perqu, sinnim dels
substantius motiu, ra o causa.
No mheu aclarit el perqu de la vostra enrabiada =
= No mheu aclarit e| mot|u de la vostra enrabiada

Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexpli-
cats els perqus daquesta =
= Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inex-
plicades les causes daquesta
3
4
2
194
30
POTSER (POSSIBLEMENT,
PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
POTSER + INDICATIU
Potser, possiblement, probablement, segurament i altres adverbis
i locucions que expressen possibilitat o probabilitat (tal vegada, tal
volta, per ventura, etc.) van acompanyats d'un verb en indicatiu i no
en subjuntiu, com en castell.
Enguany potser/possiblement far vacances pel juliol
Enguany potser/possiblement faa vacances pel juliol
Probablement a aquestes hores ja ho sap mig mn
Probablement a aquestes hores ja ho spiga mig mn

Segurament s |'esc||o|o| mes ||/0e|| de| se|e XX
Segurament siga |'esc||o|o| mes ||/0e|| de| se|e XX

En determinats casos tamb s possible el condicional, per no el subjuntiu:
Probablement ho haurem dhaver fet com ens havien aconsellat
Probablement ho hagussem dhaver fet com ens havien aconsellat
Notem que igual usat en aquest sentit de possibilitat s un calc
incorrecte del castell:
Igual enguany faig/far vacances pel juliol
Potser/Possiblement enguany far vacances pel juliol
Per a la distinci entre potser i pot ser, vegeu |a ftxa Pot ser - potser (p. 195).
Potser
Possiblement
Probablement
Segurament
plour ploga tota la nit
s siga lopci ms realista
POTSER, POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT
+ INDICATIU + SUBJUNTIU
1
195
31
POT SER - POTSER
POT SER
Pot ser sn dues paraules: la forma verbal pot + linfnitiu (p. 238) ser.
Pot ser ell el qui ho ha fet damagat?
Aix no pot ser. Jo no mho crec!
Podem comprovar que pot ser s correcte si pot, com a verb que s,
admet un canvi de temps verbal a passat o futur: podia ser, pogu
ser, podr ser, etc.
Podia ser ell el qui ho havia fet damagat?
Aix no podia ser. Jo no mho creia!
POTSER
Potser = possiblement
Potser, escrit tot junt perqu s un mot nic, s un adverbi (p. 223)
que vol dir possiblement, qui sap (si):
Potser ho ha fet ell damagat; aix no podem comprovar-ho
Ara neva, per potser parar en un parell dhores

Potser + indicatiu
Potser va seguit de verb en indicatiu i no en subjuntiu, com es veu en
els exemples anteriors, que reprenem:
Pot ser q0e |ae| /0|| oe| |a /|es||a
Aix no pot ser!
Potser |a| /0|| oe| |a /|es||a
Potser s, potser no
= (ELL / ELLA / AIX) POT + SER
POT SER = VERB PODER + VERB SER
POTSER = POSSIBLEMENT
1
2
2.1
2.2
196
GRAMTICA POT SER - POTSER
Potser ho ha fet ell damagat
Potser ho haja fet ell damagat
Ara neva, per potser parar en un parell dhores
Ara neva, per potser pare en un parell dhores
Per a mes |nformac|o, vegeu |a ftxa Potser (possiblement, proba-
blement, segurament) + indicatiu, p. 194.
FRASES MOLT SEMBLANTS AMB POT SER I POTSER
De vegades podem trobar dues frases molt semblants i totes dues
correctes construdes amb pot ser i potser:
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci =
Pot ser que ho haja fet ell
Potser ho ha fet ell
En casos aix, cal recordar que la seqncia pot + ser + que porta
sempre pot i ser separats, perqu sn dues formes verbals, amb
un que introductor de la frase en la qual sexpressa la possibilitat. A
banda, podem fer altres comprovacions: la seqncia pot + ser +
que s reemplaable per s possible que i, a ms, admet un canvi
de temps verbal, com hem vist en el punt 1: podia ser que, podr
ser que. Per altra banda, potser, com a mot nic, s substituble
per possiblement.
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
= s possible que quan menys ho esperem trobem la soluci
Podria ser que quan menys ho esperem trobem la soluci

Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci
= Possiblement quan menys ho esperem trobarem la soluci
Pot ser que ho haja fet ell =
= s possible que ho haja fet ell
Podria ser que ho hagus fet ell
3
GRAMTICA POT SER - POTSER
Potser ho ha fet ell =
= Poss|b|ement ho ha fet ell
POTSER, FORA ACCENTUAL EN LA E
Potser es pronuncia com una sola paraula, amb la fora accentual
noms sobre la e: potsr i no pt sr, en transcr|pc|o fgurada.
FORMES SIMILARS EN FRANCS (PEUT-TRE) I ANGLS (MAYBE)
Potser es s|m||ar en compos|c|o | s|gn|fcat a| frances peut-tre, que
prov de la suma de peut + tre, i a langls maybe (may + be).
espec|a||tzat
4
5
197
198
32
PUES - DONCS - PUIX
PUES, CASTELLANISME INCORRECTE
Pues s un castellanisme incorrecte que t dues solucions ms
comunes: doncs i puix.
Puix no s, com de vegades es creu, la soluci automtica per al
castellanisme pues. De fet, lalternativa correcta en la gran majoria
dels casos sol ser doncs.
PUIX: XP8SS|0 0 0A0SA = 'V|ST 00', 'JA 00'
Puix expressa una causa | te e| mate|x s|gn|fcat que vist que, ja que.
Puix correspon a un nivell dexpressi bastant formal i es recomana
dutilitzar-lo seguit de la conjunci que.
Pu|x que la qesti ja sha resolt en sentncies anteriors, aquest
tribunal aplica la doctrina establerta
Cal prendre mesures drstiques, pu|x que la situaci s insostenible
a) conseqnc|a:
Tens son? Doncs al llit!
b) represa de discurs:
7o||em a| |ema. De|em, doncs, q0e...
c) reserva a |a frase anter|or:
Crec que suspendr Doncs ella creu que traur una bona nota
Hem pres mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible
DONCS INDICA CONSEQNCIA O CONNEXI AMB EL DISCURS ANTERIOR
PUIX (QUE) INDICA CAUSA = JA QUE, VIST QUE
PUES S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS BSIQUES
1
2
199
GRAMTICA PUES - DONCS - PUIX
DONCS: 00hS00h0|A, 8P8SA 0 0|S008S | 00hT8AP0S|0|0
Si no es tracta dindicar causa (= ja que), doncs s lexpressi que,
en genera|, cobre|x |a resta de s|gn|fcats de| caste||an|sme pues.
En concret, doncs t aquests valors:
0ooseg0oc|a o cooc|0s| = 'per taot', 'eo cooseg0oc|a'
Dius que tens son? Doncs posat el pijama i al llit!
Els homes sn mortals; Scrates s home; doncs Scrates s mortal
Els homes sn mortals; Scrates s home; Scrates, doncs, s mortal
8epresa de d|sc0rs
Doncs inicia o reprn un discurs desprs dun parntesi o una
digressi. Sol prendre la forma doncs b quan ocupa el primer lloc
duna frase de represa:
7o||em a| |ema. Diem, doncs, que la radiaci ultraviolada es far
ms intensa
E| aq0e|| a|||c|e o|ooosa |a de/||c|o se0e|| de postmodernitat:
...j. Doncs b, e| aq0es|a de/||c|o es oase| |o|es |es |eo||es 0||e-
riors de lautor
0ootrapos|c|, objecc| o reserva a |a Irase aoter|or
Avui plour
Doncs jo no veig ni un nvol!
Proposen anar a un restaurant japons
Doncs nosaltres ens estimem ms una pizzeria
ID, EQUIVALENT DE DONCS
Una expressi equivalent de doncs s id, ben viva tant en els usos
formals com colloquials a Mallorca i Menorca.
Dius que vnen a dinar? Id haurem de comprar ms begudes
3
3.1
3.2
3.3
4
200
33
QUAN - QUANT
Quan indica temps. Quant assenyala quantitat.
Compareu:
No ha dit quan vindr [= en quin moment]
No ha dit quant tardar [= quina quantitat de temps]
Aquestes reunions saps quan comencen, per mai quan acaben
[= en quin moment]
Aquestes reunions no saps mai quant duren [= quina quantitat de
temps]
QUAN = TEMPS
QUANT = QUANTITAT
201
34
QUE AMB VERBS DE PETICI
I EXPECTATIVA
MANTENIMENT DE QUE DESPRS DE VERBS DE PETICI CORTESA
Cal mantenir la conjunci que a continuaci de verbs que impliquen
una petici formulada amb cortesia, que tamb poden prendre la
forma de suggeriment o dexpectativa. Sn verbs com ara pregar,
so|||c||a|, dema|a|, s0e|||, esoe|a|, co|/a|, etc., desprs dels quals
de vegades selimina que per calc dun formulisme tpic del castell.
Sollicitem __ co|/|me0 |a .os||a ass|s|e|c|a a |'ac|e
Sollicitem que co|/|me0 la vostra assistncia a lacte
Es prega als senyors clients __ sabstinguen de fumar
Es prega als senyors clients que sabstinguen de fumar
*VULT __ voldreu collaborar en aquesta iniciativa
*VULTque voldreu collaborar en aquesta iniciativa
Noteu, a ms, que els verbs dexpectativa com esperar, amb e| s|gn|fcat
de tenir lesperana, i co|/a| porten a continuaci verbs en futur
d`|nd|cat|u (o cond|c|ona|} ('Esperem/Oonfem que collaborareu en aquest
projecte", 'Espervem/Oonfvem que collaborareu en aquest projecte)
| no en subjunt|u 'Esperem/Oonfem que collaboreu en aquest projecte).
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
_______ + collaboreu amb nosaltres
Esperem que collaborareu amb nosaltres
Esperem __ collaboreu amb nosaltres
LA CONJUNCI QUE NO SHA DE SUPRIMIR DESPRS
DE DEMANAR, SOLLICITAR, PREGAR, ESPERAR, ETC.
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
+ que + collaboreu amb nosaltres
202
35
RES A DIR I MOLT A FER
RES / MOLT / POC + A + INFINITIU
E|s |nfn|t|us que segue|xen | de||m|ten quant|fcadors com res, molt, poc
(i altres com massa, prou, bastant, algun, cap, certs, etc.) van introduts
per la preposici a (No tinc res a amagar; Hi ha encara molt a fer i no
per la conjunci que (No tinc res que amagar, Hi ha encara molt que
fer). Generalment, aquestes oracions porten com a verbs principals
tenir o haver-hi o sn locucions del tipus deixar molt a desitjar.
No tinc res a dir, s lnica cosa que ha declarat
Encara que no ho sembla, les dues coses s que hi tenen molt a veure
La regidora calla, perqu t massa draps bruts a amagar
Em fa lefecte que hi ha poc a guanyar en aquest negoci
Per desviar latenci de la droga, a la duana digu que tenia algunes
joies a declarar
La restauraci del quadre deixa molt a desitjar
CONSTRUCCI SEMBLANT EN ANGLS I FRANCS
Observeu que langls i el francs presenten una construcci semblant:
Ive got nothing to say, are the only words he pronounced
Though it may not seem so, both things do have a lot to do with each other
The town counselor says nothing, because she has too many dirty
deals to hide

Jai rien dire, sont les seuls mots quil a dclars
Mme sil ne le semble pas, lune et lautre chose ont beaucoup voire
La conseillre municipale ne dit mot, parce quelle a trop de sales
choses cacher
tenir
haver-hi
res
molt
poc
dir
amagar
veure
...
a
que
+ |nn|t|u =
No tenim res que dir, per s mo|t que fer
No tenim res a dir, per s mo|t a fer
1
2
203
36
SI NO - SIN
SI NO = CONDICI EN NEGATIU
Si no, escrit separat, s la suma del si condicional + la negaci no:
indica, per tant, una condici en negatiu. Per tant, cal escriure si no
quan, canv|ant |a frase a afrmat|va, si no es transforma en si: en
cond|c|ona| afrmat|va.
Aviseu-nos si no veniu a dinar
Aviseu-nos si veniu a dinar

Si no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
Si presenteu una acreditaci, podeu entrar a lacte
Una altra prova per a detectar el si no condicional negatiu s substituir-lo
per en cas que no + subjuntiu. Prenent les frases anteriors amb si no,
veiem que sn equivalents:
Aviseu-nos en cas que no vingueu a dinar
En cas que no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
SIN = CORRECCI EN AFIRMATIU DUNA NEGACI ANTERIOR
Sin, escrit tot junt, no expressa cap condici. s la correcci feta en
afrmat|u dùna negac|o anter|or: 'no es A; s B.
Cal escriure sin (junt i amb accent), quan puguem substituir-lo per
de fet, al contrari, ben altrament, ms aviat + el verb anterior.
El crvol s femella si no t banyes
Si no es masc|e, es /eme||a. Es /eme||a, si no s mascle
No s mascle s|n femella
ADOPTA QUASI SEMPRE LA FRMULA NO... SIN...
SI NO = CONDICI NEGATIVA
SIN = CORRECCI DUNA NEGACI ANTERIOR
1
2
GRAMTICA SI NO - SIN
El regal no s per a tu s|n per al teu germ =
= El regal no s per a tu; de fet, s per al teu germ

No ho deia amb educaci s|n duna manera brfega =
= No ho deia amb educaci; de fet / a| contrar| / ben a|trament /
ms av|at ho deia duna manera brfega
Hi ha un altre s, ms aviat literari, de sin (vegeu el punt segent).
SIN = '(8S} NS 00', 'ALT8A 00SA 00'
Sin tambe sùsa, en un est|| mo|t forma| o ||terar|, amb e| s|gn|fcat
de (res) ms que o altra cosa que.

Pronuncia grans discursos, que no sn s|n paraules buides =
= Pronuncia grans discursos, que no sn (res) ms que / altra
cosa que paraules buides
No feia s|n plorar i lamentar-se =
= No feia (res) ms que / a|tra cosa que plorar i lamentar-se
3
204
205
37
TAN - TANT
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCIONS EQUIVALENTS) = 'A|X| 0...'
Tan va seguit dun adjectiu o un adverbi (p. 223) (o b va seguit de
locucions amb valor dadjectiu o dadverbi), sobre els quals incideix.
En general, tan s substituble per aix de o /|s a |a| o0||.
El tracte amb ella s tan planer que fa goig
T una mentalitat tan de poble que s com si no hagus viatjat mai
Hem arribat al teatre tan tard que no ens hi han deixat entrar
El motiu de lexposici era LArgentina, tan a prop i tan lluny
Circulava tan de pressa com li ho permetia el cam
Quant a les locucions amb valor adjectiu i adverbial, observeu que
de poble equival a un adjectiu, poblet (una mentalitat tan de po-
ble= una mentalitat tan pobletana), que la locuci a prop equival
a ladverbi prop i que ocupa la mateixa posici que ladverbi lluny i,
fna|ment, que de pressa s substituble per adverbis com rpida-
ment o apressadament.
TANT, RESTA DE CASOS
Tant = '(eo} ta| g0aot|tat o gra0'
En la resta de casos que no sn els de lapartat anterior cal usar
tant. En general, tant s substituble per tal quantitat o tal grau o en
tal quantitat o grau.
Un tracte tan planer s un goig
Quina mentalitat tan de poble! [de poble = pobletana]
Hi hem arribat tan tard que ja havien tancat
Au, no aneu tan a poc a poc! [a poc a poc = lentament]
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCI AMB VALOR
DADJECTIU O DADVERBI) = A|X| 0...
TANT = RESTA DE CASOS
1
2
2.1
GRAMTICA TAN - TANT
Has menjat tant dallioli que ara no ests b
Citava tant Nietzsche que lanomenvem el Superhome
Jo s tant de /|oso/a com |0 de /|sica quntica
Va fer tant pels nebots quan els van faltar els pares!
Si ens demanen tant, no podrem llogar lapartament
xpress|oos amb tant
Tant forma part duna bona colla dexpressions, com ara:
tant ... com ...:
Tant els uns com els altres han coms errors
tant se val / tant s / tant em fa / tant se men dna = ms indiferent
de tant en tant = a intervals no freqents:
Noms em telefona de tant en tant
per tant = en conseqncia:
Ahir va fer 18 anys i, per tant, t majoria dedat
i tant! = naturalment!
Va b el negoci? I tant! [o I tant que va b!]
tant de bo! = que bo seria (si...):
Tant de bo tingus ara un mili deuros!
Et jubilaries als 50 anys? Tant de bo!
CONTRAST ENTRE TANT I TAN
Observeu en aquestes frases el contrast entre tant i tan:
Ha caminat tant i tan rpid que ara est esgotat
Com digu Churchill, Mai tants degueren tant a tan pocs
s una msica tan sublim i magrada tant!
T una mentalitat tan de poble que no sembla que haja corregut
tant de mn
Tant de viatge a Anglaterra i parla langls tan malament com jo!
2.2
3
206
207
38
TANMATEIX
E| s|gn|fcat mes freqent de tanmateix s aix i tot, no obstant aix,
amb tot. No vol dir aix mateix o de la mateixa manera, valors
amb qu el trobem usat a vegades, errades segurament suggerides
per la composici del mot: tan + mateix.
La frase
Plini el Vell abord la zoologia en la Histria natural, on inclogu,
tanmate|x, la descripci dssers fabulosos
no vol pas dir inclogu aix mateix la descripci dssers fabulosos
sin inclogu, aix i tot [= a pesar dabordar la zoologia] la descripci
dssers fabulosos.
Ms exemples:
El corrent sha endut arbres i vehicles i tanmate|x ha destrut alguns
ponts =
= El corrent sha endut arbres i vehicles i a|x mate|x / tamb ha
destrut alguns ponts

Diuen que Galileo Galilei, just desprs de labjuraci, exclam referint-
se a la Terra: Eppur si mouve, s a dir, I tanmate|x es mou
TANMATEIX = A|X| NAT|X, 0 LA NAT|XA NAh8A
TANMATEIX = A|X| | T0T, AN8 T0T, A|X0 h0 08STAhT
208
39
el 2010
lany 2010
en 2010
TEMPS: EXPRESSI DE LANY
EXPRESSI0 0 L'AhY: LANY / EL / EN + 2010
Lany en qu ocorre o es data algun fet pot expressar-se de tres
maneres diferents. Prenent com a exemple lany 2010, podem dir el
2010, lany 2010, en 2010.
El 2010 / Lany 2010 / En 2010 es van reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public el 1490 / lany 1490 / en 1490
El 2014 / Lany 2014 / En 2014 entrar en vigor el nou reglament
Les formes ms usades i, en general, considerades preferents sn
les dues primeres: "el 2010" i "lany 2010.
CAL EVITAR LEXPRESSI DE LANY AMB LA PREPOSICI A
No s considera acceptable expressar lany en qu ocorre o es data
un fet amb la preposici a, com ara al 2010, a lany 2010, ni es
recomanen les frmules en el 2010 ni en lany 2010.
Al 2010 / A lany 2010 / En el 2010 es va reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public al 1490 / a lany 1490 / en el 1490 /
en lany 1490
Al 2014 / A lany 2014 / En lany 2014 entrar en vigor el nou reglament
a / al / a lany 2010
en el 2010, en lany 2010
CAL EVITAR
L'AhY h 00 00088 0 S 0ATA AL60hA 00SA S'XP8SSA A|X|:
1
2
209
40
TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
En escrits de carcter formal, la data sescriu sempre separada del
text i segueix les normes segents:
La poblaci se separa de la data amb una coma:
Valncia, 7 de juliol de 2010
El dia i lany sescriuen amb xifres i el mes, amb lletres:
7 de juliol de 2010
El mes sescriu amb minscula inicial:
gener, febrer, mar, etc.
No sescriu la preposici a davant de la poblaci ("A Xtiva") ni davant
el nmero del dia:

A Xtiva, a 2 de febrer de 2011
Lany pot anar precedit o no darticle ("del 2010" = de 2010). Totes
dues possibilitats sn correctes, per en llenguatge administratiu
es recomana expressar-lo sense article ("9 de juny de 2010), en
coherncia amb ls ms general abans de lany 2000, en qu lany
shavia indicat majoritriament aix:
9 de juny de 1999
Valncia, 7 de juliol de(l) 2010
A Valncia a set de Juliol de 2.010.
[POBLACI], [DIA EN XIFRES] DE/D[MES (MINSCULA)] DE(L) [ANY (SENSE PUNT FINAL)]
LA DATA VA GENERALMENT AL FINAL DUN DOCUMENT O CARTA
1
2
3
4
5
LA 0ATA S'XP8SSA A|X|:
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
Lany no porta mai punt de separaci de milers:
2005 i no 2.005
No es posa punt a| fna| de |a datac|o:

Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010
i no Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010.
|a data es posa, en genera|, a| fna| de| tot de| document o carta,
ms avall de la signatura, per en alguns documents pot anar al
principi, segons la tipologia daquests (cal consultar el manual destil
o de llenguatge administratiu de cada instituci).
6
8
7
210
211
41
TEMPS: EXPRESSI DELS DIES
DE LA SETMANA
0|S 0 LA STNAhA ShS A8T|0L: DILLUNS = 'A00ST 0|LL0hS'
Quan es vol indicar el dia de la setmana immediatament anterior o
posterior, dilluns, dimarts, dimecres, etc. susen sense article:
Dilluns vam fer pont, per treballarem d|ssabte
i no
El dilluns vam fer pont, per treballarem el d|ssabte
Per tant, usats sense article, dilluns, dimarts, etc. equivalen,
respectivament, a aquest dilluns, aquest dimarts, etc. I, tal com passa
DIES DE LA SETMANA
Dilluns vam fer pont = Aquest dilluns vam fer pont
Dilluns farem pont = Aquest dilluns farem pont
El d|jous 8 de setembre...
El d|umenge que anrem dexcursi...
El dimecres de la setmana passada...
ns al dilluns ns dilluns
els dilluns, els dijous, etc.
els dillunsos, els dijoussos, etc.
El d|ssabte fem la bugada = Cada dissabte fem la bugada
SENSE ARTICLE = DILLUNS = 'A00ST 0|LL0hS (PASSAT 0 V|hhT}'
AN8 A8T|0L | ShS SP0|F|0A8: EL DISSABTE = '0A0A 0|SSA8T'
0|S SP0|F|0ATS AN8 0ATA 0 8F8h0|A 00h08TA: AN8 A8T|0L
FINS + DIA DE LA SETMANA PROPVINENT
DIES DE LA SETMANA AMB -S FINAL, INVARIABLES
1
212
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
amb aquest dilluns, s el temps verbal de la frase el que indica si s
passat o futur: si s el dilluns de la setmana en curs o de la vinent.
Dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que el tin-
drem divendres =
= Aquest dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que
el tindrem aquest divendres
DIES DE LA SETMANA AMB ARTICLE I SENSE CAP CONCRECI MS: EL
DISSABTE = CADA DISSABTE
Usats amb article davant i sense ms concreci, els dies de la
setmana (el dilluns, el dimarts, etc.) volen dir els / cada + dilluns,
dimarts....
El dissabte vaig a pescar =
= Cada dissabte vaig a pescar
Treballa de valent tota la setmana, per el diumenge no para a casa =
= Treballa de valent tota la setmana, per els diumenges no para a casa
DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA PRECISA, AMB ARTICLE: EL
DIJOUS 9 DE MAIG
S| e| d|a de |a setmana va acompanyat per una espec|fcac|o que
|`|dent|fca com un d|a concret, va amb art|c|e:
El dijous 9 de maig tens hora per al dentista
All va passar el divendres que anrem a Lleida
Lescndol va esclatar el dimecres de la setmana passada
La comissi es reunir el dijous propvinent amb un punt nic
Tanmate|x, h| ha a|menys tres espec|fcac|ons mo|t hab|tua|s per
a indicar dies immediatament anteriors o posteriors que susen
preferentment sense article: ... que ve, ... vinent i ... passat.

Dimecres que ve / vinent hem danar a recollir-lo a laeroport
El Vila-real jug a casa dissabte passat

Per a ms informaci, vegeu el punt 6.
2
3
213
FINS + DILLUNS, DIMARTS...
Com que, usats sense article, els dies de la setmana funcionen
realment com a adverbis (p. 223; dissabte en la frase Dissabte
vaig a pescar es comporta igual que Dem o Sovint vaig a
pescar), susa /|s + dilluns, dimarts, etc., igual com es fa davant
de|s adverb|s ('fns ahir", 'fns tard), i no /|s a:
Fins dimarts, s a dir, UZahir mateix, encara no mhavia respost
Aquesta setmana treballarem UZdijous
vegeu tambe |a ftxa Cao - cao a, hns - hns a, sobretot el punt 4, p. 165.
ELS DIES DE LA SETMANA ACABATS EN -S SN INVARIABLES
Els dies de la setmana acabats en -s no canvien de forma en el
plural. Per tant, cal dir els dilluns, els dimarts, alguns dijous i no
els dillunsos, els dimarsos o dimatjos o alguns dijoussos.
S DE LARTICLE AMB EL DILLUNS... PASSAT / QUE VE / VINENT
En la frmula dilluns, dimarts... + passat, vinent o que ve, el dia de
la setmana sol anar indicat sense article, tot i que es tracta duna
espec|fcac|o: dijous passat, divendres que ve o dissabte vinent.
Aquest s ls formal ms generalitzat i el que solen donar com a
preferent les gramtiques i els diccionaris de referncia.
Dilluns passat va fer una calor insuportable
Hem acordat danar a sopar divendres que ve / vinent
Ara be, com que es tracta dùna espec|fcac|o, ta| com s`ha descr|t
en el punt 3, en aquests casos sadmet tamb ls de larticle (dijous
passat = el dijous passat, divendres que ve = el divendres que ve),
fet que t el seu fonament en la coherncia amb altres expressions
similars, que s que duen article en les mateixes condicions:
1. Ouan e| d|a de |a setmana porta una espec|fcac|o: 'el dilluns ante-
rior, el dilluns segent, el dimarts que ve desprs daquest.
especialitzat
4
5
6
213
214
2. En espec|fcac|ons |dent|ques en s|gn|fcat | tambe quas| en |a
forma respecte a passat, vinent o que ve, com sn proppassat o
propvinent: el divendres proppassat, el dissabte propvinent.
3. Larticle susa necessriament quan avancem els adjectius pas-
sat, proppassat, prxim, proper, propvinent: el passat diumenge,
el proper/prxim/propvinent dimecres.
Ls sense article es deu a lalta freqncia ds de passat, vinent o
que ve, comb|nada amb |èqu|va|enc|a de s|gn|fcat dèxpress|ons com
Divendres anir al mercat del peix = El d|vendres v|nent / que ve
anir al mercat del peix

Langls, el francs i litali presenten construccions similars sense article:
Last Friday | we|| |o ||e /s| ma||e|
Next Friday |'m o|| |o ||e /s| ma||e|
Vendred| dernier je suis all au march aux poissons
Vendred| prochain jirai au march aux poissons
Venerd| scorso sono andato al mercato del pesce
Andr al mercato del pesce venerd| prossimo / il prossimo venerd|
espec|a||tzat
214
215
42
TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES,
MESOS I ESTACIONS
A I PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS
Davant els mesos, les grans festivitats (Pasqua, Nadal, etc.) i les
estacions de lany, tant es pot usar la preposici a com per.
A Santa Llcia, un pas de pua; a Nadal, un pas de pardal =
= Per Santa Llcia, un pas de pua; per Nadal, un pas de pardal
A/Per lagost, /0es | mos|

A/Per lestiu, tota cuca viu

Ells vingueren ac a (o per) Pasqua i nosaltres els visitarem al (o pel)
juny i a (o per) la tardor
per Nadal
per lagost
per lestiu
a Nadal
a lagost
a lestiu
A / PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS
216
43
TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA
A + PA8TS 0L 0|A: AL NAT|, AL MIGDIA, A LA NIT, ETC.
En la llengua escrita i formal, la localitzaci dun fet en una de les
parts del dia es fa amb la preposici a i no amb per: a la matina-
da, al mat, al migdia (o al migjorn), a la vesprada (o a la tarda o a
lhorabaixa), al vespre, a la nit.
A la matinada sha despertat tot suat

Al mat no puc, per podem veurens a la vesprada
Pel mat no puc, per podem veurens per la vesprada

Estudiar a la nit, q0a|, oe| /, |||d|e s||e|c|
Estudiar per la nit, q0a|, oe| /, |||d|e s||e|c|
DE + MATINADA, NAT|, VESPRADA, NIT
En alguns casos tamb s possible usar de: de matinada, de mat,
de vesprada, de nit.
De matinada sha despertat tot suat
De mat no puc, per podem veurens de vesprada
Estudiar de nit, q0a|, oe| /, |||d|e s||e|c|

Ara b, cal notar que de no s aplicable a totes les parts del dia (de
migdia, de vespre, etc.) i que, a ms, hi ha contexts en qu a i de no
sn intercanviables.
al mat
al migdia
a la vesprada
a la nit
pel mat,
pel migdia
per la vesprada
per la nit
A + PARTS DEL DIA PER + PARTS DEL DIA
1
2
217
44
VARIS DIVERSOS
VARIS, |h00880T 00Ah 00|VAL A '0|V8S0S'
Varis, vries son |ncorrectes amb e| s|gn|fcat quant|tat|u de 'd|versos`,
uns quants, un cert nombre de, que s el valor ms habitual amb
qu el trobem usat, com a calc del castell varios, varias.
Hi han assistit vr|es personalitats del mn del teatre
Hi han assistit d|verses personalitats del mn del teatre
Aquest cap de setmana hi ha hagut var|s accidents a causa del mal
oratge
Aquest cap de setmana hi ha hagut d|versos accidents a causa del
mal oratge
|a o|o||o|a/a ||c|o0 se| |||o|es d'autors varis / varis autors
|a o|o||o|a/a ||c|o0 se| |||o|es de d|versos autors
VARIS = 'VA8|AT', '0AhV|AhT'
Lnic s correcte de varis, vries s com a plural de ladjectiu
qua||fcat|u vari, vria, que es limita a lmbit molt formal o literari,
perqu equival als adjectius ms corrents variat, variable o canviant
(un humor vari = variable, canviant; un vestit de colors varis =
variats).
Aix vol dir que, en la prctica i fora daquests usos molt literaris que,
de fet, en la llengua ms quotidiana expressem amb variat o variable,
varis s probablement sempre un calc incorrecte i substituble per
diversos o uns quants.
VARIS = DIVERSOS, UNS QUANTS
VARIS = VARIAT, VARIABLE
1
2
219
BLOC 4
TERMES GRAMATICALS
2 Terminos_219-248OK.indd 219 12/07/11 08:46
2 Terminos_219-248OK.indd 220 12/07/11 08:46
221
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON
01
QU S LACCENT DINTENSITAT
Laccent dintensitat s la major fora dexpulsi de laire amb qu
es pronuncia una sllaba, dita tnica, en relaci amb la resta de
sllabes del mot, anomenades tones, sobre les quals no recau
aquesta fora.
Laccent dintensitat pot ser determinant, perqu diferencia mots
que tenen una mateixa seqncia de sons, com tribu i trib o ni-
ma, anima i anim, segons on recau (marcat ac en negreta).
A00hT 0'|hThS|TAT = A00hT 68F|0
Cal no confondre l'accent grfc (greu o agut en catal: o , i
tamb circumfex en altres llenges j, que s un signe ortogrfc,
amb laccent dintensitat, que s un fet fontic.
Aix, una sllaba accentuada en el sentit fontic de tnica no porta
necessriament accent grfc: per exemple, marca, accent, sentit,
en qu les sillabes tniques no duen cap accent grfc. lnversa-
ment, algunes llenges poden marcar amb accent grfc sillabes
o mots que no sn tnics, com ara el francs cole o demain!

F08T = T0h|0, F8L = T0h
En la gramtica tradicional es designen amb ladjectiu fort (pro-
nom fort, sllaba o vocal forta) les formes que sn tniques, s a
dir, que duen un accent dintensitat. Sanomenen febles (pronom
feble, sllaba feble o vocal feble) les que sn tones, sense accent
dintensitat.
Aix, per exemple, jo, tu o nosaltres sn pronoms forts, perqu,
pronunciats dins una frase, duen sempre accent dintensitat (ac
marcat en negretaj:
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Al contrari, em, et o ens sn pronoms febles, perqu, pronunciats
dins duna frase, no porten accent dintensitat. De fet, com que
1
3
2
2 Terminos_219-248OK.indd 221 12/07/11 08:46
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON
especialitzat
4
5
222
no en tenen, sovint es pronuncien reduits en la forma i recolzats
en un altre mot anterior o posterior. Prenent la frase de dalt com a
exemple, i transcrivint-la amb pronncia fgurada, es diu: jot dic,
quemsembla, jans coneixem. Aix, ac el pronom et es pronuncia
realment [t] (jot dic) i ens es pronuncia ac [ns] (jans coneixem).
00hS00h0|S S|hT0T|00S 0 S8 F08T 0 F8L
El fet que algunes categories de paraules siguen fortes o febles
(s a dir, tniques o tonesj no sols s fontic: t tamb conse-
qncies en la manera com es comporten en la sintaxi, s a dir,
en la construcci de frases. Per a ms informaci, vegeu Pronoms
febles i pronoms forts (p. 242) i Preposicions tniques i preposicions
tones (p. 241).
T0h|0 I T0h, L P800 0'0hS h0NS
Els noms tnic i ton provenen del grec i, per a recordar-ne el sig-
nifcat, pot ser til saber que tnic vol dir 'amb to' i ton, 'sense to'
(-ton t la mateixa a de acrtic 'sense critica'j.
Aquests noms es deuen al fet que en grec clssic l'equivalent a
la nostra sllaba accentuada no era la fora en lexpulsi de laire
sin un to ms alt (= agutj o ms baix (= greuj o fns i tot una pu-
jada i baixada successives del to. Per aix, l'agut es marcava amb
un signe ascendent (), el greu amb un signe descendent () i el
circumfex amb un signe ascendent i descendent (), assenyalant
de manera ben grfca els ascensos i descensos tonals.
^
2 Terminos_219-248OK.indd 222 12/07/11 08:46
223
ADVERBI
02
00 S 0h A0V88|
L'adverbi s una categoria de paraules invariables. En aix
soposen als adjectius, els substantius i els pronoms, que pre-
senten singular i plural, i als verbs, que presenten, a ms, temps,
mode, persona, etc.
Es diferencien de les preposicions i de les conjuncions, que tamb
sn invariables, en el fet que aquelles actuen com a lligams i in-
trodueixen noms o pronoms (com fan les preposicions: a la hnes-
tra a mi, contra els rivals, contra ells) i frases senceres (com
fan les conjuncions: si..., per..., perqu...). Contrriament, els ad-
verbis no connecten elements sin que incideixen en el signifcat
d'altres paraules:
aj verbs (Parlava malament);
b) adjectius (s molt cridanera);
cj altres adverbis (Hem menjat prou b);
d) una oraci sencera (S que han dut el paquet. Sincera-
ment, no mho esperava).
00N S P0T 800h|X8 0h A0V88|
Els adverbis poden coincidir en la forma amb altres categories de
paraules, sobretot amb els adjectius (alt, suau) i les preposicions
(damunt, dins). Malgrat aquesta coincidncia en la forma, sabrem
que sn adverbis si es compleixen aquestes condicions:
aj sn invariables (cosa que els diferencia dels adjectiusj;
b) no actuen com a elements de connexi que els lliguen i subor-
dinen a altres elements (fet que els diferencia de les preposicions).
L'A0V88| S |hVA8|A8L, L'A0J0T|0 T 6h8 | h0N88
En la frase
Parla sempre molt alt
alt s invariable, no concorda amb cap altre element, com es de-
mostra si canviem el gnere i el nombre:
Parlen molt alt
En canvi, en la frase
1
2
3
2 Terminos_219-248OK.indd 223 12/07/11 08:46
ADVERBI
Sha fet ms alt
alt s variable i concorda en gnere masculi o femeni i en nombre
singular o plural amb algun altre element:
Ell sha fet ms alt
Ella sha fet ms alta
Elles shan fet ms altes
LA P8P0S|0|0 VA S60|0A 0 S08STAhT|0, L'A0V88|, h0
Mentre que la preposici actua com a connector i porta darrere un
substantiu (o pronom) (damunt la neu, dins la butxacaj, l'adverbi,
no. Compareu:
Posat la jaqueta damunt
Posat la jaqueta damunt el jersei
Les formigues envoltaven lentrada del cau, per no hi entraven dins
Les formigues envoltaven lentrada, per no entraven dins el cau
T|P0S 0'A0V88|S
Quant al signifcat que cobreixen, hi ha adverbis d'all que generalment
s'entn com a circumstncies":
a) manera (b, aix, acabats en -ment: tranquillament);
b) lloc (ac, aqu, all, fora, dins, etc.);
c) temps (llavors, ara, enguany, ahir, etc.);
d) quantitat (molt, prou, bastant, gens);
ej afrmaci i negaci (s, no).
A ms, a aquesta classifcaci tradicional, s'hi afegeixen tamb
els adverbis anomenats textuals", que connecten les oracions
i ordenen la informaci que es dna en el discurs: tanmateix, ara
(b), aix mateix, etc. i que resulten molt prxims a les conjuncions.
4
5
224
2 Terminos_219-248OK.indd 224 12/07/11 08:46
225
03
ATRIBUT
L'atribut s aquell substantiu, adjectiu, adverbi o locuci amb
preposici que s'uneix a un subjecte per mitj dels verbs anomenats
copulatius, que sn ser, estar, semblar, parixer i aparentar.

Maidstone s capital administrativa del comtat
Els guardonats estaven emocionats
Els fets semblen aix
Lambientaci pareixia dun conte de fades

L'atribut s substituible pel pronom ho, amb independncia del
gnere (masculi o femenij i del nombre (singular o pluralj:
Maidstone s capital administrativa del comtat i ho s amb el
perms de Canterbury, ciutat ms important i coneguda
[ho = capital administrativa del comtat|
Els guardonats estaven emocionats, com tamb ho estaven els
familiars
[ho = emocionats]
Els fets semblen aix. O no tho semblen a tu?
[ho = aix]
Lambientaci pareixia dun conte de fades o almenys mho va
parixer a mi
[ho = dun conte de fades]
2 Terminos_219-248OK.indd 225 12/07/11 08:46
226
COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
04
El complement de rgim verbal s una paraula o grup de paraules
introduides per una preposici exigida pel mateix signifcat del
verb. Per exemple, del verb consistir sabem que va seguit per
complements comenats per la preposici en:
Lexercici consisteix en est||aments | hex|ons s0a0s
Com que el complement preposicional s exigit (= regit"j pel verb,
la preposici que el verb imposa i que encapala el complement re-
sulta predictible, cosa que s un clar indici per a reconixer aquest
tipus de complements. Aixi, si alg diu oposar-se podem predir
que ser a (alguna cosa o algj"; si diu conformar-se, endevina-
rem que el complement comenar per la preposici amb, oblidar-
se implicar de (alguna cosa o algj, etc.
Algunes vegades un mateix verb pot regir ms d'una preposici,
per generalment no va ms enll de dues, entre les quals hi ha
sobretot aquestes quatre: a, amb, en i de.
amenaar amb / dexpulsi fulminant
interessar-se en / per la cultura clssica

El complement de rgim verbal rep tamb els noms complement
preposicional dobjecte, complement de rgim, complement regit
i suplement.
2 Terminos_219-248OK.indd 226 12/07/11 08:46
227
COMPLEMENT DIRECTE
05
00 S 0h 00NPLNhT 0|80T
Un complement directe s una paraula o grup de paraules que
delimiten de manera directa (sense preposici generalment) el
signifcat del verb, signifcat que sol ser ms o menys ampli, com
fer, donar, dir, visitar, etc. Aix, frases com Dem fem, Heu donat?,
Sempre diuen, Has de visitar sn manifestament incompletes i cal
precisar-ne el signifcat dels verbs. El complement directe concreta
de manera directa sobre qu o qui s'efectua l'acci verbal: Dem
fem festa, Heu donat lencrrec?, Sempre diuen brofegades, Has
de visitar els iaios.
A diferncia d'altres complements i pel seu carcter directe, no va
introduit per cap preposici, llevat d'algunes excepcions (vegeu
Complement directe de persona, sobretot el punt 3, p. 44).
00N S 800h|X L 00NPLNhT 0|80T
La manera ms fcil de reconixer un complement directe s
substituint-lo pel pronom el, la, els, les (si es tracta de comple-
ments determinats), en (si sn indeterminats) i ho (si es tracta dels
pronoms a, aix, all o doracions senceres), usats amb tots els
verbs que no sn ser, estar, semblar, parixer (vegeu p. 50j.
Farem el pasts / la coca / els dolos / les mones amb tots els
ingredients recomanats
El / La / Els / Les farem amb tots els ingredients recomanats
Farem pasts / coca / dolos / mones amb tots els ingredients
recomanats
En farem amb tots els ingredients recomanats
Farem aix amb tots els ingredients recomanats
Ho farem amb tots els ingredients recomanats
Pastar coques i coure-les al forn? Magrada tant que ho faria
tots els dies!
Ho saben gats i gossos que s ell qui provoca les baralles
2
1
2 Terminos_219-248OK.indd 227 12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
00N S 800h|X L 00NPLNhT 0|80T hF80hT 0 L'|h0|80T
Complement directe de persona
Quan el complement directe es refereix a coses no presenta grans
problemes d'identifcaci (Vaig portar el pasts a la festa). Resulta
un poc ms complex reconixer com a complement directe aquell
que es refereix a persones, perqu pot confondres fcilment amb
lindirecte, que designa quasi sempre destinataris personals (Por-
tarem el pasts al teu amic / a(l) Joan per a la festa). A ms, com
que en la llengua colloquial, contra el que prescriu la normativa,
el complement directe de persona sol tamb anar introduit per la
preposici a (Vaig portar aSTL\SS/ a(l) Marc a la festa), la coin-
cidncia amb l'indirecte encara s ms marcada.
Substituci per el / la / els / les
Com s'ha vist en el punt 2, el complement directe, tant referit a
persona com a cosa, es caracteritza perqu es pot substituir per
el, la, les, els. Per la seua banda, l'indirecte s substituible per li
(invariable per a singular masculi o femenij i els (invariable per al
plural mascul o femen).
Ara porten el malalt / la malalta / els malalts / les malaltes a la
tercera planta
Ara el / la / els / les porten a la tercera planta
Ara porten el dinar al malalt / a la malalta
Ara li porten el dinar
Ara porten el dinar als malalts / a les malaltes
Ara els porten el dinar
El/la = comp|. d|recte, li = comp|. |od|recte
Aquestes substitucions del punt 3.2 sn factibles quan el comple-
ment directe es refereix a una tercera persona del singular (ell -a)
o del plural (ells -es). Quan fa referncia a les altres persones (em
- a mi, et - a tu, ens - a nosaltres; us - a vosaltres, etc.), aquest pro-
cediment d'identifcaci no s aplicable tal qual. l aix no ocorre
3
3.1
especialitzat
3.2
3.3
228
2 Terminos_219-248OK.indd 228 12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
especialitzat
solament perqu es tracta de diferents persones gramaticals, sin
tamb perqu aquestes formes (em - a mi, et - a tu, etc.) tant poden
fer la funci de complement directe (CDj com d'indirecte (Clj:
Diu que ens cobra 100 euros i ens passeja mitja hora en gndola
CI CD
En aquests casos, la manera daclarir si em - a mi, et - a tu, ens -
a nosaltres, us - a vosaltres actuen com a complement directe o
indirecte s comprovar si, fent el canvi del pronom en qesti i
referint-lo a la tercera persona del singular (= ell -aj, utilitzariem el/
la o b li:
Volia portar-me un regal, per sen va oblidar
Volia portar-li un regal, per sen va oblidar
Me, que ac fa una funci equiparable a li, s, per tant, un comple-
ment indirecte.

Ens volia dur al parc temtic
El/La volia dur al parc temtic
Ens, que ac fa un paper equiparable a el o la s, per tant, un com-
plement directe.
0ob|e I0oc| comp|. d|recte-|od|recte de |a major|a de|s proooms
Utilitzem aquesta substituci per el/la i li perqu s un cas nic en
tots els pronoms personals en qu hi ha una distribuci inequivoca:
el / la = CD
li = Cl
Contrriament, els altres pronoms personals (com hem vist en 3.3)
funcionen alhora com a complement directe o indirecte. Fins i tot
com a plural de el i li, els pot actuar b com a complement directe
(Dem els portar al cinema) b com a indirecte (Els portar regals)
i, a ms, tant pot referir-se a masculins (Els portar regals = als
nostres nebots) com tamb a femenins (Els portar regals = a les
nostres nebodes).
3.4
229
2 Terminos_219-248OK.indd 229 12/07/11 08:46
230
COMPLEMENT PREDICATIU
06
00 S L 00NPLNhT P80|0AT|0
El complement predicatiu s un complement que:
a) respon a la pregunta com? sense ser un complement circumstan-
cial de manera, sin un adjectiu o un substantiu;
b) concorda amb el subjecte o amb el complement directe (p. 227)
en gnere i nombre, sense ser un atribut (p. 225j, s a dir, sense anar
amb verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer).
Els camps han quedat enfangats
La dona caminava cansada costera amunt
Les he trobades contentes
T|P0S 8S|0S 0 P80|0AT|0
Hi ha dos tipus bsics de complements predicatius:
Amb verbs molt prxims als copulatius (ser, estar, semblar, parixer),
que indiquen un estat ms que una acci, tals com quedar, romandre,
tornar-se, aparixer. Vegeu el punt 3.
Amb la resta de verbs, que si que solen indicar acci.
P80|0AT|0 AN8 V88S N0LT P80X|NS ALS 00P0LAT|0S
Amb verbs prxims a ser, estar, semblar i parixer que indiquen per-
manncia, canvi o aparena en un estat:
permanncia: quedar, romandre, restar
canvi: esdevenir, tornar-se
aparena: aparixer
Des de la mort del pare, els horts han quedat abandonats
Amb les rentades, la camisa va tornant-se grisa
Les citacions apareixen alterades
Abandonats es refereix alhora a els horts i a quedar; grisa es refereix
alhora a la camisa i a tornar-se, igual com alterades remet alhora a
apareixen i a les citacions. Observeu que, malgrat no formar part
del subjecte, els predicatius hi concorden en gnere i nombre (els
horts abandonats, la camisa grisa, les citacions alterades)
1
2
3
2.1
2.2
2 Terminos_219-248OK.indd 230 12/07/11 08:46
231
COMPLEMENT PREDICATIU
i en nombre amb el verb, cosa que noms ocorre amb l'atribut
( p. 225j en les oracions copulatives: Els horts han estat aban-
donats, La camisa s grisa, Les citacions havien estat alterades).
A ms, els verbs corresponents sn molt prxims als copulatius
(ser, estar, semblar, parixerj: quedar signifca 'estar duna manera
continuada, tornar-se signifca 'tendir a ser i aparixer s 'ser o
estar duna manera manifesta o aparent.
P80|0AT|0S AN8 LA 8STA 0 V88S
Usats amb tota la resta de verbs que no sn els copulatius (ser, estar,
semblar, parixer) i els quasicopulatius del punt anterior (quedar, tornar-
se, esdevenir, aparixerj, el complement predicatiu condensa en una nica
frase dues oracions de base, una de les quals suposa el verb ser o estar.
Ara dormen tranquils
[Com dormen?: tranquils]
Ara dormen + Ara estan tranquils Ara dormen tranquils
Ella encara es considera directora
[Com es considera?: directora]
Ella encara considera + que s directora Ella encara es con-
sidera directora
Les he vistes deprimides
[Com les he vistes?: deprimides]
Les he vistes + Estaven deprimides Les he vistes deprimides
L P80|0AT|0, S08ST|T0|T PL P80h0N HI
El complement predicatiu se substitueix amb el pronom hi:
Ha estat tota la vida un inconformista i hi |omand| hns a |a mo|t
La camisa no era grisa per amb les rentades shi va tornant
En lobra la frase apareix manipulada; de fet, ja hi apareixia en
edicions anteriors
Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus
Les he vistes deprimides. Jo tamb les hi he vistes
4
5
2 Terminos_219-248OK.indd 231 12/07/11 08:46
232
COMPTABLES I NO COMPTABLES
07
00 S0h LS S08STAhT|0S 00NPTA8LS | h0 00NPTA8LS
Sn comptables aquells substantius que constitueixen unitats que
poden ser comptades (com ara paquet: un paquet, dos paquets...),
per oposici als no comptables, que no admeten aquesta possibili-
tat, de manera que no podem dir un sucre, dos sucres, tres sucres...
Generalment, els no comptables sn substantius que es refereixen
a materials (acer, fusta, etc.), a lquids (aigua, vi, etc.), a matries
en forma de massa (sucre, farina, etc.) o a qualitats abstractes (im-
portncia, valor, vergonya, etc.).
El fet que siguen comptables o no comptables t conseqncies
en els mots amb qu quantifquem aquests substantius. Aix fa
que usem cap o gens, segons el carcter de comptabilitat del
substantiu:
Ja no em queda cap paquet de sucre

per
Ja no em queda gens de sucre
0AS0S SP0|ALS
No comptables que no ho semblen: diners, gent, etc.
Hi ha alguns substantius habituals que, contra el que podria sem-
blar a primera vista, no sn comptables, com ara diners o gent,
perqu sentenen com a masses indiferenciades i no com a unitats
monetries (euros, dlars, etc.), en el cas dels diners, ni com a
persones preses individualment, en el cas de la gent.
Usos comptables de substantius no comptables
Molts substantius estrictament no comptables admeten tamb un
s comptable, amb el signifcat de 'una pea de...' o 'un objecte
de... aquell substantiu en qesti (per exemple, pa o ferro) o amb
un signifcat ms o menys fgurat:
1
2
2.1
2.2
2 Terminos_219-248OK.indd 232 12/07/11 08:46
233
COMPTABLES I NO COMPTABLES
No tenim gens de pa per al sopar
Dnam tres pans de quart i dos pans de pags

Havia de menjar molt de ferro per evitar lanmia
Va marcar els cavalls amb ferros roents
Posam un poc daigua al got
Les aiges cobriren la fa de la terra

2 Terminos_219-248OK.indd 233 12/07/11 08:46
234
08
DEMOSTRATIUS:
GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
00 FAh LS 0N0ST8AT|0S
Els demostratius designen aquelles classes de paraules que mar-
quen relacions de proximitat o de llunyania respecte als qui inter-
venen en un acte de parla: aquell en Aquell arbre fou el recer dels
meus jocs infantils indica que s un arbre relativament distant de
qui parla, en lespai o en el temps.

0N0ST8AT|0S: AQUEST, A00|X, AQUELL, A0, A|X0, ALL0, AC, AQU,
ALL (ALL)
Els demostratius inclouen tres categories:
a) els adjectius o pronoms dits demostratius per excellncia
(aquest, aqueix, aquell)
b) els pronoms neutres demostratius (a, aix, all)
c) els adverbis demostratius (ac, aqu, all/all)
68A0A0|0 0 0|STh0|A T8|PL 0 008L
Els demostratius poden expressar una gradaci triple de distncia
(1-2-3j respecte de qui parla:
1 aquest 2 aqueix 3 aquell
1 a 2 aix 3 all
1 ac 2 aqu 3 all
O b poden indicar una gradaci de distncia de dos graus (1-2),
com ara la que presenten
l'angls: 1 this 2 that
1 here 2 there
el francs: 1 ce-ci 2 ce-l
1 ici 2 l
l'itali: 1 questo 2 quello
1 qui/qua 2 l/l
008L S|STNA 0 68A0A0|0 h 0ATAL
En catal funcionen els dos sistemes alhora:
1
2
3
4
2 Terminos_219-248OK.indd 234 12/07/11 08:46
235
DEMOSTRATIUS: GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
Sistema de tres graus: aquest-aqueix-aquell
En els mbits escrits i ms formals es considera recomanable
la distinci de tres graus, que forma un sistema ms inequivoc i
continuador de la llengua clssica tradicional. El sistema de tres
graus s, amb formes diverses (vegeu lapartat 4.3), el colloquial
en valenci:
1. aquest a ac: proximitat a qui parla (= jo)
2. aqueix aix aqu: proximitat a qui escolta, si no s al costat
de qui parla (= tu)
3. aquell all all/all: llunyania de qui parla i de qui escolta
(relacionat amb el pronom ell)
1. Aquest animalet / A que tinc ac a la m s una sargantana
nana
2. Aqueix animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema de dos graus:
aquest
-
aquell
Una gran part dels parlars del catal noms distingeixen dos graus
de distncia (i no pas tres) en els registres informals, expressats
amb els demostratius segents:
1 aquest-aix-aqu: proximitat a qui parla i a qui escolta
2 aquell-all-all/all: llunyania de qui parla o escolta
Els exemples de frases de lapartat 4.1 es dirien aix en els parlars
amb dos graus de distncia:
1. Aquest animalet / Aix que tinc aqu a la m s una sargantana
nana
2. Aquest animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema colloquial de tres graus valenci
Colloquialment, el valenci utilitza les formes este, esta, estos, es-
tes i eixe, eixa, eixos, eixes per als demostratius, formes que no es
consideren recomanables per als registres escrits o formals.
4.1
4.2
4.3
2 Terminos_219-248OK.indd 235 12/07/11 08:46
236
FLEXI
09
Flexi s el procediment pel qual un mot pren desinncies (termi-
nacionsj que indiquen signifcats gramaticals, com ara el nombre
(singular, plural: forner - fornersj, el gnere (masculi, femeni: forner
-aj, el cas (en llenges que en tenen, com el llati: nominatiu, acu-
satiu, etc.j, o el temps verbal (present, pretrit perfet, etc.j, la per-
sona (primera, segona, etc.j, en els verbs.
Flexi s un mot llati que vol dir en gramtica, tal com desprs s'ha
incorporat en el lxic de la gimnstica, 'doblegament', 'arqueja-
ment', perqu el mot en qesti es 'doblega' en formes diferents.
La fexi afecta les categories de mots anomenats variables, com
el substantiu, l'adjectiu, el pronom, els article i el verb.
Per tant, quan es diu el mot x i fexi" (aquell i fexi"; parlar i
fexi"j s'expressa que es posa una forma nica que representa
totes les variants morfolgiques de gnere, nombre, persona, etc.
Aquesta forma representativa de tota la resta de variants, que s
la que apareix en els diccionaris, s:
a) el singular en substantius dun gnere (taula, ganivet);
b) el mascul singular en substantius amb doble gnere, adjec-
tius, pronoms i articles (forner = forner, fornera, forners, forneres;
bo = bo, bona, bons, bones; aquell = aquell, aquella, aquells,
aquelles; el = el, la, els, les);
cj l'infnitiu (dirj en els verbs, que indica tota la conjugaci
sencera: dic, dir, deia, he dit, vaig dir, dient, etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 236 12/07/11 08:46
237
GERUNDI
10
El gerundi s la forma del verb que acaba en -ant, -ent, -int (parlant,
batent, tement, dormint, partint, etc.).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no t persona (jo, tu, ell...j ni temps verbal. Per aix es
diu que, juntament amb l'infnitiu (parlar) i amb el participi (parlat
-adaj, el gerundi constitueix una forma no personal del verb.
El gerundi expressa l'acci verbal en el seu desplegament: Els
ensenyava jugant", S'ha trencat la cama esquiant, Est llegint a
les fosques", Anava arrossegant els peus.

2 Terminos_219-248OK.indd 237 12/07/11 08:46
238
INFINITIU
11
L'infnitiu s la forma del verb acabada en -ar (parlar), -er (vncer)
-re (perdre) o -ir (oferir).
Al contrari que les formes personals del verb ([tu] parles, [nosaltres]
parlvem, [vosaltres] heu parlat, etc.j, l'infnitiu no t persona (jo, tu,
ell...j ni temps verbal. Per aix, juntament amb el participi (parlat
-ada) i el gerundi (parlant), que tampoc no tenen persona, s una
de les anomenades formes no personals del verb.
L'infnitiu s una forma verbal que t un carcter anleg al del substan-
tiu. Aix ha causat que, de fet, molts infnitius s'hagen habilitat
tamb com a substantius: el dinar, el sopar, el menjar, el saber.
L'infnitiu expressa el signifcat del verb en abstracte i, com a tal,
actua com si fos el nom" del verb: aquell amb el qual designem
totes les distintes formes de la seua fexi ( p. 236). Aix, quan
parlem del verb menjar ens referim no sols a aquesta forma con-
creta sin tamb a menjar, menjvem, has menjat, van menjar,
haureu menjat, menjant, etc., s a dir, a totes les formes que pren
aquest verb una vegada afegides les terminacions de temps, per-
sona, mode, etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 238 12/07/11 08:46
239
INTERROGATIVES
I EXCLAMATIVES INDIRECTES
12
Sanomenen interrogatives i exclamatives indirectes aquelles ora-
cions que no sn estrictament una pregunta o una exclamaci,
per que la pressuposen:
No sabia qu li agradaria ms =
= Qu li agradaria ms? No ho sabia
Comentava quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers =
= Quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers(!), comentava
Com es veu, les interrogatives o exclamatives indirectes es poden
interpretar com una reformulaci de les directes corresponents en
una nica frase, en la qual la pregunta o l'exclamaci passa a ser
un component de loraci principal.
2 Terminos_219-248OK.indd 239 12/07/11 08:46
240
PARTICIPI
13
El participi s una forma del verb que acaba en -at/-ada, -ut/-uda,
-it/-ida, si s regular (parlat/parlada, batut/batuda, dormit/dormida)
o en -s/-esa, -ert/-erta, -st/-sta i altres formes particulars, si s ir-
regular (proms/promesa, obert/oberta, post/posta).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no admet persona gramatical (jo, tu, ell...j ni temps ver-
bal. Per aix es diu que, juntament amb l'infnitiu (parlar) i amb el
gerundi (parlant), sn formes no personals del verb.
T un carcter alhora verbal i adjectiu i, de fet, molts adjectius pro-
venen de participis (parlat - xicot benparlat; batuda - terra batuda, etc.)
El participi susa per a formar els temps composts juntament amb el
verb haver (he parlat, havem batut, havia dormit, etc.j i la veu pas-
siva (La casa va ser venuda a un preu molt baix).
El participi indica acci acabada: Dit aix, passar al punt princi-
pal, Feta l'entrevista, ara noms cal esperar la decisi", Vistes les
allegacions, el tribunal s'ha pronunciat", etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 240 12/07/11 08:46
241
PREPOSICIONS TNIQUES
I PREPOSICIONS TONES
14
P8P0S|0|0hS T0h|00S
Sn preposicions tniques aquelles que tenen almenys una sllaba
tnica, s a dir, amb accent dintensitat ( p. 236), que ac mar-
quem en negreta: contra, segons, sense, sobre, etc., a les quals
cal afegir totes les locucions preposicionals (s a dir, dos o ms
mots que funcionen en bloc com a preposicij: dacord amb, en-
front de, a causa de, etc. Com es veu, es tracta sobretot de pre-
posicions o locucions que tenen ms duna sllaba.
P8P0S|0|0hS T0hS
Sn preposicions tones aquelles que no tenen cap sllaba tnica,
s a dir, cap accent d'intensitat: a, amb, de, en, per, etc., i sn la
majoria de les que noms consten duna sllaba.
00hS00h0|S S|hT0T|00S 0 LS P8P0S|0|0hS T0h|00S 0
T0hS
La distinci entre preposicions tniques i tones t conseqncies
importants en el comportament sintctic, s a dir, en la construcci
de la frase, per exemple, davant els relatius, l'infnitiu o davant la
conjunci que:
En els relatius ( p. 245j les preposicions tones poden anar se-
guides dels relatius qu o el qual (Els fets a qu / als quals et
refereixes sn preocupants), per amb les preposicions tniques
noms s possible el qual (Sn uns fets contra els quals podem
fer ben poc).
Davant un infnitiu ( p. 238) amb un complement de rgim verbal
( p. 226), les preposicions en i amb canvien a la preposici a
(Tardava molt en la neteja per Tardava molt a netejar).
Desapareixen davant la conjunci que ( p. 37): Estic convenut
de la nostra victria per Estic convenut de que vencerem.
1
2
3
3.1
3.2
3.3
2 Terminos_219-248OK.indd 241 12/07/11 08:46
242
15
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
P80h0NS F08TS
Sanomenen pronoms forts els que tenen almenys una sllaba
forta o tnica ( p. 221), s a dir, amb accent dintensitat, que ac
marquem amb negreta: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,
elles, mi. Sn, de fet, tots els pronoms personals que fan de sub-
jecte, amb lafegit de mi.
P80h0NS F8LS
Sanomenen pronoms febles els que sn tons ( p. 221), s a dir,
aquells que no tenen cap sllaba tnica i que, com a conseqncia,
recolzen en l'accent d'un mot anterior o posterior. Sn febles tots
els pronoms d'una nica sillaba (excepte els de subjecte enumer-
ats en el pargraf anterior i mij: em, me, m, m, et, te, t, t, el, lo, l,
l, la, els, les, ho, en, n, n, hi, li, es, se, s, s, ens, nos, ns, us, vos.
Compareu els pronoms forts i els febles en aquesta frase, en qu
les sillabes amb accent d'intensitat van marcades en negreta i els
pronoms febles, subrallats:
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Et, em o ens sn pronoms febles i en la frase no tenen accent
d'intensitat. De fet, com que no en tenen, sovint es pronuncien
reduits en la forma (jo et = jot; que em = quem; ja ens = jans) i recol-
zats en un altre mot anterior o posterior: jot dic, quemsembla, jans).
00hS00h0|S S|hT0T|00S 0LS P80h0NS F08TS 0 F8LS
El fet que els pronoms siguen forts o febles t conseqncies
sintctiques, s a dir, en la construcci i l'organitzaci de la frase.
Per exemple, amb el complement directe de persona ( p. 43), que,
en general, no porta normativament la preposici a, s que en porta
si es tracta de pronoms forts:
Esperes el metge? Lesperes fa estona?
per
Mesperes a mi o a ell?
1
2
3
2 Terminos_219-248OK.indd 242 12/07/11 08:46
243
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
Una altra conseqncia sintctica s que en una frase noms po-
dem avanar al principi els pronoms forts com a manera de remar-
car el tema de qu es parla:
Ja no el va saludar ms des daquella traci
A ell, ja no el va saludar ms des daquella traci
2 Terminos_219-248OK.indd 243 12/07/11 08:46
244
PRONOMS FEBLES:
FORMES VARIABLES PER POSICI
16
Els pronoms febles ( p. 242) presenten formes variables segons la
posici que ocupen. Aix, per exemple, el pren la forma lo o l o l,
segons les condicions del context: si va davant o darrere del verb (o
d'altres pronomsj i si la paraula anterior o posterior en qu recolza fo-
nticament comena per vocal.
Compareu les diverses formes que adopta el mateix pronom se-
gons la posici:
Volia portar-lo al teatre
El volia portar al teatre
Lhavia portat al teatre
Portal al teatre
Volia telefonar-me
Em volia telefonar
Mhavia de telefonar
Telefonam!
Presenten fns a quatre formes (escritesj diferents els pronoms que
en la forma plena acaben en -e: me, te, se, ne, a ms de el:
em, me, m, m em parlava; parlar-me; mhavia parlat; parlam
et, te, t, t et demana; anava demanant-te; tha demanat;
demanam
es, se, s, s es va fer; estava fent-se; sha fet; faas la
vostra voluntat
en, ne, n, n en compra; comprem-ne; nhaur comprat;
compran
el, lo, l, l el porta; vol portar-lo; lhavia portat; portal
l els altres, en presenten tres (ens, els) o dos (la, vosj:
ens, nos, ns ens escolta, va escoltar-nos, escoltans
els, los, ls els recomana, vol recomanar-los, recomanals
la, l la va dur, va dur-la, lhauria duta
us, vos us presentem, presenteu-vos
Sn invariables: hi, ho, les, li.
2 Terminos_219-248OK.indd 244 12/07/11 08:46
245
17
RELATIUS
00|hS S0h | 00 FAh
Els pronoms relatius sn el qual (la qual, els quals, les quals), que,
qu, on, qui, quan i com. El qual, la qual, els quals, les quals exer-
ceixen sempre com a relatius. La resta, a ms de relatius, poder
fer altres funcions.
Els pronoms relatius lliguen dues frases i alhora eviten la repetici
d'un substantiu anterior:
Els paquets que mhas enviat no mhan arribat encara
s una frase que prov de dues oracions prvies:
Mhas enviat paquets. Els paquets no mhan arribat encara
Semblantment:
Cada any tornem a aquell poblet. Ens conegurem en aquell poblet
= Cada any tornem a aquell poblet on / en qu ens conegurem

QUE 00hJ0h0|0 | QUE 8LAT|0: 00N S 0|ST|h6|Xh
Un dels pronoms relatius amb ms rendiment s que. Per, a ms
de relatiu, hi ha tamb, amb una forma idntica, la conjunci que,
tamb d'un altissim s:
Diu que [= conjunci] els paquets que [= relatiu] li has enviat no li
han arribat
Podem distingir el relatiu de la conjunci perqu aquesta darrera
no t signifcat per ella mateixa i noms actua com un connector
entre frases:
Diu que els paquets no li han arribat =
= Els paquets no li han arribat, diu
En canvi, el que relatiu remet a un substantiu anterior (aci: els pa-
quetsj, que evitem repetir i del qual pren el signifcat.
1
2
2 Terminos_219-248OK.indd 245 12/07/11 08:46
246
RELATIUS
Els paquets (tu li has enviat els paquets) no li han arribat =
= Els paquets que li has enviat no li han arribat
l, amb ms o menys naturalitat de la frase, el que relatiu pot ser
substituit per el qual, la qual, els quals, les quals:
Els paquets els quals li has enviat no li han arribat
QU

8LAT|0
Darrere de preposici, el pronom relatiu pren la forma qu. s in-
tercanviable per el qual, la qual, etc.
Seguirem els procediments a qu fa referncia el reglament =
= Seguirem els procediments als quals fa referncia el reglament
Les raons en qu fonamenta la teoria no semblen gens slides =
= Les raons en les quals fonamenta la teoria no semblen gens slides
QUI 8LAT|0
Qui, com a relatiu, es refereix a persones i t dos usos bsics:
aj Un de genric, substituible per el qui, aquell qui, tot aquell que:
Qui la fa, la paga
Qui vulga canviar la destinaci assignada ha de sollicitar-ho
per escrit
bj Un altre s, en qu s substituible per el qual, la qual, etc., b en
funci de subjecte, b a continuaci d'una preposici:
Newton, qui com a c|ent|hc e|a 0n gen|, fo0 0n oa||amenta|| me-
diocre
Sha envoltat de collaboradors en qui delega moltes tasques

0h, 00N I QUAN 8LAT|0S
De manera semblant a que i qui, tamb on, com i quan poden ac-
tuar com a relatius o desplegar altres funcions. Com a relatius, poden
3
4
5
2 Terminos_219-248OK.indd 246 12/07/11 08:46
247
RELATIUS
fer referncia a un substantiu anterior indica lloc (on), manera
(com) i temps (quan) i en aquest cas admeten la substituci per en
qu o en el qual (en la qual, etc.).

Han escorcollat el mas on (= en qu / en el qual) trobaren els
cossos
La manera com (= en qu / en la qual) sexpressa s pomposa i
grandiloqent
Aquells minuts de lalba quan (en qu / en el quals) romp el dia
els veig com una nova creaci del mn
ALT8S 0S0S h0 8LAT|0S 0 QUI, 0h, 00N I QUAN
Qui, on, com i quan presenten tamb un s com a interrogatius,
directes o indirectes ( p. 239), que no s'han de confondre amb
els relatius. Aleshores sn substituibles respectivament per quina
persona, a/en quin lloc, de quina manera, (en) quin moment:
Qui s la dona que has saludat?
Digues-me qui s la dona que has saludat
On, com i quan s'|an o|od0|t e|s contactes amo e|s t|ahcants?
No ha declarat res sobre on, com i quan prengu contacte amb
e|s t|ahcants
6
2 Terminos_219-248OK.indd 247 12/07/11 08:46
248
18
VERB EN FORMA PERSONAL
Un verb en forma personal s un verb desplegat en algun temps
verbal (present, passat, futur, etc.j i en alguna persona gramatical
(jo, tu, ell, etc.j: (tu) parles, (ell) ha parlat, (nosaltres) haurem parlat.
Les formes personals del verb s'oposen a les formes no personals,
que sn linfnitiu ( p. 238) (parlar), el participi ( p. 240j (parlat)
i el gerundi ( p. 237) (parlant), que no tenen fexi ( p. 236) de
persona gramatical ni de temps verbal.
2 Terminos_219-248OK.indd 248 12/07/11 08:46
RECULL
DEXPRESSIONS ERRNIES
DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
253
RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
a de comptes a| capdava||, a| cap | a |a , comptat | debatut
Fes-ho com tho demana, perqu al capdavall / HSJHWPHSH / comptat
i debatut, s ell qui paga
a |'|gua| que |gua| que, com tamb, a|x com tamb
Igual que totes |es h||es de casa oona, |a van env|a| a 0n co||eg| de monges
Hav|a fet |nc0|s|ons fa|||des en e| conte | |a nove||a, com tamb en la poesia
a |'objecte de amb |'objecte de, a de, a | efecte de
Han canv|at e| s|stema e|ecto|at amb lobjecte de /HKL / HPLMLJ[L de
desfe|-se de|s oa|t|ts m|no||ta||s
a na|s de a |a darrer|a de, a |a de
A la darreria de| 1952 fe|en 0n v|atge a|s oa|sos no|d|cs
(SH del segle XIX C0oa | |es F|||o|nes s'independitzen dEspanya
a m|da que a mesura que
Anireu dominant-ho a mesura que ho practiqueu
A mesura que oassava e| temos, es fe|a mes | mes ma|ca|at
a m|tjans de a m|tjan
Hem de presentar el projecte a mitjan maig
A mitjan decada || |a 0na onada d'|nestao|||tat q0e sacse|a E0|ooa
A mitjan temporada, |'He|c0|es |av|a |em0ntat mo|tes oos|c|ons
a mode de a ta|| de, a manera de
He redactat quatre ratlles a tall de o|o|eg
Fe|a se|v|| |a tova||o|a a manera destora
a resu|tes de de resu|tes de, a conseqnc|a de
De resultes de |a |ecess|, mo|ta gent |av|a oe|d0t fe|na | esta|v|s
A conseqncia de |a |0m|tat, e|s man0sc||ts s'|av|en fet ma|o
acte segu|t tot segu|t, segu|dament, a cont|nuac|, tot d'una
E| d|a 20 d|g0e q0e |estao||||a |a democ|c|a. Tot seguit, o|oc|am |a ||e| ma|c|a|
Es mant|ng0e en s||enc| hns q0e esc|at |, tot duna, comen a c||da|
com 0n oo|g
254
a| front (de) a| capdavant (de), a| davant (de)
Al capdavant dels opositors sha situat un antic home del rgim
Anava al davant de |es t|ooes, m0ntant 0n cava|| o|anc
amb ta| que sempre que, amb |a cond|c| que, posat que
Acceota|e |'enc||ec, amb la condici que em deixeu triar el meu equip
Posat que || oag0e0 oe, fa| q0a|sevo| cosa
avu| per avu| ara com ara, ara per ara
La proposta s arriscada i ara com ara no oodem saoe| s| |'acceota|an
Ara per ara, anar resistint sense soroll s la millor opci
cas de, cas que en cas de, en cas que
En cas de no o|esenta| tota |a doc0mentac|, es denega| |'a|0da
Ca| convoca| e| conse|| en cas que |o so|||c|te a|menys 0n 20% de|s memo|es
de |'ordre de entorn de, cosa de, vora, aprox|madament, prop de,
uns, devers, s| fa no fa, a |a rat||a de
Shan comptat LU[VYUKLJVZHKLZPMHUVMH 2.500 vots n0|s

des de que des que
Des que s'|a |0o||at es o|en |a v|da d'0na a|t|a mane|a
de totes formes de tota manera, de totes maneres
No m'|an |nv|tat a |acte. De tota manera / De totes maneres, no oensava
assistir-hi
de| contrar| a|trament, d'a|tra manera, en cas contrar|
No li impose0 n| || |et|ag0e0 |es. Altrament / Daltra manera / En cas
contrari, n| 0s esco|ta|
donat que ats que, v|st que, com que
Ats que s'|a o|ovat |a ma|a fe, e| t||o0na| || |a |moosat e| oagament de |es costes
Som animals poc racionals, vist que la nostra part emocional quasi no
|a evo|0c|onat
Com que lerror s neg||g|o|e, oodem cons|de|a| dehn|t|0s e|s |es0|tats
255
front a enfront de, davant
Ens ca|en so|0c|ons |mag|nat|ves LUMYVU[KL lestancament en qu hem caigut
Davant |a fo|a o|0ta, nomes oots oota| oe| ||0|ta| o f0g||
en comparac| amb en comparac| de, per comparac| a
En comparaci de| se0 t|eoa||, e| nost|e es 0na a0tent|ca me|ave||a
Per comparaci a |a hno| de |a senyo|a, e| cava||e| semo|ava |0stec
en e| seu cas s| escau, s| s procedent
/ect0|a | ao|ovac|, si escau, de lacta de la sessi anterior
Ca| exam|na| |a zona afectada |, si s procedent, prendren mostres
en ordre a amb v|sta a, per ta| de
Hem o|es d|ve|ses mes0|es amb vista a / per tal de modernitzar les
|nsta||ac|ons
en quant a quant a, pe| que fa a, tocant a
El ministre no ha comentat res quant a |es dec|a|ac|ons de| se0 |omo|eg |0s
s 0n o|ess0oost |ns0hc|ent WLSX\LMHH despesa social
Tocant a |'|ono|ao|||tat de| S|. P|a, me'n g0a|da|e o|o0 de d||-ne |es
en ra de per ra de
Per ra del seu estat de salut, li han susps lingrs a la pres

en re|ac| a amb re|ac| a, en re|ac| amb, amb refernc|a a
(TIYLSHJP}H,UYLSHJP}HTI(TIYLMLYuUJPH a |a vost|a oet|c|, |a-
mentem d||-vos q0e |a estat desest|mada
en tant que + substant|u/adject|u com a... , en |a cond|c| de..., en
(la) qua||tat de... + substant|u/adject|u
Com a potenc|a de |a |eg|, oa|t|c|oa| en |es conve|ses de oa0
Des de |'ate|sme, es aos0|d o|oo0gna| 0n esse| com a / en la condici de
oe|fecte | ete|n
s d|r s a d|r
/'|a ac0sat de s|cofanta, s a dir, de delator
256
massa... com per a / perqu massa... per a / perqu
Loportunitat s massa aoe|||do|a per a deixar-la passar
Av0| tots ten|m massa perqu o0g0em ao|ec|a| com ca| e| va|o| |ea| de
les coses
per compte(s| de en compte(s| de
En comptes denca|a|-se amo e| o|oo|ema, es oe|d|a en exc0ses
per de prompte de pr|mer antuv|, d'antuv|, de be|| antuv|, a| pr|mer
antuv|, ja d'entrada
De primer antuvi, |a m'|av|a semo|at 0na oe|sona de conhana
per suposat per descomptat, natura|ment, no ca| d|r-ho, no ca| d|r que...
I, per descomptat / naturalment / no cal dir-ho, va |eoet|| |'ac0d|t de semo|e
per |t|m a |'|t|m, na|ment, per acabar
A lltim / Finalment / Per acabar, 0n conse||: no fe0 cas de cao conse||/
prou. com per a prou. per a / perqu
El document s prou amo|g0 per a sat|sfe| tots e|s secto|s en o0gna
Ell ja es creu prou per a |eso|d|e-|o tot sense oo|n| de n|ng0
sempre | quan sempre que, a cond|c| que
Podem ana| a |'aoa|tament, sempre que / a condici que lil deixem intacte
s| procede|x s| escau, s| s procedent
E| se|ve| |0||d|c |a ava|0at si s procedent / si escau admetre lescrit
de| so|||c|tant
ta| | com ta| com
Tal com ah|men e|s c|ss|cs, |a fo|t0na a|0da e|s a0daos
NDEX ANALTIC
260
NDEX ANALTIC
a (preposici)
localitzaci 33-34; amb noms propis
de lloc 33-34; + article determinat 33-
34; localitzacions fgurades 34; caiguda
davant la conjunci que 37-40; canvi en
a de certes preposicions davant infni-
tiu 42; s restringit amb compl. directe
de persona 44-45; encapala comple-
ments substituits per hi 61-62; amb
relatiu 84-85; en expressions com res a
dir 202; en l'expressi de l'any 208; en
l'expressi de la data 209; en les parts
del dia 216; s per a grans festes, me-
sos i estacions de l'any 215
a arrel de 157
a oa|x 104-105
a oase de 145
a causa de 157, 173, 241
a colp de 145
a condici que 256
a conseqncia de 253
a continuaci 253
a cop de 145
a coo|a de 145
a co| q0e vo|s 72
a dalt 104-105, 106, 160
a escala 146-147
a favo| de 84-85
a h de 253
a h de comotes 253
a h | efecte de 253
a h q0e 190
a hna|s de 253
a fo|a de 145
a lalada de 146
a laltura de 146
a lesquerra (de) 62
a lhora 153-154
a lhora acordada 153-154
a lhora exacta 153
a ligual que 253
a |'oo|ecte de 253
a |'0|t|m 256
a |a oaoa| 72
a la darreria de 253
a la dreta (de) 62
a |a h de 253
a la meua 71
a la millor 72
a |a o|ooe|a vegada 100
a la ratlla de 254
a la seua 71
a la teua 71
a |a vo|a (deI 62
a lo grande (castell) 72
a lo loco (castell) 72
a lo mejor (castell) 72
a lo sumo (castell) 72
a manera de 253
a mesura que 253
a mida que 253
a mitjan 253
a mitjans de 253
a mode de 253
a n|ve|| de 146-147
a partir de 174
a pesar de 178
a pesar que 178
a resultes de 253
a tall de 253
a tot estirar 72
a t|aves (deI 62
a ve0|e 111
aoa|o (castell) 105
abstracci 67-68, 70
acci anterior 56
acci consecutiva 48
acci immediata 48, 107-109
acci intencionada 77-79
acci no intencionada 77-78
acci simultnia 56
ac|
s respecte a aq0| i demostratius 148-
149; condiciona el canvi de cap a a cap
i de hns a a hns 166; relaci amb els al-
tres demostratius 234-235
ao
soluci al lo neutre 70; substituit pel
A
261
NDEX ANALTIC
pronom ho en compl. directe 124-125,
227; relaci amb els altres demostratius
234-235
acostar-se 111
acte 34
acte seguit 253
afanya|-se 79
a|| 148-149
ahir 166, 179, 180, 182, 224
a|na 187
a|x| com tamoe 253
a|x| | tot 207
a|xo
soluci al lo neutre 70; substituit pel
234-235
a|xo a oanda 72
a|xo no oostant 207
al + infnitiu 47-49
a| caodava|| 253
a| caodavant (deI 254
a| cao | a |a h 253
al contrari 203-204
al damunt (de) 62
al darrere (de) 62
a| davant (deI 62, 254
a| fons (deI 62
a| f|ont (deI 254
al llarg de 62
al mateix temps 153-154
a| mx|m de 69
a| menys... (ooss|o|e/millor/que pugueu) 69
a| mes... (ooss|o|e/millor/que pugueu) 69
al mig (de) 62
a| m|n|m de 69
a| n|ve|| de 146
a| o||me| ant0v| 256
al punt de 146
al respecte (de) 151
a| vo|tant (deI 62
algo
substituible per alguna cosa 35; substituible
per un poc 35; substituible per res o gens
35-36; equivalent de quelcom 36; locu-
cions correctes en substituci de algo 36
a|g0
diferncia amb algun -a 91-93; equivaln-
cia amb q0a|c0 94, 97; s respecte a
algun en expressions com a|g0/a|g0n
de vosa|t|es / de|s o|esents / de| o0o||c
94-97
alguien (castellj 92, 96
algun -a -uns -unes
diferncia amb a|g0 91-93; equivalncia
amb qualque i qualcun -a 94, 97; incor-
recte com a cap o gens de en frases
negatives 93-94; s respecte a a|g0 en
expressions com a|g0/a|g0n de vosa|-
t|es / de|s o|esents / de| o0o||c 94-97;
equivalncia amb cap en interrogatives
i condicionals 163
algun que altre 103
alguna cosa
substitut normal del castellanisme algo
35-36; equivalent de quelcom 36; t res
com a equivalent en frases condicionals
i interrogatives 36, 119
alguno -na -nos -nas (castellj 92, 96
alguns altres 102
alguns pocs 103
alhora 153-154
a|| 148-149, 166, 234-235
a||| 148-149, 166, 224, 234-235
a||o
expressi de la generalitzaci (en
comptes del lo neutrej 76-70; a||o +
adjectiu, incorrecte 70; substituit pel
234-235
almenys 72, 112
a|t|a vegada 98, 100
a|t|a vo|ta 100
altrament 72, 99, 254
altre -a
amb article un -a 98-103; s sense
article un -a 99-101; altres i uns altres
en plural: confuncia i diferncies
100-101; s respecte a daltres 102;
262
NDEX ANALTIC
s respecte a uns altres 100-101
altre cop 100
altre pic 100
altre tant 100
amagar 202
amo
caiguda davant la conjunci que 37;
diferncia amb en 155-156; davant de
relatiu 84-85; introdueix complements
substituits per hi 61-63
amo e| oaoe| de 113
amo |'oo|ecte de 253
amo |a cond|c| q0e 254
amo |a |ntenc| de 77
amo mot|0 de 173
amo ta| q0e 254
amo tot 207
amo v|sta a 255
amenaa 171
amunt
s respecte de a dalt, cap a dalt, ms
a dalt 104-105; am0nt | ava|| = ' d'aci
cap all' 105; equivalent de v|sca.../ o
fo|a.../ 106; amb les preposicions cap
i hns 165-166
am0nt | ava|| 105
anar 53, 64, 64, 79, 107-111, 138, 139
anar a + infnitiu 107-111
anar a mal 139
anar malament 138
anar-hi (alguna cosa) 64
anar-sen 53
another (anglsj 99, 103
any 208
aproximadament 254
aqueix -a -os -es 50, 165-166, 234-235
aquell -a -s -es 50, 113
aquest -a -s -es
condiciona l's dels pronoms el, la, els,
les en el compl. directe 50; condiciona
el canvi de com a en com 114; correlaci
amb ac| i aq0| 148, 234-235; condiciona
el canvi de cap a en cap i de hns a en
hns 165-166; 179-181; soluci per al mal
s de el mateix 179, 181; condiciona la
fexi de mateix 182; equivalncia amb
els dies de la setmana sense article
211-212; en el sistema de demostratius
i graus de distncia 234-235
aq0|
s respecte a ac| i demostratius 148-
149; condiciona el canvi de cap a en
cap i de hns a en hns 166; relaci amb
els altres demostratius 234-235
ara 72, 107,108-109, 165, 179, 224, 254
ara com ara 254
ara per ara 254
arran de 157
arrel de (a) 157
a|||oa (castell) 105
article determinat
+ preposicions a/en en localitzacions
33-34; amb noms propis de lloc 33-
34; en el compl. directe condiciona l's
dels pronoms el, la, els, les 50-51; s
en comptes del lo neutre 67-73; canvia
com a en com 114; condiciona el pro-
nom per a l'atribut 127; en noms propis
de lloc 158-159; s amb dies de la set-
mana 166-167, 211-214; condiciona la
fexi de mateix 182; s en l'expressi
de l'any 208, 209
article indeterminat
localitzacions 33-34; s amb altre -s 98-
103; canvia com a en com 114
article neutre VEGEU lo (article neutrej
article personal 158, 159
article salat 159
as (anglsj 113-114, 116
as (contracci a + elj 159
ats que 169, 254
autre (francsj 99, 103
ava||
104-106, 165, 166 s respecte de a
oa|x, cao a oa|x o mes a oa|x 104-105;
en l'expressi am0nt | ava|| = 'd'aci cap
all' 105; com a equivalent de fo|a.../ i a
oa|x.../; amb les preposicions cap i hns
165-166
avec (francsj 156
263
NDEX ANALTIC
av0| 166, 254
av0| oe| av0| 254
oa|x (adverbi)
s respecte a ava|| 104-106; s respecte
a dava|| i sota 160-161
oa|xa| 53, 79
oase 145, 174
oastant 51, 202, 224
oe (adverbij 112, 138
oen 112, 138
oen a|t|ament 203-204
oen oe 112
oona (la) 71
o0sca| 79
cada cual (castellj 92, 96
cada u 91-97
cada un, cada una 91-97
cada uno (castell)
cadasc0 91-97
cadascun -a 91-97
caiguda de preposici davant que 37-41,
166, 191
cal 74-76, 189
caldre 74-76, 79-80, 189
canvi d'estat 64, 230
canvi de preposicions davant infnitiu 42
canv|ant (adjectiuj 217
cap (indefnitj
en compl. directe indeterminat, substi-
tuit pel pronom en 50-51; diferncia amb
ningun 91-92; contrast d's respecte a
ningun -a 93, 164; = algun en interroga-
tives i condicionals 163-164; s respecte
a n|ng0 i ningun en expressions com
n|ng0/n|ng0n/cao de vosa|t|es / de|s
o|esents / de| o0o||c, etc. 94-97; con-
trast d's respecte a gens 93, 118-119,
162-163; seguit de la preposici a +
|nhn|t|0 (cap cosa a declararj 202; amb
substantius comptables 232
cap (preposici)
davant de amunt i ava|| 104-105; s
respecte a cap a 165-166; amb adver-
bis i demostratius 165-166
cap a 104-105
cap amunt 104-105, 165
cao ava|| 104-105
cap cosa 118-119
cas 70, 171, 203, 254
cas de 254
cas que 254
caure-hi 65
causa
expressada amb: arran de 157, com
que 169, degut -uda a 173, a causa de
173, amo mot|0 de 173, per 173, perqu
192-193, puix (que) 198, v|st q0e 198,
ja que 198; incorrectament expressada
amb: en i al + infnitiu 47-48, gerundi
de posterioritat 56-57, (a) arrel de 157,
degut a (invariablej 173, com 169, pues
198-199, doncs 198-199
causa-efecte 48
causal (frase, oracij 47-48
cercar 77, 79
certs -es 202
ci (italij 62, 66
c||c0mstnc|a 38
clissar-hi 64
colp VEGEU a colp de
com
expressa intensitat 54, 67, 69; difern-
cia amb com a 113-117; indica manera
i no causa 169; diferncia amb com que
169; mal usat, en lloc de si condicio-
nal 171; com mes... mes... 170; tant...
com... 206
com a
'en qualitat de' 113-117, 255; esdev
com en certes condicions 113-114; s
colloquial en lloc de com 115; contrast
de signifcat amb com 114-115; s simi-
B
C
264
NDEX ANALTIC
lar a as (anglsj 113-114, 116-117
com (interrogatiuj 63, 64, 230
com a mx|m 72
com de... 69
com menys..., menys... 170
com menys..., mes... 170
com mes..., menys... 170
com mes..., mes... 170
com que 47, 56-57, 169, 254
com tamoe 253
comoat|e 79
companyia 155, 156
comparaci 255
complement circumstancial 64, 230
complement circumstancial de manera 230
complement de rgim verbal 61, 226, 241
complement directe 43-46, 50-51, 54, 63,
124, 130, 132-133, 227-230, 242
complement indirecte 62, 229
complement predicatiu 61, 64, 230, 231
comptable (substantiuj 36, 93, 162, 163,
232, 233
comotat | deoat0t 253
con (castell; itali) 156
concessiva (frase, oracij 122
condici 107, 121-123, 171, 172, 203,
254, 255, 256
condici 38
condicional (frase, oracij 35, 36, 119,
120, 121, 122, 163, 164, 171, 172, 203
condicional (temps verbalj 81, 109, 194,
201
conha| 155, 201
confo|ma|-se 42, 61, 226
conjuntament 156
consecutiva (frase, oracij 49
conseqncia 56, 57, 121, 122, 157, 171,
198, 199, 206, 253
conseqncia negativa 171
considerar 64
consultes 189
consulteu 189
consultis 189
contacte 155, 156
contra 61, 62, 84, 85, 170, 241
cont|a menys..., menys... 170
cont|a mes..., mes... 170
contracci (preposici + articlej 158-159
contraposici 183, 199
coo|a VEGEU a coo|a de
cosa 35, 36, 67, 68, 70, 71, 100, 118, 119,
140, 186, 190, 204, 254
cosa de 254
cosa que 70
d'aco|d amo 85, 174, 241
d'a|t|a oanda 98, 99, 183, 184
daltra manera 98, 99, 254
daltres 101, 102
d'mo|t 146
d'ant0v| 256
d'a|a en avant 72
d'a|a endavant 72
duna altra manera 99
da (preposici; itali) 55
dalt 104, 105, 106, 160
damunt 62, 63, 85
data
article davant el dia 167, 211-212; ex-
pressi de l'any 208; expressi de la
data 209-210
dava|| 160, 161
davant 61, 62, 63, 85, 255
de
caiguda davant la conjunci que 37-
41; canvi de preposicions davant
infnitiu 42; s amb cap (indefnitj:
cap problema o cap de problema
162-163; de ... a ... 168; de + infnitiu
'en cas de' 172; introdueix comple-
ments substituits pel pronom en 51-
52; com n'est, de content": s amb
l'atribut, amb funci intensiva 54;
introdueix complements de manera,
substituits per hi 63; amb relatiu: de
qu i del qual 84-85
de oe|| ant0v| 256
D
265
NDEX ANALTIC
de fet 203
de lordre de 254
de la manera que 169
de la mateixa manera 207
de lo contrario (castell) 72
de nou 100
de resultes de 253
de seguida 107, 109
de tant en tant 206
de tota manera 254
de totes formes 254
de totes maneres 254
declarar 84
degut -uda 173
degut a 173
deixar molt a desitjar 202
deixar-hi la pell 65
del contrari 254
dem
s amb hns (fns demj 165, 166, 167,
213; s amb mateix (dem mateix"j
180, 182
demanar 79, 201
demostratiu
fa determinat el compl. directe i en
condiciona els pronoms 50; a, aix,
all substitueixen lo que 70; condiciona
el canvi de com a en com 114; correlaci
de aquest, aqueix, aquell amb ac, aqu,
all/all 148; ah, incorrecte 148-149;
cap i hns + demostratiu 165-166; condi-
ciona la fexi de mateix (aquesta set-
mana mateix/mateixa"j 182; qu i quins
sn els sistemes de graus 234-235
des (contracci de de + es) 159
des de 168, 254
des del punt de vista 146
des de que 254
des que 254
destinaci 77, 78
destinatari
substituit pels pronoms li i els 62, 128-133;
substituit en certs casos per hi 128-134;
combinacions de pronoms de compl. di-
recte i indirecte 128-134; mal s de li
com a destinatari plural 135; s incor-
recte de lis com a destinatari plural 136;
li i els sobrers 177; com es distingeix el
compl. directe de l'indirecte 228
deure (verbj 74, 75, 76, 81, 82
deure de 74
devers 254
dia
hns + dies de la setmana 166, 167; ex-
pressi en la data 209; expressions tem-
porals dels dies de la setmana 211, 212,
213; expressi de les parts del dia 216
dijoussos 211
dillunsos 211, 213
dimarsos 211, 213
dimatjos 211, 213
diners 138, 163, 232
dins 62, 63, 223, 224
dir 71, 77, 79, 139, 176, 186, 202, 255, 256
dir mal (dalg) 139
dir-hi la seua 65
dir-la grossa 71
disposar-se 107
distncia 148-149, 234-235
divers -a -os es 217
donat que 254
doncs 72, 198, 199
du (francsj 55
dur (verbj 79
durant 183
eixir 53, 138
el (articlej VEGEU article determinat
el (pronomj
substitueix complement directe deter-
minat 43-44; 227; s castellanitzat en
lloc de ho 125-126; s correcte i incor-
recte en l'atribut (si que l's"j 127
el fet que 37, 38, 40
el qual VEGEU qual
el que (= 'cosa que'j 70
ell -a -s -es
amb la preposici a en compl. directe
E
266
NDEX ANALTIC
44, 242-243; amb a|g0n-a|g0, casdas-
c0n-cadasc0, cao-n|ng0 + dells -es
94-95; fo|mes com a compl. directe i
indirecte (el, la, els, les; li, els) i combi-
nacions 129-134; amb mateix (ell ma-
teix"j 179-180; com a persones del verb
237, 238, 240, 248
ella VEGEU ell -a -s -es
elles VEGEU ell -a -s -es
ells VEGEU ell -a -s -es
els (article) VEGEU article determinat
els (pronom) VEGEU el (pronom)
els el 128, 129, 131, 134
els els 128, 129, 131
els en 128, 131, 133, 134, 136
els hi 65, 131. 132, 133, 134
els la 128, 129, 131, 133, 134
els les 128, 129, 130, 131, 133
els nhi 133
em 52, 221, 242, 244
en (article personalj 158, 159
en (preposici)
localitzacions 33-34; localitzacions fgu-
rades 34; caiguda davant la conjunci
que 37-40; canvi en a davant infnitiu
42; s + infnitiu (en entrar"j 47-48; in-
trodueix complements substituit per hi
61-62; + relatiu 84-85; s respecte a amo
155-156; en l'expressi de l'any 208;
en l'expressi de la data 209; s per a
grans festes, mesos i estacions de l'any
215; exigida pel verb en complements
de rgim 226
en (pronom)
substitueix complements directes inde-
terminats 51; amb verbs de moviment
(anar-se'n"j; s amb l'atribut, amb fun-
ci intensiva 54; no s'usa amb compl.
de manera, sin hi 63; s en lloc de a
n|ve|| incorrecte 146-147; s en lloc de
del mateix 181-182; combinaci amb li
i els 130-134
en (pronom; francsj 52, 53, 54, 55
en + infnitiu 47-49
en aoso|0t 118
en oase a 174
en cao oanda 175
en cap lloc 175
en cas de 172, 254
en cas contrari 254
en cas que 171, 203, 254
en comoa|ac| amo 255
en comparaci de 255
en compte de 126, 175, 256
en comptes de 175, 256
en el moment de + infnitiu 49, 153
en el seu cas 255
en general 72
en |'mo|t 146
en lentretant 185
en la qualitat de 255
en lloc (de) 120, 175
en |o |efe|ente a (castellj 72
en |o s0ces|vo (castell) 72
en ordre a 255
en qualitat de 113, 114, 116, 255
en quant a 255
en ra de 255
en |e|ac| amo 151, 255
en tant que 255
en termes 146
en 0na ocas| v|nent 100
en v||t0t de 85
encaminar-se 111
encara que 121, 122
encertar-la 71
endev|na|-|a 71
enf|ont (deI 62, 241, 255
enlloc 120, 164, 175
enmig (de) 62
ens 52, 229, 242, 244
entorn de 254
es (article salatj 159
es (pronomj s incorrecte com a li i els
128-134
s a dir 255
s dir 255
escadusser -a 103
esdeveniment 34, 139
esdeven|| 64, 230, 231
267
NDEX ANALTIC
esforar-se 79
espai 155, 234
esperar 201
estacions (de lany) 215
estar
amb mfasi dintensitat en latribut
54; s amb per + infinitiu 79; + atribut,
pronoms que el substitueixen 126-
127, 225; no duu compl. directe 227;
no duu compl. predicatiu 230
estar a punt de (+ infnitiuj 107, 110
estar per (+ infnitiuj 107, 110
estudiar 79
et 52, 242, 244
etapa vital 34
exactament 112
exclamaci 68, 104, 106, 140, 141, 239
exclamatiu (adjectiu, pronom) 54, 140,
141, 190, 192, 239
exclamativa (frase, oraci) 140-141, 190,
192, 239
existir 63
exposar 79
faltar 79
favor VEGEU a favor de 84, 85
fer
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 39; fer-se es-
devenir 64; fer-hi 65; fer-la grossa 77;
+ per + infnitiu 79; qu hi farem 111; +
malament 138; en expressions com molt
a fer 202; exemple de verb que exigeix
compl. directe 227
fer-hi 65
fer-la grossa 71
fer-se 64
festes 215
festivitats 215
fet 152 (VEGEU TAMB fet que)
fet histric 34
fet que
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 37-38, 40; so-
luci a lo neutre 67, 70
h|a|-|| 64
hna|ment 256
hns 165-168, 211, 213
hns a 165-168
hns | tot 122, 167-168
hns q0e 165, 166
fora VEGEU a fora de
forma personal del verb 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
front a 255
futur 107-109, 212
futur (temps verbal) 81, 107, 109, 195,
201, 248
ganes 163
generalitzaci 67-68, 70, 72-73
gens
= un poc en frases interrogatives i
condicionals 35-36; quantifcador amb
compl. directes indeterminats substi-
tubles per en 51; amb substantius no
comptables 93, 118-119, 162-164, 232-
233; s respecte a res 118-119; exemple
dadverbi de quantitat 224; VEGEU TAMB
gens ni mica, gens ni miqueta
gens ni mica 72
gens ni miqueta 72
gerundi 47, 56-57, 237, 238, 240, 248
gerundi de posterioritat 56-57
gota (ni gota) 118
grossa (la) 71
guipar-hi 64
haguera 123
hagus 121-123
F
G
H
NDEX ANALTIC
268
hauria 121-123, 172
|ave| de 74, 76
|ave|-||
s normatiu en singular 58-59; amb hi
en tota la fexi 58-60, 61, 63; no sem-
pre duu el pronom en (n'hi ha"j 58-60;
hi ha que 74, 76; + per a + infnitiu 77,
79-80; s habitual en expressions com
mo|t/|es a fe| 202
hi
s en tota la fexi de |ave|-|| 58-60;
substitueix complements comenats
per a, amo, en, oe| 61-62; substitueix
complements amb locucions de lloc 61-
63; substitueix complements de manera
63; acompanya verbs de percepci en
sentit absolut (veure-hi"j 63-64, 66;
substitueix el compl. predicatiu 64-65,
231; locucions amb hi 65; s similar en
francs (y) i itali (c|, v|j 66; substitueix li
en combinacions de pronoms 128-134;
pot substituir a|| 149; pot substituir al
respecte 151-152; pot substituir al/en/
amo e| mate|x incorrectes 181-182; pro-
nom feble invariable 242, 244
hi ha que 74, 67
ho (pronom)
substitueix compl. directes amb ao,
a|xo, a||o i frases senceres 124-125;
no substitueix substantius masculins
ni femenins 124-125; s castellanitzat
de el per ho 125, 126-127; substitueix
l'atribut 124, 126 225; combinaci amb
li i els 128, 130-134; contrast d'usos
amb en i el/la/els/les 54, 127
hora 153, 154
|o|aoa|xa 216
i (conjuncij 55-56, 150
| tant/ 206
i tot 167
|do 199
igual 114, 115, 116, 194, 253
igual que 114, 115, 116, 253
immediatesa 49, 57, 107-109
imminncia 107-110
imperatiu 188-189
impersonal 188-189
|mo|esc|nd|o|e (ser) 74-76
indicatiu 83, 108, 171, 190, 194, 195
infnitiu 42, 47-49, 74, 77-80, 81, 107-108,
111, 115, 168, 172, 176, 188, 202, 238
infnitiu discursiu 176
instrucci 188-189
instrument 155-156
intenci 77-79, 107-110
intentar 77, 79
interrogaci 35, 36, 119, 120, 140, 141,
163, 164, 190
interrogatiu (adjectiu, pronomj 45, 140,
141, 247
interrogativa (frase, oracij 140, 141, 190, 239
interrogativa directa (frase, oracij 140,
141, 190, 239
interrogativa indirecta (frase, oracij 140,
141, 190, 239
ja dentrada 256
|a || som/ 65
|a || to|nem/ 65
ja que 47, 86, 169, 190, 192, 193, 198, 199
jo 178, 179, 221, 234, 237, 238, 239, 242, 248
jugar-shi 65
l (pronom) VEGEU el (pronom)
l (article) VEGEU article determinat
l (pronom) VEGEU el (pronom)
lhi 128, 129, 131, 132, 133, 134
lun a laltre 44
lun i laltre 103
la (article) VEGEU article determinat
I
J
L
NDEX ANALTIC
269
la (pronom) VEGEU el (pronom)
|a c||c0mstnc|a q0e 38
le (pronom; castell) 137
les (article) VEGEU article determinat
les (pronom; castell) 137
li
pronom de compl. indirecte singular
62; mal substituit per se 128-130; en
combinaci amb el, la, els, les, ho, en
128-134; substituci possible per hi
129-134; mal usat en lloc de els 135;
incorrectament repetit 135
li ho 128, 130, 132-134
li la 128-132
li les 128-133
lil 128-133
lils 130-133
lin 130, 132-134
like (anglsj 114, 116
lis 137
||avo|s (adverbij 224
lloc (complement circumstancial dej 33-34,
61, 62, 105, 158, 159, 166, 175, 182, 224
lloc 33-34, 61, 62, 105, 148-149, 155, 158-
159, 166 175, 182, 247
llunyania 148-149, 234-235
lo (article masculij 73
lo (article neutre"j 67-73
lo (pronom) VEGEU el (pronom)
localitzaci 33-34, 148-149, 209
locomoci (mitj de) 156
locuci adjectival 205
locuci adverbial 61-62, 82, 105, 109, 182,
194, 205
locuci preposicional 85, 225, 241
los (pronom) VEGEU el (pronom)
'|s (pronom) VEGEU els (pronom)
mal (adverbij 138-139
mal (substantiuj 68, 139
ma| m'est d||-|o 139
ma| s| fas, ma| s| no fas 139
malament 71, 112, 138-139, 232
malgrado (chej (italij 178
malgrat 178
malgrat que 178
malgr (que) (francsj 178
mancar 79
manera 150
manera (complement circumstancial dej
63, 230
marc cultural 34
marc histric 34
marc legal 34
massa (adverbi) 77, 202, 256
massa... com oe| a / oe|q0e 256
massa... oe| a / oe|q0e 256
massa (substantiuj 232
mateix -a -os -es 71, 98-100, 108, 128,
153, 154, 178-182
mateixa (la) 71
mx|m 68, 69, 72
mayoe (anglsj 197
-ment 150, 224
mentre 49, 183, 185
mentre que 183, 184
mentrestant 185
menys 67, 68, 69, 170
mes 209, 214
ms 67, 68, 69, 72, 170, 186-187, 204
mes a|na 186-187
mes a|nes 186-187
ms amunt 104-105
mes ava|| 104-105, 164
mes av|at 186-187
mes oe 186
ms prompte 186-187
ms que 186, 204
ms tost 186-187
mica (unaj 35, 50
migdia 216
migjorn 216
millor 68, 69, 72, 170, 186
millor (a laj 72
m|n|m 68, 69
minso -a 103
mitj 155, 156
M
270
NDEX ANALTIC
mitj de locomoci 156
mitj de transport 156
mitjan (a) 253
mitjans de (a) 253
molt 50, 51, 202, 223, 224
motiu 192, 193
n (pronom) VEGEU en (pronom)
n (article personal) 159
n (pronom) VEGEU en (pronom)
na (article personal) 158, 159
Nadal 214
nadie (castell)
naturalment 256
ne (pronom; itali) 52, 54, 55
necessari (ser) 74-76
necessitar 77, 79
ni gota 118
ni que 122-123
ning
introdut per a en compl. directe de
persona 62; diferncia amb ningun -a i
cap 91-92; s respecte a cap i ningun
en expressions com ning/ningun/cap
de vosaltres / dels presents / del pblic,
etc. 94-97
ningun -a
diferncia amb ning 91-92; equivaln-
cia i diferncia ds respecte a cap 93,
164; equivalncia amb algun en inter-
rogatives i condicionals 163-164; s
respecte a ning i cap en expressions
com ning/ningun/cap de vosaltres /
dels presents / del pblic, etc. 94-97
ninguno -na (castell) 92, 96
no altre -a... (que) 98, 98
no cal dir-ho 256
no cal dir que 256
no comptable (substantiu) 36, 93, 162,
163, 232
no shi val 65
nom propi 33, 34, 45, 158-159, 179
nom propi de lloc 33-34, 158-159
nombre (un cert nombre de) 217
nomenar 64
noms que 121
nosaltres 44, 94-95, 179, 221, 228, 229,
238, 242, 248
novament 100
numeral 51
objecci 199
obligaci 74-76
oda 61, 63
ordre (f.) 188-189
otro -tra (castell) 98
palpar-hi 64
parixer 54, 127, 225, 227, 230, 231
parlar mal (dalg) 139
part (la) 67, 70
participi
+ per a + infnitiu 77, 79, 80; probabilitat
deu haver + participi 83; s amb daltres
de 102; precedit per ben 112; s amb
com a 115-116; com a atribut 126; pre-
cedit per mal 138; correcte, degut 173;
forma no personal del verb 237, 238,
240, 248
partint de 174
Pasqua 215
passar-la b/malament/magra 71
passar-sen 53
passat (dilluns, dimarts, ... passat) 166,
167, 211, 212, 213, 214
pel (contracci de per + el) 158
pel cap alt 72
pel cap baix 72
pel que es veu 72
pel que fa a 72, 151, 152, 255
pel que fa al cas 151-152
N
O
P
271
NDEX ANALTIC
pel que sembla 72
pensa mal i no errars 139
pensar (en) 61, 62, 66
pensar + infnitiu 107, 109, 110
per
expressa causa 86, 173, 192; per = a
travs de substituble per hi 61, 62; +
grans festivitats, mesos, estacions 215;
incorrecte + parts del dia 216
per + infnitiu 77, 78, 79
per a + infnitiu 77-80
per a que 190-191
per a qu 190-191
per acabar 77, 79, 256
per comenar 77, 79, 176
per comparaci a 255
per comptes de 256
per de prompte 256
per descomptat 256
per la qual cosa 57
per ms que 122
per molt que 121, 122
per qu
= pel qual, per la qual 86; 193 = per
quin motiu 192
per ra de 255
per suposat 256
per tal com 86, 192, 193
per tal de 255
per tant 57, 72, 199, 206
per ltim 256
per ventura 194
percepci 61, 63, 66
permanncia destat 64, 230
perqu
= 'a f que' 190-191; = ja que, per tal
com 86, 190; 192-193
perqu (substantiu) 193
peut-tre (francs) 197
pitjor 68
pleonasme 135, 177
pluralia tantum 101-102
poblaci 33-34, 158-159, 209
poc (un) 35, 36, 51, 118-119, 233
poc -a 50, 51, 103, 202
por lo dems (castell) 72
por lo general (castell) 72
por lo menos (castell) 72
por lo tanto (castell) 72
por lo visto (castell) 72
portar 79
portar-se 138
posar mal (entre alg) 139
posar-shi (al telfon, etc.) 65
posat que 171, 172, 254
possiblement 83, 194, 195, 196, 197
posterioritat 48-49, 56-57
pot ser que 195-197
potser 72, 194, 195-197
precs 74-76
precs (ser) 74-76
precisament 112, 177, 180, 182
predicatiu (complement)
substitut per hi 61, 64, 231; qu s i
com s'identifca 230-231
pregar 201
prendre mal 139
preposici 241
VEGEU TAMB a, amb, cap, cap a, contra,
en, dava||, de, hns, hns a, oe|, soo|e,
sota, etc.
preposici tona 84, 222, 241
preposici tnica 241
present (temps verbal) 81, 107-109, 206, 248
presentar-se 64
pretrit perfet (simple o perifrstic) 82-83, 236
probabilitat 75, 81-83, 194
probablement 82-83, 194
pronom adverbial VEGEU en (pronom) i hi
(pronom)
pronom demostratiu neutre 70, 125, 224-225
pronom feble 51, 130, 135, 136, 221-222,
242-244
pronom fort 44, 221-222, 242-243
pronom interrogatiu 45, 140, 190, 247
pronom personal 44, 45, 50, 52-53, 95-97,
179-180, 181, 235
pronom relatiu 45, 84-85, 192-193, 241,
245-247
prop de 254
272
NDEX ANALTIC
proper 100, 214
propi prpia 179-181
proposar 77, 79
proppassat 214
propvinent 211, 214
prou 72, 202, 223, 224, 256
prou... com per a / perqu 256
prou... per a / perqu 256
prxim -a 214
proximitat 109, 148-149, 234-235
publicaci 34
pues 198-199
puix 198-199
puix que 198
pujar 53, 79
qual (el qual, la qual, els quals, les quals)
segons + el/la qual, alternativa a |dea/ah|-
maci/teoria que...39; admet preposici a
en compl. directe de persona 45; alter-
nativa al gerundi de posterioritat 56-57;
la qual cosa, alternativa a lincorrecte el
que 70; s desprs de preposici 84-
86; s obligatori desprs de preposici
forta o composta 84-86, 241; seguint
mots com motiu o causa, pel qual = per
qu 86, 192-193; visi general del rela-
tiu 245-247
qual cosa (la) 56-57, 70
quan
equivalncia amb en i al + infnitiu 47-
48; hns q0an 165, 166, 167; mal usat en
lloc de com ms... ms... 170; difern-
cia amb quant 200; quan com a relatiu
(temps) en qu 247; locuci sempre i
quan, incorrecta 256
quan ms/menys..., ms/menys 170
quant 67, 170, 200
quant -a -s -es 50, 51
quant a 72, 147, 151, 152, 255
quant a aix 151
quant ms/menys..., ms/menys 170
quants -es (uns/unes) 51, 217
que (conjunci)
caiguda de preposici davant que 37-
41, 241; diferncia malgrat-malgrat
que 178; puix-puix que 198; amb verbs
de petici i expectativa 201; incorrecta
en expressions com res que dir 202;
diferncia amb que relatiu 245-246
que (exclamatiu) 54, 68, 140-141
que (relatiu) 45, 245-246
qu (interrogatiu) 140, 239
qu (relatiu) 84-85, 192-193, 241, 245-247
que ve (dia de la setmana + que ve) 166-
167, 212-214
quedar 64, 230-231
quelcom 36, 114
qui (interrogatiu) 44, 45, 77, 247
qui (relatiu) 45, 246-247
qui sap (si) 195
quin -a -s -es (exclamatiu) 140-141
quin -a -s -es (interrogatiu) 45, 140-141,
190, 192, 239
ra 192-193, 255
reciprocitat 44-45
referent a 151
referir-se 61
refexiva 188-189
refexiva impersonal 188-189
relatiu 45, 84-86, 192-193, 241, 245-247
repetici del destinatari 177
repetici sobrera de pronom 135
res
= alguna cosa en interrogatives i condi-
cionals 35-36, 164; en expressions com
res a dir 202
res ms que 204
respecte a 85-86, 146, 151-152
respecte de 151-152
restar 64, 230
romandre 64, 230
R
Q
273 273
NDEX ANALTIC
s (article) 159
sho 128-129
sa (article) 159
sac||hca|-se 79
se la 128-129
se les 128-129
sel 128-129
sels 128-129
sen 128-129
segons 39, 174, 241
seguidament 253
seguint 174
segurament 82-83, 194
semblar 54, 124, 125-127, 225, 227, 230-231
sempre 165-166
sempre (la de sempre) 71
sempre i quan 256
sempre que 254, 256
sentir-hi 61, 63-64
ser 70, 74-76, 77, 79, 124, 126-127, 194,
195-197, 225, 227, 230-231
servir 77, 79
ses (article) 159
seu (seua/seva, seus, seues/seves) 71,
179, 181
si (conjunci condicional) 121, 171, 172, 203
si (exclamatiu) 54
si (pronom) 44
si s procedent 255, 256
si escau 255, 256
si fa no fa 254
si ms no 72
si no 72, 203
si procedeix (si escau) 256
simultanetat 49, 56, 109. 183
sin 203-204
sobre (preposici) 85, 151-152, 241
sobre la base de 174
sollicitar 201
sortir 53, 138
sortir-sen 53
sota (preposici) 160-161
subjuntiu 75, 83, 123, 171, 190, 194, 195,
201, 203
substantiu abstracte 67, 71
substantiu comptable 93, 162-163, 232-233
substantiu no comptable 36, 93, 162-163,
232-233
suggerir 201
thi poses com thi poses 65
tacte 61, 63
tal com 14, 86, 192, 193, 256
tal i com 256
tal vegada 194
tal volta 194, 207, 253
tamb 207
tan 67, 69, 205, 206, 207
tan ... com (+ pugueu / siga possible, etc.)
69, 206
tanmateix 207, 224
tant 100, 103, 199, 205, 206, 255
tant ... com 206
tant de bo! 206
tant em fa 206
tant s 206
tant lun com laltre 103
tant se men dna 206
tant se val 206
tarda 216
temps 153, 154
tenir 201, 202
tenir que 74
tocant a 151, 255
tocar-hi 63, 64
topnim 159
tornar 53
tornar-se 53, 64, 230, 231
tornem-hi! 65
tot (pronom) 125-126
tot al ms 72
tot duna 253
tot i (+ substantiu, pronom o infnitiuj 178
tot i que 178
tot lo... que 67, 68
S
T
NDEX ANALTIC
274
tot seguit 107, 109, 253
tothom 45
tots (pronom) 45
transport (mitj de) 156
treballar 79
trobar 64
tu 44, 179, 221, 237, 238, 240, 242, 248
un -a 34, 100
un -a altre -a 98, 99, 100, 102, 103
un -e autre (francs) 99, 103, 202
un altre tant 100
un altro / unaltra (itali) 99, 103
un dia o altre 100
un o altre 98, 100
un o un altre 103
un poc 35, 36, 51, 119
una cosa o altra 100
una mica 35, 51
una vegada que 48, 49
uns -es 254
uns pocs 51, 103
vari vria varis vries 217
variable (adjectiu) 217
variat -ada 217
vegem 111
vegeu 189
vegis 189
vejas 189
venir 53, 79
verb de llengua 79
verb de moviment 111
verb de percepci 61, 63-64
verb en forma personal 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
verb quasicopulatiu 231
vesprada 109, 216
vespre 216
veure 36, 43, 64, 66, 111, 202
veure mal (en alg) 139
veure-hi 61, 63, 64, 66
vi (itali) 66
vinent 100, 211, 212, 213, 214
virtut 85, 86
vist que 47, 169, 198, 254
vista 61, 63, 66, 146, 147, 255
vora 254
vs 44
vosaltres 44, 94, 95, 179, 228, 229, 242
vost -s 44
V
U
Gramatica zero portada.indd 1 12/07/11 13:21

Gramatica Zero

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gramatica Zero

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gramatica zero portada.

indd 1 12/07/11 13:21

cap + s0bstaot|0 s|og0|ar

You might also like