Gramàtica Catalana

12/07/11 13:21
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 2
12/07/11 08:36
12/07/11 11:15
12/07/11 08:36
A la memria de
Manuel Sanchis Guarner,
en el centenari del seu naixement,
com a treballador incansable
i gramtic solvent,
qui, amb la seua tasca
i el seu exemple,
tant va contribuir a difondre
12/07/11 08:36
Direcci del projecte Gramtica zero: Francesc Esteve

Redacci: Francesc Esteve, Josepa Meli
Disseny: L3C. Paco de la Torre + Teresa Toms
2011 - Servei de Poltica Lingstica - Universitat de Valncia

ISBN: 978-84-370-8169-4
Dipsit legal: V-2633-2011
Imprimeix: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com
12/07/11 08:36
ndex
A tall dinvitaci
Qu s la Gramtica zero i qu aporta de nou
Gramtica zero
Agraments
15
Taula de continguts
17
Fitxes
29
Bloc 1: Fonamental
31
Bloc 2: Errades tpiques de castellanoparlants
89
Bloc 3: General
143
Bloc 4: Termes gramaticals
219
Recull dexpressions errnies de substituci automtica
251
ndex analtic
259
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
A TALL DINVITACI
La Gramtica zero s un projecte concebut com a suport prctic per a
resoldre, de manera rpida i entenedora, els problemes i dubtes ms habituals en ls lingstic, sobretot en la sintaxi, que s un dels aspectes
ms complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramtica.
Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci

i organitzaci del text, la sintaxi s potser la part que ms incideix en all
que podrem anomenar larquitectura del pensament i la seua materialitzaci
lingstica: la manera com es connecten i es combinen les idees mitjanant
les paraules i la relaci que aquestes contrauen en un text, siga oral o escrit, per formar un tot coherent i comunicatiu.
El projecte de la Gramtica zero s una mostra del comproms de la Unijuntament amb les altres universitats pbliques valencianes, per oferir a la
documentaci) i tamb la qualitat daquest s: ms correcci, adequaci
i precisi en les comunicacions orals i escrites en la llengua prpia. Cal
remarcar ac que el segon aspecte, el qualitatiu, s sovint un entrebanc per
al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en
lexpressi correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilitzaci
ms mplia i intensa.
Lavantatge de la Gramtica zero
sn els problemes reals, els ms importants i freqents, dels usuaris. Aix,
coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un determinat dubte. Ben al contrari, sestructura dacord amb les necessitats
dels parlants i, sobretot, dels escrivents: a partir dels problemes presentats duna manera clara i amb la mnima terminologia lingstica. I aix
12/07/11 08:36
es comprova des del mateix ndex inicial, on no trobarem denominacions

especialitzades sin una relaci de frases, presentades com a exemples
I, en connexi mai ms ben dit amb aquest esperit prctic, directe i comunicatiu, la Gramtica zero en paper noms s una part del projecte. Hi ha
una versi consultable en lnia que no sols en recull tots els continguts, sin
que els ofereix de manera encara ms interactiva, ampliable i en permanent millora, amb atenci dels suggeriments i les necessitats dels usuaris.
Gramtica suscita ms s, haur
dacci i destar en lnia amb els usuaris. Ara vosaltres hi teniu la paraula.
Josep Vicent Boira Maiques
Francesc Esteve i Gmez

Gramtica zero
12/07/11 08:36
QU S LA GRAMTICA ZERO I QU APORTA DE NOU?

La Gramtica zero
el
quines les solucions.
Mnima terminologia gramatical

els tecnicismes amb explicacions simples. Aquells termes gramaticals que
resulten imprescindibles (gerundi, relatiu, complement predicatiu, etc.) apareixen marcats amb
Mentre que la terminologia gramatical es redueix a la mnima expressi,

gamma dels casos possibles. Intentem aix que, si lexplicaci gramatical
no s prou aclaridora, s que ho siguen almenys els exemples, que poden
guiar lusuari, si ms no, pel recurs de lanalogia.
La informaci es dna en petites dosis i de manera preferentment binria, amb

alternatives de dos termes. Per exemple, per explicar la distribuci de baixdavall-sota, primer es confronta baix al bloc davall-sota; desprs, es delimiten
davall i sota
davall enfront de davall de. Un altre cas:
per aclarir quan cal emprar tan i quan tan, es descriu ls del terme ms fcil i
marcat, tan, i sadverteix que tant susa en la resta de casos, cosa ms prctica
que recrrer a tot un seguit dexplicacions gramaticals ms complexes.
12/07/11 08:36
guiatge es fa per un procediment ms simple: les substitucions. Aix, hom

gens o al pronominal de res, i es proposa noms substituir-los per altres locucions: si
en aquell context podem dir en absolut o ni mica (de), el terme adequat s
gens i si hi podem dir cap cosa, res.
a) Quadre sinptic inicial

amb detall.
b
quema inicial que situa les lnies principals, generalment de manera binria.
Per exemple, lanomenat lo neutre t dues solucions correctes bsiques,
segons que expresse: a) un valor dabstracci (all que s...); b) valor
intensiu com s de...).
c)
breus introduts per ttols ben descriptius (que sovint sn quasi un resum),
gradual: comena amb els aspectes fonamentals i ms generals (els ms
cal, es remet a un altre apartat.
d)
En alguns casos es donen les formes equivalents daltres llenges que ens
neix en aqueixa llengua, li pot estalviar o b pot reforar les explicacions
10
12/07/11 08:36
gramaticals que presentem. En sn exemples la caiguda de preposicions

davant de que
adverbials en i hi
e) Especialitzat
especialitzat sexposen, quan cal, aquells
riosa i estimulant) a qui vol aprofundir-hi ms.
car quan saparten de la normativa o de ls considerat formal o estndard.
generalment acceptats. En cas de manca dunanimitat sobre algun dels

punts, recullen les denominacions ms comunes i entenedores (en general,
les de la gramtica tradicional) i les recomanacions normatives ms esteses i, en darrera instncia, les de lInstitut dEstudis Catalans i les universitats valencianes.
parents ni garanteixen una comprensi immediata a lusuari mitj (p. ex.

caiguda de preposici davant que (conjunci), gerundi de posterioritat,
li resulten ms entenedores en una primera ullada (aquelles que noms
impliquen un canvi automtic de a per b, del tipus arrel de arran de), les
dimportncia en la correcci gramatical.
11
12/07/11 08:36
Per aquest motiu, si lusuari nha dextraure el mxim rendiment, pot ser til
,
i Errades tpiques
de castellanoparlants) per raons netament prctiques: aplegades aix s
ho sn els punts inicials. Una vegada ms, dacord amb lesperit daquesta
Gramtica zero, s la utilitat prctica el factor que hi hem tingut ms en
de repassar tots dos blocs.
volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que

restriccions que ens hem imposat (mnima terminologia gramatical, mxima
saborden totes les possibilitats ni es donen solucions vlides per al 100%
dels casos.
Tot i aix, si reeixim a oferir un guiatge general en les faltes, els dubtes i els
ja provet dun mnim bagatge i estar en disposici de recrrer, si ho creu
oport, a gramtiques ms exhaustives.
12
12/07/11 08:36
GRAMTICA ZERO
S PER A APROFITAR-LA AL MXIM
La Gramtica zero presenta tres possibilitats de consulta diferents, que es
poden utilitzar segons el moment:
1. Per a lusuari curis, que vol
consulta a partir de la taula inicial.
2. Per a lusuari estudis, que vol

cals: consulta a partir dels
.
3. Per a l
, que vol
da a un punt concret: consulta a partir de l
Per a ms informaci, vegeu els pargrafs segents.

1.
TAULA DE CONTINGUTS
La Gramtica
sinterroga primer sobre coneixements i es posa a prova, desprs, sobre
diferents punts gramaticals que potser ni shavia qestionat abans.
Lusuari curis pot comenar per la taula de continguts: all trobar una
llista dels punts gramaticals tractats, que sexposen amb exemples i no
amb terminologia lingstica. Per exemple: Insisteixen en qu no ho han
fet ells o Insisteixen que no ho han fet ells?, en comptes de la nomenclaque (conjunci).
-
BLOCS DE FITXES
La Gramtica zero la conformen diversos blocs. El primer recull les faltes de

sintaxi fonamentals: aquelles que sn alhora ms freqents i ms importants
per a la correcci. El segent es destina sobretot als usuaris que tenen o han
13
12/07/11 08:36
faltes ms recurrents i de ms entitat.

dun abast i un pes ms relatiu. El text es completa amb un breu recull
dexpressions incorrectes que sn substitubles per altres de correctes de
manera automtica (per exemple: tal i com tal com). Com a annex, hi ha
vetat i simplicitat, aquells pocs termes gramaticals que ha calgut utilitzar
NDEX ANALTIC
Lusuari que simplement vol trobar la soluci a un problema molt delimitat pot
sintctics i tots els mots i construccions que han estat tractats o esmentats.
Aquest ndex no pressuposa cap coneixement gramatical previ i inclou
sobretot els mots o les construccions que shan abordat, per tamb conceptes expressats de la manera ms simple i intutiva (causa, condici,
contraposici, acci simultnia o simultanetat). Cont tamb alguns
termes gramaticals, per es limita als imprescindibles i ms difosos.
Us desitgem una bona consulta per al millor s amb la mnima gramtica!
14
12/07/11 08:36
AGRAMENTS
Els redactors de la Gramtica zero volem deixar constncia del nostre
agrament a totes les persones que ens han fet suggeriments que han contribut a millorar el contingut i la presentaci daquesta obra.
Maria Josep Cuenca, Alfons Esteve, Joan Antoni Lluch, Emlia Matallana,
i han aportat consells de gran valor per a fer les explicacions ms precises, ms simples i ms entenedores. Paco de la Torre i Teresa Toms
sn els responsables del disseny, que creiem que ha reeixit a presentar
duna manera ben amena i visual una cosa sovint tan rida i complexa
cura exquisida en la correcci i ladequaci dels exemples i citacions en
vei de Poltica Lingstica, i Josep Vicent Boira, director daquest, ens han
proposrem el projecte.
A tots ells, moltes grcies, com tamb, ja dentrada, a les persones usuries
de lobra, a qui convidem tamb o sobretot a ajudar-nos a millorar-la amb
suggeriments basats en ls real. Vosaltres sou, al capdavall, els qui posareu
a prova la utilitat efectiva que daix es tracta daquesta Gramtica zero.
15
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
033
Visc a Alacant o en Alacant?; Visc a un carrer cntric o en

un carrer cntric? A lAtenes de Pricles tenim una mostra de
democrcia directa o En lAtenes de Pricles? A la Bblia trobareu
lexplicaci daquest passatge o En la Bblia?
1. A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
035
T algo que tinquieta o T alguna cosa que tinquieta o T quelcom que tinquieta?; s algo badoc o s un poc badoc?
2. ALGO
037
Informem de que hi ha risc de nevades o Informem que hi ha risc

de nevades?
3. CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
042
Ha tardat molt en respondre o a respondre? Foren els primers a

descobrir-ho o en descobrir-ho?
4. CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU
043
Hem convocat els membres de la comissi o als membres de la

comissi?, Citava a Heidegger a tort i dret o Citava Heidegger...?
5. COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
047
En descendir de famlia rica, podia permetre-sho o Al descendir

duna famlia rica... o Com que descendia...?
6. EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
050
Havia publicat cinc llibres i tenia dos ms en premsa o i en tenia

dos ms en premsa?; No va fer cas de la maledicci i sen va
oblidar o es va oblidar della?; Torneu-vos a casa i porteu-mho
o Torneu-vos-en a casa i porteu-mho?
7. EN (PRONOM)
056
Contragu molts deutes, morint en la misria o i mor en la misria?

8. GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
19
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
058
Hi ha molts indicis a favor de la teoria o Hi han molts indicis?;

Poden haver ms persones afectades pel virus o Pot haver-hi ms
persones afectades pel virus?; Nhi ha ms sucre a la cuina o Hi
ha ms sucre a la cuina?
9. HAVER-HI
061
Sempre he volgut anar a Praga, per no he estat mai o per no hi

he estat mai?; s un encs partidari del neoliberalisme: sha referit a
ell ara i ads o i shi ha referit ara i ads?; Abans no era tan menfot:
sha fet amb els desenganys o shi ha fet amb els desenganys?; s
cega de naixement: no veu o no hi veu o no shi veu?
10. HI (PRONOM)
067
Amb les idees, Plat vol explicar el bo, el bell i el just o lo bo, lo
bell i lo just?; No saps lo brut que anava o com anava de brut?;
Feu-ho tot lo curt que pugueu o tan curt com pugueu?; Torneu
tot lo tard possible o al ms tard possible?
11. LO NEUTRE
074
Tinc que aprimar-me o He daprimar-me?; No s precs que ens

respongueu ara o No cal que ens respongueu ara?; Hi ha que
Cal
12. OBLIGACI: EXPRESSIONS
077
Venim per saludar-vos o per a saludar-vos?; Treballem per fer

el mn ms just o per a fer el mn ms just?; s massa jove per
anar-sen de casa o s massa jove per a anar-sen de casa?
13. PER - PER A + INFINITIU
081
Estar malalt, perqu t la pell groguenca o Deu estar malalt,

perqu t la pell groguenca?; El rellotge li haur costat ms de
6.000 o li deu haver costat ms de 6.000 ?
14. PROBABILITAT I DEDUCCI
084
s preocupant la situaci en la qu es trobem o s preocupant

la situaci en qu es troben? Sn xafarderies contra les que no
podem respondre o contra les quals no podem respondre?
15. QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
20
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS

091
Si voleu un vestit barat, en la secci doportunitats nhe vist

alg o nhe vist algun?; Els socis es repartiren els guanys i
sendugueren 50.000 cadasc o cadascun? Ning dels
estudiants no sha presentat a la beca o Ningun dels estudiants
o Cap dels estudiants?
1. ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
098
Aquest no magrada; me nemportar altre o un altre? s possible

altra societat o s possible una altra societat?; Si no li van b
aquestes, en tenim altres o en tenim daltres? s un ploramiques,
per, per altra banda, t ra en la queixa o per una altra banda?
2. ALTRE - UN ALTRE
104
Lascensor va cap a dalt o cap a baix? o va cap amunt o cap

avall??; Viuen tres carrers ms a dalt o ms amunt?
3. AMUNT - AVALL
107
Anem a comentar les diapositives o Ara comentarem les

diapositives; Qu vas a fer aquesta nit? o Qu fars aquesta
nit??; Ja poden criticar-nos, que anem a continuar endavant o Ja
poden criticar-nos que pensem continuar endavant?
4. ANAR A + INFINITIU
112
Ha pronunciat un discurs ben argumentat o b argumentat?

5. B - BEN
113
Volem situar-nos com a centre de referncia en innovaci o com

centre de referncia en innovaci?; Es presenta com el salvador
de la ptria o com al salvador de la ptria? En la novella, apareix
com a una
com una
6. COM - COM A
118
No tens res de pacincia o No tens gens de pacincia?; Les

crtiques no lafecten res o no lafecten gens?
7. GENS - RES
21
12/07/11 10:20
TAULA DE CONTINGUTS
121
Si hagus pres aquell cam, no shagus perdut o no shauria

perdut?; Encara que mho hagus donat, no li ho hagus acceptat
o no li ho hauria acceptat?
8. HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
124
Si s educat, no el sembla gens o no ho sembla gens?; The

deixat un disc i encara no mho has tornat o no me lhas tornat?;
Aquelles sn les nostres venes o no ho sn? o o no les sn?
9. HO (PRONOM)
128
El videojoc que tha deixat, se lhauries de tornar ja o li lhauries

de tornar ja? O lhi hauries de tornar ja?; Els regals que els has
comprat, quan penses donar-sels o donar-los-els?
10. LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
135
A elles, encara no li nha dit res o encara no els nha dit res?
11. LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
136
A aquelles adolescents, els vaig oferir consell i ajuda o les vaig

oferir consell i ajuda o lis vaig oferir consell i ajuda?
12. LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
138
Ho ha explicat mal o Ho ha explicat malament?; Est mal

explicat o malament explicat?
13. MAL - MALAMENT
140
No s quina documentaci demanen o qu documentaci demanen?

Que taula tan ben parada! o Quina taula tan ben parada!
14. QU QUIN
22
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
145
Ho ha aprs a base de repetir-ho o a fora de repetir-ho? Un plat

a base de peix cru?
1. A BASE DE
146
Ha tingut un gran impacte a nivell internacional o a escala

internacional o un gran impacte internacional?
2. A NIVELL DE - AL NIVELL DE
148
Ac, a Xtiva, fa una calda insuportable o Aqu, a Xtiva...; Ac dalt, a la

cambra, no ho trobem. I ah baix, ho heu trobat? o I aqu baix, ho heu trobat?
3. AC - AQU - AH
150
Ho ha exposat breu i concisament? O breument i concisa? O breument

i concisament?
4. ADVERBIS ACABATS EN -MENT QUE VAN SEGUITS
151
No dir res al respecte o respecte a aix o respecte daix o No

en dir res?
5. AL RESPECTE (DE)
153
A lhora de practicar-ho s quan es veu la diferncia o Alhora de

practicar-ho...?; Quin guirigall, tots parlant alhora o a lhora?
6. ALHORA - A LHORA
155
Collabora amb lempresa en un projecte innovador o Collabora en

lempresa amb un projecte innovador?; El va posar en contacte amb
la secci local o El van posar amb contacte en la secci local?
7. AMB - EN
157
Arrel de la dimissi en bloc, calia trobar un nou equip o Arran de la

dimissi en bloc,...?
8. ARRAN DE - (A) ARREL DE
158
Vivien a la Pobla, per shan traslladat al Puig o Vivien a La Pobla, per

shan traslladat a El Puig? Callosa den Sarri o Callosa dEn Sarri?
9. ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
23
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
160
Vam trobar uns cucs baix de la pedra o davall la pedra o sota

la pedra?; El pas ha viscut dcades baix la dictadura o davall la
dictadura o sota la dictadura?
10. BAIX - DAVALL - SOTA
162
Al barri no tenim cap de fruiteria o cap fruiteria?; No mostrava

cap respecte per ning o gens de respecte per ning?
11. CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
165
Va cap all o cap a all?; Arriba

la costa o
la costa?; Fins
dem! o Fins a dem!?; Fins que ens tornem a trobar! o Fins a que ens
tornem a trobar?; No descansar
a aconseguir-ho o aconseguir-ho?
12. CAP - CAP A, FINS - FINS A
169
Com fa fred, menduc labric o Com que fa fred, menduc labric?

13. COM - COM QUE
170
Quanta ms gent, ms festa o Com ms gent, ms festa?; Com

menys lescolteu, millor o Quant menys lescolteu, millor?
14. COM MS... MS...; COM MENYS... MS
171
Com no li respongueu de seguida, sen anir sense vosaltres o Si

no li responeu de seguida...?
15.
CONDICIONAL
172
Dhaver-ho sabut, no ho hauria fet o En cas dhaver-ho sabut?

16. DE
EN CAS DE
173
Els vols shan susps degut a la boira o a causa de la boira?

17. DEGUT A
174
En base al reglament, cal incoar expedient o Dacord amb el

reglament?; Han pres mesures en base a previsions de creixement
dun 5% o Han pres mesures sobre la base de previsions...?
18. EN BASE A
175
Enlloc de queixar-vos, actueu o En lloc de queixar-vos, actueu?;

El llibre, no lhe trobat enlloc del mn o en lloc del mn?
19. ENLLOC - EN LLOC
24
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
176
Per comenar, agrair-los lassistncia o vull agrair-los o cal agrair-los?

20. INFINITIU DISCURSIU - VERB EN FORMA PERSONAL
177
LEstat perdona a la multinacional

li perdona a la multinacional...?; Vaig demanar discreci als
meus collaboradors o Els vaig demanar discreci als meus
collaboradors?
21. LI I ELS SOBRERS PER REPETICI DEL DESTINATARI
178
No abdica, malgrat li ho exigeix el parlament o malgrat que li ho

exigeix el parlament?
22. MALGRAT MALGRAT QUE
179
Ni ells mateixa ho saben o Ni ells mateixos ho saben?; Vingu

a saludar-nos el propi president o el president mateix?; Han
del mateix o el ver i els seus
efectes?
23. MATEIX -A
183
Tots estvem entusiasmats, mentre ell es feia el desmenjat o mentre

que ell es feia el desmenjat?
24. MENTRE MENTRE QUE
185
La discussi sallargava i, mentre, jo anava impacientant-me o i,

mentrestant, jo anava impacientant-me?
25. MENTRE - MENTRESTANT
186
No s mala persona; ms b s un pobre xicot amargat o ms aviat

s un pobre xicot amargat?
26. MS B MS AVIAT
188
Estirar o Estireu?; No fumar o No fumeu?; Veure lannex o Vegeu

lannex?
27. ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
190
Us hem citat per a qu ens digueu si aix s cert o Us hem citat

perqu ens digueu...?
28. PER A QU PERQU
25
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
192
Encara no ens expliquem per qu no ens revoltrem o Encara no

ens expliquem perqu no ens revoltrem; Aquest s el motiu per
qu lexclogueren de la llista o perqu lexclogueren de la llista?
29. PER QU - PERQU
194
Potser siga el millor jugador del mn o Potser s el millor jugador

del mn
30. POTSER (POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
195
Ara plou, per potser parar de seguida o pot ser parar de seguida?
31. POT SER - POTSER
198
Tens son? Pues al llit o Doncs al llit o Puix al llit?; La versi dels
fets s contradictria, doncs
o puix que
32. PUES - DONCS - PUIX
200
No sabem quan durar la reuni o quant durar la reuni?

33. QUAN - QUANT
201
Preguem collaboreu en la nostra campanya o Preguem que

collaboreu...?;
les molsties o
disculparan les molsties?
34. QUE AMB VERBS DE PETICI I EXPECTATIVA
202
No tenia res a fer o No tenia res que fer?; Deixa molt a desitjar
o Deixa molt que desitjar?
35. RES A DIR I MOLT A FER
203
No ladmetran sin
si no
No feia sin plorar i lamentar-se o si no plorar i lamentar-se?
36. SI NO - SIN
205
Parla tan de pressa que no lentenc o Parla tant de pressa?; El

projecte toca tots els punts, tan doportunitat com estrictament
jurdics o tant doportunitat com estrictament jurdics?
37. TAN - TANT
26
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
207
Lacompanyaven familiars, amics i tanmateix alguns vens o i aix

mateix alguns vens?
38. TANMATEIX
208
La guerra esclat lany 1939 el 1939, al 1939, a lany 1939,

o en 1939?
39. TEMPS: EXPRESSI DE LANY
209
A Valncia, a set de Juliol del 2010. o Valncia, 7 de juliol de 2010?

40. TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
211
Dimarts tinc cita amb el cardileg o El dimarts tinc cita amb el

cardileg?; La reuni de vens ser dimarts 14 de mar o el dimarts
14 de mar; No ens veurem
o
dissabte?
41. TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
215
Ho celebrarem a Nadal, en Nadal o per Nadal?; Feien la collita

al juny, en juny o pel juny?; Sempre neva a lhivern o en
lhivern o per lhivern?
42. TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES, MESOS I ESTACIONS
216
Ens veiem dem al mat o pel mat?

43. TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA
217
vries cadenes de televisi o diverses cadenes

de televisi?
44.
27
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
FITXES
29
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
BLOC 1
FONAMENTAL
31
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
01
PER A INDICAR LOCALITZACI
A + NOMS PROPIS DE LLOC

Viu a Frana, a Pars
A + ARTICLE DETERMINAT (
Treballem al camp / a la fbrica / als camps / a les fbriques
EN
TAMB EN + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT
EN LOCALITZACIONS FIGURADES
En la Grcia clssica / la Valncia medieval
En
A + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT

Per a indicar localitzaci, susa la preposici a davant noms propis i
davant article determinat (el, la, els, les).
1.1
:
Visc a Alacant
T dos apartaments al Perell i diverses propietats a la Ribera
Lestiu passat estigurem a Alemanya i a la Repblica Txeca
1.2
:
El trobars a la plaa, a la cantonada del carrer Major
Prenia el sol mig nua a la platja, als jardins, a la terrassa o al balc
EN
En la resta de casos sutilitza en.
Compareu amb els exemples anteriors:
33
12/07/11 08:36
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI

El trobars en una plaa que hi ha ms avall, en alguna de les
cantonades
Prenia el sol en alguna platja solitria o en un jard apartat o en
certes terrasses
punt 3:
3
: en.
LOCALITZACIONS FIGURADES: EN
Susa preferentment en (i no a) tamb amb noms propis i article
refereixen a:
3.1 Localitzacions en un marc histric

en la Itlia renaixentista, en la Grcia clssica, en la Valncia medieval, en la Barcelona del segle XX, etc.
3.2 Etapes vitals, marcs legals, llibres i publicacions, fets histrics, actes, etc.
en amb tota classe
en la vida, en la joventut, en la vellesa;

en larticle, en el pargraf, en lapartat, en la llei, en la constituci;
en la Bblia, en el diari, en la revista, en linforme, en El Temps;
en leslgan, en el lema;
en la batalla, en el setge;
en la reuni, en la sessi, en la cloenda.
34
12/07/11 10:22
02
ALGO
ALGO S SEMPRE INCORRECTE
ALGUNA COSA
T
T
que minquieta
que minquieta
UN POC (O UNA MICA)

s simptic, per
embafs
s simptic, per un poc (o una mica) embafs
Algo s sempre incorrecte. Segons el context, les alternatives correctes sn:
ALGUNA COSA (SOLUCI GENERAL)
1
Mhavia dit
Mhavia dit
Hi ha
Hi ha
i ara no s qu s
i ara no s qu s
destrany en el seu comportament
estranya en el seu comportament
UN POC, UN MICA
Ho veig factible, per

complicat
Ho veig factible, per un poc (o una mica) complicat
3
FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS, RES O GENS

En frases interrogatives o condicionals, a banda de poder dir alguna
cosa o un poc de (o una mica de i expressions similars), tamb es
pot utilitzar b res b gens, dacord amb ls ms tradicional.
35
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALGO
En frases interrogatives o condicionals res equival a alguna cosa i gens,

a un poc de. Gens va amb substantius no comptables ( p. 232):
mitj
Vols res ms? Si vols res ms, demana-mho sense comproms =

= Vols alguna cosa ms? Si vols alguna cosa ms, demana-mho
sense comproms
Tha sobrat gens de sucre del pasts? =
= Tha sobrat un poc de sucre del pasts?
Si me nhagus sobrat gens (de sucre), ja te nhauria donat =
= Si me nhagus sobrat un poc (de sucre), ja te nhauria donat
Gens - res (p.118).
4
CONTEXTS FORMALS: QUELCOM

quelcom. Quelcom
respon als dos valors de lincorrecte algo que es descriuen en el
primer punt: al genric equivalent a alguna cosa i al quantitatiu
equivalent a un poc.
Hi ha quelcom en els seus versos que ens revela una nima turmentada
Avui hem trobat el president quelcom indecs
5 CASTELLANISMES FRASEOLGICS TPICS QUE CAL EVITAR

No s exactament una terpia sin algo aix com un curset
dassertivitat
No s exactament una terpia sin una cosa aix com un curset
dassertivitat
per algo ser
deu ser per algun motiu
El seu comportament t algo que veure amb la falta de sinceritat
El seu comportament t alguna cosa a veure amb la falta de sinceritat
36
12/07/11 11:37
03
CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE
A QUE, AMB QUE, DE QUE, EN QUE

PREPOSICI + QUE
Es referia a que
El va amenaar de que
Estic segur de que
en que
La idea de que
QUE
Es referia que...
El va amenaar que
Estic segur que
que
La idea que
PREPOSICI + EL FET QUE QUAN LEXPRESSI SENSE PREPOSICI

La supervivncia depenia que hi arribs a temps lajuda humanitria
La supervivncia depenia
hi arribs a temps lajuda humanitria
LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE

Segons la normativa, no es pot donar la combinaci preposici +
que conjunci ( p. 245). En contacte amb aquesta conjunci, que
ja s un element denlla, la preposici (a, amb, de, en) se suprimeix
i noms cal usar que.
Som conscients de la importncia de la qesti
Som conscients que s aix una qesti important
Som conscients de que s aix una qesti important
Coincidim en la necessitat dactuar sense prejudicis
Coincidim que cal actuar sense prejudicis
Coincidim en que cal actuar sense prejudicis
ESTIC SEGUR DE + SUBSTANTIU - ESTIC SEGUR QUE + ORACI

Compareu com es resol la mateixa frase segons si el complement
introdut per la preposici sexpressa amb un substantiu o amb una
oraci equivalent amb verb en forma personal ( p. 248):
37
12/07/11 08:36
GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
Amb dirigisme em referia al control estatal de leconomia

Amb dirigisme em referia a que lestat controla leconomia
La jerarquia eclesistica el va amenaar
La jerarquia eclesistica el va amenaar
l
que l
Estic segur de la victria del meu equip

Estic segur de que el meu equip vencer
en la vostra honestedat
en que sereu honests
Moltes religions encara rebutgen la idea evoluci de les espcies
Moltes religions encara rebutgen la idea de que les espcies evolucionen
3
SUPRESSI SIMILAR EN ANGLS, FRANCS I ITALI

Ls normatiu quant a la caiguda de preposici s similar al de langls,
francs i litali, cosa que pot ajudar-nos en aquesta qesti si coneixem
alguna daquestes llenges (per a ms informaci, vegeu el punt 7).
EL FET QUE, FRMULA PER A LLIGAR COMBINACIONS COMPLEXES

Quan lexpressi sense la preposici resulta complexa, susa la
locuci el fet que (o daltres de similars: la circumstncia que, la
condici que, etc.).
Ha sobreviscut
= Ha sobreviscut
lhan operada de seguida =

lhan operada de seguida
No va fer gens de cas

es cansava del ms mnim esfor =
= No va fer gens de cas que es cansava del ms mnim esfor
La supervivncia depenia de la circumstncia/condici que
arribs a temps lajuda humanitria=
= La supervivncia depenia que arribs a temps lajuda humanitria
Noteu que tamb en aquests contexts langls, el francs i litali
utilitzen una frmula similar: respectivament, the fact that, le fait que,
il fatto che. Per a ms informaci, vegeu el punt 7.3.
38
12/07/11 08:36
REFORMULACI DE LA FRASE AMB INTRODUCCI DE VERBS COM FER,

ACONSEGUIR, ETC.
En molts casos la manera ms natural s reformular la frase i introduir
que.
fer, aconseguir, etc.
Tot estava orientat a que el lloc de treball tingus un ambient agradable
Tot estava orientat a
que el lloc de treball tingus
un ambient agradable
Estem interessats en que transformeu les vostres idees en projectes reals
Estem interessats a fer/aconseguir que transformeu les vostres
idees en projectes reals
Volem contribuir a que els trmits siguen els mnims
Volem contribuir a
que els trmits siguen els mnims
LA IDEA QUE..., LAFIRMACI QUE..., LA SENSACI QUE...

Encara que es tracta dun cas particular de la supressi de la
preposici (tal com sexplica en lapartat 1), cal fer notar que
lexplicaci o desplegament del contingut dun substantiu que
implica
etc. es fa amb que i no amb de que:
La concepci que la matria es compon dtoms ja la trobem en els
antics grecs
Al dogma que no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi oposava la
tesi que la fe ens salva
La sensaci que la vida no t sentit et domina en moments aix
Una alternativa equivalent a aquesta expressi s, en molts
casos, segons el/la qual, sobretot quan es tracta de pensaments,
La concepci
la matria es compon dtoms ja la
trobem en els antics grecs
Al dogma
no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi
oposava la tesi
la fe ens salva
39
12/07/11 08:36
CONSTRUCCIONS SIMILARS EN ANGLS, FRANCS I ITALI

Langls, el francs i litali tamb suprimeixen la preposici en les mateixes
condicions que el catal normatiu, s a dir, davant una frase introduda per
la conjunci que (i els seus equivalents en aquestes llenges).
7.1
Estic segur de la victria del meu equip
Estic segur __ que el meu equip vencer
Im certain
the victory of my team
Im certain __ (that) my team will win
Je suis certain de la victoire de mon quipe
Je suis certain __ que mon quipe vaincra
Sono certo della
della mia squadra
Sono certo __ che la mia squadra
7.2
,
Ha sobreviscut
She has survived
Elle a survcu
sopravissuta
,
lhan operada de seguida
she has had an immediate surgery
on la opre tout de suite
lhanno operata subito
No va fer gens de cas

es cansava del ms mnim esfor
He didnt pay any attention
he got tired with the
minimum effort
Elle na prt aucune attention
elle se fatiguait au
moindre effort
Non ha fatto mica caso
si stancava con il minimo sforzo
7.3
Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies

Moltes religions encara rebutgen la idea que les espcies
evolucionen
40
12/07/11 08:36
Many religions still reject the idea

the evolution of species
Many religions still reject the idea that species evolve
Beaucoup de religions rejettent encore l
espces
Beaucoup de religions rejettent encore l
voluent
de lvolution des
que les espces
lidea dellevoluzione delle especie

lidea che le specie evolvono
41
12/07/11 08:36
04
CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU

VERB + EN / AMB + INFINITIU
Va tardar molt en netejar la casa

Es conforma
gestionar la botiga
VERB + A + INFINITIU
Va tardar molt a netejar la casa
Es conforma a gestionar la botiga
VERB + EN / AMB + INFINITIU

VERB A + INFINITIU
En els complements exigits per un verb que comencen per una preposici
anomenats complements de rgim verbal ( p. 226), aquestes preposicions, dacord amb
ai
en i
amb esdevenen normativament
Compareu la mateixa oraci construda amb les preposicions amb i
en
amb i en
passen a ser a
Va tardar molt en la neteja de la casa Va tardar molt a netejar la casa
Sentret en la lectura de cmics
Sentret a llegir cmics
Es conforma
la gesti de la botiga
Es conforma a gestionar
la botiga
42
12/07/11 08:36
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
05
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, NO INTRODUT PER A

Vaig veure el teu ve a la teulada
Vaig veure David a la teulada
Vaig veure al teu ve a la teulada

Vaig veure a David a la teulada
Larticle cita els pares de la sociologia Larticle cita als pares de la sociologia
Larticle cita Marx i Comte
Larticle cita a Marx i Comte
S SIMILAR A LANGLS, FRANCS I ITALI

I saw David / your neighbour on the roof
Jai vu David / ton voisin sur le toit
Vidi David / il tuo vicino sul tetto
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, SENSE LA PREPOSICI A

En general, el complement directe referit a persones, igual que el
danimals o coses, no va introdut normativament per la preposici a,
malgrat que siga habitual en la llengua colloquial.
Vaig veure el gat a la teulada
Vaig veure al teu ve a la teulada
Vaig veure el teu ve a la teulada
Vaig veure a David a la teulada
Vaig veure David a la teulada
punt 2.
Per conixer alguns casos particulars en qu s que susa o es pot
usar la preposici a, vegeu el punt 3.
Per comparar aquest s amb lanleg en francs, itali i angls,
vegeu el punt 4.
COM IDENTIFIQUEM UN COMPLEMENT DIRECTE

En general, sabem que un complement s complement directe
( p. 227), perqu podem substituir-lo per el, la, els, les / en:
43
12/07/11 10:22
GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
El / La / Els / Les / En vaig veure a la teulada

Complement directe, punts 2 i 3 (
mitj
3.1
3.1.1
p. 227-228).
CASOS PARTICULARS DE C. DIRECTE DE PERSONA AMB A

Com a casos particulars, el complement directe de persona porta o pot
portar la preposici a en certes condicions en qu pot donar-se ambigitat
per confusi amb el subjecte o en qu sutilitzen pronoms personals o de
designaci genrica de persones (tothom, ning, qui, etc.).
a
Sintrodueix la preposici a en els casos segents:
a mi/ /ell...)
Quan usem pronoms forts ( p. 242) s a dir, que tenen fora
accentual prpia. Sn aquests: mi, tu, ell -a, nosaltres, vosaltres,
Mesperes a mi o a ell?
Us mirava a vosaltres
Noms sestima a si mateixa; ni a tu ni a nosaltres no ens estima gens
3.1.2 Reciprocitat (
En els casos en qu sense preposici es causaria ambigitat:
lun a
laltre, els uns a les altres, etc.), les comparacions (com Romeu
a Julieta) i, en general, en frases en qu apareix confs qui s el
subjecte i qui lobjecte:
lun a laltre
La desitja amb la mateixa passi adolescent que Romeu a Julieta
A qui ha convidat a sopar? [compareu amb Qui ha convidat a sopar?]
A quins amics han convidat els pares a sopar? [compareu amb Quins
amics han convidat els pares a sopar?]
44
12/07/11 08:36
Em visita ms sovint que al seu germ [compareu amb Em visita ms

sovint que el seu germ]
Vaig presenciar com perseguia la policia al lladre
3.2
3.2.1
/
, ning,
, ,
Es pot introduir la preposici a (tot i que la normativa prefereix ls
sense quan no hi ha ambigitat absoluta) amb els pronoms tothom,
tots (= tothom), ning, altri i els relatius qui, que, el qual i linterrogatiu
qui. Noteu que en cap exemple dels segents no hi ha confusi en la
Lescriptora va atendre (a) tothom que li demanava una dedicatria
No pots complaure (a) tots
Ara estic massa dolgut i no vull veure (a)
El conseller, el qual / al qual han acusat de frau, ha respost dists
i irnic
Lestudiant que / a qui seleccionreu ha presentat la renncia
Qui / A qui heu convidat a sopar?
3.2.2
Pot introduir-se tamb a quan el complement directe es presenta
dislocat de la seua posici normal dins la frase, que s just darrere
del verb. Quan se situa abans del verb (i desprs es reprn amb un
pronom dins la frase), les dues opcions sn possibles: amb a, tal
com s ms habitual en els registres informals, o sense a, tal com
prefereix la normativa ms estricta.
Els/Als existencialistes francesos, no els he entesos mai
No els he entesos mai, els/als existencialistes francesos
Sartre / A Sartre, no lhe ents mai
a sol ser
lnica viable, sobretot amb noms propis.
No lhe ents mai, a Sartre
45
12/07/11 08:36
EL C. DIRECTE DE PERSONA EN ANGLS, FRANCS I ITALI

En ls del complement directe sense a pot ajudar-nos la referncia de
langls, del francs o de litali, que tampoc no hi posen cap preposici:
Vaig veure el teu ve a la teulada / Vaig veure David a la teulada
I saw your neighbour on the roof / I saw David on the roof
Jai vu ton voisin sur le toit / Jai vu David sur le toit
Vidi il tuo vicino sul tetto / Vidi David sul tetto
Aquest estiu he llegit sis novelles / Aquest estiu he llegit Cabr i Larsson
This summer I read six novels / This summer I read Cabr and Larsson
Cet t jai lu six romans / Cet t jai lu Cabr et Larsson
Questestate ho letto sei romanzi / Questestate ho letto Cabr e Larsson
46
12/07/11 08:36
EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) =
TEMPS I NO CAUSA
06
EN + INFINITIU (O AL + INFINITIU) NO INDIQUEN CAUSA

En ser / Al ser tan alt, no cabia al llit
era tan alt, no cabia al llit
Sent (com era) tan alt, no cabia al llit
EN + INFINITIU I AL + INFINITIU
Les construccions en
al
exclusiu que de vegades shi atribueix:
,
,
ara no t ms diners que el sou
lo practicat tan poc,

lo practicat tan poc,
havia oblidat tot litali que sabia
noms en vaig comprar un quilo
Les alternatives correctes sn oracions causals amb les locucions

com que, vist que, ja que o b el gerundi (reforat, o no, per la
repetici del verb amb com):
no ha estalviat, ara no t ms diners que el sou
, ara no t ms diners que el sou
lhavia practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
-lo practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
costaven tan cars, noms en vaig comprar un quilo
, tan cars, noms en vaig comprar un quilo
En molts casos, com que es tracta de dues accions successives, pot
donar-se fcilment una doble interpretaci possible com a expressi
de temps i tamb de causa. De Quan passa a, passa b, s fcil
arribar a la lectura Ja que passa a, passa b.
47
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
En fer-se de nit, ac tots correm cap a casa

En dir les veritats, es perden les amistats
Ara b, en tots dos casos la interpretaci temporal (i no estrictament
de causa-efecte) s vlida i possible, perqu podem substituir en +
de nit..., Quan es diuen les veritats..., cosa que no ocorre amb les
frases dels pargrafs de ms amunt.
2
EN + INFINITIU (AL + INFINITIU) = TEMPS

La construcci en
En arribar a casa, soparem) t un
Quan
arribarem/arribem a casa, soparem Una vegada que arribem a
casa, soparem.
el sol, comena la festa a la platja
la tesi, em regalar unes bones vacances
prou, em comprar una bona moto
Una bona part de les gramtiques normatives han recomanat devitar
la construcci al
Al pondres el sol, comena la festa) i
han proposat dutilitzar exclusivament en
En pondres el
que cal usar noms aquesta segona. Hi ha, per, altres gramtiques
que les admeten totes dues com a correctes i remarquen que al +
en
el punt 3).
En qualsevol cas, tant si utilitzem en exclusiva en
la prctica ms estesa, com si fem tamb s de la construcci al +
en el punt 1.
AL + INFINITIU - EN + INFINITIU
Diverses gramtiques admeten al
del de la construcci en
48
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
3.1 Al
Al
mentre
+ verb en forma personal ( p. 248) o amb en el moment de
Al travessar el pont, vaig veure els pescadors =
= Mentre travessava el pont, vaig veure els pescadors =
=
travessar el pont, vaig veure els pescadors
el sol, comena la festa a la platja =
= Mentre es pon el sol, comena la festa a la platja =
=
pondres el sol, comena la festa a la platja
3.2 En
En
, que es produeixen
luna immediatament darrere laltra. La construcci s substituble
per una vegada que + verb en forma personal ( p. 248).
En travessar el pont, vaig veure els pescadors =
=
vaig travessar el pont, vaig veure els pescadors
En pondres el sol, comena la festa a la platja =
=
el sol sha post, comena la festa a la platja
49
12/07/11 08:36
07
EN (PRONOM)
SUBSTITUEIX
COMPLEMENTS DIRECTES INDETERMINATS (*)
Tens xiclets?
No en tinc / S que en tinc
No __ tinc / S que __ tinc
No en tinc cap
No __ tinc cap
En
pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
__ tinc pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
(*)
(
COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE

Li parlrem del seu passat, per ella no volia parlar-ne
No li vaig portar el regal perqu no men vaig recordar [= del
regal / de portar el regal]
ACOMPANYA
MEN, TEN, SEN, ETC

Ara que jo men vaig a Alcoi, tu ten vns a Valncia
se neixiran com podran
EN SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT

En substitueix un complement directe ( p. 227) indeterminat. s
indeterminat quan no va introdut
ni per larticle determinat:
el, la, els, les
ni pels demostratius ( p. 234): aquest (-a -s -es), aqueix (-a -os -es),
aquell (-a -s -es)
50
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
Vols pomes? S, portan

Vols ms / unes poques / sis / un quilo de
S, portan ms / unes poques / sis / un quilo
Noteu que en presenta formes diverses segons la posici: en, ne, n,

n. Per a ms informaci, vegeu Pronoms febles: formes variables per
posici ( p. 244)
1.1
Compareu les frases en qu se substitueix un complement directe
indeterminat i un complement directe determinat:
Vols
Vols els/aquells
Dnam diners
Dnam els diners
1.2
? S, portan
? S, portals
No ten donar
No tels donar
en
Les formes ms habituals que cal substituir amb en sn substantius
precedits per:
a)
:
Tens pomes? S que en tinc
Encara hi ha gelat de torr o ja no ten queda?
b)
: un, (uns) pocs, uns quants, alguns,
bastants, molts, cap; una mica de, un poc de, un grapat de, un munt
de; un, dos, tres, vint, etc.
Tens unes quantes pomes madures? S, en tinc moltes / No,
no en tinc cap
Portam
gelat de torr. Si en prens un poc, b, per
no nhauries de menjar gens
Vols vint euros? Noms en vull cinc
Noteu que en el cas b
en no
substitueix tot el complement directe, sin noms el substantiu amb
els seus adjectius (pomes verdes) i complements (gelat de torr),
moltes, un poc, gens, cinc).
51
12/07/11 08:36
1.3
Compareu aquest s amb el del castell, que no usa cap pronom en
aquests casos (ho marquem amb un espai buit):
Quieres veinte euros? Solo __ quiero cinco
Aix fa que algunes persones calquen en catal labsncia de pronom:
Noms __ vull cinc
en comptes de Noms en vull cinc
Compareu tamb amb el francs i litali, que usen, respectivament,
el mateix pronom (en, ne):
Est-ce que tu veux vingt euros? Jen veux seulement cinq
Vuoi venti euro? Solo ne voglio cinque
Per a ms informaci, vegeu el punt 5
2
EN SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE

El pronom en substitueix, en general, qualsevol complement introdut
per la preposici de:
Com que ella sha desdit de la promesa, jo tamb me nhe desdit
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Vns ara de Castell? / Vns ara de pescar? S, ara en vinc
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
El francs i litali presenten un s anleg. Per a ms informaci,
vegeu el punt 6.
EN
MEN VAIG
3.1 Men vaig,

En acompanya obligatriament els verbs de moviment quan porten
tamb un pronom personal (em, et, es, ens, etc.), el qual es combina
amb en: men vaig, ten tornes, se nhavia baixat, etc.
52
12/07/11 08:36
Els verbs de moviment ms freqents amb aquest s sn anar-sen,

tornar-sen, venir-sen, entrar-sen, eixir-sen, sortir-sen, pujar-sen,
baixar-sen i
Ten vas a crrer amb la pluja que cau?
Ja ens hem pres un caf i ens en tornem a la feina
En un tres i no res sen va pujar a larbre
3.2
Noteu que aquests verbs de moviment (i sobretot anar, tornar, venir) susen o b sense cap pronom (vaig, has tornat, vindrem) o b
amb dos (men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem). Mai, per, no
sutilitzen amb un sol pronom, com fa el castell i calquen alguns
nous catalanoparlants:
cap pronom
Vns amb mi?
Tornem a Menorca dem
2 pronoms
Ten vns amb mi?
Ens en tornem a Menorca dem
1 pronom
Et vns amb mi?
[calc de Te vienes conmigo?]
Ens tornem a Menorca dem
[calc de Nos volvemos a Menorca maana]
En la resta de verbs que no sn anar, tornar, venir, ls ms general
s sense pronoms:
Baixes a passejar?
Et baixes a passejar? [calc de Te bajas a pasear?]
Passareu per casa abans danar al gimns?
Us passareu per casa abans danar al gimns? [calc de Os pasaris
por casa antes de ir al gimnasio?]
3.3
Compareu amb ls similar del francs i litali:

jo men vaig = je men vais, io me ne vado
53
12/07/11 08:36
EN PER A MFASI DINTENSITAT
4.1 Com n
n
n
Quan es vol marcar la intensitat de ladjectiu o el substantiu que van

darrere dels verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer: p. ex.
ser badoc, estar satisfeta, semblar/parixer un setcincies), susa el
pronom en (en comptes de lhabitual ho ( p. 126)), generalment
introdut per
o que... exclamatius.
No saps prou com ns / No saps prou si ns, de badoc!
C
ns, de badoc! = Si ns, de badoc! = Que ns, de badoc!
4.2 En
Compareu aquestes frases, en qu sinsisteix en la intensitat
o laspecte quantitatiu, amb les corresponents amb ho en qu
simplement sexposa la qualitat del subjecte:
s un badoc S que
s, s!
Com nest ara, de satisfeta! / Si nest ara, de satisfeta! / Que

nest ara, de satisfeta!
Ara est satisfeta amb els resultats per abans no
estava
4.3 En
Ls del pronom en es relaciona amb el fet que all que substitueix
s un complement comenat per de (Com nest ara, de satisfeta!)
de manera similar al que hem vist en lapartat 2: En substitueix els
complements comenats per la preposici de: Parlem ara dels
teus plans per al futur? Au, parlem5
EN
Com a substituci de complements directes indeterminats en francs
i itali sutilitza el mateix pronom en (francs: en; itali: ne), de manera
similar al catal:
Est-ce que tu veux
Oui, jen veux
Oui, apporte-
?
/
54
12/07/11 08:36
Est-ce que tu veux quelques /

Oui, apportes-en
Vuoi (delle) mele?

S, ne voglio / S, portane sei / qualcuna /
Vuoi pi / sei /
?
S, ne voglio / S, portane sei /
6
/ qualcuna
EN I COMPLEMENT COMENAT PER LA PREPOSICI DE

FRANCS I ITALI
El francs i litali presenten un s similar al del catal quant als
complements comenats per de, expressat per de en francs i per
di o da en itali:
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Parlons-nous maintenant de tes plans pour lavenir ? Parlons-en
Parliamo adesso dei tuoi progetti per il futuro ? Parliamone
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Quest-ce que tu sais de Vladimir Nabokov ? Je nen sais rien de rien
Che cosa sai di Vladimir Nabokov? Non ne so niente di niente
Vns ara del port / de pescar? S, ara en vinc
Est-ce que tu viens maintenant du port / de pcher? Oui, jen
viens maintenant
Vieni adesso dal porto / da pescare? S, ne vengo adesso
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
Le sang sur les vtements dnonait le crime et il en tait une preuve
irrfutable [= du crime]
Il sangue sui suoi vestiti denunciava il crimine e ne era una prova
inconfutabile [= del crimine]
55
12/07/11 08:36
08
GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE

EL GERUNDI QUE EXPRESSA POSTERIORITAT O CONSEQNCIA S INCORRECTE
Estudi dret, llicenciant-se el 1963
Estudi dret i shi
el 1963
Ha perdut partits clau, duent lequip al descens
Ha perdut partits clau
lequip al descens
Ha perdut partits clau
lequip al descens
Ha perdut partits clau,
lequip al descens
ha perdut partits clau,
lequip al descens
El gerundi expressa una acci simultnia o anterior (per no posterior)

respecte al verb principal.
Els ensenyava msica
[simultnia]
, va arribar a la presidncia [anterior]
En aquest cas, lordenaci s intercanviable:
els ensenyava msica
Va arribar a la presidncia
EL GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE

Quan el gerundi susa per a indicar posterioritat s incorrecte:
Va caure de la teulada,
Hi ha hagut un accident,
una cama
grans cues a la carretera
A ms de comprovar si expressa posterioritat o conseqncia,

sabem que un gerundi s incorrecte quan no podem collocar-lo al
primer lloc de la frase:
, va caure de la teulada
, hi ha hagut un accident
56
12/07/11 08:36
GRAMTICA GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
En comptes dusar el gerundi, podem indicar la conseqncia

immediata amb una frase successiva comenada per la conjunci i
o b amb una expressi explcita de posterioritat o de conseqncia:
Va caure de la teulada i es va trencar una cama
Hi ha hagut un accident i shan format grans cues
A causa dun accident que hi ha hagut, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident,
shan format grans cues
Hi ha hagut un accident
hi ha hagut un accident, shan format grans cues
57
12/07/11 08:36
09
HAVER-HI
SEMPRE EN SINGULAR
Hi
Hi
Hi
Hi
Hi
Hi
molts ferits
molts ferits
hagut
SEMPRE PORTA HI
Hi ha hagut
Hi havia hagut
Hi podria haver hagut
ms
vctimes
__ ha hagut
__ havia hagut
__ podria haver hagut
ms
vctimes
NO SEMPRE PORTA EL PRONOM EN

SI EXPRESSEM QU HI HA, NO ES POSA EL PRONOM EN
llet?
N
llet?
No
No
res per a beure
No n
res per a beure
HAVER-HI
En la llengua colloquial de molts parlars valencians i de Catalunya
es fa concordar la forma singular o plural del verb haver-hi amb all
que hi ha: Al poblet noms hi havia un forn per Al poblet noms
hi havien dos forns.
Ara b, en la llengua formal i escrita, el verb haver-hi noms susa en
singular, encara que all que hi ha siga un plural: Al poblet, noms
hi havia dos forns.
Al port, on noms
Al port, on noms
dues tavernes, ara

dues tavernes ara
cinc restaurants
cinc restaurants
58
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAVER-HI
Hi
Hi
2
diversos intents denderrocar el president

diversos intents denderrocar el president
encara ms intervencions, per les vaig tallar
encara ms intervencions per les vaig tallar
HAVER-HI PORTA HI EN TOTES LES FORMES DE LA CONJUGACI

En les formes compostes del verb haver-hi de vegades somet de
manera incorrecta el pronom hi, omissi que marquen amb __:
__ ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
Hi ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
__ havia hagut crits contra els organitzadors
Hi havia hagut crits contra els organitzadors
__ hauria pogut haver ferits i tot
Hi hauria pogut haver ferits i tot
o Hauria pogut haver- ferits i tot
__ pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
Hi pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
o Pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
NHI HA INCORRECTE EN COMPTES DE HI HA
3.1 N
Com que les formes hi ha, hi havia, etc. van sovint combinades
amb el pronom en (nhi ha, nhi havia, etc.), alguns parlants utilitzen
sempre hi ha, hi havia, etc. amb el pronom en incorporat (nhi ha, nhi
havia, nhi haur, etc.) tant si pertoca usar en com si no:
No nhi ha ms llet?
en comptes de la forma correcta:
No hi ha ms llet?
59
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAVER-HI
explcita 3.2 H
Quan sexpressa explcitament qu s el que hi ha (per exemple,
llet), no susa el pronom en. En canvi, s que susa en substituci del
substantiu corresponent. Compareu:
Ja no
ms paraules demanades?
No, les hem ajornades i ja no n
[n = paraules demanades]
En (pronom) (
mitj
p. 50).
DE LLET, NO NHI HA? / NO NHI HA, DE LLET?

En contrast amb la frase incorrecta del punt 3.1 (No nhi ha ms
llet?), s que s del tot correcte combinar el pronom en i el substantiu
corresponent quan, per fer ressaltar el substantiu (llet), usem aquest
tipus dexpressi:
De llet, no nhi ha ms?
No nhi ha ms, de llet?
De paraules demanades, ja no nhi ha?
Ja no nhi ha, de paraules demanades?
Noteu que, en aquests casos, el substantiu va desplaat al principi o
de i separat de la resta
de loraci per una coma.
60
12/07/11 08:36
HI (PRONOM)
10
SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS O DE RGIM

AMB PREPOSICI QUE NO SIGA DE SOBRETOT A, AMB, EN, PER, CONTRA
Vaig a Eivissa
hi vaig [= a Eivissa]
Heu valorat el risc? Hi hem pensat molt [= en el risc]
AMB LOCUCIONS DE LLOC AL VOLTANT AL MIG, (AL) DAVANT/DARRERE, ETC.
Quan han vist la pancarta, shi han posat davant / al davant
(= de la pancarta)
ACOMPANYA NECESSRIAMENT
HAVER-HI
HI HA,
HI HAVIA, HI HAVIA HAGUT, HI HAURIA HAGUT, ETC.
VERBS DE PERCEPCI (SENTIR-HI, VEURE-HI, TOCAR-HI, ETC.)
USATS COM A DISPOSAR DE VISTA/ODA/TACTE
s sord i cec: no hi sent ni hi veu
Tinc les mans gelades i no hi puc tocar
SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU
La camisa no era grisa, per amb les rentades shi van tornant
Tot i que ja no s la directora, ella encara shi considera
HI, SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER A, EN, AMB, CONTRA

Hi substitueix complements circumstancials i, en general, complements
introduts per qualsevol preposici que no siga de. Entre aquests
complements sinclouen aquells que van exigits pel verb, com
ara referir-se a, pensar en, conformar-se amb, etc., que porten
Comple( p. 226).
61
12/07/11 08:36
GRAMTICA HI (PRONOM)
Les preposicions ms freqents que introdueixen complements

substitubles per hi sn a, amb, en, contra, per (a travs de, al llarg de).
A fer trampes, no shi val
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu [hi = a Esccia]
Aix em preocupa tant que no puc deixar de pensar-hi [= en aix]
Que ja no vius amb els pares? No, ja no hi visc [hi = amb els pares]
Lestiu passat frem moltes passejades per la platja per enguany
encara no hi hem passejat [hi = per la platja]
Sempre he anat contra els uniformes i ara hi continuar anant (o
continuar anant-hi) [hi = contra els uniformes]
Ads he citat de passada lanarquisme, per mhi referir amb ms
detall [hi = a lanarquisme]
Observeu que, respecte a la preposici a, no afecta, en general, el
complement indirecte), que
se substitueix per li o els: Vaig portar un regal al meu nebot / als
meus nebots
Li / Els vaig portar un regal.
Per a un s semblant de hi en francs (y: Jy vais; Tu y penses) o en
itali (ci/vi: Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi), vegeu el punt 7.
2
HI SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER LOCUCIONS DE LLOC

Hi substitueix complements introduts per locucions de lloc del tipus al
voltant (de), al mig (de), enmig (de), (al) damunt (de), (al) davant (de), (al)
darrere (de), dins (de), al fons (de), enfront (de), a la dreta (de), a lesquerra
(de), a la vora (de), etc.
Els estudiants escridassaren el ministre i shi mantingueren al
voltant
He ordenat les taules i no vull que hi deixeu res damunt
Les formigues envoltaven el cau per no hi entraven dins
Acostat al monument, posa-thi a la dreta i somriu per a la foto
Observeu que, en aquests casos i a diferncia del que ocorre en el
punt 1, hi no substitueix tamb la preposici o, en aquests casos,
la locuci de lloc. Ac la locuci de lloc ha daparixer en la frase i hi
62
12/07/11 10:23
substitueix noms el complement:

(hi = del ministre);
(hi = de les taules);
(hi = del cau),
(= del monument). Compareu els dos usos:
Les formigues envoltaven el cau i shi amagaven (= al cau)
Les formigues envoltaven el cau, per no
Les formigues envoltaven el cau, per s
/
3
entraven dins / al
mantenien
COMPLEMENTS DE MANERA DE QUALSEVOL TIPUS

Hi substitueix complements de manera, que responen a la pregunta com?,
tant si es tracta dun adverbi com si s un complement amb preposici:
Encara parla pomposament / amb pedanteria / sense pausa /
de pressa / de mala gana?
S que parla, s!
Notem que, en aquest cas i com a excepci, hi tamb substitueix
complements de manera introduts per de (de pressa, de mala gana,
etc.), malgrat que els complements encapalats per de es reemplacen,
en general, amb el pronom en
En (pronom) ( p. 50).
HAVER-HI, SENTIR-HI, VEURE-HI

Hi acompanya necessriament alguns verbs:
4.1
existir, hi ha, hi havia, hi havia hagut, hi hauria hagut, etc.

Haver-hi ( p. 61).
4.2
,
Susa amb verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, tocar-hi), usats en
sentit absolut, s a dir, sense cap complement directe: no veure
o sentir alguna cosa, sin com el pur fet de captar o poder rebre
sensacions pel sentit de loda, la vista, etc.
Desprs de latac, ja no hi
gens b de lull esquerre
Sha comprat un audifon i ara hi sent perfectament
Pel fred, tenem les mans balbes i no podem
hi
63
12/07/11 08:36
A banda dels ms freqents veure-hi, sentir-hi i tocar-hi, tamb sinclouen

en aquest grup altres verbs sinnims o quasi sinnims com de veure-hi
com
o de tocar-hi, com palpar-hi.
Per a ls de veure-hi i veure-shi (No hi veu, No shi veu), consulteu
el punt 8.
5
HI SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU

Hi substitueix el complement predicatiu. El complement predicatiu sol
respondre a la pregunta com?, per s un substantiu o un adjectiu
(i dins ladjectiu podem incloure el participi) i no pas un complement
Complement
predicatiu, p. 230.)
5.1
Hi substitueix els complements predicatius de verbs que indiquen
permanncia, canvi o aparena en un estat:
permanncia: quedar, romandre, restar
canvi: esdevenir, tornar-se, fer-se
aparena: aparixer
Ha estat tota la vida un inconformista i
[hi
= un inconformista]
La camisa no era grisa, per amb les rentades s va tornant [hi = grisa]
En lobra la frase apareix manipulada, com ja apareixia en edicions
anteriors [hi = manipulada]
catiu, p. 230.
Complement predi-
5.2
Hi tamb substitueix complements predicatius amb altres verbs, entre
els quals sn freqents anar o presentar-se (dalguna manera: anar
content, presentar-se alterat); considerar, trobar, veure (dalguna
manera, en algun estat: considerar amic/hbil, trobar cansat/ impossible, veure difcil/feli), nomenar, declarar (president, incapacitat),
etc. Per a ms informaci, vegeu el punt 4 Predicatius amb la resta de
verbs
Complement predicatiu, p. 231.
64
12/07/11 08:36
Com que s moda anar tatuat, ell va de cap a peus

[Com va? Tatuat = adjectiu (participi)]
No s ja directora, per ella encara s considera
[Com es considera? Directora = substantiu]
6
LOCUCIONS AMB HI
anar- (el cap, la vida, el prestigi, etc.)
Jugaven el partit com si els ans la vida
caureNo entenia el doble sentit de la frase per ara ja
deixar- la pell
No s si funcionar o no per
caic
he deixat la pell
dir-hi la seua (la meua, la teua, etc )

No avanvem en la discussi perqu tothom volia dirfers una situaci inevitable: no s
la seua
pot fer res
ja
som! / tornem- ! / ja
tornem! (expressions per a indicar
una repetici enutjosa)
Tornem- ! Que no et comprarem la moto!
Ja som
jugar-s
Qu t jugues, que ma mare no em deixa anar a la festa?
no s val (a fer alguna cosa)
No s val, a abusar dun pobre ignorant!
posar-s (al telfon)
Amb qui vol parlar? Un moment, que ara s
posa
t poses com t poses

T poses com t poses, men vaig a lacampada i no tor
65
12/07/11 08:36
S SIMILAR EN FRANCS (Y) I ITALI (CI, VI)

Hi t un s molt semblant al francs y (Jy vais; Tu y penses) i a
litali ci/vi (Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi).
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu
On a aim tant lcosse quon y va tous les ts
La Scozia ci piaciuta tanto che ci/vi andiamo ogni estate
No lhe vista, per hi he pensat molt sovint
Je ne lai pas vue, mais jy ai pens trs souvent
Non lho vista, ma ci/vi ho pensato molto spesso
VEURE-HI I VEURE-SHI
Veure, usat en sentit absolut, com a tenir la capacitat de percebre
per la vista, presenta dos usos bsics amb hi: veure-hi disposar del
sentit de la vista i veure-shi tenir prou claror per a percebre b per
la vista. Aix, es diu:
Quasi ha perdut la visi i ja no veu gens b
En aquella mitja foscor no m veia gens b
veure-shi, per
en els mbits de llengua generals i formals cal respectar la distinci.
66
12/07/11 08:36
11
LO NEUTRE
LARTICLE LO NEUTRE S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS MS GENERALS
VALOR DE GENERALITZACI O ABSTRACCI
lo bell el...
lo cert
...
+
, cert
+
, cert
... +
,
la bellesa, la certesa
VALOR INTENSIU
No saps b lo brut que anava!
que brut que anava!

com de brut anava!
si nanava, de brut!
Feu-ho tot lo curt que pugueu

De lo pesat que s tots li fugen
Pocs simaginen lo que costa
Feu-ho tan curt com pugueu

De tan pesat com s tots li fugen
Pocs simaginen quant costa
Torneu lo menys tard possible

Respon lo ms rpid
que spigues
al ms / menys + adverbi
Torneu al menys tard possible
Respon al ms rpid
que spigues
LO
Larticle dit neutre (Lo pitjor s lo mal que mho va fer passar) no s
normatiu. No hi ha una equivalncia nica entre el lo neutre i una sola
alternativa correcta. Amb tot, les solucions es poden resumir en dues
grans lnies, segons el valor de lexpressi:
1.1
lo cert
Indica una generalitzaci de totes les coses que sn duna
determinada qualitat o una abstracci daquesta qualitat. s
67
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
equivalent a la cosa certa, les coses certes, all que s cert o la

certesa. Vegeu el punt 2.
1.2
lo m
lo
Correspon a expressions que indiquen la intensitat, b amb elements
comparatius (ms, menys) i superlatius (millor, pitjor, mxim i mnim, tot lo
que siga possible), b amb construccions que responen a exclamacions
o les recorden:
Lhan enviat ms lluny possible
Va fer una lloana menys tpica que locasi permetia
Et sorprendria / No saps / No timagines ploramiques que s
EL, SOLUCI MS GENERAL

Quan es tracta duna abstracci (all que s..., les coses...), la
soluci ms general, que sol cobrir la majoria de casos, s utilitzar
larticle el en comptes de lo: el cert = all que s cert, la cosa
certa, les coses certes, la certesa.
Aquest s s una simple ampliaci de diversos casos que perduren
en la parla espontnia, com sn el dol, el salat, el mal, pel segur,
pel dret, etc.
Li agradava ms el dol que no el salat
No volia perdre el mat al parc, per el mal era que li ho havia proms
En aix jo no tiraria pel dret, que s massa perills, i aniria pel segur
De manera semblant, cal dir:
El cert s que mha mentit sense escrpols
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar el bo, el bell i el just
Segons el que estableix el reglament, cal considerar nulles les actuacions
Al costat de larticle el, es poden utilitzar altres expressions, que,
segons els casos, poden ser ms adequades estilsticament o pel seu
carcter idiomtic (vegeu el punt 4. Valor generalitzador o abstractiu:
altres expressions). Aquestes solucions sn, en la major part dels
casos, similars a les altres llenges del nostre entorn: francs, itali
i angls. Vegeu el punt 5.
68
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
VALOR INTENSIU
Quan sindica intensitat, hi ha diverses solucions per al lo neutre:
3.1
I bruta que porta la roba! I pudent que s!
I que bruta que porta la roba! I que pudent que s!
3.2 Com
s increble
s increble
impertinent que arriba a ser

impertinent arriba a ser
3.3
No texplicar pagat
No texplicar si nest, de pagat
3.4
Veniu ms rpid
Veniu tan rpid/rpidament
(o
)
(o
Vaig fer una crtica menys desapassionada que vaig poder

Vaig fer una crtica
apassionada / tan desapassionada
vaig poder
3.5
Veniu
Veniu al
s rpid
rpid/rpidament
Lhan enviat
Lhan enviat
lluny possible
lluny possible
Notem que cal dir al ms o al

3.6
i no el
Ens hem esforat per fer una descripci

breu i alhora
Ens hem esforat per fer una descripci
Notem que cal dir al
el
menys densa
i al
i no el
69
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
Encara que el
abstracte de lo, hi ha altres expressions ms variades i sovint ms
idiomtiques a les quals podem recrrer.
4.1
s
s
, fet, part,
,
ms encertat que has dit en ta vida
ms encertada que has dit en ta vida
indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments

El fet indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
I ara ve millor de lespectacle!
I ara ve la part millor de lespectacle!
4.2
/
desprs duna coma o punt i coma en lescrit), cal dir cosa que o la qual
cosa (o expressions equivalents com fet que, etc.) i no lo que ni el que:
Lhavia escridassada, que / el que no li perdon mai
Lhavia escridassada en pblic,
/
no li perdon mai
4.3
/ fet que
,
,
+
...
Els pronoms demostratius neutres a, aix i all substitueixen de
manera natural i idiomtica moltes expressions amb lo que:
Lo que mexpliques no tho creus ni tu
Aix que mexpliques no tho creus ni tu
Cal indicar que no s correcte ls dall + adjectiu (all important, all
cert, all bell), com a frmula dabstracci o generalitzaci si no porta
un verb en forma personal ( p. 248), que al ms sovint s el verb ser.
All cert s que mha mentit sense escrpols
cert s que mha mentit sense escrpols
70
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
El cert /
certa s que mha mentit sense escrpols
Qu ocorre quan atenem primer all urgent i no all important?

Qu ocorre quan atenem primer
urgent i no all que
important?
Qu ocorre quan atenem primer
i no
importants?
Qu ocorre quan atenem primer lurgent i no limportant?
4.4
,
,
, etc.
En alguns contexts, es poden utilitzar els substantius abstractes
corresponents que expressen la qualitat de tot all que s + adjectiu:
bo = bondat, bell = bellesa, just = justcia, etc.
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar
bo,
bell i
just
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar la bondat, la
bellesa i la justcia
En declarat davant el jutge es desdiu de
En les declaracions davant el jutge es desdiu de
dabans
4.5
abans
la
Hi ha un grapat de casos per als quals disposem duna expressi
idiomtica feta en femen amb larticle la: la bona, la grossa, la de
(dir o
fer alguna cosa exagerada o desbaratada), passar-la b/malament/
magra, encertar-la o endevenir-la, etc.
I aix
bo / gros
la bona / la grossa
Mha tornat a fer mateix / de sempre!

Mha tornat a fer la mateixa / la de sempre!
Ac ning no mira per ning i tots van a seu
Ac ning no mira per ning i tots van a la seua
71
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
4.6
Hi ha una srie dexpressions castellanes que se solen calcar i
que conv substituir per altres de ms adequades i genunes.
Nesmentem algunes de les ms freqents:
a lo grande
a lo loco
a lo mejor
a lo sumo
de lo contrario
en lo referente a
en lo sucesivo
a cor qu vols
a la babal
a la millor, potser
a tot estirar, com a mxim, tot al ms, pel cap alt
si no, altrament
pel que fa a, quant a
dara endavant, dara en avant
lo ms mnimo
por lo dems
por lo general
por lo menos
por lo tanto
por lo visto
gens ni mica, gens ni miqueta

aix a banda
en general
almenys, si ms no, pel cap baix
per tant, doncs
pel que es veu, pel que sembla
VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU EN ALTRES LLENGES

El valor generalitzador o abstractiu de larticle determinat amb una
forma de mascul s semblant a ls del francs i litali i tamb de
l'angls, en qu the, sense marca de gnere, representa l'article
determinat general. Aix ho comprovem, per exemple, en ttols dobres
com El sagrat i el prof, del romans Mircea Eliade, originalment
escrita en alemany (Das Heilige und das Profane, en qu hi ha article
neutre marcat ac), ttol que en aquestes llenges s tal com segueix:
francs:
itali:
angls:
Le sacr et le profane
Il sacro e il profano
The Sacred and the Profane
Aquest mateix s el veiem tamb en el nom duna can francesa

com Limportant cest la rose de Gilbert Becaud, que t versi
italiana Limportante la rosa.
72
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
LO / L
La llengua medieval i clssica no distingia entre el mascul i el neutre
(igual que hem vist per al francs i litali), al contrari del que de
lo com a neutre.
De fet, aquest valia tant per a usos neutres com per als masculins
(Farem lo que diu lo pare), tal com es mant en els parlars valencians
del nord i tot el catal nord-occidental.
Ara b, la clau s que lo (mascul o neutre, usos que no es distingien)
l davant vocal o recolzat
en aquesta (lamic; il cert no crec = i el cert no crec) o es contreia
en al, del (Veniu al castell al ms prest que poreu, Del bo tria hom lo
millor (Tirant lo Blanc). Dit duna altra manera: que tant el neutre com
el mascul sexpressaven amb lo, l al, del, etc., segons la posici de
larticle i les condicions fontiques i no hi havia una forma ni nica i
ni invariable lo per al neutre (De lo bo tria lo millor, lo amarg), com
ocorre ara colloquialment per interferncia del castell.
En aquest sentit, hi ha uns versos famosos dAusis Marc que fan: Aix
dispost, dol me sembla lamarg / tant s en mi enfeccionat [= infectat]
lo gust. Observem que larticle amb s neutre s l en dol me sembla
lamarg (= les coses amargues o lamargor) , perqu amarg comena
per vocal, al costat del mascul lo gust, perqu sinicia amb consonant.
La normativa recull aquesta tradici clssica i rebutja la interferncia
del lo exclusivament com a neutre. Si larticle lo prenia la forma l
(lamarg) o l (il cert no crec) tant per als usos masculins com
neutres, la forma moderna daquest, que s el (o l) continua aquesta
tradici, sense la interferncia del castell.
73
12/07/11 08:36
12
OBLIGACI: EXPRESSIONS
FORMES VERBALS QUE EXPRESSEN OBLIGACI
tenir que
deure de
caldre
caldre
tinc que fer

he de fer
dec de fer
he de fer
s precs fer
cal fer
hi ha que fer cal fer
TINC QUE... HE DE...

La forma tenir que s incorrecta. Lalternativa correcta ms habitual
per a expressar obligaci s haver de.
Tindrem que fer ms esport, perqu estem panxuts
Haurem de fer ms esport, perqu estem panxuts
A ms de la forma haver de, hi ha altres possibilitats per a indicar
obligaci: sobretot el verb caldre, per tamb expressions del tipus
ser necessari o imprescindible. (Vegeu els punts 4 i 5.)
fem ms esport, perqu estem panxuts
DEC DE HE DE...
La forma deure de s sempre incorrecta. Lalternativa correcta ms
habitual per a expressar obligaci s haver de
Dec de fer ms esport
He de fer ms esport
DEURE + INFINITIU
3.1
s una construcci acceptada normativament per a
fet el que deveu [= deveu fer]) o en qu deure va coordinat o en
s sovint poder (Podem i devem oposar-nos al racisme).
74
12/07/11 08:36
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
Els drets humans sn un llegat precis que

preservar
Si som un poble lliure s perqu, quan fou lhora, alguns feren el que
(= devien fer)
Ja coneixeu el clebre imperatiu tic: Si pots fer-ho, deus fer-ho
o, ms breu i contundent encara, Si pots, deus
3.2
Fora dels casos concrets que sexposen en el punt 3.1, la majoria
de les gramtiques de referncia recomanen reservar deure
per a indicar probabilitat o deducci. Aix, una frase com La comissi
deu reunir-se cada mes sentn en ls ms general i formal com una
deducci o com a probabilitat (La comissi deu reunir-se cada mes, si
fem cas de les actes) i no com una obligaci.
Ms exemples de deure
Aix
ser cap al 1995, perqu jo encara vivia a Elx

Deu haver fet molt desport
Probabilitat i deducci (p. 81).
CALDRE, SER NECESSARI
Precs
precisa, etc.) i, per aix, es pot dir
El llibre de Von Frisch s
les abelles
un clcul precs, una descripci

quan descriu el llenguatge de
Ara b, precs
Ser precs com a frmula

que + subjuntiu) s un castellanisme per
caldre, o dexpressions com
ser necessari o imprescindible.
llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
Cal llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
llegir el llibre de Von Frisch si volem
entendre les abelles
75
12/07/11 08:36
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles

Cal que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
que llegiu el llibre de Von Frisch si
voleu entendre les abelles
que vingueu de seguida
Cal que vingueu de seguida
s necessari/
) que vingueu de seguida
5
HI HA QUE CAL...
Hi ha que
alternativa correcta s caldre.
Al laboratori
seguir totes les normes de seguretat
Al laboratori cal seguir totes les normes de seguretat
Ara
Ara
refer lenrajolat de dalt a baix

A ms, hi ha altres possibilitats, com haver de, ser necessari/imprescindible, etc.

Ara s
Ara

76
12/07/11 08:36
PER - PER A + INFINITIU

PER + INFINITIU
13
PERQU VULL/VOLS... = ACCI INTENCIONADA
VERBS DE MOVIMENT Vinc per dir-tho

VERBS DESFOR
Treballem per viure, no vivim per treballar

fer, dir, intentar, cercar, proposar, etc.
EXPRESSIONS DISCURSIVES per comenar, per acabar per dir-ho aix etc.
PER A + INFINITIU = DESTINACI = ACCI NO INTENCIONADA

VERBS DACCI NO VOLUNTRIA
servir, necessitar, caldre, ser, haver-hi, etc.
PER A NO DEPENDENT DE VERB EN FORMA PERSONAL, SIN

SUBSTANTIU + PER A La mquina t un dispositiu per a desconnectar-se
ADJECTIU + PER A s molt til per a estalviar energia
PARTICIPI + PER A
Disposem de models preparats per a rendir al mxim
PRONOM + PER A
No sc ning per a criticar-la
ADVERBI + PER A
s massa per a carregar-tho tu sol
PER I PER A
normatives sobre ls de per i per a
77
12/07/11 08:36
GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU
daquesta normativa, que consisteix a usar per

Aix, hi ha alguns gramtics que propugnen admetre frases com les segents,
que en la normativa (i en ls habitual valenci) es resolen amb per a:
Un frontofocmetre s un aparell per determinar el centre ptic duna lent
T un projecte per reduir les despeses energtiques
Ens han fet una oferta massa bona per rebutjar-la
Ara no hi ha ning per netejar
Resulta una lectura estimulant per obrir noves perspectives
Ats el carcter normatiu de la distinci entre per i per a
i ls ms general en valenci, exposem i recomanem la prctica
diferenciada segons les notes ds segents.
1
PER + INFINITIU, ACCI INTENCIONADA

per (per saludar) quan hi ha intencionalitat
de lacci, s a dir, quan lexpressi s equivalent a perqu vull/vols/vol...
Vinc noms per saludar-vos i men vaig (= perqu vull saludar-vos...)
Hem encs la rdio per sentir el concert (= perqu volem sentir el concert)
s tan reservat que no parla per no ofendre (= perqu no vol ofendre)
Per als casos ms comuns ds de per +
, vegeu el punt 3.
PER A
En la resta de casos, s a dir, quan no hi ha intencionalitat sin simple
destinaci, sutilitza per a.
Fustalluent s un producte que serveix per a netejar la fusta
Necessitem un envelat per a cobrir-nos del sol
Un llevaneu s un vehicle per a apartar la neu
s massa gros per a passar pel forat
Per als casos ms comuns ds de per a
punt 4.
PER + INFINITIU, CASOS MS COMUNS

Els casos ms comuns ds de per
de verbs dels tipus segents:
78
12/07/11 08:36
3.1 De moviment
Anar, venir, portar, dur, baixar, pujar, etc
Puja cada setmana al poble per visitar els pares
per repartir-los entre els assistents a lacte
3.2
etc
Treballem per viure; no visquem per treballar!
per aconseguir una bona posici
3.3
implcita
Fer, demanar, intentar, dir, proposar, cercar, buscar, etc
Feia el pallasso per cridar latenci
Ho diem ben clar per donar-ho a conixer a tothom
3.4
Sense dependncia de cap verb explcit (sin dun sobreents verb de
llengua, com dir, exposar i similars), trobem per
que tenen un valor connectiu en el discurs: per comenar, per acabar,
per posar un exemple, per dir-ho aix (o amb altres paraules) i similars:
Per acabar
social de lescola
Per posar-ne un exemple clssic: s un gegant amb peus de fang
Era, per dir-ho aix, un orfebre preciosista de la msica
4
4.1
PER A + INFINITIU, CASOS MS COMUNS

Sutilitza per a amb verbs que no impliquen acci intencionada o
quan per a depn directament dun substantiu, dun adjectiu, dun
participi ( p. 240), dun pronom o dun adverbi ( p. 223).
Es tracta de verbs com
haver-hi, faltar, mancar, tenir, etc.
Un puntacorrent serveix per a treballar la fusta
79
12/07/11 08:36
Nhi ha per a donar i vendre

Ens calen/falten voluntaris per a escampar la campanya
4.2 Per a
En general, susa per a quan depn de qualssevol altres paraules
diferents dun verb en forma personal ( p. 248), s a dir, un substantiu,
un adjectiu, un participi ( p. 240), un pronom o un adverbi ( p. 223).
Ara presentarem el nostre pla per a renovar lempresa
s la persona ideal per a dirigir la comissi
Han estat dissenyades per a adaptar-se a qualsevol posici
No s ning per a dir-me qu he de fer
Ara s massa tard per a telefonar-li
5
PER I PER A
Lespecialitzaci entre per i per a
Prenc pastilles per dormir (= perqu vull dormir) i Prenc pastilles
per a dormir (= pastilles somnferes).
En el primer cas, tallarem la frase aix:
Prenc | pastilles | per dormir (= perqu vull dormir)
I com que per dormir forma una expressi autnoma, pot canviar la posici:
Per dormir, prenc pastilles
Contrriament, en Prenc pastilles per a dormir, pastilles per a
dormir
dormir o pastilles somnferes, i no sen pot invertir lordre, igual que
no podrem desplaar somnferes al principi de la frase:
Prenc | pastilles per a dormir
80
12/07/11 08:36
PROBABILITAT I DEDUCCI
PROBABILITAT = DEURE + INFINITIU
14
NO FUTUR NI CONDICIONAL
Deuen guanyar diners a cabassos,

perqu tenen tres esportius de luxe
Guanyaran diners a cabassos,

perqu tenen tres esportius de luxe
Duia pantalons curts, s a dir, que no

haver fet encara els dotze anys
Duia pantalons curts, s a dir, que

no
encara els dotze anys
DEURE + INFINITIU
La probabilitat o la deducci dalguna cosa que es dna com a
raonablement certa sexpressa amb el verb deure
Deuen ser forasteres
forasteres
Quan all va passar, encara vivem a Elx: deu fer ms de quinze anys
Aleshores vivem a Elx, per
fer poc que ens hi havem traslladat
S INCORRECTE DE FUTUR I CONDICIONAL PER A PROBABILITAT

Cal evitar ls del futur i del condicional per a expressar la probabilitat
o la deducci en el present i el passat, respectivament, frmules que
sn un calc del castell.
Ja seran les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja deuen ser les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja serien les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Ja
ser les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Per la roba que duu,
Per la roba que duu,
Per la roba que duia,
Per la roba que duia,
com a infermera
com a infermera
com a infermera
com a infermera
81
12/07/11 08:36
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
s una executiva que

s una executiva que
Sumats tots els anys en el crrec,
Sumats tots els anys en el crrec,
3
3.1
una autntica fortuna

una autntica fortuna
LA PROBABILITAT EN PRETRIT PERFET

,
,
...; no
,
, etc.
En la construcci deure
deure no admet les formes de tipus
vaig deure, vas deure, va deure... (dites del pretrit perfet perifrstic).
Per tant, per a expressar una probabilitat o deducci referida al
passat sutilitzen noms les formes degu, degueres, degu... (dites
del pretrit perfet simple).
ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
entrar disfressats delectricistes i desprs
desconnectar les alarmes
entrar disfressats delectricistes i desprs
desconnectar les alarmes
Hi ha altres frmules alternatives a degu, degueres, degu.. +
3.2
/
+ pretrit perfet
La probabilitat o la deducci referides al passat tamb poden
expressar-se amb adverbis o locucions com probablement, segurament, sens dubte i un pretrit, que si s el perfet, en aquest cas tant
pot ser simple (fou, entraren) com perifrstic (va ser, van entrar).
va ser/fou ella qui va respondre,
perqu la veu era de dona jove
entraren/van entrar disfressats
delectricistes i desprs desconnectaren/van desconnectar les alarmes
82
12/07/11 08:36
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
Notem que possiblement
probablement. Ser possible

ser probable
Probablement i segurament
va ser / fou
fos
Potser (possiblement,
probablement, segurament) + indicatiu,
3.3 Deu haver + participi
Ho degu fer ell
( Deu haver-ho fet ell
degu, degueres, degu

deu haver
Deu haver estat ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
Deuen haver entrat disfressats delectricistes i desprs deuen haver desconnectat les alarmes
especialitzat
83
12/07/11 09:31
15
QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS

DE PREPOSICI
(A, AMB, DE, EN...) + QU
A QU, AMB QU, DE QU, EN QU

AL QU, AMB LA QU, DELS QU, EN LES QU
Les dades a qu ens referim sn pbliques
Les dades a les qu ens referim sn pbliques
Els motius en qu sinspira provenen sempre del mn urb
Els motius en els qu sinspira provenen sempre del mn urb
CONTRA, A FAVOR DE...)

+ EL QUAL, LA QUAL, ETC. EL QUE, LA QUE, ETC.
s una injustcia contra la qual sha revoltat
s una injustcia contra la qu sha revoltat
Presenten un pla a favor del qual ja han parlat molts experts
Presenten un pla a favor del qu ja han parlat molts experts
PREPOSICI + QU
A QU, DE QU, EN QU ...
Amb les preposicions tones ( p. 241) que sn, en general, les
duna nica sllaba: a, amb, de, en, per, quan van seguides de qu
relatiu ( p. 245), s a dir, (equivalent a el qual, la qual, etc.) cal usar
la construcci segent:
+ qu: a qu, amb qu, de qu, en qu etc.
Lempresa
a
Els materials amb
qu ho comprvem ha tancat
qu es fabrica sn cars
i no
+ article + relatiu qu: a la qu, amb el qu, dels qu,
en les que etc.
84
12/07/11 08:36
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Lempresa
a
Els materials amb
la
els
qu ho comprvem ha tancat
qu es fabrica sn cars
Aix vol dir, en la prctica, que els relatius darrere de preposici

duna sllaba porten qu sense article o el qual, la qual, els quals, les
quals, amb article.
Aquesta s ladrea a qu / a la qual podeu enviar suggeriments
Aquesta s ladrea a la qu podeu enviar suggeriments
Lestil amb qu / amb el qual ho exposa fa amena la matria
Lestil amb el qu ho exposa fa amena la matria
Sn temes de qu / dels quals sempre sha negat a parlar
Sn temes dels qu sempre sha negat a parlar
Han promogut llistes en qu / en les quals sapleguen tots els
corrents dopini
Han promogut llistes en les qu sapleguen tots els corrents
dopini
Per a ls de per + qu vegeu el punt 3.
2
EL QUAL, LA QUAL, ETC.

Amb les preposicions o locucions preposicionals que tenen ms
duna sllaba (
respecte a, a favor de, en virtut de, dacord amb, etc.) i que tenen un
accent tnic propi ( p. 221), susa el relatiu el qual:
Ha tret a la llum enigmes per als quals no hi ha cap explicaci
satisfactria
Ha tret a la llum enigmes per als qu no hi ha cap explicaci
satisfactria
Silenciats s un reportatge davant el qual no pots restar indiferent
Silenciats s un reportatge davant el qu no pots restar indiferent
85
12/07/11 08:36
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qual no tenim

res a dir
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qu no tenim
res a dir
Ha promulgat una llei en virtut de la qual sinvesteix de plens poders
Ha promulgat una llei en virtut de la qu sinvesteix de plens poders
3
PER QU
Darrere de per, el comportament del relatiu qu s idntic al que
presenta amb la resta de preposicions duna nica sllaba, tal com
es descriu en el punt 1.
Ara exposar el motiu per qu / pel qual vaig obrar amb tan poca cautela
Ara exposar el motiu pel que vaig obrar amb tan poca cautela
Ac el tractem en un apartat a banda per advertir explcitament que
no sha de confondre amb la conjunci perqu (=ja que, per tal
com), la qual sescriu com una sola paraula.
Per qu - perqu i sobretot
el punt 3 daquesta: Per qu = pel qual, per la qual, etc. (p. 193).
86
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
BLOC 2:
ERRADES TPIQUES
DE CASTELLANOPARLANTS
89
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
01
ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN,

CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
ALG ALGUN
CADASC CADASCUN
ACABATS EN -
CADA U CADA UN
NING NINGUN
ACABATS EN -UN
ALGUNA, CADASCUNA,NINGUNA
NO ACOMPANYEN CAP SUBSTANTIU
ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU
PRESENT O SOBREENTS...
DESIGNEN PERSONES ENTESES
ALG, CADASC, NING

PERSONA
A
tha portat aquest regal =
Si compres regals, porta-men
Si compres regals, porta-men
ALGUN HOME, CADASCUN DELS JURATS,

CAP VENA
PERSONA
tha portat aquest regal
[= alguna persona]
[= algun regal]
Cadasc aporta la quantitat que vol = Cada persona aporta la quantitat que vol
Sn cinc socis i cadasc [= cada persona]
Sn cinc socis i cadascun [= dels socis, cada soci]
no va badar boca =
no va badar boca
De tots els assistents,
[ = cap/ninguna persona] no va badar boca
De tots els assistents, cap (o
) [= cap/ningun assistent] no va badar boca
1 ALG ALGUN, CADASC CADASCUN, NING NINGUN

Hi ha dos grups de paraules que de vegades es confonen per la
-:
alg, cadasc o cada u i ning, que tenen noms aquesta forma
nica. De laltra, les corresponents acabades en -un: algun, cadascun
(o cada un) i ningun, que presenten variaci de femen i, en alguns
casos, plural.
91
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
ningun (-a)
2
ALG, CADASC / CADA U, NING SN INVARIABLES I VAN SOLS

El primer grup, les formes acabades en -, invariables, sn
pronoms i, com a tals, no acompanyen mai un substantiu. Designen
genricament una persona indeterminada:
alg = alguna persona
cadasc o cada u = cada persona
ning = cap persona
Ac ha estat
que mha regirat els papers
Cadasc (o cada u)
Es va fer el silenci:
no va badar boca
Equivalen, respectivament, al castell alguien, cada cual i nadie o a
les expressions que en angls es formen amb -one: someone, each
one o everyone, no one.
ALGUN, CADASCUN/CADA UN,

VARIABLES I ACOMPANYEN UN
SUBSTANTIU
Els mots del segon grup, acabats en -un, admeten variaci de gnere
(algun -una, cadascun -una, ningun -una). Com a adjectius que sn,
acompanyen un substantiu o almenys el pressuposen (generalment
perqu ja ha aparegut abans).
Equivalen als mots que en castell acaben en -n (o -uno), -una (algn/
alguno, alguna; cada uno -a, ningn/ninguno -una) i a langls some,
(s a dir, sense -one
Compareu amb les frases del punt 2:
Ac ha estat
intrs que mha regirat els papers
Sn cinc socis i cadascun [dels socis]
Es va fer el silenci: dels assistents,
[= assistent] no va badar boca
Ms exemples:
92
12/07/11 08:36
Si compres regals a tots, porta-men

No, que em costen cinquanta euros cadascun / cada un
No dirs la teua paraula / amb voluntat dantologia, / car la dirs
honestament, / iradament, sense pensar / en
[...] (Vicent Andrs Estells)
4
FORMES EN CADASC- = FORMES EN CADA

Les formes amb cada partides en dos mots (cada un, cada una) sn
tan correctes com les corresponents soldades que comencen per
cadasc- (cadascun, cadascuna), per aquestes darreres sn ms
habituals en la llengua escrita i formal:
cadasc = cada u
cadascun = cada un
cadascuna = cada una
NINGUN -A
CAP
Ningun -a sn formes correctes, per en els registres formals i escrits
susa preferentment cap.
No conec cap
No li han agradat cap de les opcions que proposeu
cap, agafan
mitj
ALGUN -A, MAL USAT EN ORACIONS NEGATIVES

s incorrecte ls de algun -a en oracions negatives en les quals, calcant del castell,
generalment es colloca darrere del substantiu que acompanya. Les alternatives
vlides sn cap, si va amb un substantiu comptable ( p. 232), o gens de, si s
un substantiu no comptable ( p. 232), o deixar-ho sense determinant.
No ha tingut mai detall
amb mi
No ha tingut mai cap detall amb mi
Era incapa de mostrar pietat
Era incapa de mostrar
pietat
Se nanaren sense donar explicaci

Se nanaren sense donar (cap) explicaci
93
12/07/11 08:36
Per a ms informaci sobre ls de cap i gens vegeu

Cap-cap de-gens-ningun, p. 163.
mitj
7
QUALQUE I QUALCUN -A, EQUIVALENTS A ALGUN -A; QUALC, EQUIVALENT A ALG

Qualque i qualcun -a, d'una banda, i qualc, d'una altra, sn equivalents
algun -a i alg, respectivament. Eren habituals en la
llengua clssica i encara ho sn en els parlars balerics i nord-catalans:
A mi tamb qualque
Qualque cosa deu haver fet que calla
Una habitaci lliure? Ara veur si nhi ha qualcuna
Ha passat qualc que cridava com un boig
qualque i qualcun -a s equivalent
al de algun -a, en el comportament sintctic presenten algunes
particularitats que sexpliquen en el punt 9.
Qualc t un valor i un comportament del tot similar a alg.
ALGUN / CADASCUN / CADA UN / CAP + DE... I ALG / CADASC / NING + DE...
,
, cap +
8.1 A
Cal usar algun, cadascun (cada un) o cap quan aquests mots van
seguits dun complement format per:
de + substantiu que designa persones preses individualment: algun
dels estudiants, cadascuna de les diputades, cap dels treballadors
de + nosaltres / vosaltres / ells / elles
Quan comen el discurs,
escridassar
Quan comen el discurs,
va escridassar
dels estudiants / dels diputats el va

dels estudiants / dels diputats el
de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadasc

(de nosaltres) hi ha una bona pizza
de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadascun
(de nosaltres) hi ha una bona pizza
Per a ms informaci, vegeu els apartats segents.
94
12/07/11 08:36
8.2 A
, cap
,
La ra de l's descrit en el punt 8.1 s que, en aquests casos, algun, cap,
estudiants,
diputats, etc.) o els pronoms personals nosaltres, vosaltres, ells i que,
com a tals, sn equivalents a algun estudiant, algun diputat, etc.
No es tracta, per tant, de pronoms que facen referncia a una persona
indeterminada i genrica, com sn alg, cadasc o ning. De fet,
en les frases anteriors no poden substituir-se per alguna persona
(= alg), cada persona (= cadasc) o cap persona (= ning):
Quan va comenar a parlar,
de nosaltres no tindr tiramis per per a
cada persona de nosaltres hi ha una bona pizza
8.3 A
En contrast amb l's exposat en el punt anterior, s que cal utilitzar alg,
cadasc o ning quan el complement s un collectiu de persones
que no es pot prendre individualment, com ara pblic, classe, famlia,
per un adjectiu (algun estudiant, cap diputat, etc.) sin a una persona
indeterminada i genrica dun collectiu no individualitzat.
Quan va comenar a parlar,
del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia el va escridassar
Diu barbaritats ben grosses i
del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia
Observeu que ac alg i ning s que sn substitubles, respectivament,
8.4 A
, cap +
+
,
, etc.
Els contexts de ms confusi sn aquells en qu en les mateixes
condicions del primer pargraf (algun/cadascun/cap + de +
substantiu que designa persones preses individualment), el substantiu
correspon a una denominaci molt genrica (dels presents, dels
assistents, dels components, etc.).
95
12/07/11 08:36
dels presents va interrompre el discurs del

conferenciant
Precisament el carcter molt genric de presents, assistents,
components, etc. pot induir a creure que s possible utilitzar en tals
casos els pronoms que designen persones indeterminades (alg,
cadasc, ning), pel fet que alguna persona, cada persona i cap
persona sembla que hi poden entrar com a substituts:
(?)
dels presents/assistents/
components va interrompre el conferenciant
correcta ni viable, per dos motius. Primer, perqu exigiria una concordana
o una referncia que no es dna: Alguna / cadascuna / cap persona
de les (persones) presents/assistents...); i segon, perqu presents,
assistents, components, membres, etc., ocupen en la frase una posici
anloga a estudiants, diputats, treballadors del primer pargraf i, per
tant, han de tenir un tractament idntic: igual que estudiants, diputats i
treballadors, noms poden admetre
De fet, en estructures similars, lespanyol o langls, per exemple,
tamb usen adjectius i no pronoms:
de los presentes
de los miembros
de nosotros
interrumpi al conferenciante
Cada cual
Nadie
de los presentes
de los miembros
de nosotros
interrumpi al conferenciante
Some
Each
None
of those present
of the members
of us
interrupted the speaker
Cada uno
i no
96
12/07/11 08:36
i no
Someone
Each one
No one
9
of those present
of the members
of us
interrupted the speaker
QUALQUE I QUALCUN -A
algun-a, qualque i qualcun -a
presenten algunes particularitats en el comportament sintctic:
9.1 Q
Qualque no t marca de gnere (qualque apartament, qualque
casa), sutilitza noms en singular i acompanya sempre un
substantiu. No es diu, per exemple:
Enguany hem fet qualques escapades de cap de setmana
sin
Enguany hem fet qualque escapada de cap de setmana
No es diu
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualque / qualques
sin
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualcuna / qualcunes
9.2 Q
Qualcun presenta un comportament del tot invers i complementari
respecte a qualque: t marca de gnere (qualc - qualcuna), t s
com a plural (qualcuns, qualcunes) i no susa mai acompanyant un
substantiu:
Si vols fruita, hi ha qualcunes magranes a la cistella
Si vols fruita, hi ha
magranes a la cistella
Si vols magranes, nhi ha qualcunes a la cistella
Si testimes ms albercocs, en duc qualcuns al cabs
97
12/07/11 08:36
02
ALTRE - UN ALTRE
EN SINGULAR
FORMA QUASI GENERAL
SIGNIFICA
Ja en t tres, per encara espera una altra
Un iogurt s poca cosa: dna-men un altre
Ni escriu b ni s aventurer, per es creu un altre Hemingway
ALTRE, ALTRA UNS POCS CASOS

(
)
daltra manera, daltra banda
altra vegada (volta, cop, etc.)
un o altre
EN PLURAL
ALTRES I UNS ALTRES ALTERNEN AMB

UNS ALTRES
UN ALTRE, UNA ALTRA, GENERALMENT AMB UN/UNA DAVANT

En general i llevat duns pocs casos particulars, es diu un altre... i una altra..., amb larticle un/una davant quan volem expressar un (-a)... diferent,
un (-a)... ms, un (-a) segon (-a)..., s a dir, quan indiquem que lobjecte
o la persona de qu parlem safegeix a un o ms de ja existents:
Sha begut tres botelles i encara en demana una altra [no en demana altra]
El seu lema s s possible un altre mn [no s possible altre mn]
un altre? [no Men
pot ensenyar altre?]
Una altra, una altra!
[no Altra, altra!)
s una poltica tan implacable que lhan acusada de ser una altra
Thatcher [no ser altra Thatcher]
98
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE
Cal, per tant, evitar el calc del castell dusar altre o altra sols (com
otro, otra) en comptes dutilitzar un altre i una altra. En aquest sentit,
langls another (an + other), el francs un autre / une autre i litali
un altro / unaltra presenten un comportament similar a un altre /
una altra, i poden servir dajuda per a qui coneix aquestes llenges
(vegeu el punt 9).
Per als casos particulars de altre i altra sense un/una, vegeu el punt 2.
Per al plural altres o uns/unes altres, vegeu els punts 3, 4, 5 i 6.
2
ALTRE, ALTRA SENSE UN, UNA

Altre i altra sutilitzen sense un, una en uns quants casos molt
concrets, dels quals els ms habituals sn els segents:
... )
2.1 No... altre -a...
En la construcci no ... altre -a... (que...)
-a... (que...):
No fa altra cosa que protestar
Haurem daguantar el fum i el soroll: no hi ha altre remei (que
aguantar-los)
,
2.2 D
En les expressions daltra banda i daltra manera:
Duna banda, ha adms els fets; daltra banda, ha insistit que no
nera conscient
s segur que no han marcat cap gol; daltra manera, ja haurem
sentit la cridria
Daltra manera, sense article, vol dir altrament o si no fos aix,
mentre que duna altra manera,
diferent. Compareu:
Canvia lactitud i comportat duna altra manera, perqu, daltra
manera, texpulsaran del collegi
99
12/07/11 08:36
/volta, altre cop

2.3 A
Altra vegada, altra volta, altre cop o altre pic equivalen a de nou,
novament. Sn intercanviables amb una altra vegada/volta o un altre
cop, excepte quan volem dir en una ocasi vinent, a la propera vegada:
Altra volta la mateixa can! = Una altra volta la mateixa can!
Mhe trencat la cama altra vegada / una altra vegada jugant a futbol
per
Una altra vegada (= a la propera vegada) no et deixar jugar a futbol
De manera semblant a altra vegada, poden alternar amb article o
altre tant i
La pea mha costat 120 euros i la m dobra, (un) altre tant
2.4 Un o altre
En expressions del tipus un o altre, un dia o altre, una cosa o altra:
Un dia o altre haur de reprendre la nataci o el ciclisme
Una cosa o altra haurs de fer si no vols perdre la forma fsica
Un o altre se nha dencarregar i deixar-ho ben resolt
3
PLURAL ALTRES I UNS ALTRES

DE LA DIFERNCIA
Mentre que en singular ls de larticle un -a s quasi general i
imprescindible en la majoria de casos, en plural la diferncia es
difumina i sovint nhi ha molt poca entre altres i uns altres
que, de fet, resulten prcticament intercanviables en molts contexts:
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer altres pasos
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer uns altres pasos
A banda dels manuals, ens ha recomanat altres llibres
A banda dels manuals, ens ha recomanat uns altres llibres
En lnies generals i entrant noms en la diferncia de mats i no en
lacceptabilitat de les dues possibilitats, altres sense article indica ms...,
100
12/07/11 08:36
una quantitat addicional de... i fa referncia a un conjunt indeterminat,

mentre que uns altres es refereix a uns de diferents (daquests): a un
conjunt delimitat, del qual es remarca que s distint del ja esmentat:
Hem de contractar altres persones per a fer-sen crrec
Hem de contractar unes
per a fer-sen crrec
Va proposar altres mesures per a una economia sostenible
Va proposar unes altres mesures per a una economia sostenible
4
UNS ALTRES, DALTRES (NO SEGUITS DE SUBSTANTIU)

Quan altres apareix sol i no acompanyant un substantiu (s a dir,
funciona com a pronom), es recomana utilitzar uns altres o daltres
amb preferncia a altres:
Uns altres / Daltres, espeSi aquestes sabatilles no tagraden, en podem demanar unes al
tres / daltres
UNS/UNES ALTRES, AMB UNS/UNES IMPRESCINDIBLE

En general, sutilitza necessriament uns altres o unes altres, s a dir,
amb larticle uns/unes, en dos casos:
5.1 U
Quan uns/unes
els mateixos:
uns altres
Ara que han fet diners sn tots uns altres
Hem de rebutjar la vostra oferta, si no ens proposeu unes altres condicions
5.2 A
Tamb sn imprescindibles uns/unes davant altres quan volem dir
uns segons..., uns... ms, usats amb substantius com tisores,
tenalles, ulleres, pantalons, calotets, calces, mitges, etc. Sn els
anomenats pluralia tantum (plurals noms): substantius que, en
101
12/07/11 08:36
general, susen solament en plural, per que, de fet, designen un

nic objecte compost de parts simtriques o parells de peces que
conformen una unitat.
Les tisores
Aquests pantalons
unes altres
uns altres
Aquests plurals actuen, de fet, com si fossen singulars, i en singular en

aquests contexts (un... ms) direm un altre. Aix, si en compte de tisores usem un substantiu similar, per singular, com tallant, i en compte
de pantalons, utilitzem una pea anloga, per en singular, com minifaldilla, en les mateixes frases direm un altre, una altra, amb article:
un altre
Aquesta minifaldilla et ve
6
una altra
ALTRES I DALTRES
Cal usar daltres en aquestes condicions:
6.1 Pronom en +
Altres acompanya necessriament el pronom en (que substitueix en
la frase el substantiu de qu es parla). En aquests casos, daltres va
seguit sovint de la construcci de + adjectiu o participi:
Fora de les tres obres que us he dit, no lin conec daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres de ms moderns/
ajustats/cenyits
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
de reformistes / de silenciats
6.2
Lexpressi daltres es pot utilitzar tamb quan equival a alguns altres.
Alguns creuen en la reencarnaci; daltres, en la resurrecci;
daltres encara, en el no-res
102
12/07/11 08:36
LUN I LALTRE, TANT LUN COM LALTRE

En mbits formals cal utilitzar lun i laltre i tant lun com laltre, en
comptes de un i altre o tant un com laltre (i les respectives formes de
femen i plural):
Un i altre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Lun i laltre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Unes i altres sacusen mtuament de deslleialtat
Les unes i els altres sacusen mtuament de deslleialtat
Tant
fan paracaigudisme
fan paracaigudisme
ALGUN QUE ALTRE

Lexpressi algun que altre s un castellanisme. Cal dir uns pocs, alguns
pocs, un o un altre o utilitzar els adjectius minso -a o escadusser -a:
Ara tenim poca feina: noms
comanda
Ara tenim poca feina: noms
comandes /
minsa comanda /
comanda escadussera
USOS SIMILARS A UN ALTRE EN ANGLS, FRANCS I ITALI

Un altre presenta un s bastant semblant al de langls (an + other
another), el francs (un autre, une autre) i litali (un altro, unaltra)
Sha begut tres botelles i encara nha demanada una altra
He has already had three bottles and, even so, he has asked for
another one
Il a bu trois bouteilles et il en a encore commande une autre
Ha bevuto tre bottiglie e ne ha ordinata ancora unaltra
103
12/07/11 08:36
03
AMUNT - AVALL
PER A EXPRESSAR DIRECCI
AMUNT I AVALL I NO A DALT NI A BAIX

CAP AMUNT, CAP AVALL I NO CAP A DALT NI CAP A BAIX
Corre incansable amunt i avall
Corre incansable a dalt i
El dlar va cap amunt i leuro, cap avall
El dlar va cap a dalt i leuro,
PER A EXPRESSAR POSICI MS ELEVADA

O MS BAIXA RESPECTE A UNA ALTRA
MS AMUNT I MS AVALL I NO MS (A) DALT NI MS (A) BAIX

Viu dos carrers ms amunt
Viu dos carrers ms a dalt
Tal com expliquem ms avall
Tal com expliquem
POSPOSATS A NOMS INDIQUEN DIRECCI
COSTERA AMUNT I RIU AVALL

Pujarem costera amunt
riu avall
EXCLAMACIONS DAPROVACI I DESAPROVACI

Amunt la repblica! Avall la monarquia!, cridaven els manifestants
104
12/07/11 08:36
GRAMTICA AMUNT - AVALL
CAP AMUNT, CAP AVALL CAP A DALT, CAP A BAIX

Per indicar direcci o moviment ascendent o descendent es diu
amunt o cap amunt i avall o cap avall. No es diu (cap) a dalt ni
(cap) a baix, que sn calcs del castell, llengua en qu arriba i abajo
expressen tant situaci (estar abajo) com moviment (ir (hacia) abajo,
navegar ro abajo).
continuarem amunt (o cap amunt)
El dlar, que shavia mantingut, es cotitza ara a 0,85 euros i va avall
(o cap avall)
MS AMUNT, MS AVALL; MS A DALT, MS A BAIX

Es diu ms amunt i ms avall i no ms a dalt o ms a baix
quan no hi ha direcci o moviment explcit, sin indicaci dun lloc o
un passatge en un text situat en un nivell superior o inferior.
Veureu el poblet quasi al cim del puig, per el santuari est encara
ms amunt
A mitjan roquissar hi ha una cova estreta; ms avall, corre un riu
sorolls
Ms amunt hem enunciat els factors de la crisi que el lector trobar
desplegats ms avall, en els captols successius
COSTERA AMUNT, RIU AVALL

Amunt i avall es posposen a substantius que designen una via o un curs,
Pujrem cam/carretera/costera amunt per veure el castell
Riu/Barranc/Aiges avall shan trobat els sediments ms reveladors
Les llgrimes li regalimaven galtes avall
4 AMUNT I AVALL
La locuci amunt i avall
ascensos ni descensos.
Caminava nervis per la sala, amunt i avall
105
12/07/11 08:36
GRAMTICA AMUNT - AVALL
AMUNT = VISCA; AVALL = FORA

Amunt i avall sn, respectivament, exclamacions dencoratjament
i aprovaci (equivalents a visca...!) o dhostilitat i desaprovaci
(equivalents a fora...!).
Amunt la democrcia i avall la tirania!
Amunt el nostre equip!
Avall els opressors del nostre poble!
, MILLOR QUE
recullen a baix com a expressi dhostilitat o desaprovaci. Amb tot,

cal preferir avall perqu (a) baix noms indica situaci:
(A) dalt vivien els senyors;
, els criats
denderrocar) que implica el crit Avall la monarquia! = Tombem la

monarquia!.
s perfectament coherent amb el crit invers,
(Amunt
la repblica!), cosa que no ocorre amb lexpressi complementria
de
(A dalt la repblica!), que no t s ni la recull
cap obra de referncia.
106
12/07/11 08:36
04
ANAR A + INFINITIU
ANAR A + INFINITIU
ACCI IMMEDIATA
FUTUR
INTENCI
ANAR A + INFINITIU = INTENT INTERROMPUT EN EL PASSAT

(DISTANT, RECENT O MOLT RECENT)
Quan
a rebutjar loferta, per ha vist que era una oportunitat

a tancar, ha aparegut un representant
a telefonar-te, sona el timbre i, en despenjar, em surts tu!
SOLUCIONS CORRECTES MS HABITUALS
ARA / DE SEGUIDA + PRESENT/FUTUR

Ara / De seguida atenc/atendr el teu encrrec
Tot seguit comentem/comentarem els resultats
VERB EN TEMPS FUTUR
Qu fars aquest mat / a la nit / dem / a lestiu?
PENSAR + INFINITIU
No pensem callar per molt que ens amenaceu
ESTAR A PUNT DE + INFINITIU, ESTAR PER + INFINITIU

Lespectacle est a punt de comenar
Est per ploure
ANAR A
La major part dels usos de anar a
anar a fer alguna cosa) sn
en la llengua parlada. Anar a

cosa) estar a punt de (fer alguna cosa) i sol expressar un intent o inici
dacci que sentrecreua amb una altra, que generalment la interromp.
107
12/07/11 08:36
GRAMTICA ANAR A + INFINITIU
posar la clau al pany i alg va obrir des de dins

Quan has arribat,
telefonar-te
2
QUASI SEMPRE EN PASSAT (ANAVA A FER); RAR EN PRESENT (VAIG A FER)

Com que al ms sovint anar a + (fer) indica un intent o inici dacci
interrompuda per una altra, el verb sol presentar-se quasi sempre
en passat (en imperfet dindicatiu: anava a...), com es veu en els
exemples del punt anterior: Anava a posar la clau i..., anava a
telefonar-te.
Per aix mateix, en aquesta construcci el futur (anir a fer) s
impossible i el present (vaig a fer) s bastant infreqent, si no s que
es tracta de lanomenat present histric, s a dir, una narraci del
passat, distant o immediat, com si fos present:
I a taula,
encendrem una cigarreta i em crida Ja tornes a fumar?
= I a taula,
encendrem una cigarreta i em va cridar Ja
tornes a fumar?
Cal precisar que no tots els anava a
correctes. La intenci o la imminncia en el passat no sexpressa amb
anava/anaves/anava a... sin amb les corresponents construccions
per a imminncia i intenci (vegeu els punts 3.1 o 3.3, respectivament).
Com a norma prctica general, cal substituir tots els usos de anar
a
interromput + en el passat (un passat que pot ser tamb el dun fet
que acaba docrrer). Tot seguit donem una srie de construccions
correctes per a cada cas:
SOLUCIONS NORMALS A ANAR A + INFINITIU

Anar a +
no t cap dels valors de futur o dintenci que
sexpressen de les maneres segents:
3.1
ara (mateix
Lacci immediata, que es produir en un lapse de temps molt breu,
108
12/07/11 08:36
sexpressa amb un adverbi o locuci que indica simultanetat o

imminncia absoluta (ara, ara mateix, de seguida, tot seguit, a continuaci) i el temps verbal en present o futur.
Ara (mateix) / De seguida
Anem a explicar el concepte dalienaci
el concepte dalienaci
Si s en el passat, lacci immediata sexpressa en temps condicional

i amb qualsevol de les locucions temporals que hem enumerat ads,
excepte ara i ara mateix:
Va dir que a continuaci / tot seguit / de seguida ens passaria un vdeo
Va dir que
-nos un vdeo
3.2
durant el mateix dia o part del dia: aquest mateix mat, vesprada, nit)
sexpressa en futur. Tamb s perfectament normal usar el present
com a indicaci de la proximitat amb qu se sent lacci:
Qu
Qu
/fas aquest mat desprs desmorzar?

aquest mat desprs desmorzar?
Ens
Ens
a la nit, no?
a la nit, no?
A on
A on
No
No
3.3
dem, en acabar les classes?

dem, en acabar les classes?
fcil, per
fcil, per
la tesi en un parell de mesos

la tesi en un parell de mesos
La intenci (o la resoluci a fer alguna cosa) sexpressa sobretot amb

el verb pensar
Digueu el que digueu, pensem anar a la festa
109
12/07/11 08:36
Digueu el que digueu, anem a anar a la festa

La intenci en el passat sexpressa tamb amb pensar
penCal no estendre mecnicament la consideraci
errnia que anava a
Em va assegurar que
Em va assegurar que
ms temps a la famlia
ms temps a la famlia
3.4
La imminncia sexpressa amb estar a punt de, estar per o altres
frmules idiomtiques:
Muts!, que la pellcula
Muts!, que la pellcula
comenar
comenar
Sembla que est

Sembla que
Sembla que
anar a
3.5 A
3.5.1 R
El castell recorre a ir a +
saberlo!, Cmo vas a adelgazar si solo comes chucheras?, Qu

me va a decir a m este botarate?. Per a aquesta construcci no hi
ha una nica frmula en catal, per b que sovint poden funcionar
expressions del tipus
(o qu)
Com
Com
Com
Com
Qu em
Qu m
saber-ho!
!
si noms menges llepolies?
si noms menges llepolies?
a mi aquest borinot?
a mi aquest borinot?
110
12/07/11 08:36
3.5.2 L
Cal evitar calcs del castell de locucions freqents com ara:
Anem a veure = A veure, vegem
si ho entenc: tha insultat o no?
si ho entenc: tha insultat o no?
Qu li anem a fer!
4
ANAR A + INFINITIU, CORRECTE SI ANAR S VERB DE MOVIMENT

Els usos incorrectes de anar a, calcats del castell, no shan de
confondre amb anar a
anar a passejar) en qu anar
correspon realment al verb de moviment que equival a dirigir-se,
encaminar-se, acostar-se:
Anem a fer una passejada pel parc? =
=
a fer una passejada pel parc?
La sents plorar i no
= La sents plorar i no t
veure qu li passa! =
a veure qu li passa!
De bon mat
prendre un caf al Cafexprs i desprs
comprar el pa =
= De bon mat passa a prendre un caf al Cafexprs i desprs
a comprar el pa
111
12/07/11 08:36
05
B - BEN
B PREN LA FORMA BEN SI VA DAVANT ADJECTIU, ADVERBI O VERB
BEN + ... = BEN ELOQENT, BEN B, BEN DIT
b
Parla
Li ho has dit
ben
s una persona
Li ho has dit
Li ho has dit
parlada i
b
dit
eloqent
B PREN LA FORMA BEN + ADJECTIU, ADVERBI O VERB

Ladverbi ( p. 232) b, contrari de malament, es transforma en ben
si va davant de la paraula sobre la qual incideix: davant un adjectiu,
un adverbi o un verb. Compareu:
Ho he fet
s un diputat que parla
No ests
?
Aix est
s un diputat
No, estic
fet
eloqent
refredada
Tot i que la forma verbal ms freqent amb la qual susa ben s un

participi (ben pensat
Que s mestre en lart de
mira els plats que es prepara
menjar, ja tho pots
creure!:
BEN B
Noteu lexpressi ben b
frases negatives equival a exactament, precisament:
I a la sala, amb capacitat per a 300 persones, nhi havia
el que havem previst
400
112
12/07/11 08:36
06
COM A - COM
COM A
COM A + ADJECTIU O SUBSTANTIU IMMEDIATS
president
Lhomenatgem
gran defensor de les llibertats
Actua
Bob Woodward, un periodista del cas Watergate
COM
COM + ALTRES MOTS DIFERENTS DADJECTIU
COM EL, COM UNA, COM AQUELL
Rius fa el discurs
el president viu de ms edat
Lhomenatgem
aquell gran defensor de les llibertats que fou
Actua
un dels periodistes del cas Watergate, Bob Woodward
COM A + SUBSTANTIU
Susa com a quan es vol dir en qualitat de, amb el paper de i quan
segueix immediatament un substantiu o adjectiu.
[a] El seu vot
membre ms antic s tingut molt en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat
instrument de progrs
[c] No parlar
diputada sin
ciutadana que no vol privilegis
[d] En xode viem Paul Newman
Ari Ben Canaan, activista jueu
[e] Ladoraven
immortal
[f] Han intentat vendre lobra
i
Els adjectius poden anar precedits dun adverbi:
[g]
escandalosament
molt
COM A, S SEMBLANT A LANGLS AS

Com a presenta un s semblant a langls as + adjectiu o substantiu
en frases com les segents:
113
12/07/11 08:36
GRAMTICA COM A COM
Some people oppose these practices as immoral

Alguns soposen a aquestes prctiques
immorals
On the picture, Redford as Bob Woodward in All the Presidents Men
En la foto, Redford
Bob Woodward en Tots els homes
del president
Per a ms informaci, vegeu el punt 7: As - like: parallels anglesos
de com a - com.
3
COM (SENSE A), SI NO VA SEGUIT IMMEDIATAMENT DADJECTIU O SUBSTANTIU

Com a perd la a i es transforma en com quan va seguit immediatament
per qualsevol altra classe de paraula diferent dadjectiu o substantiu.
Generalment, es tracta de determinants: articles (el, la; un, una),
demostratius (aquest -a, aquell -a
algun -a), per
tamb hi entren preposicions o altres categories de paraules.
Compareu amb les frases corresponents de lapartat 1:
[a] El seu vot
el membre ms antic de la comissi s tingut molt
en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat
un instrument de progrs
[c] Parlar
aquella ciutadana que sempre ha defensat eliminar privilegis
[d] En xode viem Paul Newman
un tal Ari Ben Canaan,
activista jueu
[e] Ladoraven com algun dels molts dus del seu pante
duna irreverncia escandalosa
[g]
quelcom lamentable
COM A
COM
Com a (= en qualitat de) i com (= igual que) noms oposen els
adjectiu o un substantiu. Aquesta coincidncia, en la prctica, ocorre
poc i noms es dna en frases com les segents:
Sho van partir tot
bons germans
bons germans - Sho van partir tot
114
12/07/11 08:36
GRAMTICA COM A COM
Actua
James Dean - Actua
James Dean
Sho van partir tot

bons germans =
= Sn germans i en qualitat de bons germans sho van partir tot
Sho van partir tot
= Sho van partir tot,
Actua
= Actua
Actua
= Actua
mitj
bons germans =
els bons germans
James Dean =
James Dean
James Dean =
James Dean
S INFORMAL DE COM A EN COMPTES DE COM

En la llengua colloquial, sobserva un ampli s de com a (en comptes
del recomanat com) sempre que va seguit de substantiu o adjectiu en
generalment sevita en els registres formals:
Treballen
Treballen
a esclaus, de sol a sol

esclaus de sol a sol [= igual que els esclaus]
Es llanaren sobre els entrepans

Es llanaren sobre els entrepans
a llops
llops [igual que els llops]
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls

a plats
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls
plats [igual que uns plats]
COM A + INFINITIUS I PARTICIPIS

L
( p. 228) s la forma del verb que t un carcter anleg al
del substantiu. Dinar, per exemple, s totes dues coses: Vull dinar a
la una; Vull el dinar a la una
Semblantment, el participi ( p. 240) s la forma del verb amb
carcter anleg a ladjectiu. Pintat -ada pot fer les dues funcions: Ha
pintat la cuina i ha posat paper pintat al menjador
115
12/07/11 08:36
GRAMTICA COM A COM
com a
en condicions similars a les dels substantius i els adjectius:
Lapartament, lhan venut
renovat, i aix que encara t molt dantic
expressi anloga a aquesta amb adjectiu:

Lapartament, lhan venut
nou, i aix que encara t molt dantic
prometre, s capa de prometret el sol i la lluna

expressi anloga a aquesta amb substantiu:
m a promesa, s capa de fer-te la promesa del sol i la lluna
7
AS - LIKE PARALLELS ANGLESOS DE COM A - COM

Com a t un s ms o menys semblant al de langls as (per oposici
a like = com):
His vote as the oldest member of the committee is held in high consideration
Im not going to speak as a deputy, but as a citizen who wants no privileges
In Exodus we saw Paul Newman as Ari Ben Canaan, a Jewish activist
I, igual que en catal, as
diferents respecte a like (com):
As a psychologist, Id recommend you show more self-control
Like the psychologist, Id recommend you show more self-control
[= en qualitat de] psicleg, et recomenaria mostrar ms
autocontrol
[= igual que] psicleg, et recomanaria mostrar ms autocontrol
Malgrat la semblana de comportament de com a i as, cal tenir ben
present una diferncia ds important: mentre que en angls as pot
as the oldest member, as a citizen, his role as that Jewish activist who helps
refugees), com a en catal, no. Compareu en els exemples anteriors:
116
12/07/11 08:36
GRAMTICA COM A COM
membre el membre
psicleg un psicleg
activista jueu que ajuda els refugiats jueu que ajuda els refugiats
aquell activista
117
12/07/11 08:36
07
GENS - RES
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA
No magrada
= No magrada
RES = CAP COSA

No magrada res = No magrada
Per tant, cal dir

La novella no mha agradat
=
= La novella no mha agradat en absolut
De la novella no mha agradat res =
= De la novella no mha agradat cap cosa
GENS
Com que gens i res tenen en la majoria dels casos un equivalent nic
en castell, nada, sovint sen fan calcs i susa res en contexts en qu
caldria dir gens. Gens s intercanviable per en absolut o per ni gota
(de) o ni mica (de).
Saps parlar rus? Jo? Res!
Saps parlar rus? Jo? Gens! =
= Saps parlar rus? Jo?
Escoltam un poc, que no tens res de pacincia
Escoltam un poc, que no tens
de pacincia =
= Escoltam un poc, que no tens pacincia
=
= Escoltam un poc, que no tens
pacincia
Per a mi, la pellcula no t res dinters
Per a mi, la pellcula no t
dinters =
= Per a mi, la pellcula no t ni mica dinters
118
12/07/11 08:36
GRAMTICA GENS - RES
RES
Res s substituble per cap cosa (compareu, respectivament, amb
les frases anteriors):
Qu saps dir en rus? Jo? Res! =
= Qu saps dir en rus? Jo?
Escoltam un poc, que no tens res a perdre si em fas cas =
= Escoltam un poc, que no tens
a perdre si em fas cas
Per a mi, la pellcula no t res
= Per a mi, la pellcula no t
=
amb tant dinters com el
MS COMPARACIONS ENTRE GENS I RES

Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta res! =
= A mi, no mespanta
, ni el salt de pont!
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta
= A mi, el salt de pont no mespanta
!=
!
s un farsant i no em crec res del que diu =

= s un farsant i no em crec
del que diu
s un farsant i no mel crec
= s un farsant i no mel crec
4
GENS I RES EN INTERROGATIVES O CONDICIONALS

En frases interrogatives i condicionals, gens i res poden adquirir un sentit
positiu i equivalen, respectivament, a un poc (de) o alguna cosa.
Si li venia
= Si li venia
gana, es distreia amb altres pensaments =

gana, es distreia amb altres pensaments
La senyora vol res ms o ho comptem ja tot? =

= La senyora vol
ms o ho comptem ja tot?
119
12/07/11 08:36
GRAMTICA GENS - RES
Algo (p. 35) i el punt

Cap - cap de - gens - ningun (p. 163).
12/07/11 08:36
08
HAGUS EN COMPTES DE HAURIA

Si
Noms que
Encara que
Per molt que
mho hagus proms, mho
SI HAGUS..., HAURIA
hagus
hauria
cregut
SI HAGUS..., HAGUS
1.1 Si
En les frases que expressen condici en el passat (Si hagus callat,
shauria estalviat un disgust), cal usar aquesta estructura de verbs:
Si hagus...,
...
i no aquesta
Si hagus...,
...
Si hagus callat, shagus estalviat un disgust
Ms exemples:
Si ho hagus sabut, li ho
Si ho hagus sabut, li ho
dit
dit
1.2 No
Sha de tenir present que la segona part, o conseqncia, de
lestructura condicional (si A, B), pot ocupar tamb la primera posici:
Li ho
Li ho
dit, si ho hagus sabut [= B, si A]

dit, si ho hagus sabut [= B, si A]
no explcita)
1.3 No
I tamb cal tenir en compte que, de vegades, la condici (la frase que
comena amb si) pot no aparixer explcitament:
121
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Li ho
Li ho
dit, per aleshores jo no en sabia res

dit, per aleshores jo no en sabia res
frases en qu, de fet, hi ha una condici implcita:

(Si ho hagus sabut), li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res
2
ENCARA QUE HAGUS FET AIX, HAURIA PASSAT ALL

Aquesta construcci es pot trobar tamb en uns tipus doracions
que tenen molt en com amb les condicionals: les concessives,
que indiquen Fins i tot si passa aix, no passa all que sesperaria:
Encara que ploga, pensem anar a crrer. Les oracions concessives
expressen una condici especial (Fins i tot si passa aix,...) en qu no
es dna la conseqncia previsible (... no passa all que esperarem)
i solen anar introdudes per encara que, per ms que, per molt que,
ni que i frmules semblants.
Encara que mho hagus proms, no mho
cregut
Encara que mho hagus proms, no mho
cregut
(Equivalent a la frase condicional Si mho hagus proms, encara
aix no mho hauria cregut)
No
descobert lamagatall, encara que haguessen
portat gossos
No
descobert lamagatall, encara que haguessen portat gossos
(Equivalent a Si haguessen portat gossos, encara aix no haurien
descobert lamagatall)
Per molt que hagus pogut cridar, no l
Per molt que hagus pogut cridar, no l
(Equivalent a
sentida ning
sentida ning
)
ALTRES POSSIBILITATS
Cal afegir altres possibilitats de frases concessives o dun altre tipus
que, com les anteriors, en darrera instncia sn tamb reductibles a
una frase condicional implcita.
122
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Ni que mho hagus demanat agenollat, li

deixat la moto nova
Ni que mho hagus demanat agenollat, li
deixat la moto nova
(= Si mho hagus demanat agenollat, encara aix no li hauria deixat
la moto nova)
Ni pagant-nos lentrada,
anat a un espectable tan degradant
Ni pagant-nos lentrada,
em anat a un espectable tan degradant
(= Fins i tot si ens haguessen pagat lentrada, no haurem anat a un
Sense el suport de certes potncies el rgim no
s sobreviscut
Sense el suport de certes potncies el rgim no
sobreviscut
(= Si no hagus tingut el suport de certes potncies, el rgim no
hauria sobreviscut)
4
HAGUERA COM A EQUIVALENT A HAGUS

En una bona part dels parlars valencians susen les formes haguera,
hagueres, haguera... i no les ms generals en la resta del catal:
hagus, haguesses (o haguessis), hagus.... per a limperfet de
subjuntiu. Totes dues sn correctes, per en els mbits ms formals
es prefereixen aquestes darreres (hagus...), que, a ms de ser les
clssiques i prpies duna part del valenci (el septentrional), sn
convergents amb la resta de lrea lingstica.
Per tant, en totes les frases dels apartats anteriors tamb s possible,
especialment en els mbits ms informals, utilitzar les formes
haguera, etc. quan lexemple porta hagus, etc.
123
12/07/11 08:36
09
HO (PRONOM)
HO SUBSTITUEIX
A, AIX, ALL I FRASES SENCERES (COM A COMPLEMENT DIRECTE)
Aix no m hauria pensat mai dell
All ja ho tenia oblidat i li ho has recordat
Mha proms no beure ms, per no m crec
Mha proms que no beur ms, per no m crec
Diuen que s un cnic i jo no
veig aix [ho = que s un cnic]

el veig aix [el = a ell]
HO
Vols el ganivet ? S, passa-m
Vols la cullera? S, passa-m
S, passa-mel
S, passa-me-la
HO SUBSTITUEIX L'ATRIBUT
ALL QUE ALG O ALGUNA COSA S, EST, SEMBLA O PAREIX
Per luniforme semblen infermeres, per no ho sn
[ho = infermeres]
Els dies de feina estava malalt i avui, dissabte, ja no ho est
[ho = malalt]
s molt vergonyosa, per no ho sembla [ho = vergonyosa]
HO SUBSTITUEIX A, AIX O ALL O TOTA UNA FRASE SENCERA

Ho s el pronom que substitueix a, aix o all o tota una frase
sencera amb la funci de complement directe ( p. 227):
Aix, no m torneu a demanar, que no
consentir
Ja m pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No
provaria ni per un mili!
124
12/07/11 08:37
GRAMTICA HO (PRONOM)
S CASTELLANITZAT DEL PRONOM EL PER HO

s incorrecte usar el pronom el (amb les variants lo, l, l) en els casos
descrits en el punt anterior. Aquesta substituci s un calc dur del
castell, llengua que en aquests contexts usa el pronom lo:
Aix, no mel torneu a demanar, que no el/ consentir
Ja mel/lo pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No el/ provaria ni per un mili!
HO I EL
En certes frases, segons que posem el pronom ho o el pronom el,
el, un
mascul singular; ho, una oraci sencera:
veig [ho = que el rellotge marca les cinc]
el veig [el = el rellotge del campanar]
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic]
Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]
HO
El pronom ho substitueix els pronoms neutres a, aix o all, tal com
sindica en el punt 1. Per aquest motiu alguns nous catalanoparlants
interpreten errniament que, com a neutre, cal utilitzar ho per a
reemplaar substantius que designen coses o objectes.
Encara que es tracte de coses, susa el pronom del gnere mascul
o femen (el, la, els, les) segons el gnere gramatical del substantiu:
el martell
la maa
les tenalles
l
la
les
HO ACOMPANYA TOT QUAN TOT

A ms de les condicions ds del pronom ho descrites en els punts
anteriors, sutilitza obligatriament ho acompanyant la paraula tot
125
12/07/11 08:37
Lhe deixat un moment sol a la cuina i m ha embrutat tot

T posem tot dins el maleter? S, poseu- tot all dins
s una pessimista radical: tot
veu negre
Compareu
Ja thas llegit tot el llibre? No me lhe llegit
encara
amb
Ja tho has llegit tot? No m he llegit
encara
6
HO AMB ELS VERBS SER, ESTAR, PARIXER, SEMBLAR
6.1 Ho
Les paraules que fan la funci datribut ( p. 225) (s a dir, que
indiquen all que alg o alguna cosa s, est, pareix, sembla o aparenta) se substitueixen pel pronom ho, amb independncia del gnere i del
nombre: tant si van en singular com en plural, en mascul o en femen.
Les paraules ms habituals en la funci datribut sn substantius
i adjectius (s metge / un bon cardileg; Sn eivissencs / alts i
prims; Semblen malalts). Ara, tamb hi podem trobar participis
(Estava encesa amb tu), adverbis (Ha estat b; Era tard) i
expressions comenades per preposici (Sn dEivissa, s per al
jard, Semblen de vidre).
Ja s farmacutica? Ja
s: li van donar el ttol fa un mes
El nou conserge s un malfeiner de marca o m sembla a mi?
Estigueren ben amargats
encara ho estan
per a la taula del menjador o
no
sn?
Diuen que s
s, no
aparenta gens!
Han estat b un parell danys, per ara ja no
estan i volen
separar-se
Si el pare pareixia
pareix ms
6.2
el (lo/l
Cal evitar ls, habitual en castellanoparlants, dusar el o lo per ho,
calcant del castell lo (Lo es, Lo parecen).
126
12/07/11 08:37
Tu dius que s desinteressat, per crec que no l/ s

Tu dius que s desinteressat, per crec que no
s
No sn delinqents
No sn delinqents
Vegeu el punt 6.3 per a un s possible dels pronoms el, la, els, les
amb els verbs ser, estar, semblar, parixer, aparentar en condicions
diferents daquest s castellanitzant.
6.3 Ho i el/la/ /
Quan latribut va precisat amb un article determinat (el, la, els, les),
tradicionalment la gramtica normativa ha prescrit ls dels pronoms
el, la, els, les, segons el gnere (mascul o femen) i nombre (singular
o plural). Aix a la pregunta Els de groc sn els jugadors del Vilareal? calia respondre S que els sn / No els sn, mentre que a
Els de groc sn jugadors del Vila-real?, la resposta era S que ho
sn / No ho sn.
Actualment, la majoria de les gramtiques admeten la doble possibilitat
d'usar ho (que s la general en la parla) o b el / la / els / les:
Aquelles que us saluden sn les vostres amigues?
S que
sn
S que les sn
La vena del tercer B s ja la presidenta o no
s encara?
La vena del tercer B s ja la presidenta o no ls encara?
6.4 En
Quan es fa ressaltar la intensitat o el carcter quantitatiu de latribut,
sutilitza en. Compareu:
Est contenta amb laprovat? S, que
Est contenta amb laprovat? Nest
nest:
! / Que si
En (pronom), p. 54.
127
12/07/11 08:37
10
LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

SE + PRONOM = SENTIT REFLEXIU (QUI FA LACCI NS TAMB EL DESTINATARI)
La nvia va agafar lanell i sel va posar [= a ella mateixa]

lanell i lil (o
) va posar [al nuvi]
CALC DEL CASTELL
,
... PER A DESTINATARI DIFERENT DEL SUBJECTE
La nvia va agafar lanell i sel va posar [al nuvi]

La nvia va obrir els regals i sels va mostrar [a les amigues]
SI EL PRONOM DE DESTINATARI INDICA UNA PERSONA DIFERENT DEL SUBJECTE
li (singular)
els (plural)
+ el, la, els, les, ho, en
Sempre ho havia desitjat i, en fer els 40, els germans

van regalar
Sempre ho havia desitjat i ell mateix
va regalar en aprovar lexamen
va regalar
= a una altra persona
van regalar
= a altres persones
va regalar
= a ell (-a) mateix (-a)
Sho van regalar
= a ells mateixos, a elles mateixes
SEL, SE LA... ENFRONT DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...

Les combinacions de se amb altres pronoms (sel, se la, sels, se les,
sho, sen) noms sutilitzen quan el mateix subjecte que fa lacci
recau sobre el mateix que la fa):
128
12/07/11 08:37
GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
La senyora va desembolicar el penjoll i sel va posar abans de

la festa
La senyora va desembolicar les joies i se les va posar abans de
la festa
En tots dos casos, la senyora que desembolica el penjoll o les joies
s qui sel posa o se les posa a si mateixa.
Compareu-ho amb aquestes frases, en qu la senyora posa el penjoll
o les joies a una altra persona (li o hi) o a altres persones (els), s a dir,
en qu el destinatari s diferent del subjecte que fa lacci:
La senyora va desembolicar el penjoll i lil (o
la festa
La senyora va desembolicar les joies i li les (o
de la festa
) va posar abans de
) va posar abans
La senyora va desembolicar els penjolls i els els va posar abans de la festa

La senyora va desembolicar les joies i els les va posar abans de la festa
Per a ms informaci sobre les combinacions de pronoms que
apareixen entre parntesis (lhi = lil; les hi = li les), vegeu el punt 6:
Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
2
SEL, SE LA, SELS MAL USATS EN COMPTES DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
s un calc molt dur del castell utilitzar les combinacions de doble
pronom amb se (sel, se la, sels, se les, sho, sen) amb el valor de
li o els + pronom:
Va desembolicar el regal i sel va donar abans de la festa
Cal dir, segons que el destinatari siga singular o plural:
Va desembolicar el regal i lil / lhi va donar abans de la festa [= a ell o ella]
Va desembolicar el regal i els el va donar abans de la festa [= a ells o elles]
Sel en aquests casos sona en catal igual de malament com si alg
129
12/07/11 08:37
digus en castell Desenvolvi el regalo y le lo

o Desenvolvi el regalo y les lo
3
LI O ELS
Les combinacions correctes de pronom de destinatari distint del
subjecte sexpressen amb li per al singular (a ell o a ella) i amb els per
al plural (a ells o a elles) + el, la, els, les, ho, en (complement directe):
3.1
a ell, a ella li +
)+
3.2
Per a les variants de forma dels pronoms, indicades entre parntesis,

els=los=ls, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 224.
Hi, en comptes de li, s una forma possible en les combinacions amb
destinatari singular. Per a ms informaci, vegeu el punt 6: Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
4
LI + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

Les combinacions de li (que designa un destinatari singular: a ell o a ella),
seguit dun altre pronom (que indica la cosa destinada) sn les segents:
Volia tornar-li el disc, per no lil vaig tornar
Volia tornar-li la novella, per no li la vaig tornar
Volia tornar-li els auriculars, per no lils vaig tornar
Volia tornar-li les ulleres, per no li les vaig tornar
Volia tornar-li all que havia deixat, per no
vaig tornar
Volia tornar-li cent euros, per lin vaig tornar noms vint
Per a altres combinacions possibles de pronoms equivalents amb li
com a forma alternativa a hi, vegeu el punt 6.
ELS (LOS, ) + EL, LA, ELS,

LES, HO, EN
Els indica un destinatari plural, s a dir, a ells o a elles. Pren tamb les formes
los o ls (vegeu Pronoms febles: formes variables segons la posici, p. 244).
130
12/07/11 08:37
Seguit dun altre pronom de la cosa destinada, les combinacions sn

les segents:
Volia tornar-los el disc, per no els el vaig tornar (o no vaig tornar)
Volia tornar-los la novella, per no els la vaig tornar (o no vaig tornar)
Volia tornar-los els auriculars, per no els els vaig tornar (o no vaig
tornar)
Volia tornar-los les ulleres, per no els les vaig tornar (o no vaig
tornar)
Volia tornar-los all que mhavien deixat, per no
vaig tornar
(o no vaig tornar)
Volia tornar-los cent euros, per els en vaig tornar noms vint (o
noms vaig tornarvint)
Encara no els has tornat el disc que et van deixar? Torna
de seguida!
Encara no els has tornat la novella que et van deixar? Torna
de seguida!
Encara no els has tornat els auriculars que et van deixar? Torna
els de seguida!
Encara no els has tornat les ulleres que et van deixar? Torna
de seguida!
Encara no els has tornat all que et van deixar? Torna
de seguida!
Encara no els has tornat cap dels cent euros que et van deixar?
Torna
vint com a mnim!
6
COMBINACIONS DOBLES DE PRONOMS AMB LI I AMB HI

Les combinacions lil, li la, lils, li les sn prpies del valenci. En
la resta del catal es mantenen, amb algunes particularitats, les
segle XVIII i que consisteixen a:
a) usar hi (i no li) per al destinatari singular
b) situar aquest hi en el segon lloc de la combinaci amb el, la, els, les
lhi =
lil
la hi =
li la
els hi = lils
les hi= li les
131
12/07/11 08:37
Volia tornar-li el disc, per no

vaig tornar (= lil vaig tornar)
Volia tornar-li la novella, per no
vaig tornar (= li la vaig tornar)
Volia tornar-li els auriculars, per no
vaig tornar (= lils vaig tornar)
Volia tornar-li les ulleres, per no
vaig tornar (= li les vaig tornar)
La resta de casos es resolen, dacord amb la normativa, tal com sha
indicat per a les formes valencianes en els punts 4 i 5 o, dit ms breument:
li ho i lin per al destinatari singular;
totes les combinacions de plural del punt 5, s a dir, les habituals
en valenci per al destinatari plural (els + ...).
Per a formes usades en la llengua oral en la resta del catal, vegeu
el punt 7.
GENERAL I COMPARACI DE SISTEMES

El sistema valenci constitueix un entramat de combinacions ms
sistemtic i ben estructurat que el de la resta del catal, perqu:
7.1 Mant el pronom li, sense canviar-lo a hi pel fet que es combine amb
un altre pronom (+ el, la, els, les, ho).
Sistema valenci:
lil, li la, lils, li
Sistema catal general:
lhi, la hi, els hi, les hi...
volia portar
7.2 Li mant en el sistema valenci sempre la mateixa primera posici,
tant si el complement directe s un substantiu (Volia tornar-li el
disc) com si s un pronom (Volia tornar-lil o Lil volia tornar).
Contrriament, lordre sinverteix en el sistema general: Volia tornarli el disc per Volia tornar-lhi, frase en qu l = el disc i hi=li, s a
dir, en posicions inverses
7.3 La combinaci li + el, la, els, les, amb destinatari singular, presenta
la mateixa estructura destinatari + complement directe (CD) que
quan el destinatari s plural (els + el, la, els, les). En el catal general
132
12/07/11 08:37
lordre normal en singular (lhi, la hi, els hi, les hi = CD + destinatari)

sinverteix en el plural, que s igual que en el sistema valenci :
Sistema valenci:
Volia tornar-li el disc
Volia tornar-lil
Volia tornarel disc
Volia tornar-
[destinatari + CD]
-el [destinatari + CD]
Sistema del catal general:

Volia tornar-li el disc
Volia tornar-l
Volia tornarel disc
Volia tornar-
[CD + destinatari]
-el [destinatari + CD]
7.4 En el sistema valenci les combinacions de li + ho i li + en (li ho, lin),

que sn normatives per a tot el catal, tamb presenten la mateixa
estructura amb destinatari li + complement directe que la resta del
singular: lil, li la, lils, li les tenen la mateixa posici i composici que li
ho, lin. En catal general, segons la normativa, hi ha amb destinatari
singular, duna banda, CD + hi (lhi, la hi, els hi, les hi) i, de laltra, amb
composici i ordre diferent li + CD (li ho, lin).
Volia tornar-li aix
Volia tornar-li-ho
Volia tornar-li cent euros
Deuros, volia tornar-lin cent
7.5 Daltra banda, el sistema del catal general de combinacions binries
de pronoms, tal com es practica en la llengua oral, presenta notables
discrepncies amb la normativa. De fet, en la parla espontnia i
colloquial:
les combinacions amb destinatari singular (lhi, la hi, li ho) es
redueixen a lhi;
les combinacions amb destinatari plural (els el, els la, els els, els
les, els ho) es redueixen a els hi;
les combinacions de destinatari singular o plural amb en (lin, els
en) passen a totes dues a nhi o b la de destinatari plural (els en) es
resol com a els hi en o els nhi (ms aviat pronunciat els en hi).
7.6 Exposem tot seguit quines sn les formes escrites i normatives i
quines les orals i informals del sistema del catal general:
133
12/07/11 08:37
Destinatari singular: li
Ahir el pare esperava el paquet, per no lhi van portar [informal i normatiu]
Ahir el pare esperava la carta, per no
Ahir el pare esperava la carta, per no
van portar [normatiu]

van portar [informal]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no

Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no

Ahir el pare esperava una carta, per no lin van portar cap [normatiu]
Ahir el pare esperava una carta, per no
van portar cap [informal]
Destinatari plural: els
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els el van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven el paquet, per no
Ahir els pares esperaven la carta, per no els la van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven la carta, per no
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no

Ahir els pares esperaven una carta, per no els en van portar cap [normatiu]
Ahir els pares esperaven una carta, per no
/
/
van portar cap [informal]
134
12/07/11 08:37
LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI

PLURAL (= ELS)
ELS
11
MAI LI
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat

Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
ELS, NO LI
s incorrecte usar li (que s un singular) en compte del pronom els (o
les seues variants los, ls: vegeu Pronoms febles: formes variables
per posici, p. 244) quan es tracta dun destinatari plural:
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, vaig dirque haurien dhaver callat
REPETICI SOBRERA DE PRONOM

De vegades hi ha una repetici sobrera del pronom, quan sexpressa
tamb el destinatari, de manera que, en comptes de corregir-lo al
plural, si el destinatari apareix explcit, sovint noms cal eliminar el
pronom (vegeu Li i els sobrers per repetici del destinatari, p. 177).
Dna-li una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
Dna una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
135
12/07/11 08:37
12
LIS, INCORRECTE COM A

DESTINATARI PLURAL (= ELS)
PLURAL DE LI = ELS
LIS, SEMPRE INCORRECTE

ELS, PLURAL DE LI, S
I si vnen els pares, qu els dic?
I si vnen les ties, qu els dic?
ELS POT PRENDRE TAMB LES FORMES LOS, LS

Als pares, diguesque no podia esperar-los
A les ties, comunicals que no podia esperar-les
LI T COM A PLURAL ELS; MAI LIS

El plural del pronom li s els (amb les variants los o ls, segons la
posici: vegeu el punt 3). Lis s sempre incorrecte.
Aquell adolescent va demanar ginebra, per no lin van vendre
Aquells adolescents van demanar ginebra, per no els en van vendre
ELS, COM A PLURAL DE LI,

Tant si s mascul com femen, el plural de li s els.
Hem regalat un ordinador
b videojocs
. Els hem regalat tam-
Hem regalat un ordinador

tamb videojocs
. Els hem regalat
ELS = LOS =
SEGONS LA POSICI
Els pot prendre la forma los o ls, segons la posici (vegeu Pronoms
febles: formes variables per posici, p. 244).
Si veus
Si veus
, diguesque tenim pendent un sopar

, dnals molts records
136
12/07/11 08:37
GRAMTICA LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
LIS, CALC DEL CASTELL

Lis es tracta segurament dun calc analgic i molt recent dels
pronoms singular i plural del castell: com que le fa en castell el
plural les, aix mateix saplica al catal: li
lis.
137
12/07/11 08:37
13
MAL - MALAMENT
MALAMENT
MAL + PARTICIPI
Ho has fet mal i haurs de repetir-ho

Ho has fet malament i haurs de repetir-ho
Est mal fet i haurs de repetir-ho
MAL I MALAMENT
Com a contrari de ladverbi b, hi ha dues formes possibles: mal i malament.
MAL + PARTICIPI
Immediatament davant dun participi (
p. 240) susa mal:
Larmari el tens mal endreat

Sn uns cosins molt mal avinguts
Generalment, susa mal on pot utilitzar-se ben (i no b
B - ben, p. 112.
MALAMENT
3.1 En la resta de casos que no sn davant participi, cal usar malament

(i no mal):
Redactava tan malament que sovint no sentenia qu volia dir
Domina langls, per el francs, el parla molt malament
Malament anem si no puc fer-te una simple crtica
3.2 Sha dutilitzar malament amb una srie dexpressions que, de
vegades, es diuen amb mal: portar-se malament, fer (alguna cosa)
malament, anar malament, estar malament (de salut, de diners,
dnim), eixir o sortir (alguna cosa) malament, etc.
Thas portat malament i no et deixar anar al parc
El curs, lha comenat malament, va malament i acabar ms
malament encara
138
12/07/11 08:37
GRAMTICA MAL - MALAMENT
El negoci de la roba desport els va eixir malament i van tancar la botiga

Estava molt malament i els metges no li asseguraven cap millora
3.3 Igualment, tamb susa lexpressi malament
frase, per pronosticar que les coses tindran efectes negatius, si no
saltera el curs dels esdeveniments:
3.4
Malament,
Amb tant dies alternats de festa, malament per a la productivitat
Hi ha, per, algunes excepcions, que corresponen a locucions i que
es tracten en el punt 4: Verb + mal.
VERB + MAL
No es diu malament sin mal en aquests casos, que corresponen a
4.1 Mal = Difcilment

Mal pot donar exemple, si ell mateix no ho compleix
4.2 Mal
.
Mal mest dir-ho, per sc el millor de la classe
4.3
mal,
mal
Pensa mal i no errars
Criem
4.4 Mal
4.5
, mal
mal, anar a
mal, etc.
Finalment, cal esmentar algunes locucions en qu que susa mal,
perqu hi actua com a substantiu (un mal, el mal), com es comprova
en les substitucions equivalents que oferim tot seguit: anar a mal
anar al fracs, parlar o dir mal (dalg o dalguna cosa) dir bondats
o maldats de, no veure mal (en alg o alguna cosa) no veure maldat
o defecte en, posar mal entre (persones) posar malestar entre,
prendre mal rebre o patir dany, etc.
139
12/07/11 08:37
14
QU QUIN
EN PREGUNTES O EXCLAMACIONS
QU + SUBSTANTIU
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES + SUBSTANTIU

Quin jugador ha marcat?
Quina cuina tan espectacular!
Qu jugador ha marcat?
Qu cuina tan espectacular!
TAMB EN INTERROGACIONS I EXCLAMACIONS INDIRECTES

No sha vist b quin jugador ha marcat
Fa goig veure quina cuina tenen
No sha vist b qu jugador ha marcat
Fa goig veure qu cuina tenen
QU
Qu
( p. 239).
interrogatives directes i indirectes
Qu em deies? No the sentit

No t he sentit qu em deies
2
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES I NO QU
2.1
No es pot utilitzar el qu interrogatiu (Qu autobs?, Qu lnia
de metro?) ni exclamatiu (Qu autobs!, Qu lnia ms llarga!)
davant un substantiu (autobs, lnia). Es tracta dun calc molt dur del
castell. Per a preguntes i exclamacions davant un substantiu susa
quin, quina, quins, quines.
Qu autobs va a lHospital Universitari?
Quin autobs va a lHospital Universitari?
Qu platja tan bruta han deixat!
Quina platja tan bruta han deixat!
140
12/07/11 08:37
GRAMTICA QU QUIN
2.2
Les interrogacions o exclamacions tamb poden ser indirectes
(vegeu Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239 ). Compareu
els exemples anteriors, que sn interrogacions i exclamacions
directes, amb les corresponents indirectes, en qu susa igualment
quin, quina, quins, quines:
No s quin autobs va a lHospital Universitari
Vull recordar quina lnia va al Mercat de Colom i no em ve al cap
Se li encenia la sang de veure quina platja tan bruta havien deixat
El pblic es meravellava sentint quines modulacions de veu era
capa de fer
3
QUIN, QUINA
CIT O SOBREENTS
No sempre quin, quina etc. acompanyen explcitament un substantiu,
per aquest substantiu sempre shi sobreentn, b pel context, b
perqu sha esmentat abans o es dir desprs.
Digueu-me quines us agraden ms [context: mostrant unes camises]
[= quines camises]
No he agafat mai un autobs des dac i no s quins van a lhospital
[= quins autobusos]
141
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
BLOC 3
GENERAL
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
01
A BASE DE
A BASE DE + INGREDIENTS (DUNA RECEPTA O FRMULA)
Preparen plats, medicaments i combustibles
A FORA DE
A COLP DE
A COP DE
A CPIA DE
algues
(EXPRESSI DESFOR O ACCI REPETIDA) A BASE DE
Saprn
practicar-ho
Saprn a base de practicar-ho
Ho he aconseguit a cpia dhores i proves fallides
Ho ha aconseguit a base dhores i proves fallides
A BASE DE + INGREDIENTS
A base de s una expressi correcta quan expressa els components o
els ingredients principals que conformen una recepta, una frmula, etc.
Ara fa una dieta
fruita
Si vols millorar, has de prendre un xarop
e ferro
Promouen un combustible
algues que reduir lemissi de CO2
A FORA DE (A CPIA DE, A COLP DE) + ESFOR O ACCI REPETIDA

A base de
cpia de, a colp de o a cop de, s a dir, quan vol dir amb ls
repetit (i sovint amb esfor) dun recurs o acci.
repetir la consigna simposa com a veritat
repetir la consigna simposa
com a veritat
145
12/07/11 08:37
02
A NIVELL DE - AL NIVELL DE
AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE
La riuada quasi arrib al nivell de la de 1957
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
A NIVELL DE
A NIVELL + (ADJECTIU)
DMBIT, DESCALA, EN TERMES,

DES DEL PUNT DE VISTA
Proposen un joc daliances a nivell europeu

Proposen un joc daliances
europeu (o
europea)
A nivell econmic el pas ha naufragat
En termes econmics, el pas ha naufragat
Des del punt de vista econmic, el pas ha naufragat
AL NIVELL DE =
La locuci al nivell de
Colloca les cortines al nivell del sostre

Al nivell de la mar les temperatures es mitiguen
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
2
A NIVELL DE
VISTA
A nivell de o a nivell + adjectiu (per exemple: A nivell destat / A
nivell estatal) sn expressions incorrectes, que cal substituir per en
lmbit, dmbit, a escala, en termes, des del punt de vista, respecte
a, en o altres expressions alternatives.
146
12/07/11 08:37
GRAMTICA A NIVELL DE - AL NIVELL DE
Proposen un joc daliances a nivell europeu

Proposen un joc daliances a escala europea /
europeu
A nivell general, podem dir que la vaga ha paralitzat la capital

En termes generals / En general, podem dir que la vaga ha
A nivell esttic, laportaci grega s impressionant

Des del punt de vista esttic / Estticament, laportaci grega
s impressionant
s un pas espoliat a nivell de recursos energtics
s un pas espoliat en / quant a recursos energtics
3
A NIVELL, SUPRESSI DE LA LOCUCI

De vegades la soluci ms simple i directa s prescindir de la
locuci a nivell:
Han tancat un acord a nivell internacional
Han tancat un acord internacional
Com a psicleg, tracta problemes a nivell de parella
Com a psicleg, tracta problemes de parella
147
12/07/11 08:37
03
AC - AQU - AH
= AQUEST LLOC
=
Ac indica aquest lloc o proximitat mxima al parlant.
Des dun punt de vista estricte, ac designa la localitzaci de qui
parla, mentre que aqu designa la de linterlocutor (quan hi ha una
certa distncia entre tots dos).
,
Ens fa molt de fred
= AQUEIX LLOC =
baix, ho has trobat?

, a Penscola, com esteu?
ALL)
En una gradaci de tres graus, de ms proximitat a ms distncia,
tenim els adverbis segents:
1) ac
2) aqu
3) all (o all)
que corresponen, respectivament, als demostratius aquest, aqueix,

aquell:
ac
aqu
all (o all)
=
=
=
aquest lloc
aqueix lloc
aquell lloc
Per a altres possibilitats en ls, vegeu lapartat segent (Aqu usat com
a ac
Demostratius: graus de proximitat o llunyania (p. 234).
4
USAT COM A
Alguns parlars valencians i molts dels altres parlars catalans
desconeixen ac i utilitzen noms aqu. Aquest s daqu en comptes
dac s acceptat normativament, per es considera secundari. En
els registres ms formals es recomana utilitzar ac.
148
12/07/11 08:37
GRAMTICA AC - AQU - AH
, CASTELLANISME
Ah s un castellanisme habitual en els registres colloquials valencians
que indica el segon grau de distncia. En la llengua escrita i els
registres formals sevita i susa b aqu (sobretot en un sistema de
tres graus de distncia) o b all o all (sobretot en un sistema de
dos graus de distncia).
Demostratius: graus de proximitat o llunyania, p. 234.
La revoluci esclata a Pars i d
La revoluci esclata a Pars i d
dEuropa
sescampa a la resta dEuropa

/ d
sescampa a la resta
A banda, hi ha altres possibilitats expressives, segons els contexts,

com ara en aix o hi.
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci:
coincidim
tots
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci:
coincidim tots
Es trasllad a la cort i
protector
Es trasllad a la cort i shi
149
12/07/11 08:37
04
ADVERBIS ACABATS EN MENT

QUE VAN SEGUITS
CAL REPETIR ELS ADVERBIS ACABATS EN -MENT O MANTENIR-NE
afablement i amorosament
o
afablement i amorosa
REPETICI DELS ADVERBIS EN -MENT

Quan susen seguits dos o ms adverbis acabats en -ment, es
recomana de mantenir la terminaci en tots.
afablement i amorosament
El mirava
2
MANTENIMENT DEL PRIMER ADVERBI EN -MENT

Si volem fer una reducci daquests adverbis en -ment, sha de
conservar la terminaci en el primer.
El mirava
El mirava
afable i amorosament
i
afable i amorosa
DUNA MANERA...
Tamb es pot recrrer a frmules ms lleugeres, sobretot si hi ha
ms de dos adverbis coordinats, com ara duna manera o de manera + els adjectius corresponents.
El mirava duna manera (o de manera)
, afable i amorosa
150
12/07/11 08:37
05
AL RESPECTE (DE)
AL RESPECTE
SOBRE AIX
RESPECTE A AIX
PEL QUE FA AL CAS
PRONOMS EN I HI
Ara no far cap comentari al respecte

Ara no far cap comentari
/
Ara no en far cap comentari
/ pel que fa al cas
Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i ha insistit molt al respecte

Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i ha insistit molt
AL RESPECTE (DE)
Lexpressi al respecte (al respecte de + alguna cosa, si se nexpressa
el complement), s un castellanisme que presenta diverses solucions,
que sexposen en els punts segents.
RESPECTE A, SOBRE, QUANT A, PEL QUE FA A, ETC.

Hi ha una bona srie dexpressions que poden substituir al respecte
(de). Les ms habituals sn:
respecte a o respecte de
sobre
quant a
pel que fa a
Hi sn tamb equivalents les segents:
en relaci amb o amb relaci a (per no en relaci a)
amb referncia a
referent a
tocant a
pel que pertoca a
pel que respecta a
relativament a
151
12/07/11 08:37
GRAMTICA AL RESPECTE (DE)
AL RESPECTE = RESPECTE A AIX, PEL QUE FA AL CAS

Les errades ms freqents solen produir-se quan es calca del castell la
locuci al respecte sense expressi explcita per s sobreentesade
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
En usos com aquest, cal substituir al respecte per qualsevol de les
expressions del punt anterior + aix o aquest -a (respecte a aix, sobre
aquest, etc.) o b + mots genrics del tipus cas, fet, qesti, punt, afer,
etc. (pel que fa al cas, referent a la qesti, quant al fet, etc.).
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res
/
respecte
, etc
Manifestem que les proves presentades no sn concloents
, manifestem que les proves presentades no sn concloents
S, QUAN S POSSIBLE, DELS PRONOMS EN O HI

Quan la construcci ho permet, es poden utilitzar els pronoms en
( p. 50) i hi ( p. 61), ls dels quals fa lexpressi ms gil:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no nha aclarit res
Si voleu ms informaci al respecte consulteu la Guia del client
Si en voleu ms informaci, consulteu la Guia del client
Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia al respecte
Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia
152
12/07/11 08:37
06
ALHORA - A LHORA
ALHORA
A LHORA
ALHORA
Festejava amb dos pretendents alhora
A LHORA =
Poseu el rellotge
Corre o no arribarem
A LHORA DE =
treballar, sempre fuig
ALHORA
Alhora, escrit tot junt, vol dir al mateix temps.
Hi havia un guirigall insuportable, amb vint persones parlant alhora
Picapedrers, mestres dobra i fusters treballaven alhora en la catedral
s capa descriure i escoltar msica alhora que mira la televisi
Alhora que es proclama racionalista, creu en moltes supersticions
A LHORA (DE)
A lhora, escrit separat, i seguit per de + complement, equival paraula
per paraula a lexpressi en el moment (de):
Sn molt valents de boca, per
ls fets caldr demostrar-ho
A lhora
lhora acordada.
153
12/07/11 08:37
GRAMTICA ALHORA = A LHORA
El rellotge sendarreria i no el portava mai

T el vici de la impuntualitat: ja veurs com no ve
3
ALHORA I A LHORA COMPARATS

Compareu:
Hem arribat tots alhora, encara que venem per camins diferents =
= Hem arribat tots
, encara que venem per
camins diferents
Hem arribat tots
, sense endarrerir-nos ni un minut =
= Hem arribat tots
(o
), sense
endarrerir-nos ni un minut
Sigueu breus
exposar la vostra opini =
= Sigueu breus en el moment dexposar la vostra opini
Sigueu breus i, alhora que exposeu la vostra opini, feu propostes =
= Sigueu breus i,
exposeu la vostra opini, feu
propostes
154
12/07/11 08:37
07
AMB - EN
CAL NO CONFONDRE AMB I EN
AMB = COMPANYIA, INSTRUMENT, MITJ O CONTACTE

EN = SITUACI EN EL TEMPS O ESPAI, MANERA I ALTRES
Parlava en angls
uns turistes suecs
Collaboreu
els vens en lembelliment dels carrers!
Es baralla
en ning
AMB I EN CONFUSIONS EN LS
En valenci colloquial shan confs, per proximitat fontica, amb i
en, de manera que les dues preposicions queden redudes a una,
pronunciada en.
En qui parlaves per telfon?
qui parlaves per telfon?
Vam menjar arrs en fesols i naps
Vam menjar arrs
fesols i naps
Inversament, en altres varietats del catal es confonen en certs
casos les dues preposicions, sobretot davant vocal, i sutilitza amb
en contexts en qu caldria emprar en.
un parell de dies ho tindrs fet
En un parell de dies ho tindrs fet
Els visitants parlaven
una llengua estrangera
Els visitants parlaven en una llengua estrangera
EN
En expressa el lloc o el temps de situaci (en un pas lluny, en el
segle XVII) i tamb la manera (en secret, en dej) i tot un variat
exigides pel verb (creure en
en, etc.).
155
12/07/11 08:37
GRAMTICA AMB - EN
AMB
Per comparaci a en, amb
companyia, instrument, mitj o contacte. Molt sovint equival al con
del castell o de litali o a lavec del francs.
Anava
el seu nebot
Li agrada escriure
Un bess es confonia
laltre
De sopar far pollastre
ceba i pebrots
El bar era tan estret que una taula quasi es tocava
laltra
EN - AMB
Observeu la diferncia entre:
Suqueu el conill en lallioli [= dins lallioli]
De sopar tenim conill
allioli [= acompanyat dallioli]
Jo demanar tonyina en escabetx [= tonyina adobada dins vi o vinagre]
Jo demanar tonyina
salsa de soia [tonyina acompanyada de salsa]
nosaltres [= en companyia nostra]
El seu record encara viu en nosaltres [= dins nosaltres]
Pensant
ella, sempre trobes solucions [= conjuntament amb ella]
Pensant en ella, sempre et vnen records amargs[= tenint-la al cap]
Les empreses familiars
qu he treballat tenen aquests desavantatges [= hi he treballat en conjunci: hi he collaborat]
Les empreses familiars en qu he treballat tenen aquests desavantatges [= les empreses familiars on he treballat...]
AMB I EN
Quan es refereix a un mitj de locomoci amb qu ens desplacem,
sadmeten les dues preposicions.
Vindr amb/en lautobs de les vuit
amb/en bicicleta
156
12/07/11 08:37
ARRAN DE (A) ARREL DE

ARRAN DE = A CONSEQNCIA DE
08
(A) ARREL DE
Arran de
Arrel de
Un equivalent de les expressions a causa de o a conseqncia de s

arran de. Sn calcs incorrectes del castell arrel de o a arrel de, que
copien literalment a raz de.
La situaci creada arran de la dimissi del president era insostenible
Arran de la vaga de transports, molts han corregut a comprar
queviures
Arran de
per baix
Va tallar el cirerer arran de terra
Els bombarders volaven arran de la mar per esquivar els radars
Amb la pluja, el riu va arran de les vores
especialitzat
157
12/07/11 10:56
09
ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC

al Saler
Vivien a La Pobla de Farnals, per shan traslladat a El Puig
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
en, na
Canet den Berenguer
carrer de na Jordana
1
LARTICLE DELS NOMS DE LLOC ES COMPORTA COM UN ARTICLE QUALSEVOL

Larticle que acompanya certs noms propis de lloc es comporta com
un article qualsevol: sescriu amb minscula i fa les contraccions
corresponents: el Perell, al Perell, del Perell, pel Perell.
Aquesta norma saplica a tots els noms de lloc: pobles, ciutats,
comarques, regions, pasos, etc.
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
En el viatge per lAlbufera, visitrem el Saler, el Palmar i el Perell
Vinars s la capital del Baix Maestrat i lAlcora de lAlcalatn
Arribats al Peneds, parrem a dinar prop del Vendrell
La conca immensa de lAmazones sestn pel Brasil, per tamb
per lEquador pel Per i per altres pasos
ELS ARTICLES EN NOMS DE LLOC NO ADAPTATS MANTENEN LA FORMA ORIGINAL

Noms sescriuen en majscula els articles de noms de lloc daltres
llenges, si aquests noms no tenen forma prpia en catal i mantenen
la de la llengua original:
Les ciutats marineres de La Lnea de la Concepcin (Espanya),
de Le Havre (Frana) i de La Spezia (Itlia) acolliran congressos de
practicants de vela
En aquests casos es respecten les convencions de la llengua original
quant a contraccions i apostrofacions.
158
12/07/11 08:37
GRAMTICA ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
Compareu els noms de lloc de la frase anterior amb aquests:

En el seu discurs a lHavana va invocar els acords del Caire
Ac lHavana i el Caire sn formes prpies del catal dels noms
originals corresponents (La Habana i al-Q hira) i, per tant, segueixen
les regles del catal.
3
LARTICLE PERSONAL (EN, NA) VA TAMB AMB MINSCULA EN ELS TOPNIMS

Larticle personal (en, na, usat davant noms, cognoms i renoms de persones)
va amb minscula en tots els noms de lloc (municipis o carrers i altres vies):
Ell s de la Font den Carrs i ella, de Llocnou den Fenollet, per
ara viuen a Canet den Berenguer
Larticle personal es mant a Valncia en moltes vies: els carrers den
San, den Llop de na Jordana o b la carrera den Corts i la
squia de na Rovella
Nhem recollit exemplars al barranc de na Ferreres, a Sant Mateu, i
al barranc de nInsa, a Rossell
en, na) dels noms de
lloc, sobretot dels municipis, sescrivia habitualment amb lletra majscula,
ARTICLE SALAT (ES, SA, ETC.) SEGUEIX LES MATEIXES REGLES GENERALS
PER A NOMS DE LLOC QUE LARTICLE GENERAL
Larticle anomenat salat (es, sa, es, ses) es comporta igual que
larticle general (el, la, els, les) quant a la minscula i les contraccions.
Aix, prenent com a exemples es Castell i es Mercadal, municipis de
Menorca, direm:
Anirem des Mercadal as Castell i passejarem pes Castell
lhora de dinar
Ms exemples:
As Mercadal, vam recrrer larenal de sOlla, la pennsula de
sAlbufera i el puig de sa Mola
Anar de sa Pobla a ses Salines ens va costar ms de tres hores
159
12/07/11 08:37
10
BAIX - DAVALL - SOTA
BAIX
QUAN NO VA SEGUIT DE CAP COMPLEMENT
Viu ac
/ al carrer de
Lavi volava
DAVALL / SOTA
QUAN VA SEGUIT DE COMPLEMENT
Descansava
larbre
Descansava davall (de) / sota larbre
DAVALL
SOTA
El pas va caure
/ davall la dictadura
El pas va caure sota la dictadura
BAIX, SENSE COMPLEMENTACI

Baix s un adverbi ( p. 223) que soposa a dalt i a alt. Expressa una
posici o situaci en termes absoluts, sense referncia a cap altre
punt. Baix sutilitza tot sol: no pot anar seguit de cap complementaci
(baix de larbre, baix la pluja).
Puja tu all dalt, que jo tesperar
Vam recrrer la comarca sencera de dalt a
Mentre que les guiles planen molt alt, les orenetes volen
arran de terra
160
12/07/11 08:37
GRAMTICA BAIX - DAVALL - SOTA
DAVALL / SOTA + COMPLEMENTACI

Per a indicar que alguna cosa es troba en un nivell inferior respecte
a una altra susa davall o sota. En termes gramaticals, sota i davall
sn preposicions, s a dir, van seguides de noms que actuen com a
complements (davall larbre, sota la pluja). Contrriament, baix s un
adverbi, sense cap complementaci.
A les plantes superiors no havien trobat ning, per a la de
hi
havia supervivents davall les runes
, la cambrera parava taula sota la
mirada atenta de la senyora
SOTA
DAVALL,
Sota
en tots els contexts. Davall expressa noms situaci fsica real i no
Davall/Sota la pedra samagaven uns cucs repugnants
davall/sota uns papers a lescriptori
per
El tutor la mantenia sota el seu poder absolut
El tutor la mantenia
/davall el seu poder absolut
Sota Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
/Davall Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
Actuaven sota les ordres del comandant en cap
Actuaven
/davall les ordres del comandant en cap
DAVALL DE = DAVALL
Davall pot utilitzar-se amb de o sense, indistintament.
Davall de / Davall la teulada de plstic la calor encara ofegava ms
161
12/07/11 08:37
11
CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
CAP + SUBSTANTIU SINGULAR
CAP DE + SUBSTANTIU SINGULAR
No conec cap
tan acollidor com aquell
No conec cap de poble tan acollidor com aquell
GENS DE + SUBSTANTIU NO COMPTABLE
CAP + SUBSTANTIU NO COMPTABLE
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t gens de/d
No t cap
CAP I CAP DE
cap
1.1 Cap
En la llengua colloquial de diversos parlars valencians sutilitza la forma
cap de + substantiu singular (cap de jaqueta, cap de jersei) en comptes
del normatiu cap + substantiu singular: cap jaqueta, cap jersei.
No em va b cap de jaqueta ni cap de jersei dels que mhan tret
No em va b cap jaqueta ni cap jersei dels que mhan tret
cap
1.2
Pot ser til recordar que, per a les condicions en qu pot anar seguit
per de, cap es comporta com algun. Es diu alguna jaqueta" o algun
jersei, igual que es diu cap jaqueta o cap jersei. Ara b, no es diu
alguna de jaqueta ni algun de jersei, de la mateixa manera que cal
evitar cap de jaqueta i cap de jersei.
Per s que sn vlides frases com
les jaquetes estan rebaixades
S que men compraria
, de jersei
162
12/07/11 08:37
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
igual com ho sn
Cap de les jaquetes no est rebaixada
No men compraria cap, de jersei
2
CAP + SUBSTANTIUS COMPTABLES; GENS DE + NO COMPTABLES

Cap va amb substantius comptables ( p. 232), com ara cap ampolla, cap sac, mentre que gens (de) va amb substantius no comptables
( p. 232), com gens de vi, gens de farina o gens dimportncia.
Cal evitar, per tant, ls de cap amb substantius no comptables, que es
dna sobretot amb noms que indiquen entitats abstractes: respecte,
importncia, necessitat, estima, grcia, inters, vergonya, etc.
Aix que dius no t cap inters / cap grcia / cap importncia
Aix que dius no t
inters /
grcia /
importncia
Actuaven sense cap respecte pels seus superiors
Actuaven sense
respecte pels seus superiors
No fa cap falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No fa
falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No sents curiositat pel seu passat? Cap!
No sents curiositat pel seu passat? Gens!
La mateixa norma s aplicable a substantius no comptables, encara
que tinguen forma en plural, com ho sn diners o ganes.
Assegura que no ha desviat cap diners al seu partit
Assegura que no ha desviat
diners al seu partit
Ho feien a contracor i sense cap ganes
Ho feien a contracor i sense
ganes
CAP EN FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS

En frases condicionals o interrogatives, cap pot assumir el valor de algun -a.
The deixat sis tovalloles, per si en vols cap ms, mho dius
Que si en vull cap ms? Nhi ha per a donar i vendre!
163
12/07/11 08:37
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
En aquest sentit, cap es comporta de manera similar a altres mots de

carcter negatiu, com gens, res i enlloc. Per a ms informaci, vegeu
Algo, punt 3 (p. 35) i Gens - res, punt 4 (p. 119) i Enlloc - en
lloc, punt 1 (p. 175).
4
CAP, PREFERNCIA DS SOBRE NINGUN -A

En registres formals i escrits susa cap amb preferncia sobre
164
12/07/11 08:37
12
CAP - CAP A, FINS - FINS A
CAP A I FINS A PERDEN LA A + ADVERBI O DEMOSTRATIU

CAP / FINS + ADVERBI
, FINS ALL, CAP AMUNT, FINS MS AVALL, ETC.
CAP / FINS + DEMOSTRATIU AQUEST, AQUEIX, AQUELL

Baixarem cap aquesta vall i no pararem
aquell bosc
Fins aquell dia shavia mantingut en un segon pla
A MS, SUSA FINS (SENSE A) EN LES EXPRESSIONS
FINS QUE...
No descansar
ho haur acabat
FINS QUAN... Fins quan abusars de la nostra pacincia?

FINS FA...
Fins fa poc fumar a laula era una cosa normal
CAP A, FINS A
Cap a i
a funcionen generalment com a preposicions compostes,
amb dues preposicions simples combinades: cap o
+ a: cap a
ponent, cap a la mar, cap a Vinars;
,
la
platja,
Dnia,
a la matinada.
Els revoltats es retiraren cap a linterior i no pararen
Bocairent
Diuen que vindran cap a les nou, per de segur que no arriben
les onze
165
12/07/11 08:37
GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A
SENSE A CAP, FINS + ADVERBIS O DEMOSTRATIUS

Hi ha uns pocs casos en qu cap i
no van seguits duna a; en
concret, quan duen a continuaci:
adverbis:
demostratius: cap aquella muntanya
2.1 Cap /
Generalment es tracta d'adverbis de temps i lloc, com ara ac, aqu,
all, all, amunt, avall; ahir, avui, dem, ara, sempre, quan, etc.
Anava nervis cap ac i cap all
Arribrem
all dalt i tornrem a la vall
Fins dem!
Fins quan haur desperar la vostra resposta?
2.2 Cap /
)
aquest mat
Van girar la vista cap aquella

3
FINS QUE, FINS FA...

Als casos recollits en el punt anterior en qu no susa a desprs de
, cal afegir-hi les expressions
,
i
+ preposicions
diferents de a:
Us ho repetir mil vegades
em feu cas
Fins fa quatre dies era normal viure aix
dac a quinze dies
Per a una explicaci ms detallada de
vegeu
guda de preposici davant que (conjunci), p. 37.
mitj
Cai-
FINS DILLUNS/DIMARTS (= ... QUE VE, PASSAT)

En lexpressi
+ dia de la setmana (
) susa
(sense la preposici a) quan aquest
166
12/07/11 08:37
equival a dilluns/dimarts... que ve o passat. Aix s aix perqu

en aquest cas dilluns, dimarts, etc. es comporten realment com a
adverbis: igual que si hom digus
mitj
Fins dem!
Fins dem, no:
divendres
Fins dimarts, s a dir,
, vaig estar malalt al llit
Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot el punt 4, p. 213.
5
FINS AL + DILLUNS/DIMARTS... (AMB DATA ESPECIFICADA)

Es diu
al + dia de la setmana (amb preposici a i article determinat)
en tots els altres usos, s a dir, quan dilluns/dimarts... no equival a
dilluns/dimarts... que ve o passat sin que el dia de la setmana t
dia del mes o per altres referncies.
Estarem a Eivissa
dilluns 21
No tornareu
dilluns 21 de mar?
Tenim vacances
dimarts posterior a Sant Josep
No cobrem
darrer dijous del mes
Per a ms informaci, vegeu
Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot els punts 3 i 4, p. 212 i 213.
FINS QUAN EQUIVAL A FINS I TOT

Es diu
tot sol, i no
, quan equival a
T una honestedat que li reconeixen
els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen
els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen els seus detractors
s tan verins que
malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que
malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que malparla
dels qui lajuden
167
12/07/11 08:37
Fins la comissria europea ha assistit a lacte

Fins
la comissria europea ha assistit a lacte
La comissria europea
ha assistit a lacte
mitj
DES DE... FINS A...

Fins a,
com en lespai, t com a correlat inicial des de i no de (igual com de
a):
des de
(o
)
Vam anar a peu des de Sant Mateu
Ulldecona
Vam anar a peu de Sant Mateu
Ulldecona
Vam anar a peu des de Sant Mateu a Ulldecona
Hem estat de viatge des del 15
29 de juny
Hem estat de viatge del 15
l 29 de juny
Hem estat de viatge des del 15 al 29 de juny
FINS A + INFINITIU
:
No han parat
aconseguir all que volien
168
12/07/11 08:37
COM - COM QUE
13
COM
Com plou ara no havia vist ploure mai
COM QUE
Com que plou, em posar un impermeable
plou, em posar un impermeable
COM
Com, tot sol, indica manera i s substituible per de la manera que,
tal com.
mhan tractat aquests energmens no mhavien tractat mai!
COM QUE
En la llengua escrita i els registres formals susa com que (i no com
tot sol) per a indicar causa. Lexpressi com que equival a vist que,
ja que o ats que.
mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
169
12/07/11 08:37
14
COM MS..., MS...;

COM MENYS..., MS...
COM
MS
MENYS
...,
MS
MENYS
ms vell em faig, ms magrada el sof

Quant ms vell em faig, ms magrada el sof
menys fumes, ms b/millor et sentirs
Quant menys fumes, ms b/millor et sentirs
Lexpressi de dues accions que indiquen un augment o una

disminuci correlatius es fa amb com
o
i totes les altres combinacions possibles de ms i menys.
Sn incorrectes les expressions amb quant (quant
quant
etc.) i amb contra (contra
etc.), calc del castell, i tamb la frmula amb quan
(quan
), que s una mala interpretaci de
quant deguda a la proximitat fontica.
Quants ms serem, ms riurem
Quant ms serem, ms riurem
Quan ms serem, ms riurem
ms serem, ms riurem
ms serem, ms riurem
Quant ms el coneixes, menys
ms el coneixes, menys
Hi ha qui, quant menys entn duna qesti, ms alegrement en parla
Hi ha qui,
menys entn duna qesti, ms alegrement en parla
Quant menys li ho recordeu, menys patir
menys li ho recordeu, menys patir
170
12/07/11 08:37
COM
SI CONDICIONAL
COM + SUBJUNTIU
Si
15
SI CONDICIONAL + INDICATIU
vingueu amb excuses, prepareu-vos

amb excuses, prepareu-vos
COM
SI (CONDICIONAL) + INDICATIU
Com
introduint una amenaa o conseqncia negativa), s un calc del
castell. Cal dir si, en cas que, posat que + verb en indicatiu:
en digueu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
Si en dieu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
no faa un gran esfor, no s com aprovar el curs
Si no fa un gran esfor, no s com aprovar el curs
171
12/07/11 08:37
16
DE
DE + INFINITIU
EN CAS DE
EN CAS DE + INFINITIU
, seria una notcia bomba
, seria una notcia bomba
La construcci de +
incorrecta. Cal usar en cas de, o b si o posat que + verb en forma
personal ( p. 248) o expressions similars.
-ho sabut, no hauria vingut
En cas dhaver-ho sabut, ho hauria vingut
Si ho hagus sabut, no hauria vingut
ho hagus sabut, no hauria vingut
172
12/07/11 08:37
17
DEGUT A
DEGUT A S INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Shan susps tots els vols
la boira
Shan susps tots els vols a causa de la boira
DEGUT A S CORRECTE SI DEGUT CONCORDA AMB UN SUBSTANTIU

Lexpressi degut a noms s correcta si degut funciona com
a participi ( p. 240) i fa referncia a un substantiu amb el qual
concorda en gnere i nombre.
El nostre xit s
a la qualitat dels productes [xit
T un efecte tranquillitzador
la valeriana [efecte
degut]
degut]
Observeu que, si passem els substantius xit i efecte al plural, degut

tamb canvia de nombre a deguts en tots dos casos, perqu sn
participis que concorden amb els substantius corresponents.
Els nostres xits sn
deguts]
T efectes tranquillitzadors
deguts]
2
la qualitat dels productes [xits

la valeriana [efectes
DEGUT A, INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE

Degut a s incorrecte quan susa com a locuci invariable, sense
concordana, i s substituble per a causa de, amb motiu de, per.
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers
tiu de / per les fortes ventades
les fortes ventades

-
als incidents, el partit sha ajornat

A causa dels incidents, el partit sha ajornat
173
12/07/11 08:37
18
EN BASE A
EN BASE A
SEGONS / DACORD AMB / SOBRE LA BASE DE / A PARTIR DE / TENINT EN COMPTE
Els guanys es repartiran
Els guanys es repartiran
les aportacions
les aportacions
En base a s una expressi que cal substituir per segons, dacord

amb, seguint, a partir de, partint de, tenint en compte, etc. Amb el
mot base, lexpressi equivalent i correcta s sobre la base de (sobre
la base que si segueix una oraci):
El govern gestionar els recursos hdrics
El govern gestionar els recursos hdrics
informes tcnics
informes tcnics
/ tenint en
Sn conclusions extretes
les dades acumulades durant anys
Sn conclusions extretes a partir de / sobre la base de les dades
acumulades durant anys
Proposem un enfocament
les poltiques de mercat
Proposem un enfocament a partir de /
/
les poltiques de mercat
El tribunal li ha donat la ra
no es pot violar la presumpci dinnocncia
El tribunal li ha donat la ra
que no es pot violar la presumpci dinnocncia
174
12/07/11 08:37
ENLLOC - EN LLOC
ENLLOC
19
EN LLOC (DE)
ENLLOC = EN CAP LLOC, EN CAP BANDA

No trobareu
coques millors que les del forn del Sol
EN LLOC DE = EN COMPTE(S) DE
queixar-te, ja podries actuar
Enlloc, escrit junt, i en lloc

1
ENLLOC
Enlloc vol dir en cap lloc, en cap banda.
Han mirat pertot arreu per no lhan trobat
del mn
Si continuem aix, sense noves idees, no anirem
Centrals nuclears? E
!, aix ha tancat el seu discurs
En frases interrogatives o condicionals enlloc
equivalent a en algun lloc:
Has vist
Si trobeu
cap paisatge ms impressionant?

una casa vora la mar, compreu-la
EN LLOC DE
En lloc va seguit de la preposici de i s intercanviable amb les
expressions en compte de o en comptes de.
A la nit podrem fer peix
carn
perdre el temps al sof, ajudam a netejar
ENLLOC SOL ANAR SOL; EN LLOC VA SEGUIT PER DE

Observeu que enlloc sol anar quasi sempre sol (tret dexpressions
com enlloc del mn i similars), mentre que en lloc exigeix sempre la
preposici de amb un complement: en lloc de (+ alguna cosa o alg).
175
12/07/11 08:37
20
INFINITIU DISCURSIU VERB EN FORMA PERSONAL

LINFINITIU DISCURSIU (INICIAL O FINAL DUN PARLAMENT)
HA DANAR EN FORMA PERSONAL
Per comenar,
Per comenar,
-los lassistncia
-los /
-los / els
lassistncia
Dir,
Cal dir / He de dir /
a aquest projecte
VERB EN FORMA PERSONAL I NO EN INFINITIU A LINICI O FINAL DE DISCURS

s incorrecte ls de l
( p. 238), situat generalment a linici o
danar introdut per algun verb en forma personal (
Per comenar,
Per comenar,
p. 248):
als presents lassistncia

/
als presents lassistncia
Finalment, dir que estic molt satisfeta del ress del llibre
Finalment, cal dir /
que estic molt satisfeta del
ress del llibre
I, en el darrer minut del programa, noms desitjar-los bona nit!
I, en el darrer minut del programa, noms ens resta desitjar-los /
els
bona nit!
176
12/07/11 08:37
LI I ELS SOBRERS PER REPETICI

DEL DESTINATARI
21
CAL EVITAR LI I ELS QUAN JA EXPRESSEM EL DESTINATARI

Li hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Els hem comunicat als pacients els resultats de les proves
Hem comunicat als pacients els resultats de les proves
LI I ELS
Cal evitar la repetici redundant (dita pleonasme) de li o els quan ja
sexpressa el destinatari a continuaci.
Li vaig exigir al meu ajudant que all torns a passar
Vaig exigir al meu ajudant que all no torns a passar
Els vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
Vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
LI, ELS
S que es pot repetir el pronom si el destinatari ocupa el primer lloc
complement avanat i destacat va separat de la resta de loraci per
una coma.
Al meu ajudant, li vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament al meu ajudant]
Als meus ajudants, els vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament als meus ajudants]
177
12/07/11 08:37
22
MALGRAT - MALGRAT QUE

MALGRAT = A PESAR DE
la pluja, jugarem el partit
ploure, jugarem el partit
MALGRAT QUE = A PESAR QUE

plou, jugarem el partit
plou, jugarem el partit
1
MALGRAT
Malgrat vol dir a pesar de, tot i. Aix, malgrat la pluja o malgrat
ploure equivalen a a pesar de la pluja, a pesar de ploure o tot i
la pluja o tot i ploure, respectivament.
Malgrat, com a pesar de
dun pronom:
loposici dels pares es cas amb un jove de famlia humil
no saber on parvem, continurem caminant cap avall
Tenim encara deutes, per,
tot, lempresa va endavant
El projecte ha reeixit
ell, que ens ha amargat la vida
MALGRAT QUE
Quan porta un verb en forma personal ( p. 248), malgrat va
necessriament seguit per la conjunci que, igual que les expressions
equivalents a pesar que i tot i que Aix, per exemple, es diu Malgrat
que plovia,... i no Malgrat plovia
de la mateixa manera que es diu
A pesar que plovia, ... i Tot i que plovia,... amb la conjunci que:
plovia, vam jugar el partit
plovia, vam jugar el partit
No saprima,
No saprima,
fa rgim
que fa rgim
Malgrat (que) s equivalent al francs malgr (que) i a litali malgrado (che).

178
12/07/11 08:37
23
MATEIX -A
JO, TU, ELL... / JOAN / AHIR...
...+ MATEIXA (INVARIABLE)
... + MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES
ell mateixa
Sens ha tornat contra
ho reconeixen
li dedic uns versos
comena lestiu
ell
Sens ha tornat contra
ho reconeixen
li dedic uns versos
comena lestiu
EL PROPI
MATEIX
Ens ha saludat la prpia presidenta

Eisenhower dirigia loperaci
Ens ha saludat la presidenta

Eisenhower
dirigia loperaci
SUBSTANTIU... DEL MATEIX, AL MATEIX = SUBSTANTIU ...+ DAQUEST, A AQUEST (O EN I HI)

frmac administrat i els efectes del mateix
frmac administrat i els efectes daquest
frmac administrat i els seus efectes
Abordem la
Abordem la
i les conclusions que podem extraure

i les conclusions que en podem extraure
Alg ha citat els anabolitzants i ara em referir amb precisi

Alg ha citat els anabolitzants i ara m referir amb precisi
ELL MATEIXA, ARA MATEIXA

En el valenci colloquial susa mateixa com a forma invariable
darrere dels pronoms personals (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells
+ mateixa), de substantius els capellans mateixa, de noms propis
179
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
"Robert mateixa" i dadverbis (ahir, dem, ac, all + mateixa), per a
En la llengua formal cal fer concordar mateix amb el carcter singular

o plural, mascul o femen i, en el cas dels adverbis, que no tenen
gnere, en mascul singular.
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars
Ells
Ell
han vingut a disculpar-se

han vingut a disculpar-se
En la protesta eren els capellans

En la protesta eren els
s increble, per
s increble, per
La vaig trobar
La vaig trobar
2
els qui duien la pancarta

els qui duien la pancarta
no sabia res del projecte
no sabia res del projecte
a la porta de Correus
a la porta de Correus
PROPI I MATEIX
2.1 El propi...
mateix
Les expressions
+ substantiu sn calcs del
castell en frases en qu sn usades per a marcar amb mfasi que
s precisament aquest o aquesta, o aquest o aquesta personalment.
Aix, en la frase
El
novellista em va dedicar el llibre
el propi
i tot...: El novellista mateix em va dedicar el llibre, Precisament el
novellista..., El novellista en persona.... Utilitzat amb aquest valor,
mateix -a va preferentment darrere del nom, que s la posici que ocupa
amb pronoms i adverbis (tu mateix, aix mateix, all mateix, ahir mateix).
180
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
El
acusat ha reconegut la premeditaci
Lacusat
ha reconegut la premeditaci
Va baixar a saludar-nos la prpia presidenta
Va baixar a saludar-nos la presidenta
El
Kennedy digu en alemany: Jo sc berlins
Kennedy
digu en alemany: Jo sc berlins
Els
impulsors de la reforma ara shi manifesten en contra
Els impulsors
de la reforma ara shi manifesten en contra
2.2 El propi,
L's no adms de propi que hem explicat en l'apartat 2.1 no sha de
que s meu/teu/seu... i no daltri. Per aix, molt sovint, aquest propi va
acompanyat dun possessiu.
Ho he vist amb els meus
ulls
s un goig treballar el fang amb les (nostres) prpies mans
El tracta com si fos el (seu)
Aix puc explicar-ho per experincia prpia
3
EL MATEIX USAT PER A EVITAR REPETIR UN NOM

s incorrecte usar el mateix, la mateixa, etc. com a referncia per a
evitar repetir un nom esmentat abans. La frmula ms freqent en
qu apareix aquest s defectus s del mateix (de la mateixa, dels
mateixos, etc.), casos en qu la soluci ms simple s dir daquest o
daquell o recrrer al possessiu corresponent.
Els fraus denunciats i els imports
Els fraus denunciats i els imports daquests
Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels estralls
Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels seus estralls
Segons els casos, tamb podem recrrer als pronoms personals (el,
la, els...) i a en i hi.
181
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
Lobra de Liz
ment
la personalment
Tot i disposar dels millors mitjans, havia tret un rendiment escs dels
Tot i disposar dels millors mitjans, nhavia tret un rendiment escs
Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar
Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornarPer a ms informaci sobre ls dels pronoms en i hi
corresponents: En (pronom), p. 50 i Hi (pronom), p. 61.
COMPLEMENTS DE LLOC, TEMPS O MANERA AMB MATEIX/MATEIXA
4.1
mateix/mateixa
mateix indistintament amb
concordana o sense concordana en les determinacions de lloc,
temps o manera que contenen un article o demostratiu.
A la vora
/
de la mar trobrem un dof mort
Ens hem topat a lentrada
Ja se suscit una objecci en els preliminars
Aquesta setmana
hem acabat les obres
4.2 ADVERBI O SUBSTANTIU INDETERMINAT + MATEIX

Mateix
adverbis (ahir, dem, ac, all, etc.) o locucions adverbials de lloc,
temps i manera (a casa, a mitjanit, de soca-rel) en qu el substantiu
no porta cap article ni demostratiu.
No ho retardarem ja ms: ho farem dem
i ac
A mitjanit
els llops comenaren a udolar
Feia de traductora i, aix, treballava a casa
El vent havia escampat arbres arrancats de soca-rel
De bestreta mateix, ja li havia pagat el 50%
182
12/07/11 08:37
MENTRE MENTRE QUE
24
MENTRE = ACCIONS SIMULTNIES

Mentre hi ha vida, hi ha esperana
MENTRE QUE = FETS CONTRAPOSATS

Mentre que alguns viuen molt b, altres no tenen ni esperana
MENTRE = SIMULTANETAT
Mentre indica la simultanetat de dues accions. Es pot substituir per
durant el temps que:
[1a] Mentre jugues als escacs, el mn exterior desapareix
[1b] El govern va governar per decret mentre el parlament anava
tombant-li les lleis
MENTRE QUE = CONTRAPOSICI

Mentre que destaca la contraposici de dos fets, simultanis o no.
Compareu amb les frases anteriors:
[2a] Mentre que tu jugues als escacs, jo mhe dencarregar de les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, mentre que un decret, no
La contraposici que expressa mentre que s equivalent a una frase
en qu per o en canvi encapalen la segona part de la contraposici:
[2a] Tu jugues als escacs, per / en canvi, jo mhe dencarregar de
les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, per / en canvi, un decret, no
S ABUSIU DE MENTRE I MENTRE QUE PER A CONNECTAR FETS NO SIMULTANIS NI CONTRAPOSATS

Sha devitar ls de mentre i mentre que si no hi ha, respectivament,
simultanetat o contraposici reals. De vegades mentre i mentre que
successius que poden unir-se amb i, o amb daltra banda, pel seu
183
12/07/11 10:24
GRAMTICA MENTRE MENTRE QUE
costat, etc. o altres frmules distributives o que expressen addici.

Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers, mentre
(que) al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat
Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers i /
al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat
184
12/07/11 08:37
25
MENTRE - MENTRESTANT
MENTRE
MENTRESTANT
El tren no arribava i, mentre, cadasc es distreia com podia

El tren no arribava i, mentrestant, cadasc es distreia com podia
MENTRE + ORACI
Mentre arriba el tren, llegir el diari
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegir el diari
MENTRE + ORACI
Mentre va sempre seguit duna oraci amb un verb en forma personal ( p. 248). s substituble per durant el temps que:
Mentre plovia
Qu feies tu mentre tots treballvem?
MENTRESTANT =
Mentrestant s un mot independent, que no va seguit per res ms;
de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge
oral. s substituble per en lentretant o durant el temps en qesti.
Compareu amb les frases anteriors:
Mentrestant
mentrestant?
185
12/07/11 08:37
26
MS B
MS AVIAT
MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) =

Blau cel?
Voleu marisc?
diria que s turquesa

ens farem una bona graellada!
MS B
Ms b no t cap problema com a suma de ms + b i en aquest
sentit s equivalent a millor en la major part dels casos
Tenia mal de queixal, per ja estic
Tradueix
de litali que a litali
MS B MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST)

No s correcte usar la locuci ms b en comptes de ms aviat (o
ms anes, ms ana, ms prompte o ms tost
2.1
equivalent a per dir-ho millor o
Treballa com a porter o,
Treballa com a porter o
com a recepcionista
, com a recepcionista
No diria que fos un revolucionari; era

No diria que fos un revolucionari; era
Dius que plour? M
Dius que plour?
2.2
un socialdemcrata moderat
un socialdemcrata moderat
estar ras
estar ras
Una preferncia, equivalent a ms que cap altra cosa, preferentment:

Un entrep per a dinar?
em menjaria un bon arrosset!
Un entrep per a dinar? Ms prompte em menjaria un bon arrosset!
186
12/07/11 08:37
GRAMTICA MS B
MS AVIAT
MS ANA, MS TOST, ETIMOLOGIES I EQUIVALENTS EN ALTRES LLENGES
3.1 La forma ms anes tamb presenta la variant ms ana.

3.2 Ms tost s prpia dmbits molt formals o literaris.
3.3 Les formes ms aviat, ms anes (o ms ana), ms prompte i ms
tost es construeixen amb mots que indiquen all que hom prefereix
abans (literalment ms immediatament) que cap altra cosa i
provenen dexpressions com
em menjaria un arrs (que no una sopa / que
cap altra cosa)
=
em menjaria un arrs (que no una sopa / que cap altra cosa)
3.4 Aquestes locucions sn anlogues al francs plutt (< plus + tt,
evoluci de tost), a litali piuttosto (pi + tosto) i a langls sooner
(soon-er ms aviat).
3.5 Ms anes o ms ana
aviat, prompte.
ana,
187
12/07/11 08:37
27
ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU

I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
LES ORDRES I INSTRUCCIONS VAN
EN IMPERATIU I 2a PERSONA PLURAL, NO EN INFINITIU
Estireu [en una porta]
Indiqueu les
dades
Marqueu la resposta correcta
Estirar [en una porta]

Indicar les seues dades
Marcar la resposta correcta
EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA IMPERSONAL

Com diu Sol (
el seu Recull)
el seu Recull)
ORDRES I INSTRUCCIONS, EN IMPERATIU, NO EN INFINITIU

Quan es donen ordres o instruccions (i sobretot adreades a un
pblic genric), cal usar el temps verbal dimperatiu i, en general,
s incorrecte.
Estireu [en una porta]
Trenqueu en cas dincendi
No fumeu
No parleu amb el conductor
Indiqueu la
adrea
Estirar [en una porta]

Trencar en cas dincendi
No fumar
No parlar amb el conductor
Indicar la seua adrea
Per a les instruccions generals (dels rtols, per exemple) susa

igualment la segona persona del plural, aix com tamb en uns
exercicis o propostes dactivitat, en recomanacions de lectura o
remissions, etc.
els llibres als prestatges
Empleneu la sollicitud amb lletra majscula
I, tal com sexposa en el captol set (
Per a un estudi minucis de la qesti,
lobra de Mller (2003
188
12/07/11 08:37
GRAMTICA ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
VEGEU I NO VEJAS
vejas o vegis, consultes o
consultis, etc. i usar les formes dimperatiu en segona persona del
plural o b expressions introduides pel verb cal.
Una vegada ms, citem Ribes (
aquest punt
Una vegada ms, citem Ribes (
aquest punt
El 1889 en tragu una nova versi (
El 1889 en tragu una nova versi (
De botnica i botnics) en
De botnica i botnics) en
ledici crtica de Kessler)
ledici crtica de Kessler)
la possibilitat del plagi, com apunten alguns

la possibilitat del plagi, com apunten alguns
189
12/07/11 08:37
28
PER A QU - PERQU
PER A QU...? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
Per a qu vols ara un martell si ja hem penjat el quadre?
PER A QU (O PER A QUE
A FI QUE = PERQU (+ SUBJUNTIU)
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta

Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta
PER A QU?
Lexpressi per a qu noms s correcta quan s interrogativa i
equival a per a quina cosa,
.
Tantes hores de feina dedicades, per a qu?
Per a qu volen un gabinet de premsa, si no generen notcies?
El tcnic ens explic per a qu serveix un programa dinserci laboral
Noteu que les interrogatives tamb poden ser indirectes, com en el
Interrogatives i
exclamatives indirectes ( p. 239).
PERQU I NO PER A QU,

Cal dir perqu i no per a qu ni per a que quan no encapala una
interrogaci sin que s una conjunci que podem substituir per
que, per tal que.
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta
Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta
Ens han pressionat per a qu / per a que ens avinguem a pactar
un nou conveni
Ens han pressionat perqu ens avinguem a pactar un nou conveni
Observeu que quan perqu equival a per tal que o a
el verb en subjuntiu, mentre que quan perqu
normalment en indicatiu.
porta
190
12/07/11 08:37
GRAMTICA PER A QU - PERQU
PER A QUE, SEMPRE INCORRECTE

En qualsevol cas, la combinaci per a que sempre s incorrecta: cal
utilitzar o b per a qu
perqu
191
12/07/11 08:37
29
PER QU - PERQU
PER QU?
(DEMANA LA CAUSA) = PER QUIN MOTIU?
Per qu arribes tan tard?
PERQU
(EXPLICA LA CAUSA) = JA QUE, PER TAL COM
He arribat tard perqu he perdut lautobs
PER QU
(RELATIU, SOVINT DESPRS DE MOTS COM MOTIU,
CAUSA, RA) = PEL QUAL, PER LA QUAL
El motiu / la causa per qu no tho he dit s que no volia fer-te mal
EL PERQU
(SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA CAUSA
No ha explicat mai el perqu del seu divorci
PER QU
Per qu introdueix les preguntes en qu es demana una causa.
Equival a per quina causa?, per quin motiu?
Per qu arribes tan tard?
Explicam per qu arribes tan tard
Noteu que les interrogatives poden ser directes, com en el primer
exemple, o indirectes, com en el segon. Per a ms informaci, vegeu
Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239.
Per a un altre s de per qu, vegeu el punt 3: Per qu = pel qual,
per la qual, etc.
192
12/07/11 08:37
GRAMTICA PER QU - PERQU
PERQU
Perqu, escrit tot junt, s la conjunci que introdueix lexplicaci de
la causa. Equival a ja que, per tal com.
He arribat tard perqu he perdut lautobs
Vegeu un altre s de perqu en el punt 4: El perqu (substantiu) =
el motiu, la ra)
PER QU
.
Hi ha un altre s, poc habitual, per perfectament possible, de per
qu: com a suma de per + el relatiu qu. Equival a pel qual, per la
qual, pels quals, per les quals.
No veig cap motiu per qu haja de ser com ell diu =
= No veig cap motiu pel qual haja de ser com ell diu
I aquesta s la ra per qu no tho havia confessat encara =
= I aquesta s la ra per la qual no tho havia confessat encara
EL PERQU
Perqu pot actuar tamb com a substantiu: (el) perqu, sinnim dels
substantius motiu, ra o causa.
No mheu aclarit el perqu de la vostra enrabiada =
= No mheu aclarit
de la vostra enrabiada
Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexplicats els perqus daquesta =
= Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexplicades les causes daquesta
193
12/07/11 08:37
30
POTSER (POSSIBLEMENT,
PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
POTSER, POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT
+ INDICATIU + SUBJUNTIU
Potser
Possiblement
Probablement
Segurament
plour ploga
s
siga
tota la nit
lopci ms realista
POTSER + INDICATIU
Potser, possiblement, probablement, segurament i altres adverbis
i locucions que expressen possibilitat o probabilitat (tal vegada, tal
volta, per ventura, etc.) van acompanyats d'un verb en indicatiu i no
en subjuntiu, com en castell.
Enguany potser/possiblement far vacances pel juliol
Enguany potser/possiblement faa vacances pel juliol
Probablement a aquestes hores ja ho sap mig mn
Probablement a aquestes hores ja ho spiga mig mn
Segurament s
Segurament siga
XX
XX
En determinats casos tamb s possible el condicional, per no el subjuntiu:

Probablement ho haurem dhaver fet com ens havien aconsellat
Probablement ho hagussem dhaver fet com ens havien aconsellat
Notem que igual usat en aquest sentit de possibilitat s un calc
incorrecte del castell:
Igual enguany faig/far vacances pel juliol
Potser/Possiblement enguany far vacances pel juliol
Per a la distinci entre potser i pot ser,
Pot ser - potser (p. 195).
194
12/07/11 10:59
31
POT SER - POTSER

POT SER = VERB PODER + VERB SER
= (ELL / ELLA / AIX) POT + SER
Pot ser
Aix no pot ser!
POTSER = POSSIBLEMENT
Potser
Potser s, potser no
POT SER
Pot ser sn dues paraules: la forma verbal pot + l
p. 238) ser.
Pot ser ell el qui ho ha fet damagat?

Aix no pot ser. Jo no mho crec!
Podem comprovar que pot ser s correcte si pot, com a verb que s,
admet un canvi de temps verbal a passat o futur: podia ser, pogu
ser, podr ser, etc.
Podia ser ell el qui ho havia fet damagat?
Aix no podia ser. Jo no mho creia!
2
POTSER
2.1 Potser = possiblement

Potser, escrit tot junt perqu s un mot nic, s un
que vol dir possiblement, qui sap (si):
p. 223)
Potser ho ha fet ell damagat; aix no podem comprovar-ho

Ara neva, per potser parar en un parell dhores
2.2 Potser + indicatiu
Potser va seguit de verb en indicatiu i no en subjuntiu, com es veu en
els exemples anteriors, que reprenem:
195
12/07/11 10:28
GRAMTICA POT SER - POTSER
Potser ho ha fet ell damagat

Potser ho haja fet ell damagat
Ara neva, per potser parar en un parell dhores
Ara neva, per potser pare en un parell dhores
blement, segurament)
3
Potser (possiblement, proba, p. 194.
FRASES MOLT SEMBLANTS AMB POT SER I POTSER

De vegades podem trobar dues frases molt semblants i totes dues
correctes construdes amb pot ser i potser:
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci =
Pot ser que ho haja fet ell
Potser ho ha fet ell
En casos aix, cal recordar que la seqncia pot + ser + que porta
sempre pot i ser separats, perqu sn dues formes verbals, amb
un que introductor de la frase en la qual sexpressa la possibilitat. A
banda, podem fer altres comprovacions: la seqncia pot + ser +
que s reemplaable per s possible que i, a ms, admet un canvi
de temps verbal, com hem vist en el
: podia ser que, podr
ser que. Per altra banda, potser, com a mot nic, s substituble
per possiblement.
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
= s possible que quan menys ho esperem trobem la soluci
Podria ser que quan menys ho esperem trobem la soluci
Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci
= Possiblement quan menys ho esperem trobarem la soluci
Pot ser que ho haja fet ell =
= s possible que ho haja fet ell
Podria ser que ho hagus fet ell
196
12/07/11 10:28
GRAMTICA POT SER - POTSER
ho ha fet ell =
ho ha fet ell
POTSER, FORA ACCENTUAL EN LA E

Potser es pronuncia com una sola paraula, amb la fora accentual
noms sobre la e: potsr i no pt sr
FORMES SIMILARS EN FRANCS (PEUT-TRE) I ANGLS (MAYBE)

Potser
peut-tre, que
prov de la suma de peut + tre, i a langls maybe (may + be).
197
12/07/11 08:37
32
PUES - DONCS - PUIX

PUES S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS BSIQUES
DONCS INDICA CONSEQNCIA O CONNEXI AMB EL DISCURS ANTERIOR

a)
:
Tens son? Doncs al llit!
b) represa de discurs:
doncs,
c)
Crec que suspendr Doncs ella creu que traur una bona nota
PUIX (QUE) INDICA CAUSA = JA QUE, VIST QUE

Hem pres mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible
PUES, CASTELLANISME INCORRECTE

Pues s un castellanisme incorrecte que t dues solucions ms
comunes: doncs i puix.
Puix no s, com de vegades es creu, la soluci automtica per al
castellanisme pues. De fet, lalternativa correcta en la gran majoria
dels casos sol ser doncs.
PUIX
Puix
vist que, ja que.
Puix correspon a un nivell dexpressi bastant formal i es recomana
dutilitzar-lo seguit de la conjunci que.
la qesti ja sha resolt en sentncies anteriors, aquest
tribunal aplica la doctrina establerta
Cal prendre mesures drstiques,
la situaci s insostenible
198
12/07/11 08:37
GRAMTICA PUES - DONCS - PUIX
DONCS
Si no es tracta dindicar causa (= ja que), doncs s lexpressi que,
pues.
En concret, doncs t aquests valors:
3.1
Dius que tens son?
posat el pijama i al llit!
Els homes sn mortals; Scrates s home;
Scrates s mortal
Els homes sn mortals; Scrates s home; Scrates,
, s mortal
3.2
Doncs inicia o reprn un discurs desprs dun parntesi o una

digressi. Sol prendre la forma doncs b quan ocupa el primer lloc
duna frase de represa:
Diem,
, que la radiaci ultraviolada es far
ms intensa
postmodernitat:
riors de lautor
3.3
Avui plour
jo no veig ni un nvol!
Proposen anar a un restaurant japons
nosaltres ens estimem ms una pizzeria

4
ID, EQUIVALENT DE DONCS

Una expressi equivalent de doncs s id, ben viva tant en els usos
Dius que vnen a dinar? Id haurem de comprar ms begudes
199
12/07/11 08:37
33
QUAN - QUANT
QUAN = TEMPS
QUANT = QUANTITAT
Quan indica temps. Quant assenyala quantitat.

Compareu:
No ha dit quan vindr [= en quin moment]
No ha dit quant tardar [= quina quantitat de temps]
Aquestes reunions saps quan comencen, per mai quan acaben
[= en quin moment]
Aquestes reunions no saps mai quant duren [= quina quantitat de
temps]
200
12/07/11 08:37
QUE AMB VERBS DE PETICI

I EXPECTATIVA
34
LA CONJUNCI QUE NO SHA DE SUPRIMIR DESPRS

DE DEMANAR, SOLLICITAR, PREGAR, ESPERAR, ETC.
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
+ que + collaboreu amb nosaltres
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
_______ + collaboreu amb nosaltres
Esperem que collaborareu amb nosaltres

Esperem __ collaboreu amb nosaltres
MANTENIMENT DE QUE DESPRS DE VERBS DE PETICI CORTESA

Cal mantenir la conjunci que a continuaci de verbs que impliquen
una petici formulada amb cortesia, que tamb poden prendre la
forma de suggeriment o dexpectativa. Sn verbs com ara pregar,
etc., desprs dels quals
de vegades selimina que per calc dun formulisme tpic del castell.
Sollicitem __
Sollicitem que
la vostra assistncia a lacte
Es prega als senyors clients __ sabstinguen de fumar

Es prega als senyors clients que sabstinguen de fumar
__ voldreu collaborar en aquesta iniciativa
que voldreu collaborar en aquesta iniciativa
Noteu, a ms, que els verbs dexpectativa com esperar
de tenir lesperana, i
porten a continuaci verbs en futur
collaborareu en aquest
collaborareu en aquest projecte)
collaboreu en aquest projecte).
201
12/07/11 08:37
35
RES A DIR I MOLT A FER
tenir
haver-hi
res
molt
poc
a
que
No tenim res que dir, per s

No tenim res a dir, per s
que fer
a fer
dir
amagar
veure
RES / MOLT / POC + A + INFINITIU

res, molt, poc
(i altres com massa, prou, bastant, algun, cap, certs, etc.) van introduts
per la preposici a (No tinc res a amagar; Hi ha encara molt a fer i no
per la conjunci que (No tinc res que amagar, Hi ha encara molt que
fer). Generalment, aquestes oracions porten com a verbs principals
tenir o haver-hi o sn locucions del tipus deixar molt a desitjar.
No tinc res a dir, s lnica cosa que ha declarat
Encara que no ho sembla, les dues coses s que hi tenen molt a veure
La regidora calla, perqu t massa draps bruts a amagar
Em fa lefecte que hi ha poc a guanyar en aquest negoci
Per desviar latenci de la droga, a la duana digu que tenia algunes
joies a declarar
La restauraci del quadre deixa molt a desitjar
CONSTRUCCI SEMBLANT EN ANGLS I FRANCS

Observeu que langls i el francs presenten una construcci semblant:
Ive got nothing say, are the only words he pronounced
Though it may not seem so, both things do have a lot do with each other
The town counselor says nothing, because she has too many dirty
deals
hide
Jai rien dire, sont les seuls mots quil a dclars
Mme sil ne le semble pas, lune et lautre chose ont beaucoup
La conseillre municipale ne dit mot, parce quelle a
choses cacher
voire
sales
202
12/07/11 08:37
36
SI NO - SIN
SI NO = CONDICI NEGATIVA
El crvol s femella si no t banyes
Si no
si no s mascle
SIN = CORRECCI DUNA NEGACI ANTERIOR

ADOPTA QUASI SEMPRE LA FRMULA NO... SIN...
No s mascle
femella
SI NO = CONDICI EN NEGATIU
Si no, escrit separat, s la suma del si condicional + la negaci no:
indica, per tant, una condici en negatiu. Per tant, cal escriure si no
si no es transforma en si: en
Aviseu-nos si no veniu a dinar
Aviseu-nos si veniu a dinar
Si no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
Si presenteu una acreditaci, podeu entrar a lacte
Una altra prova per a detectar el si no condicional negatiu s substituir-lo
per en cas que no + subjuntiu. Prenent les frases anteriors amb si no,
veiem que sn equivalents:
Aviseu-nos
vingueu a dinar
presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
SIN = CORRECCI EN AFIRMATIU DUNA NEGACI ANTERIOR

Sin, escrit tot junt, no expressa cap condici. s la correcci feta en
A; s B.
Cal escriure sin (junt i amb accent), quan puguem substituir-lo per
de fet, al contrari, ben altrament, ms aviat + el verb anterior.
203
12/07/11 08:37
GRAMTICA SI NO - SIN
El regal no s per a tu
per al teu germ =
= El regal no s per a tu; de fet, s per al teu germ
No ho deia amb educaci
duna manera brfega =
= No ho deia amb educaci;
ho deia duna manera brfega
Hi ha un altre s, ms aviat literari, de sin (vegeu el punt segent).
3
SIN
Sin
de (res) ms que o altra cosa que.
Pronuncia grans discursos, que no sn
paraules buides =
= Pronuncia grans discursos, que no sn (res)
/ altra
paraules buides
No feia
plorar i lamentar-se =
= No feia (res)
/
plorar i lamentar-se
204
12/07/11 08:37
TAN - TANT
37
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCI AMB VALOR

DADJECTIU O DADVERBI) =
Un tracte tan planer s un goig
Quina mentalitat tan de poble! [de poble = pobletana]
Hi hem arribat tan tard que ja havien tancat
Au, no aneu tan a poc a poc! [a poc a poc = lentament]
TANT = RESTA DE CASOS
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCIONS EQUIVALENTS)

Tan va seguit dun adjectiu o un adverbi ( p. 223) (o b va seguit de
locucions amb valor dadjectiu o dadverbi), sobre els quals incideix.
En general, tan s substituble per aix de o
.
El tracte amb ella s tan planer que fa goig
T una mentalitat tan de poble que s com si no hagus viatjat mai
Hem arribat al teatre tan tard que no ens hi han deixat entrar
El motiu de lexposici era LArgentina, tan a prop i tan lluny
Circulava tan de pressa com li ho permetia el cam
Quant a les locucions amb valor adjectiu i adverbial, observeu que
de poble equival a un adjectiu, poblet (una mentalitat tan de poble= una mentalitat tan pobletana), que la locuci a prop equival
a ladverbi prop i que ocupa la mateixa posici que ladverbi lluny i,
de pressa s substituble per adverbis com rpidament o apressadament.
TANT, RESTA DE CASOS
2.1 Tant
En la resta de casos que no sn els de lapartat anterior cal usar
tant. En general, tant s substituble per tal quantitat o tal grau o en
tal quantitat o grau.
205
12/07/11 08:37
GRAMTICA TAN - TANT
Has menjat tant dallioli que ara no ests b

Citava tant Nietzsche que lanomenvem el Superhome
Jo s tant
sica quntica
Va fer tant pels nebots quan els van faltar els pares!
Si ens demanen tant, no podrem llogar lapartament
2.2
tant
Tant forma part duna bona colla dexpressions, com ara:
tant ... com ...:
Tant els uns com els altres han coms errors
tant se val / tant s / tant em fa / tant se men dna = ms indiferent
de tant en tant = a intervals no freqents:
Noms em telefona de tant en tant
per tant = en conseqncia:
Ahir va fer 18 anys i, per tant, t majoria dedat
i tant! = naturalment!
Va b el negoci? I tant! [o I tant que va b!]
tant de bo! = que bo seria (si...):
Tant de bo tingus ara un mili deuros!
Et jubilaries als 50 anys? Tant de bo!
CONTRAST ENTRE TANT I TAN

Observeu en aquestes frases el contrast entre tant i tan:
Ha caminat tant i tan rpid que ara est esgotat
Com digu Churchill, Mai tants degueren tant a tan pocs
s una msica tan sublim i magrada tant!
T una mentalitat tan de poble que no sembla que haja corregut
tant de mn
Tant de viatge a Anglaterra i parla langls tan malament com jo!
206
12/07/11 08:37
TANMATEIX
38
TANMATEIX =
TANMATEIX
tanmateix s aix i tot, no obstant aix,

amb tot. No vol dir aix mateix o de la mateixa manera, valors
amb qu el trobem usat a vegades, errades segurament suggerides
per la composici del mot: tan + mateix.
La frase
Plini el Vell abord la zoologia en la Histria natural, on inclogu,
, la descripci dssers fabulosos
no vol pas dir inclogu aix mateix la descripci dssers fabulosos
sin inclogu, aix i tot [= a pesar dabordar la zoologia] la descripci
dssers fabulosos.
Ms exemples:
El corrent sha endut arbres i vehicles i
ponts =
= El corrent sha endut arbres i vehicles i
destrut alguns ponts
ha destrut alguns
ha
Diuen que Galileo Galilei, just desprs de labjuraci, exclam referintse a la Terra: Eppur si mouve, s a dir, I
es mou
207
12/07/11 08:37
39
TEMPS: EXPRESSI DE LANY
el 2010
lany 2010
en 2010
CAL EVITAR
a / al / a lany 2010
en el 2010, en lany 2010
EXPRESSI
LANY / EL / EN + 2010
Lany en qu ocorre o es data algun fet pot expressar-se de tres
maneres diferents. Prenent com a exemple lany 2010, podem dir el
2010, lany 2010, en 2010.
El 2010 / Lany 2010 / En 2010 es van reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public el 1490 / lany 1490 / en 1490
El 2014 / Lany 2014 / En 2014 entrar en vigor el nou reglament
Les formes ms usades i, en general, considerades preferents sn
les dues primeres: "el 2010" i "lany 2010.
CAL EVITAR LEXPRESSI DE LANY AMB LA PREPOSICI A

No s considera acceptable expressar lany en qu ocorre o es data
un fet amb la preposici a, com ara al 2010, a lany 2010, ni es
recomanen les frmules en el 2010 ni en lany 2010.
Al 2010 / A lany 2010 / En el 2010 es va reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public al 1490 / a lany 1490 / en el 1490 /
en lany 1490
Al 2014 / A lany 2014 / En lany 2014 entrar en vigor el nou reglament
208
12/07/11 08:37
40
TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
[POBLACI], [DIA EN XIFRES] DE/D[MES (MINSCULA)] DE(L) [ANY (SENSE PUNT FINAL)]
Valncia,
A Valncia
7
a set
de
de
juliol
Juliol
de(l)
de
2010
2 010
LA DATA VA GENERALMENT AL FINAL DUN DOCUMENT O CARTA
En escrits de carcter formal, la data sescriu sempre separada del

text i segueix les normes segents:
1
La poblaci se separa de la data amb una coma:

Valncia, 7 de juliol de 2010
El dia i lany sescriuen amb xifres i el mes, amb lletres:

7 de juliol de 2010
El mes sescriu amb minscula inicial:

gener, febrer, mar, etc
No sescriu la preposici a davant de la poblaci ("A Xtiva") ni davant

el nmero del dia:
A Xtiva, a 2 de febrer de 2011
Lany pot anar precedit o no darticle ("del 2010" = de 2010). Totes

dues possibilitats sn correctes, per en llenguatge administratiu
es recomana expressar-lo sense article ("9 de juny de 2010), en
coherncia amb ls ms general abans de lany 2000, en qu lany
shavia indicat majoritriament aix:
9 de juny de 1999
209
12/07/11 08:37
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
Lany no porta mai punt de separaci de milers:

2005 i no 2.005
7
Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010
i no Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010.
8
ms avall de la signatura, per en alguns documents pot anar al

principi, segons la tipologia daquests (cal consultar el manual destil
o de llenguatge administratiu de cada instituci).
210
12/07/11 08:37
TEMPS: EXPRESSI DELS DIES

DE LA SETMANA
41
DIES DE LA SETMANA
SENSE ARTICLE = DILLUNS
Dilluns vam fer pont = Aquest dilluns vam fer pont
Dilluns farem pont = Aquest dilluns farem pont
EL DISSABTE
El
fem la bugada = Cada dissabte fem la bugada
El
8 de setembre...
El
que anrem dexcursi...
El dimecres de la setmana passada...
FINS + DIA DE LA SETMANA PROPVINENT
al dilluns
dilluns
DIES DE LA SETMANA AMB -S FINAL, INVARIABLES

els dilluns, els dijous, etc.
els dillunsos, els dijoussos etc.
DILLUNS
Quan es vol indicar el dia de la setmana immediatament anterior o
posterior, dilluns, dimarts, dimecres, etc. susen sense article:
Dilluns vam fer pont, per treballarem
i no
El dilluns vam fer pont, per treballarem el
Per tant, usats sense article, dilluns, dimarts, etc. equivalen,
respectivament, a aquest dilluns, aquest dimarts, etc. I, tal com passa
211
12/07/11 08:37
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
amb aquest dilluns, s el temps verbal de la frase el que indica si s

passat o futur: si s el dilluns de la setmana en curs o de la vinent.
Dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que el tindrem divendres =
= Aquest dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que
el tindrem aquest divendres
2
DIES DE LA SETMANA AMB ARTICLE I SENSE CAP CONCRECI MS: EL

DISSABTE = CADA DISSABTE
Usats amb article davant i sense ms concreci, els dies de la
setmana (el dilluns, el dimarts, etc.) volen dir els / cada + dilluns,
dimarts....
El dissabte vaig a pescar =
= Cada dissabte vaig a pescar
Treballa de valent tota la setmana, per el diumenge no para a casa =
= Treballa de valent tota la setmana, per els diumenges no para a casa
DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA PRECISA, AMB ARTICLE: EL

DIJOUS 9 DE MAIG
El dijous 9 de maig tens hora per al dentista

All va passar el divendres que anrem a Lleida
Lescndol va esclatar el dimecres de la setmana passada
La comissi es reunir el dijous propvinent amb un punt nic
a indicar dies immediatament anteriors o posteriors que susen
preferentment sense article: ... que ve, ... vinent i ... passat.
Dimecres que ve / vinent hem danar a recollir-lo a laeroport
El Vila-real jug a casa dissabte passat
Per a ms informaci, vegeu el punt 6.
212
12/07/11 12:11
FINS + DILLUNS, DIMARTS...

Com que, usats sense article, els dies de la setmana funcionen
realment com a adverbis ( p. 223; dissabte en la frase Dissabte
vaig a pescar es comporta igual que Dem o Sovint vaig a
pescar), susa
+ dilluns, dimarts, etc., igual com es fa davant
ahir
tard), i no
:
Fins dimarts, s a dir,
ahir mateix, encara no mhavia respost
Aquesta setmana treballarem
dijous
, sobretot el punt 4, p. 165.
ELS DIES DE LA SETMANA ACABATS EN -S SN INVARIABLES

Els dies de la setmana acabats en -s no canvien de forma en el
plural. Per tant, cal dir els dilluns, els dimarts, alguns dijous i no
els dillunsos, els dimarsos o dimatjos o alguns dijoussos.
S DE LARTICLE AMB EL DILLUNS... PASSAT / QUE VE / VINENT

En la frmula dilluns, dimarts... + passat, vinent o que ve, el dia de
la setmana sol anar indicat sense article, tot i que es tracta duna
dijous passat, divendres que ve o dissabte vinent.
Aquest s ls formal ms generalitzat i el que solen donar com a
preferent les gramtiques i els diccionaris de referncia.
Dilluns passat va fer una calor insuportable
Hem acordat danar a sopar divendres que ve / vinent
en el punt 3, en aquests casos sadmet tamb ls de larticle (dijous
passat = el dijous passat, divendres que ve = el divendres que ve),
fet que t el seu fonament en la coherncia amb altres expressions
similars, que s que duen article en les mateixes condicions:
el dilluns anterior, el dilluns segent, el dimarts que ve desprs daquest.
especialitzat
213
12/07/11 12:11
forma respecte a passat, vinent o que ve, com sn proppassat o

propvinent: el divendres proppassat, el dissabte propvinent
3. Larticle susa necessriament quan avancem els adjectius passat, proppassat, prxim, proper, propvinent: el passat diumenge,
el proper/prxim/propvinent dimecres.
Ls sense article es deu a lalta freqncia ds de passat, vinent o
que ve
Di
anir al mercat del peix = El
anir al mercat del peix
Langls, el francs i litali presenten construccions similars sense article:

Last Friday
Next Friday
dernier je suis all au march aux poissons
prochain jirai au march aux poissons
scorso sono andato al mercato del pesce
Andr al mercato del pesce
prossimo / il prossimo
214
12/07/11 08:37
TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES,

MESOS I ESTACIONS
42
A / PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS

a Nadal
a lagost
a lestiu
per Nadal
per lagost
per lestiu
A I PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS

Davant els mesos, les grans festivitats (Pasqua, Nadal, etc.) i les
estacions de lany, tant es pot usar la preposici a com per.
A Santa Llcia, un pas de pua; a Nadal, un pas de pardal =
= Per Santa Llcia, un pas de pua; per Nadal, un pas de pardal
A/Per lagost,
A/Per lestiu, tota cuca viu
Ells vingueren ac a (o per) Pasqua i nosaltres els visitarem al (o pel)
juny i a (o per) la tardor
215
12/07/11 08:37
43
TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA

A + PARTS DEL DIA
PER + PARTS DEL DIA
al mat
al migdia
a la vesprada
a la nit
pel mat,
pel migdia
per la vesprada
per la nit
A
, AL MIGDIA, A LA NIT, ETC.
En la llengua escrita i formal, la localitzaci dun fet en una de les
parts del dia es fa amb la preposici a i no amb per: a la matinada, al mat, al migdia (o al migjorn), a la vesprada (o a la tarda o a
lhorabaixa), al vespre, a la nit.
A la matinada sha despertat tot suat
Al mat no puc, per podem veurens a la vesprada
Pel mat no puc, per podem veurens per la vesprada
Estudiar a la nit
Estudiar per la nit
DE + MATINADA,
, VESPRADA, NIT
En alguns casos tamb s possible usar de: de matinada, de mat,
de vesprada, de nit.
De matinada sha despertat tot suat
De mat no puc, per podem veurens de vesprada
Estudiar de nit
Ara b, cal notar que de no s aplicable a totes les parts del dia (de
migdia, de vespre, etc.) i que, a ms, hi ha contexts en qu a i de no
sn intercanviables.
216
12/07/11 08:37
VARIS
VARIS
44
DIVERSOS
DIVERSOS, UNS QUANTS
VARIS = VARIAT, VARIABLE
VARIS
Varis, vries
uns quants, un cert nombre de, que s el valor ms habitual amb
qu el trobem usat, com a calc del castell varios, varias.
Hi han assistit
Hi han assistit
personalitats del mn del teatre

personalitats del mn del teatre
Aquest cap de setmana hi ha hagut

oratge
Aquest cap de setmana hi ha hagut
mal oratge
accidents a causa del mal

accidents a causa del
autors varis / varis autors

autors
2
VARIS
Lnic s correcte de varis, vries s com a plural de ladjectiu
vari, vria, que es limita a lmbit molt formal o literari,
perqu equival als adjectius ms corrents variat, variable o canviant
(un humor vari = variable, canviant; un vestit de colors varis =
variats).
Aix vol dir que, en la prctica i fora daquests usos molt literaris que,
de fet, en la llengua ms quotidiana expressem amb variat o variable,
varis s probablement sempre un calc incorrecte i substituble per
diversos o uns quants.
217
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
BLOC 4
TERMES GRAMATICALS
219
2 Terminos_219-248OK.indd 219
12/07/11 08:46
12/07/11 08:46
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON

1
01
QU S LACCENT DINTENSITAT
Laccent dintensitat s la major fora dexpulsi de laire amb qu
es pronuncia una sllaba, dita tnica, en relaci amb la resta de
sllabes del mot, anomenades tones, sobre les quals no recau
aquesta fora.
Laccent dintensitat pot ser determinant, perqu diferencia mots
que tenen una mateixa seqncia de sons, com tribu i trib o nima, anima i anim, segons on recau (marcat ac en negreta).
o , i
amb laccent dintensitat, que s un fet fontic.

Aix, una sllaba accentuada en el sentit fontic de tnica no porta
marca, accent, sentit,
ment
o mots que no sn tnics, com ara el francs cole o demain!
3
En la gramtica tradicional es designen amb ladjectiu fort (pronom fort, sllaba o vocal forta) les formes que sn tniques, s a
dir, que duen un accent dintensitat. Sanomenen febles (pronom
feble, sllaba feble o vocal feble) les que sn tones, sense accent
dintensitat.
Aix, per exemple, jo, tu o nosaltres sn pronoms forts, perqu,
pronunciats dins una frase, duen sempre accent dintensitat (ac
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Al contrari, em, et o ens sn pronoms febles, perqu, pronunciats
dins duna frase, no porten accent dintensitat. De fet, com que
221
12/07/11 08:46
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON
en un altre mot anterior o posterior. Prenent la frase de dalt com a

jot dic,
quemsembla, jans coneixem. Aix, ac el pronom et es pronuncia
realment [t] (jot dic) i ens es pronuncia ac [ns] (jans coneixem).
4
El fet que algunes categories de paraules siguen fortes o febles
qncies en la manera com es comporten en la sintaxi, s a dir,
Pronoms
febles i pronoms forts (p. 242) i Preposicions tniques i preposicions
tones (p. 241).
I
Els noms tnic i ton
tnic
(-ton t la mateixa a de acrtic
ton
la nostra sllaba accentuada no era la fora en lexpulsi de laire

un signe ascendent (), el greu amb un signe descendent () i el
^ ), assenyalant
especialitzat
222
12/07/11 08:46
ADVERBI
02
1
soposen als adjectius, els substantius i els pronoms, que premode, persona, etc.
Es diferencien de les preposicions i de les conjuncions, que tamb
a la
tra a mi, contra els rivals, contra ells) i frases senceres (com
si..., per..., perqu...). Contrriament, els ada
Parlava
malament);
b) adjectius (s molt
cridanera);
c
Hem menjat prou
b);
d) una oraci sencera (S
que han dut el paquet. Sincerament,
no mho esperava).
2
paraules, sobretot amb els adjectius (alt, suau) i les preposicions
(damunt, dins). Malgrat aquesta coincidncia en la forma, sabrem
a
b) no actuen com a elements de connexi que els lliguen i subordinen a altres elements (fet que els diferencia de les preposicions).
3
En la frase
Parla sempre molt alt
alt
Parlen molt alt
223
12/07/11 08:46
ADVERBI
Sha fet ms alt

alt
Ell sha fet ms alt
Ella sha fet ms alta
Elles shan fet ms altes
4
Mentre que la preposici actua com a connector i porta darrere un
substantiu (o pronom) (damunt la neu, dins la butxaca
Posat la jaqueta damunt
Posat la jaqueta damunt el jersei
Les formigues envoltaven lentrada del cau, per no hi entraven dins
Les formigues envoltaven lentrada, per no entraven dins el cau
5
a) manera (b, aix, acabats en -ment: tranquillament);
b) lloc (ac, aqu, all, fora, dins, etc.);
c) temps (llavors, ara, enguany, ahir, etc.);
d) quantitat (molt, prou, bastant, gens);
s, no).
tanmateix, ara
(b), aix mateix, etc. i que resulten molt prxims a les conjuncions.
224
12/07/11 08:46
03
ATRIBUT
copulatius, que sn ser, estar, semblar, parixer i aparentar.

Maidstone s capital administrativa del comtat
Els guardonats estaven emocionats
Els fets semblen aix
Lambientaci pareixia dun conte de fades
ho, amb independncia del
Maidstone s capital administrativa del comtat i ho s amb el
perms de Canterbury, ciutat ms important i coneguda
[ho =
Els guardonats estaven emocionats, com tamb ho estaven els
familiars
[ho = emocionats]
Els fets semblen aix. O no tho semblen a tu?
[ho = aix]
Lambientaci pareixia dun conte de fades o almenys mho va
parixer a mi
[ho = dun conte de fades]
225
12/07/11 08:46
04
COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
consistir
complements comenats per la preposici en:
Lexercici consisteix en
sulta predictible, cosa que s un clar indici per a reconixer aquest
oposar-se podem predir
que ser a
conformar-se
rem que el complement comenar per la preposici amb, oblidarse implicar de
a, amb, en i de.
amenaar amb / dexpulsi fulminant
interessar-se en / per la cultura clssica
complement
preposicional dobjecte, complement de rgim, complement regit
i suplement.
226
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
1
05
Un complement directe s una paraula o grup de paraules que

delimiten de manera directa (sense preposici generalment) el
fer, donar, dir, visitar, etc. Aix, frases com Dem fem, Heu donat?,
Sempre diuen, Has de visitar sn manifestament incompletes i cal
Dem
fem festa, Heu donat lencrrec?, Sempre diuen brofegades, Has
de visitar els iaios.
Complement directe de persona, sobretot el punt 3, p. 44).

2
La manera ms fcil de reconixer un complement directe s

substituint-lo pel pronom el, la, els, les (si es tracta de complements determinats), en (si sn indeterminats) i ho (si es tracta dels
pronoms a, aix, all o doracions senceres), usats amb tots els
ser, estar, semblar, parixer
Farem el pasts / la coca / els dolos / les mones amb tots els
ingredients recomanats
El / La / Els / Les farem amb tots els ingredients recomanats
Farem pasts / coca / dolos / mones amb tots els ingredients
recomanats
En farem amb tots els ingredients recomanats
Farem aix amb tots els ingredients recomanats
Ho farem amb tots els ingredients recomanats
Pastar coques i coure-les al forn? Magrada tant que ho faria
tots els dies!
Ho saben gats i gossos que s ell qui provoca les baralles
227
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
3
Complement directe de persona
Quan el complement directe es refereix a coses no presenta grans
Vaig portar el pasts a la festa). Resulta
un poc ms complex reconixer com a complement directe aquell
que es refereix a persones, perqu pot confondres fcilment amb
lindirecte, que designa quasi sempre destinataris personals (Portarem el pasts al teu amic / a(l) Joan per a la festa). A ms, com
preposici a (Vaig portar a
/ a(l) Marc a la festa), la coincidncia amb l'indirecte encara s ms marcada.
Substituci per el / la / els / les
punt 2, el complement directe, tant referit a
el, la, les, els
li
els
plural mascul o femen).

Ara porten el malalt / la malalta / els malalts / les malaltes a la
tercera planta
Ara el / la / els / les porten a la tercera planta
Ara porten el dinar al malalt / a la malalta
Ara li porten el dinar
Ara porten el dinar als malalts / a les malaltes
Ara els porten el dinar
El/la
li
Aquestes substitucions del punt 3.2 sn factibles quan el complement directe es refereix a una tercera persona del singular (ell -a)
o del plural (ells -es). Quan fa referncia a les altres persones (em
- a mi, et - a tu, ens - a nosaltres; us - a vosaltres, etc.), aquest pro-
especialitzat
228
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
solament perqu es tracta de diferents persones gramaticals, sin

tamb perqu aquestes formes (em - a mi, et - a tu, etc.) tant poden
Diu que ens cobra 100 euros i ens passeja mitja hora en gndola
CI
CD
En aquests casos, la manera daclarir si em - a mi, et - a tu, ens a nosaltres, us - a vosaltres actuen com a complement directe o
referint-lo a la tercera persona del singular (= ell -a
la o b li:
el/
Volia portar-me un regal, per sen va oblidar

Volia portar-li un regal, per sen va oblidar
Me, que ac fa una funci equiparable a li, s, per tant, un complement indirecte.
Ens volia dur al parc temtic
El/La volia dur al parc temtic
Ens, que ac fa un paper equiparable a el o la s, per tant, un complement directe.
el/la i li
el / la = CD
li
3.3)
com a plural de el i li, els pot actuar b com a complement directe
(Dem els portar al cinema) b com a indirecte (Els portar regals)
i, a ms, tant pot referir-se a masculins (Els portar regals = als
nostres nebots) com tamb a femenins (Els portar regals = a les
nostres nebodes).
especialitzat
229
12/07/11 08:46
06
COMPLEMENT PREDICATIU
1
a) respon a la pregunta com? sense ser un complement circumstancial de manera, sin un adjectiu o un substantiu;
b) concorda amb el subjecte o amb el complement directe ( p. 227)
en gnere i nombre, sense ser un atribut ( p
, s a dir, sense anar
(ser, estar, semblar, parixer).
Els camps han quedat enfangats
La dona caminava cansada costera amunt
Les he trobades contentes
2
ser, estar, semblar, parixer),
que indiquen un estat ms que una acci, tals com quedar, romandre,
tornar-se, aparixer. Vegeu el punt 3.
ser, estar, semblar i parixer que indiquen perquedar, romandre, restar

esdevenir, tornar-se
aparixer
Des de la mort del pare, els horts han quedat abandonats
Amb les rentades, la camisa va tornant-se grisa
Les citacions apareixen alterades
Abandonats
els horts i a quedar; grisa es refereix
la camisa i a tornar-se, igual com alterades
apareixen i a les citacions.
els
horts
abandonats, la camisa
grisa, les citacions
alterades)
230
12/07/11 08:46
COMPLEMENT PREDICATIU
i
atribut
(
Els horts han estat abandonats, La camisa s grisa, Les citacions havien estat alterades).
(ser, estar, semblar, parixer quedar
estar duna manera
continuada, tornar-se
ser i aparixer
ser o
estar duna manera manifesta o aparent.
4
ser, estar,
semblar, parixer) i els quasicopulatius del punt anterior (quedar, tornarse, esdevenir, aparixer
ser o estar.
Ara dormen tranquils
[
]
Ara dormen + Ara estan tranquils
Ara dormen tranquils
Ella encara es considera directora

[
]
Ella encara considera + que s directora
sidera directora
Les he vistes deprimides
[
]
Les he vistes + Estaven deprimides
5
Ella encara es con-
Les he vistes deprimides
HI
El complement predicatiu se substitueix amb el pronom hi:
Ha estat tota la vida un inconformista i hi
La camisa no era grisa per amb les rentades shi va tornant
En lobra la frase apareix manipulada; de fet, ja hi apareixia en
edicions anteriors
Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus
Les he vistes deprimides. Jo tamb les hi he vistes
231
12/07/11 08:46
07
1
COMPTABLES I NO COMPTABLES
Sn comptables aquells substantius que constitueixen unitats que

poden ser comptades (com ara paquet: un paquet, dos paquets...),
per oposici als no comptables, que no admeten aquesta possibilitat, de manera que no podem dir un sucre, dos sucres, tres sucres...
Generalment, els no comptables sn substantius que es refereixen
a materials (acer, fusta, etc.), a lquids (aigua, vi, etc.), a matries
en forma de massa (sucre, farina, etc.) o a qualitats abstractes (importncia, valor, vergonya, etc.).
El fet que siguen comptables o no comptables t conseqncies
que usem cap o gens, segons el carcter de comptabilitat del
Ja no em queda cap paquet de sucre
per
Ja no em queda gens de sucre
2
No comptables que no ho semblen: diners, gent
diners o gent,
perqu sentenen com a masses indiferenciades i no com a unitats
monetries (euros, dlars, etc.), en el cas dels diners, ni com a
gent.
Usos comptables de substantius no comptables
Molts substantius estrictament no comptables admeten tamb un
de... aquell substantiu en qesti (per exemple, pa o ferro) o amb
232
12/07/11 08:46
COMPTABLES I NO COMPTABLES
No tenim gens de pa per al sopar

Dnam tres pans de quart i dos pans de pags
Havia de menjar molt de ferro per evitar lanmia
Va marcar els cavalls amb ferros roents
Posam un poc daigua al got
Les aiges cobriren la fa de la terra
233
12/07/11 08:46
08
1
DEMOSTRATIUS:
GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
Els demostratius designen aquelles classes de paraules que marquen relacions de proximitat o de llunyania respecte als qui interaquell en Aquell arbre fou el recer dels
meus jocs infantils
qui parla, en lespai o en el temps.
AQUEST,
, AQUELL
,
,
AC, AQU,
ALL (
)
Els demostratius inclouen tres categories:
a) els adjectius o pronoms dits demostratius per excellncia
(aquest, aqueix, aquell)
b) els pronoms neutres demostratius (a, aix, all)
c)
ac, aqu, all/all)
3
Els demostratius poden expressar una gradaci triple de distncia
1 aquest
1 a
1 ac
2 aqueix
2 aix
2 aqu
3 aquell
3 all
3 all
O b poden indicar una gradaci de distncia de dos graus (1-2),

com ara la que presenten
this
2 that
1 here
2 there
1 ce-ci
1 ici
2 ce-l
2 l
questo
1 qui/qua
2 quello
2 l/l
234
12/07/11 08:46
DEMOSTRATIUS: GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
Sistema de tres graus: aquest aqueix aquell

En els mbits escrits i ms formals es considera recomanable
continuador de la llengua clssica tradicional. El sistema de tres
lapartat 4.3), el colloquial
1. aquest a ac proximitat a qui parla (= jo)
2. aqueix aix aqu
de qui parla (= tu)
3. aquell all all/all: llunyania de qui parla i de qui escolta
(relacionat amb el pronom ell)
1. Aquest animalet / A que tinc ac a la m s una sargantana
nana
2. Aqueix animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema de dos graus: aquest aquell
Una gran part dels parlars del catal noms distingeixen dos graus
de distncia (i no pas tres) en els registres informals, expressats
1 aquest-aix-aqu: proximitat a qui parla i a qui escolta
2 aquell-all-all/all: llunyania de qui parla o escolta
Els exemples de frases de lapartat 4.1 es dirien aix en els parlars
1. Aquest animalet / Aix que tinc aqu a la m s una sargantana
nana
2. Aquest animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema colloquial de tres graus valenci
este, esta, estos, estes i eixe, eixa, eixos, eixes per als demostratius, formes que no es
consideren recomanables per als registres escrits o formals.
235
12/07/11 08:46
09
FLEXI
s el procediment pel qual un mot pren desinncies (termiforner - forners
-a
Flexi
-
Per tant, quan es diu el mot x
aquell
parlar i
a) el singular en substantius dun gnere (taula, ganivet);

b) el mascul singular en substantius amb doble gnere, adjectius, pronoms i articles (forner = forner, fornera, forners, forneres;
bo = bo, bona, bons, bones; aquell = aquell, aquella, aquells,
aquelles; el = el, la, els, les);
c
dir
dic, dir, deia, he dit, vaig dir, dient, etc.
236
12/07/11 08:46
10
GERUNDI
-ant, -ent, -int (parlant,

batent, tement, dormint, partint, etc.).
parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no t persona (jo, tu, ell
parlar) i amb el participi (parlat
-ada
jugant
esquiant, Est llegint a

arrossegant els peus.
237
12/07/11 08:46
11
INFINITIU
-ar (parlar), -er (vncer)
-re (perdre) o -ir (oferir).
tu] parles, [nosaltres]
parlvem, [vosaltres] heu parlat
jo, tu,
ell...
parlat
-ada) i el gerundi (parlant), que tampoc no tenen persona, s una
de les anomenades formes no personals
tiu
el dinar, el sopar, el menjar, el saber.
totes les distintes formes de la seua

(
menjar ens referim no sols a
creta sin tamb a menjar, menjvem, has
haureu menjat, menjant, etc., s a dir, a totes
p. 236). Aix, quan

aquesta forma conmenjat, van menjar,
les formes que pren
-
sona, mode, etc.
238
12/07/11 08:46
INTERROGATIVES
I EXCLAMATIVES INDIRECTES
12
Sanomenen interrogatives i exclamatives indirectes aquelles oracions que no sn estrictament una pregunta o una exclamaci,
No sabia qu li agradaria ms =
= Qu li agradaria ms? No ho sabia
Comentava quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers =
= Quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers(!), comentava
interpretar com una reformulaci de les directes corresponents en
un component de loraci principal.
239
12/07/11 08:46
13
PARTICIPI
-at/-ada, -ut/-uda,
-it/-ida, si s regular (parlat/parlada, batut/batuda, dormit/dormida)
o en -s/-esa, -ert/-erta, -st/-sta i altres formes particulars, si s irregular (proms/promesa, obert/oberta, post/posta).
parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no admet persona gramatical (jo, tu, ell
parlar) i amb el
gerundi (parlant), sn formes no personals
parlat - xicot benparlat; batuda - terra batuda, etc.)
El participi susa per a formar els temps composts juntament amb el
haver (he parlat, havem batut, havia dormit, etc.
La casa va ser venuda a un preu molt baix).
pal, Feta
Dit aix, passar al punt princiVistes les
240
12/07/11 08:46
PREPOSICIONS TNIQUES
I PREPOSICIONS TONES
1
14
Sn preposicions tniques aquelles que tenen almenys una sllaba

tnica, s a dir, amb accent dintensitat ( p. 236), que ac marcontra, segons, sense, sobre, etc., a les quals
cal afegir totes les locucions preposicionals (s a dir, dos o ms
dacord amb, enfront de, a causa de,
posicions o locucions que tenen ms duna sllaba.
2
Sn preposicions tones aquelles que no tenen cap sllaba tnica,
a, amb, de, en, per, etc., i sn la
majoria de les que noms consten duna sllaba.
3
La distinci entre preposicions tniques i tones t conseqncies
importants en el comportament sintctic, s a dir, en la construcci
conjunci que:
En els relatius (
les preposicions tones poden anar seguides dels relatius qu o el qual (Els fets a qu / als quals et
refereixes sn preocupants), per amb les preposicions tniques
noms s possible el qual (Sn uns fets contra els quals podem
fer ben poc).
( p. 238) amb un
( p. 226), les preposicions en i amb
(Tardava molt en la neteja per Tardava molt a netejar).
que ( p. 37) Estic convenut

de la nostra victria per Estic convenut de que vencerem.
241
12/07/11 08:46
15
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
1
Sanomenen pronoms forts els que tenen almenys una sllaba
forta o tnica ( p. 221), s a dir, amb accent dintensitat, que ac
jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,
elles, mi. Sn, de fet, tots els pronoms personals que fan de subjecte, amb lafegit de mi.
2
Sanomenen pronoms febles els que sn tons ( p. 221), s a dir,

aquells que no tenen cap sllaba tnica i que, com a conseqncia,
ats en el pargraf anterior i mi em, me, m, m, et, te, t, t, el, lo, l,
l, la, els, les, ho, en, n, n, hi, li, es, se, s, s, ens, nos, ns, us, vos.
Compareu els pronoms forts i els febles en aquesta frase, en qu
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem

massa
Et, em o ens sn pronoms febles i en la frase no tenen accent
jo et = jot; que em = quem; ja ens = jans) i recoljot dic, quemsembla, jans).
3
El fet que els pronoms siguen forts o febles t conseqncies

Per exemple, amb el complement directe de persona ( p. 43), que,
en general,
a, s que en porta
Esperes el metge? Lesperes fa estona?
per
Mesperes a mi o a ell?
242
12/07/11 08:46
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
Una altra conseqncia sintctica s que en una frase noms poJa no el va saludar ms des daquella traci
A ell, ja no el va saludar ms des daquella traci
243
12/07/11 08:46
16
PRONOMS FEBLES:
FORMES VARIABLES PER POSICI
Els pronoms febles ( p. 242)
posici que ocupen. Aix, per exemple, el pren la forma lo o l o l,
Volia portar-lo al teatre
El volia portar al teatre
Lhavia portat al teatre
Portal al teatre
Volia telefonar-me
Em volia telefonar
Mhavia de telefonar
Telefonam!
en la forma plena acaben en -e: me, te, se, ne, a ms de el:
em, me, m, m
et, te, t, t
es, se, s, s
en, ne, n, n
el, lo, l, l
em parlava; parlar-me; mhavia parlat; parlam

et demana; anava demanant-te; tha demanat;
demanam
es va fer; estava fent-se; sha fet; faas la
vostra voluntat
en compra; comprem-ne; nhaur comprat;
compran
el porta; vol portar-lo; lhavia portat; portal
ens, els) o dos (la, vos
ens, nos, ns
els, los, ls
ens escolta, va escoltar-nos, escoltans

els recomana, vol recomanar-los, recomanals
la, l
us, vos
la va dur, va dur-la, lhauria duta

us presentem, presenteu-vos
hi, ho, les, li.
244
12/07/11 08:46
17
RELATIUS
1
Els pronoms relatius sn el qual (la qual, els quals, les quals), que,
qu, on, qui, quan i com. El qual, la qual, els quals, les quals exerceixen sempre com a relatius. La resta, a ms de relatius, poder
fer altres funcions.
Els paquets que mhas enviat no mhan arribat encara
Mhas enviat paquets. Els paquets no mhan arribat encara
Cada any tornem a aquell poblet. Ens conegurem en aquell poblet

= Cada any tornem a aquell poblet on / en qu ens conegurem
2
QUE
QUE
Un dels pronoms relatius amb ms rendiment s que. Per, a ms
que,
Diu que [= conjunci] els paquets que [= relatiu] li has enviat no li
han arribat
Podem distingir el relatiu de la conjunci perqu aquesta darrera
Diu que els paquets no li han arribat =

= Els paquets no li han arribat, diu
que
els pa-
quets
245
12/07/11 08:46
RELATIUS
Els paquets (tu li has enviat els paquets) no li han arribat =

= Els paquets que li has enviat no li han arribat
que relatiu pot ser
el qual, la qual, els quals, les quals:
Els paquets els quals li has enviat no li han arribat
3
QU
Darrere de preposici, el pronom relatiu pren la forma qu. s inel qual, la qual, etc.
Seguirem els procediments a qu fa referncia el reglament =
= Seguirem els procediments als quals fa referncia el reglament
Les raons en qu fonamenta la teoria no semblen gens slides =
= Les raons en les quals fonamenta la teoria no semblen gens slides
QUI
Qui
a
el qui, aquell qui, tot aquell que

Qui la fa, la paga
Qui vulga canviar la destinaci assignada ha de sollicitar-ho
per escrit
el qual, la qual, etc., b en

Newton, qui
diocre
Sha envoltat de collaboradors en qui delega moltes tasques
,
I QUAN
De manera semblant a que i qui, tamb on, com i quan poden actuar com a relatius o desplegar altres funcions. Com a relatius, poden
246
12/07/11 08:46
RELATIUS
fer referncia a un substantiu anterior indica lloc (on), manera

(com) i temps (quan) i en aquest cas admeten la substituci per en
qu o en el qual (en la qual, etc.).
Han escorcollat el mas on (= en qu / en el qual) trobaren els
cossos
La manera com (= en qu / en la qual) sexpressa s pomposa i
grandiloqent
Aquells minuts de lalba quan (en qu / en el quals) romp el dia
els veig com una nova creaci del mn
6
QUI,
Qui, on, com i quan
directes o indirectes (
I QUAN
interrogatius,
p. 239)
quina
persona, a/en quin lloc, de quina manera, (en) quin moment

Qui s la dona que has saludat?
Digues-me qui s la dona que has saludat
On, com i quan
No ha declarat res sobre on, com i quan prengu contacte amb
247
12/07/11 08:46
18
VERB EN FORMA PERSONAL
(jo, tu, ell,
tu) parles, (ell) ha parlat, (nosaltres) haurem parlat.
Les formes personals

que sn l
( p. 238) (parlar), el participi (
i el gerundi ( p. 237) (parlant), que no tenen
no personals,
(parlat)
( p. 236) de
248
12/07/11 08:46
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
RECULL
DEXPRESSIONS ERRNIES
DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
,
,
Fes-ho com tho demana, perqu al capdavall /
i debatut, s ell qui paga
,
/ comptat
Igual que
com tamb en la poesia
,
,
amb lobjecte de /
A la darreria de
del segle XIX
de
independitzen dEspanya
Anireu dominant-ho a mesura que ho practiqueu

A mesura que
Hem de presentar el projecte a mitjan maig
A mitjan
A mitjan temporada
,
He redactat quatre ratlles a tall de
a manera destora
,
De resultes de
A conseqncia de
,
Tot seguit
tot duna
253
12/07/11 08:44
( )
( ),
( )
Al capdavant dels opositors sha situat un antic home del rgim
al davant de
,
,
amb la condici que em deixeu triar el meu equip
Posat que
,
La proposta s arriscada i ara com ara
Ara per ara, anar resistint sense soroll s la millor opci
,
En cas de no
,
en cas que
,
,
,
Shan comptat
des de que
Des que
des que
,
acte. De tota manera / De totes maneres
assistir-hi
,
No li impos
contrari
,
Altrament / Daltra manera / En cas
,
,
Ats que
Som animals poc racionals, vist que la nostra part emocional quasi no
Com que lerror
254
12/07/11 08:44
,
lestancament en qu hem caigut
Davant
,
En comparaci de
Per comparaci a
si escau, de lacta de la sessi anterior
si s procedent, prendren mostres
,
amb vista a / per tal de modernitzar les
,
,
El ministre no ha comentat res quant a
Tocant a
despesa social
Per ra del seu estat de salut, li han susps lingrs a la pres

,
,
a
+
(la)
Com a pot
com a / en la condici de
s a dir, de delator
255
12/07/11 08:44
Loportunitat s massa
massa perqu
les coses
per a deixar-la passar
En comptes d
De primer antuvi
I, per descomptat / naturalment / no cal dir-ho
a
A lltim / Finalment / Per acabar
El document s prou
Ell ja es creu prou per a
per a
,
sempre que / a condici que lil deixem intacte
,
si s procedent / si escau admetre lescrit
Tal com
256
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
A
a (preposici)
localitzaci 33-34; amb noms propis
de lloc 33-34; + article determinat 33-
que 37-40; canvi en

-
de persona 44-45; encapala complehi

res a
dir
a arrel de 157
104-105
145
a causa de
a colp de 145
a condici que
a conseqncia de
a continuaci
a cop de 145
145
a dalt
a escala 146-147
145
a lalada de 146
a laltura de 146
a lesquerra (de) 62
a lhora 153-154
a lhora acordada 153-154
a lhora exacta 153
a ligual que
72
a la darreria de
a la dreta (de)
a la meua 71
a la millor
100
a la ratlla de
a la seua 71
a la teua 71
62
a lo grande (castell) 72
a lo loco (castell) 72
a lo mejor (castell) 72
a lo sumo (castell) 72
a manera de
a mesura que
a mida que
a mitjan
a mitjans de
a mode de
146-147
a partir de 174
a pesar de
a pesar que
a resultes de
a tall de
a tot estirar 72
62
111
(castell) 105
abstracci 67-68, 70
acci anterior 56
acci immediata 48, 107-109
acci intencionada 77-79
acci no intencionada 77-78
56
i de
cap a a cap
166; relaci amb els al-
lo
260
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
pronom ho
algo 36
algun -a
acostar-se 111
acte 34
acte seguit
79
cia amb
algun
de
alguien
algun -a -uns -unes
ahir
amb qualque i qualcun -a

recte com a cap o gens de
en
-
lo
pronom ho
cap
72
al
i condicionals 163
algun que altre 103
alguna cosa
algo
quelcom 36; t res
47-49
al contrari
al damunt (de) 62
al darrere (de) 62
alguno -na -nos -nas

alguns altres
alguns pocs 103
alhora 153-154
62
al llarg de 62
al mateix temps 153-154
69
(
/millor/que pugueu) 69
(
/millor/que pugueu) 69
al mig (de) 62
69
146
al punt de 146
al respecte (de) 151
62
algo
alguna cosa
per un poc 35;
res o gens
quelcom
-
comptes del lo
pronom ho
almenys
100
altrament
altre -a
amb article un -a
article un -a
altres i uns altres

daltres
261
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
uns altres 100-101

altre cop 100
altre pic 100
altre tant 100
amagar
que 37;
en 155-156; davant de
hi 61-63
113
77
173
amenaa 171
amunt
a dalt cap a dalt, ms
a dalt 104-105;
105;
o
; amb les preposicions cap
i
165-166
105
anar
anar a
107-111
anar a mal
anar malament
anar-hi (alguna cosa) 64
anar-sen 53
another
any
aproximadament
aqueix -a -os -es
aquell -a -s -es
aquest -a -s -es
el, la, els,
les
el canvi de com a en com 114; correlaci
amb
i
el canvi de cap a en cap i de
en
mateix
els dies de la setmana sense article
cap i de
en
cap a en
166; relaci amb
ara
ara com ara
ara per ara
arran de 157
arrel de (a) 157
(castell) 105
article determinat
+ preposicions a/en en localitzacions
33-34; amb noms propis de lloc 33dels pronoms el, la, els, les
en comptes del lo neutre 67-73; canvia
com a en com 114; condiciona el promateix
article indeterminat
altre -s
103; canvia com a en com 114
VEGEU lo
as
as (contracci a + el
ats que
autre
a
104-105;
105;
ia
; amb les preposicions cap i
165-166
el mateix
262
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
a +
(cap cosa a declarar
cap (preposici)
davant de amunt i
respecte a cap a 165-166; amb adver(adverbi)
cap a 104-105
cap amunt
104-105
cap cosa
cas
cas de
cas que
caure-hi 65
i sota 160-161
(la) 71
que
ja que
en i al
cada cual
cada u
cada un, cada una
cada uno (castell)
(a) arrel de
com
pues
degut a
doncs
cadascun -a
cercar
certs -es
ci
que
cal
caldre
clissar-hi 64
colp VEGEU a colp de
com
cap
pel pronom en
ningun
ningun -a
a
arran de
com
degut -uda a
a causa de
per
perqu
puix (que)
algun en inter
specte
cia amb com a 113-117; indica manera

com que
si condicional 171;
com a
i ningun
com
gens
com 115; contrast

com
-
263
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
lar a as
com
170
170
170
170
170
170
com que
VEGEU
cosa
cosa de
cosa que 70
D
comparaci
daltra manera
daltres
146
con (castell; itali) 156
duna altra manera

da (preposici; itali) 55
dalt
damunt
data
-
condici
de
conjuntament 156
considerar 64
consultes
consulteu
consultis
que 3741; canvi de preposicions davant

cap
cap problema o cap de problema
de
a
de
en 51de
hi
de
qu i del qual
contra
264
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
de fet 203
de lordre de 254
de la manera que 169
de la mateixa manera 207
de lo contrario (castell) 72
de nou 100
de resultes de 253
de seguida 107, 109
de tant en tant 206
de tota manera 254
de totes formes 254
de totes maneres 254
declarar 84
degut -uda 173
degut a 173
deixar molt a desitjar 202
deixar-hi la pell 65
del contrari 254
dem
s amb
165, 166, 167,
213; s amb mateix
180, 182
demanar 79, 201
a, aix,
all
lo que
com a
com
aquest, aqueix, aquell amb ac, aqu,
all/all 148; ah
cap
mateix
mateix/mateixa
lis
li els
deure
deure de 74
devers 254
166, 167;
209;
211, 212,
213;
216
dijoussos 211
dillunsos 211, 213
dimarsos 211, 213
dimatjos 211, 213
diners 138, 163, 232
dins 62, 63, 223, 224
dir 71, 77, 79, 139, 176, 186, 202, 255, 256
dir mal (dalg) 139
dir-hi la seua 65
dir-la grossa 71
disposar-se 107
divers -a -os es 217
donat que 254
doncs 72, 198, 199
du
dur
durant 183
E
eixir 53, 138
el
VEGEU
el
des
de + es) 159
des de 168, 254
des del punt de vista 146
des de que 254
des que 254
ho
l
el fet que 37, 38, 40
el qual VEGEU qual
el que
ell -a -s -es
li els
hi
li
265
12/07/11 11:12
NDEX ANALTIC
+ dells -es
indirecte (el, la, els, les; li, els) i combimateix (ell ma-
ella VEGEU ell -a -s -es

elles VEGEU ell -a -s -es
ells VEGEU ell -a -s -es
els (article) VEGEU article determinat
els (pronom) VEGEU el (pronom)
els el
els els
els en
els hi
els la
els les
els nhi 133
em
en
en (preposici)
(castell)
que 37-40; canvi en a

hi
en ordre a
en qualitat de
en quant a
en ra de
en tant que
en termes 146
100
encaminar-se 111
encara que
encertar-la 71
71
155-156;
en (pronom)
terminats 51; amb verbs de moviment
n
hi
en
en
175
en cap lloc 175
en cas de
en cas contrari
en cas que
en comparaci de
en compte de
en comptes de
en el moment de
en el seu cas
en general
146
en lentretant
en la qualitat de
en lloc (de)
del mateix
i els 130-134
174
a
li
enlloc
enmig (de)
ens
entorn de
es
es
li i els
s a dir
s dir
escadusser -a 103
266
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
esforar-se 79
espai 155, 234
esperar 201
estacions (de lany) 215
estar
amb mfasi dintensitat en latribut
54; s amb per + infinitiu 79; + atribut,
pronoms que el substitueixen 126127, 225; no duu compl. directe 227;
no duu compl. predicatiu 230
estar a punt de
estar per
estudiar 79
et 52, 242, 244
etapa vital 34
exactament 112
exclamaci 68, 104, 106, 140, 141, 239
exclamatiu (adjectiu, pronom) 54, 140,
141, 190, 192, 239
exclamativa (frase, oraci) 140-141, 190,
192, 239
existir 63
exposar 79
F
faltar 79
favor VEGEU a favor de 84, 85
fer
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 39; fer-se esdevenir 64; fer-hi 65; fer-la grossa 77;
+ per +
qu hi farem 111; +
malament 138; en expressions com molt
a fer 202; exemple de verb que exigeix
compl. directe 227
fer-hi 65
fer-la grossa 71
fer-se 64
festes 215
festivitats 215
fet 152 (VEGEU TAMB fet que)
fet histric 34
fet que
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 37-38, 40; soluci a lo neutre 67, 70
64
256
165-168, 211, 213
165-168
122, 167-168
165, 166
fora VEGEU a fora de
forma personal del verb 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
front a 255
futur 107-109, 212
futur (temps verbal) 81, 107, 109, 195,
201, 248
G
ganes 163
generalitzaci 67-68, 70, 72-73
gens
= un poc en frases interrogatives i
compl. directes indeterminats substitubles per en 51; amb substantius no
comptables 93, 118-119, 162-164, 232233; s respecte a res 118-119; exemple
dadverbi de quantitat 224; VEGEU TAMB
gens ni mica, gens ni miqueta
gens ni mica 72
gens ni miqueta 72
gerundi 47, 56-57, 237, 238, 240, 248
gerundi de posterioritat 56-57
gota (ni gota) 118
grossa (la) 71
guipar-hi 64
H
haguera 123
hagus 121-123
267
12/07/11 11:09
NDEX ANALTIC
hauria
hi
hi ha que
igual
igual que
immediatesa
107-110
en
per
(ser) 74-76
hi
per
intentar
hi
y) i itali (
respecte
hi ha que
ho (pronom)
li
al
al/en/
-
J
ja dentrada
65
65
de el per ho
li i els
amb en i el/la/els/les
hora
I
i
i tot 167
ja que
jo
jugar-shi 65
L
l (pronom) VEGEU el (pronom)
l (article) VEGEU article determinat
l (pronom) VEGEU el (pronom)
lhi
lun a laltre 44
lun i laltre 103
la (article) VEGEU article determinat
268
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
la (pronom) VEGEU el (pronom)

le (pronom; castell) 137
les (article) VEGEU article determinat
les (pronom; castell) 137
li
se
combinaci amb el, la, els, les, ho, en
hi
els 135;
incorrectament repetit 135
li ho
li la
li les
lil
lils 130-133
lin
like
lis 137
malament
malgrado (che
malgrat
malgrat que
malgr (que)
mancar
manera 150
massa (adverbi)
mateix -a -os -es

mateixa (la) 71
-ment
mentre
mentre que
mentrestant
menys
lo
lo
lo (pronom) VEGEU el (pronom)
ms
locomoci (mitj de) 156
ms amunt 104-105
los (pronom) VEGEU el (pronom)

(pronom) VEGEU els (pronom)
M
mal
mal
ms prompte
ms que
ms tost
mica (una
migdia
migjorn
millor
millor (a la
minso -a 103
269
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
mitj de locomoci 156

mitj de transport 156
mitjan (a) 253
mitjans de (a) 253
molt 50, 51, 202, 223, 224
motiu 192, 193
N
n (pronom) VEGEU en (pronom)
n (article personal) 159
n (pronom) VEGEU en (pronom)
na (article personal) 158, 159
Nadal 214
nadie (castell)
naturalment 256
ne (pronom; itali) 52, 54, 55
necessari (ser) 74-76
necessitar 77, 79
ni gota 118
ni que 122-123
ning
introdut per a en compl. directe de
persona 62; diferncia amb ningun -a i
cap 91-92; s respecte a cap i ningun
en expressions com ning/ningun/cap
de vosaltres / dels presents / del pblic,
etc. 94-97
ningun -a
diferncia amb ning 91-92; equivalncia i diferncia ds respecte a cap 93,
164; equivalncia amb algun en interrogatives i condicionals 163-164; s
respecte a ning i cap en expressions
com ning/ningun/cap de vosaltres /
dels presents / del pblic, etc. 94-97
ninguno -na (castell) 92, 96
no altre -a... (que) 98, 98
no cal dir-ho 256
no cal dir que 256
no comptable (substantiu) 36, 93, 162,
163, 232
no shi val 65
nom propi 33, 34, 45, 158-159, 179
nom propi de lloc 33-34, 158-159

nombre (un cert nombre de) 217
nomenar 64
noms que 121
nosaltres 44, 94-95, 179, 221, 228, 229,
238, 242, 248
novament 100
numeral 51
O
objecci 199
obligaci 74-76
oda 61, 63
ordre (f.) 188-189
otro -tra (castell) 98
P
palpar-hi 64
parixer 54, 127, 225, 227, 230, 231
parlar mal (dalg) 139
part (la) 67, 70
participi
+ per a
deu haver + participi 83; s amb daltres
de 102; precedit per ben 112; s amb
com a 115-116; com a atribut 126; precedit per mal 138; correcte, degut 173;
forma no personal del verb 237, 238,
240, 248
partint de 174
Pasqua 215
passar-la b/malament/magra 71
passar-sen 53
passat (dilluns, dimarts, ... passat) 166,
167, 211, 212, 213, 214
pel (contracci de per + el) 158
pel cap alt 72
pel cap baix 72
pel que es veu 72
pel que fa a 72, 151, 152, 255
pel que fa al cas 151-152
270
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
pel que sembla 72

pensa mal i no errars 139
pensar (en) 61, 62, 66
pensar
per
expressa causa 86, 173, 192; per = a
travs de substituble per hi 61, 62; +
grans festivitats, mesos, estacions 215;
incorrecte + parts del dia 216
per +
per a +
per a que 190-191
per a qu 190-191
per acabar 77, 79, 256
per comenar 77, 79, 176
per comparaci a 255
per comptes de 256
per de prompte 256
per descomptat 256
per la qual cosa 57
per ms que 122
per molt que 121, 122
per qu
= pel qual, per la qual 86; 193 = per
quin motiu 192
per ra de 255
per suposat 256
per tal com 86, 192, 193
per tal de 255
per tant 57, 72, 199, 206
per ltim 256
per ventura 194
percepci 61, 63, 66
permanncia destat 64, 230
perqu
190-191; = ja que, per tal
com 86, 190; 192-193
perqu (substantiu) 193
peut-tre (francs) 197
pitjor 68
pleonasme 135, 177
pluralia tantum 101-102
poblaci 33-34, 158-159, 209
poc (un) 35, 36, 51, 118-119, 233
poc -a 50, 51, 103, 202
por lo dems (castell) 72

por lo general (castell) 72
por lo menos (castell) 72
por lo tanto (castell) 72
por lo visto (castell) 72
portar 79
portar-se 138
posar mal (entre alg) 139
posar-shi (al telfon, etc.) 65
posat que 171, 172, 254
possiblement 83, 194, 195, 196, 197
posterioritat 48-49, 56-57
pot ser que 195-197
potser 72, 194, 195-197
precs 74-76
precs (ser) 74-76
precisament 112, 177, 180, 182
predicatiu (complement)
substitut per hi 61, 64, 231; qu s i
pregar 201
prendre mal 139
preposici 241
VEGEU TAMB a, amb, cap, cap a, contra,
sota, etc.
preposici tona 84, 222, 241
preposici tnica 241
present (temps verbal) 81, 107-109, 206, 248
presentar-se 64
pretrit perfet (simple o perifrstic) 82-83, 236
probabilitat 75, 81-83, 194
probablement 82-83, 194
pronom adverbial VEGEU en (pronom) i hi
(pronom)
pronom demostratiu neutre 70, 125, 224-225
pronom feble 51, 130, 135, 136, 221-222,
242-244
pronom fort 44, 221-222, 242-243
pronom interrogatiu 45, 140, 190, 247
pronom personal 44, 45, 50, 52-53, 95-97,
179-180, 181, 235
pronom relatiu 45, 84-85, 192-193, 241,
245-247
prop de 254
271
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
proper 100, 214

propi prpia 179-181
proposar 77, 79
proppassat 214
propvinent 211, 214
prou 72, 202, 223, 224, 256
prou... com per a / perqu 256
prou... per a / perqu 256
prxim -a 214
proximitat 109, 148-149, 234-235
publicaci 34
pues 198-199
puix 198-199
puix que 198
pujar 53, 79
Q
qual (el qual, la qual, els quals, les quals)
segons + el/la qual, alternativa a
maci/teoria que...39; admet preposici a
en compl. directe de persona 45; alternativa al gerundi de posterioritat 56-57;
la qual cosa, alternativa a lincorrecte el
que 70; s desprs de preposici 8486; s obligatori desprs de preposici
forta o composta 84-86, 241; seguint
mots com motiu o causa, pel qual = per
qu 86, 192-193; visi general del relatiu 245-247
qual cosa (la) 56-57, 70
quan
equivalncia amb en i al
48;
165, 166, 167; mal usat en
lloc de com ms... ms... 170; diferncia amb quant 200; quan com a relatiu
(temps) en qu 247; locuci sempre i
quan, incorrecta 256
quan ms/menys..., ms/menys 170
quant 67, 170, 200
quant -a -s -es 50, 51
quant a 72, 147, 151, 152, 255
quant a aix 151
quant ms/menys..., ms/menys 170
quants -es (uns/unes) 51, 217

que (conjunci)
caiguda de preposici davant que 3741, 241; diferncia malgrat-malgrat
que 178; puix-puix que 198; amb verbs
de petici i expectativa 201; incorrecta
en expressions com res que dir 202;
diferncia amb que relatiu 245-246
que (exclamatiu) 54, 68, 140-141
que (relatiu) 45, 245-246
qu (interrogatiu) 140, 239
qu (relatiu) 84-85, 192-193, 241, 245-247
que ve (dia de la setmana + que ve) 166167, 212-214
quedar 64, 230-231
quelcom 36, 114
qui (interrogatiu) 44, 45, 77, 247
qui (relatiu) 45, 246-247
qui sap (si) 195
quin -a -s -es (exclamatiu) 140-141
quin -a -s -es (interrogatiu) 45, 140-141,
190, 192, 239
R
ra 192-193, 255
reciprocitat 44-45
referent a 151
referir-se 61
relatiu 45, 84-86, 192-193, 241, 245-247

repetici del destinatari 177
repetici sobrera de pronom 135
res
= alguna cosa en interrogatives i condicionals 35-36, 164; en expressions com
res a dir 202
res ms que 204
respecte a 85-86, 146, 151-152
respecte de 151-152
restar 64, 230
romandre 64, 230
272
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
S
s (article) 159
sho 128-129
sa (article) 159
79
se la 128-129
se les 128-129
sel 128-129
sels 128-129
sen 128-129
segons 39, 174, 241
seguidament 253
seguint 174
segurament 82-83, 194
semblar 54, 124, 125-127, 225, 227, 230-231
sempre 165-166
sempre (la de sempre) 71
sempre i quan 256
sempre que 254, 256
sentir-hi 61, 63-64
ser 70, 74-76, 77, 79, 124, 126-127, 194,
195-197, 225, 227, 230-231
servir 77, 79
ses (article) 159
seu (seua/seva, seus, seues/seves) 71,
179, 181
si (conjunci condicional) 121, 171, 172, 203
si (exclamatiu) 54
si (pronom) 44
si s procedent 255, 256
si escau 255, 256
si fa no fa 254
si ms no 72
si no 72, 203
si procedeix (si escau) 256
simultanetat 49, 56, 109. 183
sin 203-204
sobre (preposici) 85, 151-152, 241
sobre la base de 174
sollicitar 201
sortir 53, 138
sortir-sen 53
sota (preposici) 160-161
subjuntiu 75, 83, 123, 171, 190, 194, 195,
201, 203
substantiu abstracte 67, 71
substantiu comptable 93, 162-163, 232-233
substantiu no comptable 36, 93, 162-163,
232-233
suggerir 201
T
thi poses com thi poses 65
tacte 61, 63
tal com 14, 86, 192, 193, 256
tal i com 256
tal vegada 194
tal volta 194, 207, 253
tamb 207
tan 67, 69, 205, 206, 207
tan ... com (+ pugueu / siga possible, etc.)
69, 206
tanmateix 207, 224
tant 100, 103, 199, 205, 206, 255
tant ... com 206
tant de bo! 206
tant em fa 206
tant s 206
tant lun com laltre 103
tant se men dna 206
tant se val 206
tarda 216
temps 153, 154
tenir 201, 202
tenir que 74
tocant a 151, 255
tocar-hi 63, 64
topnim 159
tornar 53
tornar-se 53, 64, 230, 231
tornem-hi! 65
tot (pronom) 125-126
tot al ms 72
tot duna 253
tot i
tot i que 178
tot lo... que 67, 68
273
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
tot seguit 107, 109, 253

tothom 45
tots (pronom) 45
transport (mitj de) 156
treballar 79
trobar 64
tu 44, 179, 221, 237, 238, 240, 242, 248
U
un -a 34, 100
un -a altre -a 98, 99, 100, 102, 103
un -e autre (francs) 99, 103, 202
un altre tant 100
un altro / unaltra (itali) 99, 103
un dia o altre 100
un o altre 98, 100
un o un altre 103
un poc 35, 36, 51, 119
una cosa o altra 100
una mica 35, 51
una vegada que 48, 49
uns -es 254
uns pocs 51, 103
veure 36, 43, 64, 66, 111, 202

veure mal (en alg) 139
veure-hi 61, 63, 64, 66
vi (itali) 66
vinent 100, 211, 212, 213, 214
virtut 85, 86
vist que 47, 169, 198, 254
vista 61, 63, 66, 146, 147, 255
vora 254
vs 44
vosaltres 44, 94, 95, 179, 228, 229, 242
vost -s 44
V
vari vria varis vries 217
variable (adjectiu) 217
variat -ada 217
vegem 111
vegeu 189
vegis 189
vejas 189
venir 53, 79
verb de llengua 79
verb de moviment 111
verb de percepci 61, 63-64
verb en forma personal 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
verb quasicopulatiu 231
vesprada 109, 216
vespre 216
274
12/07/11 09:00
12/07/11 09:00
Gramatica zero portada.indd 1

Gramàtica Catalana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gramàtica Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

12/07/11 13:21

Direcci del projecte Gramtica zero: Francesc Esteve

2011 - Servei de Poltica Lingstica - Universitat de Valncia

Qu s la Gramtica zero i qu aporta de nou

Bloc 2: Errades tpiques de castellanoparlants

Bloc 4: Termes gramaticals

Recull dexpressions errnies de substituci automtica

Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci

es comprova des del mateix ndex inicial, on no trobarem denominacions

Francesc Esteve i Gmez

QU S LA GRAMTICA ZERO I QU APORTA DE NOU?

quines les solucions.

Mnima terminologia gramatical

Mentre que la terminologia gramatical es redueix a la mnima expressi,

La informaci es dna en petites dosis i de manera preferentment binria, amb

guiatge es fa per un procediment ms simple: les substitucions. Aix, hom

a) Quadre sinptic inicial

gramaticals que presentem. En sn exemples la caiguda de preposicions

car quan saparten de la normativa o de ls considerat formal o estndard.

generalment acceptats. En cas de manca dunanimitat sobre algun dels

parents ni garanteixen una comprensi immediata a lusuari mitj (p. ex.

volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que

2. Per a lusuari estudis, que vol

Per a ms informaci, vegeu els pargrafs segents.

La Gramtica zero la conformen diversos blocs. El primer recull les faltes de

faltes ms recurrents i de ms entitat.

Visc a Alacant o en Alacant?; Visc a un carrer cntric o en

Informem de que hi ha risc de nevades o Informem que hi ha risc

Ha tardat molt en respondre o a respondre? Foren els primers a

Hem convocat els membres de la comissi o als membres de la

En descendir de famlia rica, podia permetre-sho o Al descendir

Havia publicat cinc llibres i tenia dos ms en premsa o i en tenia

Contragu molts deutes, morint en la misria o i mor en la misria?

Hi ha molts indicis a favor de la teoria o Hi han molts indicis?;

Sempre he volgut anar a Praga, per no he estat mai o per no hi

Tinc que aprimar-me o He daprimar-me?; No s precs que ens

Venim per saludar-vos o per a saludar-vos?; Treballem per fer

Estar malalt, perqu t la pell groguenca o Deu estar malalt,

s preocupant la situaci en la qu es trobem o s preocupant

BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS

Si voleu un vestit barat, en la secci doportunitats nhe vist

Aquest no magrada; me nemportar altre o un altre? s possible

Lascensor va cap a dalt o cap a baix? o va cap amunt o cap

Anem a comentar les diapositives o Ara comentarem les

Ha pronunciat un discurs ben argumentat o b argumentat?

Volem situar-nos com a centre de referncia en innovaci o com

No tens res de pacincia o No tens gens de pacincia?; Les

Si hagus pres aquell cam, no shagus perdut o no shauria

Si s educat, no el sembla gens o no ho sembla gens?; The

El videojoc que tha deixat, se lhauries de tornar ja o li lhauries

A aquelles adolescents, els vaig oferir consell i ajuda o les vaig

Ho ha explicat mal o Ho ha explicat malament?; Est mal

No s quina documentaci demanen o qu documentaci demanen?

Ho ha aprs a base de repetir-ho o a fora de repetir-ho? Un plat

Ha tingut un gran impacte a nivell internacional o a escala

Ac, a Xtiva, fa una calda insuportable o Aqu, a Xtiva...; Ac dalt, a la

Ho ha exposat breu i concisament? O breument i concisa? O breument

No dir res al respecte o respecte a aix o respecte daix o No

A lhora de practicar-ho s quan es veu la diferncia o Alhora de

Collabora amb lempresa en un projecte innovador o Collabora en

Arrel de la dimissi en bloc, calia trobar un nou equip o Arran de la

Vivien a la Pobla, per shan traslladat al Puig o Vivien a La Pobla, per

Vam trobar uns cucs baix de la pedra o davall la pedra o sota

Al barri no tenim cap de fruiteria o cap fruiteria?; No mostrava