El rgim verbal en els

vocabularis de llenguatge
jurdic: una proposta
Xavier Rull
Universitat Rovira i Virgilia
xavier.rull@urv.cat
A Joan Sol i Cortassa, in memoriam

Doctor en Filologia Catalana

i professor de la Universitat
Rovira i Virgili. Ha treballat en lexicologia, lexicografia i terminologia.
s autor dels llibres La formaci de
mots. Qestions de normativa (2004)
i Els estrangerismes del catal. Com
sn i per qu en tenim. Una aproximaci social i lingstica (2008), i dels
diccionaris Lxic bsic denologia
i viticultura (1997) i el Diccionari
del vi (1999).

Resum

Aquest article analitza el problema de la informaci del rgim

verbal en vocabularis especialitzats, en concret se centra en el
vocabulari jurdic, i mira doferir una soluci aplicada que va
ms enll de letiquetatge gramatical usual avui dia.
Paraules clau: verb; rgim verbal; lexicografia;
terminografia; llenguatge jurdic
Abstract

Verbal complements in legal dictionaries:

a proposal

This paper analyzes the problem of the information about syntactic government in verbs in specialized dictionaries (focusing
on legal language) and aims to offer an applied solution that
goes beyond the grammar labeling in force.
Keywords: verb; syntactic government in verbs;
lexicography; terminography; legal language

Terminlia 2 (2010): 23-31 DOI: 10.2436/20.2503.01.15

ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrnica)
http://terminalia.iec.cat
Articles

23

Terminlianm.2

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

1 Representaci del rgim verbal en la tradici

lexicogrfica catalana

Tradicionalment, la lexicografia catalana noms ha distingit entre verbs transitius (tr) i intransitius (intr), i puntualment ha consignat alguna altra categoria (copulatiu (cop), absolut (abs) i auxiliar (aux) en el GDLC, per
exemple). Se sol emprar tamb letiqueta pronominal
(pron), que engloba casustiques diverses (usos reflexius
i recprocs de verbs transitius, pronoms inherents, etc.).
Addicionalment, hi ha altres recursos per a indicar el
rgim verbal, com subentrades, exemples o comentaris
afegits; per sn secundaris o ds irregular (mirar per
procurar b a apareix com a subentrada en el DCVB,
accepci I.7; en canvi, mirar de procurar o comptar amb
tenir a disposici no tenen subentrades especfiques
ni en el GDLC ni en el DIEC2), de manera que no es
poden considerar elements centrals de la representaci del
rgim verbal (per a una aproximaci al tractament del rgim
verbal en la lexicografia general catalana, vegeu Ginebra
(2003) i Montserrat i Ginebra (2000).
Com ha comentat Sol (1982; 1992), letiquetatge tr/intr
en els diccionaris s insuficient. Aquest s un dels elements que expliquen laparici del DUVC, que explicita
els complements verbals. Amb tot, cal dir que des del
final del segle xx hi ha hagut una lleu evoluci. Aix, el
DIEC2 classifica els verbs pronominals tamb com a
tr o intr; o letiqueta aux hi apareix millorada respecte
de ledici precedent. De manera semblant, el GD62
empra letiqueta rg (rgim) per al complement preposicional obligatori; o especifica la tipologia dels verbs
pronominals, distingint els usos reflexius i recprocs
mitjanant les etiquetes ref i rec, desmarcant-los dels
inherents (el DCVB utilitza tamb les etiquetes refl i
recpr, per amb un s diferent; vegeu Ginebra (2003,
p. 438-439)). Altres reculls van ms enll. El DLPAM
indica, desprs de lentrada dun verb, la preposici
del complement regit. Daquesta manera, complnyerse duu letiqueta pron seguit de [de] (lexemple s Yo sn
aquell de quis deu hom complnyer). Malgrat tot, en la
lexicografia catalana aquesta darrera innovaci s, de
moment, marginal.
La distinci entre tr i intr (i pron) de la lexicografia
general sha traslladat als vocabularis tcnics. Per si
aquest etiquetatge sha demostrat poc eficient en la
lexicografia general, s raonable pensar que tamb
ho s en la terminografia. En efecte, quan un vocabulari especialitzat indica que un verb s intr, a priori no
se sap si es tracta dun verb absolut (com rondinar) o
dun verb amb complement preposicional i, en aquest
cas, quina preposici hi va (vegeu resistir: els diccionaris duen exemples amb a, per pot anar acompanyat de
contra?). Aix en el millor dels casos: el ms probable s
que bastants usuaris no spiguen qu significa transitiu
i intransitiu, per ms que rebessin aquesta informaci
durant els estudis. Afegim-hi, encara, que en els diccionaris generals hi ha la possibilitat de suplir aquesta mancana posant exemples que illustrin sobre ls
Terminlia nm.2

24

sintctic dels verbs; per en els vocabularis terminolgics no se sol posar-hi exemples ds i, per tant, el
desemparament s ms gran.
2 Objecte del treball

Tenim, doncs, que en catal es produeix una quantitat

ingent de vocabularis terminolgics, en qu letiquetatge del rgim verbal s com el de la lexicografia general, que sha demostrat insuficient i que, a ms, potser
no s reconegut adequadament pels usuaris. Podem
plantejar-nos, doncs, dintroduir-hi alguna innovaci.
Aquest s lobjecte daquest treball.
(Hem obviat un detall previ: si cal que un vocabulari terminolgic doni informaci gramatical sobre la
tipologia dels verbs. Sembla lgic que sindiqui si un
terme s nom mascul, nom femen, verb o adjectiu;
per no s tan clar que calgui indicar si un verb s transitiu o intransitiu. No entrem a valorar aquesta qesti
i quedem-nos amb la idea que, si es vol donar informaci sintctica dels verbs, letiquetatge de la lexicografia
general s insuficient i shan de buscar altres vies.)
Per a fer lexposici ens centrem en el llenguatge
jurdic. La seva naturalesa s til per a assajar una nova
proposta, tot i que, lgicament, el que proposem pot
ser aplicat a qualsevol tecnolecte.
Adoptem un enfocament prctic i defugim la visi
terica. Hi ha fora treballs fets des de la metalexicografia que shan ocupat daquest problema, per aqu
no farem un reps daquestes aportacions, perqu larticle vol ser una primera proposta per a avanar en la
resoluci dun problema dels vocabularis terminolgics.
Cal dir, finalment, que noms tractem el rgim verbal, amb una petita aproximaci als verbs que tenen
un determinat rgim verbal i alhora ocorren en alguna construcci fixada. Per aix deixem de banda altres
aspectes com la distribuci semntica entre quasisinnims, com la que hi ha entre acarar, confrontar, autenticar i compulsar (acarar i confrontar fan referncia al fet de
comparar els documents, mentre que autenticar i compulsar designen lacci administrativa de certificar que
original i cpia sn idntics; vegeu-ne ms informaci
a Freixa i Lorente (2006)) o comissar/decomissar i confiscar
(el segon se sol reservar quan els bns passen al fisc
per no haver pagat impostos o per no haver indemnitzat alg, mentre que el primer saplica a bns objecte
dactivitats illcites).
3 Casustica

Una selecci de verbs del llenguatge jurdic mostren

la complexitat de la configuraci sintctica en aquest
tecnolecte (deixem de banda que aquests verbs tamb
susin en altres mbits o en el llenguatge general, sigui
amb el mateix rgim, sigui amb un altre rgim):
Articles

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

a) El verb recaure. En espanyol, recaer usat absolutament significa una sentncia, ser emesa (Cuando la sentencia recaiga decidiremos si presentamos recurso; En el litigio
recaer una sentencia absolutoria; Las medidas provisionales
vigen hasta que recae la sentencia definitiva). Amb un complement introdut per en, sobre o contra, significa una
sentncia, tenir efecte sobre (Esta sentencia obliga a todas
las partes y no solo a aquellos en los que recae; La parte contra
la que recae la sentencia presentar alegaciones; El hecho sobre
el que recae la sentencia se produjo el ao pasado; El expediente sobre el que recae la sentencia trata de una demanda de
amparo). El DRAE no recull aquests sentits; en canvi,
el DIEC2 s que el reconeix per a recaure, per no pas
amb una entrada especfica, sin amb un exemple (En
aquest litigi recaur una sentncia absolutria) afegit a laccepci 2.2 (Una acci, afectar directament alg o alguna cosa) i sense dades quant al rgim.
b) Els verbs entendre i conixer. Signifiquen un jutge
o un tribunal, (haver d)intervenir en una causa. En
els diccionaris generals hi ha divergncia a lhora de
tractar-los. El GDLC (accepci 1.3) i el GD62 (accepci II.1) reconeixen aquest s dentendre (el GDLC ho
defineix aix: Intervenir, un jutge o una autoritat, en
un assumpte de la seva competncia; la definici del
GD62 s prcticament idntica). Ambds diccionaris
el consignen com a intransitiu (el GD62 indica que s
verb de rgim), si b no especifiquen quina preposici
hi va. Per contra, el DIEC2 no reconeix aquest s dentendre. Pel que fa a conixer, el GDLC i el DIEC2 el recullen, mentre que el GD62, no. El DIEC2 (accepci 3) en
consigna dos usos. El primer s intransitiu, i hi posa
la subentrada conixer dun afer, definida com En dret,
haver-lo de jutjar. El segon s transitiu, i duu aquesta
definici: Examinar (una causa) per tal de jutjar-la. De
la seva banda, el GDLC (accepci 18) reporta la mateixa definici i indica que s intransitiu (amb lexemple
Els tribunals militars no tenen competncia per a conixer de
les causes civils). Cal dir, a ms, que en textos diversos
ambds verbs ocorren amb en (Un jutge que coneix en
afers civils; Entendre en una causa). Finalment, el DCVB
indica que conixer tant pot ser transitiu com intransitiu i usa com a descriptor a la definici entendre regint
de (Entendre dun plet o assumpte, examinar-lo per
tal de jutjar-lo i resoldrel en justcia; accepci 3). La
preposici en potser susa per influncia de lespanyol.
El DRAE reconeix aquest s a entender (Dicho de una
autoridad: Tener facultad o jurisdiccin para conocer
de materia determinada; posa lexemple El juez federal entiende en esa causa; accepci 10). Tamb reconeix
aquest s en conocer Entender en un asunto con facultad legtima para ello, amb lexemple El juez conoce del
pleito; accepci 9; s un cas de circularitat).
c) El verb cessar. Segons el DIEC i el GDLC, s intransitiu amb el significat de deixar un crrec (el GD62,
per, obre la porta a ls transitiu). Segons el DRAE,
lequivalent cesar tamb s intransitiu. Per tant, cal
usar-lo absolutament o acompanyat de complements
introduts per en, de o com a seguit del crrec (el DIEC2
Articles

noms preveu en, per el GDLC i el DUVC preveuen tots

tres rgims: Cess en la gerncia, Cess de gerent, Cess com
a gerent). Per tant, per al sentit causatiu de fer plegar
cal dir destituir, rellevar, remoure o fer cessar (La presidenta
va fer cessar el gerent; en espanyol tamb hi ha lexpressi dar el cese a).
d) Els verbs ratificar i retractar. El primer t dos usos.
Quan significa el poble mitjanant referndum, un
rgan legislatiu o executiu, un organisme superior duna entitat, etc., donar validesa a un tractat, un
acord, etc., prviament acordat per un rgan gestor,
una comissi, etc. s transitiu (Ratificar un acord; El parlament ha ratificat ladhesi del pas a la uni mercantil; La
ciutadania ha ratificat la Constituci mitjanant referndum).
I quan significa indicar que, el que havia dit o fet anteriorment un mateix sobre una qesti, continua sent
vlid pot ser transitiu, per tamb se sol usar pronominalment i amb un complement introdut per en (El
testimoni va ratificar el que havia dit; Lacusada es ratifica en
la seva innocncia; Ens ratifiquem en la nostra posici). De la
seva banda, retractar significa en un procs judicial, una
controvrsia, una negociaci comercial, etc., retirar o
deixar de mantenir formalment all que un mateix ha
dit, escrit o proposat o all a qu sha comproms i pot
usar-se transitivament o tamb pronominalment i amb
un complement introdut per de, el qual, per, s optatiu (Lacusat va retractar el seu testimoni o va retractar-se del
seu testimoni; Ja em vaig retractar del que vaig dir; Si us retracteu perdeu la possibilitat de reclamar).
e) El verb recrrer. Quan significa interposar recurs
contra una sentncia, una decisi judicial o administrativa, etc., normativament s intransitiu, amb possibilitat dusar-se absolutament. El DIEC2 i el GDLC
aix ho indiquen (els exemples del DIEC2 sn: Recrrer
contra una sentncia; Sempre hi ha la possibilitat de recrrer).
La preposici contra t sentit perqu tradicionalment
es deia recrrer a alg quan hom acudia als tribunals de
manera genrica (vegeu el DCVB (accepci 4) i el GDLC
(accepcions 1.3 i 1.4: lexemple daquesta darrera permet entreveure ambds sentits: Lentitat ha recorregut al
tribunal suprem contra aquesta sentncia); el DUVC tamb
consigna dues accepcions, per el DIEC2 ajunta tots
dos sentits en laccepci 1.3). Tanmateix, en espanyol
s transitiu (El abogado recurri la sentencia) i aquest s s
reconegut pel DRAE (accepci 4). En catal sha ests
ls transitiu (Ladvocat va recrrer la sentncia); aix figura
en el GD62 i aix susa als noticiaris de TV3. Si recrrer
t entrada en un recull, encara que shi posi letiqueta
intr els usuaris poden continuar interpretant que ls
transitiu s possible.
f) En espanyol, recurrir, impugnar i acudir poden anar
amb la preposici en indicant el tipus de recurs o la
via per la qual hom presenta recurs (Recurrir o acudir en
queja; Legitimidad para recurrir o impugnar en casacin; Se
puede recurrir en alzada ante el Ministerio; Pretende recurrir
en amparo ante el Tribunal Constitucional; Puede recurrir o
impugnar en amparo este artculo; Se puede recurrir o impugnar en va contenciosa administrativa). En catal aquest

25

Terminlianm.2

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

fenomen tamb es dna: el veiem a recrrer i tamb a

impugnar (La part contrria impugnar en forma el recurs de
suplicaci presentat per laltra part; El peticionari va impugnar
en temps i forma la denegaci del Com a la seva sollicitud),
a conixer quan sindica en quin mbit o estadi actua un
jutge perqu hi t competncia (Conixer en grau dapel
laci) i a dictar o pronunciar un jutge, un tribunal, etc.,
emetre una sentncia, una resoluci judicial, etc. quan
sindica quin tipus de recurs sha tractat (dictar en apel
laci emetre una resoluci que resol un recurs dapel
laci).
g) El verb desistir. En el llenguatge general susa absolutament (No ens feien cas, i finalment vam desistir), amb
de (Va desistir danar-hi; el DIECtamb posa lexemple
Desistir dun crrec), amb en (Va desistir en lintent daconseguir una beca; s un s reconegut pel DUVC, cap altre
diccionari general no el consigna) i amb a (el DSFF,
en lentrada desistir, defineix desistir que alg faci alguna
cosa o desistir a fer alguna cosa com deixar alg o alguna
cosa per intil). En lmbit jurdic significa retirar
una actuaci promoguda per un mateix o renunciarhi. No s clar quin rgim shi aplica. Existeix lexpressi fixada desistir a la demanda, per tamb es pot
dir amb de, rgim que es conserva amb el substantiu
dacci (El titular del contracte pot exercir el dret de desistiment del contracte en el termini de 14 dies). Cal dir que ls
amb a i de tamb es troba en espanyol (Hemos desistido
a o de ir a un hotel; Desistieron a o de participar en aquel acto)
i tamb susa pronominalment (Se desistieron a o de la
peticin de reembolso).
h) El verb enervar. Significa deixar sense efecte (un
document judicial, una sanci o un procs sancionador, una situaci prevista o tractada en un procs
judicial, etc.). Aquest sentit no s recollit pels diccionaris generals, per s pel TERMCAT. s transitiu i el complement directe pot ser el document o
procediment (Enervar el procediment sancionador; Enervar laplicaci duna garantia; Larrendatari no gaudeix del
dret denervar lacci exercida; Una autoinculpaci enerva la
presumpci dinnocncia; Presenteu la resoluci que declara
enervada lacci de desnonament). Tanmateix, sovint es
diu enervar els efectes de seguit del tipus de document o
situaci (Enervar els efectes duna renncia, duna interlocutria, duna resoluci; Per tal denervar els efectes de lavs
de denncia pagui limport del deute; Recurs de reposici per
a enervar els efectes dun decret; Un recurs pot enervar els efectes duna sentncia); i hi pot haver un adjectiu desprs
defectes (Enervar els efectes probatoris dun fet; El retard en
el pagament per ingrs hospitalari no enerva els efectes legals
del deute).
i) El verb imputar. El seu sentit s un jutge o un fiscal,
considerar que (alg) s culpable o responsable (dun
delicte, duna falta, etc.) i engegar el procs judicial
pertinent. T dues configuracions sintctiques. En la
primera, recollida pel DUVC, el complement directe
s el delicte o la falta; i qui lha coms sexpressa amb
complement indirecte (Imputaran al ve un crim que no ha
coms; Li han imputat el delicte de desobedincia; Sn diverTerminlia nm.2

26

sos els delictes que se li imputen). En la segona, el complement directe s qui comet el delicte o la falta, i el cas o
lacusaci sexpressen amb un complement introdut
per en o, secundriament, per per (Van imputar-lo en un
cas de malversaci; Han imputat els directius en un cas de corrupci; Est imputat en diversos afers; En aquesta causa limputen per prevaricaci).
4 La proposta

Diguem dentrada que, en la lexicografia general, convindria revisar el sistema dindicaci del rgim verbal.
Segurament, caldria: (i) a ms de marcar els transitius,
desgranar els intransitius diferenciant els absoluts, els
inacusatius i els que duen complement preposicional (i
preveure que hi ha verbs amb ms dun complement,
com convncer alg duna cosa); (ii) indicar els complements indirectes obligatoris (com a donar una cosa a
alg); (iii) indicar si un complement s optatiu o obligatori (pensem en anar a un lloc obligatori i anar-sen
(a un lloc) optatiu); (iv) indicar altres rgims (ser alt
/ conegut / de la broma; anar o venir malament / ample / com
una seda); i (v) distingir els diversos tipus de pronominals (reflexius, recprocs, inherents, etc.).
Ara b: mentre no es ref el sistema hi podem introduir innovacions que el millorin parcialment. Una
opci seria consignar a lentrada, al costat del verb,
la preposici o les preposicions que regeix. Tot aix
sense suprimir letiquetatge tradicional, ja que no sn
recursos contradictoris. Aix, les entrades dels articles
terminogrfics serien:
recaure [intr.] (per al sentit una sentncia, ser emesa)
recaure en/sobre/contra [intr.] (per al sentit una sentncia,
tenir incidncia o efecte sobre)
entendre en/de [intr.]
conixer en/de [intr.]
cessar en/de/com a [intr. opt.]
ratificar1 [tr.] (per a ratificar un acord)
ratificar2 [tr.] o ratificar-se en [intr.] (per a ratificar la declaraci)
retractar [tr.] o retractar-se de [intr. opt.]
recrrer contra [intr.]
recrrer en [intr.]
desistir a/de [intr.]
enervar (els efectes + (adj.) + de) [tr.]
imputar [tr.] (per a imputar un delicte a alg)
imputar en [tr.] (per a imputar alg en un delicte)

Certament, una altra alternativa s reportar la informaci en notes o mitjanant exemples. Per la fora de
lentrada s majscula en comparaci amb les explicacions addicionals; vegeu el cas de recrrer contra, que
presentat aix es veu com una construcci solidria,
cosa que potser ajudaria a evitar-ne ls transitiu.

Articles

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

5 Perfilament de la proposta

(I) Si sadopta aquesta soluci, letiqueta intr en verbs

sense preposici tindria el valor dabsolut (si b potser seria millor letiqueta abs). Seria el cas de prevaricar
un funcionari pblic, un jutge, un crrec, etc., cometre un delicte per no complir amb les seves obligacions (Lexalcalde nega haver prevaricat); dexpirar el perode per a fer una cosa, acabar-se (El termini ha expirat;
El perode per a presentar allegacions expira dem; Si el termini expira en dia festiu, sestn al segent dia laborable); de
vigir un document legal o vinculant, ser vlid i tenir
efecte (Aquest reglament ja no vigeix; El conveni vigeix des
de 1969; Indiqueu la data en qu lordenana deixa de vigir;
Mentre no saprovin les taxes, vigeix lannex de tarifes; Aquesta
clusula papal ha de vigir en tots els monestirs); o de vncer
un element contractual que genera un deute, arribar
al moment en qu sha de fer el pagament (El dia 30
ven el lloguer; La lletra ven dem; Els interessos ja han venut; Han venut els dividends i encara no els han pagat; Bestreta de limport dun efecte mercantil que no ha venut a canvi
duna comissi; tamb s sinnim dexpirar: El termini per
a les allegacions ven daqu a un mes).
(II) Al seu torn, letiqueta tr indicaria que hi va un
complement directe. Seria el cas de transposar incorporar (una directiva de la Uni Europea) a lordenament
jurdic dun estat fent o canviant lleis o reglaments
(Hem canviat els contractes fruit de transposar la directiva M);
destimar un tribunal, un jutge, etc., acceptar (les peticions de les parts) (El jutge va decidir estimar parcialment
el recurs dapellaci; La jutgessa ha estimat la demanda i per
aix tira endavant; La decisi judicial arriba desprs que el
tribunal hagi estimat un recurs de la fiscalia); de meritar o
generar (pel qual els nostres treballadors de bancs i caixes diuen alegrement sense pensar si contribueixen
a lequilibri ecolgic de les llenges devengar) una
activitat, un producte financer, una persona mitjanant
la seva feina, etc., generar el dret a rebre (una quantitat
de diners o una compensaci) (Aquesta activitat genera
un benefici de X dlars; Un directiu merita un salari mensual
de X euros; Cal pagar-li el sou meritat; La cogeneraci genera o
merita drets demissi de CO2; No sha de meritar limpost en les
transmissions de terrenys menors de 50 m2; Limpost es merita
quan comena la construcci; La Generalitat ha meritat X euros
per aplicaci de limpost; Correus pot liquidar tributs generats o
meritats durant el darrer exercici; Aquests interessos encara no
shan meritat, i si cancella la hipoteca no els deur); i tants
daltres, com sobreseure, encobrir, desnonar, embargar, falsificar, desfalcar, malversar, etc.
(III) En els transitius, a ms, el complement directe
pot anar entre parntesis dins la definici, seguint el
mtode introdut per Pompeu Fabra en el DGLC i incorporat b que no del tot en els diccionaris generals
catalans posteriors. Aix, encausar tindria com a definici formar causa (a alg), procedir (contra alg) judicialment (tal com fa el DIEC2). Si hi ha ms dun complement directe possible es poden posar ambds entre
parntesis. Seria el cas de punir imposar una pena (a
Articles

alg) (per una falta, un delicte, etc.) (El tribunal pun

el criminal; Cal punir tots els delictes) o denunciar notificar a lautoritat governativa o judicial que (alg, una
organitzaci, una empresa, etc.) ha coms (una falta,
un delicte, una irregularitat, etc.) (Denunciaran lempresa; Han denunciat el gerent per desfalc; Volem denunciar una
agressi; Denunciar un cas de furt). Val a dir que denunciar
encara t un altre significat com a transitiu, una part,
notificar a laltra lextinci (dun document o acord vinculant entre ambdues), sigui per voluntat dextingirlo, sigui perqu ven. Amb la definici redactada aix
es preveu una de les possibles configuracions sintctiques (Denunciar un contracte; Denunciar un tractat), per
cal preveure laltra configuraci sintctica, ms complexa (semblant a la que hem vist a enervar), en qu sindica amb un substantiu lacci que es fa sobre el document o acord (Denunciar la ruptura dun tractat = Denunciar un tractat; Denunciar la fi dun armistici = Denunciar un
armistici). Aquesta darrera circumstncia potser sha
de resoldre mitjanant exemples en una nota, atesa la
seva complexitat.
(IV) Caldria indicar, tamb, els verbs que tenen complement optatiu. En aquest cas es pot escriure al costat
de letiqueta tr o intr labreviatura opt. s el cas de cessar
i retractar (que ja hem comentat) o querellar-se presentar
querella (Es querellar contra el marit; Si has de querellar-te
prepara proves) i reincidir incrrer de nou en una falta, un
delicte, etc. (Qui reincideix ha de pagar penes dures; Lacusat
ha reincidit en les activitats delictives):
querellar-se contra [intr. opt.]
reincidir en [intr. opt.]

(V) Hi ha verbs que poden usar-se alhora com a

transitius i com a intransitius de rgim i les dues configuracions sintctiques fan referncia al mateix significat. s el cas de renunciar una persona o una entitat,
decidir de no agafar o no executar (all que li pertany,
all a qu t dret) (Renunci (a) lherncia; Va renunciar al
o el crrec; Renunciar (a) lacta de senador; Renunciam (a)
aquest privilegi). Semblantment, dimitir vol dir plegar
dun crrec, especialment quan hi ha una dificultat,
incapacitat o incompatibilitat per a exercir-lo, com
ara discrepncies amb superiors, sospites dirregularitats, problemes de salut, manca de suport parlamentari, etc.. Els diccionaris catalans recullen ls
transitiu (Ha dimitit el crrec de president; s lexemple
del DIEC2), amb possibilitat de ser absolut (La directora dimitir); per avui bsicament es diu amb un complement introdut per de o com a (Ha dimitit de directora
o com a directora), s recollit pel DIEC2, el GDLC i el
GD62. El DUVC consigna millor la selecci semntica: dimitir (de / com un crrec) o b dimitir [(d)una funci]
(els exemples sn: Lalcalde ha dimitit; Dimitir de president; Ha dimitit com a entrenador; El Sr. Roca ha dimitit el
o del crrec de gerent; Loncle va dimitir (de) la presidncia).
Per a casos com aquests es pot posar la preposici
entre parntesis (com fa el DUVC):

27

Terminlianm.2

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

renunciar (a) [tr. / intr.]

dimitir (de / com a) [tr. / intr. opt.]

A vegades les dues configuracions fan referncia a

la mateixa idea, per no sapliquen sistemticament
en tots els contextos. Aix, complir es pot dir amb complement directe o amb complement introdut per amb
(Compliu (amb) el vostre deure), per de vegades noms
es diu duna manera (Cal complir la llei, el que diu la normativa). Una particularitat aix shauria de consignar
en una nota.
(VI) Els verbs que sn alhora transitius i intransitius
amb significats diferents caldria posar-los en entrades diferents. Seria el cas de prescriure, que intransitiu absolut significa un fet, esdevenir nul per haver
transcorregut un termini des de la seva realitzaci (El
dret de reclamar prescriu passat mig any; Els delictes de sang
no prescriuen) i transitiu significa establir (una cosa)
com a obligatria (Lordenana prescriu que la sanci s de
X euros); o de protestar, que intransitiu absolut significa fer una protesta en un procs judicial (Protesto!: els
mtodes del fiscal sn abusius) i transitiu significa refusar
lacceptaci o el pagament (duna lletra de canvi, dun
tal, etc.) (Protestar una lletra, pagars, xecs):
prescriure1 [intr.]
prescriure2 [tr.]
protestar1 [intr.]
protestar2 [tr.]

(VII) Hi ha verbs amb dos complements, un de directe i un (o ms dun) de preposicional. s el cas dacusar
considerar i fer pblic que (alg) ha coms un delicte,
una falta, etc. (Acusaren el comptable de robatori; Us han
acusat i per aix us detenen); dabsoldre considerar (alg)
innocent (Volen absoldre aquell criminal!; El jutge absoldr
el reu dels crrecs que se li imputen); de processar sotmetre a
judici (alg) (Finalment, la cort de justcia processar el dictador; Van processar-lo per trfic de drogues); o de constrnyer
obligar (alg) judicialment o administrativament a fer
una cosa, utilitzat com a traducci de lespanyol apremiar (Declare resolt el contracte darrendament a qu constreny
la demanda; Mitjanant lastricci un tribunal constreny un
deutor a pagar pel retard en el compliment dun contracte). Es
podria adoptar una frmula com ara:
acusar de [tr. / intr. opt.]
absoldre de [tr. / intr. opt.]
processar per [tr. / intr. opt.]
constrnyer a [tr. / intr.]

(VIII) Hi ha els verbs que poden dur diversos complements preposicionals (optatius o obligatoris) no
excloents entre si (a banda que tamb puguin dur un
complement directe, optatiu o obligatori). Seria el cas
de condemnar (Condemnaran el reu; La condemnaran per evasi fiscal; Lhan condemnat a mort, a cadena perptua, a treballs forats, a deu anys de pres; el tipus de condemna i la
Terminlia nm.2

28

durada sn complements distints, ja que en documents

del segle xvii es llegeix Comdempnam en deu anys de galera); o de litigar, considerat transitiu en els diccionaris,
per que tamb ocorre amb diversos complements preposicionals (Litigar una causa; Van litigar els drets dautor;
Litiguen un dret de pas; Especialista a litigar en casos de corrupci; Volen litigar contra lAjuntament per lincrement de les
contribucions; Aquells dos litiguen per laigua, sobre laigua;
Litiguem contra una decisi injusta; Litiga amb la famlia
poltica per la custdia del fill). Per a aquests casos es pot
usar el signe ms (+):
condemnar per + a [tr. / intr. opt.]
litigar (en) [tr. opt. / intr. opt.] o litigar per/sobre/contra +
amb/contra [intr. opt.]

Finalment, cal dir que el sistema facilita les remissions, com es veu a incrrer en, sinnim de cometre (cometre
perjuri = incrrer en perjuri; cometre un delicte = incrrer en un
delicte; si hi ha contextos no intercanviables es pot indicar en una nota, com a incrrer en un dficit comptable).
6 Una eina per a la traducci (I)

Els vocabularis especialitzats solen consignar equivalncies en altres llenges. La nostra proposta tamb
pot ser til en aquest terreny (el qual, daltra banda, s
ple de dificultats de tipus pragmtic i sintctic; vegeu
les reflexions de Gelp (2006) sobre el lxic jurdic o
de Ginebra (2008) sobre les complexitats de configurar les entrades verbals en un diccionari bilinge). Aix
s en els verbs francesos dmettre i dmissionner; o en les
construccions espanyoles estar a o estar y pasar por, que
en catal es tradueixen per ajustar-se a, atenir-se a o sotmetres a (Estaremos a lo que indica la ley > Ens ajustarem o
ens atendrem a la llei).
Una mostra de complexitat la trobem en el francs
plaider. Un vocabulari catal-francs de terminologia
legal (Baqu, Castellanos i Llad 2010) indica (p. 115)
que s un verb transitiu i intransitiu i les equivalncies que ofereix sn pledejar, litigar, advocar i defensar (una
causa). Tot seguit reporta la subentrada plaider (qqn)
coupable i ofereix lequivalncia declarar-se (alg) culpable. El fet s que plaider es pot usar amb moltes configuracions sintctiques. En concret (deixem de banda
el sentit argumentar a favor de, propi del llenguatge
general):
Pot ser absolut (Personne qui plaide; Le droit de plaider; Admis plaider; Chaque partie est invite plaider;
Lavocate plaide avec vhmence). En aquest context,
en catal hi escau pledejar o litigar.
Pot dur un complement directe que indica la causa
(Vous plaidez un procs; La cause que jai plaider...), el
que es defensa (Plaider linnocence toujours; Plaider le
droit la grve) o el que sallega (Il a plaid les circonstances ttenuantes; On a plaid que...). En el primer context hi escau litigar i pledejar sempre, menArticles

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

tre que defensar noms escau en el segon exemple;

en el segon context hi escau defensar en tots els
exemples mentre que litigar i pledejar noms escauen al segon exemple; i en el tercer context noms
hi escau allegar o adduir.
Pot dur un complement introdut per pour indicant
a qui defensa hom (Qui veut plaider pour un assassin?)
o lobjecte de litigi des duna perspectiva favorable
(Nous plaidons pour les droits des travailleurs) o neutra
(Ils plaident pour le partage dune succession). En els dos
primers casos tamb es pot dir en faveur de (Il plaide en faveur de Jean; Il plaide en faveur de la lgalisation
du cannabis). Si el complement va introdut per contre indica laltra part (Des instructions interdisant aux
avocats de plaider contre leurs collgues; Interdiction faite
lavocat de plaider contre un ancien client; Ils plaident
lun contre lautre; On ne peut pas plaider contre ltat) o
lobjecte de litigi des duna perspectiva contrria
(Lavocat plaide contre la peine de mort). En catal, per
als sentits favorables hi escau defensar o b litigar o
pledejar acompanyats de per o a favor de. Per al sentit neutre hi escau litigar (per) o pledejar (per). I per
al sentit contrari hi escau litigar o pledejar acompanyat de contra, en contra de o amb.
Hi ha altres rgims. Es pot dir amb dans indicant
el procs (Elle a plaid dans plusieurs causes; Lavocat
a plaid dans des procs lis la responsabilit pnale
des dirigeants; Il a plaid dans laffaire du sang contamin; Nous plaidons dans toutes les affaires de proprit
intellectuelle) i, menys usat, amb de (Nous plaidons
de telles causes devant les tribunaux fdraux; Lexpertise nous a permis de plaider de nombreuses causes devant
toutes les instances judiciaires). En aquests casos pot
ser litigar en o pledejar en.
Hi ha lexpressi fixada plaider coupable basar la
defensa dun acusat considerant que s culpable,
havent-se declarat culpable, i que pot anar amb
non. Es pot traduir per declarar-se culpable.
En la traducci espanyol-catal tamb en tenim mostres. s el cas del verb espanyol proceder, que t significats diversos. El primer sentit s intransitiu amb la
preposici a i significa en un procs, dur a terme; en
aquest cas el complement tamb pot ser un adverbi o
sintagma que indica el mode (Proceder al archivo del caso,
al desahucio, al embargo; El abogado procedi a impugnar
el nombramiento; Proceder al llamamiento; El letrado puede
proceder; Proceda con arreglo a las leyes; Puede proceder civilmente o judicialmente). Per a aquest sentit en catal es
pot dir procedir a (o seguit dun complement de mode).
El segon sentit s absolut i significa una actuaci, ser
pertinent o adequada segons la prctica judicial o una
actuaci, estar en condici de fer-se per un manament,
per la prctica administrativa, etc. (Este comentario no
procede; No procede dejar en libertad al encausado; Procede
practicar la notificacin; Proceder la enervacin cuando el
inquilino pague; Liquidacin del rgimen econmico conyugal si procede). En catal, aquest sentit es diu escaure (lexpressi si procede pot ser traduda per si cal). El tercer
Articles

sentit s intransitiu amb la preposici contra, amb el

complement optatiu, i amb el significat sotmetre alg
a un procs judicial, cas en qu s sinnim dactuar (La
fiscal proceder o actuar contra el acusado; La oficina anticorrupcin procedi o actu contra el gabinete). Aquest sentit
es pot dir en catal amb procedir contra. Altres exemples
sn alcanzar fer un descobert de comptes, intransitiu
i que en catal seria incrrer en dficit comptable; o decomisar, incautar i incautarse de (que sn sinnims), en catal
comissar o decomissar (El policia va comissar larma al lladre;
Han decomissat un paquet de droga).
7 Una eina per a la traducci (II)

El mtode proposat tamb va b per a les equivalncies

dexpressions fixades, com plaider coupable (vista ads)
o les construccions verbonominals del tipus elevar un
recurso o dictar sentencia. s el cas de la construcci espanyola causar baja de/en/como (amb complement optatiu):
no cal una construcci forada com ser baixa de/com
a, nhi ha prou amb plegar de/com a (amb complement
optatiu). Un altre cas seria lexpressi haber lugar quelcom, ser adms perqu lautoritat ho troba adequat o
pertinent. En catal es pot traduir per escaure o pertocar
(Cuando haya lugar > Quan escaigui o pertoqui; Ha lugar el
derecho al cobro por el paso en tierras particulares > Escau o
pertoca el dret a cobrar pel pas en terres particulars; La resolucin seala que ha lugar el recurso de apelacin > La resoluci
assenyala que escau el recurs dapellaci; Este supuesto ha lugar
> Aquest supsit escau; Debe discutirse, si ha lugar, el nexo de
causalidad entre el evento lesivo y las secuelas que presenta el
individuo > Cal discutir, si escau, el nexe de causalitat entre
lesdeveniment lesiu i les seqeles que presenta lindividu). Si
es diu en negatiu (no ha lugar) es pot fer servir el participi denegat -ada o ladjectiu denegatori -ria, segons els
contextos (El Tribunal Supremo declar no ha lugar dicha
pretensin > El Tribunal Suprem va declarar que no esqueia o
pertocava la pretensi esmentada; No ha lugar a continuar las
obras > No escau (de) continuar les obres; No ha lugar deliberar > No escau o pertoca (de) deliberar; No ha lugar el recurso
de apelacin ejercido por la defensa > No escau el recurs dapel
laci exercit per la defensa; Habr que ver si hay o no lugar >
Caldr veure si escau o no fer-ho; Resolucin sobre su demanda: no ha lugar > Resoluci sobre la seva demanda: denegada;
Auto de no ha lugar > Interlocutria denegatria). I substantivat pot ser denegaci (Para otorgar el no ha lugar, el magistrado argument que... > Per atorgar la denegaci, el magistrat
va argumentar que...). Un darrer exemple s la locuci
dar vista a exposar, durant un termini, un expedient a
fi que les parts el puguin examinar. El complement
daquesta locuci verbal s un document o un conjunt
de documents, i si hi ha un mot com caso o semblant es
refereix a la documentaci relativa a un afer. Amb tot,
el complement tamb pot ser una de les parts en litigi
i, si sindiquen ambds complements, la documentaci sintrodueix amb de i la part interessada amb a (Dar
vista al expediente, a la documentacin; Dar vista a un caso

29

Terminlianm.2

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

penal; Ampliar el perodo para dar vista a la reforma electoral;

Se ordena dar vista a las partes del contenido de los documentos;
Debe presentar los documentos por duplicado para dar vista a
terceros interesados; El juez no puede tomar decisiones sin dar
vista a las partes). En catal pot ser donar vista a i sotmetre
a vista, per aquesta ltima expressi noms pot rebre
(com a complement directe) la documentaci, mentre
que donar vista a pot rebre (com a complement preposicional) tant la documentaci com la part interessada (La secretria judicial va fer la taxaci de costes, de la qual
va donar vista a les parts; Abans de remetre lexpedient a lrgan sancionador cal donar vista a la persona inculpada perqu
pugui presentar-hi allegacions).
A banda, hi ha verbs que tenen un funcionament
autnom i, alhora, ocorren en expressions fixades.
Aix, en espanyol decaer usat absolutament t dos significats. El primer s un dret, extingir-se pel transcurs
dun termini determinat per la llei o per una convenci
establerta entre particulars, i en catal es diu caducar
(El derecho de tanteo decae por el transcurso del plazo establecido > El dret de tempteig caduca pel transcurs del termini establert). El segon s un recurs, una allegaci, una justificaci, etc., no ser considerat en un procs perqu no
compleix els requisits (Tal alegacin ha de decaer pues en
el recurso de apelacin no pueden plantearse cuestiones nuevas;
Por lo expuesto debe decaer el motivo estudiado). En catal es
diu desestimar-se o ser desestimat -ada o b no poder prosperar
o no poder-se acollir (El primer motiu del recurs ha de desestimar-se; Ha de ser desestimada o cal desestimar-se la pretensi
del recurrent). Ara b: decaer tamb ocorre en lexpressi
decaer en su derecho una persona fsica o jurdica, haver

perdut un dret perqu no ha complert algun requisit,

perqu ha transcorregut el termini dexecuci i no ho
ha fet o perqu executant-lo ja ha rebut el que li pertocava (La persona que no comparezca decaer en sus derechos
de admisin; El aspirante ha decado en su derecho al nombramiento por no presentar la documentacin; El seor A formul
demanda y por ello puede proseguir el recurso, pero la seora B,
al no haber formulado demanda, decay en su derecho; La parte
demandada no ha presentado alegacin durante el proceso y por
ello ha decado en su derecho a efectuar alegaciones; La cuanta de la pensin debe rebajarse cuando la esposa decaiga en su
derecho de uso y disfrute del domicilio conyugal por liquidacin
del haber ganancial). En catal es diu perdre el(s) dret(s), a
vegades amb un possessiu (El contractant ha perdut el (seu)
dret a reclamar; Heu perdut el (vostre) dret de presentar-vos a la
prova; La manca de subscripci del contracte per part del treballador li fa perdre el (seu) dret a percebre ajuts).
8 Conclusions

Mentre no es modifiqui el sistema dindicaci del

rgim verbal en la lexicografia general hom pot incorporar-hi millores parcials. Una opci s consignar la
preposici en la mateixa entrada, al costat del verb
(sense que calgui renunciar a letiquetatge tradicional), una soluci fora til en el lxic jurdic. En qualsevol cas, la proposta shauria dacabar de perfilar. Per
exemple, hi ha la possibilitat dintroduir letiqueta abs
o marcar dalguna manera els complements indirectes obligatoris.

Bibliografia

Baqu, Laia; Castellanos, Carles; Llad, Ramon (2010). Materials i diccionari per a la traducci juridicoadministrativa
francs-catal. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.
Cabr i Castellv, M. Teresa; Gelp, Cristina (2000). Lexicographie bilingue catalan-espagnol: exemples de contrastivit dans le lexique juridique. A: Szende, Thomas (dir.) (2000). Approches contrastives en lexicographie bilingue. Pars: Honor Champion, p. 335-348.
Catal, Natlia (1996). Tipologa verbal y lexicografa. A: Forgas, Esther (ed.) (1996). Lxico y diccionarios.
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 55-70.
DCVB Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de Borja (1926-1962). Diccionari catal-valenci-balear. Palma: Moll, 10 v.
DGLC Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa.
DIEC2 Institut dEstudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, Edicions 62.
DJur Diccionari jurdic catal. 2a ed. Barcelona: Collegi dAdvocats, Enciclopdia Catalana, 1997.
DLPAM Alemany, Rafael (dir.) (2008). Diccionari del lxic de les poesies dAusis March. Valncia: Denes.
DRAE Real Academia Espaola de la Lengua (2001). Diccionario de la lengua espaola. 22a ed. Madrid: EspasaCalpe.
DSFF Espinal, Maria Teresa (2004). Diccionari de sinnims de frases fetes. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat.
Terminlia nm.2

30

Articles

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una proposta

Xavier Rull

DUVC Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (1999). Diccionari ds dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62 (amb
la collaboraci de Xavier Rull i Anna Saperas).
Freixa, Judit; Lorente, Merc (2006). La sinonmia en unitats verbals del discurs jurdic. Papers Lextra (Revista
electrnica del grup dEstudis de Dret i Traducci), nm. 2, p. 29-46, <http://www.lextra.uji.es/papers/2006/
Freixa_Lorente06.pdf>. [Consulta: 9 novembre 2010]
GD62 Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000). Barcelona: Edicions 62.
GDLC Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Gelp, Cristina (2006). Lequivalncia en la lexicografia bilinge digital per a la traducci jurdica: tractament
lexicogrfic i proposta de representaci. A: Bernal, Elisenda; DeCesaris, Janet (ed.) (2006). Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica
Aplicada, p. 93-108.
Ginebra, Jordi (2003). Rgim verbal i lexicografia: el Diccionari catal-valenci-balear. A: Guiscafr, Jaume; Picornell, Antoni (ed.) (2003). Actes del Congrs Internacional Antoni M. Alcover. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat, p. 436-453.
Ginebra, Jordi (2008). Els verbs de suport en catal i en angls. Estudi contrastiu a partir dun petit corpus paral
lel. Els Marges, nm. 85, p. 53-72.
Joan Casademont, Anna (2008). Sintaxi i semntica verbals en el discurs despecialitat. Elements per a lactivaci del valor
terminolgic. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Lorente, Merc (2000). Tipologa verbal y textos especializados. A: Gonzlez, Miguel; Souto, Montserrat (ed.)
(2000). Cuestiones conceptuales y metodolgicas de la lingstica. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, p. 143-153.
Lorente, Merc (2002). Verbos y discurso especializado. Estudios de Lingstica del Espaol (ELIES), 16. <http://
elies.rediris.es/elies16/Lorente.html>. [Consulta: 9 novembre 2010]
Lorente, Merc (2007). Les unitats lxiques verbals dels textos especialitzats. Redefinici duna proposta de
classificaci. A: Lorente, Merc [et al.] (ed.) (2007). Estudis de lingstica i de lingstica aplicada en honor de M.
Teresa Cabr Castellv. Volum II: De deixebles. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, p. 365-380.
Lorente, Merc (2009). Verbos y fraseologa en los discursos de especialidad. A: Casas, Miguel; Mrquez, Ral
(ed.) (2009). XI Jornadas de Lingstica. Homenaje al profesor Jos Luis Guijarro Morales. Cdiz: Universidad de Cdiz,
p. 55-84.
Lorente, Merc (2011). Defectividad verbal y discurso especializado. A: Vzquez Laslop, Mara Eugenia; Zimmermann, Klaus; Segovia, Francisco (ed.) (2011). De la lengua por slo la extraeza. Estudios de lexicologa, norma lingstica, historia y literatura en homenaje a Luis Fernando Lara. Mxico: El Colegio de Mxico, p. 316-333.
Montserrat, Anna; Ginebra, Jordi (2000). El rgim verbal en el diccionari de Pompeu Fabra. A: Ginebra, Jordi
[et al.] (ed.) (2000). La lingstica de Pompeu Fabra, vol. II. Alacant: Institut Universitari de Filologia Valenciana;
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 165-178.
Sol, Joan (1982). El diccionari, sense barretina. El Mn (5 mar 1982). [Reprodut a: La llengua, una convenci dialctica (1993). Barcelona: Columna, p. 94-98); Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits (1984) Valncia:
3i4, p. 99-105).]
Sol, Joan (1992). Necessitat dun diccionari ds (vol. I i II), Com, nm. 26 i 27, p. 22a-24b i 21-23.
Tabares, Encarnacin; Prez, Juan Manuel (2007). Fraseologa terminolgica: estado de la cuestin y ejemplo
de anlisis contrastivo. Revista de Filologa de la Universidad de La Laguna, 25, p. 567-577.

Articles

31

Terminlianm.2