Treball de l’article de referència Gramàtica cognitiva

A. Qüestions generals
1. De què tracta el capítol de referència?
2. Breu resum del capítol de referència.
[extensió màxima entre 12-15 línies]
Disposeu de dos exemples de composició d’un resum/abstract: els treballs de:
– Ángeles Carreres (2014) Translation as a means and as an end: reassessing the
divide, The Interpreter and Translator Trainer, 8:1, 123-135, DOI: 10.1080/
1750399X.2014.908561 [Carreres.pdf] i
– María Matesanz del Barrio, Viviane Ferreira Martins (2017) Tecnologías para la
enseñanza de lenguas extranjeras: una contribución para lograr los retos educativos de
Brasil, Calidoscópio, 15:1
(jan/abr), 141-154, DOI: 10.4013/cld.2017.151.11 [Matesanz-Ferreira.pdf]
3. Tracte d’establir una relació entre el contingut del capítol i la traducció
[noció i pràctica]
[la seua construcció-composició és millor fer-la després d’ «haver rumiat» l’article i d’
«haver fet» les qüestions particulars següents de l’apartat B]

B. Qüestions concretes del seu contingut.

[cal procurar construir una resposta raonada, no limitar-se a fer una enumeració o frase
simple, si és el cas]
L’ordre de les qüestions segueix, en línies generals, el de l’exposició de l’article, fora de
les qüestions 1 i 5.

1) Indique els eixos o línies argumentals principals del capítol. [atenció als epígrafs
com a pauta]
Diferenciació de l’esser humà gràcies al llenguatge o el llenguatge com a tret de la
espècie humana.

(epígrafs de cada apartat) 1.1,1.2, 1.3,..

2) Què són els sentits i el llenguatge com a canal de coneixement de l’entorn o

món?
Els sentits i el llenguatge són canals a través dels quals es construeixen coneixements
del món que ens rodeja

3) Què cal entendre per re-presentació?

Representació del món altra vegada mitjançant els sentits on la informació està
processada.

Traducció horitzontal: es situa al món del parlant o el punt de referència del parlant.Tot
el que estiga a l’altra part és a al inversa. Quan més separació, més diferents són. La
ratlla marca les diferències semàntiques gramaticals i lèxiques que apareixen en la
traducció.
4)El llenguatge com a tret de l’evolució.
El llenguatge es un tret evolutiu que se ha desenvolupat en els essers humans que
permet comunicar-nos i aconseguir construir coneixements sobre el mon.

En la escala evolutiva etrobem que els animals menys evolucionats son els que conten
amb un menos nombre de sentits a diferencia dels més evolucionats, que compten amb
tots ells (oïda, vista, gust, tacte, olfacte). L’esser humà, al començar a viure en grups o
societats amb estructures complexes (el que suposava una forma de relacionar-se més
complexa), necessitava desenvolupar també els seus sentits de forma més compleza, el
que va suposar l’aparició del llenguatge. Llenguatge com sext sentit.
5) Aspectes en què es fonamenta una relació entre el processament visual i la
traducció.

El processament visual es basa en la manera en què el cervell processa la informació

visual i la traducció se basa en la forma en que el cervell processa la informació que pot
ser utilitzada en la pràctica de la seua mateixa, és a dir, del treball traductològic.
Aquest procediment es basa en tres aspectes fonamentals per poder entendre el procés
de la traducció:
 La re-presentació visual del mateix tipus.
 Les àrees cerebrals del processament són les mateixes, o en tot cas,
concomitants, és a dir, properes i amb proximitat en certs moments.
 La modalitat del processament: processament actiu i passiu tant en el llenguatge
com en la visió. Intentar que d’alguna manera es compartïsca.

6) Noció base/departida de traducció.

La noció base es la idea de que la traducció és una activitat interlingüística que implica
la transferència de significat d’una llengua orige a altra llengua meta en un text.

7) Componentes (conceptes) de la relació de traducció. [formen part de la noció de

traducció]
Tota traducció és una transferència d’un text en la llengua origen a un text en la llengua
meta.
 Hi ha dues coses diferents, la forma de la llengua orige i la forma d ela llengua
meta i alguna cosa que roman, el sentit.
 Aquest sentit és el que s’estableix com a l’element de comparació entre dues
llengües / permet comparar la forma en les dues llengües.
8) Amb què s’associa tertium comparationis respecte als components de la relació
de traduir?
tertium comparationis s’associa al sentit dins dels components de la relació de traducció
 és el tercer element en la relació comparativa (la qual permet dir que A= B. En la
relació comparativa de A=B, és el tercer element que determina si A diu el mateix que B
o no.

9) Fases del processament visual [segons Edelman i Tononi]

10) Base neurològica de la ment bilingüe (dos formes i un «mateix» sentit amb les
dues formes)
La base neurològica d’una ment bilingüe es que hi ha una mena de duplicació de l’area
de Broca: el bilingüe té una manera d’expressar-se en dues llengües però el contingut és
el mateix .Aquesta duplicitat / doblatge es troba en l’expressió, no en la comprensió i
l’area d’expressió és la de Brossa, mentre que la de comprensió (la del sentit) és la de
Werniclke.
11) Base neurològica de tractament d’acumulació limitada d’unitats i de
l’emergència en un nivell superior.

12) El fractal com a mecanisme de reiteració d’estructures formals del llenguatge.

L’estructura del llenguatge es fractal, el que significa que una oració es converteix en
una frase i la frase en una paraula, però l’estructura del llenguatge és la mateixa, es
torna a repetir l’estructura.
De vegades, el que en una llengua s’expressa mitjançant una oració, en altra s’ha
d’expressar amb una frase i en una tercera mitjançant una paraula (per exemple, quan
s’expressa una idea mitjançant el cap.

Una oració sempre té un nucli i un complement.

13) Bidirecció de les estructures fractals del llenguatge.
Pag 33. Pedir a Concha.
14) Categories i funcions en el funcionament del llenguatge.
Les categories i les funcions en el funcionament del llenguatge es refereix a com les
paraules i les estructures lingüístiques s’organitzen en categories u com aquestes
categories tenen funcions especifiques en la comunicació, com identificar els objectes,
descriure accions i expressar emocions  No és igual que la fractalitat perquè si seguira
en principi de fractalitat no canviarien la seua funció oracional.
Açò és un altra via del funcionament del llenguatge, no tot és la repetició del mateix
esquema, fractalitat.
Construcció d’aposició  Carrer de Blai. Nucli (carrer) + complements (de Blai)
15) Quina teoria psicològica és al darrere d’una perspectiva cognitiva (perceptiva)
sobre el llenguatge?

16) Conceptes/nocions bàsiques de la perspectiva perceptiva de la Gestalt i la seua

caracterització.
Quan en una imatge visual destaquem un element sobre la resta el que fem es aïllar-ho
de la resta mitjançant una frontera amb la que la resta d’elements resten al fons.Aquesta
frontera pot ser infranquejable (és a dir, que no es pot modificar la percepció dels
elements) i franquejable ( es pot canviar l’atenció d’un objecte per altre).
En tota escena visual hi ha un element destacat sobre el qual fixem la nostra intenció (la
figura), que destaca sobre la resta d’elements que es troben al fons.
Normalment, algun element sol predominar naturalment sobre la resta i funciona com a
figura.
Termes bàsics: figura i fons + frontera/límit.

17) Dues visions sobre la percepció (d’una escena) i la seua caracterització.

Visió alternativa i visió preferent.

18) Lleis (o pautes) de percepció (d’una escena) i la seua caracterització.

19) Lleis (o sistema de relacions) al llenguatge correlatives de les perceptives i la

seua caracterització.