TEMA 6: NEUROLINGÜÍSTICA DEL LÈXIC

Una xarxa és un sistema de relacions entre punts.

El lèxic es pot considerar com una xarxa conceptual i estos conceptes tenen un tipus de
fonament basat en la noció de xarxa i per tant podríem dir que el nostre lèxic es podria
organitzar com una xarxa lèxica.

El lèxic es pot considerar com:

a. Xarxa conceptual
b. Xarxa lèxica.
c. Esquema de conceptualització.

Xarxa conceptual.
Quillian determina que la xarxa conceptual es pot considerar com una
L’organització dels conceptes seria una mena de reflexes d’una xarxa de les entitats que
operen, es una xarxa neuronal. Tota xarxa és un sistema conformat per dos tipus
d’elements, els elements pròpiament i les connexions entre estos nusos.

Es pot considerar com una mena de xarxa de nusos, el conjunt de la organització dels
conceptes serien una mena de reflex de una xarxa de les entitats que operen

El plantejament d’una organització d’un tipus de xarxa no està simplement al cervell

sinó també en la nostra vida quotidiana.
 Per exemple: la biologia el que tenim son elements interconnectats entre si com
es el cos humà en si.
 També la organització del temps estacional: tenia 4 punts connectats sempre de
la mateixa manera, de l’estiu a la tardor.

L’entorn de les xarxes: l’entorn és ple de xarxes, de tipus divers: informàtiques, de

transport-circulació, d’energia, lingüístiques..

 Biologia i medi ambient

 Societat (persones, organitzacions)
 Tecnologia (sistemes de comunicació, transport)
El sistema de transport consisteix en un món de xarxes menut.

Propietats de les xarxes:

Tota xarxa està caracteritzada pels paràmetres:
L  Longitud o distància mitjana del recorregut
C  Coeficient d’agrupament.
<k> = grau mitjà de connexions
Tipus bàsics de xarxes teòriques:

1) Xarxa regular: Es caracteritza perquè cada punt o node té el mateix nombre de

relacions.

2) Xarxa aleatòria: Les línies de contacte entre els elements és purament d’atzar, pot
estar connectat amb una línia, amb dos o no. Es diu que estan desordenades.

2) Món menut: Ordenades però tenen algun tipus de connexió addicional que no està
ordenat. Comparteixen propietats de la xarxa regular i de la xarxa aleatòria. gràficament,
els nodes veïns es connecten entre si i alguns també amb altres no veïns.
La xarxa no acaba de ser plenament regular però tampoc és per atzar sembla que moltes
situacions reals són descriptibles com a xarxes de món menut.
Al llenguatge funciona la xarxa del món menut.

Les xarxes conceptual, el lèxic, són xarxes constituïdes per elements interconnectats que
es comporten com una xarxa de mon menut. (Esta suportada per les neurones, la seua
interconnexió esta descrita com un sistema de xarxa.) La organització conceptual esta
suportada per les neurones i les seua interconnexió es descrita per un sistema de xarxa
per tant els mateixos principis que estan sostenint l’activitat cerebral servirà per a poder
explicar com s’organitzen els conceptes i per projecció com operen els elements lèxics.
Les xarxes que normalment coneixem son els diagrames arboris representen una
consciència lingüística, no que els fets lingüístics es donen de la mateixa manera.
El cervell esta conformat com una xarxa complexa de tipus de món menut.

Com açò es projecta en el lèxic? El llenguatge és un exemple més de xarxa lliure

d’escala (xarxes q tenen possibilitats de configurar noves relacions perquè estes no estan
establertes de manera fixa, estes relacions poden anar canviar i obrint-se noves).
Exemple: les relacions d’hiperonímia i hiponímia.

La xarxa conceptual es representa a través de diagrames arboris o grafs regulars i

representen:
 Allò que sabem dels enunciats o consciència metalingüística.
 No com es donen els fets lingüístics (enunciats) al cervell de qui els crea
(parlant) i de qui els escolta (oient).

2.El lèxic des del punt de vista neurològic.

2.1. El lèxic com a xarxa.

Les relacions no estan establertes de manera fixa i estable, van canviant i es van
establint noves relacions.
El llenguatge és un exemple més de xarxa lliure d’escala, com altres sistemes biològics
i tecnològics, és a dir, té la possibilitat d’establir configuracions o noves xarxes a través
dels punts, nodes o nusos. Aquestes punts o nodes son elements que tenen relació els
uns amb els altres i alguns tenen un potencial de connexió més gran (concentren un grau
de connexió més alt) que permet establir noves relacions amb altres elements.

Els elements que formen les oracions mostren la relació que mostren entre ells. En la
composició d’una oració tenim un sistema de relacions.

La nena juga amb les veïnes

La nena i les veïnes tenen certa relació encara que estigues allunyades. Entre elles hi ha
una relació i la combinació d’elles constitueixen un element A.
A través dels altres elements de figures complexes que les acompanyen es va
configurant l’oració.
La nena és el subjecte ideal

2.2 La sinonímia
La sinonímia la coneguem com un mot o l’expressió que té el mateix significat que un
altre, encara que en pot diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret.
Ex: cara, visatge, rostre, vult..

Sinonímia: canviar  Mudar, substituir. USOS:

 - Ha canviat diners / descanviat diners.
- Ha mudat / substituït diners- ? no.

- S’ha canviat la roba interior.

- S’ha substituït la roba interior. ? No.

No tots elements considerats com a sinònims es poden acoplar, ja que poden ser
variables. Es produeix una limitació de la sinonímia. El agrupament sinonímic dins
d’una llengua i la substitució lèxica en la traducció entre llengües són aspectes que
determinen els criteris de la limitació de la sinonímia.
De vegades algunes llengües tenen més d’un element equivalent en una llengua, vol dir
que algun d’ell és adequat en un tipus d’expressions i algun altre és per a altre tipus
d’expressions.

En la sinonímia es presenta:
 Sinonímia limitada: limitació de la sinonímia on no es poden trobar sinònims
per a tots els aspectes. Quan ja no son plenament intercanviables un sinònim per
l’altre.
 Projecció al sistema de llengua: contextos generals de limitació de la
sinonímia. Aquests aspectes determinen els següents els criteris:
1. Agrupaments sinonímic dins d’una llengua
2. Substitució lèxica en la traducció entre llengües.

-Motor en la conformació sintàctica.

Contextos generals per a definir la limitació de la sinonímia.

La relació de sinonímia entre dos o tres elements es limita a 13 tipus de relació:

1 perdurabilitat: eventual / estable 7 dimensió estàtica: intern / extern

2 connotació: positiva / negativa
3 materialitat: físic / psíquic
4 intensitat: no reforçat / reforçat
5 punt de vista: concret / abstracte.
6 referent: objecte / animal / humà
8 dimensió dinàmica: inici / meta
9 especificitat: específic / genèric
10 grandària: major / menor
11 coordenada: local / temporal
12 aspecte: quantitatiu / qualitatiu
13 metalingüístic: parla / no parla

Estes relacions entre dos o tres elements es detecten quan es fa us en una oració i no de
manera teòrica. Aquests mateixos tipus de relacions funcionen en les equivalències
bilingües, trilingües...
Estes relacions (els 13 tipus) es duen a terme en la pròpia utilització que fem els parlants
en les llengües corresponents. Estes relacions d’equivalència tenen el seu fonament des
 d’un punt de vista neurològic en un esquema i paràmetres essencial que opera en el
llenguatge. (Esquema de vectors i quantors)
Ixe sistema d’organització del llenguatge se mostra en el sistema de composició de
qualsevol enunciat de la retòrica (sistema de loci).
Ademés són els mateixos paràmetres/principis que funcionen en l’articulació de les
funcions que realitzen els elements dins de les oracions i en la classe de paraules
(substantiu, adjectiu, verb..)

El esquema de funcionament general és el que està darrere del sistema de relacions que
defineixen el tipus de la sinonímia.
L’activitat de traducció implica tractar de traslladar el contingut que s’està dient en la
llengua origen, intentar expressar-lo en la llengua meta.
El contingut es tracta de traslladar quins son els sistemes de relacions (com la possible
sinonímia en la llengua origen) en el sistema correlatiu de la llengua meta.

Verbalitzar, es a dir, expressar o enunciar qualsevol enunciat és articular i passar en el

codi de la llengua corresponent el contingut que es vol traduir,
El contingut sempre s’organitza i està estructurat per l’esquema bàsic de vectors i
quantors afegint el mecanismes de presentació i organització dels elements (fons i
figura) i també quins mecanismes gramaticals funcionen en el llenguatge per expressar
el contingut (recció, concordança i ordre).

CONTEXTOS GENERALS DE LIMITACIÓ DE LA SINONÍMIA

n Tret Context Base Sinònim Expressió

Eventual Exangüe he corrido tanto que estoy muerto / exangüe | *difunto

1 Perdurabilitat Muerto
Estable Difunto honraban a sus parientes muertos / difuntos | *exangües

Positiu Regio es un bosque ostentoso / regio | °aparatoso

2 Connotació Ostentoso
lleva vestidos ostentosos / aparatosos | °regios que no le
Negatiu Aparatoso
van bien

Físic Cansado estoy rendido / cansado | *sumiso de tanto luchar

3 Materialitat Rendido
Psíquic Sumiso el admirador la miraba rendido / sumiso | °cansado

No reforçat Rumor he oído ruido / rumor | *estruendo de pisadas

4 Intensitat Ruido
la bomba estalló con un ruido / estruendo | *rumor
Reforçat Estruendo
insoportable

Concret Grosor usan balas de calibre / grosor | *importancia medio(a)

5 Punt de vista Calibre
Abstracte Importancia el calibre / la importancia | *el grosor de las medidas
n Tret Context Base Sinònim Expressió

Objecte Guardaequipajes guárdalo en el maletero | guardaequipajes / *mozo

Maletero
Humà Mozo llama al maletero / mozo | *guardaequipajes
6 Referent
Animal Montaraz es un mulo cerril / montaraz | *rústico
Cerril
Humà Rústico son campesinos cerriles / rústicos | °montaraces

Extern Silencioso lo mejor es quedarse callado / silencioso | *discreto

7 Dimensió estàtica Callado

lo más callado / discreto | °silencioso es colgarlo en el
Intern Discreto
tablón de anuncios

Inici Presto ya me he vestido, estoy listo / presto | *apercibido

8 Dimensió dinàmica Listo
Meta Apercibido queda listo / apercibido | *presto para la sentencia

Específic Profesor los maestros / profesores | °guías de la escuela

9 Especificitat Maestro
la experiencia es la mejor maestra / guía | °profesora de
Genèric Guía
la vida

Major Mástil el palo / mástil | *bastón de la bandera

10 Grandària Palo
Menor Bastón el anciano andaba con un palo / bastón | °mástil

Local Extender alargó / extendió | *difirió la tela sobre la mesa

11 Coordenada Alargar
Temporal Diferir alargó / difirió | *extendió la solución hasta el final

Quantitatiu Generosidad la benignidad / generosidad | °dulzura de su mecenas

12 Aspecte Benignidad
Qualitatiu Dulzura la benignidad / dulzura | *generosidad del clima

Cuento esa historia es pura chinchorrería / cuento , patraña |

Parla
Patraña *molestia
13 Metalingüístic Chinchorrería
Pesadez la chinchorrería / pesadez | °patraña de sus suegros le
No parla
Molestia molestaba

Projecció de la sinonímia al sistema de la llengua:

o Combinació i noves relacions sinonímiques. (polisèmia)
o Dominis professionals (especificitat)
o Interlingüístic: substitució lèxica en la traducció- opera amb els mateixos
principis.

1- Combinacions i noves relacions sinonímiques:

 Base Context Sinònim
Ocurrir
Abstracte
Suceder
Colar
Concret
Filtrar
Temporal Transcurrir
Estropearse
Concret negatiu
Pudrirse
Transitar
Local
Trasladarse
Pasar
Exceder
Abstracte meta
Sobrepasar
Cruzar
Lloc meta
Franquear
Callar
Humà exterior
Disimular
Aguantar
Humà interior
Tolerar
Humà inici meta Desentenderse
Determinación
Abstracte
Especificación
Diferencia
Abstracte meta
Singularidad
Distinción
Condecoración
Concret
Medalla
Cortesía
Humà
Educación

Dominis professionals: especifitat, tot i que cal anotar-ho.

base camp sinònim

pequeñajo
chaparro
Botànica mataparda

rezar Religió orar

 significar

indisposició
n
destemple
Música desentono

Interlingüístic: substitució lèxica en la traducció, opera amb els mateixos principis.

LO Lex Tret LM
Genèric Vago
Faul
Específic Perezoso
Alemany
Parla Escueto
Schlicht
No parla Modesto
Negatiu Enredo
Involvement
Positiu Compromiso
Objecte Fregona
Mop
Animat Melena
Anglès
Concret Purgante
Purge
Abstracte Purga política
Ímpetu
Rush
Botànica Junco
Quantitatiu Poco
Basc Guti
Qualitatiu Precario
Temporal Puntualidad
Finès Tarkkuus
Local Exactitud
Físic Despachurrado
Ecrasé
Psíquic Abatido
Dret Demanda
Faisceau
Mil Haz de fusiles
Francès
Extern Tragaluz
Lucarne
Intern Buhardilla
Meta Saludado
Salué
inici proclamado
Italià menor barbilla
Mento
major mentón
Quartiere major barrio
 LO Lex Tret LM
menor piso
eventual voltear
Portuguès Virar
estable volver

Base dels trets d’operació de la sinonímia

-Efectes o motor en la construcció sintàctica dels trets de limitació de la sinonímia.

 Exemples:
o Perdurabilitat  Estable / Eventual: noció verbal de saber (est) / saltar (eve)
– Eventual: salir
– El individuo salía de casa

– Estable: saber
– El Chico sabia la materia

o Connotació  Positiva / Negativa: eufemisme i canvis en la construcció.

– Connotació postiva: decrecer
– El empleo decreció un punto / El desempleo decreció un punto.

– Connotació negativa: caer/ crecer

– El empleo cayó un punto / El desempleo creció un punto.

o Materialitat  Físic / Psíquic: sentits - usos de coger, agarrar (físic) /

comprender (psi)
– Físic: agarrar.
– El Chico agarró/ cogió la maleta.

– Psíquic: comprendrer/ coger

– El Chico comprendió/ cogió la idea.

o Intensitat Reforçat/ No reforçat : distribució superlatiu – muy: altísima

[intensitat], muy alta [grau màxim]]
– No reforçat: Muy (superlatiu)
– Té menys força d’expressar

o Punt de vista  concret / abstracte: ús d’eixida de [locatiu] / ø [adjectiu]

– Concret: salida de (quan està format amb noms concrets)
– Salida de vehiculos.

– Abstracte: salida (quan significa un àmbit abstracte)

– Salida honrosa.
o Referent- Actiu, dinàmic/ Passiu/Estàtic : veure [passiu, estàtic], mirar
[actiu, dinàmic]
– Actiu, dinàmic: mirar (un cuadro) posar una acció per part del subjecte
– El Chico mira el cuadro embelesado

– Passiu, estàtic: ver (un cuadro)

– El Chico ve el cuadro embelesado

o Dimesió  externa / interna: per a / a : voy para [extern], voy a [intern]

– Externa: (ir) para
– Voy para la biblioteca

– Interna: (ir) a
– Voy a la biblioteca.

o Dimensió dinàmica  inici / meta: expressió de la causa amb com [precedent],

perquè [següent]
– Inici: (venir) de
– Viene de casa// como estoy cansado, me siento.

– Meta: (ir) a
– Se va a casa // me siento porque estoy cansado (después)

o Especificitat  genèric / específic: ús article determinat (concret / genèric): el

nen ros plora / el nen plora [el nen concret / tot, qualsevol nen, els nens en
general]
– Específic: article definit.
– El gato se asustó.

– Genèric: article definit.

– El gato es un felino pequeño
o Grandària  Major / Menor : construcció comparativa; gènere en certs
substantius: rata (f, gran) / ratón (m, menor); cesto (m, gran) / cesta (f, menor)
– Major: (comparació/ gènere f)
– El tuyo es más alto que...rata/ cesta

– Menor: (comparació/ gènere m)

– El tuyo es menos alto que.../ratón / cesto

o Coordenades Local / temporal: durar [temps], distar [lloc] la classe dura 1

hora / la cola dura 2 km, la casa dista unos 300 m / 5 minutos
– Local: distar
 – La casa dista 300m / la casa dista unos 5 minutos..

– Temporal: durar.
– La función dura 30 minutos / la cola dura 2 km.

o Aspecte Quantitatiu / Qualitatiu: sistema numerals / ordinals

– Quantitatiu: numeral.
– Tres capítols.

– Qualitatiu: ordinal -sèrie-

– Capitulo trece.

o Metalingüística  Parla / No parla: verb d’enteniment emprant com a verb de

llengua: creure: X creu que…[pensament] > (jo) crec que… [dic que…]
– No parla: creer (v enteniment) Tiene sus dudas
– Pepe cree que este equipo no ganará.

– Parla: creer ( v dicció)

– Yo creo que este equipo no ganará ( = digo que)

2-Orige (fonament, pern)

 Ancoratge neurològic.

 Origen dels contextos generals en l’ús sintàctic i processament neurològic.

Possiblement els trets es guarden en el sistema neuronal de producció-
comprensió lingüístics en forma de circuits límbics que es creen per interioritzar
les dades sensibles que sostenen perceptivament cada significació.

 Mecanismes  quan fem ús del llenguatge en termes generals.

-Comencen al neocòrtex amb la conformació de frases i oracions.
-S’emmagatzemen a l’interior del cervell com valors de reconeixement i
discriminació als ganglis basals.
-Als ganglis basals poden recombinar-se i agrupar-se i es projecten cap al
neocòrtex, on es poden produir noves connexions que seran la base de nous
valors.
Sistema neurològic:
El sistema d’eixos i quantors al voltant del qual s’organitzen els valors de coneixement i
discriminació són:

 Eixos L, T: Escalar, amb variació de grau.

Vector orientat: Escalar, amb grau orientat respecte al punt de referència
comunicatiu 0 = JO
 Quantors P, D: Expressen valors absoluts, no escalar.

Gradació dels dos eixos (verd i blau): Ubicació en la línia del temps. (línia verda) i
ubicació en el lloc ( línia blava).
Línia roja (entitat abstracta o concreta): persona, cosa o qualitat.

1) Eix concret- abstracte (persona, cosa o qualitat)

Base en el vector que marca allunyament progressiu del punt de referència comunicatiu
( 0, jo)

 JO (parlant) – els altres (tu, …)

 JO (persona) – els altres-no-persona (coses)
 JO (ens) – les altres-qualitat

2) Eixos L (local) i T (temporal)

 Dinamisme: inici/meta.
 Estatisme: interior/ exterior.
 Aspecte: eventual /estable

3) Quantor de
 Pluralitat (quantitat): qualitat/quantitat.
 Discriminació: reforçat / no-reforçat.
Sistema de LOCI
 Sistema correlatiu del sistema de loci (llocs de memòria) de la retòrica, i amb un
inventari de formes- amb conceptes prou semblants a totes les llengües.
 Punts de referències o estratègies per memoritzar i per a saber contra històries o
argumentació.

3.Sistema neurolingüística – Retòrica.

El sistema neurològic permet explicar:

 La categorització actancial de les oracions.
 La categorització lèxica del món, la categorització verbal del lèxic de les
llengües (substantiu, verb, determinant)

El sistema permet explicar:

1. L’organització actancial de les oracions:

Qui- agent, què-objecte, com-manera, on-lloc, quan-temps, quant-quantitat...)

QUI  agent - QUÈ  objecte – COM  manera. ACTANT

QUI  humà- QUÈ  cosa - COM  qualitat. REFERENT
Actant- entitat que actua com a alguna cosa, funcions nocionals que poden tindre els
elements segons estiga feta l’oració
Referent- què és això?

Pep obri la porta:

Com a referent, Pep seria un humà i com a actant és l’agent
Com a referent, la porta seria una cosa i com a actant, és l’objecte..
Experimentador  allò que pensem normalment que és el CD.

2. La categorització lèxica del món, la categorització verbal del lèxic de les

llengües (substantiu, adjectiu, verb, determinant..)
Eix L- on- locatiu.
Eix T- quan- temps.
Eix P- quant – quantitatiu + pluralitat.
Eix D- quin- definició + discriminació.

Al voltant d’aquest sistema d’organització es van articulant els nostres mecanismes

d’expressió lingüística. D’aquesta manera, verbalitzar és:

1) Passar de la consciència (món de les idees) a la seua expressió.

2) Passar d’un esquema mental a un text / enunciat dotant el sistema d’eixos i quantors
de valors funcionals i categorials, i és així com es passa d’un esquema mental a un text.

-Sistema de 13 contextos d’utilització de la sinonímia interlingüística i intralingüística.

-Delimitació de la sinonímia.
-Recursos d’expressió de les classes de paraules.