Professional Documents
Culture Documents
Tema 6
Tema 6
Xarxa conceptual.
Quillian determina que la xarxa conceptual es pot considerar com una
L’organització dels conceptes seria una mena de reflexes d’una xarxa de les entitats que
operen, es una xarxa neuronal. Tota xarxa és un sistema conformat per dos tipus
d’elements, els elements pròpiament i les connexions entre estos nusos.
Es pot considerar com una mena de xarxa de nusos, el conjunt de la organització dels
conceptes serien una mena de reflex de una xarxa de les entitats que operen
2) Xarxa aleatòria: Les línies de contacte entre els elements és purament d’atzar, pot
estar connectat amb una línia, amb dos o no. Es diu que estan desordenades.
2) Món menut: Ordenades però tenen algun tipus de connexió addicional que no està
ordenat. Comparteixen propietats de la xarxa regular i de la xarxa aleatòria. gràficament,
els nodes veïns es connecten entre si i alguns també amb altres no veïns.
La xarxa no acaba de ser plenament regular però tampoc és per atzar sembla que moltes
situacions reals són descriptibles com a xarxes de món menut.
Al llenguatge funciona la xarxa del món menut.
Les xarxes conceptual, el lèxic, són xarxes constituïdes per elements interconnectats que
es comporten com una xarxa de mon menut. (Esta suportada per les neurones, la seua
interconnexió esta descrita com un sistema de xarxa.) La organització conceptual esta
suportada per les neurones i les seua interconnexió es descrita per un sistema de xarxa
per tant els mateixos principis que estan sostenint l’activitat cerebral servirà per a poder
explicar com s’organitzen els conceptes i per projecció com operen els elements lèxics.
Les xarxes que normalment coneixem son els diagrames arboris representen una
consciència lingüística, no que els fets lingüístics es donen de la mateixa manera.
El cervell esta conformat com una xarxa complexa de tipus de món menut.
Els elements que formen les oracions mostren la relació que mostren entre ells. En la
composició d’una oració tenim un sistema de relacions.
2.2 La sinonímia
La sinonímia la coneguem com un mot o l’expressió que té el mateix significat que un
altre, encara que en pot diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret.
Ex: cara, visatge, rostre, vult..
No tots elements considerats com a sinònims es poden acoplar, ja que poden ser
variables. Es produeix una limitació de la sinonímia. El agrupament sinonímic dins
d’una llengua i la substitució lèxica en la traducció entre llengües són aspectes que
determinen els criteris de la limitació de la sinonímia.
De vegades algunes llengües tenen més d’un element equivalent en una llengua, vol dir
que algun d’ell és adequat en un tipus d’expressions i algun altre és per a altre tipus
d’expressions.
En la sinonímia es presenta:
Sinonímia limitada: limitació de la sinonímia on no es poden trobar sinònims
per a tots els aspectes. Quan ja no son plenament intercanviables un sinònim per
l’altre.
Projecció al sistema de llengua: contextos generals de limitació de la
sinonímia. Aquests aspectes determinen els següents els criteris:
1. Agrupaments sinonímic dins d’una llengua
2. Substitució lèxica en la traducció entre llengües.
Estes relacions entre dos o tres elements es detecten quan es fa us en una oració i no de
manera teòrica. Aquests mateixos tipus de relacions funcionen en les equivalències
bilingües, trilingües...
Estes relacions (els 13 tipus) es duen a terme en la pròpia utilització que fem els parlants
en les llengües corresponents. Estes relacions d’equivalència tenen el seu fonament des
d’un punt de vista neurològic en un esquema i paràmetres essencial que opera en el
llenguatge. (Esquema de vectors i quantors)
Ixe sistema d’organització del llenguatge se mostra en el sistema de composició de
qualsevol enunciat de la retòrica (sistema de loci).
Ademés són els mateixos paràmetres/principis que funcionen en l’articulació de les
funcions que realitzen els elements dins de les oracions i en la classe de paraules
(substantiu, adjectiu, verb..)
El esquema de funcionament general és el que està darrere del sistema de relacions que
defineixen el tipus de la sinonímia.
L’activitat de traducció implica tractar de traslladar el contingut que s’està dient en la
llengua origen, intentar expressar-lo en la llengua meta.
El contingut es tracta de traslladar quins son els sistemes de relacions (com la possible
sinonímia en la llengua origen) en el sistema correlatiu de la llengua meta.
2 Connotació Ostentoso
lleva vestidos ostentosos / aparatosos | °regios que no le
Negatiu Aparatoso
van bien
4 Intensitat Ruido
la bomba estalló con un ruido / estruendo | *rumor
Reforçat Estruendo
insoportable
9 Especificitat Maestro
la experiencia es la mejor maestra / guía | °profesora de
Genèric Guía
la vida
pequeñajo
chaparro
Botànica mataparda
indisposició
n
destemple
Música desentono
Exemples:
o Perdurabilitat Estable / Eventual: noció verbal de saber (est) / saltar (eve)
– Eventual: salir
– El individuo salía de casa
– Estable: saber
– El Chico sabia la materia
– Interna: (ir) a
– Voy a la biblioteca.
– Meta: (ir) a
– Se va a casa // me siento porque estoy cansado (después)
– Temporal: durar.
– La función dura 30 minutos / la cola dura 2 km.
Ancoratge neurològic.
Gradació dels dos eixos (verd i blau): Ubicació en la línia del temps. (línia verda) i
ubicació en el lloc ( línia blava).
Línia roja (entitat abstracta o concreta): persona, cosa o qualitat.
3) Quantor de
Pluralitat (quantitat): qualitat/quantitat.
Discriminació: reforçat / no-reforçat.
Sistema de LOCI
Sistema correlatiu del sistema de loci (llocs de memòria) de la retòrica, i amb un
inventari de formes- amb conceptes prou semblants a totes les llengües.
Punts de referències o estratègies per memoritzar i per a saber contra històries o
argumentació.
2) Passar d’un esquema mental a un text / enunciat dotant el sistema d’eixos i quantors
de valors funcionals i categorials, i és així com es passa d’un esquema mental a un text.