Sistemes de comunicació animal (SCA)-I

Explicació del fitxer “Comunicació animal PART I 2020”

1) Diapositives introductòries: 1-8

Són importants ja que posa en context l’objecte d’estudi d’aquesta part del
temari. Recordeu que venim d’examinar els trets que C. Hockett va definir
com a essencials en el llenguatge. Seguim el que va fer Hockett
posteriorment, és a dir, aplicar aquests trets a altres sistemes de
comunicació per veure fins a quin punt es comparteixen característiques als
diferents sistemes de comunicació i concretament per comparar les
característiques d’altres sistemes amb el llenguatge (humà) i així aprendre
més sobre els trets estudiats.
Una de les conclusions més importants d’aquestes primeres diapositives és
la idea que tots els SCA comuniquen, no només el llenguatge humà. Que hi
ha diferents maneres i el llenguatge és una d’aquestes maneres.
I ens explica també “el final de la pel·lícula” o a quina conclusió arribarem
quan veiem els sistemes proposats (6-7).
2) Comença amb el sistema de comunicació de les abelles, que no és vocàlic, és
clar.
 Explica les característiques del seu sistema de comunicació (9-15).
 Conclou amb una comparació entre aquest sistema i el llenguatge, fent
servir el termes de Hockett. Crec que està prou clar.
 Detalls que no hi són al fitxer:
i. El sistema de les abelles sempre és desplaçat.
ii. Si les que van a buscar el menjar troben menjar que no és el
descrit, no l’agafen.
iii. Només “parlen” de menjar.
iv. Sistema d’infinitud continua

La comunicació vocal, a partir de la 16, és el gran tema d’aquesta presentació. Es

divideix en 4 parts d’estudi:
- Els crits referencials dels primats no-humans
- Els cants no-referencials dels primats
- Comunicació vocal en ocells
- Sistema dels cetacis
Tots els 4 sistemes estan basats en vocalitzacions (versus el sistema de les abelles, per
exemple). I uns dels criteris per fer subgrups en les vocalitzacions, a part de l’espècie
(primats, ocells i cetacis), és si tenen o no referencialitat, semanticitat.
Respecte als primats, a la diapositiva 19 hi ha una classificació molt entenedora entre:

 Simis
i. Gran simis: ximpanzé, bonobo, goril·la i orangutan
ii. Lesser apes: gibons
 Mones: macacos, vervets, titís, etc.
I a la 20 la paradoxa, que s’ha de tenir en compte, respecte a la classificació i la
característica de tenir o no referencialitat. Sembla que els simis no en tenen tanta com
les mones: limitada. A partir d’aquí comença amb l’explicació d’un i de l’altre sistema.

3) Els crits referencials de les mones (21-31): vervets i macacos

 És important la 23 i 24: apareixen les característiques d’aquest crits

o 1= no tenen desplaçament
o 3= són arbitraris però no convencionals, son innats i genètics
o 8= no són intencionals per avisar als altres
 25: resum de les anteriors
o Manteniment de l’homeòstasi: manteniment de l’espècie basats en
les funcions bàsiques d’alimentació i protecció de predadors
 26: l’explicació vol dir que els macacos responen més si es canvia el tipus de
menjar (canvis referencials) que no pas si canvia el crit (acústic). Dit d’una
altra manera: els macacos són insensibles als canvis acústics: si no canvia el
menjar, per molt que canviï el crit, no responen.
 27-29: són importants i crec que ja estan prou clares amb els triangles de
referencialitat. Si no ho aclarim per Collaborate.
 31: important. Les característiques que es comparen ja han sortir abans.
Potser la composicionalitat no va quedar clara: és la propietat del
llenguatge en què el significat de la seqüencia depèn del significat de cada
element i de com estan estructurats o organitzats.
Està clar que en el cas del crits de les mones no hi ha parts, no hi ha
elements diferenciats i llavors no poden estar estructurats ni organitzats.

4) Els cants no-referencials dels primats (gibons) i titubeig (gelades): 32-38

 Les dues primeres diapositives són d’introducció.
 Potser el terme més opac sigui el de Vocal-production learning (VpL).
Més endavant s’explica, a les pàgines 62-63. Crec que està prou clar.
 Cants i referencialitat (35): tot i ser més complexos estructuralment, no
són referencials. Es relaciona amb la comunicació que no és triàdica, si
no diàdica, entre emissor i receptor. Per entendre aquest concepte cal
anar a la diapositiva 29 (i 28), al triangle dels participants a la
comunicació. En una comunicació complerta tenim l’emissor (jo), el
 receptor (tu) i el referent al mon: això seria una comunicació triàdica. I
diu que “no comporten una tercera entitat en el mon”, és a dir, que la
comunicació és diàdica (de dos elements, en aquest cas, l’emissor i el
receptor).
 36- explica el cas excepcional del cant de les gelades, com a precursor
de les sil·labes humanes.
5) Comunicació vocal en ocells (39-60)
 L’explicació de la capacitat humana per al llenguatge parlat no pot
passar per alt el cant dels ocells: especialment interessant per nosaltres.
Tot i que evolutivament estem més a prop dels primats...
i. Una altra paradoxa, ara entre els ocells i primats no humans.
 Diferència IMPORTANT entre Crits i cants. No tots els ocells fan cants:
només tres classes, d’entre 70.
 També la diapositiva 49 i 51-53, on parla de l’adquisició del cant (cants
apresos: VpL (Vocal production Learning); també hi ha cants innats però
no ens interessen tant: gorrions i cucuts. Finalment, això és una de les
característiques comunes amb el llenguatge, que tenim un període
d’adquisició + període crític: el temps en què s’ha d’aprendre, si no ja no
pot. Com al llenguatge. Recordeu els nens salvatges, la Genie, etc.
 De manera similar al llenguatge, els cants tenen un període d’adquisició,
Cants criolls i cant en perill d’extinció; unitat i diversitat.
 La diferència entre “sintaxi fonològica” (combinació de sons) i “sintaxi
lèxica” (de paraules), també és IMPORTANT: diapositives 57 i 58.
i. A la seva estructura de cant tenen combinacions sotmeses a
regles, però no recursius. Un nombre finit de combinacions.
 Igualment, la 59 i 60 són SUPER IMPORTANT. És una mena de resum
tenint en compte les variables de combinatorietat (sintaxi fonològica o
lèxica: el que trobem al llenguatge: elements discrets que es combinen i
fan grups i amb la recursivitat, fins l’infinit!) i referencialitat o
semanticitat. La 60 és important.

6) La filogènia (desenvolupament espècies) del vocal (production)-learning i la

parla (61-): ‘aprenentatge de producció vocal’.
 Tíítol de la diapositiva 66 (un salt introductori): per què mirar al sistema
de comunicació dels ocells. Ja ho deia Darwin en 1800; tenim instint per
aprendre, els humans com els ocells. Instint VpL, que té una base
biològica. Fa que estem aprenent constantment.
 (61) VpL no auditory learning com els gossos. Ni reconeixement auditiu,
en general a totes les espècies. Ni el usage learning (vervets).
 VpL (62-): imitació del tutor, interacció social requerida. Hi ha diferents
models. Habilitat per a la imitació de les “plantilles”.
 (63) Característica infreqüent a les espècies. En 5: 1)Humans (sapiens):
únics primats amb VpL. 2) 3 dels 27 ordres d’ocells (passeriformes,
 lloros i colibrís). 3) Ratpenats (25% dels mamífers). 4) Cetacis.
5)Pinnípedes. Elefants?
 VpL és un element crucial per a la parla.
 Relació de VpL i parla- la imitació vocàlica. Més important del que
sembla. S’ha subestimat el fet d’imitar. Fals: ni les mones ni apes imiten.
Els nens aprenen a parlar imitant =homo imitants. La vocal (fònica) és el
primer tipus d’imitació i la base de la resta.
 (66-67) Així, per què mirar els ocells? En evolució tenim:
o Homologies. Tret: comunicació gestual intencional, en simis i
humans-> ancestre comú que també el tenia.
 Tret: bipedisme (+2 milions llargs d’anys)
o Analogies: trets no presents en l’ancestre comú, d’origen
independent: VpL i ulls.
o Homologia profunda: els dos casos d’analogies mencionades
 Hi ha dues evidencies absolutes que relacionen el sistema estructural
dels ocells i dels humans en el sentit de l’analogia entre les dues
espècies i la homologia profunda:
o 1) El sistema neuronal similar (diapositiva 69) amb en nom de
“Control neuronal de la parla”: area x ocell i ganglis basals.
 + important per al VpL: circuits neuronals: connexió des
del telencèfal i la laringe (H)-ciringe (Ocells). Connexió
corticolaringea en humans, per fer fonació voluntària =
ocells cantàires
o i 2) El gen en comú, el FOXP2, de 50 en l’analogia. És el més
estudiat. Els gens impacten els circuits neuronals.
 20.000 gens els humans
 3 mutacions crucials i positiva evolutivament

7) Cetacis
 Tenim menys informació sobre els cetacis. I crec que la que hem posat
està prou clara.
 Trobareu un concepte nou, segur, el de l’ecolocació. Podeu trobar-ho a
internet fàcilment.
 Recordeu que son vocal learners.
 La funció de les vocalitzacions dels cetacis és similar a les dels ocells.
Diferència: l’ecolocació, que només la tenen els cetacis.
 Per cert, els ratpenats també en tenen d’ecolocació.
 Sistemes de comunicació animal (SCA)-II
Explicació del fitxer “Comunicació animal. PART II. 2020. Gest i
ensinistrament en simis”

En aquets segon fitxer hem posat la informació sobre els sistemes de comunicació
no-vocàlics: gestuals, sistema dels simis, i d’una altra banda, el tema de
l’ensinistrament, també dels simis. Fins la diapositiva 13.
Crec que amb la informació donada sobre el primer fitxer es pot entendre la
informació que apareix en aquest segon.
 Hi ha un resum sobre la comunicació vocal dels primats. (5)
o S’hauria d’afegir al resum, informació sobre els cants dels primats:
gibons i gelades (síl·laba). Innats i absents en grans simis.
 Vocalitzacions limitades als grans simis no humans
 PERÒ si entrem en la comunicació gestual la cosa canvia radicalment. Base
del llenguatge? Tomasello.
 Article de l’Eli sobre el picar-se al pit dels goril·les.
o Comunicació multimodal: udol seguit de percussió
o Funció adaptativa: territorialitat
 Característiques dels gestos, que no s’havien vist fins ara: apresos, flexibles i
intencionals.
 Tipus de gest:
o Senyals: flexibles, apresos, intencionals
o Displays: fixos, genèticament fixats (ensenyar les dents, obrir ales el
gall dindi). No són tan interessants des del punt de vista del
llenguatge.
 Senyals: es ritualitzen = s’aprenen amb el temps
o Simis tenen una infantessa de 4 o 5 anys i una vida d’uns 40 anys.
o Gran simis: ximpanzés i bonobos.
o Ritualització ontogenètica: cria pica l’esquena de la mare per pujar a
l’esquena. O aixecar els braços per jugar.
o Els de cridar l’atenció: p.e. picar al terra per què altre miri.
o Hi ha intencionalitat clara: si no hi ha audiència no es fan.
o No hi ha referencialitat: comunicació diàdica.
 Per Tomasello, la base de la comunicació lingüística humana és la
intencionalitat compartida. (14)
 o Fan pointing per demanar el que volen (imperatiu) però no entenen
quan un altre ho fa.
o No fan pointing declaratiu (la comunicació en ple sentit, ja que no té
perquè estar relacionada amb una acció, com sempre ho està la
imperativa, que està inherentment lligada a l’acció).

 FINS AQUÍ la modalitat gestual en simis

 Sobre ensinistrament lingüístic en simis no humans: EEUU (18)

 EEUU primera meitat del segle passat, amb la Vicki. Es criaven com a
infants.
o Vicki: havia aprés a dir unes “paraules”: un fracàs.
o Els ximpanzés no poden produir la parla, perquè el tracte vocal no
ho permet: cal laringe baixa.???
o Sobre interpretació: bona intel·ligència però dificultat vocal.
 EEUU tb.-> ASL: Washoe
o Va funcionar millor. Però limitat en comparació a l’aprenentatge
humà.
 Experiment cognitiu: Sarah. No tant per parlar o signar, amb bastant èxit.
 (29) Un altre experiment amb ASL: Nim Chimpsky. Criat com si fos un humà.
Un documental ho ensenya. Va acabar malament. Límits ètics.
o Imitava;
 (30) Experiment amb lexigrames: Kanzi (bonobo).
o Tecles arbitràries associades a objectes, colors, etc.
o Capaç d’entendre i processar l’ordre.