Categories, sintagmes i oracions

Elements del text

Un text és una unitat comunicativa completa. Està format per un conjunt d’enunciats que es
relacionen els uns amb els altres per tal d’aconseguir l’objectiu de comunicar alguna cosa de
manera eficaç.

Per compondre el text, l’emissor (és a dir, qui parla) ha seguit un procés format per tres etapes:

1. Ha triat les paraules (categories lèxiques) que farà servir.

2. Ha format grups de paraules (sintagmes) amb una càrrega significativa parcial.
3. Ha construït enunciats (oracions) i els ha relacionat entre si.
Categories lèxiques o gramaticals

Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:

Són paraules que designen La majoria són variables en funció del

1. Els noms (o persones, animals, coses, nombre (aigua, aigües) i uns quants també
substantius) llocs, idees abstractes, en funció del gènere (gos, gossa, gossos,
sentiments. gosses).
Són paraules que designen
La majoria són variables i concorden amb
característiques o propietats
2. Els adjectius el nom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons
que es poden atribuir a un
grisos, sabates grises).
nom.
Són paraules que van davant La majoria són variables i concorden amb
3. Els
del nom per presentar-lo, el nom (un dia, el dia, el primer dia, pocs
determinants
identificar-lo o quantificar-lo. dies, el meu germà, aquest llibre).
Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els
demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits,
els interrogatius i els exclamatius.
Són paraules de significat
ocasional perquè la seva
Generalment són variables: presenten
funció és la de substituir-ne
formes diferents segons la persona
d’altres de caràcter
gramatical i la funció sintàctica
substantiu, adjectiu o
4. Els pronoms adverbial.
A ella no li diguis res; i no la molestis més.
No hi vol anar.
Agafen el seu significat del
context.

Són variables i es conjuguen en funció del

Són paraules que designen
5. Els verbs mode, el temps, la persona i el nombre
accions, processos o estats.
(vinc, maduraven, estarà).
Són paraules que
complementen el verb per Són invariables i alguns tenen forma de
expressar el temps, el lloc, la locució (més d’una paraula amb un sol
manera i la quantitat de les significat)
accions.
6. Els adverbis
vine aviat; puja a dalt; camina lentament
També expressa la quantitat
de l’adjectiu i d’un altre molt tranquil; massa a poc a poc
adverbi.
 Són invariables i algunes tenen forma de
locució (més d’una paraula amb un sol
Són paraules que van davant significat)
7. Les del nom (o pronom) i
preposicions uneixen els noms amb altres
elements. mal de queixal; pa amb tomàquet; pensa en
ell); viu davant de casa

Són paraules que uneixen i

relacionen dos mots o dos Són invariables i ens permeten coordinar
8. Les sintagmes de la mateixa (molt bonic però molt car; canta i balla) o
conjuncions categoria sintàctica o bé dues bé subordinar (crec que no vindrà; no
oracions coordinades o vindrà perquè no es troba gaire bé).
subordinades.
Són invariables i algunes tenen forma de
Són paraules que equivalen a locució (oi? ; Això rai!).
una oració i expressen
9. Les
l’actitud del parlant, o
interjeccions
estableixen una comunicació Solen introduir les oracions exclamatives
entre el parlant i l’oient. (Ai, quin ensurt que he tingut!).

Els sintagmes

Utilitzem la paraula sintagma per designar una paraula o grup de paraules que forma una unitat
que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de
funció (subjecte o predicat).

Els sintagmes estan formats per una o diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és
més important que les altres. Aquesta constitueix el nucli del sintagma i és la que dóna nom al
conjunt.

Nucli del
Tipus de sintagma Exemples
sintagma
nom Sintagma nominal (SN) la cuina mediterrània
verb Sintagma verbal (SV) tinc gana
adjectiu Sintagma adjectival (SAdj) ple d’aigua
adverbi Sintagma adverbial (SAdv) molt lluny
Preposició + SN Sintagma preposicional (SPrep) amb tots els amics
Les oracions

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Presenta tres propietats bàsiques:

1. Unitat de Expressa un pensament complet; per tant, constitueix un acte de comunicació

sentit suficient.
2. Unitat Queda delimitada per dues pauses majors o dos silencis i té una corba
d’entonació melòdica determinada.
Consta d’un SN subjecte i d’un SV predicat que presenten una relació de
concordança.

El sintagma nominal (SN) subjecte (S) designa l’element del qual parlem.
3. Unitat
d’estructura
El sintagma verbal (SV) predicat (P) expressa allò que diem del subjecte.

El gat negre /ha caçat un ocell

SN [subjecte] / SV [predicat]