You are on page 1of 23

TEMA 3.

GRAMTICA,
MORFOLOGIA
NOMINAL

Llengua Catalana
2n Batxillerat
Institut MiramarViladecans
Curs 2015-2016

1. ELS MOTS
Definici (mot):
Unitat significativa que consta dun o ms morfemes,
caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre
duna oraci o un sintagma.
Doble naturalesa del mot:
Morfema i Lexema
Lxic:
Conjunt de mots duna llengua
Lexicologia:
Cincia que estudia el lxic
Lexicografia:
Tcniques delaboraci dels diccionaris

1. ELS MOTS
CLASSIFICACI DELS MOTS:
Criteri morfolgic
Variables (noms, adjectius, determinants, pronoms, verbs)
Invariables (adverbi, preposici, conjunci, interjecci)
Criteri sintctic
Funci dins loraci
Criteri semntic
Mots plens (tenen significat per ells mateixos)
Mots buits (no tenen significat per ells mateixos, depenen del
context)

2. EL NOM O SUBSTANTIU
CLASSIFICACI DELS NOMS:

Pel significat
Propi
Com
Abstracte
Concret
Individual
Collectiu

Per lorigen
Primitiu
Derivat

Per la forma
Simple
Compost

3. LADJECTIU
Adjectius de 2 terminacions
Mascul singular/plural
Femen singular/plural
Adjectius d1 terminaci
Mateixa terminaci en mascul i en femen (singular i plural)

4. ELS DETERMINANTS
ARTICLE

Article definit (el, la, els, les)


Alerta amb lapostrofaci de la + mot iniciat en i, u tona
Contracci de larticle amb preposicions (a, de, per)

Article personal (en, na / el , la)

4. ELS DETERMINANTS
Article neutre (lo)
Funci abstractiva
Funci intensiva
Article neutre el
Connectors quantitatius
Demostratius neutres aix, all
Comparaci
Substantiu equivalent
Article neutre el
Formes femenines dels
Substantiu equivalent
adjectius o pronoms
Anteposici de cosa, fet, cas
Oraci amb relatiu neutre

4. ELS DETERMINANTS
DEMOSTRATIUS

De proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes / aix


(pronom neutre)
De llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles / all (pronom
neutre)

4. ELS DETERMINANTS
POSSESSIUS

Tnics (sempre precedits de larticle)


Un sol possedor
1a sg

meu, meva, meus, meves

2a sg

teu, teva, teus, tevs

3a sg

seu, seva, seus, seves

Ms dun possedor
1a plnostre, nostra, nostres, nostres
2a plvostre, vostra vostres, vostres
3a plseu, seva, seus, seves

/ tons (poc usats)

4. ELS DETERMINANTS
INDEFINITS
Invariables
Cada, cap
De dues formes
Tal/tals, qualsevol/qualssevol, ambs/ambdues, tots dos/totes dues
De quatre formes
Un (i variants flexives)
Algun
Tot
Mateix
Un cert
Un altre

4. ELS DETERMINANTS
NUMERALS
Cardinals tres
Ordinals tercer
Partitius ter
Mltiples
triple

4. ELS DETERMINANTS
QUANTITATIUS
Invariables
massa, fora, prou
De dues formes
gaire/gaires, bastant/bastants
De quatre formes
quant, tant, molt, poc (i variants
flexives)
INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS
quin, quina, quins quines

5. ELS PRONOMS
CLASSIFICACI DELS PRONOMS

Relatius
Determinatius
Demostratius (aquest) Simples: qui, que, qu, on)
Possessius (el nostre) Compostos: el qual (i variants
flexives)
Indefinits (alg)
Personals
Numerals (tres)
Pronoms personals forts (jo,
Quantitatius (moltes) tu, vosaltres, elles., vost, si)
Interrogatius (qui)
Pronoms personals febles

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Subjecte
Es pot substituir per EN
Quan el subjecte s indeterminat
(no du article o du un determinant indefinit, numeral, quantitatiu)
Arriben molts autocars, avui. > Narriben molts, avui.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI

Complement Directe (CD)


CD determinat > EL, LA, ELS, LES
Quan va acompanyat darticle determinat, demostratius o possessius

CD indeterminat > EN
Quan va acompanyat dun determinant indefinit

CD neutre > HO
Pronom neutre (aix...) o oraci subordinada substantiva

CD determinat: Vull el llibre. > El vull.


CD indeterminat: Comprar pomes. > En comprar.
CD neutre: No pensis que no tescolto. / No pensis aix. > No ho pensis.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Complement indirecte (CI)
Singular (mascul, femen)> LI
Plural (mascul, femen) > ELS
Explico un conte a la Sandra. > Li explico un conte.
Has de dur el dinar als avis. > Els has de dur el dinar.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Atribut
Atr determinat > EL, LA, ELS, LES
Atr indeterminat > HO
Sembla el pallasso del poble. > El sembla.
Sembla un pallasso. > Ho sembla.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Complement circumstancial (CC)
CC de manera, temps, instrument > HI
CC de lloc > HI
CC de lloc (preposici de) > EN
Manera: Canta molt b. > Hi canta.
Lloc: La Mireia s a casa. > La Mireia hi s.
Lloc (de): La Mireia ve de casa. > La Mireia en ve.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Complement de Rgim Verbal (CRV)
CRV introdut per de > EN
CRV introdut per altres preposicions > HI
Disposo de temps lliure. > En disposo.
Penso en vosaltres. > Hi penso.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Complement predicatiu (CP)
Es pot substituir per HI
(Si el CP ho s dels verbs dir-se i fer-se > EN)
Aquestes criatures creixen sanes. > Aquestes criatures hi creixen.
Sha fet soci de la biblioteca. > Se nha fet.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
PRONOMINALITZACI
Complement del Nom (CN)
Amb el pronom EN
Publiquen la poesia de Carner. > En publiquen la poesia.

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
ORDRE DELS PRONOMS FEBLES
Quan es combinen van sempre junts, davant o darrere del verb.
Davant del verb: solts o units per apstrof.
Darrere del verb: units al verb amb guionet,
i quan hi ha elisi dun so dalgun pronom, es fa servir lapstrof.
Ordre de prioritat en la collocaci dels pronoms febles (v. Quadre pg.
69).
Restriccions:
- No es poden combinar dos pronoms febles iguals (excepte els els).
- No es poden combinar: en + ho, ni ho + hi

5. ELS PRONOMS (PRONOMS


FEBLES)
COMBINACI DE PRONOMS
Quan hi ha elisions, lapstrof es posa tan a la dreta com sigui possible.
Excepci en lordre de collocaci:
Quan es combina un CI singular i un CD determinat, canvia lordre de collocaci.
La forma de CD passa davant i la de CI passa darrere (transformada en hi)

CI+CD
(valenci)
li + el = lil
li + la = li la
li + els = lils
li + les = li les

CD+CI
el + hi = lhi
la + hi = la
hi
els + hi = els
hi
les + hi = les

Portar els llibres (CD) a la


Mriam (CI).
> Els els portar. (valenci)
> Els hi portar.

You might also like