I N T R O D U C C I

I N T R O D U C C I
Aquest material addicional est elaborat per complementar els coneixements que es puguin tenir sobre els temes tractats en els exercicis dels quaderns virtuals; no pretn exposar un coneixement exhaustiu, ni suplir un llibre de text. Shan tractats alguns dels temes que sha cregut que estaven menys treballats en els llibres de text o a les gramtiques de manual. Sha procurat posar-hi exemples que fossin fragments de textos ja que els quaderns virtuals que es presenten tenen el text com a base destudi, ja sigui per la cohesi textual com per la llengua en general. El document La cohesi textual s el que genera els documents que shan elaborat per ajudar a treballar aquest tema: Lanfora s un dels ms extensos i elaborats; s bsic per a lelaboraci dels exercicis. Hi ha un exemple comentat que complementa lexplicaci terica. El procs de definitud s un altre document bsic per treballar la cohesi textual perqu en els llibres de text hi ha molt poca informaci. Hi ha un exemple comentat que complementa lexplicaci terica. Els connectors s un intent daclarir quins elements lxics sn connectors textuals, quins connecten oracions i quins connecten sintagmes. Aquest document serveix per orientar, per no aclareix del tot la qesti perqu per a la seva elaboraci no sha trobat la informaci necessria per fer-lo adequat al curriculum de secundria. Les conjuncions s un document que tracta les locucions conjuntives des dun punt de vista morfolgic. Sha considerat que el tema de loraci composta est prou tractat en els llibres de text i manuals i, en canvi, la identificaci de les locucions conjuntives no. Semntica s lapartat que tracta les relacions de significat dels elements lxics i sha tractat tenint present que hi ha relacions de significat que permeten que sestableixin algunes relacions anafriques i justifiquen certs SN definits. Com que per reconixer que estableixen relacions anafriques era important saber quins

I N T R O D U C C I

pronoms febles estaven gramaticalitzats al verb i quins no sha fet un document sobre els verbs pronominals i un altre amb uns quadres amb verbs pronominals i el seu significat. Verbs pronominals s un document que pretn donar els recursos per destriar els verbs pronominals dels que no ho sn; tot i que es t plena conscincia de la dificultat de lempresa. Quadres de verbs pronominals s un document que recull els quadres de verbs pronominals, amb el seu significat, que hi ha a la Gramtica del catal contemporani. Per acabar hi ha dos document complementaris dels que shan esmentat fins ara: Vocabulari s un vocabulari de termes que apareixen en els documents de Material addicional i que poden oferir dificultats de comprensi per que sn necessaris per a lexplicaci terica. Abreviatures s un document que recull les abreviatures que sempren en el Material addicional i en els quaderns virtuals; no tant per entendre qu volen dir sin per establir una nomenclatura i emprar les mateixes en els exercicis.

C O H E S I

T E X T U A L

L A COHESI TEXTUAL
Hi ha dos tipus de mecanismes o procediments bsics en la cohesi textual dun text : els lxics, o ms ben dit lexicosemntics, i els gramaticals o sintctics que poden dependre del context situacional (pragmtic). Quan parlem de procediments gramaticals ens referim a: Lanfora: La repetici dun significat al llarg del text en forma de pronom, determinant, sintagma o elisi (anfora ellptica). El procs de definitud: Quan volem introduir en el text un nou element que no s conegut pel nostre interlocutor ho fem amb un sintagma nominal indefinit. Les altres aparicions daquest element discursiu seran en forma de SN definit, ja sigui dalguna manera sn predictibles. Els connectors, que poden ser textuals, si es refereixen al repartiment del text ; interoracional _conjuncions_ ,si enllacen oracions coordinades o subordinades i intraoracionals (algunes conjuncions i les preposicions) si estableixen una connexi dins de la mateixa oraci . Relacions entre els temps verbals. ( Aquest aspecte no es tracta en aquest treball) ple, pronominalitzat o ellptic. Aquest procs permet laparici delements del discurs que

Pel que fa als procediments lexicosemntics estem parlant de:

La repetici dun SN al llarg del text, per ha de tenir el mateix referent si no no cohesiona el text. Les relacions dimplicaci lxica com la hiponmia i la sinonmia Les relacions doposici lxica com lantonmia, la complementarietat i la inversi. Les relacions associatives com la relaci part-tot o la de causa-efecte. Els camps semntics i els camps lxic cohesionen el text

A N F O R A

A N F O R A
Lanfora s un dels mecanismes bsics de la cohesi textual. Anfora en grec vol dir repetici. Perqu un text sigui coherent cal que els continguts es vagin repetint, si no ens perdrem i no entendrem b de qu estem, o sens est, parlant. Per no anar repetint sempre el mateix mot i fer el text pesat i illegible sempra el recurs de lanfora en qu el mateix significat es repeteix amb un pronom (personal, adverbial, possessiu, demostratiu,...),un sintagma...

(...)_Mam! Doncs vost no sap on som! La senyora s Donya Pilar Prim _fu el noi, fingint a son torn. _Ah!... dispensi, senyora! Jo he vingut a veure la senyora que t llogat el xalet de les accies Qui mhavia de dir que aqu trobaria la senyora Prim? Per i vost, senyora, s mare de lElvireta, daquella senyoreta tan guapa ? Si semblen germanes, Du meu! Si semblen germanes... La Pilar en protest. (...) _Senyora, vost s extremadament galant... _La mam t fama de molt justa _interpos el jove, a punt de rebentar de satisfacci. _Ja tindr, doncs, la bondat de saludar aquella senyoreta i dir-li que he sentit molt no veure-la. Narcs Oller Pilar Prim

El que est en negreta t com a referent Pilar Prim i el que est en negreta i subratllat la seva filla lElvira. I serien relacions anafriques de referncia.

Una altra definici: Lanfora s la relaci que sestableix entre un element, generalment pronominal, i un altre _antecedent_ ja donat prviament en la mateixa frase o en una altra danterior. Podrem definir tipus danfora: lanfora de referncia en qu tots els elements que mantenen la relaci anafrica sn coreferents ( es refereixen a la mateixa persona o cosa). Anfora de sentit si no sn corefencials, s a dir, si noms es reflecteix el sentit del referent. Anfora ellptica s quan hi ha anfora zero, quan en comptes daparixer un pronom o un sintagma selideix perqu ja se sobreentn i pot ser de referncia i de sentit, segons la naturalesa dels sintagmes que estableixen la relaci anafrica.

A N F O R A Anfora de referncia

s la que sestableix entre dos sintagmes o pronoms que fan referncia al mateix individu, objecte, propietat...; en aquest cas es diu que els elements en qesti sn coreferents. Es dna sempre entre sintagmes nominals Poden establir relaci anafrica referencial amb un SN: Els noms propis. Els pronoms personals forts i febles definits. hi hi s incls sempre que equivalgui a li i shagi canviat per la combinaci [li+li,lo,la,los,les]. Cal remarcar que els pronoms febles adverbial i neutre (ne, hi, ho) no estableixen relacions anafriques de referncia. Els pronoms i determinants possessius. Els pronoms relatius (que, art.+qual, qui). Els pronoms i determinants indefinits poden fer dantecedent: va entrar alg perqu el vaig veure pel retrovisor...; Algun em mirava de rell i jo procurava evitar-li la mirada Tant els pronoms personals prpiament dits: jo, tu...; em, et, el, la, li...; el meu, la seva, llur...; (no pas els anomenats adverbials o neutre: en, hi, ho), els pronoms relatius o els demostratius (aquest, aquell... que es refereixen a SN que han aparegut o apareixeran en el text. Els SN definits amb nom com basats en les relacions lxiques dimplicaci: relacions de sinonmia i dhiponmia. Per exemple: Barcelona, la ciutat comtal, la capital del principat, Barcino. Lexemple que posem a la relaci danfora de referncia s un fragment de la Plaa del Diamant en qu Merc Rodoreda ens diu que la Natlia est contenta daquesta manera.

A N F O R A

Vaig desar els rosaris a la tauleta de nit per abocar-me a mirar el jard de sota. El fill dels vens, que feia el soldat, prenia la fresca. Vaig fer una boleta de paper , vaig tirar-la-hi, i em vaig amagar. Merc Rodoreda La Plaa del Diamant

El fill dels vens s coreferent amb el pronom relatiu que i amb el pronom feble hi, observem que hi s fruit de la combinaci de la+li, per tant no estem parlant del pronom adverbial hi sin del personal li

Anfora de sentit Lanfora de sentit s la repetici del significat dun fragment de loraci (S.Prep., S. Adv., S. Verbal, atribut i O. subordinada ) a travs de: Els pronoms febles adverbial i neutre (en, hi, ho). La presncia daquests pronoms agilitza el discurs a causa de la seva forma monosillbica. La proforma fer-ho que serveix per agilitzar el discurs perqu pot establir una relaci anafrica amb una frase, ms duna i el sentit global que sen desprn ( veure el document exemple anfora). Per exemple:

Lnica cosa, un cop presa la decisi, que el preocupava era haver de buscar una model. Ho va fer i la va trobar M. Casacuberta Els noms de Rusiol

ho va fer estableix una relaci anafrica de sentit amb loraci subordinada haver de buscar una model.

A N F O R A

(...) LEullia saixec i li fu un pet : Ja veig que haurem danar a casament. La Teresa esclat a riure. Si que vas de pressa. LEullia, que shavia tornat a asseure i shavia quedat molt seriosa, tot duna al els braos i pic de mans: Ja ho tinc! El far venir. O jo no sc ning o ballareu junts. Vine ben maca. Lendem mateix, bastant dhora, la Teresa entrava a la botiga de Terenci Farriols a comprar-se roba per al vestit. Terenci Farriols era un home alt i prim , educadssim: Senyora Rovira, encara que no sho cregui, en aquest moment pensava en vost. La Teresa sassegu rient: No mho crec. Ensenyim blondes, Vol fer el favor? I set per a un domin. Farriols la mir una mica sorprs :En tenim de precioses, duna qualitat que potser vost no ha vist mai.(...)

(...) Valldaura havia tornat un parell de vegades a Barcelona i la Teresa li havia ofert uns tes deliciosos. Una tarda es declar. Havia passat una estona amb la tassa als dits, sense dir res, preocupat. Ella qued pensativa , amb els ulls baixos. No digu ni s ni no. Simplement: havia estimat molt el seu marit i encara hi pensava.(...) Ahir ens qued un problema per resoldre, li contest Valldaura, i tot mirant-la greument afeg que hi havia anat a buscar un pet. Un pet voldr dir que no hi ha problema . (...) Merc Rodoreda Mirall trencat captol III Lantecedent de ho a ja ho tinc pot ser un antecedent perdut. L'oraci que faria d'antecedent podria ser qu far o semblant.

Lantecedent de ho a no sho cregui s que en aquest moment pensava en vost i la prova s que podem intercanviar lordre de les frases. No mho crec que en aquest moment penss en mi. Fixem-nos que noms es repeteix una part del significat de la frase, perqu el temps verbal canvia, com que ho diuen persones diferents canvien els pronoms personals en vost i en mi. A En tenim... en reprodueix el sentit de blondes per no estem parlant de les mateixes, noms de blondes A hi pensava repetim el significat de marit per no podem recuperar el SN perque si substitum aquest hi hi afegirem una preposici pensava en el seu marit, per aix sestableix una relaci anafrica de sentit i no de referncia.

Els pronoms demostratius de lloc: all, all, aqu... i El neutre: aix. Els pronoms relatius adverbials: on, [prep+qu], [prep.+qual]. La relaci entre els dos significats no ser coreferencial sin que repeteixen el significat dun fragment discursiu per fixem-nos en els exemples que no s com a la relaci

A N F O R A

anafrica de referncia en qu podrem posar el mateix SN definit en el lloc del sintagma amb qui estableix relaci anafrica (vegeu el document exemple anfora).
A En Jordi sha comprat un cotxe, jo tamb men comprar un La relaci anafrica

sestableix amb el significat de cotxe per el cotxe den Jordi i el que em comprar no sn coreferents perqu no seran el mateix cotxe.
Si parlen del bacall amb un portugus, hi trobaran una evident curiositat. Si li parlen de la uni ibrica, potser no tant. Aquest exemple tret del llibre de J. Pla Direcci Lisboa s prou

illustratiu: hi estableix relaci anafrica amb el sintagma en el fet de parlar del bacall amb un portugus, que clarament no trobem abans del pronom perqu el pronom el que fa, en lanfora de sentit, s repetir bona part del significat, per no exactament el mateix. Observem li i veiem que estableix relaci anafrica de referncia amb el SN un portugus del S. Prep. amb un portugus i aqu s que estem parlant del mateix portugus i si hi posssim el SN ple la frase quedaria Si parlen de la uni ibrica a aquest portugus, potser no tant . S que ha canviat la preposici per el significat del SN lhem recuperat sencer.

Anfora ellptica o elisi Consisteix a elidir un element perqu ja se sobreentn, normalment perqu ja ha aparegut anteriorment i es pot sobreentendre sense utilitzar cap pronom o sintagma. Lanfora ellptica pot ser un subtipus de lanfora de referncia o lanfora de sentit: a) En Pere ja s aqu. () Va arribar anit, per aix encara () dorm (en Pere) b) El nen plora i la nena tamb () (plora) c) En Pere promet que () vindr (en Pere)

Els () indiquen on hi ha anfora ellptica i el sintagma ple entre parntesi el que sha elidit. Veiem que en a) i c) estableix una relaci anafrica de referncia perqu lantecedent i el sintagma elidit sn coreferents. Mentre que a b) sestableix una relaci anafrica de sentit perqu lantecedent i el sintagma elidit tenen el mateix significat per no sn coreferents,. Recordem que un verb i els pronoms adverbial i neutre (ne, hi, ho) no poden ser-ho, de coreferents.

A N F O R A

(...)Tothom sabia, s a dir, el servei i uns quants amics, que el senyor Nicolau volia fer un obsequi a la senyora Teresa perqu quan celebraren el mig any de casats li havia regalat un armari japons de laca negra amb incrustacions de nacre i or, precis, per que ()1 no lhavia entusiasmada. Ell tingu una decepci: Ja ho veig, no ho he ensopegat i ()2 costa un dineral; per, com que a mi ()3 magrada mel quedar i a tu et regalar una cosa que et faci ms illusi. (...) Merc Rodoreda Mirall trencat captol I

Fixem-nos quina agilitat que donen al text les relacions anafriques, en aquest cas ellptiques. Aqu tenim una relaci anafrica de referncia perqu sestableix entre un SN un armari japons de laca negra amb incrustacions de nacre i or, precis i un subjecte ellptic a ()1, ()2 i ()3.

(...) No digu ni s ni no. Simplement ()1: havia estimat molt el seu marit i encara hi pensava; El que vost macaba de dir mafalaga molt, per ()2 s tan inesperat ... Merc Rodoreda Mirall trencat captol III Continuant amb Mirall trencat veiem aquest exemple de relaci anafrica de sentit. A ()1 hem elidit el verb digu, tamb el subjecte per ara ens centrem en les relacions anafriques de sentit. A ()2 sha elidit tota una oraci subordinada substantiva de relatiu que aqu fa de subjecte ellptic.

A la frase En Pere no t dona. En Pau s i lestima molt lantecedent de l no s la dona den Pere sin la dona den Pau, aquest antecedent no apareix en lestructura superficial, per aix sanomenen antecedents perduts. Si parafrasegssim aquesta frase quedaria: En Pere no t dona. En Pau s que t dona i sestima molt la seva dona.

(...) LEullia saixec i li fu un pet : Ja veig que haurem danar a casament. La Teresa esclat a riure. Si que vas de pressa. LEullia, que shavia tornat a asseure i shavia quedat molt seriosa, tot duna al els braos i pic de mans: Ja ho tinc! El far venir Merc Rodoreda Mirall trencat captol III Lantecedent de ho a ja ho tinc pot ser un antecedent perdut. L'oraci que faria d'antecedent podria ser qu far o semblant.

Exemple de RELACIONS ANAFRIQUES Com a exemple analitzarem el comenament de Mirall trencat de Merc Rodoreda.

10

En Vicen ajud el senyor Nicolau a pujar al cotxe. S, senyor, com vost mani. Desprs puj la senyora Teresa. Sempre ho 000 feien aix, primer ell, desprs ella, perqu a lhora de baixar havien daguantar-lo entre tots dos. (...)El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicen valia molt, que si no el 0 tingus 0 es vendria la berlina perqu 0 no es fiaria de cap ms cotxer. I com que el senyor Nicolau era geners , en Vicen en treia molt de profit.
Berlina: Cotxe tancat de quatre rodes i de dos seients o de quatre.

Relacions anafriques amb Vicen. Sn coreferencials, anfora de referncia, en Vicen i el ; Mentre que cotxer hi mant una relaci anafrica de sentit perqu s que en Vicen s cotxer, per no tots els cotxers sn en Vicen. El mateix text ens diu precisament aix. En Vicen i cotxer no tenen el mateix referent tot i que comparteixen una part del significat. En canvi la repetici del nom, que a ms a ms s un nom propi i la substituci pronominal pel pronom el mantenen una relaci anafrica de referncia perqu es refereixen a la mateixa persona, tenen el mateix referent. Relacions anafriques amb Senyor Nicolau Hi tenen relaci anafrica de referncia

_coreferencials_ el senyor Nicolau, senyor, vost, ell, lo, en, i les anfores ellptiques en els subjectes dels verbs tingus i es vendria Relacions anafriques amb Senyora Teresa . Hi tenen relaci anafrica de referncia : ella. entre tots dos : tots dos t com a referent la senyora Teresa i en Vicen ,mant una relaci anafrica amb dos elements apareguts anteriorment. Tot i que t un significat de grup podrem dir que sestableix una anfora de referncia. Sempre ho 000 feien aix: Aqu tenim una anfora ellptica de sentit en el subjecte del verb perqu el referent s: el senyor Nicolau, la senyora Teresa i en Vicen. Sempre ho feien aix: El sintagma verbal fer-ho mant relaci anafrica de sentit amb els sintagmes verbals de frases precedents en el discurs: En Vicen ajud el senyor

Exemple de RELACIONS ANAFRIQUES

11

Nicolau a pujar al cotxe. S, senyor, com vost mani. Desprs puj la senyora Teresa. La combinaci de fer i ho fa avanar el discurs actualitzant-nos el que sha dit fins aquell punt, el fa coherent i lalleugereix.

Una manera de comprovar si hi ha anfora de referncia s anar substituint-les tots per la unitat lxica que creiem que hi lanfora: En Vicen ajud el senyor Nicolau a pujar al cotxe. S, senyor Nicolau, com vost el senyor Nicolau mani. Desprs puj la senyora Teresa. Sempre ho 000 en Vicen el senyor Nicolau i la senyora Teresa feien aix, primer ell el senyor Nicolau, desprs ella la senyora Teresa, perqu a lhora de baixar havien daguantar-lo el senyor Nicolau entre tots dos en Vicen i la senyora Teresa. (...)El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicen valia molt, que si no el en Vicen 0 el senyor Nicolau tingus 0 el senyor Nicolau es vendria la berlina perqu 0 el senyor Nicolau no es fiaria de cap ms cotxer. I com que el senyor Nicolau era geners , en Vicen en del senyor Nicolau treia molt de profit. Observem que a ho feien i cap ms cotxer No hem pogut substituir-ho, perqu

sestableix una relaci anafrica de sentit. Si escrigussim aquest pargraf sense aplicar-hi els recursos anafrics quedaria una cosa aix:

En Vicen ajud el senyor Nicolau a pujar al cotxe. S, senyor Nicolau, com el senyor Nicolau mani. Desprs puj la senyora Teresa. Sempre el senyor Nicolau, la senyora Teresa i en Vicen ho feien aix, perqu a lhora de baixar havien daguantar el senyor Nicolau entre en Vicen i la senyora Teresa. (...) El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicen valia molt, que si el senyor Nicolau no tingus en Vicen el senyor Nicolau es vendria la berlina perqu el senyor Nicolau no es fiaria de cap ms cotxer. I com que el senyor Nicolau era geners, en Vicen treia molt de profit del senyor Nicolau.

ho feien La proforma fer-ho no es pot substituir sense perdre alguns mats com la idea de lordre en qu entraven al cotxe.

EL PROCS DE DEFINITUD

12

EL PROCS

DE DEFINITUD*

s el procs pel qual un sintagma nominal indefinit esdev definit al llarg del text. La primera vegada que sesmenta un individu o objecte que no s conegut pel nostre interlocutor se sol emprar un SN indefinit o un nom propi, en les mencions successives sempra un SN definit, que pot ser un pronom o ellptic. Aix vol dir que quan trobem un SN indefinit en un text interpretem que s un nou element del discurs, un element que no havia estat esmentat abans. En canvi, quan el SN s definit interpretem que es refereix a un element del discurs que ja ens s conegut per la ra que sigui. El SN definit serveix per activar-lo, per fer-lo present en el punt del discurs en qu ens trobem. Els pronoms definits (ells, ella, la, els, li, etc.) reactiven un element del discurs que ja ha aparegut prviament, que ja ha estat activat. Compareu els fragments de discurs de (1). (1) a. Un noi pujava lescala quan ella baixava. Un noi va trucar al segon pis. b. Un noi pujava lescala quan ella baixava. El noi va trucar al segon pis. - El SN el noi de (1b) aporta informaci coneguda, predictible1 a travs del context, ja que prviament ha aparegut un SN indefinit que ens ha introdut lelement discursiu. Els SN subratllats de (1b) estableixen relaci anafrica. Els de (1a) no. Un SN aporta informaci predictible quan la informaci s recuperable pel discurs, pel context situacional o pel coneixement del mn compartit pels parlants. El parlant empra un SN indefinit quan considera que el seu interlocutor no coneix lentitat o individu que t previst introduir en el discurs. El SN indefinit permet introduir informaci nova, no coneguda, en el discurs. A (2) lemissor sap molt b amb qui sha casat per, com que creu que el receptor no ho sap, empra un SN indefinit en lloc dun de definit com ara el noi dOix, en Pere, el germ de la Isabel, etc. (2) Mhe casat amb un noi dOix.
1 adj 1 Que es pot predir. 2 LING Dit de l'element lingstic que s pronosticable a partir de l'aplicaci d'una o ms regles.

EL PROCS DE DEFINITUD

13

El SN definit mantindr una relaci anafrica de referncia amb el SN indefinit o un nom propi aparegut abans.

Quines sn les condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text: Deixem de banda aqu els noms propis, els quals sn com etiquetes que ens permeten de designar rpidament entitats de lunivers del discurs. Sempre pressuposen informaci coneguda, per aix sn SN definits, encara que no tots portin determinant (la Maria, Badalona, Montserrat, etc.). Que mantingui una relaci anafrica amb un antecedent en el text o pel que sanomenen factors pragmtics, que en aquest cas sn el context situacional i que l'emissor i receptor tinguin el mateix coneixement del mn. I. Laparici dun SN definit pot quedar legitimada perqu estableix una relaci anafrica amb un antecedent discursiu. a) La relaci anafrica entre un SN indefinit i un de definit pot ser transparent (s a dir, el nom com s el mateix o b el SN definit est format per un pronom):

(3) a. Un noi pujava lescala quan ella baixava. El noi va trucar al segon pis. b. Ahir vaig conixer una lingista de Mallorca. Avui ja li he enviat un missatge. [li = a la lingista de Mallorca]

b) La relaci anafrica pot estar basada en una relaci lxica dhiponmia, de sinonmia, dinversi, etc. (4) Pels carrers es trobava a cada pas un piano de maneta que feia ballar una mona al comps de les melodies que sortien de linstrument com si el manubri les arrossegus. . Relaci de sinonmia entre manubri i piano de maneta Instrument s lhipernim de piano de maneta.

EL PROCS DE DEFINITUD

14

c) La relaci anafrica pot ser associativa (per exemple la relaci part tot, la relaci causa efecte, etc.).

(5)

Passaran a una llarga cambra amb una llar altvola. La catifa havia estat llevada, a la llar.

les bugies brillaven amb tot esclat, el foc flamejava i espetegava

Com que hem mencionat una llarga cambra podem parlar de les seves parts, de la mateixa manera que havent mencionat una llar es pot parlar del foc que ns part. De fet, a (5) podrem substituir el SN la catifa pel SN la catifa de la llarga cambra o el SN el foc per el foc de la llar, etc. i aix fer explcit el lligam entre els SN definits i el SN indefinit que els legitima.

Les nocions part de, propietat de, atribut de permeten gran nombre dassociacions anafriques. Si hem introdut el SN un mestre podem introduir SN definits com ara els (seus) alumnes, la classe, lescola, etc. Fem una especial atenci a la relaci part-tot perqu s la relaci que justifica bona part dels elements lxics que hi ha en el text i per tant s importantssima perqu el text estigui cohesionat.

II. Laparici dun SN definit pot quedar legitimada per factors pragmtics: pel context situacional o pel coneixement del mn compartit per emissor i receptor. a) Pel context situacional:

(6) a. Pots passar-me el saler? (dit a taula) (el saler = aquell saler que hi ha all) b. Tanqueu la finestra! (la finestra = la finestra que hi ha a la sala)

EL PROCS DE DEFINITUD b) Pel coneixement del mn compartit: (7) Si aneu a Girona, visiteu la catedral i les muralles (donem per fet que el receptor sap - o que deduir- que a Girona hi ha catedral, muralles, etc.)

15

Emprem els SN definits el sol, el cel, la terra, la lluna, etc. perqu en el nostre mn immediat noms hi ha un sol, un cel, una lluna, etc. Sovint, els modificadors del SN definit recullen informaci del discurs previ i capaciten el receptor per identificar fcilment el referent. Si ja he explicat al meu interlocutor que ahir en Pere va venir amb una companya francesa podr respondre (8b) en el dileg segent. Altrament, la resposta adequada ser (8c): (8) a. - Qui tha telefonat? b. - La noia que va venir ahir amb en Pere / La companya noia francesa den Pere. c. Una noia que va venir ahir amb en Pere / Una companya noia francesa den Pere. Els modificador (adjectius, SP, relatives) aporten informaci que fa recuperable el SN: refresquen la memria del receptor. Apareixen com a SN definits els que contenen un superlatiu, un nom abstracte o un especificador com ara primer, darrer, etc. (9) a. el pitjor govern, el millor vi, la noia ms simptica de la classe b. la primera persona que entri, el darrer tren c. la prudncia, la sinceritat, la pau Si diem un sintagma amb nom abstracte s emprat amb un determinant indefinit, caldr que hi afegim un modificador com ara 'justa': 'Volem una pau justa'. No s possible *Volem una pau'. En el SN 'una pau justa', el nom 'pau' sinterpreta com un tipus de situaci, ja no s un nom abstracte.
Lleugera adaptaci dels apunts de Gemma Rigau a lassignatura Aspectes semntics i pragmtics del text en catal curs 2005-2006 a la UAB.

EL PROCS DE DEFINITUD

16

Quadre de definicions

s transparent: el nom com s el mateix o est pronominalitzat

Pot estar basada en una relaci lxica Legitimaci per relaci anafrica amb un antecedent discursiu Pot ser associativa: relaci part-tot, relaci causa-efecte, etc. dhiponmia, de sinonmia, dinversi, etc.

Pel context situacional

Legitimaci per factors pragmtics Pel coneixement del mn compartit

EL PROCS DE DEFINITUD

17

Quadre amb dexemples

Un gos corria perqu el gos portava barret i tothom sel mirava

Legitimaci per relaci anafrica amb un antecedent discursiu

Ha vingut un lampista. Loperari no ha tardat ni cinc minuts. (hiponmia) Ha vingut un lampista. El xicot no ha tardat ni cinc minuts (sinonmia) Ha vingut un lampista amb el seu fill. (inversi)

Mhe comprat un ordinador amb el teclat i el ratol de color verd (associativa, relaci part-tot) Vaig omplir una ampolla i el lquid sem va vessar (causa-efecte)

No podia dormir i vaig obrir la finestra (context situacional) Legitimaci per factors pragmtics Coneixement del mn compartit Si aneu a Girona, visiteu la catedral, les muralles Avui el sol ha sortit ms aviat del compte i el cel era ben blau Avui he conegut lamiga den Pere El pitjor moment va ser quan reu fora Agafarem lltim tren. La prudncia s la mare de la cincia

E x e m p l e d e l P RO C S D E D E F I N I T U D

18

Exercici: Indiqueu com queden legitimats els SN definits que apareixen en els textos segents: A. Un as del bsquet alt i prim va pujar a un cotxe estranger al costat

del seu pare, baixet i grassonet. El fill condua atentament, clarament cohibit per la presncia de lanci... Lestrany comportament de latleta semblava totalment inexplicable. El pobre xicot ben segur que tenia algun problema...

Al costat del seu pare: Al costat es justificaria pel coneixement del mn compartit, perqu s un nom espacial (tota persona t costats) . A el seu pare hi ha una relaci dinversi lxica pare-fill i aix afavoreix que es pugui

emprar un SN definit. I seu s coreferent amb un as del bsquet. El fill.- Hi ha una relaci dinversi lxica pare-fill ; per tant, sestableix una relaci anafrica referencial amb un as del bsquet. Aix justifica aparici de larticle definit. La presncia de lanci .- Presncia s un nom abstracte i anci s un sinnim de pare perqu dels dos individus que apareixen en el text, lgicament, el de ms edat ha de ser el pare. Lestrany comportament.- Comportament s un nom abstracte latleta.- Atleta s un sinnim d as del bsquet; per tant, podem usar article definit perqu aporta informaci coneguda. El pobre xicot.- s un sinnim d las del bsquet, per tant, hi mant una relaci anafrica de referncia.

E x e m p l e d e l P RO C S D E D E F I N I T U D

19

B. La Maria va trobar un armari i un llum doli antics a les golfes duna casa abandonada. El seu pare ha netejat el moble i lha deixat com nou. Ara diuen que un antiquari els el vol comprar, per ells no sel volen vendre.

La Maria.-

s un nom propi.

les golfes duna casa abandonada.- Sestableix una relaci semntica associativa entre casa i golfes, perqu les golfes sn una part de la casa. Per tant, el SN les golfes pot ser definit encara que una casa sigui indefinit El seu pare.- Hi ha una relaci dinversi lxica pare-filla que justifica ls darticle definit El moble.- Hi ha una relaci lxica dhiponmia: moble s hipernim darmari. Lha deixat.- El pronom feble el (l) mant una relaci anafrica de referncia transparent amb el moble. Els .- Hi ha una relaci anafrica de referncia mitjanant un pronom feble i els seus antecedents la Maria i el seu pare El .- Hi ha una relaci de coreferncia (s a dir, anafrica de referncia) amb larmari Ells .- Es mant una relaci de coreferncia entre un pronom personal fort i la Maria i el seu pare Els pronom de datiu coreferent a la Maria i el seu pare. l .- l estableix una relaci de coreferncia amb larmari Diuen porta un subjecte ellptica que pot ser equivalents a ells (pare i filla) o a una tercera persona arbitrria (la gent diu)

.-Relaci de coreferncia = relaci anafrica de referncia entre un antecedent i un SN definit o pronom

C O N N E C T O R S

20

CONNECTORS
Un connector s qualsevol element que fa de lligam entre parts duna oraci _sintagmes_ i sanomenen connectors intraoracionals , entre oracions i sanomenen connectors interoracionals i entre parts del text, el reparteixen, lordenen i sn els connectors textuals. Sn connectors les preposicions, locucions prepositives, conjuncions, locucions conjuntives, certs adverbis o locucions adverbials i ms elements ... Eugeni S. Reig em comenta, indignat, que ara i ads sent en diferents programes de rdio l'expressi muntar un pollastre, i hi afegeix que "em badaria de riure si no fos perqu la rbia i la pena m'estrenyen el cor i em quede desmoralitzat de veure com nosaltres mateixos estem destruint la nostra prpia llengua. En efecte, en valenci s ben viva l'expressi (...)" Joan Sol. LAVUI 22-2-06 En aquest petit fragment dun article de J. Sol tenim quatre conjuncions i que fan tipus de connexions diferents. a) 'ara i ads', 'la rbia i la pena': la primera uneix dos adverbis en una locuci adverbial i la segona dos SN. I fa de connector intraoracional, perqu est a dins de la mateixa oraci b) ... m'estrenyen el cor i em quede...: aqu enllaa dues oracions coordinades copulatives. i fa de connector interoracional, perqu enllaa dues oracions. c) ..., i hi afegeix que...: relaciona la part del text precedent amb la que segueix. i fa de connector textual, perqu relaciona dues parts del text. Fixat que les oracions ja estan relacionades sintcticament per la coma _juxtaposades_ i que si leliminssim no es perdria informaci; aix passa en aquest cas perqu pel tipus de connector textual que s. ...En efecte,...: seria un altre connector textual que permet que la informaci avanci i es reafirmi en el que es dir relacionant-ho amb el que ja sha dit fins ara.

C O N N E C T O R S ADDITIUS a) de continutat: b) d'intensificaci: c) de distribuci: i, a continuaci, a ms; doncs, doncs b encara (ms), ms encara d'una banda... de l'altra; per un costat... per l'altre; dentrada, per comenar; en primer lloc, en segon lloc...; finalment, per acabar d) de digressi: f) d'especificaci: g) d'ampliaci: h) d'equiparaci: DISJUNTIUS a) de reformulaci parafrstica: s a dir, o sigui, aix s, (dit) en altres paraules, dit d'una altra manera, vull dir b) de reformulaci no parafrstica: ms ben dit, encara millor; ms aviat c) d'exemplificaci: d) de resum: CONTRASTIUS a) d'oposici: b) de restricci: c) de concessi: d) de refutaci: CONSECUTIUS per tant, (aix) doncs, per consegent, consegentment, en conseqncia tanmateix, en canvi; ara (b); si no; en cas contrari si ms no, almenys no obstant aix, tot i aix; malgrat tot, de tota manera, sigui com sigui, per [usat entre pauses] (ans) al contrari, ben / tot al contrari e) de contraposici: en realitat, de fet, fet i fet, ben mirat per exemple, a tall d'exemple, posem per cas, aix (per exempIe ) en resum, en sntesi, comptat i debatut, ras i curt, total per cert, a propsit en concret, especialment, en especial, particularment, en particular en efecte, efectivament; certament de la mateixa manera, de manera semblant, igualment, aix mateix, parallelament e) de generalitzaci: en general, generalment

21

. Aquesta informaci s una adaptaci de la que Maria Josep Cuenca (Universitat de Valncia)
ofereix dins Joan Sol i altres a Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries, 2002. copiat de TEIDE 2n 2003

C O N N E C T O R S

22

Idees per poder entendre qu sn els connectors textuals i poder-los identificar i emprarlos correctament.

Els connectors uneix i relaciona dues oracions o grups doracions, s a dir, pargrafs No hi ha una categoria gramatical de connectors sin que diverses categories morfolgiques poden fer de connectors.

Identificarem el connector per la funci que faci en el text, no per la categoria morfolgica que tingui.

Els connectors se situen a la frase desprs dun punt, ?,!,...o van entre comes, com una aposici.

Un connector textual s un element invariable, que sovint prov duna estructura gramatical fossilitzada que perd el seu significat estricte i els elements que la formen no poden variar. P. Ex: duna banda...de laltra en qu el significat no s espacial sin que agrupa la informaci. s a dir, no pot ser canviat per *ser a dir. Ms aviat no s un sintagma que indiqui temps sin que introduir una o ms frases que matisaran el que sha dit abans.

De les conjuncions noms i, o, per poden fer de connectors textuals. Les locucions conjuntives amb la conjunci que no poden fer de connectors textuals en cap cas, algunes de les altres s ms possible que ho facin.

Les conjuncions sempre han danar entre dos elements que enllacen, per aix quan estan en posici inicial desprs dun punt, ?,!,...o van entre comes fan de connectors.

Els adverbis i les locucions adverbials tamb forneixen el grup de paraules que poden fer de connectors textuals. Aquests, a vegades, inicien la frase fet que pot fer confondre la identificaci del connector. Segurament hi ha casos que s dubts per en principi ladverbi t un contingut modal, temporal, espacial... i el connector ha dhaver perdut el significat estricte. Ha de ser possible canviar mentalment el S Adv per un altre i que la frase continu sent correcta. en aquests moments, per, ens situem al voltant de... equival a Ara . Per,... Per

dissort, en tronar a Barcelona... equival a dissortadament, en tornar... La connexi textual s un mecanisme de cohesi textual que uneix parts dun text. Hi ha molts de connectors textuals i es poden classificar de diferents maneres. La classificaci que oferim es basa en relacions semntiques que els connectors textuals

C O N N E C T O R S

23

estableixen entre els dos elements connectats, relacions que es poden simplificar en quatre: addici, disjunci, contrast i conseqncia. ADDITIUS: sumen una nova informaci a la que ja sha dit. I (connector additiu per excellncia), a ms; duna banda... de laltra; igualment, etc. DISJUNTIUS: expressen que el que es dir s una alternativa _en el contingut o en la manera de dir-ho_ del que sha dit). O (connector disjuntiu per excellncia) Ms aviat, ms ben dit, etc. CONTRASTIUS: donen a entendre que el que segueix s una informaci oposada a la que sha donat. Per (connector contrastiu per excellncia)En canvi; no obstant aix; ans el contrari, etc. CONSECUTIUS: indiquen que segueix una conseqncia del que sha dit: per tant, doncs, etc.

Som conscients, malgrat els intents de definici que shan fet en aquest document, de la dificultat didentificar els elements lxics que sn connectors textuals dels que no ho sn. La dificultat no ens eximeix de la responsabilitat, com a docents, de tractar un tema bsic en la cohesi textual. En conseqncia, saconsella de tractar-lo amb el mxim de generositat, sempre tenint present que lobjectiu s que lalumnat adquireixi coneixements per poder-se expressar i entendre millor els textos, no fer-ne una anlisi lingstica rigorosa. Per ampliar el reconeixement dels connectors textuals es proposen uns enllaos que bsicament sn un llistat de connectors de tot tipus i poden servir, si ms no, per ampliar recursos expressius. http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/eines/criteris/connect/ Sha de mirar si tot sn connectors que savinguin a la definici que sest intentant donar en aquest document. s una pgina per ser utilitzada en el Departament de justcia i probablement hi ha expressions que es poden fer servir per introduir frases per potser no sn ben b connectors. Tamb barregen tots les conjuncions, que efectivament sn connectors, per sembla que majoritriament no ho sn de textuals. http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/eines/criteris/criteris.pdf. similar.

C O N J U N C I O N S

24

C O N J U N C I
Les conjuncions sn nexes que generalment actuen dins de loraci com enlla doracions compostes, sintagmes o parts de sintagma. Si tens gana, fes tu el dinar Vols carn o peix Vols dos o tres talls de carn enllaa oracions uneix sintagmes uneix parts del sintagma, en aquest cas determinants Algunes poden fer de connectors textuals (fonamentalment, i, per, o ), per la majoria no, perqu, ms enll de loraci no es poden crear relacions sintctiques de dependncia estructural Per al treball dinvestigaci, ha llegit molts llibres sobre aquest tema. Per no hem doblidar que les seves condicions de treball no sn les ms favorables. Les conjuncions es poden classificar segons deferents criteris, Si les analitzem segons el seu funcionament sn bsicament connectors oracionals, no connectors textuals. Si ho fem segons el tipus de relaci entre oracions que estableixen , parlarem de Conj. de coordinaci, i de subordinaci i de interordinaci Les conjuncions sn invariables. Les locucions conjuntives sn grups de mots que fan la funci de conjunci. La conjunci s la classe de mot que serveix per connectar oracions coordinades o subordinades, i en alguns casos tamb sintagmes. A ms de les conjuncions simples ( que, si, com...)la llengua disposa de recursos per ampliar el grup de les conjuncions i crear-ne de ms precises semnticament. El primer consisteix en lhabilitaci daltres classes de mots a conjuncions (aix, tanmateix, o segons). El segon recurs s la construcci de les locucions conjuntives , que es basa en la combinaci daltres classes de mots gramaticals, o lxiques ( Prep. , Pron., noms i Adv.) amb conjuncions simples, fonamentalment la conjunci que. formen i com a tal sha danalitzar. Aix una locuci conjuntiva funciona com un nic connector oracional, independentment de la naturalesa gramatical dels elements que la

C O N J U N C I O N S

25

Com que, desprs que (Adv + con) ats que, posat que ( participi + Conj.), tant per tant, (Adv +Prep. + Adv.) ms aviat (Adv +Adv ) en conseqncia, al cap i a la fi, en efecte (Prep. + SN) o b...o b, (Conj. + Adv.) en cas que, tan aviat com, tot i que, tot i amb aix, tant per tant... Les locucions conjuntives noms poden encapalar subordinades adverbials locatives, temporals, de mode, condicionals, causals, consecutives, finals i concessives. Tamb hi podrem considerar les conjuncions de les oracions comparatives, tot i que presenten discontinutat. Les locucions conjuntives que introdueixen oracions subordinades aporten un significat que condiciona la relaci que sestableix entre loraci subordinada i la principal; Aquest significat noms es pot establir dins un context determinat no al marge de la frase. Sempre que sortim ,plou (temporal) Sempre que volguessis, tho diria (condicional) Les oracions coordinades tamb es poden connectar amb locucions. Aquestes aporten un complement informatiu que assegura la progressi discursiva i que s alhora un refor expressiu. Les locucions com a connectors interoracionals coordinants poden ser adversatives, disjuntives, consecutives, explicatives o continuatives Ms amunt ens hem referit a la discontinutat de les locucions conjuntives que introdueixen oracions comparatives (com ms feina ens entra, ms despeses tenim). Tamb responen a aquests esquemes binaris les coordinades disjuntives i les distributives No noms sha polit els estalvis, sin que a ms (distributiva amb valor intensificatiu) O tespaviles o arribarem tard (disjuntiva) Ara riu, ara plora (distributiva) Com ms gran em faig, ms malpensada em torno (comparativa) Algunes locucions conjuntives exigeixen un ordre determinat de les oracions que ha demanat un crdit

C O N J U N C I O N S

26

enllacen. Amb excepci de les estructures binries la majoria de les oracions compostes incorporen la loc. Conj. entre les dues oracions, per hi alguns casos en qu la podem trobar a linici absolut de loraci. Cada vegada que rento el cotxe, plou (temporal) Per tal que puguis concentrar-te, abaixar la msica (finals) Noms que ho digui una vegada, nhi ha prou (condicionals) Ats que les parts han arribat a un acord preliminar, se suspn la sessi (causal) Hi ha dos casos en qu sempre apareixen en posici final absoluta i que aparentment no funcionen com a connectors interoracionals, i que a ms a ms dels respectius valors continuatiu i concessiu impliquen una elisi discursiva. Vaig haver de renyar-lo i tot (continuativa) B que sho mereixia, per aix (concessiva) Per complementar el gruix de estudi de les conjuncions i, en conseqncia, de loraci composta que no sha fet en aquest document proposem uns enllaos que poden ser dutilitat. A la xarxa es poden trobar mltiples documents fora similars sobre aquest tema, la majoria extrets de manuals. Aquests en sn alguns que shan cregut adients: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html Servei lingstic. Quadre de conjuncions http://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18003.htm Conjuncions de subordinaci http://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18002.htm Conjuncions coordinants http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_19_superior.pdf Explicaci general http://esadir.com/sintaxi/conjuncions Remarques sobre algunes conjuncions

http://www.xtec.es/~aribas4/llengua/sintaxi/sub.
Proposta singular destudi de loraci composta.
La part d'informaci de les locucions conjuntives s de la Gramtica del catal contemporani. Pargraf 8.2.1.2 morfologia volum I

S E M N T I C A

27

La semntica s el domini de la lingstica la finalitat del qual s lestudi del significat Sabem de manera intutiva que fondista t dos significats distints: persona que al seu crrec una fonda i esportista especialitzat en curses de fons , que ample s el contrari destret o que estomacar vol dir el mateix que pegar. Els parlants saben duna manera ms o menys conscient que existeixen relacions de significat entre els mots. Un quadre de les relacions de significat que existeixen entre els mots s aquest. Camps semntics Camps lxics

Antonmia Relacions de significat Relacions doposici Contrastos binaris Inversi o oposici relativa Complementarietat

Hiponmia Relacions dimplicaci sinonmia Relacions Associatives Part-tot Reciprocitat Causativa

Homonmia Multiplicitat de Significat Polismia

S E M N T I C A

28

Camps semntics

Un camp lxic s un conjunt de mots que comparteixen una part del seu significat, pertanyen a la mateixa categoria gramatical i tenen un terme genric com _hipernim_ que els engloba a tots (Ex.: ocell s hipernim dalosa, mallerenga, guila...). El camp semntic o associatiu s molt ms vast, perqu inclou mots amb una part del seu significat com , per pertanyents a categories gramaticals diverses i sense cap hipernim general (E.: ocell, niu, bec, piular, piu-piu...) Una famlia de paraules , en canvi, s un conjunt de paraules relacionades semnticament i formalment, ja que comparteixen una mateixa arrel (Ex.: guila, aguil, aguilenc, aguileta, aguilot...) Teide 2n 1998

Relacions doposici
CONTRASTOS BINARIS

Considerarem que les relacions doposici sestableixen entre parelles de mots. Aix, gran soposa a petit i mascle soposa a femella, que comprar soposa a vendre ...Com es pot veure aquestes parelles de mots tenen relacions doposici amb matisos diferents. Entre gran i petit, ample i estret, clar i fosc es pot establir una escala de mesura: s ms gran que la Maria; mentre que entre mascle i femella, casat i solter, naixement i defunci no es pot fer: *En Pere s ms casat que la Maria Els mots que permeten una gradaci com: La Maria no s tan simptica com lAntnia = La Maria s ms antiptica; Sanomenen antnims o contraris. En canvi, els mots oposats no graduables lafirmaci dun implica la falsedat de laltre *El riu s ms ample i estret, *Aquesta euga s mascle i femella ; sanomenen complementaris o contradictoris perqu tots es complementen per abastar tota

S E M N T I C A

29

lamplitud del significat: cert/fals, viu/mort, o ests viu o ests mort, aix s viu implica no s mort i no s viu implica no s mort.2 exemples: guanyar /perdre/empatar, solter / casat / separat / divorciat / vidu

Dos mots sn antnims si mostren una relaci semntica doposici gradual: calent/fred., Dos termes sn complementaris si sn mots oposats no graduals i la suma dels significats exhaureix el camp del discurs: pujar/baixar, engegat/apagat

Relaci dinversi o oposici relativa: Lun pressuposa laltre. Aquesta relaci es troba especialment en rees del vocabulari que fan referncia a les relacions socials (metge/pacient; mestra/alumna); relacions de parentiu (pare/fill, sogre/jove, avi/net), relacions temporals i espacials (sobre/sota, davant/darrere, dalt/baix, abans/desprs), algunes parelles de verbs (comprar/vendre, donar/rebre, anar/venir, preguntar/respondre) Aix: Si lAntoni s lavi den Pere, aleshores, en Pere s el nt de lAntoni

La diferncia amb els complementaris s que lafirmaci dun implica la negaci de laltre . Si estic viva, aleshores, no estic morta. Mentre que en els mots inversos un no implica la negaci de laltre, perqu es pot ser fill i pare, per que un sigui pare implica que tingui un fill

Les relacions doposici tamb sn importants a lhora de definir individus, objectes, llocs o idees, perqu la presncia o labsncia dun tret sestableix en relaci amb un altre

2 Val a dir que la llengua transgredeix aquestes afirmacions perqu podem dir estic ms morta
que viva

S E M N T I C A

30

Relacions dimplicaci
Hiponmia .- s una relaci estructuradora del lxic que sestableix entre un mot ms especfic [hipnim] i un de ms general [hipernim]. P. Ex. Embotit s lhipernim de llonganissa, fuet, bull, botifarra (blanca, negre, dou...), llom, secallona... que sn els hipnims. I Tendresa, angnia, afecte, odi...sn hipnims de lhipernim sentiment. Un hipnim mant una relaci dinclusi amb lhipernim . Els trets que cont lhipnim tamb els t lhipernim: La Maria sent tendresa per aquell ocell / La Maria t un sentiment per aquell ocell La Maria menja fuet / La Maria menja embotit I aquesta relaci dinclusi s en un sol sentit: si partim de la frase La Maria menja embotit , no podem afirmar que la Maria mengi fuet, podria menjar llonganissa, per exemple. Els hipnims dun hipernim mantenen entre ells una relaci dincompatibilitat, daqu que sanomenin cohipnims. Si sento tendresa no estic sentint angnia ni fstic ni llstima. La relaci dhiponmia entre els significats dels mots s un factor important per a la cohesi dun text. La relaci cohiponmica entre els elements lxics collabora al lligam de les oracions

El propietari de la casa on viu Kochel i els llogaters diuen que a l'habitaci del carter
els gots, ampolles i porcellanes volen a plaer seu de l'una cambra a l'altra sense que ning els toqui,[...] D'aquell dia estant aquesta noia veu cada vespre aquell individu en el propi pis i[...] J.V. Foix Telegrames

Observem que casa s lhipernim dhabitaci (aqu no entesa com a sinnim de cambra) i de pis que sn cohipnims entre ells. Sinonmia.- En la parla colloquial diem que dos mots sn sinnims si tenen el mateix significat o una gran similitud de sentit. La sinonmia total dun mot hauria de complir aquests tres requisits: Tots els seus significats sn idntics Sn sinnims en tots els contextos Sn semnticament equivalents en tot, fins i tot en les connotacions

S E M N T I C A

31

La major part dels sinnims totals no ho sn, sn sinnims parcials; potser dur/portar ser de les poques parelles de sinnims totals, perqu no tenen connotacions diferents i sn perfectament intercanviables en tots els contextos. Aix: embolicar-se, enredar-se, emmerdar-se, embrancar-se, enfangar-se, enxarxar-se, empatollar-se sn sinnims per no sn intercanviables en tots els contextos. Concloem dient que quan parlem de mots sinnims , en realitat, estem parlant de quasisinnims, ja que mantenen una relaci de semblana, per no didentitat total; o b susen en dialectes o registres diferents, o tenen connotacions distintes. Puc dir : No em molestis [+formal] No mempipis [+ familiar] No memprenyis [+familiar] [+vulgar] I tots sn sinnims, malgrat que no els emprarem en els mateixos contextos.

Relacions associatives:
Part-tot : s la relaci que ens permet lligar un element lxic amb un altre en la mesura que un s la part i laltre s el tot daquesta part: per exemple: la cara, el bra, laspecte la veu laparena el tarann sn part del tot persona, home dona... veiem que les parts del cos, les propietats psquiques sn la part , per tamb hi podrem incloure com a part els objectes vinculats a aquesta persona com les peces de vestir, objectes... finestra, terra, habitaci, cortines, ambient, etc. sn part del tot casa Aquest recurs ens permet referir-nos a les parts dun mateix subjecte, objecte, idea un cop aquestes sha introdut en el discurs, i sestableix una relaci associativa entre els dos o ms elements lxics. La relaci de participaci _part-tot_ s la que justifica bona part dels elements lxics dun discurs.

Causativa: Relaci que sestableix entre determinades parelles de verbs, un de transitiu amb significat causatiu i un altre, normalment pronominal, que expressa lefecte. En Pere

S E M N T I C A

32

trenca el gerro (causa); El gerro sha trencat (efecte). I amb un verb copulatiu podem expressar lestat assolit El gerro est trencat (estat). Possibles parelles de verbs que afavoreixen la relaci causativa: emmorenir/emmorenirse, angoixar/angoixar-se, refredar/refredar-se, etc.

Reciprocitat o simtria: s la relaci que sestableix entre dos elements lxics de manera que un s igual que laltre i aquest ho s daquell : un gos sassembla a un llop o que la relaci que tene s recproca, com la de ser germans: En Pere s germ de la Jlia i la Jlia s germana den Pere. Bsicament torbarem aquesta relaci en frases que expressin reciprocitat amb verbs com: assemblar-se, entrematar-se, entretocar-se, entremesclar-se, entrellaar-se...

(...) El petit, en Jaume, que shavia aturat, sassegu a terra, es tragu les sabates i el jersei i san acostant a poc a poc, amb la pell esgarrifada sota els esquitxos, amb els ulls tancats i els braos davant de la cara, grinyolant com una bestiola. En Ramon li don un cop a lesquena: Calla, burro! criatures i minyones corrien i sempaitaven, vermells de sol, embogits per la calor. (...) Merc Rodoreda Mirall trencat. Captol XVI

la pell, els ulls, els braos, la cara lesquena sn parts del tot que s en Jaume. les sabates i el jersei tamb sn part de en Jaume. criatures i minyones estableixen una relaci semntica de reciprocitat grcies al verb sempaitaven la calor s la causa que criatures i minyones embogeixin.

Multiplicitat del significat

Es parla dhomonmia quan hom es refereix a la relaci entre dos o ms mots que es pronuncien [homfons] i/o sescriuen [homgrafs] igual, per tenen un significat diferent. El verb dur i ladjectiu dur sn homnims perqu malgrat que sescriuen i es pronuncien igual els significats sn diferents; altres exemples sn gel, banc, gat. Els homfons sn mots amb distinta grafia per amb pronncia idntica

S E M N T I C A

33

(probablement aquest fet dependr del dialecte en qu es parli); per exemple pagar/pegar, fals/fal, cub/cup. Polismia .- s una relaci de significat entre mots amb la mateixa forma fontica per que tenen un significat que, tot i ser diferents, estan relacionats entre si. P. ex. peu, peu descala, llum de peu, peu duna muntanya. O ratol que a partir de la comparaci aparell que s com un ratol, ratol tamb t un significat informtic. Un mot ser polismic si t dues o ms descripcions semntiques (significats) a les quals es pot reconixer un sol origen etimolgic . Cal recordar que els homnims sn mots diferents amb la mateixa forma; que poden ser atributs a orgens etimolgics diferents Aix, els mots homnims tindran entrades diferents al diccionari i els polismics tindran la mateixa entrada. Exemple de polismia Fuet m. Corretgera, cordeta, etc. fixada a un mnec, amb qu es colpeja els cavalls, els muls i altres bsties.// Llonganissa llarga i prima deixada assecar. Exemple dhomonmia Pam m. Distncia que hi ha entre la punta del dit polze i la del dit petit tenint la m oberta i els dits estesos. Pam m. Onomatopeia del soroll que fa un tret, un cop violent. Veiem que sovint per determinar amb exactitud si una paraula s polismica o homonmica sha de consultar el diccionari

La informaci de l'apartat de semntica s del llibre de M. T. Espinal i d'altres Semntica. Editorial Ariel. Barcelona 2002

V E R B S

P R O N O M I N A L S

34

VERBS PRONOMINALS
Un verb pronominal s un verb que du un pronom feble que no estableix cap relaci anafrica amb cap altre sintagma del text i, per tant, no fa cap funci sintctica en loraci. Quan estudiem els verbs pronominals hem de tenir present si ho sn o no; s a dir, si porten un pronom gramaticalitzat al verb i que hi concorda en nombre i persona per que no t antecedent _ Sense el pronom el verb t un sentit diferent a) o simplement no existeix b) a)Veig la casa // hi veig molt b amb aquestes ulleres b) La Maria es queixa de tot// * La Maria queixa de tot Aquest pronom t la mateixa persona i nombre del verb, per recordem que no substitueix cap element, est gramaticalitzat. Un dels problemes que tenim a lhora danalitzar s saber si un verb s pronominal a) o b s un verb amb un pronom en forma reflexiva b) a) Em quedo a dormir ! b) Em miro al mirall *Em quedo a mi mateixa a dormir Em miro a mi mateixa al mirall

Fixem-nos que quan el verb s pronominal a) no hi podem afegir a mi mateixa perqu el pronom no substitueix cap altre element de loraci. A b), en canvi, s. Aquesta prova, s convenient de recordar-la perqu a vegades hi ha certa dificultat de saber si un verb s pronominal o reflexiu

A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. Sajeien a terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en caiguessin ms. Quan en baixava una cridaven: Vine! I la Maria deia que la fulla sempre queia damunt del que lhavia sabut cridar ms b. Respiraven amb delcia aquella olor de podrit i arrencaven els bolets de les soques. La Maria ja sabia que aquell mn dombres i de branques no duraria sempre. El pap i la mam deien: Quan la Maria ser gran..., quan la Maria es casar... Merc Rodoreda Mirall trencat Captol XVII

Es tornaven Verb pronominal perqu no podem dir * les fulles tornaven a elles
mateixes de color... Enterrar-se no s pronominal perqu poden dir jugaven a enterrar a ells mateixos. Sajeien no s pronominal perqu poden dir ajeien a ells mateixos a terra. Es posaven no s pronominal perqu poden dir posaven a ells mateixos grapats de fulles... Es casar s pronominal perqu no podem dir * quan la Maria casar a ella mateixa...

V E R B S

P R O N O M I N A L S

35

LEladi parl de la Maria, dall que potser hi havia entre els germans... De tant en tant seixugava la suor del front i del coll. Aquella pudor de tancat i aquella bombolla i el notari Riera que semblava que no hi fos...(...) Per Per qu dimoni lEladi shavia ficat la filla de lartista a casa, amb la dona i amb els fills legtims? Hi hauria hagut mil maneres de resoldre aquell problema ms intelligentment. Molt bonic, s clar, la filla natural a casa... per en pagava les conseqncies. Sempre shan de pagar les conseqncies duna ximpleria, sentenci mentalment. Ja noms faltava un incest en aquella famlia. Merc Rodoreda Mirall trencat Captol XIII

Hi havia, Hi hauria hagut: verb pronominal impersonal.

Seixugava. Verb transitiu, no s pronominal perqu podem dir eixugava la suor a ell mateix Hi fos verb pronominal, ser-hi tot (alg), que vol dir : Tenir pertorbades les facultats mentals, estar mancat denteniment, no actuar com cal. Shavia ficat verb transitiu perqu podem dir LEladi havia ficat la seva filla de la cupletista a casa. s el que sanomena un datiu de possessi, de fet el pronom feble hi s en lloc del possessiu. Shan de pagar El pronom es ens fa loraci impersonal, fixem-nos que podrem dir: Hom ha de pagar sempre les conseqncies... i el sentit de la frase no variaria.

Amb verbs que demanen un CRV (c. de rgim verbal) no hi ha gaire dificultat per reconixer-los. verbs com : abstenir-se, acarcanyar-se, adir-se, adonar-se, aferrissar-se, entossudir-se, escarrassar-se, penedir-se, rebellar-se, etc. Aquest color sadiu amb tot No sadona que ho fa malament Tentossudeixes a venir encara que no et trobis b. Es penedeix de tot el que li va dir Ens rebellarem contra la direcci Sacarcanya daigua i li far mal Fixem-nos que en cap cas hi podem afegir a mi, tu,...mateix Recordem que els verbs pronominals sn intransitius. Verbs com: agenollar-se, captenir-se, abaltir-se, aclofar-se, acarnissar-se, agemolir-se, (de)candir-se, cruspir-se, empatollar-se, empassar-se, esquitllar-se, Per menjar-se, cruspir-se , beures i similars sn transitius: Ens cruspirem un pollastre.

V E R B S

P R O N O M I N A L S

36

Sovint indiquen una activitat interna que es produeix en la persona o cosa designada pel subjecte: enrabiar-se, admirar-se, doldres, equivocar-se, recordar-se, oblidar-se, riures, pensar-se, creures, morir-se, evaporar-se (laigua), fondres (el gla)

ATENCI:

BAIXAR, CALLAR, CAURE, MARXAR, PUJAR, RIURE, SORTIR no sn

pronominals en catal APRIMAR-SE, ENTRENAR-SE, ESCAPAR-SE, IMAGINAR-SE, PENTINAR-SE sn pronominals en catal Ms informaci sobre els verbs que sn pronominals o no en catal en aquest enlla: http://esadir.com/search?SearchableText=verbs+pronominals&Criteri=Titol

Amb verbs transitius en lloc del verb en la veu passiva sempra sovint la forma pronominal daquest verb: Aquesta tela es ven molt b Aix es porta molt Aquestes festes se celebren a lestiu Amb verbs intransitius o copulatius sempra la partcula se i es tracten com a pronominals per tal fer la frase impersonal. Frases com aquestes, en les quals no es determina qui s lautor de lacci, poden reemplaar-se per frases construdes pel pronom hom com a subjecte i el verb en singular: En aquesta direcci sarriba al mar/ En aquesta direcci hom arriba al mar Quan ss jove, tot queda b / Quan hom s jove. tot queda b Verbs no pronominals: s reflexiu i recproc dels pronoms Els pronoms reflexius sn els que tenen com antecedent el subjecte de loraci, hi estableixen una relaci anafrica i, per tant, fan una funci sintctica, complement directe o indirecte, dins loraci: La Maria es mira al mirall- CD // La Maria mira a ella mateixa al mirall La Maria es mira la cara al mirall- CI // La Maria mira la cara a ella mateixa. Observem que quan el pronom s reflexiu sempre es podr substituir per a ell/a,

V E R B S

P R O N O M I N A L S

37

nosaltres...mateix/a/s/es. Els verbs que en combinaci amb els pronoms nos, vos, se expressen una acci donada i rebuda alhora per cadascun dels qui la realitzen els anomenem recprocs. Aqu el pronom s que t funci sintctica, fa de complement directe, una acci que la fa lun a laltre. La Maria i la Cristina es molesten Ens enganyvem mtuament Es miren luna a laltra Aqu tenim algun exemple de frases de verbs amb el pronom gramaticalitzat, entre parntesi hi ha loraci ms o menys equivalent. Se nha anat tot sol ( ha marxat tot sol ) anar-sen Sho passa molt malament ( pateix) passar-sho La va dinyar abans-dahir (va morir abans-dahir) dinyar-la No les t totes ( Est esporuguida) tenir-les totes No hi havia ning (El lloc era desert) haver-hi Em penso que t gana ( Crec que t gana) pensar-se perqu t com a antecedent el subjecte de loraci que s plural perqu es pugui expressar la idea que s

QUADRE

DE

VERBS

PRONOMINALS

38

Quadres de verbs pronominals trets de la Gramtica del catal contemporani volum II, sintaxi, pargraf 6.5.10. Verbs pronominals amb el pronom en acusatiu VERB ballar-la cagar-la campar-sela carregar-sela dinyar-la fer-la, fregirla, pegar-la fer-ho fer-s'ho SIGNIFICAT passar tripijocs EXEMPLES Tota la nit que la ballem, amb la histria de les trucades annimes

equivocar-se de mig a mig El 99 % dels cops que obre la boca, la caga guanyar-se la vida, arreglar-se ser culpat morir fer una mala passada fer l'amor resoldre la situaci pixar-se o cagar-se arriscar, apostar patir masturbar marxar barallar-se cometre un error patir passar el temps, divertir-se en or. neg., tenir por, desconfiar Se la campen com poden El seu germ fa les malifetes, per : se la carrega ell Avui l'ha dinyada el gamars del seu oncle Si no te l'ha fet, te la far Quan ho fan se'ls sent per tota l'escala No s com s'ho fa, per sempre se'n surt El nen s'ho ha fet al damunt Te la jugues, fent campana a l'escola; tu mateixa Ja l'ha passat, ja, aquesta via Te la pela sovint, la teva amant? Jo me les piro, que aix no m'agrada No s per qu, per els de la junta se les tenen contnuament Ara s que me l'has feta bona! Des que van morir els seus pares, (se) lha passada molt magra S'ho passen molt b a la platja Espero que vinguin, per no les tinc totes

Jugar-se-la passar-la Pelar-se-la Pirar-se-les tenir-se-les, haver-sees fer-la bona (a alg) passa (-se)-la passar(s')ho Tenir-les

QUADRE

DE

VERBS

PRONOMINALS

39

Verbs pronominals amb el pronom 'en' VERBS pujar-sen (valenci) baixar-sen (val.) anar-sen tornar-sen sortir-se'n entrar--se'n (val.) venir-se'n (val.) estar-ne dir-ne haver-n'hi per (a) tant saber-ne, de la missa, la meitat Dir-ne de tots colors Dir-ne de verdes i de madures Tenir-ne prou amb/de SIGNIFICAT EXEMPLES

anar de baix cap amunt El gat se n'ha pujat a l'arbre anar de dalt cap avall marxar, desaparixer marxar al lloc de partena quedar airs en una dificultat, reeixir encongir-se venir, acompanyar; enfonsar-se estar enamorat, (tenir en compte) anomenar no tenir gaire importncia conixer poc o malament Dir molts penjaments dalg Ser suficient Se n'ha baixat del cotxe en marxa Se n'ha anat amb el millor de l'home Me'n torno a Tortosa dimarts Encara no entenc com se'n va sortir, amb tanta gent fent-li la guitza Si rentes el jersei amb aigua calenta, se n'entrar Vine-te'n a casa / El sostre d'aquesta casa se n'ha vingut N'est molt, de la seva dona Del melic aqu se'n diu llombrgol No n'hi ha per (a) tant; aquest error no t importncia Es glorieja de saber-ho tot sobre aquest tema, per no en sap, de la missa, la meitat No es parla amb ell i en diu de tots colors Des que sha separat en diu de verdes i de madures En tinc prou amb la vostra visita

QUADRE

DE

VERBS

PRONOMINALS

40

Verbs pronominals amb el pronom hi VERB caure-hi, filar-hi clissar-hi, veure-(s)hi Conixer-shi Conixer-se Entendre-hi Entendre-shi Fer-hi Fer-shi, fer-se Jugar-shi Llucar-hi Mirar-shi, pensar-shi SIGNIFICAT arribar a comprendre, encertar tenir visi ser evident, notar-se EXEMPLES Ara hi caic, que he fet tard Sense ulleres no hi clisso ni gota Quan haurem pintat la sala, s'hi coneixer

ser coneixedor, saber d'alguna Jo d'enologia no hi entenc cosa trobar la manera confondre's i avanar intervenir, influir tenir relacions, avenir-se apostar veure-hi de no Amb tants papers no m'hi entenc No hi podem fer res / Tamb hi deu fer que ell sigui feble Encara que sn famlia, no es/s'hi fan gaire Que t'hi jugues que arriba ella primer? Amb tan poca claror, no hi llucarem

reflexionar rnolt abans de fer una Es una decisi molt cosa important i crec que t'hi hauries de mirar ms tenir tacte tenir oda intervenir, participar fer raonaments encertats; oracions negatives, estar boig No se qu em passa a la m, noto que no hi palpo No hi sent d'una orella Quan es parla de beneficis, tothom hi vol ser en Trobo que hi toques, quan parles de poltica / No hi toca, cada dia diu coses ms estranyes Si t'insulten. torna-t'hi No t'hi troba, fent de cap de relacions pbliques No (s')hi val a badar Deixa que cadasc hi digui la seva

Palpar-hi Sentir-hi Ser-hi Tocar-hi

Tornar-shi Trobar-shi Valer-(s)hi Dir-hi la seva

respondre sentir-se cmode estar perms opinar

Ja hi som! / Ja hi repetir, succeir mes d'una vegada Ja hj som! Sempre posen la tornem mateixa can No ser-hi tot estar o ser boig Pobre home, no hi s tot

V O C A B U L A R I V O C A B U L A R I Accepci Agramaticalitat Cadascun dels sentits duna paraula registrats al diccionari

41

Condici de formaci incorrecta d'una construcci sintctica. Les construccions agramaticals contravenen alguna de les regles gramaticals de la llengua i resulten incorrectes per als parlants. Conjunts de valors afectius o d'associacions secundries que un terme s capa d'evocar, suggerir o implicar. La connotaci va ms enll de la denotaci ,s una associaci extrasemntica que, sense alterar el concepte, l'enriqueix afegint altres valors. Aix, 'roig' est connotat amb un cert sentit poltic, amb una idea de perill, de passi, etc. Conjunt d'idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d'un fragment, una frase o un mot que hi apareixen. Treure una paraula del context. Relaci sintcticosemntica establida entre els elements nominals d'una oraci que remeten a un mateix referent. Que tenen el mateix referent Pronom feble de datiu (reflexiu o no) que s'utilitza en lloc d'un complement del nom o un pronom possessiu per assenyalar el possedor. Ex.: Li rento el cap (= el seu cap), Em rento les mans (=les meves mans). El pronom feble datiu de possessi, com el pronom de datiu de CI, pot ser doblat per un SN precedits de la preposici a: Li he vist l'esquena a la Maria, Et donar la m a tu. Aspecte central del significat dun mot , un cop exclosa la connotaci , que li s complementria. Una paraula com sal pot ser definida denotativament com clorur de sodi (les definicions cientfiques han de ser estrictament denotatives), o b com una de les substncies que sempra per cuinar determinats aliments'. A ms daquestes significacions, la paraula 'sal' en pot desvetllar daltres, pertanyents al domini connotatiu com grcia, agudesa, simpatia. Unitat mnima utilitzada en el llenguatge verbal, pot ser un mot o ms d'un amb un sol significat. Categoria que tpicament apareix a l'esquerra del nucli dins d'un sintagma, el determina o el quantifica: el primer fill. Estudi de lorigen de les paraules. Don provenen i levoluci que han seguit fins arribar a lestat actual. Procs pel qual un mot, una expressi o una unitat lxica qualsevol es converteix en simple instrument gramatical amb la prdua del seu contingut significatiu inicial. Procediment per crear mots. Consisteix a canviar un mot de categoria morfolgica per crear-ne un de nou , sense afegir-hi

Connotaci

Context

Coreferncia Coreferents Datiu de possessi

Denotaci

Element lxic Especificador Etimologia Gramaticalitzaci

Habilitaci

V O C A B U L A R I

42

cap afix, per amb el mateix significant: p. ex. 'el menjar' (substantiu) 'menjar' (verb); 'aix' (pronom demostratiu i conjunci), 'un guisat' (substantiu) 'guisat' (verb). Modificador Element que modifica el nucli del sintagma nominal. Sn modificadors del SN els adjectius, les O. de relatiu especificatives o els SP en funci de CN. 1)Ampliaci explicativa d'un enunciat o d'un text per tal de fer-lo ms intelligible. 2)Construcci que cont la mateixa informaci que una altra, per amb una estructura sintcticao amb un lxic diferent. Aix:En Pere sempre diu que s =sempre diu que s en Pere; La Maria menja pomes i la Pepeta la mira = ...i la Pepeta mira la Maria(parfrasi gramatical). La filla de la meva germana = la meva neboda (parfrasi semntica) Pragmtica rea disciplinria que enfoca l'activitat verbal des del punt de vista de l's i dels usuaris del sistema en les circumstncies concretes en qu es realitza l'intercanvi lingstic Terme genric que engloba tots els possibles elements que funcionen com a substituts d'altres elements. Aix, a ms dels pronoms, que es diu que substitueixen noms o SN i que sn la classe ms esmentada de proformes, hi ha els proverbs i prosintagmes verbals com 'fer-ho' que no podem dir que sigui un pronom noms, perqu no substitueix noms o SN noms: 'En Joan es renta les mans sovint per la Maria no ho fa mai'. El referent pot ser una cosa, un esdeveniment, un estat dnim, tots tres pertanyents al mn real. P. ex. Vaig veure un cotxe aparcat, era un cotxe molt estrany...(es refereixen al mateix cotxe, tots dos tenen el mateix referent perqu parlem del mateix cotxe). Mentre la grua s'enduia un cotxe vaig veure un cotxe mal aparcat (estem parlant de tres cotxes en el mn real, no sn coreferents). Relacions dels significats de les unitats lxiques. SN que identifiquem com a coneguts en el text. Es consideren SN definits els noms propis, i dels determinants, l'article definit (el, la, en, ...) i el demostratiu (aquest). SN indefinit sn els que no duen cap determinant o un determinant que no sigui ni article definit ni demostratiu. Per. ex.: un noi; compro, tres, algunes, moltes,un parell de pomes.

Parfrasi

Proforma

Referent

Relacions lxiques SN definit

SN indefinit

A B R E V I A T U R E S Categories morfolgiques Subs. Det. Pron. Adj. Adv. Prep. Conj. V. SN S Adj SV S Adv SP Subj Pred CN C Adj C Adv CD CI CRV C Pred C Ag Atr CC CCl,t,m,i O. Coor. Sub. Subs. Adj. Relat. Adv. Nom o substantiu Determinant Pronom Adjectiu Adverbi Preposici Conjunci Verb Sintagma nominal Sintagma Adjectival Sintagma verbal Sintagma adverbial Sintagma preposicional Subjecte Predicat Complement del nom Complement de ladjectiu Copmplement de ladverbi Complement directe Complement indirecte Complement de rgim verbal Complement predicatiu Complement agent Atribut Complement circumstancial CC de lloc, temps, mode, instrument... Oraci Coordinada Subordinada Substantiva Adjectiva Relativa Adverbial

43

Categories gramaticals

Funcions sintctiques

Classes doracions