GG2

Expressions referencials

EXPRESSIÓ REFERENCIAL: qualsevol expressió utilitzada en un enunciat per referir-se a algú o a

alguna cosa (o un conjunt clarament delimitat de coses o persones), és a dir, utilitzada amb un
referent particular en ment.

- Típicament són sintagmes nominals, però no tots els SN tenen una expressió
referencial darrere
- En general, els noms en singular sense determinant no són expressions referencials
- un got ≠ got!

És un noi una expressió referencial?

He vist un noi fumant davant de casa  SÍ

Busco un noi que parli alemany  NO

Busco un noi que vaig conèixer l’estiu passat  SÍ

Vull conèixer un noi a qui li agradi la música  NO

Contextos opacs

Uns quants predicats no demanen que el seu complement tingui referència. Aquesta posició de
complement es diu CONTEXT OPAC.

La investigadora busca la seva bata

La investigadora busca una cura per l’esclerosi múltiple

La investigadora busca un pis assequible a Barcelona

En un context opac, si substituïm una expressió referencial per una altra que tingui la mateixa
referència, segur que les dues oracions tindran el mateix sentit  FALS

El Pere creu que la Marilyn Monroe surt a ‘ningú no és perfecte’

El Pere no creu que la Norma Jeane surti a ‘Ningú no és perfecte’

Aquest context és opac perquè totes dues frases són vertaderes però si a la primera per
exemple es canvia el referent “Marilyn Monroe” per “Norma Jeane”, la frase deixa de ser
vertadera.

Oracions equatives

ORACIÓ EQUATIVA: Se clasifican como 'ecuativas' las oraciones copulativas en las que,
mediante el verbo ser – único posible en estas oraciones – o sus equivalentes en otras lenguas,
se establece la identidad entre los referentes de dos expresiones nominales. Las ecuativas son
las atributivas en las que tanto el sujeto como el atributo son sustantivos que hacen referencia
a la misma persona o cosa. Un ejemplo podría ser: Daniel es mi profesor/ Mi profesor es
Daniel.

El Cairo is a big city  no equativa

Barcelona és la capital de Catalunya  equativa

 Badalona no és la capital de Catalunya  no equativa

Les oracions copulatives i la referència

Les oracions copulatives amb dos SNs es poden interpretar de maneres diferents  la
construcció és polisèmica

Amb una equativa s’assevera la identitat del referent de dues expressions referencials.

Amb una predicativa s’assevera que el referent d’un SN és de la classe d’entitats identificada
per l’altre.

Predicadors i predicats

PREDICADOR: en una oració, paraula (o grup de paraules) que no són expressions referencials i
que descriu l’estat, procés, o propietat de les expressions referencials de l’oració.

PREDICAT: paraula (o grup de paraules) que pot tenir la funció de predicador (però potser noms
sense el determinant

ARGUMENT: en una oració, expressions (sovint referencials) de les quals el predicador descriu
un estat, un procés o una propietat.

Desapareixen les mascaretes.

La població accepta el risc de la malaltia.

El govern envia un comunicat a la premsa.

La decisió és arriscada.

La gent està contenta amb la decisió.

Les mascaretes estan damunt la taula.

Predicador
(Altre) predicat
Paraula amb significat gramatical
Argument semàntic

GRAU: el nombre d’arguments que té un predicat.

Desaparèixer  1
Acceptar  2
Enviar  3
Gent  1
Mare  2
Enviament 
Relació d’identitat

El verb ser expressa la relació d’identitat?:

En Joan és el meu millor amic. Sí

El noi del jersey vermell és suec. No

El noi del jersey vermell és el suec que vaig conèixer durant l’Erasmus. Sí

En Joan és estudiant de traducció. No

Els dofins són mamífers. No