Professional Documents
Culture Documents
Els pronoms febles sempre van al costat d’un verb i els articles sempre van
davant un nom o un adjectiu.
l’acariciava l’aire
les saludarien les espavilades
Col·locació
Quan van darrere sempre porten guionet, tret que s’apostrofen (sempre van
enganxats al verb):
Els pronoms febles s’escriuen de manera diferent segons la posició que ocupen
respecte del verb i segons la com comence o acabe la forma verbal.
COMPLEMENT DIRECTE
Joan compra les pomes Les pomes són comprades per Joan
El CD pot ser:
ATENCIÓ: Quan el verb de l’oració és un temps de perfet (he comprat, havia escoltat,
hauré portat...) cal fer la concordança del participi amb el pronom feble atenent al
gènere i el nombre del complement directe determinat o indeterminat. (Açò no
s’aplica als neutres)
Fixa’t en els canvis:
RECORDA: Els pronoms personals em, et, es, ens i us també poden substituir
complements directes.
COMPLEMENT INDIRECTE
El complement indirecte indica qui és la persona o la cosa que rep l’acció del verb.
Quasi sempre es tracta de persones i solen aparèixer a continuació dels complements
directes. De vegades, però, quan el verb és intransitiu apareixen sense que hi haja
complement directe. Els pronoms que substitueixen els CI de tercera persona són li i
els (singular i plural) i no hi ha diferència pel que fa al gènere. Per a la resta de
persones, utilitzem em, et, es, ens i us, és a dir, els pronoms personals.
Els complements circumstancials poden ser de diferents tipus (manera, lloc, temps,
instrument, companyia...) i situen el context en què ocorre l’acció verbal. Aquests
complements se substitueixen pel pronom hi tret dels complements circumstancials de
lloc introduïts per la preposició de, que pronominalitzen per en.
Els complements de règim verbal són complements requerits pel verb per completar el
seu significat. Sempre estan introduïts per una preposició determinada i gràcies al
complement especifiquen el significat precís del verb en cada oració. Alguns dels verbs
més usuals amb CRV són:
Els CRV introduïts per la preposició de se substitueixen pel pronom feble en i la resta
de CRV se substitueixen pel pronom feble hi.
ATRIBUT
L’atribut és el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer, creure’s
i aparentar) en els predicats nominals i concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
Generalment, l’atribut és un adjectiu o un sintagma preposicional que complementa
l’acció del verb. Els atributs solen substituir-se pel pronom feble ho:
Però, quan el verb és el verb ser i l’atribut està determinat, el substituïm pels pronoms
febles el, la, els, les:
Joan és el metge del poble Joan l’és
Maria és la teua cosina Maria l’és
Els xics són els teus amics Els xics els són
Eva i Laura són les teues cosines Eva i Laura les són
davant del verb començat per darrere del verb acabat per
consonant vocal consonant vocal
1a singular em m’ -me ‘m
CD i CI
Quan combinem més d’un pronom feble, l’ordre de col·locació dels pronoms és
el següent:
Remarques
Combinacions binàries
en (ne) hi en (ne) hi
la davant consonant la’n la hi el davant consonant l’en l’hi