FORMA I ÚS DELS QUANTIFICADORS (III)

Els numerals, els quantitatius i els indefinits formen part dels quantificadors, una de
les dues classes de paraules que típicament precedeixen el nom. Els quantificadors
delimiten d’una manera més o menys precisa l’extensió quantitativa de l’element que
modifiquen o assenyalen algun tipus d’especificació de caràcter numèric:

– He comprat dos llibres de poemes (numeral)

– He comprat molts llibres de poemes (quantitatiu)
– He comprat alguns llibres de poemes (indefinit)

Els indefinits
Els indefinits indiquen referència indeterminada, és a dir, indiquen quantitat (o absència
de quantitat) des de tot a res, però sense delimitar ni individualment ni en conjunt a
quines entitats (persones, objectes, etc.) ens referim: tots els dies, alguns dies, cap dia.
Des d’un punt de vista funcional, els indefinits poden funcionar com a quantificadors
nominals, especificant un substantiu, o com a pronoms:

 Quantificadors nominals :

– Alguns amics de Jordi t’ajudaran

– Alguns (amics) t’ajudaran
– N’he vist alguns (dels amics de Jordi)

 Pronom:

– Algú t’ajudarà

ELS QUANTIFICADORS NOMINALS INDEFINITS

La majoria dels indefinits que funcionen com a especificadors del nom presenten flexió
de gènere i nombre, però n’hi ha que són invariables quant al gènere i n’hi ha també
que, d’acord amb al seu significat, només tenen forma plural o singular:

1
OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES DELS QUANTIFICADORS NOMINALS
INDEFINITS

a) L’indefinit TOT presenta variació de gènere i nombre, excepte en els casos que
s’indiquen més avant. Té una gran varietat d’usos i significats:

 Normalment, s’usa anteposat a un altre determinant que precedeix un

substantiu i, aleshores, designa la globalitat d’entitats d’un conjunt o el
fet que l’entitat referenciada es pren tota sencera:
– Han vingut totes les teues amigues
– Vaig estar amb ell tota la vesprada
– Tots aquells geranis eren de color blanc
 Quan precedeix directament un substantiu en singular, té un sentit
generalitzador equivalent a qualsevol, és a dir, fa referència a un element
d’un conjunt pres indistintament:
– Tota pedra fa paret > ‘Qualsevol’ pedra fa pared
– Tota persona té drets i llibertats > ‘Qualsevol’ persona té drets i
llibertats

2
 Anteposat a un substantiu precedit de un o una proporciona un valor
intensificador:
– És tot un senyor
– Va treballar tota una setmana sense descans
 Anteposat a un numeral cardinal, és equivalent a l’article definit:
– Tots dos acudiren immediatament > Els dos acudiren
immediatament
– Tots tres coincidiren en la resposta > Els tres coincidiren en la
resposta
 Anteposat a un pronom personal aporta un matís emfatitzador:
– Tots nosaltres vam veure la pel·lícula
– Tota ella era un manoll de nervis
 Davant d’un topònim pot significar «la totalitat d’aquest territori» o «la
totalitat de la població d’aquest territori». Habitualment no es sol fer la
concordança:
– Tot Castelló va eixir al carrer
– És un recull de la toponímia de tot Figueres
Quan el topònim és femení singular i du article es fa concordança:
– He recorregut tota l’Índia
– He visitat tota la Mora
Quan el topònim és femení i no du article, només es tendeix a fer la
concordança en valencià:
– Visitàrem tota València
– Recorreguérem tota Barcelona
D’altra banda, cal tenir en compte que si el topònim va seguit d’un
adjectiu o un complement similar, es fa la concordança:
– És el document més valuós de tota la Barcelona medieval
 Anteposat a un adjectiu o a un adverbi no funciona pròpiament com a
indefinit sinó com un quantitatiu de grau, equivalent a molt:
– Quan va sentir el seu nom es feu tot roig
– Va arribar tota acalorada
– Els xiquets tenien les mans totes brutes
– Parlava tot lentament

3
  També s’usa davant d’una oració de gerundi per a emfatitzar el valor
simultaneïtat:
– Els xiquets baixaven l’escala tot cridant

b) L’indefinit negatiu NINGUN (i variants flexives) s’usava majoritàriament en la

llengua clàssica. Actualment ha estat substituït en la llengua moderna per cap:

– No tenen cap (ningun) amic en aquella ciutat

En l’actualitat ningun es manté de forma desigual i no sistemàtica en alguns

parlars valencians, junt amb la forma general CAP. Tenint en compte l’ús
minoritari i irregular d’aquest indefinit, en els registres formals sempre és
preferible l’ús de cap.

c) L’indefinit CAP té un valor negatiu. S’usa exclusivament amb substantius

comptables. En oracions negatives o equivalents indica que no hi ha ni una sola
entitat que responga a les característiques designades:

– No tinc cap bicicleta

– No ha arribat cap autobús
– No tinc cap full blanc
– No vindrà cap dels teus amics

Igual com passa amb altres paraules que tenen un significat negatiu, aquest
indefinit també es pot usar en oracions interrogatives o condicionals amb un
valor no negatiu:

– Saps si m’han deixat cap encàrrec?

– Si et sorgeix cap dubte, no et preocupes i pregunta’m

També s’usa seguit de la preposició de precedint un substantiu:

– No hi ha cap de xiquet en l’escola

d) L’indefinit QUALSEVOL designa una persona o una cosa d’un conjunt sense
importar quina. Antigament tenia la flexió completa: qualsevol, qualssevol,
qualsevulla, qualssevulla. Actualment, únicament té variació de nombre, la qual
es distingeix exclusivament de forma gràfica, ja que no té incidència en la
fonètica de la paraula: QUALSSEVOL.

4
 – No vull qualsevol cotxe
– No vull qualsevol casa
– Tria tres quadres qualssevol
– Tria tres escultures qualssevol

e) L’indefinit CERT presenta flexió completa de gènere i nombre. Pel que respecta
al significat, s’utilitza per a designar una persona o una cosa sense especificar de
quina es tracta:

– Fins a cert punt, el que va dir era veritat

– Certa nit d’hivern anaren d’excursió a la muntanya

Amb el significat de «una espècie de» sol anar precedit de l’article indefinit:

– Hi ha un cert malestar en el grup de treball

– Ho va dir amb una certa ironia

f) L’indefinit ALGUN presenta variació completa de gènere i nombre.

 Davant de substantius comptables, les formes de singular designen una

persona o cosa de manera indeterminada i les formes de plural, un
nombre reduït de persones o coses:
– Segur que podrà ajudar-te algun amic teu > persona indeterminada
– Deuen haver-se quedat tancats alguns xiquets > nombre reduït de
persones
 Davant de substantius incomptables, designa que una cosa es presenta
en un cert grau o magnitud, ni poc ni molt:
– Encara tenim alguna esperança que torne
– Ells potser et poden oferir alguna garantia

g) L’indefinit TAL s’usa per a referir-se a una entitat ja coneguda o apareguda en el

discurs previ, però que es prefereix no explicitar de manera més precisa. Pot
aparèixer com a únic especificador o estar precedit per un:

– Tal dia com hui, es casaren Miquel i Marta

– No em crec que Empar t’haja contestat amb tals paraules
– Jo no he usat mai tal vocabulari
– Un tal Marc fou qui m’avisà

5
h) L’indefinit AMBDÓS i la forma flexionada AMBDUES tenen el valor de «les dos
persones o coses esmentades». Són equivalents a les formes tots dos i totes dues:

– Ambdós tenien la mateixa opinió

– Totes dues van obtindré la mateixa puntuació

i) Els quantificadors nominals CADASCUN, CADASCUNA, CADA UN i CADA UNA

juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen

«tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup o d’una
col·lectivitat»:

– Han donat un exemplar del llibre a cadascun dels alumnes (o cada un)
– Digues el nom de cadascuna d’aquestes plantes (o cada una)

També es possible ometre el sintagma preposicional si d’acord amb el context

queda clar a quin element es refereix:

– Hi ha dues xiquestes. Dona una pilota a cadascuna (o cada una)

– Els arquitectes portaven una maqueta cadascun (o cada un)

Cal no confondre’ls amb els pronoms indefinits CADASCÚ i CADA U que

signifiquen «tota persona sense distinció, tothom distributivament». Aquests fan
referència a persones i són invariables:

– Cadascú és lliure de tindre la seua opinió

– Que cadascú faça el que més li convinga

j) L’indefinit SENGLES, invariable en gènere i nombre, té un significat distributiu

equivalent a «un / una per a cada un / cada una de les persones o coses
esmentades»:

– Els van donar sengles dossiers > un dossier per a cada una de les
persones

Actualment té un ús restringit i és fa servir en contextos més formals.

6
k) L’indefinit DIVERSOS i la seua variant flexiva DIVERSES té un valor
intrínsecament plural i designa un conjunt no determinat d’identitats:

– Diversos companys m’han comentat que demà hi ha examen

– L’he telefonat diverses vegades però no m’ha agafat el telèfon

l) L’indefinit MATEIX presenta flexió completa i pot funcionar com adjectiu o com
adverbi segons l’element que modifique, la posició que ocupe i el valor que
presente:

 Anteposat al substantiu, es comporta com a adjectiu i hi concorda.

Semànticament pot establir una relació d’identitat o semblança entre
persones o coses:
– Tenim els mateixos anys
– Som del mateix poble
 També pot presentar un valor emfàtic i, segons el cas, equival a fins i tot,
precisament o en persona:
– No sé com pots pensar que l’operació ha anat malament si el
mateix cirurgià t’ha dit que tot ha anat molt bé > No sé com pots
pensar que l’operació ha anat malament si [fins i tot /
precisament] el cirurgià t’ha dit que tot ha anat molt bé o No sé
com pots pensar que l’operació ha anat malament si el cirurgià
en persona t’ha dit que tot ha anat molt bé
– Els mateixos guanyadors no s’ho podien creure > [Fins i tot /
precisament] els guanyadors no s’ho podien creure o Els
guanyadors en persona no s’ho podien creure
El mateix valor emfàtic pot presentar quan es posposa a un substantiu,
un pronom personal i a certs adverbis o sintagmes preposicionals. Quan
modifica un pronom personal o a un demostratiu, es comporta com a
adjectiu i, per tant, hi concorda:
– El problema l’han resolt elles mateixes?
En canvi, quan modifica un substantiu, pot funcionar com a adjectiu i
concordar-hi, però també pot assimilar-se als adverbis i no presentar
concordança:
– Els metges mateixos no s’ho podien creure
– Els metges mateix no s’ho podien creure
7
 – La presidenta mateixa hagué d’intervindre
– La presidenta mateix hagué d’intervindre
També funciona com a adverbi quan modifica un altre adverbi o un
sintagma preposicional:
– Ahir mateix vaig començar a treballar
– Li ho vaig preguntar a l’eixida de classe mateix
 Posposat als mateixos elements, també pot assumir un valor equivalent a
per exemple i indicar que es fa referència a una cosa o una persona. En
este cas es comporta com a adverbi amb independència de l’element que
modifique i es manté per tant invariable:
– Això ho pot fer qualsevol: nosaltres mateix si no hi ha voluntaris
– Deixa-ho damunt de la taula mateix i ves-te’n
– Ací mateix ja va bé
 Posposat a un pronom personal reflexiu i reforçant el seu valor reflexiu,
es comporta com a adjectiu i hi concorda:
– Sempre parlen d’elles mateixa
– Només penseu en vosaltres mateixos

m) No són acceptables en els registres formals els castellanismes varis (per

DIVERSOS, UNS QUANTS), propi (per MATEIX), els demés (per ELS ALTRES, LA

RESTA).

ELS PRONOMS INDEFINITS

La majoria dels pronoms indefinits tenen una forma idèntica o relacionada amb els
quantificadors nominals indefinits que es comporten com a especificadors del nom, com
es pot observar en el quadre següent:

8
OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES DELS PRONOMS INDEFINITS

a) El pronom ALTRI està referit a una tercera persona i sol anar precedit de
preposició. Significa «una altra persona» i s’usa exclusivament en construccions
molt concretes:

– Treballa per a altri

– Mals d’altri, rialles són
– Respectar els béns d’altri

Amb l’excepció d’expressions com les citades anteriorment, s’usa ALTRE en la

resta de casos:

– Un altre no t’haguera contestat!

– Cal altre ho farà millor!
– Això que ho faça algú altre

El pronom indefinit ALTRE també s’usa en coordinació o en correlació amb un

per a referir-se a persones o coses i, aleshores, els dos quantificadors poden anar
precedits de l’article o usar-se sense article (depenent del caràcter definit o
indefinit de la construcció):

– Uns i altres pensaven igual

– Els uns i els altres han dit el mateix
– Les diferències entre l’un i l’altre són molt grans
– No deixaven de mirar-se l’un a l’altre

b) Amb valor universal referit a persones, s’usa la forma de plural TOTS o TOTHOM:

– Ací tots pensen igual

– Ací tothom pensa igual

c) El pronom HOM s’usa com a subjecte de construccions impersonals:

– Abans, hom pensava que la Terra era plana → Construcció impersonal:

Abans es pensava que la Terra era plana
– Hom opina que el president introduirà canvis en el Gabinet →
Construcció impersonal: S’opina que el president introduirà canvis en el
Gabinet

9
d) El pronom QUELCOM es el correlat afirmatiu del pronom res:
– Hi ha quelcom que vulgues dir-me?

Aquests pronoms predominants en la llengua clàssica, en l’actualitat s’usen en

contexts molt formals i solen ser reemplaçats per formes o construccions
equivalents. En el cas de quelcom, sol substituir-se per l’expressió alguna cosa i
en el cas de hom es substitueix per construccions de caràcter impersonal:

– Vull quelcom que m’agrade > Vull alguna cosa que m’agrade
– Abans, hom pensava que la Terra era plana > Abans es pensava que la
Terra era plana

e) El pronom RES té un caràcter negatiu i designa l’absència d’una entitat no

animada:

– No he pogut escoltar res.

– No vol res més de menjar.

Igual com passa amb altres paraules de sentit negatiu, també pot usar-se en
oracions interrogatives i condicionals amb un valor afirmatiu:

– Has dit res? > Has dit alguna cosa?

– Si vols res més, dis-m’ho > Si vols alguna cosa més, dis-m’ho

En certs casos, davant d’adjectius, el pronom res pot anar seguit de la preposició
de:

– No han fet res de bo.

– No han trobat res d’important.

En certs casos, es constata una vacil·lació entre el pronom negatiu res, el

quantitatiu gens i l’especificador indefinit cap. Notem que res pot alternar, en
oracions afirmatives, amb alguna cosa (no ha dit res / ha dit alguna cosa), gens
amb molt i poc (no tinc gens de fam / tinc molta fam) i cap amb un numeral
cardinal (no n’he agafat cap / n’he agafat tres).

10
f) El pronom NINGÚ té un valor negatiu referit a persones:
– No ha vingut ningú.
– Ho ha fet sense consultar amb ningú.
En oracions interrogatives i condicionals, pot adoptar un valor positiu,
equivalent al que té algú:
– Hi ha ningú que s’atrevisca a dir-li-ho?
– Si ve ningú abans de les nou, dis-li que s’espere.

11