TMI Lingü ística aplicada a la traducció .

Irene March Martínez

LECTURA N.º4 PENAS IBÁ Ñ EZ, Mª AZUCENA, «LA TRADUCCIÓ N INTRALINGÜ ÍSTICA»

Generalment, sempre s’ha donat prioritat a l’estudi de la traducció interlingü ística per damunt de
la intralingü ística errò niament ja que aquesta ú ltima és indispensable per a la traducció . I seguint
aquesta línia podriem definir l’escriptor com un traductor de les seues idees en els distints nivells
de la llengua.

I per tal de dur a terme aquesta traducció dins de la llengua Geoffrey N. Leech planteja aprofundir
en l’à mbit semà ntic del lèxic i diferencia tres tipus de significat: conceptual meaning, associative
meaning (que inclou els connotative, social, affective, reflected i collocative meanings ) i thematic
meaning.

També hem de tenir en compte que aquest tipus de traducció es pot entendre com a parà frasi
reformuladora. La traducció busca el major grau possible de similaritat però no una equivalència
exacta. Per crear la parà frasi hem d’interpretar els enunciats per poder avaluar el seu parentesc
semà ntic, és a dir, que similituds que hi ha entre aquestos més enllà de les seues diferències
formals i de contingut. Per tant, és fonamental distingir entre co-text assimilador, que permet
construir valors que coincideixen entre ells amb operadors diferents,  i dissimilador, que no ho
permet.

També s’ha estudiat la parà frasi com a sinonímia sintagmà tica en la semà ntica teò rica. La
reformulació perifrà stica constitueix un cas clar de traducció intralingü ística per sinonímia
sintagmà tica. Aquest tipus de reformulació fa servir un mecanisme conegut com reformulació
lingü ística que organitza el discurs pel qual el parlant torna a sobre un enunciat previ per a res
expressar-lo. Ací distingim dos tipus de relacions: la parafrà stica, basada en un canvi de
perspectiva enunciativa entre les expressions, i la no parafrà stica, basada en una equivalència
semà ntica entre els sinò nims funcionals o basada en una relació d’equivalència pragmà tica que ve
determinada pels marcadors reformulatius.

En definitiva en la traducció intralingü ística el traductor utilitza la reformulació perifrà stica per a
traslladar la seva interpretació d’un text. Si els textos só n solament interpretacions idiomà tiques
de sistemes de referents tant la traducció com la parà frasis constituirien, ú nicament, actes
d’interpretació .