Què és la gramàtica?

Als anys 50, sorgeix la gramàtica generativa proposat per Chomsky basada en la idea de
què és el llenguatge. És una teoria lingüística que intenta explicar les estructures i principis
més profunds del llenguatge. És un mecanisme que permet els humans crear a partir de la
productivitat conceptes distintes. Es basa en la recursivitat i la universalitat. Segons
Chomsky, el mecanisme pel qual els parlants d’una llengua són capaços de produir i
entendre oracions. Chomsky objeta que existeix un infinit nombre d'oracions en cada
llengua, per tant, hem d'assumir que els éssers humans estan equipats amb un mecanisme
finit de coneixement que els permet construir un infinit nombre d’oracions. Finalment, aquest
sistema finit de principis és conegut com la gramàtica interna del llenguatge.

● La gramàtica està composada per un component lèxic el qual segons ramos, tot
parlant posseeix un diccionari lèxic incorporat a la seva gramàtica interioritzada.
Aquestes paraules són anomenades entrades lèxiques o peçes lèxiques. Després
trobam el component categorial, que inclou les regles categorials que permeten
crear les estructures sintàctiques, i també trobam la estructura profunda.
Seguidament, trobam l’estructura superficial. Entre estructura profunda i superficial
actuen les regles estructurals , destaca la posició del CD i del subjecte. Després,
actua el component fonològic que s’encarrega de la pronuncia de l’estructura.
CL+CC=Estructura profunda
ES=CF=actuen les regles fonològiques= pronuncia
● -La gramàtica generativa transformacional:

La gramàtica prescriptiva és un conjunt de regles sobre el funcionament d’una llengua

concreta que són acceptades per la comunitat de parlants com a prestigioses.

La gramàtica descriptiva és la recopilació de normes d’ús d’una llengua concreta.

La gramàtica predictiva és descriure el funcionament de les llengües a través d’una teoria

que pugui fer explícit allò que els parlants saben de manera implícita, segons Ramos.

(*a)gramaticalitat

L’agramaticalitat és allò que no s’ajusta a les regles de la gramàtica pròpia d’una llengua.

La gramàtica universal (UG) és l’essència de l’ésser humà. Són els sistemes de principis

La gramàtica particular (PG) són els valors paramètrics que caracteritzen la gramàtica
d’una llengua i són adquirits.
Input-UG-regles de la PG-output
 La UG i LA pg es retroalimenten ambdues.

Pragmàtica: branca de la lingüística que estudia com pot influir el context en la interpretació
del significat d’un missatge.
Semàntica: branca de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat
amb el significat.
Sintaxi: part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació d’oracions.
Morfologia: part de la gramàtica que s’ocupa de l’estructura interna de les paraules.
Fonologia: és una branca de la lingüística que estudia el sistema dels sons de la llengua en
general, i de cada llengua en particular, incloent les síl·labes, l’entonació, l’accentuació…
Fonètica: és l’estudi dels sons de la parla o fons.

Relació sintagmàtica
Es dóna entre un element i altres elements que el poden substituir i que poden aparèixer en
el mateix contexts. Poden ser relacions associatives o in absentia.

Relació paradigmàtica
És la relació sintàctica que s’estableix entre elements que podrien ocupar el mateix lloc a
l’oració o que formen part del mateix paradigma.

Paradigma
Un paradigma s'entén com cada un dels esquemes formals en què s’organitzen les paraules
nominals i verbals per les seves respectives flexions. En general, és un paradigma el
conjunt d’elements que poden aparèixer alternativament en un context especificat.

Productivitat (relacionat amb la recursivitat). (Explicat en els apunts de lingüística.