Apunts de Sintaxi

Apunts de Sintaxi.
pdf
DePedrolo
Sintaxi Catalana
2º Grado en Filología Catalana
Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Universitat de València
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
APUNTS SINTAXI. RAFAEL RAMOS
2n Grau. Filología Catalana
1. Gramàtica normativa:
Explica les regles de l’escriptura d’una llengua. Solen tindre una estructura senzilla per
al lector. Proporciona la informació bàsica.
2. Gramàtica descriptiva:
A més d’informació bàsica, també t’ofereix informació complementària (perquè els
destinataris augmenten el coneixement d’una llengua).
3. Gramàtica predictiva:
No acumula informació sobre la llengua, sinó que mostra el funcionament d’una llengua
mitjançant metodologies (generativisme, funcionalisme, etc.) creant regles generals que
siguen aplicables a totes les llengües. Si una regla no es pot adaptar, cal modificar-la.

METODOLOGIES
GENERATIVISME: Defenen que els humans tenim interioritzada una gramàtica

innata. Aquesta capacitat per parlar i comunicar-nos està regida per regles universals,
però cadascú adapta aquestes regles a la llengua pròpia. Sols es fixa en aspectes formals,
i no presta atenció a la pragmàtica.
ANÀLISI DEL DISCURS O LINGÜÍSTICA TEXTUAL: Explica qüestions de

la llengua, no sols en els límits oracionals; sinó també, superant-los. Així, és capaç
d’explicar, per exemple, els elements fòrics.
FUNCIONALISME: considera l’estudi de la llengua com la investigació

de les funcions dels elements, les classes i els mecanismes que intervenen
en aquesta. Defensa un estudi d’un estat de la llengua, sense preocupació
Importants per tota la reflexió històrica. Té un valor explicatiu i no sols descriptiu.
en semàntica
i pragmàtica. COGNITIVISME: el llenguatge és un espai privilegiat per a aquesta
anàlisi perquè és lligat a l'ús, és allò que usem principalment per
categoritzar el món. Gramàtica i semàntica s'examinen unides i és això el
que marca el dinamisme del pensament ja que el centre de tota anàlisi
lingüística és el significat.
Com percebem el món?
CONCEPTES BÀSICS DE SINTAXI
1. Funció
2. Categoria
3. Sintagma
4. Oració
5. Text
FUNCIÓ: Relació entre els constituents oracionals que, de vegades, creen relació de
dependència. La posició és important per a la funció, ja que pot variar depenent
d’aquesta.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-39911
1. Funcions sintàctiques: Subjecte, Complement Directe, Predicat... Són relacions

entre constituents oracionals).
2. Funcions semàntiques (proposat per alguns autors): Complement Agent,
Subjecte Pacient, Complement Circumstancial = valors semàntics.
Complement Circumstancial
Diversos: locatiu, temporal, manera, d’instrument, de companyia (o comitatiu), de
quantitat (o resultat), de causa, de finalitat (o destinació), experimentador.
Aquests valors depenen de la preposició, per exemple:
- Viatgí a Mèxic amb mon pare  comitatiu
- Viatgí a Mèxic amb l’avió  instrument
- Viatgí a Mèxic per tu  causa
- Viatgí a Mèxic amb una cartera  d’instrument
Però la sintaxi no sempre coincideix amb la semàntica:

 La plutja ha provocat molts accidents.
subj. CD = segons sintaxi

CAUSA CONSEQÜÈNCIA = segons semàntica
 La casa ha estat feta per un constructor molt famós.

subj. C. Ag. = segons sintaxi
CD subj. = segons semàntica
3. Funcions informatives: es refereix a la progressió informativa.

Per exemple:
 Les ulleres [són d’un home]. [Aquest home][vindrà ara].
informació informació informació
nova coneguda nova
rema tema rema
CATEGORIA: Classes de paraules

- Substantiu quantificadors
- Adjectiu indefinits
- Determinant articles
- Pronom possessius
- Verb numerals
- Adverbi demostratius
- Conjunció
- Preposició
Com distingir paraules? Amb TRES CRITERIS PER A CLASSIFICAR:
Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

- Per la forma: morfologia

- Per la funció: sintaxi
- Pel significat: semàntica
Com definir les paraules?

- Categories variables/invariables
Les variables tenen flexió. Per contra, les invariables no en tenen. Molt relacionat amb
la morfologia.
- Categories obertes/tancades
Capacitat per a formar paraules noves. Molt relacionat amb la sintaxi i la semàntica.
- Categories plenes/buides
Les plenes posseeixen significat; en canvi, les buides no en tenen (és a dir, el significat
és la seua funció).
- Categories lèxiques/funcionals
Les lèxiques són un element nuclear, poden construir un sintagma amb complements
subordinats a ell. Les funcionals no poden fer-ho.
Variables/ Obertes/ Plenes/ Lèxiques/

invariables tancades buides funcionals
Nom + + + +
Verb + + + +
Adjectiu + + + +
Preposició - - +/-1 +/-2
Adverbi - +/-3 + +4
Articles + - - -
Demostratius + - -5 -6
Determinant Possessius + - -7 -
Indefinits/ +/-8 - +/-9 -
Quantitatius
Personals +/-10 - -11 +
Febles +/-12 - - -13
Pronoms Relatiu +/-14 - - -15
Interrogatius - - - +16
Nexe - - +/-17 -
1
+ (davant) / - (a)
2
+ (segons generativisme) / - (segons estructuralisme)
3
+ (acabats en –ment) / - (inclasificables, per exemple: no)
4
Però té més limitació.
5
Significat interpretat pel context  Pragmàtica
6
Si mirem aquest punt de vista: “Aquesta casa m’agrada i aquella ø no”.
7
Significat interpretat pel context  Pragmàtica
8
+ (molts) / - (massa)
9
+ (té més significat que un article) / - (té menys significat que un verb)
10
+ (ell/-a) / - (jo)
11
Element díctic, s’esbrina el significat pel context.
12
+ (la/lo) / - (en/hi)
13
Sempre va amb el verb, no pot desnugar-se.
14
+ (la/el qual) / - (que)
15
No té independència; però, així i tot, és difícil de definir.
16
Té una entitat; però, així i tot, és difícil de definir.
17
+ (que, de la subordinada adjectiva) / - (que, de la subordinada completiva)

Les interjeccions poden ser independents perquè tenen sentit complet, com una oració.
Per tant, no són una categoria gramatical.
 “Au!” = “Què mal m’he fet!”
Què és un sintagma? Com podem demostrar-ho?
1. PROVA DE DISTRIBUCIONALITAT
 Ha enviat una carta al governador formalment és
 Ha enviat una cartat per tot el món el mateix S.prep? SÍ
2. PROVA DE PRONOMINALITZACIÓ
 Ha enviat una carta al governador: substituïm el constituent sencer = és una
 Li ha enviat una carta estructura homogènia
3. PROVA DE LA COORDINACIÓ
 *Ha enviat la carta de Joan i al pare.

SN S.Prep
No són el mateix!  No concorda
Per tant, un sintagma:

 Pot alternar amb altres sintagmes
 Poden simplificar-se amb un sols nucli
 El constituent pot nominalitzar-se
TIPUS DE SINTAGMES
- SN  “El pèl de la cama”
- SV  “Té pèl”
- S.Prep  ...“de la cama”
- S.Adv  ...“molt bé”
- S.Adj  ...“molt negre”
Sx = (esp) X (compl)
Tots els sintagmes tenen nucli. El nucli va acompanyat de complements al davant

(especificadors) i al darrere (complements) que no són obligatoris18.
SINTAGMA PREPOSICIONAL
18
Per això, apareixen entre parèntesi.

Estructuralisme: creu que el sintagma preposicional és un sintagma exocèntric (que
posseeix enllaç, la preposició, i terme, el SN que el segueix; ja que si suposem que la
preposició és el nucli, no pot aparéixer sol:
 la cama de Maria
prep. SN
(enllaç) (terme)
Generativisme: creu que el sintagma preposicional és un sintagma endocèntric (que

posseeix nucli i complements. La preposició, majoritàriament, no pot aparéixer sola
perquè té transitivitat, com el verb tindre:
 Joan té pels.

 *Joan té.
Ara, la preposició pot aparéixer sola, amb especificador, amb complements o amb
especificador i complements:
 L’he posat davant. (considerat en la gramàtica tradicional com a adverbi)
N
 L’he posat davant de la porta.
N compl.
 L’he posat molt prop.
esp. N
 L’he posat molt prop de la porta.
esp. N compl.
SINTAGMA ADVERBIAL
L’adverbi també pot aparéixer sol, amb especificador, amb complements o amb
 Està bé.
N
 Està molt bé.
esp. N
 Ell acceptà contràriament a la seua opinió.
N compl
 Ell acceptà molt contràriament a la seua opinió.
esp N compl
SINTAGMA ADJETIVAL
L’adjectiu també pot aparéixer sol, amb especificador, amb complements o amb
 És digne.
N
 És molt digne.
esp N
 És digne de tu.
N compl
 És molt digne de tu.
esp N compl
(correcció de la pregunta 2 del dossier 1, analitzant els sintagmes)
SN
esp N Els complements
N compl tenen una importància
N compl gradual.
N compl
N compl
[Hi va hi haver [un actor mexicà, Víctor Manuel Mendoza19, [especialment inclinat
SV SN N S.Adj Adj.

[a [les grandiloqüències]] i [a [muntar números en públic]]]]
SP SN SP O (Oració)
“Un cop, a París,”...  són adjunts lliures: encara que pareixen tindre funció de CC,
tenen funció extraoracional.
CANVIS PER DIALECTES
He comprat el regal a Lluís

CD CI
Pronominalització:
- Valencià: Li l’he comprat = CI + CD
- Català: L’hi he comprat = CD + CI20
VAL. CAT.
Li’l done = l’hi done

Li la done = la hi done  l’hi done
Li les done = les hi done
Li els done = els hi done
19
Els cognoms estan subordinats al nom? Alguns autors defenen que nom i cognoms s’ha gramaticalitzat i
constitueixen una sola paraula; en canvi, d’altres defenen la subordinació del segon cognom al primer, i
del primer al nom.
20
No normativa

ORACIÓ
“He comprat llibres” és una oració, perquè?

 Criteris:
- semàntic (té sentit complet)
- sintàctic (té SN – subjecte i SV – predicat, és a dir, hi ha concordança entre
aquests)21
- prosòdic (va entre pauses)
- semiòtic (és una unitat comunicativa o acte de comunicació)
- distribucional (és independent)22
Interjeccions
Oració especial, ja que conté tots els criteris menys el sintàctic.
Fragment: Tots els criteris que es compleixen, menys el criteri sintàctic (o gramatical).
Són oracions perifèriques23.

 Frase nominal: fragments que acompleixen tots els criteris menys el sintàctic a
causa de què no té verb. Per exemple: “El València, a un punt de guanyar.”
 Interjeccions
o Pròpies: ai!
o Impròpies: Mare de Déu!
TIPUS DE FRAGMENTS
- El·líptics: es produeix un buit on pot ocupar-se alguna cosa, hi ha
una elisió. Per exemple: “València, la ciutat dels corruptes”.
- No el·líptics: la interpretació no és unívoca (difícilment sabrem
què s’ha elidit). Per exemple: Ep!
SINTAGMA NOMINAL
Projecció del nom, el qual pot formar ell sol un SN. Té complexitat, perquè està
constituït per un element nuclear que té possibilitat de tenir complements i
especificadors.
Elements que poden actuar com a nucli:

I. Nom comú
II. Nom propi
III. Pronoms personals forts (i buits)
21
Però també existeixen les frases nominals, per exemple: “El València, a un punt de guanyar”.
22
Les oracions subordinades no són independents  clausules.
23
Concepte generativista, oposat a prototípic.

Tipus de noms:
- Propis/comuns
- Abstractes/concrets és una caracterització semàntica,
- Individual/col·lectiu però pot influir en la sintaxi.
- Contable/No contable
NOM COMÚ
Tenen significat semàntic24, trets semàntics inherents. Però són acompanyats per
determinants (com els articles, que actualitza el nom comú; o els indeterminats que el
presenta) i restringeixen el significat.
Per exemple: La paperera/una paperera.
Tots els noms comuns actuen igual depenent de l’especificador?

- Vull aigua
- * Vull llibre  és contable
- *Aigua és clara/És aigua clara La posició és important, aigua

- *Llibre és clar/*És llibre clar admet posició postverbal, però llibre no
De tots els noms comuns, quins poden dur més fàcilment un complement?
- La por Cal restringir el significat, però en l’aigua i el llibre no
- La confiança cal, perquè no són complements exigits per semàntica.
- L’aigua
- El llibre els complements apareixen més nugats
Per exemple: La por de veure’t prop./La confiança en veure’t prop.
NOM PROPI
És denotatiu, ja que s’identifica amb un referent25.
- *Un Vicent/Un llibre són referencials: no admeten

- *Vicent gran especificadors ni complements26.
Alguns casos
1. L’AFIG D’ESPECIFICADOR I COMPLEMENTS:

24
Apareix el significat al diccionari.
25
No apareix als diccionaris.
26
No es poden restringir. Però sí poden ampliar.

l’Alcúdia de Mallorca és molt bonica: ja no és nom propi, perquè es restringeix
el significat i ja no és referencial (Alcudia ja no és un referent únic), es
converteix en nom comú.
2. ELS COGNOMS:
No es tractaria d’un restricció, sinó seria concebut com un nom compost, tots els
elements són jeràrquicament equitatius.
3. ASPECTES SOCIOLINGÜÍSTICS:
No és un article personal, ja que no funciona com a tal. Per tant, no restrigeixen,
no te paper sintàctic27:
- El Vicent S’usa a Catalunya, però hi ha zones (també del País Valencià)
- La Maria que conserven En i no s’usa El.

- En Vicent S’usa a les Illes Balears, és més conservador. Usat en un
- Na Maria tracte familiar28.
4. ELS MALNOMS I ALTRES OMISSIONS:

Malnoms  (Joan) el Blanc: Joan s’omet.
Altres  el (riu) Ebre > l’Ebre: riu s’omet.
5. ELS TOPÒNIMS:
L’escriptor elegeix si el topònim porta article o no.
- França
- Itàlia
- l’Índia
- la Xina l’article s’escriurà sempre amb minúscula.
- el Marroc
PRONOMS PERSONALS FORTS (I BUITS)
Relació díctica depenent de l’emissor, que és un referent únic.

Per exemple: Jo vaig comprar creïlles per sopar: Jo és un referent únic.
Altres casos
1. L’AFIG D’ESPECIFICADORS:
El jo: ja no és un pronom personal, ja no és díctic.
2. L’AFIG DE COMPLEMENTS:
*jo ros: no pot tindre un complement que restringeisca.
3. L’AFIG DE COMPLEMENTS EXPLICATIUS:
Jo, que me’n vaig a dormir, podré descansar: que me’n vaig a dormir no
restringeix, sinó que amplia informació.
27
Però sí pragmàtic, perquè assenyalen un discurs col·loquial, un tracte familiar.
28
Abans s’usava per al tractament, però ha quedat obsolet. Malgrat això, encara queda en tractaments
antics (En Jaume I) i alguns topònims lexicalitzats.
4. ELS PRONOMS BUITS:

He fet tots els deures. > (Jo) he fet tots els deures: el Jo és una interpretació a
partir de la 1º persona del singular del verb. Que hi haja un element buit, no
significa que no existeisca un subjecte  els buits també són pronominals.
(esp) N (compl)
Complements nominals:
- Sadj: la camisa blava
- Oració: la camisa que era blava
- SP: el cotxe del meu tio
- SN: el rei Joan Carles
Hi ha característiques diferents entre els complements nominals?

- El rellotge blau  és una qualitat vana
- El rellotge digital  digital fa que siga un referent (una classe de rellotge)

- El coet del meu amic  indica possessió
- El coet espacial  és una característica que exigeix saber el substantiu
Per tant, hi ha complements que mantenen una relació semàntica molt estricta amb
el nucli.
COMPLEMENTS NOMINALS
I. Argumentals
II. No argumentals o adjunts
Argumentals
- Noms predicatius (d’origen deverbal): la construcció de l’edifici

- Elements que poden dur elements argumentals, per les propietats inherents
(noms que expressen propietats no alienables29): el pare de Lluís.
- Els Sadj classificadors (no són una qualitat, sinó un referent): *un rellotge molt
digital (classificador) = un rellotge molt blau (qualitatiu).
- Alguns noms predicatius (però no deverbals): tenia por de veure’t, no venia
amb la idea de veure’t.
No argumentals o adjunts:Estan menys vinculats al nucli que els argumentals.
- Restrictiu (més vinculat al nucli respecte els explicatius)

29
Marquen una vinculació estricta, inherent.
10

o Sadj qualificatius: la camisa blava

o SP (de possessió alienable): el cotxe de Lluís
o Oració de relatiu restrictiva: la camisa que era blava30.
o SN: el rei Joan Carles
- Explicatiu (menys vinculat al nucli respecte els restrictius)

o Oració de relatiu explicativa: la camisa, que era blava, la vaig perdre.
o Aposició: Joan Carles, rei d’Espanya,... Maria, vestida amb un jersei,...31
L’ORDRE DELS COMPLEMENTS
Quins s’adjunten més al nucli i quins menys?
Argumentals > no argumentals restrictius > no argumentals explicatius
+ La porta verda del magatzem per què? Per la concordància32 entre verda i
- La porta del magatzem verda porta, i per la llargària (Sadj < SP)
+ La policia municipal alta no em va saludar per què? Perquè municipal

- La policia alta municipal no em va saludar és argumental, i alta és no
argumental restrictiva.

 L’estudiant de Francés d’aquesta facultat...
Argumental No arg./adjunt
(esp) N (compl)
Especificadors:
- Determinants: Actualitzen, en relació a un element aparegut al discurs (fòric)

o determinació de l’emissor al receptor33 (díctic).
o Articles
o Demostratius
o Possessius
- Quantificadors: Atribueixen un valor extensional al SN.
o Numerals
o Quantitatius34
o Indefinits35
30
És restrictiva, però no classificadora: no demana un referent diferent com en policia de Madrid i policia
municipal  visualitzes quin cos és perfectament el municipal, en canvi, en policia de Madrid pot ser
qualsevol cos.
31
De vegades, l’aposició es confon amb un Sajd o una oració introduïda per participi.
32
Relació morfològica.
33
Per exemple, entrant al vàter: “La tassa s’ha trencat”  està clar que la tassa és reconeguda per
l’emissor i el receptor.
34
Molt, poc, prou...
35
Altre, algun, mateix...
11
Compra Coins y descarga sin publicidad.

Els especificadors comparteixen la mateixa posició, per tant fan la mateixa funció:
- *El aquest pont DISTRIBUCIÓ
- *Aquest algun pont COMPLEMENTÀRIA
La distribució complementària és general, no es dóna en alguns casos:

- Els dos xics
- Aquests dos xics ESP + ESP
- Un altre xic Det. Quant.
PRONOMS O BUITS
Davant algunes frases, diversos autors intenten explicar la falta de subjecte en algunes oracions:
- Aquesta xica i aquella Alguns autors opinen que hi ha una elisió (Aquesta xica i aquella
- La teua casa i la meua xica); en canvi, d’altres opinen que l’especificador es nominalitza
- Una xica i altra (Una xica = det+N; i altra = conj+N)
 El possessiu s’assembla a l’adjectiu:

- L’amic seu (det.) Quan va posposat
- L’amic roí (adj.) s’assembla
 També, s’assembla a l’adjectiu el determinant indefinit MATEIX i els numerals

ordinals PRIMER i SEGON.
- La casa mateixa Sempre usen article: es comporten El primer concursant
- La mateixa casa més com a adj. que det. El tram primer
Indeterminat o indefinit
Articles Determinat o definit
Determinants
Personal
...
INDETERMINAT
Un, una, uns, unes36.
Funcions:
1. Presentador: marcador discursiu oposat a l’article determinat (el). Presenta el
nou element del text.
- He vist una xica. La xica no m’ha vist a mi.
2. Generalitzador: marcador genèric. Dóna una idea general.

- Un gat és un animal domèstic
3. Numeral: senyala el nombre 1 d’alguna cosa.

36
Hi ha autors que pensen que un sempre és quantificador.
12

- He trobat un rovelló
4. Indefinit: senyala alguna cosa no determinada

- Un dia van portar tres cotxes
DETERMINAT
Llatí
ILLU IPSU
37
Català  El/lo , la, Es/so38, sa,
els, les es, ses

Article salat
Els pronoms llatins ILLU (aquell) i IPSU (en persona, mateix), perderen el valor
semàntic i díctic amb l’evolució a les llengües romàniques.
- Els articles derivats d’ILLU són majoritaris, i per tant formen part del
català estàndard.
- Els articles derivats d’IPSU són usats a les Illes Balears i alguna
localitat valenciana. Es conserva en hipònims (Ses Salines).
Funcions:
1. Identificador discursiu: valor anafòric.
- He vist una xica; però la xica no m’ha vist a mi.
2. Genèric: generalitza el substantiu.

- El gat no sol ser un animal domèstic.
Així i tot, concreta més que “un” (que també pot generalitzar)
3. Díctic: recorda l’origen de l’article des del llatí  ILLU.

- Els nens estan a classe. Un d’ells diu: “Em deixes el boli?”
Es suposa que es coneix el substantiu
4. Possessiu: acompanyant substantius que posseeixen propietats no alienables.

- Dóna-li la mà
- *Dóna-li la seua ma39
5. Unicitat: S’usa quan acompanya a paraules com Sol, Papa, etc. és a dir,
substantius que s’identifiquen com a únics.
37
Tenia un valor de masculí singular. Encara s’usa a la part nord-occidental de Catalunya i a prou part del
País Valencià.
38
Té un valor de masculí singular, usat a les Illes Balears.
39
Aquestes confusions es provoquen majoritàriament per comparació amb altres llengües, de les quals es
tradueixen literalment, per exemple: Give me your hand  Dóna’m la mà (traducció correcta), no la teua
mà (traducció literal).
13
- El Sol, el Papa...
6. Enfàtic o intensiu: funciona com una mena de quantificador, perquè dóna

intensitat.
- Les barbaritats que han arribat a dir! = Quantes barbaritats...
VALOR DE POSSESSIÓ + UNICITAT

És un valor no alienables i a més és un referent únic (depén del context).
- (a un germà) el pare.
- (a un desconegut) el meu pare.  no serà possessió + unicitat
PERSONAL
En/na40  Llenguatge administratiu o de tractament (en majúscula; és preferent
senyor/a, perquè és molt antic) i col·loquial (en minúscula, indica unicitat). Usat a les
Illes Balears.
El/la41  Llenguatge col·loquial. En minúscula al català (l’Alcúdia) i els estrangers

amb majúscula (El Escorial). Sobretot està als topònims, accidents geogràfics i
animals. Usat al català nord-occidental i a algunes zones del País Valencià42.

 DIES DE LA SETMANA
En la tradició catalana, els dies de la setmana són pròxims al nom propi. No porta
l’article quan es fa referència a un dia de la setmana que no es puga confondre amb
la setmana anterior o vinent.
SETMANA ANTERIOR AQUESTA SETMANA SETMANA VINENT

Dilluns Dilluns Dilluns
Dimarts Dimarts Dimarts
Dimecres Dimecres Dimecres
Dijous Dijous  Avui Dijous
Divendres Divendres Divendres
Dissabte Dissabte Dissabte
Diumenge Diumenge Diumenge
Els dies de la setmana en verd, s’afegeix article: El dilluns de la setmana passada...

Els dies de la setmana en roig, no s’afegeix article: Divendres aní al cinema (s’entén
que és divendres de la setmana anterior).
 CASTELLANITZACIONS:
40
Prové de DOMINE (llatí, significa senyor)
41
Ha perdut el valor sintàctic: és redundant i, per tant, va desapareixent.
42
En canvi, al català central s’usa EN/LA.
14

- *El menjar molt ràpid no és bo. = Menjar molt ràpid no és bo.(O. Subst.)
- *El que no haja vingut no vol dir res. = Que no haja vingut... (O. Subst.)
- El que no haja vingut no menjarà molt (O. Relativa)
 ENUMERACIONS:
a. A l’acte s’hi van adherir els polítics, els treballadors...
b. La penya està formada pels pares, mare i xiquets.
Quan hi ha coordinació, l’article es posa si hi ha singularitat
(si són entitats diferents, si són un col·lectiu diferent)  a.
En canvi, no es posa quan tots formen part d’un grup.

(per exemple, família  b).
L’ARTICLE EN CATALÀ COL·LOQUIAL
LO  pot tindre un valor generalitzador, i es podria acceptar actualment segons

alguns autors, amb aquest valor: Aclareixen que LO és genuí, no una castellanització;
però no està acceptat per la normativa.

- Lo blanc m’agrada.
Hi ha tres tipus de “LO”:

1. M’agrada lo blanc: genèric o abstractiu
2. Lo bonic que és i no t’ho quedes?: intensiu
(afegeix un matís de grau) Castellanització
3. Per lo menos, alomillor: modismes clara
(locucions o frases fetes usos lexicalitzats procedents del castellà).
US ABSTRACTIU
“LO” CONSIDERAT GENUÍ
LO era un article que podia acompanyar a alguns adjectius o altres construccions, com blanc.
- Lo blanc m’agrada.
Però, la normativa prohibeix l’ús de LO, fent que s’utilitze la forma EL, que també és un article masculí
singular, però no pot acompanyar a alguns adjectius o construccions.
La alternativa a la normativa que proposen alguns autors és l’especialització:

- Lo  generalitzador
- El  identificador
Però la normativa pretén que EL tinga el paper de generalitzador i identificador:

- El blanc m’agrada.43
I. LO + ADJECTIU
- *Sempre vol lo més bo.
- EL = Sempre vol el més bo.
- ALLÒ44 = Sempre vol allò més bo.
- LES COSES = Sempre vol les coses més bones.
43
Així i tot, no sempre es pot substituir LO per EL.
44
Allò funciona com una anàfora, per tant, ha d’haver un contingut abans que puga fer referència a allò.
15

- O. REL = Sempre vol el que és més bo.
I. LO DE + INFINITIU
- *Lo de treballar li agrada poc.
- AIXÒ DE + INF = Això de treballar li agrada poc.
- ELIMINANT LO DE = Treballar li agrada poc.
- EL = *El de treballar li agrada poc.  NO!
I. LO + PARTICIPI
- *Lo dit en aquell acte...
- LES COSES = Les coses dites en aquell acte...
- O. REL = El que es va dir en aquell acte...
- EL = *El dit en aquell acte...  NO!
I. LO + SINTAGMA PREPOSICIONAL
- *Lo d’ahir no em va agradar.
- AIXÒ DE + SP = Això d’ahir no em va agradar.
- LES COSES = Les coses d’ahir no em van agradar.
- EL = *El d’ahir no em va agradar.  NO!
I. LO + POSSESSIU

- *Lo meu no m’ho toques.
- O. REL = El que és meu no m’ho toques.
- COSES = Les meues coses no me les toques.
- EL = *El meu no me’l toques.  NO!
I. LO QUE
- *Lo que vol és això.
- EL = El que vol és això.
INTENSIVA
Aporta un grau. Mai és substituïble per EL, ja que és un quantificador, es
substitueix per un quantificador català45:
- *No saps lo bo que està = No saps que bo que està (solució genuïna).
Altres construccions:
 LO MÉS + ADJ/ADV + POSSIBLE = *Lo més horrible/prompte possible
MODISMES
Estructures lexicalitzades procedents del castellà. Substituir per una solució
catalana amb el mateix significat.
- *Per lo general = Generalment...
- *En lo successiu = D’ara endavant...
- *Per lo contrari = Sinó...
- *És lo de menys = Tant s’hi val...
45
Hi ha gramàtiques que defenen l’ús de AL per LO en aquests casos, ja que s’han trobat construccions
antigues amb AL (però, pot tractar-se d’una errada de confusió oral entre EL i AL, per l’obertura de [e] i
tancament de [a] cap a []).
16

- *Alomillor = Potser, a la millor, tal vegada...
- *Lo més mínim = Gens, gens ni mica...
DEMOSTRATIUS
Proporciona al substantiu una actualització:

- Díctica: pròxim, intermedi o llunyà en relació a qui participa en l’acte de parla.
- Anafòrica o discursiva: pròxim, intermedi o llunyà referit a un element anterior
en el discurs (en relació a la distància entre l’element i la seua anàfora).
Punt de vista FORMAL:

FORMES Proximitat Intermedi Llunyania Registre
Plenes o Aquest Aqueix Aquell Llengua
reforçades estàndard
Reduïdes Este Eixe Aquell No formal46
Pronoms Açò Això Allò
Locatius Ací Aquí Allí/allà/enllà
Elements del EMISSOR RECEPTOR NI EMISSOR
llenguatge NI RECEPTOR
 Al català oriental desapareix AQUEIX, i AQUEST funciona com a pròxim i

intermedi. Desapareix AÇÒ, i AIXÒ funciona com a pròxim i intermedi. Desapareix
ACÍ, i AQUÍ funciona com a pròxim i intermedi47.
 Al català occidental usen AHÍ en lloc d’AQUÍ, defés per l’AVL.
 Hi ha dues variants de formació de plural: –s o –os = aquests/aquestos.

L’acabament amb –s és més formal.
 De vegades pot tindre una posició posnuclear.

- *Dos homes aquest
- els dos homes aquests = té un paper similar a l’adjectiu perquè necessita
l’article.
 *Un home aquest = com que un és indefinit, i aquest actualitza i defineix.
POSSESSIUS
Dues formes:
- Tònics: el meu, el teu, el seu...
- Àtons: mon, ton, son...
46
Usat al P.Valencià, en el tortosí i ribagorçà.
47
Hi ha sectors que usen AQUÍ com a pròxim i AHÍ com a intermedi.
17
VALOR POSSESSIU DELS ARTICLES
Quan els articles estan acompanyats d’un nom que és una propietat no alienable, fan funció de possessiu,
i no cal expressar-ho amb possessius.
- Em va fer mal al braç
- *Em va fer mal al meu braç.
TÒNICS
Tenen característiques formals diferents als altres:
- El meu amic  es comporta com un determinant, encara que va precedit d’un
article (El meu amic, un meu amic48) o demostratiu (aquest meu amic).
 Posposat:
l’amic meu Es comporta com un adjectiu pràcticament, perquè:
un amic meu · és posposat
aquest amic meu · necessita l’article o el demostratiu
EL POSSESSIU ÉS UN DETERMINANT?
Hi ha autors que defenen que “meu” és un adjectiu. Per exemple: Aquest llibre és meu.
I, també pot tindre altres funcions, com SP: davant meu = davant de mi.

· DIFERÈNCIES DE GÈNERE
Masc. 
- Meu
Fem. 
- Meva: forma més evolucionada49. Usat a Catalunya i Balears.
- Meua: forma mitjanament evolucionada des del medieval. Usat al P.Valencià
- Mia: forma medieval. Continua en el dialecte alguerés.
· RESTRICCIONS
- Nostre/Vostre sense article: són formulismes. Per exemple: Nostra senyora.
- Llur: ús considerable en la llengua antiga; però, actualment restringit al
dialecte barceloní. Per exemple: Llur pare = el pare d’ells (diversos posseïdors)
· PUNT DE VISTA PRAGMATICODISCURSIU

- Pragmàtico: díctic = per a identificat quin valor té el possessiu, situació de qui
parla. Per exemple: Dus el seu cotxe i no el d’ell (dins del context de l’acte de
parla).
- Discursiu: anafòric = Fa referència a un element de dins del discurs. Per
exemple: Miquel va dur el seu germà al futbol.
48
Està ben construït segons la normativa.
49
Consonantització de la –u- semiconsonàntica  -v-
18

ÀTONS
Cada vegada hi ha més restricció d’ús: s’usa al País Valencià, en situacions
prou restrictives (alguns parentius, casa, vida...).
Des del punt de vista morfològic normalment està restringit al singular, i

sobretot al masculí.
Els pronoms àtons sols es poden anteposar, no com els tònics.
Emissor Receptor Ni emissor ni

receptor
SING. Masc. Mon Ton Son
Fem. Ma Ta Sa
PLUR. Masc. Mos Tos Sos
Fem. Mes Tes Ses

QUANTIFICADORS
Tres tipus:
- Numerals
- Quantitatius
- Indefinits
I. NUMERALS
- CARDINALS
- ORDINALS
- MULTIPLICATIUS
- PARTITIUS
CARDINALS
Expressen el nombre exacte (sencer), corresponen als nombres naturals.
Per exemple: un, dos, tres, quatre, deu, tres-cents...
Quan s’usa un o u?
19

Normalment, té preferència l’ús d’un davant el dubte:

- Quants cotxes hi ha? N’hi ha un (preferent)/u50.
- Un (preferent)/u, dos, tres...
- Han quedat un a zero = un (gol) a zero (gols)preferent/u a zero.
- Un (preferent)/u no sap què fer = Hom no sap què fer.
L’ús d’u:
- Remetria a l’ordinal: el quilòmetre u = el quilòmetre primer
- Primer nombre dels cardinals: l’u, el dos, el tres...
- Usos secundaris (no preferents)
ORDINALS
Primer, segon, tercer, cinqué, seté...
Encara que les gramàtiques els consideren determinants numerals, poden
anteposar-se o posposar-se com els adjectius: La primera pàgina = La pàgina
primera.
MULTIPLICATIUS
Doble, triple, quàdruple, quíntuple...

També, les gramàtiques els consideren determinants numerals, però també poden
anteposar-se o posposar-se com els adjectius: el doble salt (més usat) = el salt doble.
PARTITIUS
Mig, terç, sèptim, dècim...
Sols s’anteposa: La mitja taronja/ *La taronja mitja.
QUANTITATIUS
Diferents formes:
VARIACIONS PER VARIACIÓ PER INVARIABLE
GÈNERE I NOMBRE NOMBRE
Molt, molta, molts, moltes Bastant, bastants Massa
Poc, poca, pocs, poques Gaire, gaires Força
Tant, tanta, tants, tantes - Prou
Quant, quanta, quants, - Més
quantes
- - Menys
- - Gens
- - Que
Consideracions:
1) ÚS PARTITIU:
50
N’hi ha uno  Castellanisme.
20

En els que tenen variació per gènere i nombre és necessari l’ús del partitiu al
masculí singular51: *Molt pa  Molt de pa.
En BASTANT és optatiu: Bastant de nivell = Bastant nivell
GENS + de és obligatori: gens de pa
La resta de quantitatius no porten de.
2) GAIRE:
Equival a molt, però s’ha especialitzat per a contexts hipotètics (dubitatius,
negatius, interrogatius...)

- Què tens gaire fam? Està acceptat l’ús de molt en
- Si tens gaire amics, et faran cas. aquests casos, però en texts
- T’agrada? No gaire. formals, s’usa sols en afirmatius.
3) TAN/TANT52
- Treballa tant  Com a quantificador: Verb + TANT
- És tan alt TAN + Adjectiu/Adverbi + QUE

- Està tan bé
- Té tant de coratge  TANT + Substantiu
4) QUE/QUIN
- *Que fred que fa!  Quin fred que fa! QUIN + subst.
- *Que ganes d’acabar!  Quines ganes d’acabar!
- Que bo que és! QUE + adj./adv.
- Que bé que està!
5) FRASES FETES
- [Un munt de] persones El munt de persones
MOLTES=
- [Una mica de] sal *La mica de sal

POCA=
INDEFINITS
Hi ha 17:
51
En català antic s’usava sempre de. Actualment hi ha dialectes on diuen molt pa, sense de.
52
Tant de bo i tant se val són casos diferents.
21
Un Algun Tot Cert Altre

Cadascun Qualsevo Qualqu Tal
/ Cada un l e
Cada Cap Ningun Ambdós Diverso Uns Sengles Mateix -
s quants
Consideracions:
TOTS:
Es pot considerar predeterminat, pot desplaçar-se:
- Tots els altres homes = Els altres homes van venir tots al partit.
ELEMENTS PREDETERMINATS, FOCALS

Incideixen sobre el constituent nuclear, però no fa cap funció dins l’oració.
- Només tu el coneixes.
- Fins i tot ella té més sort que tu.
- També jo podria fer això.

CERT:
He notat cert rebuig. Això és cert.
Indefinit Adjectiu
ALTRE:
Quan s’usa el determinant un?
- Si és subjecte i singular53, s’usa un:
*Ho ha dit altre home  Ho ha dit un altre home
- Si és CD: és optatiu, però és preferible l’ús d’un.
- Si no hi ha subjecte, s’usa un.
QUALSEVOL:
*Qualssevol, *Qualsevulla, *Qualssevulla
No és partitiu, té un element buit en: Qualsevol ø d’aquestes persones.
QUALQUE:
Te l’ús a les Illes Balears: Ho fa qualque vegada (=alguna)
CAP/NINGUN:
Ús més formal amb cap. Hi ha un debat sobre si NINGUN és una interferència del
castellà o no.
AMBDÓS: Tots dos
53
En plural és optatiu: el plural pot ser conegut o general, en canvi en singular sols hi ha una referència, i
no pot ser general, per tant, cal usar un: Ho han dit altres homes = Ho han dit uns altres homes.
22

DIVERSOS/VARIS:
- Colors diversos = colors varis/variats
- *Ho han fet varis/variats autors  Ho han fet diversos autors
UNS QUANTS:
No equival a algun.
- Venen alguns homes Venen uns quants homes
Sentit + indefinit Sentit + quantitatiu
SENGLES:
Forma antiga que equivaldria a “diversos”, un per a cadascun.
- Els van donar sengles bolígrafs.
MATEIX:
També és un adjectiu. Com a indefinit, actua com un reforçador:
L’home mateix vindrà.

COMPLEMENTS
ADJECTIUS
Dues classificacions:
- SEMÀNTICA:
o Especificatiu: no és subjectiu, determina una part d’un grup més gran;
el cotxe roig, el policia municipal.
o Explicatiu: subjectiu, no restringeix el significat, sinó l’amplia:
la idea fantàstica.
- SINTÀCTICA:
o Qualificatius: Indica propietats de les entitats que designen noms, poden
esdevenir predicats. Tipus:
 OBJECTIUS: No poden anteposar-se, poden funcionar com a
predicats54 i poden ser graduals:
aquest cotxe és més roig que aquell.
 SUBJECTIUS: Tenen una possibilitat àmplia d’anteposició,

poden funcionar com a predicats i poden ser graduals:
Aquest xic és més amable que aquell.
Poden ser de:

 Dimensió: ample...
 Propietat física: candent...
 Velocitat: ràpid, lent...
 Posició: dalt, baix...
 Edat: antic, vell, nou...
54
Complements del verb.
23

 Color: roig, blau...

 Forma: cilíndric...
 Caràcter: amable...
 Avaluació: admirable...
o Relacionals, de relació o classificadors:

 No poden anar anteposats:
*Una molecular estructura
 No admeten quantificadors55:
*El meu rellotge és més digital que el teu.
 No admeten especificador:
*Un home massa municipal
 No admeten complements:
*Un coet espacial de premi.
o Adverbials: No denoten propietats ni entitats. Poden ser de:

 Modals56: possible...
 Aspectuals: freqüents...
 Circumstància d’espai i temps: proper...
 Marcadors intensiu o de referència: mateixa57...

SINTAGMA ADJECTIVAL
S.Adj  (Especificadors)+Adjectiu+ (complements)
ESPECIFICADORS:
- Adjectius: molt bo.
- Adverbis: completament bo.
COMPLEMENTS:
- Sintagma preposicional: Un home addicte a la cocaïna.
PREFERÈNCIA DEL LLOC DELS ADJECTIUS AMB SN
NUCLI (Substantiu, rellotge)
1º Adj. relacional (digital) De més proper

2º Adj. qualificatiu objectiu (roig) a més lluny
3º Adj. qualificatiu subjectiu (magnífic)
Un rellotge digital roig magnífic58.

55
No pot ser gradual.
56
Com els verbs modals.
57
Sempre apareix acompanyat del nom, mai sol: *La casa és mateixa.
58
Com que els adjectius qualificatius subjectius poden anteposar-se, també podem posar: Un magnífic
rellotge digital roig.
24

SINTAGMA VERBAL
PREDICACIÓ VERBAL. Tipus:

1) Verbs predicatius: Joan corre. +

TIPUS:
a. Transitius/Intransitius: Tradicionalment són transitius
aquells verbs que demanen CD, però hi ha gramàtics que hauria de
ser també qui demanara CRV perquè no hi ha diferències
sintacticosemàntiques.
Té un cotxe = Parla de cotxes
b. Reflexius: L’acció recau sobre sí mateix: pentinar-se..

.
c. Recíprocs: L’acció recau sobre dues persones:
trobar-se, saludar-se...
d. Perfectius/Imperfectius: Els perfectius son aquells temps

que marquen que l’acció està acabada: tinguí, vaig anar, he menjat...
En canvi, els imperfectius marquen que l’acció és inacabada o habitual:
25
menge , menjava...59
e. Personal/No personal: Els verbs personals formen

oracions per sí sols, en canvi, els no personals no poden.
f. Impersonals: Verbs que manquen d’algunes persones

CÀRREGA
g. Activa/Passiva: no són tipus de verbs, són construccions SEMÀNTICA
2) Verbs quasicopulatius (o semiatributius): Joan s’ha fet gran.
Segons la càrrega semàntica, està a mitjan camí entre predicatius
i copulatius. Assenyalen una acció com els predicatius, però és
necessari el complement com als copulatius (*Joan s’ha fet).
a. ASPECTUALS:
i. Canvi: esdevenir
ii. Durada: romandre
iii. Continuïtat: mantindre’s
iv. Altres: anar, eixir... (l’examen m’ha anat/eixit bé)
b. MODALS (donen opinió): paréixer, semblar.

3) Verbs copulatius: Joan és gran.
El verb funciona com
un connector
4) Verbs auxiliars: Joan ha arribat.

Formes verbals que han anat perdent la càrrega semàntica _
fins convertir-se en un verb auxiliar.
PREDICACIÓ NO VERBAL
Són els sintagmes nominals, adjectivals, preposicionals i adverbials
PERÍFRASIS VERBALS
La base semàntica es col·loca en el segon verb. Cal diferenciar de les quasicopulatives
- Carme continua corrent Perífrasi verbal

- Carme continua separada Quasicopulativa
ESPECIFICADORS DEL SV
Classe d’elements adverbials situats davant d’un verb:
No ha vingut, Joan ja ha vingut...
COMPLEMENTS DEL SV
- Argumentals: necessaris per al verbs (CD, CI, CRV, C.Pred...)
- Adjunts o no argumentals: secundaris per al verb (CC)
59
El futur i el condicional es dóna com a no marcats
26

ATRIBUT
La gramàtica tradicional manté que l’ATRIBUT és el complement dels verbs copulatius; no obstant
això, hi ha gramàtics que consideren que és aquell qui necessita un complement, per tant, els
complements dels verbs quasicopulatius, anomenats per la gramàtica tradicional complements
predicatius, també serien atributs. Així cal diferenciar entre atributs i complements predicatius:
ATRIBUTS:
- Joan és alt. Joan està cansat. Joan es troba cansat.
copulatiu copulatiu quasicopulatiu
COMPLEMENT PREDICATIU
- Joan ha arribat cansat = Joan ha arribat del gimnàs a les dotze cansat.
predicatiu
SINTAGMA PREPOSICIONAL

DIFERÈNCIA ENTRE PREPOSICIÓ I ADVERBI:
PREPOSICIÓ ADVERBI
ÀTONS: a, de en, amb, per contra... Segons la gramàtica tradicional: davant,
TÒNICS: davant, després, fora, lluny...60 després, fora, lluny...61
ESPECIFICADORS DEL SPrep.

Pocs adverbis:
Ha arribat molt/extremadament prop.
COMPLEMENTS DEL SPrep.

Altre SPrep:
Posa’t davant de la casa
SINTAGMA ADVERBIAL
Segons la gramàtica tradicional: davant, després, fora, lluny... Ara es consideren

preposicions. També cal afegir que massa i molt són considerats quantificadors.
TIPUS D’ADVERBIS EXEMPLES EXPLICACIÓ

Admeten
allí, ací, allí, aquí, complements de
60
Punt de vista de la gramàtica generativa, basat en la transitivitat o intransitivitat de la preposició
comparant-la així amb un verb.
61
La gramàtica tradicional, considera que aquests mots són adverbis, i quan van acompanyats d’altra
preposició es considera locució preposicional: després de, davant de, fora de, lluny de...
27

LLOC enllà... caràcter explicatiu,

no especificatiu:
Ací darrere.
Hi ha que admeten
especificació
(molt prompte/tard),
TEMPS Tard, prompte, hi ha que no
aleshores, llavors... (*molt aleshores).
Cap dels dos admet
complementació
(*aleshores de,
*tard de...)
Els acabats en –ment
Adverbis acabats en són els adverbis més
–ment: prototípics; però
MODE profundament, també poden
difícilment... i alguns funcionar com
curts com bé, clar... quantificador: és
difícilment assolible
Tenen un

62
ALTRES no , també, comportament
només... diferent als adverbis
normals.
ESPECIFICADORS DEL SAdv

Altres adverbis:
Molt contràriament...
COMPLEMENTS DEL Sadv

Sintagmes preposicionals:
Contràriament a alguna cosa; Independentment d’alguna cosa
SINTAGMA NOMINAL
FUNCIONS ORACIONALS
I. SINTÀCTIQUES:
S’obtenen a partir de les relacions entre els constituents en l’oració.
Són per exemple el CD, CI, CRV, Atribut...
62
És de negació. En canvi, SÍ no és considera perquè no va prop d’un verb, per tant no és un AD+VERBI.
28

II. SEMÀNTIQUES:
Valor semàntic que adquireix un SN dins d’una oració, determinat per la
relació amb els altres constituents de l’oració.
Són: l’agent, pacient, causa, instrument, comitatiu, resultat,

experimentador, destinació, origen, temps, manera, locatiu.
Per exemple: Miquel ha portat la carta a la seua cosina.

Subjecte CD CI
AGENT TEMA DESTINACIÓ
III. INFORMATIVES:

Es basen en saber si la informació és nova o coneguda.
Són: Tema, la informació coneguda, i rema, la informació nova.

63
Per exemple: Miquel és el meu amic. Miquel ha portat la carta a la seua cosina.
COM A COMPLEMENT
Els verbs predicatius poden portar CD, CI, etc. En canvi, els verbs
quasicopulatius i copulatius porten atribut.
Interns: complements (necessaris)64 Estructura

El verb selecciona arguments argumental
Externs: Subjecte
PERÒ: També té complements no argumentals o adjunts65.
SUBJECTE
Normalment és preverbal, concorda amb el verb, és agent i informativament
temàtic.
Però hi ha moltes excepcions:

Posverbal: m’agradaria que vingueres.
No agent: la pluja ha causa l’accident (és CAUSA)
etc.
Subjectes buits
63
Alló marcat en roig és rema (informació nova). Allò marcat en blau és tema (informació coneguda)
64
CD, CI, CRV... és a dir, els que demane el verbs.
65
CC
29
Referencials66
Tipus: Subjecte amb funció semàntica
Arbitraris o no
referencials67
Forma personal
Subjecte sense funció semàntica68

Depén dels
VERBS
Referencials69
Forma no personal
No referencials o arbitraris70
CD
- Sol ser inanimat (per això preguntàvem què?)
- Semànticament sol ser TEMA (o PACIENT). Així i tot, també pot tindre altres
funcions semàntiques:

o Açò val tres euros: pareix un CC, però és exigit pel verb i es pot
pronominalitzar (Açò els val); per tant, és un CD. La seua funció és
RESULTAT.
o El concert ha durat tres hores: pareix un CCT, però és exigit pel verb i
es pot pronominalitzar (El concert les ha durades); per tant, és un CD.
La seua funció és TEMPS.
- Es pot pronominalitzar per el (amb SN: he vist el gat  l’he vist), per ho (amb
una oració o un pronom neutre: He vist {que t’agrada/això}  Ho he vist) i per
en (amb un partitiu sense especificador: he venut cotxes  n’he venut).
- Pot convertir-se en el subjecte d’una oració en passiva71.
- Sol ser postverbal.
- És un SN (o una subordinada substantiva). No obstant això, pot tindre la

preposició a en determinats casos72:
o Amb un pronom personal fort (T’ha vist a tu)
o Quan hi ha ambigüitat (Va guanyar el València al Madrid)
66
Amb el context es coneix el subjecte. Per exemple: Miquel és molt bon xic. [...] Avui ha portat una
carta (El subjecte buit remet a Miquel).
67
Per exemple: s’ha portat una carta, o han tocat a la porta (el subjecte és algú per no es coneix)
68
Per exemple: Hi ha una capsa allí o Plou poc (és impossible que hi haja subjecte IMPERSONAL)
69
Per exemple: Carme desitja portar el cotxe (el subjecte de portar és Carme)
70
Per exemple: Compartir totes les coses és bo (el subjecte és algú però no es defineix clarament)
71
PASSIVES: l’agent ha de ser subjecte, és a dir, el verb ha de ser un verb d’acció. Per exemple: és
correcte Tres cadires són trencades per Lluís i incorrecte Tres cadires són tingudes per Lluís.
72
Afegir una preposició de vegades, és un recurs de la llengua. En llatí, per diferenciar nominatiu
d’acusatiu s’afegia ad, una preposició d’acusatius.
30

o És optatiu amb tothom, tots, algú i ningú (Estimes (a) tothom)

o En desplaçament (a Vicent, Joan l’ha vist)
o Amb una coordinació (*Et vol a tu i la mare  Et vol a tu i a la mare)
CI
- Funció semàntica: sol ser META (Jo ho compre a Lluís), però depén del tipus
de CI:
o TRANSPOSITORS: triargumental (Subj+CD+CI  Jo ho compre a
Lluís) = META
o PSICOLÒGICS: diargumental (Subj+CI  Li agrada beure) =

EXPERIMENTADOR

o NO ARGUMENTALS (tenen aparença de CI, però no ho són): No són
exigits per la semàntica del verb.
 CC DESTINACIÓ: introduïts per per a.
 DATIUS
 Possessius: Li he vist la panxa (“la seua panxa”)
 Ètics: El meu fill m’ha aprovat la carrera
- Pronominalització: amb li (sing.) i els (pl.)

Però està el problema dels pseudocircumstancials (o complement inherent):
Animat: Pere li ha donat un cop a Maria = CI  es pronominaliza per li (Pere li ha

donat un cop)
Inanimat: Pere li ha donat un cop a la taula = CCL o CI?  És exigit per la semàntica
del verb, però es pronominalitza per hi (Pere li hi ha donat un cop)
- Postverbal
- SPrep:
Gramàtica tradicional: introduït per a i per a.
Gramàtiques noves: introduït per a.
Per què les noves gramàtiques diuen que és tan sols introduït per a?
31

1. Poden eixir els dos complements alhora, per tant a és CI, i per a és CC
destinació: Va comprar un regal a Lluís, el botiguer, per a ma mare.
2. Hi ha CC destinació que no poden aparéixer amb a: Treballa {per a/ *a} ell.
CRV
- Funció semàntica: és TEMA. La preposició perd significat i passa a un segon
pla, aleshores el complement funciona “com un CD”.
- Pronominalització: es fa amb en (quan és introduït per de) i hi (quan va

introduït per la resta de preposicions).
- Postverbal
- SPrep: amb diferents preposicions amb característiques exigeix el verb.

Cada verb pot exigir sols una preposició.
o Ha renunciar a la beca.
o L’amenaçava amb el ganivet.

o Confia en tothom.
Hi ha casos en què és difícil decidir:

o Ha casat a Lluís amb la noia.
CI CRV
o Lluís s’ha casat amb la noia.

CRV
C.Pseudocircumstancial
Pareix un CC, però sintàcticament:
o és exigit pel verb (és argumental)
o Es pareix a un CRV, però el verb que el regeix pot seleccionar més
d’una preposició (no com al CRV que sols pot elegir una sola
preposició)
- Funció semàntica: és LOCATIU (‘estar a un lloc’: Lluís viu a Mallorca),

META (‘desplaçament cap a un lloc o punt d’arribada’: Li ha pegat un colp a la
taula) (o MANERA (Pere vesteix bé)).
Hi ha casos difícils de decidir:

o He fugit a l’estranger.  Podria ser CCL però indica desplaçament
(META), a més...
o He fugit de la presó.  ...aquest pareix un CRV, però a i de són exigits
pel verb; i si n’elegeix més d’una és C.Pseudocircumstancial.
32

- Pronominalització: hi
REPRESES NOMINALS: Són els desplaçaments, no són pleonasmes (li ha agradat

molt al meu pare)
CD  La bossa, l’he portada.
CI  A Maria, li ho he enviat. Va sense comes
CRV  De la crisi, ja n’hem parlat
CPseudocircumstancial  Al cine, hi va cada dia; A la sopa, hi he afegit sal.
- Postverbal
- SPrep o SAdv: un mateix verb pot introduir preposicions diferents. Si lleves

el complement dóna un altre significat i sona estrany.
o Lluís va al cinema
o Lluís va per la plaça SPrep
o Pere viu a Mallorca
o Pere vesteix bé } SAdv
DIFERÈNCIES ENTRE C.PSEUDOCIRCUMSTANCIAL I C.PRED
El complement pseudocircumstancial fa referència al verb i el complement predicatiu al nom:

- Pere vesteix bé  C.Pseudocircumstancial
- Pere es troba bé  C.Pred
CC
És un complement no argumental (no obligatori)
- Funció semàntica i pronominalització (hi ha que no poden pronominalitzar-se

 ø):
o LOCATIU: Veiérem Marc al parc. Hi veiérem Marc.
o TEMPORAL: Veiérem Marc ahir. ø Veiérem Marc.
o COMITATIU: Veiérem Marc amb ells. Hi veiérem Marc.
o INSTRUMENTAL: Talla el pastís amb el ganivet. Talla-hi el pastís.
o CAUSA: Ho faig per tu. Hi ho faig.
o META: Ho faig per a tu. ø ho faig.
o RESULTAT: He comprat el regal per 5 euros. Hi he comprat el regal.
- Mobilitat posicional (pot presentar variacions i no comporta una represa

nominal, és a dir, sense pauses)
o Arribarem a les sis No porten
33
o A les sis arribarem comes
- SPrep, SAdv, SN o subordinada adverbial (de lloc, temps o manera).

o SPrep  Té una casa a cada comtat (CCL)
o SAdv  Li ho va enviar bé (CCM)
o SN  Ho faig cada dia/totes les setmanes (CCT)
o Subord. Adv  Arribada la matinada, els soldats eixiren cap a la
batalla (CCT)
TIPUS D’ADJUNTS
1. Adjunts del predicat: CC
o Menja cada dia a València.
2. Adjunts lliures (o oracionals): indica circumstància, no del predicat, sinó de

tota l’oració.
o A València, menja cada dia.
COM SABER SI ÉS UN ADJUNT LLIURE?

1) Està delimitat entre pauses (comes)
2) No hi ha pronominalització (perquè no afecta a una part de l’oració sinó a l’oració
sencera)
3) Està fora de l’abast de la negació (no li afecta l’oració)
i. A València, no menja cada dia  No afecta, significa que quan està a València
no menja tots els dies.
ii. No menja cada dia a València  Sí afecta, significa que mai menja a València.
ATRIBUTS I COMPLEMENTS PREDICATIUS

ATRIBUTS: És completament necessari.
o Joan és gran.
o Joan s’ha fet gran.
C.PREDICATIU: Mantenen la semàntica, no són necessaris. Poden complementar

el subjecte o el CD.
o Ha arribat a València cansat (complementa al subjecte)
Hi ha vegades que és difícil distingir entre C.Pred o Adj:

o Pere s’ha begut la llet calenta (és C.Pred, complementa al CD)
COM DISTINGIR UN C.PRED. I UN ADJECTIU?
Anteposes el mot al verb, si és possible, és un C.Pred. Si és agramatical, és un adjectiu.

- Pere s’ha begut la llet calenta = Pere s’ha begut calenta la llet.
- Pere s’ha begut la llet bona = Pere s’ha begut bona la llet.
34

SER, ESTAR, HAVER-HI, SER-HI

USOS LOCATIUS:
SER I ESTAR
CONTEXT NO DURATIU73 CONTEXT DURATIU
SUBJ. ANIMAT SUBJ. INANIMAT SUBJ. ANIMAT SUBJ. INANIMAT
Ser Ser Estar (o ser74) 75 Estar (o ser)
HAVER-HI I SER-HI
SN DEFINIT Haver-hi76
Noms propis Haver-hi77
Pronoms personals Ser-hi78
SN INDEFINIT Quantificadors universals Ser-hi79
Noms comuns animats Haver-hi80
Noms comuns inanimats Haver-hi81
SEMPRE PREVAL L’ELEMENT MÉS MARCAT: Al mercat hi sou Carme i tu.

.
USOS ATRIBUTIUS:
SER I ESTAR
Context no Context duratiu
duratiu
Tipus d’atribut Animat inanimat Animat Inanimat
En, a, etc. Estar82 Estar83 Estar Estar
SP Amb, etc. propietats - Ser - -
estats Estar84 Estar Estar Estar
SAdv Estar85 Estar86 Estar Estar
Oracions Estar87 Estar Estar Estar
Combinacions Atributiu+locatiu Estar88 Estar Estar Estar
73
Carme és al mercat (està poc de temps, és puntual)
74
És possible quan hi haja un temps delimitat: Carme és al mercat des d’aquest matí.
75
Carme està al mercat (està prou de temps, és permanent)
76
Al mercat hi ha parades 
77
Al mercat hi ha Carme i Vicent.
78
Al mercat hi sou ell i tu (preval l’element més marcat = en aquest cas tu)
79
Al mercat hi és tothom
80
Al mercat hi ha els botiguers més prestigiosos
81
Al mercat hi ha les parades més grans
82
Joan està a punt 
83
La societat està en crisi 
84
Joan està sense diners 
85
Joan està bé 
86
Això està malament 
87
Està que no caga 
88
Joan està fora de sí al mercat 
35

Locatiu+atributiu Ser (o Ser (o Estar Estar

estar)89 estar)
Context no duratiu Context duratiu
Tipus d’atribut Animat Inanimat Animat Inanimat
Adjectius Propietats Ser90 Ser - -
91
Estats Estar Ser (o Estar Estar
estar)92
Participis Propietats Ser Ser - -
Estats Estar Estar (o Estar Estar
ser)93
Combinacions Propietats Estar Ser o estar Estar Estar
Estats Ser Ser Ser Ser
4.5. La connexió textual
4.5.1. Caracterització
La connexió no sols es pot establir en el nivell oracional, sinó que també és

corrent trobar-nos casos de connexió textual, els quals actuen com un mecanisme de
cohesió textual. Aquest tipus de connectors, en lloc d'unir oracions i donar lloc a una

structura sintàctica concreta, uneixen oracions, conjunts d'oracions, paràgrafs o fins i tot
unitats superiors (capítols), entre els quals estableixen una relació semanticopragmàtica:
El Joan no eixia mai de casa. Doncs bé, això li va comportar una manca socialibilitat.
En casos esporàdics, pot arribar a unir un element lingüístic amb un esdeveniment
extralingüístic o una enunciació implícita: [Veiem que un xic crema una paperera dins
de l'aula i reaccionem així]: Però què fas idiota?.
4.5.2. Els connectors textuals
4.5.2.1. Classificació categorial
Podem distingir dos tipus de connectors textuals, els bàsics o prototípics, que
inclouen les conjuncions i els connectors parentètics, i els perifèrics o marginals, dels
quals formen part algunes interjeccions, els connectors lèxics i els connectors gràfics.
Hem vist que les conjuncions eren els connectors usuals de la composició oracional.
Però també hem advertit que es poden donar casos en què algunes conjuncions unisquen
elements que superen l'àmbit oracional. Poden ser exemples d'aquest fenomen les
conjuncions i i però: El vaig veure molt trist. I / Però què li vas dir?.
Pel que fa als connectors parentètics, també denominats matisadors, es

caracteritzen pel fet de realitzar una funció similar a la de les conjuncions, però a
89
Joan és al mercat fora de sí (però hi ha tendència a dir estar)
90
Joan és llest 
91
Joan està content 
92
La piscina és plena
93
La llum està apagada (antigament s’usava ser, la llum és apagada, actualment està a alguns dialectes)
36

diferència d'aquestes presenten una posició variable (1a), tenen un caràcter apositiu (1) i
poden aparèixer al costat d'una conjunció (1c):
(1) a. No va guanyar. Va perdre, per tant, la casa.
b. No va guanyar. Per tant, va perdre la casa.
c. No va guanyar. I, per tant, va perdre la casa.
Les formes categorials que poden constituir connectors parentètics són les
següents: SPs (per cert, en canvi, en conseqüència, per tant, etc.), estructures clausals
(això és, és a dir, siga com siga, etc.), expressions lexicalitzades amb formes no finites

(no obstant això, comptat i debatut, fet i fet, etc.) i adverbis (ara bé, finalment, etc.). Per
a una delimitació dels conceptes de conjuncions i connectors parentètics, es pot
consultar Cuenca (2008): «Els connectors textuals i les interjeccions», dins Solà, Joan et
al. (dir.): Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries, § 31.2.
Al costat d'aquests connectors, podem destacar la funció connectora que posen

de manifest elements com:
 Algunes interjeccions: sobretot pel paper de marcadors de l'organització del

discurs: El Marc s'ha refredat; això rai!. Me'n vaig; ah escolta, telefona'm més
tard. És una situació delicada, oi?
 Connectors lèxics: fan una funció similar a la dels connectors parentètics, però
amb una estructura sintàctica més complexa, que sol funcionar com a
organitzador discursiu. En alguns casos, fins i tot, són estructures que presenten
un grau de gramaticalització no assolit completament. Es tracta de formes com:
per començar, per acabar, en primer lloc, d'una banda, d'una altra, en altres
paraules, etc.
 Connectors gràfics: es tracta d'elements no pròpiament lingüístics que equivalen

als connectors parentètics i als connectors lèxics. Aquest és el cas de les
numeracions de paràgrafs (1, 2, 3, etc.), els guions (—), els punts grossos ( •) o
les lletres (a, b, c, etc.), utilitzats com a instruments per a relacionar i organitzar
el discurs.
4.5.2.2. Classificació semanticopragmàtica
Podem classificar també la connexió textual partint del significat que posa de
manifest. Cuenca (1998d: 193; en premsa: § 31.2.3) distingeix entre el significat
proposicional, que indica la relació entre continguts proposicionals (nivell proposicional
o lògic), i el procedimental, que afecta les relacions que incideixen sobre l'estructura
discursiva en el nivell metalingüístic. D'això en resulta el quadre següent:
Significat proposicional Significat procedimental
37
Són exemples il·lustratius d'aquestes relacions els següents:
a) Addició: Ha netejat el bany, la cuina, la saleta, el menjador... I

especialment, també ha netejat el garatge.
b) Disjunció: La Carme no ha pagat. O siga, que ja la poden llevar de

l'associació.
c) Contrast: És molt competent en la faena. Ara, també hem de dir que és

molt brut.
d) Conseqüència: S'han signat tots els documents. Per consegüent, és hora

de pagar.
38


Apunts de Sintaxi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts de Sintaxi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts de Sintaxi.

2º Grado en Filología Catalana

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

GENERATIVISME: Defenen que els humans tenim interioritzada una gramàtica

ANÀLISI DEL DISCURS O LINGÜÍSTICA TEXTUAL: Explica qüestions de

FUNCIONALISME: considera l’estudi de la llengua com la investigació

Com percebem el món?

CONCEPTES BÀSICS DE SINTAXI

1. Funcions sintàctiques: Subjecte, Complement Directe, Predicat... Són relacions

Però la sintaxi no sempre coincideix amb la semàntica:

Reservados todos los derechos.

 La casa ha estat feta per un constructor molt famós.

CD subj. = segons semàntica

3. Funcions informatives: es refereix a la progressió informativa.

rema tema rema

CATEGORIA: Classes de paraules

Com distingir paraules? Amb TRES CRITERIS PER A CLASSIFICAR:

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

- Per la forma: morfologia

Com definir les paraules?

Variables/ Obertes/ Plenes/ Lèxiques/

Reservados todos los derechos.

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

 “Au!” = “Què mal m’he fet!”

Què és un sintagma? Com podem demostrar-ho?

Reservados todos los derechos.

No són el mateix!  No concorda

Per tant, un sintagma:

Tots els sintagmes tenen nucli. El nucli va acompanyat de complements al davant

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

Generativisme: creu que el sintagma preposicional és un sintagma endocèntric (que

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

CANVIS PER DIALECTES

He comprat el regal a Lluís

Li’l done = l’hi done

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

“He comprat llibres” és una oració, perquè?

Reservados todos los derechos.

Elements que poden actuar com a nucli:

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

Per exemple: La paperera/una paperera.

Tots els noms comuns actuen igual depenent de l’especificador?

- *Aigua és clara/És aigua clara La posició és important, aigua

Reservados todos los derechos.

Per exemple: La por de veure’t prop./La confiança en veure’t prop.

És denotatiu, ja que s’identifica amb un referent25.

- *Un Vicent/Un llibre són referencials: no admeten

1. L’AFIG D’ESPECIFICADOR I COMPLEMENTS:

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

Reservados todos los derechos.

4. ELS MALNOMS I ALTRES OMISSIONS:

PRONOMS PERSONALS FORTS (I BUITS)

Relació díctica depenent de l’emissor, que és un referent únic.

4. ELS PRONOMS BUITS:

Hi ha característiques diferents entre els complements nominals?

Reservados todos los derechos.

- Noms predicatius (d’origen deverbal): la construcció de l’edifici

No argumentals o adjunts:Estan menys vinculats al nucli que els argumentals.

- Restrictiu (més vinculat al nucli respecte els explicatius)

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

o Sadj qualificatius: la camisa blava