LA MORFOLOGIA

1. L’estudi de la paraula
La morfologia és la part de la gramàtica que estudia la forma
o estructura interna de les paraules.

Dins d’aquesta disciplina es poden diferenciar dues parts:

LA MORFOLOGIA FLEXIVA LA MORFOLOGIA DERIVATIVA

Explica les variacions que Se centra en la formació de les
experimenten les paraules per paraules.
la intervenció dels morfemes.

© Oxford University Press España, S. A. 2

 2. Estructura de la paraula
Les paraules són elements lingüístics significatius que es divideixen en unitats mínimes que
tenen significat: els monemes.

MONEMES

El lexema, arrel o base lèxica

Part de la paraula que hi aporta la

significació bàsica i és invariable.

© Oxford University Press España, S. A. 3

 2. Estructura de la paraula
Les paraules són elements lingüístics significatius que es divideixen en unitats mínimes que
tenen significat: els monemes.

MONEMES

El lexema, arrel o base lèxica

Part de la paraula que hi aporta la

significació bàsica i és invariable.

Comuna a totes les paraules de la mateixa

família lèxica: miraves, mirar, mirall,
mirador, miratge, mirada…

© Oxford University Press España, S. A. 4

 2. Estructura de la paraula
Les paraules són elements lingüístics significatius que es divideixen en unitats mínimes que
tenen significat: els monemes.

MONEMES

El lexema, arrel o base lèxica Els morfemes

Part de la paraula que hi aporta la Morfemes

significació bàsica i és invariable. flexius

Comuna a totes les paraules de la mateixa Gènere, nombre,

família lèxica: miraves, mirar, mirall, temps, persona i
mirador, miratge, mirada… mode

© Oxford University Press España, S. A. 5

 2. Estructura de la paraula
Les paraules són elements lingüístics significatius que es divideixen en unitats mínimes que
tenen significat: els monemes.

MONEMES

El lexema, arrel o base lèxica Els morfemes

Part de la paraula que hi aporta la Morfemes Morfemes

significació bàsica i és invariable. flexius derivatius

Comuna a totes les paraules de la mateixa Gènere, nombre, S’uneixen al lexema

família lèxica: miraves, mirar, mirall, temps, persona i per formar paraules
mirador, miratge, mirada… mode derivades.

© Oxford University Press España, S. A. 6

 2. Estructura de la paraula
Les paraules són elements lingüístics significatius que es divideixen en unitats mínimes que
tenen significat: els monemes.

MONEMES

El lexema, arrel o base lèxica Els morfemes

Part de la paraula que hi aporta la Morfemes Morfemes

significació bàsica i és invariable. flexius derivatius

Comuna a totes les paraules de la mateixa Gènere, nombre, S’uneixen al lexema

família lèxica: miraves, mirar, mirall, temps, persona i per formar paraules
mirador, miratge, mirada… mode derivades.

Prefixos Sufixos Infixos

© Oxford University Press España, S. A. 7

 3. Classes de paraules
Categories flexives o paraules variables Categories no flexives o paraules invariables

Substantius Adverbis

Adjectius Preposicions

Pronoms Conjuncions

Determinants

Verbs

© Oxford University Press España, S. A. 8

 4. Procediments de formació
Els mecanismes principals de formació de paraules són la derivació, la composició i l’habilitació.

La derivació

És un dels processos més

productius de formació de
paraules a partir d’elements
existents, afegint-hi
morfemes derivatius.

verd > verdós

lluny > llunyà

© Oxford University Press España, S. A. 9

 4. Procediments de formació
Els mecanismes principals de formació de paraules són la derivació, la composició i l’habilitació.

La derivació La composició

És un dels processos més És el procés de formació

productius de formació de de paraules en el qual
paraules a partir d’elements s’uneixen dos lexemes o
existents, afegint-hi més, de manera que
morfemes derivatius. formen un significat nou.

verd > verdós substantiu + substantiu:

lluny > llunyà terratrémol, aiguaneu...
adjectiu + adjectiu:
agredolç, sordmut…

© Oxford University Press España, S. A. 10

 4. Procediments de formació
Els mecanismes principals de formació de paraules són la derivació, la composició i l’habilitació.

La derivació La composició L’habilitació

És un dels processos més És el procés de formació No permet crear mots nous,

productius de formació de de paraules en el qual però sí que atorga a certs
paraules a partir d’elements s’uneixen dos lexemes o elements funcions diferents de
existents, afegint-hi més, de manera que les que els correspondria
morfemes derivatius. formen un significat nou. acomplir en sentit estricte.

verd > verdós substantiu + substantiu: el menjar dolç > el dolç

lluny > llunyà terratrémol, aiguaneu... so fort > sonar fort…
adjectiu + adjectiu:
agredolç, sordmut…

© Oxford University Press España, S. A. 11

 Altres procediments de formació

El préstec o manlleu

El préstec és un procediment
que consisteix a adoptar
paraules d’altres llengües.

No adaptats Adaptats

© Oxford University Press España, S. A. 12

 Altres procediments de formació

El préstec o manlleu Els hipocorístics

El préstec és un procediment Els hipocorístics són mots

que consisteix a adoptar de caràcter afectiu
paraules d’altres llengües. o familiar.

Recursos
No adaptats Adaptats

Ús de Escurçament
diminutius o acurtament

© Oxford University Press España, S. A. 13

 Altres procediments de formació

El préstec o manlleu Els hipocorístics L’abreviació

El préstec és un procediment Els hipocorístics són mots Consisteix en la supressió de

que consisteix a adoptar de caràcter afectiu determinades lletres en un
paraules d’altres llengües. o familiar. mot o en una frase.

Recursos
abreviatures
No adaptats Adaptats
símbols
Ús de Escurçament sigles
diminutius o acurtament
acrònims

© Oxford University Press España, S. A. 14

 5. Caracterització morfològica del verb
El verb és una categoria que presenta variacions de temps, aspecte, mode, nombre i persona.

Estructura de les formes verbals

L’ARREL O LEXEMA

Part invariable que expressa el significat

lèxic: cantava, cantí, hem cantat,
cantant…

© Oxford University Press España, S. A. 15

 5. Caracterització morfològica del verb
El verb és una categoria que presenta variacions de temps, aspecte, mode, nombre i persona.

Estructura de les formes verbals

L’ARREL O LEXEMA LA DESINÈNCIA

Part invariable que expressa el significat Conté la vocal temàtica i els morfemes de:
lèxic: cantava, cantí, hem cantat,
cantant…

© Oxford University Press España, S. A. 16

 5. Caracterització morfològica del verb
El verb és una categoria que presenta variacions de temps, aspecte, mode, nombre i persona.

Estructura de les formes verbals

L’ARREL O LEXEMA LA DESINÈNCIA

Part invariable que expressa el significat
lèxic: cantava, cantí, hem cantat,
cantant…
Conté la vocal temàtica i els morfemes de:
TEMPS: present, passat o futur.
ASPECTE: Perfectiu o imperfectiu.
MODE: Indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
NOMBRE: Singular o plural.
PERSONA: Primera, segona o tercera.

© Oxford University Press España, S. A. 17