Wuolah Free GLOSSARI

GLOSSARI.
pdf
lolascz
Lengua oral y escrita
1º Grado en Educación Primaria
Facultad de Magisterio y Ciencias de la Educación

Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Llengua oral i escrita Lola Sánchez Martínez
TERMINOLOGÍA ESPECÍFICA
1. Accent
Pronunciació destacada d'una síl·laba o d'una part de la síl·laba que es distingix
de les altres per la major intensitat, duració o elevació de la veu amb què es
produïx.
2. Accent gràfic
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal s'accentua, per a
precisar-ne el timbre o per a distingir una paraula d'una altra de significat
diferent.
3. Accent prosòdic
L’accent prosòdic és el relleu que es realitza en la pronunciació.
4. Acepció
Significat diferenciat d'una paraula polisèmica

5. Actiu, -va
Que actua o que pot actuar, que està en acció.
6. Adjectiu
Categoria lèxica que, dins d'una oració i en un conjunt nominal, assenyala
alguna propietat permanent o temporal del nom, amb el qual concorda
morfològicament en gènere i nombre.
7. Adjectiu qualificatiu
Que fa referència a una qualitat o a un accident.
8. Adverbi
Categoria lèxica que té la funció de modificar el verb, l'adjectiu o un altre
adverbi.
9. Adverbi comparatiu
Utilitzat per comparar una característica compartida per dos individus o coses.
10. Adverbi exclamatiu
Són pronoms relatius amb funció emfàtica, per la qual cosa s’escriuen sempre
amb titla, i és eixa titla la que, precisament, ajuda a identificar-los i diferenciar-
los en la seua funció sintàctica.
11. Adverbi interrogatiu
Són adverbis que introdueixen oracions amb modalitat interrogativa i, per tant,
tenen la característica de subratllar el caràcter interrogatiu de l'oració.
12. Adverbi relatiu
És aquell que s’ocupa de relacionar parts de l’oració entre si, o bé unes
oracions amb otras.
13. Adversatiu, -va
Que indica oposició total o parcial al significat d’una altra oració.
14. Africat
Que s'articula (un so) amb una oclusió i una fricació produïdes d'una forma
ràpida i successiva entre els mateixos òrgans articulatoris.
15. Agent
Persona o cosa que realitza l'acció verbal.
16. Agramatical
Que no s'ajusta a les normes gramaticals, no gramatical.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4281722
17. Agut, -da

Que acaba en punta fina, esmolada.
18. Alveolar
Que s'articula (un so) tocant la cara interior dels alvèols superiors amb l'àpex de
la llengua.
19. Antecedent
Primer terme d'una correlació gramatical.
20. Apicoalveolar
Que s'articula (un so) per mitjà de l'aplicació activa de l'àpex de la llengua prop
de l'alvèol superior.
21. Aposició
En la juxtaposició de dos paraules que tenen una mateixa categoria gramatical,
la segona d'estes paraules, que servix per a completar el significat de la
primera.
22. Article
Divisió d'un diccionari encapçalada per una paraula o lema.
23. Article definit
Article que presenta les formes el, la, l', els i les, i que modifica un nom que
designa un element fàcilment recuperable a partir del context situacional o
discursiu.

24. Article indefinit
Article que presenta les formes un, una, uns i unes, i que modifica un nom que
introduïx un element nou en el context discursiu.
25. Aspiració
Característica fonamental d'alguns fonemes que consistix en un bufit localitzat
en el vel del paladar, l'úvula, la faringe o la laringe.
26. Aspirat,-da
És l’emissió d’aire que acompanya l’articulació de diverses consonants en
paraules.
27. Àton
Que no presenta (un so vocàlic, una síl·laba o una paraula) accent d'intensitat.
28. Atribut
Predicat nominal que, per mitjà d'un verb copulatiu, assenyala una qualitat o
característica del subjecte.
29. Auxiliar
Que s'usa (una paraula incident) de tal manera que, no expressant un sentit
complet, només pot entendre's quan es relaciona amb la paraula principal a la
qual s'adjunta.
30. Bilabial
Que s'articula (un so) per mitjà del contacte dels dos llavis.
31. Calc
Préstec lèxic, sintàctic o semàntic que reflectix l'estructura d'una forma d'una
altra llengua a través d'una combinació d'elements natius.
32. Calc semàntic
traducció literal d'una expressió que no respecta l'estructura de la llengua
d'arribada, és a dir, un manlleu adaptat només en aparença.
si lees esto me debes un besito

33. Cas
Categoria gramatical que en certes llengües presenten els constituents
nominals segons la funció sintàctica que realitzen dins de l'oració. Els pronoms
febles presenten distincions de cas.
34. Categoria gramatical
Classe integrada per morfemes flexius, com ara el gènere, el nombre o el
temps.
35. Causal
Que implica o expressa causa o causalitat.
36. Causatiu,-va
Que indica (un verb o una expressió) la causa d'una acció o d'un canvi d'estat.
37. Central
Que es realitza (un so) en la part central de la cavitat bucal.
38. Circumstancial
Que expressa una circumstància de lloc, de temps, de manera, d'instrument.
39. Comparatiu
Que s'usa (un adjectiu) per a indicar que la qualitat que significa és motiu de
comparació entre dos o més elements d'una frase.
40. Complement
Element lingüístic que té com a funció completar un element nuclear, del qual

depén i amb el qual tendix a ocupar posicions adjacents.
41. Complement agent
Complement verbal que indica l'element que realitza l'acció expressada pel
verb en les construccions passives.
42. Complement circumstancial
Complement verbal que expressa les circumstàncies de mode, de lloc o de
temps en què es desenrotlla l'acció verbal.
43. Complement de règim
Complement verbal introduït per una preposició seleccionada pel verb.
44. Complement directe
Complement del verb que representa l'objecte de la significació verbal.
45. Complement indirecte
Complement del verb introduït per la preposició a que representa el destinatari
o l'experimentador de la situació designada pel verb.
46. Complement partitu
Denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica". També es
fa servir en contextos on se selecciona un subgrup d'un grup més gran o amb
nombres.
47. Complement predicatiu
Complement verbal que realitza una predicació secundària sobre el subjecte o
complement directe.
48. Concessiu
Que (una oració subordinada) oposa un obstacle a l'acció indicada en l'oració
principal, sense que això arribe a impedir que esta es duga a terme.
49. Concordança
Relació sintàctica establida entre elements d'un sintagma o d'una oració, que
es manifesta per mitjà de característiques gramaticals comunes.

50. Conjugació
Conjunt de formes flexives que adopta un verb per a expressar els morfemes
gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre i persona.
51. Conjunció
Classe de paraules invariables que relacionen paraules o sintagmes d'idèntica
funció sintàctica o bé oracions coordinades o subordinades.
52. Conjunció adversativa
Expressen oposició o contrarietat entre els elements que enllacen.
53. Conjunció causal
Indiquen relacions de causa entre dues o més proposicions.
54. Conjunció comparativa
Conjunció subordinen-te que introduïx el segon terme d’una comparació.
55. Conjunció completiva
simplement enllaça oracions que exerceixen la funció sintàctica de complement
i, per extensió, les que fan de subjecte i de predicat nominal.
56. Conjunció concessiva
Indiquen que l’acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l’objecció
o la dificultat que conté l’oració subordinada que aquestes conjuncions
introdueixen.
57. Conjunció condicional

Indiquen que la realització de l’acció que expressa el verb principal depén de
l’oració subordinada que aquestes introdueixen.
58. Conjunció consecutiva
Expressen una conseqüència, una deducció, allò que s’infereix del que s’ha dit
en la frase anterior.
59. Conjunció coordinant
Aquestes conjuncions relacionen oracions independents o termes
independents dins de la mateixa oració.
60. Conjunció copulativa
Fonamentalment expressen una relació de mera addició entre els elements
coordinants.
61. Conjunció disjuntiva
Expressen una alternança o contraposició entre els elements que enllacen.
62. Conjunció distributiva
Indiquen alternança dels termes enllaçats.
63. Conjunció final
Exerceixen la funció d’indicar que el període que regeixen es troba subordinat a
un altre període, i d’atorgar al període dependent una significació de finalitat
respecte al període completat per la frase regida.
64. Conjunció il·lativa
Conjunció subordinen-te que expressa conseqüència.
65. Conjunció subordinant
Aquestes conjuncons enllacen les oracions que depenen significativament
d’altres amb les oracions de les quals depenen.
66. Connector oracional
paraules o frases que estructuren un discurs amb la finalitat de formar oracions
compostes en la que es relacionen diferents enunciats.

67. Consecutiu, -va
Que se succeïxen (diferents coses) l'una a l'altra.
68. Conseqüent
Segon terme d'una correlació gramatical.
69. Consonant
So que s'articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte
vocal.
70. Contracció
Unió de dos paraules, amb eliminació d'algun so final de la primera o inicial de
la segona, per a formar una sola paraula.
71. Coordinant
Que uneix elements per coordinació.
72. Copulatiu, -va

Que lliga o ajunta un element amb un altre.
73. Datiu
Que indica (el cas d'una declinació) generalment el complement indirecte, és a
dir, el destinatari o l'experimentador de l'acció expressada pel verb.
74. Declinació
En les llengües amb flexió casual, sèrie ordenada de totes les formes que
presenta una paraula com a manifestació dels diferents casos.
75. Demostratiu
Que indica (un determinant, un pronom, un adverbi) localització per referència
a l'espai o al temps de l'acte de parla.
76. Dental
Que s'articula (un so) per mitjà del contacte o de l'aproximació de l'àpex de la
llengua a la superfície interior de les dents incisives superiors.
77. Desideratiu, -va
Que expressa un desig.
78. Dessinència
Part flexiva d'una paraula, situada després del tema.
79. Determinant
Que servix (una categoria lèxica o un element d'esta categoria) per a limitar
l'extensió del nom que acompanya, fent-lo més definit i precís.
80. Diacrític
Signe gràfic que conferix a un altre signe un valor diferent.
81. Dièresi
Signe diacrític (¨) que indica en algunes llengües una pronunciació diferent de
l'habitual de la vocal damunt de la qual es col·loca, i que en la nostra s'usa per a
indicar que una u no és muda (com ara en qüestió) o que una u o una i no
formen diftong amb la vocal anterior (com ara en reüll o veïna).
82. Diftong
Grup de sons format per una vocal i una semivocal pronunciats en la mateixa
síl·laba.
83. Dígraf
Grup de dos lletres que representa un sol so.
84. Disjuntiu
Oració composta coordinada formada per diverses oracions simples que es
contradiuen o matisen el seu significat entre si. Van unides per conjuncions o
nexes disjuntius (o, u).
85. Distributiu
Tipus d'oracions compostes coordinades que expressen accions alternes
utilitzant conjuncions com: Ja - Ja. Un - Un altre. Este - Aquell.
86. Elidir
Suprimir (la vocal final àtona) d'una paraula quan la paraula següent també
comença amb vocal.
87. Enunciat
Seqüència finita de paraules emesa en un acte de comunicació.
88. Esdrúixola
Que té l'accent en l'antepenúltima síl·laba.
89. Especificatiu
Que delimita (un element lingüístic) la qualitat o l'extensió d'un altre.
90. Estil
Manera personal d'escriure o de parlar, quant als elements variables del lèxic, a
la manera de formar, combinar i estructurar les frases, els girs, els períodes.

91. Ètim
Forma originària d'una paraula.
92. Exhortatiu
Que implica (una entitat gramatical) exhortació a fer o no fer alguna cosa.
93. Exlamatiu
La finalitat és expressar emocions i sentiments com alegria, sorpresa, dolor, etc.
L’oració s’escriu entre signes d’exclamació.
94. Expletiu
Que s'utilitza (una paraula o una expressió) per a fer més expressiva o
harmoniosa una frase, sense que siga necessària per al sentit.
95. Explicatiu
Que no restringix l'extensió semàntica de l'element al qual s'adjunta.
96. Final
Que acaba o conclou una cosa.
97. Flexió
Procediment morfològic amb què algunes llengües expressen les categories
gramaticals (gènere, nombre, cas, mode, persona) per mitjà generalment de
desinències afegides a l'arrel d'una paraula.
98. Fonètica
Conjunt de sons d'una llengua.
99. Fonologia
Part de la lingüística que estudia els fonemes d'una llengua.
100. Fricatiu
Que s'articula (un so) per la fricció de l'aire quan passa entre dos òrgans bucals
acostats fins a formar una obertura molt estreta.

101. Gènere
Categoria gramatical que, en algunes llengües, marca, per mitjà de determinats
trets formals, els substantius, els determinants, els pronoms o els adjectius com
a masculins, femenins o neutres.
102. Gerundi
Forma no personal del verb amb valor bàsicament adverbial.
103. Grau
Manera de significar la intensitat relativa dels qualificatius.
104. Grau comparatiu
Adjectiu que expressa una comparació de qualitats entre dos elements.
105. Grau positiu
Denota la qualitat del substantiu en el seu grau més simple, sense expressar
cap tipus de graduació o comparació amb un altre.
106. Grau superlatiu
Expressa la característica en el seu grau màxim.
107. Heteronímia
Relació que es dona entre heterònims.
108. Hiatus

Concurrència de dos vocals en dos paraules o en dos síl·labes successives sense
contracció o formació d'un diftong.
109. Homòfon
Que es pronuncien (dos o més paraules) de la mateixa manera, que tenen el
mateix so però diferent significat.
110. Homofonia
Qualitat d'homòfon.
111. Impersonal
Que expressa una acció sense atribuir-la a una persona determinada.
112. Incoatiu
Que funciona (un element lingüístic) com a indicador de canvi d'estat o d'inici
d'un nou estat.
113. Infinitiu
Forma no personal i no temporal del verb, que servix per a expressar el
significat del verb en abstracte o la mera virtualitat del fet verbal.
114. Interdental
Que s'articula (un so) amb la llengua posada entre les dents incisives superiors i
les inferiors.
115. Interfix
Afix amb el que es formen, en l'interior d'una paraula derivada o del seu
lexema o arrel, paraules derivades.
116. Interjecció
Paraula o locució invariable que expressa un estat afectiu del parlant i que
equival a una oració.
117. Interrogació retòrica
Recurs retòric consistent a fer una pregunta per a la qual no s'espera cap
resposta perquè ja hi és implícita.

118. Interrogatiu
Que indica (una paraula o un sintagma) interrogació o pregunta, en una frase, o
determina, dins d'esta, l'abast d'interrogació d'un altre element.
119. Juxtaposició
Unió de dos oracions sense explicitar la relació de dependència que existix
entre elles amb cap partícula de subordinació o de coordinació.
120. Labiodental
Que s'articula (un so) per un contacte o una constricció del llavi inferior amb
les dents incisives superiors.
121. Lateral
Que s'articula (un so) amb el contacte de la part central de la llengua en la regió
dentoalveolar o el paladar de manera que l'aire ha de passar pels costats.
122. Lexema
Unitat mínima amb significat lèxic considerada amb independència dels
aspectes flexius o derivatius.
123. Lexicalització
Acció de lexicalitzar o de lexicalitzar-se; l'efecte. La lexicalització dels sintagmes
clau de pas o parar compte.
124. Locució
Forma particular de llenguatge. Manera d'expressar-se. Una locució viciosa. Té

una locució defectuosa. Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un
sol mot. Locució nominal, verbal, adverbial, conjuntiva, prepositiva.
125. Locució adjectiva
Funciona com un adjectiu, formades per una preposició més un substantiu o
grup nominal, per la conjunció comparativa i un substantiu o grup nominal, o
per dos adjectius units per coordinació copulativa.
126. Locució adverbial
Funciona com un adverbi, té una funció modificadora dins de l'oració, i es
tracta com a entitat singular.
127. Locució determinativa
Aquella que funciona com un determinant, formen part sempre del Sintagma
Nominal, atés que a més substantiven altres classes de paraules.
128. Locució interjectiva
Locució que funciona com a interjecció o exclamació (indicant una impressió o
reacció sobtades).
129. Locució nominal
Conjunt de paraules, que complixen amb la tasca de funcionar com una unitat
gramatical, que complix el paper del Substantiu, és a dir, que anomena entitats,
les quals poden estar constituïdes per persones, objectes, conceptes, llocs o
animals.
130. Locució pronominal
Grups de paraules, que funcionant com una sola, és a dir, com una unitat
gramatical, complixen amb la tasca de reemplaçar pronoms.
131. Locució verbal
Combinació fixa de diversos vocables que funciona com a verb.

132. Locuicó preposicional
Grup de dos o més paraules que funciona morfològica, sintàctica i
semànticament com una única preposició. Són, perquè, unitats lèxiques que
servixen per a unir, connectar o relacionar paraules.
133. Morfema
Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats
significatives menors.
134. Morfologia
Part de la gramàtica que estudia la forma i l'estructura interna de les paraules,
independentment de les seues relacions o funcions en la frase o oració.
135. Nasal
Que s'articula (un so) amb abaixament del vel del paladar, de manera que l'aire
ix totalment o parcialment per les cavitats nasals.

136. Neologisme
Accepció, paraula o expressió nova que s'adopta en una llengua.
137. Neutre
Del gènere neutre o que hi té relació.
138. Nom
Paraula que designa o identifica un ésser animat o una cosa.
139. Nombre
Categoria gramatical que, en algunes llengües, marca, per mitjà de determinats
trets formals, els substantius, els determinants, els pronoms, els adjectius o els
verbs com a singulars o plurals.
140. Numeral
Que expressa o representa un nombre.
141. Oclusiu, -va
Que s'articula (un so) per mitjà d'una interrupció completa del corrent d'aire.
142. Onomatopeia
Paraula que imita o recrea el so de la cosa o l'acció a què fa referència.
143. Oració
Mínima unitat de comunicació completa, sintàcticament autònoma o no,
generalment constituïda per un subjecte i un predicat, i en alguns casos sols per
un predicat.
144. Oració activa
Oració el subjecte gramatical de la qual és el que realitza l'acció expressada pel
verb.
145. Oració adjectiva
Les proposicions que exercixen, en el si d'una oració composta, la funció d'una
adjectiu (CN) , és a dir, expressen, com l'adjectiu, una característica d'un nom
de la proposició principal.
146. Oració adverbial
Exercixen la funció de complement circumstancial del verb principal.
147. Oració adversativa
Oració composta coordinada formada per oracions que s'oposen i contradiuen
totalment o parcialment.
148. Oració causal

Oracions que són introduïdes per algun nexe causal, com poden ser les
conjuncions causals o locucions que tenen un sentit causa.
149. Oració comparativa
Oracions que contenen algun nexe o enllaç que té un valor comparatiu i que
establix una relació de comparació entre dos oracions o dos elements dins de
l'oració.
150. Oració composta
Oració que té més d'un predicat.
151. Oració concessiva
Oració subordinada que semànticament expressa un impediment, per al
compliment d'allò que s'ha expressat per l'oració principal.
152. Oració condicional
Establixen una condició que ha de complir-se perquè una altra siga verdadera.
153. Oracio consecutiva
Tenen com a finalitat comunicar o transmetre la conseqüència d'una acció.
154. Oració coordinada
Oració composta constituïda per dos oracions independents entre elles.
155. Oració copulativa
Aquella que posseïx un verb copulatiu, és a dir, que exercix com a nexe d'unió

entre significats. Són aquelles oracions simples.
156. Oració d’infinitiu
Fan la funció d'oració subordinada completiva (substantiva) de Subjecte o CD
respecte al verb principal.
157. Oració de relatiu
Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu que pot modificar un
sintagma nominal, i equivaldre a un adjectiu, o tindre una funció semblant a la
d'un sintagma nominal.
158. Oració desiderativa
Aquelles que expressen algun desig, súplica o sol·licitud.
159. Oració enunciativa
Aquelles que informen de manera objectiva un fet.
160. Oració especificativa
Un tipus d'oracions subordinades de relatiu en les quals s'aclarix i amplia la
informació proporcionada en la primera proposició.
161. Oració exhortativa
Busquen aconseguir alguna acció o reacció per part del receptor a través
d'ordes, comandes o suggeriments.
162. Oració exlamativa
Oració la finalitat del qual és expressar emocions i sentiments com a alegria,
sorpresa, dolor, por, etc.
163. Oració explicativa
Es dóna una explicació sobre l'oració principal.
164. Oració final
Oració subordinada i expressen la finalitat o la intenció amb què es fa el que
afirma l'oració principal.

165. Oració impersonal

Aquella que no té subjecte explícit ni pot estar sobreentés, és a dir, cap
element present en l'oració (explícit) exercix la funció de subjecte i tampoc està
omés (subjecte implícit, el·líptic, elidit).
166. Oració interrogativa directa
Aquelles oracions per mitjà de les quals realitzem una pregunta de manera que
esperem que l'interlocutor ens responga.
167. Oració interroga. Indirecta
Són com les independents quan les enunciem com a complement d'un verb o
locució que expresse actes de l'entendimimiento o de la parla, com saber,
entendre, decir,...
168. Oració juxtaposada
Són aquelles les proposicions de les quals compartixen un valor sintàctic però
no estan enllaçades o unides, sinó que apareixen seguides unes a altres.
169. Oració modal
Aquelles que expressen la manera o mode en què realitzem accions.
170. Oració negativa
Modalitat enunciativa que existix en tots els idiomes i que intenta comunicar
que quelcom no succeïx o no existix.
171. Oració passiva

Oració el subjecte gramatical de la qual no realitza l'acció expressada pel verb.
172. Oració principal
Oració que, en una oració composta, no depén de cap altra i a la qual se
subordinen una o més oracions.
173. Oració simple
Oració que té només un predicat.
174. Oració subordinada
Oració introduïda per una conjunció o una locució subordinant i que és un
constituent d'una oració principal.
175. Oració substantiva
Oració subordinada la funció del qual correspon a la d'un substantiu, un
sintagma nominal (SN) o un pronom.
176. Oració temporal
Aquelles que s'utilitzen per a col·locar a l'oració principal en un punt
determinat de temps.
177. Ordinal
Que indica un lloc dins d'una sèrie o seqüència.
178. Palatal
Que s'articula (un so) aplicant o acostant el dors de la llengua a la part
corresponent del paladar dur.
179. Paradigma
Esquema formal en què s'organitzen els noms i els verbs per a les seues flexions
respectives.
180. Participi
Forma no personal del verb amb valor perfectiu i amb flexió de gènere i
nombre, que té sovint un valor adjectiu i que s'usa per a formar els temps
compostos i altres perífrasis verbals.

181. Partitiu
Que servix (una forma o una expressió lingüística) per a designar una part
indeterminada d'un tot, significat per un altre element.
182. Passiu, -va
Que implica una acció patida o rebuda per algú o alguna cosa.
183. Passiva perifràstica
La persona que realitza l'acció verbal es reflectix en l'oració a través d'un tipus
de complement, introduït per la preposició "per"; que es denomina
complement agent.
184. Passiva reflexa
És una construcció característica de l'espanyol per la qual es dóna significació
passiva a una oració amb el pronom se.
185. Perífrasi
Expressió composta d'un concepte que no sol tindre una correspondència, en
una sola paraula, dins del sistema de la llengua.
186. Personal
Que pot ser afectat (un element lingüístic) per la categoria gramatical de
persona.
187. Plana
Aquelles que tenen el so més fort en la penúltima síl·laba.

188. Polisèmia
Diversitat de significats d'una paraula.
189. Ponderatiu
Que pondera o que servix per a ponderar(exagerar).
190. Possessiu
Que expressa una relació de possessió, de pertinença.
191. Predicació
Assignació d'una propietat o d'una activitat a un subjecte.
192. Predicatiu
Que pertany (un element gramatical) al predicat, en fa la funció o el conté.
193. Prefix
Afix que s'anteposa a un radical o a una paraula per a formar-ne una altra.
194. Preposició
Paraula gramaticalment invariable que establix una relació entre un element
sintàctic qualsevol i el seu complement.
195. Pronom
Categoria lèxica que substituïx en l'oració un sintagma nominal esmentat
anteriorment, el que ocasionalment pot anar precedit de preposició.
196. Pronom feble
Pronom clític inaccentuat de referència personal
(em, ens, et, vos, us, el, li, ho, es) o amb valor típicament adverbial (en, hi).
197. Pronom personal
Pronom que fa referència a una de les persones gramaticals del discurs.
198. Pronom reflexiu
Pronom personal que en funció de complement directe o de complement
indirecte té el mateix referent que el subjecte de l'oració.

199. Pronom relatiu
Pronom que enllaça una oració de relatiu amb l'antecedent que modifica la dita
oració.
200. Pronom tònic
Els pronoms personals tònics són aquells que poden funcionar com a subjecte
(Tu sabràs) , com a atribut (Els culpables són ells) o com a terme de preposició
(El meu germà vindrà amb nosaltres) .
201. Quantitatiu
De la quantitat o de la determinació de la quantitat, o que hi té relació.
202. Quantificador
Determinant que expressa quantitat en relació amb l'objecte designat per
l'element que acompanya.
203. Recíproc
Que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc. Oració

recíproca.
204. Referent
Entitat extralingüística, designada per una paraula o una construcció.
205. Reflexiu
Que té (un pronom personal) com a complement directe o indirecte el mateix
referent que el subjecte de la mateixa oració.
206. Semàntica
Part de la lingüística que estudia el significat de les unitats lingüístiques.
207. Sinònim
Que presenta (una paraula o una expressió) el mateix significat que una altra.
208. Sonor
Que es realitza (un so) amb vibracions de les cordes vocals.
209. Sord
Que es realitza (un so) sense vibracions de les cordes vocals.
210. Subjecte
En una oració, element del qual es predica alguna cosa i que en moltes llengües
concorda amb el verb.
211. Subjecte agent
Subjecte que designa l'entitat que fa l'acció representada per un verb.
212. Subjecte pacient
Subjecte que designa l'entitat que rep l'acció representada per un verb.
213. Subordinació
Relació que s'establix entre dos o més oracions de tal manera que l'una depén
sintàcticament de l'altra.
214. Substantiu
Categoria lèxica que designa tota classe d'éssers, concrets i abstractes.
215. Substantiu abstracte
Designa un objecte només percebut o creat pel pensament.
216. Substantiu apel·latiu
Que servix per a designar tots els individus d'una espècie.
217. Substantiu col·lectiu
Que designa (un nom en singular) una pluralitat d'individus.
218. Substantiu comú

Els que emprem per a anomenar animals, coses o sers.
219. Substantiu concret
És un adjectiu que referix al que és sòlid o que resulta oposat a l’abstracte.
220. Substantiu contable
Els quals es pot determinar una quantitat específica
221. Substantiu incontable
No es poden comptar individualment ja siga degut a la seua naturalesa o a
l’incommensurable de la seua quantitat.
222. Substantiu propi
Paraules que permeten identificar particularment a un exemplar i diferenciar-
ho.
223. Sufix
Afix afegit darrere d'un radical o d'una paraula per a formar-ne una altra. Sufix
adjectivador, adverbialitzador, nominalitzador.
224. Tònic
Pronunciació destacada d'una síl·laba o d'una part de la síl·laba que es distingix
de les altres per la major intensitat, duració o elevació de la veu amb què es
produïx.
225. Velar

Que es pronuncia acostant la llengua al vel del paladar.
226. Verb
Categoria lèxica constituïda per paraules susceptibles de flexionar en temps,
aspecte, mode, nombre o persona, que en una oració formen part d'un
predicat i que designen accions, processos o estats.
227. Verb auxiliar
Verb que s'unix amb una forma no personal del verb principal per a indicar,
amb diferents graus i matisos, valors temporals, modals, aspectuals i de veu.
228. Verb causatiu
Verb que indica la causa d'una acció o d'un canvi d'estat.
229. Verb copulatiu
Verb que, a causa d'un procés de gramaticalització, unix el subjecte amb
l'atribut i aporta al conjunt la seua significació més o menys abstracta.
230. Verb impersonal
Verb usat sense referència a cap subjecte.
231. Verb intransitiu
Verb que no admet complement directe.
232. Verb irregular
Verb la conjugació del qual s'allunya dels models considerats fonamentals o
bàsics.
233. Verb personal
Verbs que admeten un subjecte.
234. Verb pronominal
Verb que es conjuga amb el pronom reflexiu.
235. Verb regular
Verb la conjugació del qual correspon als models considerats fonamentals o
bàsics.

236. Verb transitiu

Verb que normalment exigix un complement directe perquè l'oració tinga un
sentit complet.
237. Veu
Accident gramatical que indica si el subjecte del verb és agent o pacient.
238. Vibrant
Que s'articula (un so) amb una successió de contactes ràpids i breus entre
l'àpex de la llengua i la regió alveolar.
239. Vocal
So produït en la laringe per la vibració de les cordes vocals, el qual adquirix un
timbre determinat segons la posició que adopten els òrgans bucals mòbils,
sense que cap òrgan obstaculitze el pas de l'aire.
240. Vocatiu
Nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada.


Wuolah Free GLOSSARI

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free GLOSSARI

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GLOSSARI.

Lengua oral y escrita

1º Grado en Educación Primaria

Facultad de Magisterio y Ciencias de la Educación

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

17. Agut, -da

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

132. Locuicó preposicional

Reservados todos los derechos.

148. Oració causal

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

165. Oració impersonal

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

199. Pronom relatiu

Reservados todos los derechos.

218. Substantiu comú

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

236. Verb transitiu

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

You might also like