MORFOSINTAXIS

 Cat. Gramaticals i classes:

Una categoria gramatical són totes aquelles paraules de les quals feim
ús per anomenar objectes, persones, animals, sentiments, emocions...
de tot quan ens envolta. Les categories gramaticals són: Nom, pronom,
adjectiu, adverbi, preposicions, conjuncions, determinant, verb i
interjecció. Amb les cat. Gram. fem enunciats (unitats de comunicació
entenedores, tant per l’emissor com pel receptor, en un context
determinat... que expressen idees i sentiments)

 Què és un Sintagma i classes:

Els sintagmes són un conjunt de categories gramaticals que giren entorn
a un nucli, i són: SN, SV, SPrep, SAdverbial, SAdjectiu.

 Enunciat i classes:
Un enunciat és una cat. gram. o un conjunt de cat. gram. (sintagmes) de
les quals fem ús per poder comunicar-nos en un context determinat. Els
enunciats sempre han de ser entenedors tant per l’emissor com pel
receptor. Hi ha dos tipus d’enunciats:
- FRASES: No verb
- ORACIONS: Verb
- Simples (1 verb) que poden ser: Predicatives o Copulatives (ser,
estar, semblar)
- Compostes (2 o + verbs)... que poden ser: Coordinades,
subordinades i juxtaposades
- Impersonals( NO tenen cap categoria gramatical que concordi, en
nombre i persona, amb el verb, és a dir, que faci de subjecte)
-
TIPUS D’ORACIONS
 Oració impersonal: Són totes aquelles aquelles oracions on no hi ha la
presència de cap subjecte que concordi en nombre i persona amb el
verb, ni el podem intuir. Sol fer referències a fenòmens meteorològics.

 Oració activa: La veu activa indica que el subjecte de l'oració és al

mateix temps un agent de l'acció, equival a la forma més simple del verb,
per això sol no estar marcada per cap morfema.

 Oració passiva: És aquella oració on hi ha la presència d’un subjecte

pacient un nucli verbal format pel verb SER + un PARTICIPI.
Ex. Les cartes foren escrites amb una màquina.
Una oració passiva, endemés de complement agent pot dur altres CV.
  Oració reflexiva: L’oració reflexiva es aquella on el subjecte és qui
realitza l’acció, però també la reb. Ex. Na Neus es vesteix.

A més, les oracions també poden ser...

Oració composta? És aquella oració formada per dos o més verbs. Hi ha
tres tipus d’oracions compostes: SUBORDINADES, COORDINADES,
JUXTAPOSADES.

Què és una oració subordinada?

És aquella oració composta per dues oracions o dues accions verbals on el

sentit d’un d’elles depèn de l’altra oració anomenada oració principal. És a dir,
l’oració principal té l’acció verbal des de la qual podem fer una oració simple
utilitzant el contingut de l’oració què no està inclòs dins l’acció verbal principal.
L’oració principal és aquella on el verb és el que ens dóna més joc per poder
fer una oració simple utilitzant categories gramaticals o sintagmes.
*Què NO utilitzarem per fer una oració simple:

a) Un verb b) Connectors c) Mirar de NO perdre informació.

Coordinada substantives
O. Composta Subordinada adjectives
(2 o + verbs) Juxtaposades adverbials

El verb principal de l’oració subordinada serà el verb què ens dóna més joc per
fer una oració simple amb tota la informació que amaga l’oració subordinada.

La informació que amaga l’oració subordinada s’ha de poder reconvertir en

Nom, substantiu, pronom

*Categories gramaticals Adjectiu
Adverbi

SN
*Sintagmes SAdj
SAdv
SPrep

D’aquesta manera tendrem una O. sub. simple on les categories

gramaticals/sintagmes faràn de CN (CD, CI, CC, Atribut, CPred, CRV...).
D’aquesta manera podem dir que hi haurà tres tipus d’oracions subordinades:

Nom/pronom
-SUB. SUBSTANTIVES, que es poden substituir per SN
Subjecte SPrep
CD
CV CI
 CCT
Atribut
Exemples:

*Qui arribi tard, no podrà entrar a la sala

No podran entrar a la sala els endarrerits. O. SUB. SUBST DE SUBJECTE
Subjecte
Adj/Participi
-SUB. ADJECTIVES, que es podran substituir per SPrep (adj)

Adv
-SUB. ADVERBIALS, que es podran substituir per SPrep (CC)

*Passes per fer una oració simple d’una oració composta:

1) Localitzar els dos verbs

2) Agafar aquell que ens dóna més joc.
3) NO utilitzar connectors ni verbs.

 Què és una oració coordinada?

Són dues oracions simples amb sentit complet (això vol dir que poden funcionar
independentment una de l’altra) unides per un nexe de coordinació, és a dir,
expressen una situació concreta amb sentit complet.

- Quins són els nexes de coordinació?

Bàsicament direm que hi ha 3 nexes de coordinació...

acummulatives
Els de valor COPULATIU continuatives
distributives

adversatives
Els de valor ADVERSATIU disyuntives

il·latives
Els de valor CONSECUTIU explicatives

SN I SV
 Concordança entre el SN i SV: La paraula que concorda en nombre i
persona amb el verb es el nucli del SN subjecte.
  Elements del SN

articles
demostratiu
DETERMINANT possessiu
POT O NO APARÈIXER indefinit

Nom/substantiu
pronom
ESTRUCTURA SN NUCLI Adj. Substantivat s’ha de po-
IMPRESCINDIBLE v. inf. substantivat der recon-
Oració sub. vertir amb
substantiva un nom

C. NOM adjectiu/ participi

C.NUCLI S.prep. DE (adj.)
ADJACENT Aposició (molt semblant a un “SN”)
POT O NO APARÈIXER oració subordinada adj.

TIPUS DE SUBJECTE
 Subjecte lèxic o agent: Es el subjecte que apareix en l’oració i
concorda en nombre i persona amb el verb.
 Subjecte el·lidit o gramatical: No apareix a l’oració però el podem
intuïr per la terminació verbal.
 Subjecte passiu: Sols apareix a les oracions passives. No realitza
l’acció, sino que la reb.

ELS VERBS
Tots els verbs els podem dividir en:
- LEXEMA VERBAL: És aquella part del verb variable (si és un verb
irregular) o invariable (si és un verb regular)+
- DESINÈNCIA VERBAL: També té el nom de morfema verbal i és qui
ens aporta tota la informació: de temps, de persona, mode i aspecte.

TIPUS DE VERB
 Verb copulatiu ser
Quan veim els verbs estar hem de pensar que tenim una ora-
semblar
ció copulativa amb la presència d’un atribut.
COMPTE, el verb ser no sempre es copulatiu. Pot expressar una qualitat
i a voltes, una circumstància.
Un truc molt bo per saber si expressa qualitat o circumstància és
LLEVAR el verb “SER” i MIRAR si la oració segueix tenint SENTIT.
  Verb predicatiu: Donen informació completa del subjecte.
Na Pia compra es pa.
 Verb pronominal: Es conjuguen amb un pronom feble.
Al matí es pentina.
 Verb reflexiu: és aquell verb que es conjuga amb l’ajuda d’un pronom reflexiu
(se, es, vos, mos...)
 Verb incoatiu: Són aquells verbs als quals afegim –eix- entre el lexema
i la terminació verbal. Per exemple: llegeixo.
 Verb velaritzat: Són aquells verbs que acaben amb el so /k/ en comptes
de vocalisme. Per exemple: conec
 Verb regular: La seva arrel no varia. Per exemple: cantar, ballar...
 Verb irregular: El seu lexema verbal varia. Per exemple: venir

EL MODE VERBAL, Ens indica la manera com expressam l’acció verbal.

Es a dir, si ho feim de manera indicativa, subjuntiva o imperativa.

CV I TIPUS
Què és un complement verbal?
Es aquella categoria gramatical (nom, pronom, adjectiu o adverbi) o
sintagma (SN, S.prep, S.adj., S.Adv.) que ens dónen informació precisa i
detallada de l’acció verbal. Els complements completen l’acció verbal,
l’especifiquen, el detallen i l’acaben d’explicar. Són unitats independents, les
unes de les altres, es a dir, les podem moure dins el SV (predicat) i l’oració NO
canvia.

Com localitzar CV

1. Una vegada localitzat el verb i el subjecte, podem detectar els CV fent

les següents preguntes als verbs:
Què? ---------- CD
CD què? a qui?----------- CI
A qui? Per a qui?----- CI
CI CC on?-------------- CCLL
Quan?---------- CCT
Per a qui? Quant?--------- CCQ
Amb qui?------ CCcomp.
Amb que?----- CCinstr.
 COMPLEMENT DIRECTE
És aquell complement que especifica, concreta, l’objecte de l’acció verbal.
Un complement directe, per norma general, sempre serà: SN/NOM

La seva substitució és...

 Nom
Categoria gramatical / sintagmes
SN 1p. S/P
El CD, l’hem de poder substituir per: excep. S.Prep.
2p. S/P
 el/la, els/les SN + det.
CD SN det
 en
SN nº
Pronoms febles
Pronoms febles
Això, allò
 Ho
Oració subordinada “que”

Pronoms que no tenen força

de veu i sempre van al costat una categoria gramatical
d’un verb, substituïnt que fa de CV
sintagma

Usam els pronoms febles per no haver de repetir (quan parlam o escrivim)
categories gramaticals o sintagmes de les quals ja sabem que parlam.

 el/la, els/les SN + det.

SN det
 en
SN nº
Pronoms febles
Pronoms febles
Això, allò
 Ho
Oració subordinada “que”

 COMPLEMENT INDIRECTE
El CI, es aquell S.Prep. (a, per a) que completa es significat que expressen
el verb i el complement directe. Els complements indirectes representen
generalment un ésser animat o personificat.

SUBSTITUCIÓ CI
- LI --------- m/f singular
- ELS ------ m/f plural

COMBINACIÓ CD/CI

Singular: Plural:
CD + CI CD + CI
El + li = l’hi El + els = els el
La + li = la hi La + els = els la
Els + li = els hi els + els = els els
Les + li = les hi les + els = els les
En + li = li’n en + els = els en
Ho + li = li ho ho + els = els ho

COMBINACIONS IMPOSSIBLES El li diu - València

En ho / ho hi L’hi diu - Bal. / Cat.

 ATRIBUT
Quines categories gramaticals o sintagmes poden fer d’atribut?

Nom / substantiu En Pep és metge

SN En Pep és el metge endocrí

S.Prep. de (adj.) En Pep és de Sóller

Adjectiu En Pep és intel·ligent

* L’atribut no predica, no diu res, sols ens indica una qualitat del subjecte.

Quina relació hi ha entre un atribut i un CN?

Què podem reconvertir un atribut en un complement nominal.

 COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

- Adverbi
- S. Adverbial
CC - S.prep.
- SN (nom, que serà de temps)

Lloc
Temps
Podem trobar CC de Manera
Quantitat DE
Instrument
Companyia

SUBSTITUCIÓ CC

- EN ------ S.Prep. de
 S.Prep de
- HI Adverbi
Excep. S.Prep. de “de manera”

 COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)

S. Prep. Exigit per l’acció verbal amb la finalitat que l’acció verbal tengui
sentit complet.

De política
Na Maria parla
A les amigues... aquí fa de CI perquè especifica a qui PARLA

SUBSTITUCIÓ CRV

- EN ------ S.Prep. de
- HI ------- S.prep. de

 COMPLEMENT PREDICATIU

- Adjectiu
Que concorda, alhora, amb el subjecte i el verb o el
- Participi verb i el CD

SUBSTITUCIÓ C. Pred. HI
EX:
- La llet ha tornat agra * Si l’adj. És introduït per un verb co-
- L’oli ha tornat agre pulatiu, farà d’atribut. Si és introduit
- Els olis han tornat agres per un verb predicatiu, farà de C.Pred.
-
 COMPLEMENT AGENT

És aquell complement que sols apareix a les oracions passives i expressa

qui és el que realitza l’acció del verb.
Això és així perquè el complement agent (de les oracions passives) és el
subjecte de les oracions passives.
No té cap pronom feble que el pugui substituir.

PREGUNTES
 Que es un pleonasme?
Es una falta de caire sintàctic que consisteix en la presència, al mateix
temps, en un enunciat de la categoria gramatical/sintagma i el pronom feble
a la qual fa referència a la categoria gramatical/sintagma a la qual
substitueix. Feim us de la coma que romp el pleonasme per especificar, tot
 just després el sintagma/categoria gramatical a la qual fa referència el
pronom

 Un SPrep. Pot fer de subjecte?

No, no obstant això, hi ha expressions en què el SN va encapçalat per una

preposició. Una preposició que si la llevam l’enunciat no perd sentit i, endemés,
el SN que queda és perfectament entenedor com a subjecte.
Exemples:
Entre tu i jo farem un pastís de xocolata
SN (subj)

De trens, en surten cada dues hores

SN (subj)

Els dos exemples esmentats són més expressions que estructures... si llevam
les preposicions, els enunciats no perden cap mena de sentit (informació,
intenció...)