L’ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ

Funcions i substitució pronominal

UNITAT 5
 1. L’0RACIÓ. PRINCIPIS BÀSICS
 L’oració és una unitat sintàctica formada per dos components: el SUBJECTE i el
PREDICAT. D’aquestes dues FUNCIONS cal recordar que:

 El SUBJECTE indica de qui o de què es parla o qui realitza l’acció del verb
principal. Ha de mantenir amb aquest una relació de concordança en
nombre i persona.
 El PREDICAT informa sobre el subjecte (activitat, estat...)

Ex: Els estudiants de medicina faran practiques a l’Hospital Central.

Subj. Pred.
 L’oració està regida per tres principis: JERARQUIA / CONCORDANÇA / RECURSIVITAT

 1. Jerarquia: els elements que conformen una oració no estan tots en un mateix nivell.
 Els dos pilars de l’oració són el nucli del Subjecte i el nucli del Predicat.
 Aquests nuclis generen complements que es troben en una situació jeràrquica
inferior.
 Cada complement pot generar alhora altres complements, i aquests en poden
generar d’altres.

 2. Concordança: els nuclis del subjecte i del predicat concorden (El nen plora / Els
nens ploren). També el nucli del SN concorda amb els elements que en depenen
(calaix ple / calaixos plens)

 3. Recursivitat: és la capacitat per crear successivament estructures relacionades.

Que aquestes estructures siguin comprensibles és el que posa els límits.
 Ex: Aquell estudiant de la facultat de dret de la ciutat universitària de Girona és brillant.
 Tenint en compte aquests tres principis, per fer l’anàlisi sintàctica d’una oració cal:

1. Identificar el subjecte i el predicat.

Ex: Els estudiants de medicina faran pràctiques a l’Hospital Central.
Subj. Pred.
2. Identificar el nucli del subjecte i el nucli del predicat. La relació sintàctica
(concordança) i semàntica (sentit) en són bones guies.
Ex: Els estudiants de medicina faran pràctiques a l’Hospital Central.

3. Identificar els complements del nucli del subjecte i del predicat.

Ex: Els estudiants de medicina faran pràctiques a l’Hospital Central.

4. Identificar l’estructura i analitzar els elements que presenta cada complement.

L’anàlisi ha de tenir en compte de qui depèn cada element i a qui complementa:
si depèn d’un nom, serà un CN, si depèn d’un verb serà un CV, si depèn d’un
adjectiu serà un Cadj i si depèn d’un adverbi serà un Cadv.
 2. EL SUBJECTE
 És el component de l’oració que indica de qui o de què es parla.
 Normalment sol estar present en totes les oracions però pot haver-hi casos en què no:
 Quan se sobreentén (en aquest cas l’anomenarem subjecte el·líptic o elidit)
 Quan el verb és impersonal (verbs meteorològics, verb haver-hi en 3a persona,
...) i l’oració no té subjecte.

 Generalment se situa davant del predicat, però en molts casos es col·loca darrere. (En
verbs com agradar, interessar, importar, resultar...).

 Entre el subjecte i el verb és incorrecte posar coma: *La joguina, era molt cara. / *Els
alumnes de primer, fan moltes errades.

 A l’interior del subjecte cal posar coma quan:

 Es tracta d’una aposició: Barcelona, ciutat antiga, viu ran de mar.
 Els complements del nom estan juxtaposats: L’home vell, afaitat, amb arrugues puja a
l’autobús.
El subjecte pot presentar estructures diverses:

 SN: (det +) nucli (+CN): Els meus pares viuen a Singapur

 Proposició subordinada substantiva: Que t’aixequis aviat resulta impossible

FUNCIÓ (FORMA) EXEMPLES

El teu germà menut és molt amic meu
(SN) Subjecte
(SN)
Ella no vol vindre al sopar
(Pronom) Subjecte
(Pronom)

(Oració Qui no guarda quan té no menja quan vol

SUBJECTE Subordinada) Subjecte
(Or. Sub.)

(El·líptic) No penso anar al sopar (Jo)

Subjecte
(El·líptic)

(Impersonal) Demà plourà

El nucli del subjecte sol ser un NOM: Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt.

Les altres categories, a més del pronom, també poden exercir la funció pròpia
del nom si estan substantivades (habilitació). Exemples:

 El lila simbolitza el moviment feminista (adjectiu)

 El sopar era boníssim (verb)
 El demà no és sempre fruit de l’ahir (adverbi)
 Els peròs turmenten els dogmàtics (conjunció)
 De és una preposició feble (preposició)
 ...

El complement del nucli pot ser:

- Un adjectiu: L’alumne absent serà sancionat

- Un sintagma preposicional: La inseguretat dels joves reflecteix maduració.
- Una oració (subordinada adjectiva): La promesa que et vaig fer serà difícil de
complir.
Els complements del nucli poden presentar estructures combinades més
complexes. Llavors cal veure si complementen el nucli o són elements que
depenen del complement.

 Complementen el nucli:

L’estoig nou, de plata, que em van portar de París no té preu. (Tots els
complements fan referència al nucli estoig)

 Depenen del complement:

El cotxe del veí del barri de Sants té un color estrambòtic. (No tots els
complements fan referència al nucli cotxe)
PAUTA PER LOCALITZAR EL SUBJECTE
 Quan el subjecte és una estructura simple anteposada al verb no sol presentar
problemes
 Quan el subjecte es troba desplaçat o és una estructura oracional cal tenir present
dos criteris:
 La relació semàntica entre el S i el P (preguntar-se de qui o de què està informant
el predicat).
 La relació de concordança (el verb concorda en nombre i persona amb el
subjecte).
1. Cal localitzar el verb (si n’hi ha més d’un, decidir quin regeix tota l’oració)
2. Cal trobar l’element de qui està informant. Si és tracta d’una oració, per
comprovar que realment és el subjecte, cal:
 Transformar-la en un element simple (això, ell/ella/ells/elles).
Ex: El que dius és una bajanada (Això és una bajanada)
Ex: Els qui arribin tard no entraran (Ells no entraran)
 Fer la prova de la concordança canviant el nombre del possible subjecte i
comprovant que el verb també varia`:
Ex: Això és una bajanada / Aquestes coses són una bajanada
Ex: Ells no entraran / Ell no entrarà
3. EL PREDICAT
 El PREDICAT informa subjecte. És, per tant, tot allò que no és subjecte i en
trobem de dos tipus:
 El PREDICAT NOMINAL que té com a nucli un verb copulatiu (ser, estar,
semblar) que fa d’enllaç entre el subjecte i l’atribut.
 El PREDICAT VERBAL que el presenten la resta de verbs predicatius.

 L’ESTRUCTURA del PREDICAT sempre és V (+ CV)

 Hi ha complements més directament relacionats amb l’acció verbal
(el verb els selecciona segons les necessitats per completar la
predicació): CD, CI, CRV, Atribut, CP
 I hi ha els complements circumstancials, que es troben més allunyats
de l’acció verbal (només afegeixen circumstàncies de lloc, temps,
mode, quantitat, companyia, instrument... a l’acció verbal).
CLASSIFICACIÓ DELS VERBS
 Segons la relació que presenten amb el subjecte, trobem:
 1. VERBS PERSONALS: presenten subjecte (la majoria de verbs ho són).
 2. VERBS IMPERSONALS: no tenen subjecte. Són:
 Verbs meteorològics: ploure, nevar, glaçar, fer fred, fer calor...): Ha
nevat tota la nit.
 Verb haver-hi: Hi ha molta gent a la festa.
 Pronominals indeterminats: Es comenta que han suspès el concert.

 Segons la relació que presenten amb els complements, trobem:

 1. VERBS COPULATIUS
 2. VERBS PREDICATIUS
 TRANSITIUS
 INTRANSITIUS
 REFLEXIUS
 PRONOMINALS
 RECÍPROCS
 1. VERBS COPULATIUS: són nucli d’un predicat nominal i el verb actua de còpula
entre el nom i l’atribut. De vegades, però, poden portar CC.
 Ex: El pare està cansat. (Atribut)
 Ex: El director és al despatx (CCLL)

 2. VERBS PREDICATIUS: són nucli d’un predicat verbal, i informen o prediquen

sobre el subjecte.
 TRANSITIUS: necessiten o admeten CD
 INTRANSITIUS: no admeten CD
 No admeten CRV (entrar, sortir, viure, morir, telefonar...)
 Necessiten o admeten CRV (acostumar-se, riure’s, recordar-se...)
 REFLEXIUS: el subjecte és alhora l’agent i el pacient de l’acció verbal
(pentinar-se, rentar-se...)
 PRONOMINALS: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna.
Alhora, són intransitius (enfadar-se, enrabiar-se...)
 RECÍPROCS: l’acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen (odiar-se,
estimar-se, pegar-se, abraçar-se...)
3.1 EL CD
 DEFINICIÓ: És la part del predicat sobre la qual recau l’acció del verb. Va sempre
amb verbs transitius.
 RECONEIXEMENT: admet la transformació a passiva. El CD passa a ser el subjecte
pacient. Ex: El noi fa els deures / Els deures són fets pel noi
CD Subj. pacient
 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV
 S’introdueix sense preposició (ni quan és de persona!!!)
 Excepte: quan el CD és un pronom personal tònic (Ex: El metge t’ha visitat a tu
i el teu germà) o quan el CD té forma d’infinitiu (Ex: vam dir d’anar-hi)

 ESTRUCTURES:
 SN: La Maria obria el llibre
 PROPOSICIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA (d’infinitiu, completiva, interrogativa, de
relatiu): En Pere sentia cantar / Vull que vinguis / No sé qui vindrà / Dona’m el que
t’he demanat
 SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CD

Si es tracta d’un CD determinat (amb article, demostratiu o

possessiu):

Cal substituir-lo pels pronoms: EL / LA / ELS / LES

EXEMPLES

- El president convoca els ministres El president els convoca

- Espera els teus companys a fora Espera’ls a fora

- Cal repartir aquests donatius Cal repartir-los

- Envia la carta Envia-la

Si es tracta d’un CD indeterminat (sense determinant, o
amb numerals, quantitatius o indefinits):

Cal substituir-lo per la forma EN ( o ‘n / n’/ ne ) i repetir els

determinants darrere del pronom.

EXEMPLES

- El president convoca ministres El president en convoca

- Agafa dos bolígrafs Agafa’n dos

- Cal repartir alguns donatius Cal repartir-ne alguns

Si es tracta d’un CD neutre (això/allò) o en forma d’oració
subordinada:

Cal substituir-lo per la forma HO

EXEMPLES

- El president sempre diu això El president sempre ho diu

- Controla que arribin tots
Controla - ho
3.2 EL CI
 DEFINICIÓ: És el receptor o destinatari de l’acció verbal.
 RECONEIXEMENT: normalment va darrere del CD i s’introdueix amb
la preposició a. Complementa verbs que demanen receptor de
l’acció (oferir, escriure, regalar, donar...)
 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV
 S’introdueix amb la preposició a (o per a en algun cas)
 ESTRUCTURES:
 Sprep: Escric una carta als amics
 Proposició subordinada substantiva de relatiu: Dono això a qui
ho vulgui

* Els verbs telefonar, trucar, escriure, importar, impedir i agradar

demanen CI
 SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CI

El CI de 3a persona:

Cal substituir per les formes : LI, per al singular, o

ELS per al plural. No fa distinció de gènere!!!

EXEMPLES
- Truca al pare Li truca / Truca-li

- Truca a la mare Li truca / Truca-li

- Truca a les cosines! Els truca / Truca’ls

- Dóna les cartes a les secretàries Els dona les cartes /

Dóna’ls les cartes
3.3 EL CRV o CPREP
 DEFINICIÓ: És una extensió del significat verbal. El verb
exigeix una preposició per relacionar-se amb el seu
complement.
 RECONEIXEMENT: cal fixar-se en la naturalesa del verb,
per veure si necessita la presència d’una preposició.

a: accedir, contribuir, renunciar, acostumar-se,

arriscar-se, dedicar-se...
de: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure’s...
en: entossudir-se, tardar, pensar...
amb: relacionar-se, avenir-se...
per: preocupar-se...
 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV
 S’introdueix amb la preposició que el verb demana (a excepció
dels casos explicats a les remarques*)
 ESTRUCTURES:
 Sprep: Renuncio al càrrec
 Proposició subordinada substantiva:
No m’oblidaré de fer la feina
M’oblido que no m’has fallat mai (caiguda de preposició davant la
conjunció que)

*Remarques:
Davant d’infinitiu, només s’admeten les preposicions “a” i “de”.
Davant la conjunció que, totes les preposicions cauen.
 SUBSTITUCIÓ DEL CRV

El CRV o C. Prep. se substitueix tenint en compte la preposició

que l’introdueix:
Cal substituir per EN quan el CRV va introduït per la preposició de i per
HI quan va introduït per altres preposicions (a, amb, en, per…).

EXEMPLES

- No m’oblido mai de les pastilles No me n’oblido mai

- Ja fa dies que no pensa en ella Ja fa dies que no hi pensa

- Aspira a la presidencia del país Hi aspira

- No es relaciona amb els veïns No s’hi relaciona

3.4 L’ATRIBUT
 DEFINICIÓ: complement que va sempre amb verbs copulatius
(ser/estar/semblar) en estructures de predicat nominal. El complement
resol la predicació, perquè el verb només fa de còpula.

 RECONEIXEMENT:
 Quan és un adjectiu o participi, concorda en gènere i nombre amb el
subjecte. (El noi és divertit / La noia és divertida)
 Assenyala una qualitat.
 Si s’elimina el verb, queda un SN. (La sabata és de pell / La sabata de pell)

 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV

 S’introdueix amb o sense preposició (Aquells arbres són verds / La taula és
de fusta)
 ESTRUCTURES:
 SN: El Joan és el metge del poble
 SAdj: El noi estava rabiós
 SPrep: La cadira era de fusta
 PROPOSICIÓ SUBORDINADA: Aquest llibre és el que et vaig donar

SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT
Si es tracta d’un substantiu determinat (amb article, demostratiu o
possessiu):
Cal substituir per les formes : EL / LA / ELS / LES

EXEMPLES - Aquelles noies són les secretàries Aquelles noies les són

- El profe de mates és aquell noi El profe de mates l’és

- En Joan és el seu amic En Joan l’és

Si es tracta d’un adjectiu, d’un substantiu indeterminat, d’un
Sprep o d’una oració

Cal substituir-lo per la forma: HO

EXEMPLES

- En Joan és altíssim En Joan ho és

- El seu pare és metge El seu pare ho és

- La taula sembla de fusta La taula ho sembla

- És qui et vaig dir Ho és

 3.5 EL CP (Complement Predicatiu)
 DEFINICIÓ: és un complement de doble atribució, ja que
complementa alhora verb i subjecte o verb i CD
 Ex: el noi anava brut (verb i subjecte)
 Ex: El prenen per mentider (verb i CD)

 RECONEIXEMENT:
 Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD. (El noi
camina tranquil - La noia camina tranquil·la / Porta la camisa bruta –
Porta el vestit brut)
 S’adjunta a verbs com restar, mantenir-se, quedar, mostrar-se,
tornar-se, esdevenir, viure, caminar, dur, caure, morir...
 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV
 S’introdueix amb o sense preposició (El noi camina avorrit / El
tracten de ximple)

 ESTRUCTURES:
 SAdj: S’ha tornat impertinent
 Participi: En Xavier s’ha trobat marginat
 SPrep: El prenen per idiota
 SUBSTITUCIÓ DEL CP

El CP se substitueix pel pronom feble HI, excepte si va amb els

verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar, que llavors se substitueix
per EN

EXEMPLES
- Porta les ulleres brutes Hi porta les ulleres
- El vi s’ha fet agre El vi se n’ha fet

- En David dormia nerviós En David hi dormia

- L’han nomenat delegat El n’ han nomenat

 3.6 EL CC (Complement Circumstancial)

 DEFINICIÓ: són complements que afegeixen circumstàncies a l’acció

verbal (de lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, causa,
finalitat, condició, concessió).

 RECONEIXEMENT:
 Per reconèixer el tipus de CC, cal fer al verb la pregunta adequada:
On? / Quan? / Com? / Quant? / Amb qui? / Amb què? / A causa de
què? / Amb quina finalitat? / A condició de què? / Malgrat quin
obstacle?
Ex: No vindré perquè estic malalt
Ex: Malgrat tots els accidents, l’excursió fou un èxit
Ex: Pinto amb ceres
 RELACIÓ FORMAL: VERB + CV

Els CC es poden introduir:

 Amb preposició o locució prepositiva (Vaig a Blanes / Vam tornar a
causa de la pluja)
 Sense preposició (Hi anem demà)
 Amb una conjunció o locució conjuntiva (Vindré quan vulguis /
Recullen la brossa a fi que tot quedi net)

 ESTRUCTURES:
 SN: Cada dia vaig a l’escola
 SPrep: Estudio a la universitat
 SAdv: Som lluny
 Proposició Subordinada Adverbial: Després de ploure sortirem
 SUBSTITUCIÓ DELS CC

Els complements circumstancials se substitueixen:

Per HI en tos els casos, excepte quan tenim un CCLLoc

introduït per la prep. “de”, que llavors se substituiex per EN.

EXEMPLES

- Exporten petroli a Europa Hi exporten petroli

- La Laia camina tranquil·lament La Laia hi camina

- La Laia camina de puntetes La Laia hi camina

- Els miners extreuen carbó de la mina Els miners n’extreuen carbó