Catalan

Subordinades explicacions
Què fer abans de tot? Separar l'oració principal de la subordinada.

Les subordinades van introduïdes per nexes, relatius, conjuncions. Aquest nexe, relatiu,
conjunció, etc. ACOSTUMA a fer una funció dins de l’oració principal. TOTA o ració
subordinada fa una funció sintàctica que va cap a l’oració principal.
3 tipus de subordinades:
1. Substantives
2. Adjectivals
3. Adverbials
Subordinades substantives
A l’hora de substituir la subordinada la podem substituir per un SINTAGMA NOMINAL (SN)
Fan la funció que faria un NOM en una oració simple.
• Si són conjuncions no fan cap funció dins de la subordinada.

• Si són pronoms tindran una funció sintàctica dins la subordinada que caldrà també
analitzar.
Són equivalents a un substantiu o pronom.
O. Principal O. Subordinada
L’Anna proposa (que canviïn de tàctica).
SN= uns canvis
Funció= CD (què proposa?)
Truc per identificar un CD: passar a passiva. Si passa a ser un Subjecte, és un CD

Uns canvis són proposats per l’Anna → Uns canvis = Subjecte
Quatre classes de subordinades substantives:
1. Subordinades substantives completives
El nexe utilitzat és el QUE (sense accent).

NO fa cap funció dins sintàctica a dins de l’oració, és només una partícula
subordinant.
Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò.
Exemple subordinada substantiva completiva:
La Martina vol que compris castanyes.

= La Martina vol allò
= La Martina vol castanyes
M’agrada que treballis
= M’agrada el treball
Funcions que pot fer:
- De subjecte:
Que t’hagis barallat amb mitja família és problema teu.

= la baralla és problema teu
Subjecte
M’agrada que siguis puntual.

= M’agrada la puntualitat
Subjecte
Truc per identificar el Subjecte:

Canviar de gènere allò que crèiem que és subjecte. Si s’ha de canviar el verb perqué
concordi, és Subjecte.
Que aproveu mostra un bon rendiment

= l’aprovat mostra un bon rendiment
Subjecte
L’aprovat → els aprovats.

Els aprovats mostra un bon rendiment. (?) No concorda!
Els aprovats mostren un bon rendiment. Ara concorda :D
Per tant → l’aprovat → subjecte
- De complement directe (es pot substituir pel pronom ho)
Sabia que la resposta era no = CD

= Sabia allò
= Ho sabia
Els proveïdors estrangers ens han assegurat que es mantindran els preus. = CD
= Els proveïdors estrangers ens han assegurat la manutenció dels preus
= Els proveïdors estrangers ens han assegurat allò
= Els proveïdors estrangers ens ho han assegurat
- Atribut (ser, estar i semblar) (es pot substituir pel pronom ho)
La Laura sembla que treballa molt = CAtr

= La Laura ho sembla
- Complement de règim verbal
Hem de tenir en compte la caiguda de la preposició, ja que tenim la conjunció que al
davant. A l’hora de substituir, cal posar la preposició.
El fiscal està convençut que l’acusat era culpable = CRV

= El fiscal està convençut de la culpabilitat de l’acusat.
= El fiscal està convençut d’això.
(convençut de)
- Complement del nom
Tinc la impressió que aprovaré l’examen de matemàtiques. = CN

= Tinc la impressió d’això.
- Complement adjectival
Està segur que guanyaran el partit. = CAdj

= Està segur d’això.
2. Subordinades substantives d’infinitiu
NO van introduïdes per cap nexe.

L’infinitiu és el nucli del predicat de l’oració subordinada.
El verb està en infinitiu.
Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò.
Funcions:
- Subjecte:
No m’agrada treballar el cap de setmana = Subj

= No m’agrada això
- CD
L’Anna desitja tornar a sortir amb ell. = CD
= L’Anna desitja això
- Atribut
El seu somni és estiuejar a Itàlia. = CAtr

= El seu somni és això
- CRV
L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:
• Les preposicions A/DE es mantenen:

Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.
• En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE:

Té interès en l’estudi de les llengües. Té interès a/d’estudiar llengües.
No va pensar a recollir la roba estesa. = CRV (pensar a)
- CN


Té por de suspendre l'examen de català. =CN

= Té por d’això
- CAdj


Està content de poder venir. = CAdj

= Està content d’això
3. Subordinades substantives interrogatives
Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per

pronoms (qui/ què), determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com) que tenen
una funció dins de l’oració.
Interrogatives totals: conjunció si + preposició

Interrogatives parcials: mot interrogatiu + preposició
- Subordinades substantives interrogatives directes
● Totals: la resposta és sí o no.

Vull saber si m’ajudaràs
= Vull saber això
● Parcials: resposta oberta

Li va preguntar on anava
= Li va preguntar això
- Subordinades substantives interrogatives indirectes
● Totals: la resposta és sí o no
Li preguntà si s’havien esgotat les castanyes
= Li preguntà això
● Parcials: resposta oberta

Li preguntà qui aniria al supermercat
= Li preguntà això.
Funcions que poden fer S, CD, Atr, CN, CAdj, CRV
- Exclamatives indirectes
Els predicats que admeten una exclamativa indirecta són verbs que expressen
sorpresa o incredulitat, com ara sorprendre, ser sorprenent/curiós/increïble, fixar-se,
guaitar... entre d’altres.
Nexes:
Determinant quantificador (SENSE ACCENT!) QUE
Determinants o pronoms exclamatius QUIN, QUANT
Adverbi exclamatiu COM
4. Subordinades substantives de relatiu
Introduïdes pels pronoms relatius que/qui, NO tenen un antecedent explícit.
Estructura:
- Referit a persones:
(Prep)+qui
(Det)+qui
(Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui
- Referit a coses:
(Prep)+això/allò/el+que
(Prep)+(tot)+això/allò/el+que
La subordinada fa de subjecte, CD, CI, atribut, CRV, CN i CAdj
Exemples:
Els jardiners han plantat tot allò que era necessari = CD
Aquella candidata era a qui les havia d’obeir = CI
DIFERÈNCIA DE SUBORDINADES ADJECTIVES I SUBSTANTIVES DE RELATIU
Subordinades adjectives: tenen antecedent explícit i fan la funció de CN
Substantives de relatiu: no tenen antecedent explícit i fan de subjecte, CD, CI, atribut, CRV,
CN i CAdj.
Subordinades adverbials
Equival a un adverbi. Fa la funció de CC

L’operari munta l’aparell com indica el manual d’instruccions → CCM
Estructura:
- adverbi, conjunció o locució + proposició

Si fes vent, asseguraríem la tenda de campanya. (condicional)
- preposició + infinitiu:
Treballa a la nit per pagar-se els estudis. (CCF)
- proposició de gerundi:
Passejant pel parc, l’escriptora va tenir una gran idea. (CCT)
- proposició de participi:
L’atleta va deixar l’esport cansat de les lesions. (CCC)
Classificació d’adverbials:
- Pròpies: equivalen a un adv fan de CC del verb de la O.Principal
Locatives: indiquen lloc relacionat de l’acció

Equivalen adv. allí i allà
Funció: CCL
Introduït per adv. on
El grup d’excursionistes caminarà per on el mapa els indiqui.
Temporals:
Equival adv. llavors
Funció: CCT
Hi pot haver una relació de:
- Anterioritat: abans que, fins que
- Simultaneïtat: quan, mentre que, cada vegada que
- Posterioritat: després que, des que, tan aviat com
El nexe subordinant pot ser un adverbi, una conjunció o una locució conjuntiva.
O poden anar de forma no personal:
Infinitiu: precedit per la prep en
En saber les notícies ell se sorprengué molt
(Quan va saber)
Gerundi: a vegades el precedeix el mot tot.
Tot sortint de casa, vaig topar amb ell.
(Mentre sortia)
Participi: expressa acció anterior
Acabat el curs, vam anar de vacances.
(Després que acabés)
Modals:
Equivalen adv. així
Expressen COM es realitza l’acció.
Funció: CCM
Introduïdes per: adv. com, locucions c
om si, tal com, segons com, sense que,
igual com.
Els nens retallen les cartolines com els ha indicat la professora.

Els nens retallen les cartolines així.
- Impròpies: equivalen a un SAdv fan de CC de tota O.Principal
Casuals:
Introdueixen el motiu/causa
Funció: CCCausa
Introduït pels nexes: perquè, ja que, per tal com, com que, com sigui que, atès
que, vist que.
No són causals: posat que (condicional), doncs (consecutiva), tota vegada que
(temporal)
El llibre s’ha venut molt bé perquè tracta un tema de gran actualitat.
També n’hi ha amb les formes no personals del verb:
- Infinitiu: L’he renyat per haver insultat repetidament aquella persona.

- Gerundi: Estant malalta la coordinadora, la reunió s’ha suspès.
- Participi: Acostumats a la bona vida, ara no es conformen amb poc.
Finals:
Indiquen l’objectiu/ finalitat
Funció: CCF
Nexes: perquè, a fi de que, per tal que, per + inf, a fi de que + inf, per tal de + inf
El llibreter insistí força perquè l’editorial li enviés els exemplars restants. = CCF
Formes no personals
-Infinitiu: Vindràs a casa meva per resoldre les equacions?
Consecutives:
Expressen conseqüència
Funció: CCCons
Nexes: de tal manera que, fins al punt que, de manera que
Els problemes van anar creixent fins al punt que intervingué el supervisor.
Condicionals:
Indiquen la condició perquè es compleixi l’enunciat de l’oració
Funció: CCCond
Nexes: si, mentre, en cas que, posat que, amb que, només que, sempre que,
fora que, llevat que.
Formes no personals:
-Infinitiu: En cas de necessitar reforços, avisaran algunes persones.
- Gerundi: Treballant en jornada intensiva, te’n cansaràs molt aviat.
- Participi: Acompanyat amb una bona salsa, el menjar és més bo.
Comparatives:
Expressen una comparació
Funció: CCComp (al llibre posa CCQ)
Nexe: elements correlatius
Relació de:
Igualtat: tan...com
Superioritat: més...que
Inferioritat: menys...que
Proporcionalitat: com més...com més.
Des de jove m’agrada més el cafè que el te.
Concessives:
Indiquen dificultat/objecció
Funció: CCConc
Nexes: encara que, malgrat que, tot i que, ni que, per més que, si bé que, a
pesar que, malgrat + inf, a pesar de + inf, tot i + inf/gerundi
Ells no s’havien vist mai, tot i que treballaven a la mateixa oficina.
Formes no personals:
- Infinitiu: A pesar de callar, els seus ulls ens parlen del seu neguit.
- Gerundi: Sabent que s’equivocava, no es va fer enrere en cap moment.
- Participi: La victòria final, bé que perdudes algunes batalles, ja és nostra
Oracions subordinades adjectivals
L’oració subordinada adjectiva és aquella que equival a un adjectiu i, per això, tota l’oració
fa la funció pròpia d’un S. Adj: CN.
Com a subordinades, depenen d’un nom de l’oració principal, que actua d’antecedent. Com
a adjectives, són equiparables a un SAdj o SPrep equivalent.
Tipus de subordinades relatives
Les especificatives, inserides en la principal sense comes. Restringeixen o limiten l’abast de

l’antecedent: Els conferenciants que havien parlat molt van fer cinc minuts de descans.
Les explicatives, entre comes, com una aposició. El que expressen afecta la totalitat de
l’antecedent. Els conferenciants, que h
avien parlat molt, van fer cinc minuts de descans.
ORACIONS COORDINADES
i L’Enric agadarà el tren i la Maria anirà amb bicicleta.

Copulatives SUMA
ni No hem guanyat ni hem perdut.
DUES POSSIBILITATS entre les o Vols venir amb mi o prefereixes anar amb els avis?
Disjuntives
qual cal triar-ne una. o bé Podeu pagar-ho al comptat o bé deixar-ho a terminis.
doncs Estic malalta, per tant, no vindré a treballar.

El contingut d’una oració és
així
Il·latives CONSEQÜÈNCIA O RESULTAT
per tant Vaig perdre el tren, doncs, vaig arribar tard a l’entrevista de feina.
del contigut de l’anterior.
en conseqüència
ara…ara
Ni votarem a favor ni votar en contra.
adés…adés…
ni…ni…
Distributives ALTERNANÇA O vindrà amb nosaltres o es quedarà a casa.
l’un… l’altre
o… o
Tan aviat riu com plora.
aquí… allí
però,
tanmateix
Volíem pujar al Montgròs però va començar a ploure.
en canvi
CONTRAPOSEN dues idees de
sinó
Adversatives manera que qui parla es La pel·lícula no em va agradar, però en canvi, la novel·la em va encantar.
sinó que
decanta per la segona.
no obstant (això)
La prova era molt difícil; tanmateix, l’hem superada.
ara
ara bé
és a dir
La casa era seva, és a dir, n’era el propietari.
o sigui
Explicatives ACLAREIXEN un contingut.
això és
Viu a Ribes, o sigui, és ribetana.
o sia (o siga)
Relació de CONTINUÏTAT: el així mateix A més de llegir La plaça del Diamant hauré de rellegir Nada.
Continuatives que es diu en l’una és ampliat a més
en l’altra. fins i tot Amb aquest estrés no dormim bé i, fins tot, mengem menys.
Oracions subordinades
Procediment general
1. Detectem verbs (amb possibles nexes, i verbs en infinitiu, participi i gerundi).

2. Demarquem la subordinada.
3. Substituïm (SN, adjectiu o adverbi): confirmem subord. (o en modifiquem la demarcació) i la identifiquem.
4. Definim la funció de la subordinada en l'oració principal.
Proposicions subordinades substantives
- Equivalen a un SN: funcions de subjecte, CD, CI, CC, CN, CRV, atribut, C. Pred. i C. Agent.
- Se substitueixen per un SN («això», «algun/a», «aquestes coses»...).
- Els possibles connectors (conjuncions, pron. interrogatius i relatius) no fan cap funció: només són nexes.
Completives: introduïdes per «que» (conjunció).

Ens han dit que vinguem aviat / Proposició subordinada substantiva completiva (CD)
Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu (sense connector).
Digues què t'ha dit el metge / Proposició subordinada substantiva interrogativa (subjecte)
De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu.
No recordo qui va venir / Proposició subordinada substantiva de relatiu (CD)
D'infinitiu: verb en infinitiu.
Em faria il·lusió venir amb vosaltres / Proposició subordinada substantiva d'infinitiu (subjecte)
!!!
! Caiguda de preposició davant «que»

Tinc ganes de que vinguis (Tinc ganes d'això) / Prop. sub. subst. completiva (CN)
! Canvi de preposició: «en» i «amb» canvien a «a» o «de» davant d'infinitu.
Estàvem d'acord a venir (Estàvem d'acord amb això) / Prop. sub. subst. completiva (CRV)
! Mai usarem: preposició + que.
Proposicions subordinades adjectives o de relatiu
- Equivalen a un S. Adj.: funció de CN del seu antecedent.

- Se substitueixen per un adjectiu.
- Introduïdes per un pron. relatiu que realitza una funció en la subordinada (excepte verbs en participi).
Explicatives: Agafa els papers, que volen amb el vent.

Especificatives: Agafa els papers que volen amb el vent.
El premi concedit per la Diputació era massa per a nosaltres / Prop. sub. adj. esp. (CN) - no té nexe.
Anàvem al parc, on ens trobem amb els amics / Prop. sub. adj. exp. (CN) - «on»: CCL.
El cotxe de què em parles és massa car per a mi. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «què»: CRV.
La noia que m'ho va dir és alumna teva. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «que»: subjecte.
Els exàmens dels quals us queixeu eren senzills. / Prop. sub. adj. esp. (CN) - «els quals»: CRV.
La funció del relatiu: procediment

1. Identifiquem el relatiu (prop. subordinada) i el seu antecedent (o. principal).
Les cases [que veig des del tren] semblen fetes de paper.
2. Aïllem la subordinada i substituïm el relatiu per l'antecedent (normalment, cal reordenar-la).
[Que veig des del tren] -> Les cases veig des del tren -> Veig les cases des del tren.
3. Identifiquem la funció i definim.
Les veig des del tren -> CD. / Proposició subordinada adjectiva (CN), amb pron. relatiu «que» de CD.
!!!
! Relatius composts: poden substituir pronoms rel. simples [que (en explicatives), què, qui, on].
! No s'ha de confondre «que» conjunció amb «que» pronom relatiu àton.
! Relatius neutres: poden tenir una oració sencera d'antecedent. Equivalen a conj. copulativa «i».
No m'agrada la pel·lícula, cosa que ja em temia.
! Evitar pleonasmes: pronom relatiu + pronom feble per referir el mateix antecedent.
El restaurant [on hi van les estrelles del futbol].
! Article + que: només és correcte en subordinades substantives de relatiu.
! Relatius possessius (SN + de + el/s la/les qual/s): cal vigilar d'aplicar bé els procediments.
La casa [les finestres de la qual són verdes] ja s'ha venut.
Oracions subordinades
Proposicions subordinades adverbials
- Equivalen a un S. Adverbial (funció de CC).
 Proposicions subordinades adverbials pròpies
Temporals
Nexes: abans que no, fins que, fins que no, abans que, quan, mentre que, mentre, mentre que no, cada
vegada que, així que, tan aviat com, a penes (que), cada cop que, cada volta que, sempre que, quan, així que,
tot just que, tan bon punt, des que, d'ençà que, després que, a penes que.
Les substituïm per llavors, ara, avui, ahir... sempre que se'n conservi el sentit temporal.
Anirem al teatre [cada cop que ho faci bé] -> Llavors / Ara anirem al teatre. / Prop. sub. adv. pròpia (CCT)
De mode
Nexes: així com, com si, com, segons (que), segons (com).
Les substituïm per així... sempre que se'n conservi el sentit modal.
Ho fa [com si llegís un llibre] -> Ho fa així / Prop. sub. adv. pròpia (CCM)
De lloc
Nexes: allà, allà on, pertot, pertot arreu, arreu, arreu on, etc.
Les substituïm per aquí, allà... sempre que se'n conservi el sentit locatiu.
Aneu [on no feu nosa] -> Aneu allà / Prop. sub. adv. pròpia (CCL)
 Proposicions subordinades adverbials impròpies
Causals
Nexes: perquè, ja que, com que, vist que, atès que, car.
* Les substituïm amb per això -> Es van parar les obres [atès que hi havia despreniments]
Finals
Nexes: perquè, a fi que, per tal que.
* Les substituïm per perquè sí -> Ho va fer [perquè vingués] / Ho va fer perquè sí.
Comparatives
Nexes: [igualtat] tant (o tan)...com, igual que, exacte que, idèntic que, [superioritat] més...que (no),
millor...que (no), [inferioritat] menys...que (no), pitjor...que (no), [proporcionalitat] com més... menys/ més, com
menys...més/ menys.
Concessives
Nexes: encara que, a pesar que, malgrat que, tot i que, bé que, mal que, amb tot i que, etc.
* Les substituïm per malgrat tot -> [Tot i que està malalt] ve a classe / Malgrat tot ve a classe.
Condicionals
Nexes: si, mentre que, a condició que, tret que, llevat que...
* Les substituïm per si... -> No aprovarà [tret que estudiï molt] / No aprovarà si...
Consecutives
Nexes: de (tal) forma... que, tant... que, tan... que, de (tal) manera, fins al punt que...
* Les substituïm per massa + adj. -> És [tan gran que no cap al pis]. / És massa gran.
!!!
! * La tècnica de substitució per fer-les proposicions simples no és tan clara ni universal.

! Ens podem trobar infinitius, gerundis i participis.
! Les impròpies són fàcils de confondre: en substituir, n'hem de mantenir el sentit original.
! En + infinitiu: [En arribar a casa] us trucarem.
! Cal aplicar bé el procediment per no confondre nexes adverbials amb pronoms interrogatius o relatius.
! El «gerundi de posterioritat» és incorrecte: no pot expressar una acció posterior a la del verb principal.
Va sortir de casa [relliscant]. PROVA -> Relliscant va sortir de casa (incorrecta; no es poden intercanviar).
Va sortir de casa [tot relliscant] -> [Tot relliscant] va sortir de casa (correcta).
! Correspondència entre verbs de les condicionals
SUB. PRINC.
Present (indicatiu) -> Present (indicatiu)
Present (indicatiu) -> Futur (indicatiu)
Imperfet (indicatiu) -> Imperfet (indicatiu)
Imperfet subjuntiu -> Condicional simple
Plusq. de subjuntiu -> Condicional compost
ORACIONS JUXTAPOSADES I COORDINADES
Les oracions juxtaposades i les coordinades tenen en comú que se situen al mateix nivell sintàctic. Així doncs, són
proposicions que podrien ser independents, a diferència de les subordinades.
• JUXTAPOSICIÓ: no hi ha intervenció nexe, sinó signes de puntuació. Ex: No badis: cauràs! Ens hem llevat, ens hem
rentat, hem esmorzat, hem sortit molt ràpid.
• COORDINACIÓ: proposicions s’uneixen mitjançant nexe. Ex: Vol que vinguis i hi insisteix. Ni és feliç ni ho serà mai.
TIPUS D’ORACIONS COORDINADES

1. COPULATIVES Addició o suma dóracions. i, ni. Ex: Els alumnes canten i ballen.
2. DISJUNTIVES Elements que séxclouen. o, o bé, o sinó. Ex: Apunta´t a un lloc o a un altre. • Noteu les disjuntives
amb valor déquivalència ( o sigui , és a dir, o )
3. DISTRIBUTIVES Alternança o distribució sense exclusió. ara...ara, tant...com, així...com, qui...qui, que...que, lúna
...láltra, mig...mig, no solament...sinó, ni...ni, o...o, bé...o bé Ex: Adés riu, adés plora.
4. ADVERSATIVES Indiquen contrast, exclusió, oposició. Però, (*no obstant) no obstant això, tanmateix, sinó (que)
altrament, en canvi, amb tot, tot i això, així i tot, encara que, per això, més aviat, ara (bé), malgrat això, per contra
Ex: Li agrada però ho dissimula. 5 • NO confondre “sinó” (conj. adversativa) “si no” (conj. Condicional + adv.negació).
5. CONTINUATIVES Indiquen continuïtat, successió. Doncs, a més, dátra banda, encara, també, a més a més, així
mateix, fins i tot, i tot Ex: Doncs, com et deia... • “Ademés” = castellanisme. En català: a més, a més a més...
6. EXPLICATIVES Significats que sáclareixen, equivalen o es complementen. és a dir, o sigui, això és

Ex: Està incomplet, o sigui, no acabat. • Evitar castellanisme: és dir.
7. IL·LATIVES Indiquen conseqüència o deducció de lánterior oració. Doncs, per tant, en conseqüència, així, així és
que, de manera que. Ex: Fa sol, doncs sortirem a passeig. • Cal evitar “doncs” amb sentit causal (No porto el cotxe,
doncs el tinc al taller). En aquests casos cal dir: No porto el cotxe perquè/ja que el tinc al taller.
PRÀCTICA 1: L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA
1. Escriu oracions de participi a partir d'aquestes oracions de relatiu:

Vol la camisa que havia planxat ahir: Vol la camisa planxada d'ahir.
a) Exposava uns quadres que havia pintat a l'oli.
b) Pren un cafè que ha molt ell mateix.
c) Sap la solució que ha trobat el seu germà.
2. Digues quines d'aquestes oracions són subordinades adjectives i quines

subordinades substantives:
a) Qui no et conegui que et compri.→
b) Aquelles habitacions en què es trobaven eren ben iguals.→
c) Aquelles habitacions no sé en què es diferencien.→
d) Sabia allò, que era un secret per tothom.→
e) Faré aquest joc a qui pari atenció.→
f) Faré aquest plat a les persones a qui agradi la carn.→
g) Volia allò que tenien.→
3. Explica la raó de la teva tria en cada cas de l'activitat anterior i, quan n'hi
hagi, digues quin és l'antecedent.
4. Digues la funció dels pronoms relatius d'aquestes oracions:
a) En Josep, que sempre treballa, sembla que se'n surt bé.
b) Va portar-nos unes galetes que ell havia cuit ahir.
c) Ells, que sempre he trobat frívols, són els primers a voler donar lliçons.
d) Volia felicitar les persones de qui s'havia recordat.
e) Sabia plantejar molt bé les equacions amb les quals demostraria la seva teoria.
f) Buscava l'autoria d'aquella novel·la que m'havia impressionat tant.

5. Digues quines oracions de l'activitat anterior són explicatives i quines
especificatives Argumenta per què les explicatives que hi ha no poden ser
especificatives.
6. Corregeix només les oracions que presentin pleonasmes. Explica en cada

cas l'opció que has triat.
a) Es tracta d'un conductor a qui li van retirar el carnet de conduir.
b) Sembla que tornava a la platja per veure-hi la fauna.
c) Sembla que és allí on hi veu millor.
d) Va anar al Liceu on va sentir-hi un concert de Wagner.
e) Va anar a la clínica on va tornar a sentir-hi.

PRÀCTICA 2: L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA. L’ÚS DELS RELATIUS
1. Indica com cal considerar cada subordinada (explicativa o especificativa) i

escriu-hi comes, si cal:
a) La paraula química que és esdrúixola ha de portar accent.

b) S'enfada per uns motius que no entenc gens.
c) Aquests ànecs de l'estany que han estat reintroduïts aquest estiu són preciosos.
d) Hem llençat tots els bolets que són verinosos.
e) El rei Jaume I que està enterrat a Poblet havia nascut a Montpeller.
f) Posa tota aquesta roba que ja és bruta a dins la rentadora.
g) Viu a la ciutat de Figueres que és la capital de l'Empordà.
2. Corregeix els pleonasmes que hi ha en aquestes frases:
a) En Max és un home de qui en parla tothom.

b) Precisament la 2.3 és una aula on hi fem classe cada setmana.
c) És una aula on puc haver-hi perdut la jaqueta.
d) Aquest punt en què hi estem tots d'acord ha de constar a l'acta de la reunió.
e) El professor a qui li haig d'entregar el treball deu ser al despatx.
f) La ciutat on m'agradaria anar-hi és Buenos Aires.
g) La noia amb qui vas estar-hi parlant ahir és la germana d'en Quim.
3. Insereix la segona oració com a subordinada de la primera:
a) Haurem de prescindir dels luxes. / Ens hem acostumat als luxes.

b) Ens hem acostumat a unes pràctiques. / Haurem de prescindir d'aquestes
pràctiques.
c) He conegut un actor. / Tothom parla de l'actor.
d) Has vist aquella noia? / Li he donat l'adreça de correu electrònic.
e) Aquest pilot havia guanyat el Grand Prix. / Vam demanar un autògraf al pilot.
f) Treia els llapis del calaix. / Havia desat els llapis al calaix.
4. Corregeix aquests usos incorrectes del relatiu i vigila la preposició que hi
falta:
a) La carretera que passem per anar al poble és plena de sots.

b) És una fusta que se'n fan mobles, aquesta que veus.
c) Les camises que em refereixo són a l'aparador de la cantonada.
d) És una sèrie que sempre en parla, perquè li agrada molt.
e) Avui he trobat el noi que vaig fer-hi el viatge a Roma.
5. Practica la inserció de subordinades adjectives amb el relatiu possessiu i amb

el relatiu neutre (o d'antecedent global):
a) Ha plantat una clavellina. / Els clavells d'aquesta clavellina són vermells.

b) Les vacances es presenten animades. / Això ens fa molta il·lusió.
c) Ara el Cisco surt amb una noia. / El pare de la noia és periodista. / Això el fa
feliç.
d) El més interessant de la conferència van ser les conclusions. / El moderador va
resumir les conclusions. / Després de les conclusions, tots es van engrescar a fer
preguntes.
6. Corregeix les oracions incorrectes:
a) Aquest és un tema on no coincidirem.

b) Anàvem a Setcases, el dia que fèiem aquella excursió on ens vam conèixer.
c) La pàgina on he trobat la definició que buscàvem és la 173.
d) El programa d'aquest curs m'encanta. És un programa on aprendrem història.
e) Hem passat tres mesos on tot ha estat fàcil i les coses han sortit bé.
f) El bar on ens trobem cada dissabte t'agradarà.
g) És una llengua on no hi ha paraules esdrúixoles.
7. Corregeix aquests usos incorrectes del relatiu:
a) Vingué un professor nou del que tothom quedà encantat.

b) Hi ha una casa que tots els balcons són florits.
c) Hi ha molts temes en els que no penso mai.
d) L'Oriol va preparar una amanida amb la que ens va deixar ben parats.
e) Vam fer arribar una queixa on proposem un canvi d'horari.
8. Escriu en aquestes oracions una forma de relatiu adient. Indica si l'oració

que introdueix és substantiva o adjectiva i quina funció fa:
a) Va dir ... marxava per fugir de la situació ................ es

trobava, ................ era molt precària.
b) Hem de tancar l'aixeta ... està oberta, ................. ens permetrà estalviar.
c) La Rut va marxar la setmana ... tu vas arribar, aquells dies .................. feia
tanta calor.
d) Oferien paper a ... en demanava. I carpetes a les persones ................. no en
duien.
e) En Joan va ser ... li va dir la veritat. Va ser ell ... li va donar la
informació.
9. Omple els buits d'aquestes oracions amb una forma de relatiu adequada:
a) Després l'entrenador es va traslladar al camp de futbol, ................ va parlar amb

el president, a ... va proposar els fitxatges ................. tenia previstos.
b) Un avió d'Air Brasil ... feia el trajecte París-Rio va ser desviat per un home
... anava armat amb una pistola amb ... amenaçava les hostesses i ...
havia robat a Brussel·les, ... havia estat dies abans. Més tard es lamentava
de ..................havia fet.
c) La dicció dels espots ―sobretot ... són dits per una veu en off― requereix
articulacions acurades, fins i tot en els casos ................................ l'anunci té un to
informal.
d) Una part de l'educació comporta ensenyar a parlar els nens, ................ significa
ensenyar-los a articular paraules i a relacionar-les amb els objectes a ...
es refereixen.
e) Una emissora de ràdio és un centre ... es produeixen i des de ...
s'emeten programes radiofònics.
10. Escriu totes les formes de relatiu possibles en aquestes oracions:
a) A Catalunya hi ha més de 80 municipis ... comparteixen nom; ...

genera alguna confusió.
b) Abans d'asseure'ns a la taula ... sopem tots junts, traiem una

capsa ................ posem tot el que ens fa nosa: mòbils, el comandament de la tele,
les presses, els maldecaps amb ... hem arribat...
c) Després de produir aquests doblatges, ... es feien a partir de

còpies ... no havien estat manipulades, buscaven un nou títol adequat,
no sempre coincidia amb el de la versió original.
d) Ella es refereix a la llengua ... ha rebut dels seus avantpassats, ...

van abandonar la casa i la terra ................ vivien a causa de la guerra.
Precisió lèxica
Subratlleu l’opció correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.
1. Ahir ens van ensenyar el (plànol/planell) de les instal·lacions noves.

2. El jurat no pot (desvelar/desvetllar) el nom dels guanyadors abans de la cerimònia.
3. És (precís/necessari) demanar els permisos abans de començar la construcció.
4. Quan hàgiu emplenat l’imprès (dobleu/doblegueu) per la ratlla de punts.
5. La nota (mitja/mitjana) de la selectivitat ha baixat sensiblement.
6. Com que està de guàrdia en Manel es (lliura/deslliura) de venir a classe.
7. El llibre constata allò que deia (l’afamat/el famós) matemàtic anglès G.H. Hardy: “un matemàtic,
com un poeta, és un creador d’expressions estètiques”.
8. El Volcà del Croscat és un dels indrets d’interès recomanats en el (fullet/fulletó)del Parc Natural de
la Zona Volcànica de la Garrotxa.
9. No és recomanable (abonar/adobar) arbres malalts.
10. El van (nomenar/anomenar) amb el seu nom en clau.
11. Cal tenir en compte el pressupost domèstic anual del ciutadà (mig/mitjà).
12. Quan va saber que havia de marxar, va (esclafar/esclafir) a plorar.
13. Aquell joc de cafè de l’àvia el tenim (incomplert/incomplet).
14. Ja se sap: el peix (gran/gros) es menja el petit.
15. Porta el cotxe al mecànic, li farà una (posta/posada) a punt.
16. L'últim informe elaborat per l'Agència Europea de Medi Ambient apunta que el (cabal/cabdal) del
riu Ebre es reduirà a la meitat en només 65 anys.
17. Després de la derrota de l’equip, les jugadores estaven (aixafades/esclafades).
18. Ja s’ha publicat el (nombre/número) de places que surten a concurs públic.
19. Després de dotze dies d' (estada/estança) a Àustria, el Nàstic de Tarragona ja ha tornat a Catalunya.
20. Si teniu alguna discapacitat, física o d’aprenentatge, que limiti la vostra independència
enla cerca d’informació a la Biblioteca, adreceu-vos al (taulell/tauler) d’informació
bibliogràfica.
21. En l’última tempesta, a Arenys va caure una (pedrada/pedregada) descomunal.
22. Per la part dreta de la roca, i encara que a primera vista sembli impossible, hi ha una sendera
quedescendeix vertiginosa cap al (fondo/fons) del torrent.
23. Va (compondre/composar) la primera simfonia als dotze anys.
24. Després de la derrota els jugadors no van voler fer declaracions i es van tancar al (vestidor / vestuari).
25. La cooperativa de pagesos no es vol (doblegar/plegar) a les exigències de les multinacionals de
l’agricultura transgènica.
26. El centre posa a disposició de l’alumnat un (taulell / tauler) d’anuncis i comunicacions
diverses.
27. Per garantir que el canvi de tarifes fos transparent, van (inserir / insertar) un anunci al diari.
28. Avui el sol s’ha (post/posat) a les 19.23 minuts.
29. El paquet és tan (gran/gros) que no cap a l’ascensor.
30. Malgrat que l’índex de natalitat ha crescut considerablement, les (dades/dates) de natalitat actuals es
troben encara molt lluny dels rècords històrics dels anys1976 i 1977.
31. La neu en cotes baixes a les comarques de Lleida i Tarragona provoca alguns problemes de
(tràfic/trànsit).
32. Li van (infligir / infringir) una multa de 500 euros.
33. Aquesta setmana s’ha tornat a (abaixar / baixar) el preu del pa.
34. Un anatomista italià, Luigi Galvani, observà per primera vegada que una descàrrega elèctrica
sobre les potes d'una granota morta produïa contraccions dels seus (muscles/músculs).
35. El conegut poeta continuarà al (capdavant/front) de la institució fins a mitjan desembre.
36. Dues tardes a la setmana (es lliura/ es deslliura) de les reunions de seguiment perquè va a un curs
de formació.
37. La Batalla de l'Ebre de l'any 1938 a Catalunya és un fet (cabal/cabdal) per comprendre la història
de la Guerra Civil espanyola i la ingerència internacional més diversa que s'hi va produir.
38. Els bunyols són una massa de forma rodonenca que es fregeix amb oli o saïm i que acostuma a
tenirenmig un forat o un clot (fondo/fons).
39. Segons científics de la Societat Zoològica de Londres, el (delfí/dofí) d'aleta blanca podria ser el primer
cetaci a desaparèixer de la Terra com a resultat de la pesca descontrolada i la contaminació del seu
hàbitat -el riu xinès Yangtze.
40. El president d’Icoms Andorra, (orgue/òrgan) de la Unesco, recomana constància perquè el paisatge
vitícola del Priorat sigui declarat patrimoni mundial.
41. Es va suïcidar prenent-se tota una (caixa/capsa) de pastilles.
42. Si no saps on deixar-ho, ho pots (ficar/posar) al damunt de la taula.
43. La quantitat fixa a (abonar/adobar) per despeses de gestió és de 200 €.
44. (El fi /La fi) d'aquest projecte ha estat cartografiar les distàncies mínimes entre els punts
d'anellament de determinades espècies d'ocells i els seus punts de recaptura.
45. Volíem anar al mateix hotel, però ja estava (complet/complert).
46. Els membres de la comunitat educativa han fet arribar el (dol/condol) a la família i als amics de la
prestigiosa pedagoga.
47. L'empresa titular de la pàgina web ha decidit tancar el fòrum (arran de/arrel de) la polèmica
urbanística feta pública els darrers dies.
48. L’Ajuntament organitza visites guiades a la (Vila/Vil·la) Olímpica.
49. Els (medis/mitjans) de comunicació han estat determinants en la confecció de la identitat nacional
andorrana i en la promoció i normalització del català.
50. Les imatges de la catàstrofe els van deixar (aterroritzats/aterrits).
51. Aquest bistec no es pot menjar: és tot (grassa/greix) i tendrum!
52. Per poder accedir al gimnàs podeu emprar aquesta (targeta/tarja) magnètica.
53. Tant me (dóna/fa) que hi vulguis anar o no: hi aniràs!
54. L'oli d'oliva, els fruits secs i la mantega són aliments rics en (grassa/greix).
55. La realitat, però, ens demostra que l’ (enteniment/entesa) entre els diversos agents de vegades és
difícil i que la fragmentació de les diverses propostes impossibilita traçar un pla d’actuació
eficaç.
56. El (taulell/tauler) virtual d'anuncis proposa un lloc de trobada i d'intercanvi entre els estudiants dels
cursos no presencials.
57. La representant de la comissió afirma que les polítiques neoliberals comporten un deteriorament de
drets socials i (un retall/una retallada) preocupant de les llibertats individuals.
58. La sociòloga considera que el (descontent/descontentament) econòmic continuat proporciona un
terreny fèrtil per a l'extremisme ideològic.
59. Els agents no poden (registrar/escorcollar) una casa sense autorització judicial.
60. No li van renovar la beca perquè el full de sol·licitud estava
(incomplet/incomplert).
61. La compulsa del certificat que necessita, la fan dos pisos més (avall/ a baix).
62. El riu de les Grutes de Sant Josep és el riu (soterrani/subterrani) navegable més llarg dÉuropa.
63. Hi ha un ordinador per a (cadascú/cadascun) dels assistents al curs.
64. És (precís/necessari) consultar-ho prèviament amb els tècnics.
65. Fa un parell de setmanes la van (nomenar/anomenar) cap de vendes.
66. No havia vist mai un pou tan (fons/fondo).
67. M’ha (donat/fet) molta por sentir passes darrere meu.
68. El (nombre/número) de matriculats al curs d’italià és inferior al que havíem previst.
69. La companyia asseguradora va decidir no prendre cap decisió sobre el cas fins que no en
tinguessin totes les (dates/dades).
70. Les pràctiques tenen com a objectiu l’estudi de la flora i de la fauna de(medi/mitjà) marí.
71. Ja ha passat el (gros/gruix) de la manifestació.
72. He quedat amb ell al (vestidor/vestuari) quan s’acabi el partit.
73. L’objectiu d’aquesta iniciativa pionera és investigar el (tràfic/trànsit) de substàncies
estupefaents als centres penitenciaris.
74. Tots treballàvem; i tu, què feies, (mentre/mentrestant)?
75. No haurien de tancar l’estació fins que hagi passat l’últim tren. Amb aquesta humitat, m’ha
(agafat/entrat) fred.
76. Els cercles interiors de la imatge representen els quatre elements de què (es compon/es
composa) la substància bàsica dels set metalls.
77. L’economista ens va aconsellar que no invertíssim en valors tecnològics, ara per ara no
és(rentable/rendible).
78. És tot un professional però no pots (contar/comptar) amb ell perquè et faci un favor personal.
79. Tot sembla indicar que el mercat immobiliari es desinfla. Alguns analistes consideren que ens
acostem (al fi/a la fi) de l’anomenada bombolla immobiliària.
80. Un dels objectius del mètode Pilates és aconseguir una alineació correcta del cos, enfortint els
(muscles/músculs) abdominals, els oblics i la base de l'esquena i els glutis.
81. El (fondo/fons) del mar ha estat somiat per escriptors, poetes i visionaris. Ara,la ciència revela els
secrets més captivadors de les profunditats marines.
82. Qualsevol cosa ens pot (donar/fer) por: les aranyes, la foscor, els gossos, la mort... La llista
depors i fòbies dels éssers humans és inacabable.
83. Finalment el van (nomenar/anomenar) president honorífic de l’associació.
84. Es va demanar la investigació d'aquests presumptes delictes contra l'administració pública, que
inclouen (tràfic/trànsit) d'influències, malversació o suborn.
85. Un grup d’arqueòlegs de la Universitat de Girona (acota/delimita) les restes de l'antiga sinagoga
idel cementiri de la jueria de Besalú.
86. Els resultats facilitats per la comissió electoral, pràcticament amb tots els vots escrutats, han donat
la victòria al primer ministre, Viktor Ianukovitx, el (delfí/dofí) del president, Leònid Kutxma.
87. L’agenda s’actualitza a (mida/mesura) que els socis fan arribar les dades a l’equip de redacció.
88. L’objectiu fonamental d’aquest projecte ha estat el disseny de càlcul d’un mur pantalla
discontinuper a un aparcament (soterrani/subterrani).
89. Fer (gimnàstica/gimnàs) suau o passejar a pas ràpid són els exercicis més adequats per
prevenir l’osteoporosi en l’edat adulta.
90. Els músics caribenys (composen/componen) tenint com a eix de les cançons el ritme.
91. (Mentre/Mentrestant) dormim hi ha un emmagatzematge de la memòria a llarg termini.
92. El GOB demana la dimissió del batlle de Manacor, (arran de/arrel de) la tala indiscriminada de
les mèlies de Na Camel·la.
93. En el llibre El món en jocs Oriol Comas, especialista en jocs del segle XX, ha fet la tria d'un
centenar de jocs de (taulell/tauler) que li semblen indispensables.
94. Un excés de (grassa/greix) a la parpella inferior pot indicar falta de (son /somni).
95. Segons les últimes (dades/dates) de la Unió de Bancs Suïssos, Barcelona destaca pel cost assequible
dels (medis/mitjans) de transport urbà.
96. La fletxa (senyala/assenyala) la ruta de l’ermita del Puig.
97. L'explosió de gas va (aterrar/aterrir) el veïnat.
98. No el despertis. Ja fa ben bé una hora que (dorm/s’adorm).
99. Van encerclar el (gros/gruix) de l’exèrcit a la frontera suïssa.
100. En meteorologia el models globals s’empren per a prediccions a (mig/mitjà) termini,
estacionals i climàtiques.
101. No sap si regalar-li un ram de flors o una (caixa/capsa) de bombons.
102. La visita al Museu Darder s'inicia per la planta del (soterrani/subterrani) on l'exposició ens
apropa a la idea dels gabinets de curiositats, i la seva evolució cap als museus de ciències naturals
del segle XIX.
103. Aquella malaltia l’ha deixat completament (aixafat/esclafat).
104. Comparada amb els deutes que tenim, aquesta quantitat que ens reclamen és
(menyspreable/negligible).
105. A la tercera jornada de lliga es van situar al (capdavant/front) de la classificació.
106. Caldria (abonar/adobar) la terra abans de sembrar-hi res.
107. Res no l’amoïna: s’ho tira tot a l’ (esquena/espatlla).
108. Els actors d'aquest conflicte laboral, amb la mediació d'un Inspector de Treball,es tornaran a reunir
demà dijous per (reanudar/ reprendre) les negociacions.
109. L’anemòmetre permet (amidar/mesurar) la velocitat del vent.
110. Durant l’(intermedi/intermig) del concert, es van lliurar els premis als guanyadors del
concurs.
111. La pluja i el vent van accelerar la (ruïna/runa) del mas.
112. La torre de control intenta evitar que (despegui/s’envoli) el Jumbo de la pista dos.
113. La publicació del butlletí serà (bimensual/bimestral): un cop cada dos mesos.
pronom característiques funcions exemples
a) relatiu àton Subjecte El noi que fa l’itinerari és escolta.

QUE b) no va mai precedit de preposició CD El llibre que llegeixo m’agrada molt.
CCT El dia que vaig néixer feia calor.
Func. prep.:
CD La Berta, a qui hem trobat avui, ha crescut molt.
CI L’alcalde, a qui hem presentat les queixes, ens ha rebut amablement.
a) relatiu personal
CAgent, El document ha estat signat pels qui l’havien aprovat.
b) precedit de preposició en les relatives adjectives
QUI CRV Conec l’artista de qui em parles.
c) sense preposició en les substantives
BAT Llengua catalana i literatura 2

CC He trobat la noia amb qui jugues a tennis.
d) antecedent animat
En les subst.,
sense prep.:
Subjecte Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.
a) relatiu tònic Func. prep.:

QUÈ b) sempre va precedit de preposició CRV Conec el cas de què em parlaves.
c) antecedent no animat CC, etc. Vam llençar la gandula amb què et vas enganxar el dit.
a) relatiu de lloc CCLloc La carretera per on passem cada estiu està molt feta malbé.
ON b) l’antecedent sempre ha d’indicar lloc
Subjecte La veïna del cunyat d’en Jordi, la qual és una bona amiga meva, ens
a) relatiu compost
ha fet un pastís.
b) l’únic que permet distingir gènere
CD La Maria Rosa, a la qual tothom admira, és una gran persona.
c) pot substituir:
CI Els concursants als quals la casa patrocinadora ha donat un premi
1) que, en les explicatives
estan molt contents.
2) què, on, sempre
art. + QUAL CRV Els drets als quals vol renunciar són molt importants.
3) qui, quan va precedit de preposició
CC El capítol amb el qual acaba la telenovel·la ha estat molt seguit per
l’audiència.
CN Han nomenat una nova consellera el nom de la qual no recordo.
d) relatiu possessiu: antec. + de + art.+ qual
Hi ha hagut moltes queixes ben argumentades, la qual cosa ens fa
e) relatiu neutre: la qual cosa
pensar que ens hem equivocat.
Pronoms relatius
PRÀCTICA 1 PRONOMS
1. Substitueix el CI o l’atribut pel pronom adequat.
a)Hem promès al veí que podrà jugar amb nosaltres.
b) Va anar contestant als oponents fins que es va cansar.
c) Si us plau, planteu cara al veí!
d) Si us plau, planteu cara als veïns!
e) Hem de fer el treball per als professors.
2. Substitueix el CD pel pronom adequat.
a) Et va prometre la lluna.
b)L’Anna deixa els apunts a l’Arnau.
c) Tothom sap que té un caràcter estrany.
d) Els alumnes de tercer tenen incontinència verbal.
e) Si us plau, deixa el cotxe a l’entrada.
3. Substitueix el CC o el CRV pel pronom adequat.
a) No es preocupa dels seus fills.
b) No entrarem al museu avui.
c) Sempre parla dels mateixos temes.
d) S’ha acostumat a la nova feina.
e) Has d’anar a Barcelona?

PRONOMS PRÀCTICA 2
1. Substitueix els complements subratllats per pronoms febles:

1. L’enginyer ha donat el projecte al seu col·laborador.
2. El forner fa pastissos per a la festa.
3. Pere va marcar un gol amb el cap.
4. M’he comprat una camisa en les rebaixes.
5. Demana (tu) els bitllets als viatgers.
6. Bernat mirava el pati de reüll.
7. M. Àngels regala el tapís a la seua amiga.
8. Joan collí moltes bresquilles al matí.
9. Enric exposa els resultats als clients.
10. Compra (tu) això a ells.
11. El jardiner fa clots per a les plantes.
12. Porta (tu) joguets a nosaltres.
13. Pere ha deixat el bolígraf a mi.
14. Ell deixava els discos a nosaltres.
15. El mariner ha vingut del port per l’avinguda.
16. Ell t’ha portat la carpeta.
17. Ells s’han deixat els llibres a la biblioteca.
18. Lluís deixa els pantalons als germans.
19. Dóna (tu) a nosaltres el llibre.
20. El xiquet ha portat els llibres a sa mare.
21. Lluís porta la camisa al revés.
2. Posa els pronoms darrere la perífrasi:

1. Ahir els hi vaig veure.
2. Ens ho va prometre.
3. Els hi podries fer el favor.
4. Us l’havia de tornar ben aviat.
5. Ens ho va comunicar ràpidament.
6. Te n’havia d’enviar una diària.
7. Us el volia resoldre, però no sé.
8. Me’ls has de deixar uns dies.
9. Us les haveu de llavar cada dia.
3. Substitueix els complements subratllats per pronoms febles:
1. El mestre ha donat la llibreta a l’alumne.
2. Ell amaga la veritat a nosaltres.
3. L’entrenador dóna consells als jugadors.
4. Porta (tu) el llapis a la taula.
5. Pensa’t bé això.
6. Ell deixa fotocòpies a nosaltres.
7. He dut un regal a la Mireia.
8. Si us plau, compra la fruita a la venedora del mercat.
9. Cada dia explico a les meves filles el que han de fer.
10. Si ho aprova tot, els pares compraran un cotxe a Xavier.
11. Vull dir a Rosa el que passa.
Pronoms relatius I
FORMES
Els pronoms relatius són: que, què, qui, on, el qual, la qual, els quals i les quals
FUNCIONS
Els pronoms relatius acompleixen dues funcions:
a) Pronominalitzen un element que ha aparegut anteriorment anomenat antecedent.
b) Enllacen dues oracions.
T’he presentat un amic. L’amic és argentí.
T’he presentat un amic que és argentí.
TIPUS DE CLÀUSULA QUE INTRODUEIXEN
Els pronoms relatius introdueixen dos tipus de clàusules:
a) Adjectives: clàusules que ocupen el lloc d’un adjectiu, fan la funció de C. N i l’antecedent del pronom
és proper.
La situació que et plantejo és difícil.
b) Substantives: clàusules que ocupen el lloc del substantiu, fan funcions pròpies del substantiu i no te-
nen antecedent o és de tipus genèric (la gent, les coses…).
Els que surtin a la nit no s’aixecaran. / Parla’m del que vulguis.
FUNCIÓ DEL PRONOM
El pronom relatiu, com a pronom que és, realitza una funció sintàctica dins la clàusula subordinada.
La simpatia que tens és postissa. El noi de qui t’he parlat és el meu fillol.
CD CP
1 Subratlla l’element repetit de cada parell d’oracions, substitueix-lo per un pronom

relatiu i col·loca la segona oració dins la primera:
A Hem fet un pacte. El pacte no es pot trencar.
B Tinc un assumpte entre mans. No et puc encara parlar de l’assumpte.
C La ciutat és bonica. Jo visc a la ciutat.
D La noia és argentina. Jo em vaig associar amb la noia.
E El dia va ser inoblidable. Ens vam conèixer aquell dia.
2 Identifica les clàusules relatives. Digues si són substantives o adjectives i assenyala

la funció de l’oració i la funció del pronom.
A El que fas pertany al món de la fantasia. O P

B La carta que has rebut és estrangera. O P
C En Pep no és el que sembla. O P
D Lliurarem un premi a qui el mereixi. O P
E Qui surti amb el tren de les cinc arribarà massa d’hora. O P
F He tingut un somni que m’ha impressionat molt. O P
G No entenc el que dieu. O P

Pronoms relatius I
L’antecedent del pronom que pot ser:

a) Personal
ANTECEDENT El voluntari que et vaig presentar treballa a Ghana.
b) No personal
La joia que li vaig regalar em va costar un ull de la cara.
El pronom que apareix en les construccions següents:

a) Que: La idea que tinc és genial.
CONSTRUCCIONS
b) Article + que: El que fas m’avorreix.
c) Prep. + art. + que: No t’adones del que fas.
El pronom relatiu que es pot substituir per el qual, la qual, els quals
i les quals en les clàusules adjectives explicatives.
EQUIVALÈNCIES
El conductor, que havia begut massa, no s’adonà del cop.
el qual
s incorrecte substituir el pronom que per el qual, la qual… en les

a) É
clàusules adjectives especificatives.
*El conductor el qual havia begut massa…
a construcció prep. + art. + que és incorrecta quan es pot substituir
b) L
per prep + art. + qual.
*Els alumnes amb els que treballo són vitals.
CONSTRUCCIONS
amb els quals
INCORRECTES
En canvi, és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es,
això/ allò que.
No pensis tant en el que et preocupa.
allò que
No treballis amb els que et critiquen.
aquells que
3 Subratlla el pronom relatiu de cada oració, busca’n l’antecedent i digues si és personal

o no personal:
A Els plànols que ha fet l’arquitecte no s’ajusten a les nostres necessitats.

B Va trobar una mossa que el va dur pel bon camí.
C Va tornar a veure una pel·lícula que havia vist a la infantesa.
D La gent que va apressada sol viure en tensió.
E Va regirar uns calaixos que l’ompliren de records.
F Va reclamar la custòdia del fill que tingué amb la Neus.
G No és conscient de la quantitat de problemes que tenim.
H L’aprenent que vas acomiadar treballa a la botiga de la competència.
I Va fer uns pastissets que ningú no podrà imitar.
4 Digues
la funció del pronom de les clàusules relatives de l’exercici anterior:
A D G
B E H
C F I

Pronoms relatius I
5 Omple
cada buit amb la construcció adient:
que (prep.) + art. + que prep. + art. + qual
A fas no es correspon dius.

B La festa vas organitzar va ser un èxit.
C No crec gens dius.
D La crònica has fet és molt polèmica.
E No es recorda li vam prometre.
F Ha entrevistat un actor fa el pi mentre contesta les preguntes.
G No s’adona pot arribar a fer.
H Fa sempre creu que és legítim.
6 Digues a quin tipus d’oració pertanyen les clàusules de l’exercici anterior: substantives
o adjectives.
A D G
B E H
C F
7 Substitueix
el pronom relatiu que per el qual allà on sigui possible:
A Les persones que passen l’estiu a la platja han de vigilar les cremades del sol.
B Aquella tarda, que va ploure tant, la recordo amb alegria.
C La butaca, que està espatllada, sempre em toca a mi.
D No ha fet els deures que li vaig recomanar.
E El pis que m’ha tocat d’herència és grandíssim.
8 Corregeix les construccions incorrectes que trobis en aquestes oracions:
A L’eina amb la que treballo és perillosa.
B No pensis en el que t’han dit.
C La conferència en la que vas participar tingué ressò a la premsa.
D El llibre en el que tant has treballat no podrà ser publicat enguany.
E Es burla del que fa tothom.
F No sap del que parla.
G La pressió a la que ens han sotmès és fora mida.

Pronoms relatius I
QUÈ QUI ON
ANTECEDENT a) No personal b) Personal a) No personal(lloc)
La bibliografia amb El noi amb qui surts El camí per on passo
què treballes és sòlida. és un fatxenda és ple de roselles.
CONSTRUCCIONS a) preposició + que a) Qui a) On
La ploma amb què es- Qui no vulgui venir… El poble on passo l’es-
crius és caríssima. b) article + qui tiu és molt avorrit.
Els qui vinguin s’ho b) preposició + on
passaran bé. L’indret d’on vinc és
c) Preposició + qui molt acollidor.
L’agent amb qui
col·labores és corrup-
te.
EQUIVALÈNCIES Les construccions prep + què i prep. + qui es a) Preposició + què
poden substituir per les construccions prep. + art.
L’empresa on treballo…
+ qual.
en què
Les eines amb què treballo són deficients.
b) Prep. + art. + qual
amb les quals
L’empresa en la qual
treballo…
CONSTRUCCIONS INCORRECTES
a) prep. + art. + qui és incorrecta quan es pot substituir per prep. + art. + qual.
*La noia de la qui et parlo es diu Blanca.
de la qual
b) prep. + art. + qui és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es que:
No et refiïs dels qui parlen molt.
d’aquells qui
al fer atenció a l’ús col·loquial que representa amb el relatiu que construccions que necessiten prep +
c) C
què/ qui.
La situació *que et parlo és compromesa.
La situació de què et parlo és compromesa.
A fi de no equivocar-se, cal situar de forma ordenada els elements de la clàusula. Així veiem si el verb
demana preposició i quina preposició demana: Jo et parlo de la situació.
9 Omple
cada buit amb la construcció adient:
qui art. + qui prep. + qui prep. + què on prep. + on
A fan la festa són els meus amics.

B No sé la raó et queixes.
C La ciutat visc és olímpica.
D La persona lluitem és molt influent.
E La drecera passo cada dia és plena de maduixeres.
F No saps les mentides em refereixo.
G Les coses li parles no són prou entenedores.
H El poble vaig néixer té mar i muntanya.
I Donarem el premi faci prou mèrits per obtenir-lo.
J tingui les idees clares que parli.

Pronoms relatius I
10 Digues
a quin tipus d’oració corresponen les clàusules de l’activitat anterior:
A D G
B E H
C F I
11 Subratlla totes les possibles construccions de pronom relatiu:
A El tren (en el que / que / en què / en el qual) hem viatjat fa massa soroll.
B Els teus nebots (qui / de qui / dels quals) tant parles, són aquí.
C Els bastons (amb què / amb els que / amb els quals) camines t’aguanten prou bé.
D Els amics (dels que / dels qui / de qui / dels quals) et refiaves t’han traït.
E La situació (en la que / en què / en la qual / que) et trobes és fruit de l’atzar.
F El descontrol (en qui / en què / en el que / en el qual) has viscut no té nom.
G El parany (en què / en el qual / en el que) hem caigut és obra dels teus.
H El llac (on / en el que / en què/ en el qual) ens hem banyat és molt gran.
I L’infant (amb el que / que / amb qui / amb el qual) jugaves s’ha fet gran.
J No conec els secrets (als que / als quals / a què) et refereixes.
12 Substitueix les construccions amb pronom relatiu per d’altres d’equivalents:
A La font on hem begut té un doll d’aigua de colors virolats.
B El xiquet amb qui jugaves ha caigut i s’ha fet mal.
C El forn on compro el pa cada dia fa unes pastes sensacionals.
D L’agent a qui et vaig presentar treballa en moltes agències.
E L’habitació on he passat els millors moments és la dels meus germans.
13 Substitueix el relatiu que per altres construccions en cas que no sigui correcte. A fi de
no equivocar-te, compon ordenadament els elements de la clàusula:
A L’alumne que vam lliurar el premi va fer un plagi.
B El pressupost que em baso s’estableix a partir de les despeses de l’any passat.
C La gent que et burles és més competent que no pas tu.
D El professor que vas adreçar-te ha fet una tesi excel·lent sobre aquest tema.

Pronoms relatius I
ANTECEDENT
Aquests pronoms relatius poden tenir l’antecedent personal o no personal.
S’usen preferentment:
a) En construccions que altrament serien ambigües:
El pare de la Marta, el qual s’ha presentat a oposicions, és un bon comptable.
b) Quan l’antecedent és lluny.
CONSTRUCCIONS
a) Substituint les construccions prep + qui / què
El veí amb qui parlaves és de la broma.
amb el qual
La causa per què lluites és una utopia.
per la qual
b) Substituint el pronom que en les clàusules adjectives explicatives.
Aquelles persones, que tenen fills, viuen atrafegades.
les quals
c) E
n la construcció de relatiu possessiu, és a dir, quan el pronom relatiu acompleix la funció de comple-
ment del nom
La Marta els germans de la qual són uns dropos ha fet un bon curs.
Construcció: Nom + preposició + el qual, la qual…
CONSTRUCCIONS INCORRECTES
Quan el pronom relatiu fa de CN és incorrecta qualsevol altra construcció que no sigui:
Nom + prep. + el qual…
*La Marta que els germans són uns dropos…
els germans de la qual
14 Insereix
la segona oració dins la primera tot pronominalitzant l’element repetit. Indica
la funció del pronom relatiu.
A He begut en una font. L’aigua de la font era fresquíssima.
B Vam conèixer un soldat. La cara del soldat tenia moltes marques.
C He fet un pacte. Els termes del pacte són de compliment estricte.
D Hem acabat un treball. Les il·lustracions del treball són una primícia.
E He comprat ous. La qualitat dels ous està garantida.
F M’han regalat unes flors. L’olor de les flors s’escampa per tota la casa.
15 Corregeix les construccions incorrectes:
A Vam beure en una font que l’aigua estava contaminada.
B Hem trobat una pedra que les arestes són finíssimes.

GERUNDIS I PARTICIPIS IRREGULARS
INFINITIU GERUNDI PARTICIPI

Absoldre Absolent Absolt
Admetre Admetent Admès
Atendre Atenent Atès
Aparèixer Apareixent Aparegut
Aprendre Aprenent Après
Caldre Calent Calgut
Caure Caient Caigut
Cloure Cloent Clos
Cobrir Cobrint Cobert
Complir Complint Complert
Conèixer Coneixent Conegut
Constrènyer Constrenyent Constret
Córrer Corrent Corregut
Coure Coent Cuit/cogut
Creure Creient Cregut
Dependre Depenent Depès
Dir Dient Dit
Dissoldre Dissolent Dissolt
Doldre Dolent Dolgut
Dur Duent Dut
Empènyer Empenyent Empès
Encendre Encenent Encès
Entendre Entenent Entès
Escriure Escrivint Escrit
Establir Establint Establert
Estrènyer Estrenyent Estret
Fer Fent Fet
Fondre Fonent Fos
Haver (=Heure) Havent Hagut
Imprimir Imprimint Imprès
Jeure Jaient Jagut
Merèixer Mereixent Merescut
Moldre Molent Molt
Morir Morint Mort
Obrir Obrint Obert
Ofendre Ofendre Ofès
Omplir Omplint Omplert
Pertànyer Pertanyent Pertangut
Plaure Plaent Plagut
Pondre Ponent Post
Prendre Prenent Pres
Pretendre Pretenent Pretès
Resoldre Resolent Resolt
Riure Rient Rigut
Romandre Romanent Romàs
Sofrir Sofrint Sofert
Soler Solent Solgut
Suplir Suplint Suplert
Suspendre Suspenent Suspès
Tenir Tenint Tingut
Valer Valent Valgut
Venir Venint Vingut
Viure Vivint Viscut
Exercicis de verbs irregulars
1. Ompliu els espais buits amb la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis.
1. És lleig com un pecat! Ja és normal que ........... (córrer) cames ajudeu-me, quan el vas veure!
2. Si aquest llibre no t'agrada, tria'n un altre que et ............ (fer) el pes.
3. Li va dir que ........... (seure) i li va explicar amb tots els ets i uts com havia anat tot.
4. Ja veig que us han inflat el cap perquè no hi ............ (estar) en contra.

5. Tantes fàbriques, tants cotxes, tanta química... intoxiquen el mar, la terra i el cel i tot plegat acabarà
........... (anar-se'n) en orris.
6. Si en Pere ............ (rebre) la carta avui, te l'enviarà de seguida.
7. No n'hauria pas ............ (saber) la resposta.
8. Quan veus aquestes coses: no et ............ (venir) ganes de plorar?
9. (seure / asseure) en aquest banc d'aquí i espereu-vos una mica.

10. Si haguéssim vist mai aquell senyor, ens n'........... (recordar).
1. Si ........... (saber) tornar a casa sol, no l'hi hauries d'acompanyar.
2. No és normal que encara en ............. (desconèixer) el reglament, Josep!

3. A mi no m'hi ............ (incloure), Jaume, si no et sap greu.
4. Que hi ............ (cabre) jo, ara, al vostre cotxe?
5. Si no hi ............ (cabre) tot al camió, hauries de portar la resta amb el teu cotxe.
6. Encara que ............ (valer) un ull de la cara, les hi regalaria.
7. No crec que ara hi............ (cabre), nosaltres, l'ascensor va ple.
8. Les meves amigues s'han quedat de pedra quan han ............ (saber) que m'havien multat.
9. L'autocar té matrícula de València i ............ (pertànyer) a Eurolines.
10. Si ............ (saber) que neta que és l'aigua, de segur que us vindrien ganes de banyar-vos-hi.
1. Jo ............ (desconèixer) si fa tres anys les coses rutllaven.

2. Si ho trobes malament, doncs no ho ........... (permetre), no ho .............(consentir).
3. Van passar la nit ............ (beure) sense aturador i van agafar una mona de ca l'ample.
4. No et vagis ........... (moure) amunt i avall com si ........... (ser) un ventilador!
5. És un assumpte que necessita una sortida que ............ (satisfer) alhora polítics i científics.
6. L'advocat va negar que el client ........... (estar) al corrent de les brutalitats que havien ...........
(cometre).
7. Fins ara s'han ............ (emetre) vint episodis de la sèrie nova.
8. El partit socialista ha .............(oferir) al ministre la possibilitat de suprimir-ho.

9. Digues als teus germans que et ........... (donar) un cop de mà.
10. Entreu, ........... (encendre) els llums i ........... (treure vosaltres) els abrics.
4. Completeu amb les formes verbals adequades. Tingueu en compte que totes presenten velarització.
1. Els he ben espantat, no crec que ............ (aparèixer) mai més.
2. Si vosaltres ............ (voler) més coixins no us en podríem donar cap.
3. Us han dit ben clar que no us.............(moure) de lloc!
4. Fins que no ............ (caure) no pararàs quieta.
5. Com vols que es ............ (coure) els espinacs tan ràpidament?
6. Tu, no ............ (seure) al banc, que està acabat de pintar.
7. Si la notícia no ............ (valer) res, no la voldríeu llegir.
8. Si haguessis arribat abans, encara ............. (beure) cava.
9. Si el tren ............(venir) amb retard, encara el podríem agafar.
10. Si ............ (conèixer) millor al teu germà, sabries que mai et faria mal.
5. Ompliu els espais buits amb la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis tot
pensantque hi ha un mínim de dues opcions correctes.
1. Quan dius que .............(néixer) el nen?

2. Jo ............(traure) aquest quadre del menjador: hi fa molt lleig.
3. Era un bocamoll i.............(difondre) mentides a tort i a dret sense cap mirament.

GUIA DE LECTURA
Elaborada per Laura Jacas

@Ldelectures
Desembre 2021
Contingut de la guia:
- Llistat i descripció dels personatges
- Resum argumental
LLISTAT I DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES (per ordre d’aparició)
Cecília Amat
És un dels personatges més importants de l’obra. De fet, n’és la protagonista. És la
filla de Juliana i Pere Amat. Estudia magisteri a la universitat, a la ciutat, i visita els
seus pares aprofitant les vacances. Mentre és a la ciutat viu a casa de la seva tieta,
qui amb prou feines la vigila. Apareix en la primera escena llegint sola al balcó de
casa seva mentre el poble és a la rogativa a la Verge dels Gorgs. Torna a tenir un
paper significatiu en el tercer i darrer acte.
No manté una bona relació amb els seus pares. El conflicte generacional i
ideològica que hi ha entre ells es manté durant tota l’obra. La noia té unes idees
modernistes, que inclou en alguns articles periodístics, que no encaixen amb la
manera de pensar de la seva família i, per això, hi ha tantes picabaralles, amb
agressions físiques fins i tot. El seu pare, en diverses ocacions, renega de la seva filla
i li diu que s’oblidi dels seus estudis.
Durant l’obra, la Cecília és comparada amb una àguila dins d’un galliner i amb un
cavall per la força que transmet i per la convicció que té per canviar la societat,
començant pel seu poble. Denuncia que la seva família i la resta dels veïns viuen
encegats per la fe i que són uns ignorants fanàtics.
Destaquem també el tarannà feminista que té. Ho podem veure sobretot en el

tercer acte, quan critica el comportament passiu de les dones de poble,
especialment el de la seva mare.
Coneix el Foraster, però no sabem des de quan ni en quines condicions es van

conèixer. Quan es retroben es besen enmig de la plaça del poble, fet que provoca
novament la ira del pare. En el darrer acte, veiem com Cecília es dirigeix cap a
l’hostal per retrobar amb el seu amic malferit i marxar del poble i lluitar junts pels
seus ideals.
Físicament és descrita com una noia magra i pàl·lida. Inquieta, morena i petita.
Vesteix i va pentinada amb molta negligència i originalitat.
Vergés
És el mestre de poble i un personatge que, malgrat tenir unes idees modernistes
com les de la protagonista, prefereix la comoditat de la vida que té i no ficar-se
gaire en el debat que hi ha en el poble arran de l’arribada del Foraster.
Això sí, notem com en el primer acte, intenta posar una mica de pau entre la Cecília
i els seus pares sense gaires bons resultats.
En el segon acte és ell qui presenta el Foraster davant de l’auditori, encara que sigui
amb certa dificultat perquè contínuament és interromput per les vexacions dels
veïns.
Al final de l’obra, veiem que confessa els sentiments que sent per Cecília i li proposa
que es quedi amb ell al poble i treballar plegats. Ella li retreu la seva actitud
d’acomodocitat i conformista i no li correspon.
Físicament és un personatge corrent; res del seu físic el distingeix d’un qualsevol.
No té descripció.
Juliana
És la dona de Pere Amat i la mare de Cecília. Pensa igual que ell, però li sap molt de
greu la relació que tenen darrerament amb la seva filla i, per això, la notem moltes
vegades entristida i desolada.
Considera que ells són els responsables de la rebel·lió de la Cecília, sobretot després
d’una conversa que manté amb mossèn Gregori, qui els acusa d’ambiciosos per
voler que la seva filla destaqui per damunt de la resta de noies del poble.
Des del principi de l’obra notem que és molt religiosa i que viu sotmesa al seu
marit. Té por d’enfrontar-s’hi tot i que, en el tercer acte, té una actitud més
combatent.
Apareix, per primera vegada, vestida tota de negre, amb mantellina i uns rosaris a la
mà. És una dona de mitjana edat i amb uns cabells que comencen a blanquejar.
Pere Amat
És un dels personatges més importants de l’obra. És el pare de Cecília i el marit de
Juliana.
Apareix per primera vegada en el primer acte, renyant la seva filla per no haver anat
a la processó i per haver deixat la família Amat en evidència. Pere és un personatge
molt influent en el poble i es nota que tothom el tracta amb molt de respecte i que
ningú s’atreveix a contradir-lo.
Destaquem el seu caràcter violent, masclista, tradicional, apàtic i aferrat a la tradició

i a la fe. Aquest tarannà no canviaria en tota l’obra, com la de la majoria dels altres
personatges. És per això que diem que és un personatge pla.
Manté una excel·lent relació amb el mossèn i els dos fan pinya per fer fora el
Foraster del poble, tot i que el rector, en alguns moments li retreu el seu
comportament exemplar.
Físicament, és un home alt, roig, de pèl ros. Es dedueix també que és un home
sanguini i violent.
Joan Gatell
És el batlle del poble, n’és l’alcalde, i el marit de la Trinitat. Se’l descriu com un home
seriós, però en determinats moments també el veiem un xic nerviós i intranquil.
Té un paper important en l’obra, ja que és l’únic personatge rodó. Això vol dir que
evoluciona i que hi ha un canvi en la seva manera de veure la realitat i el conflicte
del poble. El canvi el notem, sobretot, en el tercer acte: vol tenir la consciència
tranquil·la encara que això suposi no complir les seves obligacions com a batlle.
En un primer moment, sembla l’home de confiança de Pere Amat, però de mica en

mica, veiem com es desvincula de la revolta popular per anar a ajudar el Foraster
que es troba malferit a l’hostal.
Pere Amat considera que no realitza les seves obligacions com a batlle de manera
eficient i que no és una bona autoritat.
Mossèn Gregori
Per una banda, de la mateixa manera que el Foraster i la Cecília representen les
idees modernistes, mossèn Gregori representa la tradició, el ruralisme i la fe
cristiana.
Juntament amb Pere Amat, és una personalitat molt influent en el poble i

defensant el seu criteri titlla el Foraster de malèvol i d’interessat, és el mal
personificat.
Per altra banda, també té un paper singular en el conflicte que es viu a ca’ls Amat.
Retreu a Pere i a Juliana que sempre han volgut que la seva filla fos la millor i que
enviant-la a la ciutat, sense saber amb quines amistats freqüenta, ha sigut una
mala idea però que han de continuar tenint fe perquè podria ser que, amb l’ajuda
de la Verge, Cecília es comporti d’una millor manera.
Al final de l’obra, notem que qüestiona el comportament del poble davant del
Foraster.
Se’l descriu com un home de mitjana edat.
Trinitat
És la dona de Joan Gatell, el batlle, i com la resta de personatges femenins té un
paper secundari i residual.
Veiem que en un moment determinat consola la Juliana per l’actitud rebel de

Cecília mentre espera que el seu marit torni a casa.
Romanill
És el pastor del poble i el marit de la Bràulia. Té un ajudant, el rabadà, per controlar
el ramat.
Acull el Foraster a casa seva per tal que faci el discurs que té lloc en el segon acte i
el defensa en determinades ocasions com ara en la persecució del Foraster. És ell
qui dispara els dos trets.
Físicament se’l descriu com un home alt i ben fet. Duu una brusa curta i va tot
afaitat.
Bràulia
És l’esposa del pastor i no sembla estar gaire d’acord amb l’acolliment de Foraster a
casa seva, té por de les represàlies.
Juga un paper residual, com la majoria dels personatges femenins de l’obra.
Físicament se la descriu com una dona baixeta.
Bartomeu
Com en Manso, és un dels jornalers del poble i que xerren animadament a ca’l
Romanill. És republicà des del punt de vista ideològic com es demostra en una de
les converses que manté amb altres personatges de l’obra.
Físicament se’l descriu com un home de mitjana edat. Té el cabell llarg i rullat, li
surt per fora la gorra, i també porta una gran barba i riu sempre de manera franca.
Calça espardenyes i no és ni pagès ni menestral.
Manso
Com en Bartomeu, és un dels jornalers del poble de caràcter carlí. D’aquest
personatge el que es destaca és la seva afició a la beguda i les estones que passa a
la taverna.
Se’l descriu físicament com un home de mitjana edat, ros, joiós però envellit per la
beguda. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti.
Senyor Vicenç
És el veterinari del poble. Intervé poc en l’obra però és un dels altres personatges
que defensa el mètode científic, per la formació que té, per sobre de la fe que
impera en la zona.
Físicament és vell, moreno, de pell apergaminada i amb un bigoti caigut,

blanc-groc com el seu cabell. Vesteix amb roba molt vella. Porta ulleres verdes i té la
veu molt cansada.
Foraster
Juntament amb Cecília és un dels protagonistes de l’obra tot i que apareix en
poques escenes. Té idees progressistes que, pacíficament, vol explicar al poble i
trobar la manera de resoldre la sequera.
És una persona formada en enginyeria, que ha viatjat i que, gràcies a la relació que
la seva família mantenia amb la mineria, té coneixements sobre la geografia del
terreny.
Les seves idees modernistes, tanmateix, no són gens acollides per la resta de la
població i és ferit en una persecució. Sabem que en el tercer acte és ferit i que es
troba a l’hostal.
Coneix Cecília d’abans d’arribar al poble. De fet, només arribar ja pregunta per ella.
No sabem ni quan ni on es van conèixer però podem suposar, encara que el text no
ens ho corrobori, que inicia una relació amb ella a la ciutat després del tercer acte.
Físicament, se’l descriu com un home jove i gallard, ben plantat. Barba i cabells
rossos. Ulls blaus i dolços. Vesteix americana i pantalons blana. Barret de feltre clar.
RESUM ARGUMENTAL DE L’OBRA
ACTE I…………………………………………………………………………………………………………………..
Personatges Resum
Cecília Cecília no ha anat a la rogatòria amb la resta del poble i s’ha quedat llegint. Estudia
a la ciutat per ser mestra i té unes idees molt innovadores a comparació de les dels
Vergés seus pares. Els visita perquè té vacances.
Juliana Apareix en Vergés, el mestre de poble, que compara la noia amb una àliga tancada
en un galliner i mantenen un interessant debat sobre la vida al poble i a la ciutat i els
Pere Amat valors que prevalen en cada indret.
Joan Gatell Torna Juliana, la mare de Cecília i els acusa de jueus per no haver anat a la rogativa i
anuncia que el pare, Pere Amat, està molt enfadat. Juliana creu que la seva filla ha
Trinitat sigut una maleducada i Vergés anima a Cecília a la reconciliació familiar, ja que
considera que la família va per sobre de tot.
Mossèn Gregori
Arriba Pere Amat irat i violent. Està molt enfadat perquè el poble no deixa de
criticar l’actitud de la seva filla. N’està molt avergonyit i també del comportament
Aspectes clau inexemplar del mestre per no haver anat a la processó.
Pere Amat descriu com ha sigut la rogativa amb tota mena de detalls.
Conflicte Quan el mestre marxa hi ha una gran discussió entre la Cecília i els seus pares.
generacional Juliana intenta que pare i filla no es barallin però li és impossible. Hi ha molts retrets
i Amat acaba dient que l’amor cap als pares es demostra amb l’obediència encara
Tradició vs que Cecília demana que tolerin la seva manera de pensar. Cecília amenaça de
modernitat marxar de casa després que el pare anunciï que no li continuarà pagant els estudis.
Poble vs ciutat Apareix precipitadament i molt inquiet, Joan Gatell, el batlle del poble, que anuncia
l’arribada del Foraster al poble amb la voluntat de solucionar el problema de la
Fanatisme religiós sequera sense recórrer al poder religiós.. Es mostra preocupat perquè no sap com
vs racionalitat gestionar la situació i demana consell a Pere Amat.
Ignorància vs Torna Vergés i diu que el poble faria bé d’escoltar el nouvingut a la Casa de la Vila,
coneixement tot i que en Joan Gatell no es mostra de tot convençut.
Com s'entén Entra Trinitat, dona d’en Gatell, i anuncia que el Foraster ha preguntat pel batlle.
l’amor i la caritat
des dels dos Arriba Mossèn Gregori. Mentre el rector raona amb la resta de personatges veiem
bàndols? com Vergés li dona una targeta a Cecília i és en aquest moment que se sap que la
protagonista i el Foraster es coneixien d’abans. Demana a Vergés que no digui res a
ningú.
Mossèn Gregori compara el Foraster amb un vent tempestuós i l’insulta. Tanmateix,

convida al Foraster a fer el seu parlament a l’abadia. Després, el mateix personatge
manté una conversa amb la Juliana i la Trinitat responsabilitza l’ambició dels Amat
pel comportament rebel de Cecília. Segons ells, enviar-la a la ciutat no ha sigut una
bona idea perquè va amb males influències. Per consolar Juliana, li recomana que
no deixi de tenir fer.
Entra Pere Amat, novament molt malhumorat, i anunci que Cecília i el Foraster
s’han besat enmig de la plaça del poble.
S’explica el motiu pel qual el poble ha anat a resar a la Verge dels Gorgs. Hi ha
sequera i la població pateix per les collites i pel bestiar.
Escenari: Casa dels Amat, en un poble de la província de Tarragona. La casa té

quadres que representen vides de sants que demostren la presència de la religió en
la llar. És estiu.
ACTE II………………………………………………………………………………………………………………….
Personatges Resum
Romanill L’acció comença a mitja tarda quan el ramat marxa a pasturar.
Bràulia Romanill veient els núvols que hi ha, demana al rabadà, el seu ajudant, que no porti
el ramat molt lluny. Hi ha una dona que se sorprèn que no sigui el mateix pastor qui
Bartomeu s’encarregui del bestiari però ell assegura que té una altra feina més important. La
dona renega i li crida que Déu el castigarà.
Manso
Bràulia pregunta si plourà i en Romanill espera que no perquè aleshores els del
Joan Gatell poble creurien que ha sigut gràcies a les seves pregàries. La seva dona també creu
que s’està ficant a la gola del llop.
Pere Amat
Apareix en Bartomeu i se sorprèn de no veure encara el foraster a cal Romanill.
Vergés
En Romanill acollirà el Foraster a casa seva per tal que aquest faci el seu parlament.
Mossén Gregori
S’inicia una interessant conversa entre en Romanill i en Bartomeu sobre la llibertat
Cecília dels homes respecte dels seus amos, propietats, diners i idees.
Gent del poble Apareix en Manso. El primer que sabem d’ell és que és carlí, que dona suport a la
monarquia. La resta de personatges se sorprenen una mica que vulgui escoltar el
Aspecte clau Foraster per les idees tradicions que defensa. Tanmateix, no es mostra partidari de
l’Església. Bartomeu li suggereix que si no suporta ni els frares ni els capellans es
Carlisme vs faci republicà com ells. Manso té aquesta ideologia política perquè el seu pare, qui
republicanisme va participar en un parell de guerres, també ho era. De fet, diu que el seu fill també
ho serà, de carlista. Manso es defensa i diu que, independentment del seu
El parlament del pensament polític, és igual d’honest que en Bartomeu.
Foraster
Apareix el Senyor Vicenç, el veterinari. Bartomeu el descriu com una persona molt
La llegenda de la sàvia per haver estudiat. Aquest personatge no es posiciona des del punt de vista
Verge dels Gorgs polític i considera que els qui més el coneixen ja saben com és.
Apareix Cecília al Apareixen Joan Gatell i Pere Amat. Volem parlar amb el pastor de manera privada
final de l’acte però aquest els anima a fer-ho davant de la resta dels personatges. El batlle del
plena de sang poble li anuncia que ells volen evitar un conflicte perquè tot el poble s’ha alarmat
contra l’arribada del Foraster. Pere Amat assegura que el Foraster no ha vingut amb
bones intencions. Demanen que es repensi molt la idea d’acollir el nouvingut a casa
seva. Després marxen.
En Vicenç descriu la Cecília com un tresor i més tenint els pares que té. Romanill diu
que la fan patir molt i que marxarà de casa.
Se sent una remor de fora. Apareix el Foraster amb més gent. Saluda a la resta de
personatges. Se sorprèn que hi hagi poca gent que el vulgui escoltar i pregunta per
Cecília.
De mica en mica, van arribant més veïns del poble, entre ells Joan Gatell, Pere
Amat i Vergés.
El Foraster torna a preguntar per Cecília i el mestre li diu que potser Pere Amat la té
retinguda a casa seva.
El parlament està a punt de començar i es veure com els diferents bàndols es

posicionen en diferents zones del pati. Cada vegada hi ha més gent. Bràulia està
molt nerviosa i amoïnada per la quantitat de gent que hi ha a casa seva. Té por que
tot plegat acabi amb garrotades.
Joan Gatell pregunta al Foraster si vol la guerra o la pau. El Foraster diu que ell és
una persona molt pacífica i que si no va voler fer el seu parlament a l’Abadia, tal
com se li va oferir anteriorment, va ser perquè volia parlar davant de tot el poble i no
únicament davant de quatre gats amb un pensament fixe. El Batlle, finalment, li
dona permís per començar a parlar sempre que no toqui certes idees, creences,
costums, etc.
En Vergés presenta el Foraster davant de la resta del poble. El Foraster és enginyer i

que a més de la seva formació ha guanyat molta experiència gràcies als seus viatges
per Europa (França, Alemanya i pel nord del continent). És partidari d’utilitzar les
forces de la natura per acabar amb la misèria dels homes. El personatge ha recordat
la sequera del poble, que ja dura anys, i durant tot aquest temps ha estat observant
el terreny i ha descobert que hi ha unes aigües subterrànies. El Mestre anima el
poble, que interromp el discurs persistentment amb burles i crítiques, a escoltar el
Foraster i que eviten els prejudicis.
El Foraster comença el seu parlament i el primer que diu és que ha preferit

dirigir-se a tot el poble i en un lloc públic. Ell no ha arribat per parlar d’idees sinó de
fets.
Enmig de la cridòria, Amat proposar anar a buscar el Rector.
El Foraster continua el seu parlament. Assegura que la sequera obeeix a causes

naturals i que només a través de mitjans naturals podran acabar amb ella. Assegura
també que sense gaire esforç podran tenir aigua novament si fan unes obres als
gorgs, que el poble coneix com els Gorgs de la Verge.
El passat del Foraster: Els seus pares eren uns rics propietaris de mines i ell s’hi va
passar moltes hores dins de les mines i el seu pare li n’explicava un munt de coses.
El Foraster és una gran amant de la natura.
Amat se sent molt ofès després d’escoltar les paraules del Foraster. Les aigües
subterrànies són les aigües encantades i estan relacionades amb una llegenda del
poble que està molt ben arrelada en la mentalitat de la gent.
Arriba Mossèn Gregori. Explica la llegenda de les aigües encantades: Un pastor,

creient, estava pasturant el seu ramat mentre pregava. Aleshores, va veure una gran
resplendor que sortia d’entre els Gorgs a través de la qual va aparèixer la Verge dels
Gorgs qui li assegura que si la feien patrona del poble rebrien la seva protecció.
Comença a ploure i comença l’eufòria per part de la majoria dels personatges. El

Mossèn demana que el poble s’agenolli davant del miracle.
Immediatament, el poble comença a insultar el Foraster. Romanill hi vol posar pau

però no hi ha manera. Volen fer fora el Foraster amb pedres. El Foraster, tot i que rep
l’ajuda del pastor qui li ofereix casa seva per protegir-se dels veïns, prefereix marxar
del poble a correcuita.
El Mossèn també intenta que el poble tingui compassió d’ell i marxa per tocar el
tedèum per donar les gràcies a Déu.
El pati, de mica en mica, es va buidant. Apareix Cecília coberta de sang sota la pluja.
Pregunta pel Foraster.
Torna el rabadà amb les ovelles molt sorprès pel xivarri que escolta i pregunta què
ha passat.
Escenari: Pati del pastor Romanill. És gran. Té al fons una gran porta, un mur amb
morelles i altres herbes. S’hi pot veure també el terrat amb una barana rústica. Sota
la volta del terrat, hi ha el portal amb forma d’arcada, també els corrals de les ovelles
i un llimoner molt vell amb les fulles esgrogueïdes.
ACTE III…………………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Juliana Trobem a Juliana i Pere Amat a casa seva i comencen a parlar sobre l’educació que
ha rebut la seva filla. Consideren que no l’han educada bé. Ell preferiria pensar que
Pere Amat Cecília ja no és de la família però nota que la seva dona està molt dolguda amb la
situació.
Trinitat
Sabem, per Juliana, que Pere Amat havia tancat la seva filla a l’habitació i que
Mossèn Gregori aquesta, per escapar-se’n, ha saltat per la finestra. Per aquest motiu, al final del
segon acte apareix tota sangosa. Pere Amat confessa que hauria preferit que la seva
Joan Gatell filla hagués mort. Juliana s’escandalitza en escoltar això.
Cecília Pere Amat diu que l’ha vista ferida i Juliana s’indigna en saber que no l’havia ajudat.
L’acusa de rancuniós i li diu que, a una filla, se li perdona tot.
Vergés
Ell continua irat i diu que, si Cecília torna, la tindrà a casa, fent feines domèstiques
Aspecte clau com la seva dona i que s’oblidi d’estudiar.
Conversa entre la Durant aquesta escena, Pere Amat es mostra molt enfadat amb la seva filla i
Juliana i Pere recuperem el sentit de l’amor i l’obediència que havíem llegit en el primer acte.
Amat sobre la Juliana, en canvi, malgrat que la seva filla no pensi com ells, desitja aferrissadament
seva filla. que torni a casa sana. De fet, creu que, de la mateixa manera que ha començat a
ploure i s’ha produït un miracle, confia que també pot haver un miracle que faci
Conversa entre la canviar el comportament de la seva filla.
Juliana i la Trinitat.
Pere Amant té curiositat i vol saber si els veïns encara persegueixen el Foraster. I se
Conversa amb sorprenen de no sentir el tedèum.
Mossèn Gregori
sobre la Cecília. Apareix Trinitat, l’esposa de Joan Gatell. Ha vingut a parlar amb Juliana i a
consolar-la. La tranquil·litza dient que no s’ha de culpabilitzar i que recordi les
Canvi de parer de paraules del senyor rector. També li aconsella que no l’enviïn més a la ciutat.
Joan Gatell.
Trinitat diu que en Joan Gatell encara no ha tornat a casa després dels aldarulls
Discussió entre amb el Foraster. Sabem que en Romanill ha disparat un parell de trets, sense ferir a
Pere Amat i ningú. .
Juliana sobre la
maternitat. Pere Amat es retroba amb la resta dels personatges i afirma que en Joan Gatell no
és un bon batlle per al poble perquè li falta autoritat. Considera que ell seria un
El paper de les millor alcalde.
dones segons
Cecília i Juliana. Arriba el Mossèn Gregori. Consola Juliana dient-li que Déu farà que Cecília torni al
camí del bé i farà que el seu cor s’ompli de llum.
Novetats del
Foraster: ferit a El Mossèn pregunta a Pere Amat què faria si la seva filla tornés a casa demanant
l’hostal. perdó. Al principi no sap què respondre però després diu que mai voldrà
reconciliar-se amb la seva filla. Mossèn Gregori els acusa de ser mals cristians.
Conversa final
entre Cecília i Arriba Joan Gatell i explica novetats sobre la persecució. Assegura que no hi ha
Vergés. La missió hagut manera d’aturar el poble, ha sigut exagerat (fins i tot per al mateix mossèn).
dels mestres. Els veïns no han parat de llançar pedres al Foraster. Ell ha intentat apaivagar els
ànims però ha sigut en va. Retreu al Mossèn que fer sonar el tedèum hauria sigut la
manera d’aturar els aldarulls. El Mossèn diu que ell ha donat l’ordre al campaner i
que hauria de trigar gaire més a donar l’avís. El batlle creu que ja és tard i
responsabilitza Pere Amat de la situació.
El batlle vol marxar a casa seva per canviar-se, ja que ha arribat tot mullat de la pluja.
Vol vestir-se i tornar a marxar per veure saber com està la situació.
Se sent tocar la campana a tedèum. El Mossén els anima a anar a missa i és en

aquest moment en què veiem que Joan Gatell ha canviat la seva manera de pensar.
Les collites no se salvaran amb la pluja que ha caigut i que ja fa tres anys que les
perden. La resta de personatges creuen que el Foraster li fet canviar d’opinió.
Se sent el segon toc del tedèum. Pere Amat s’ofereix a acompanyar el batlle a missa
però aquest vol anar a l’hostal a veure com es troba el Foraster. Marxa.
Apareix Cecília, mullada, despentinada, bruta de fang però serenament. Ha anat a

casa dels seus pares a canviar-se de roba. El pare demana justícia (=càstig) i no
perdó. Pere Amat li retreu a la seva dona el seu caràcter a l’hora de relacionar-se
amb la seva filla i que les mares no tenen la mateixa autoritat que els pares.
Juliana li contesta: qui realment es sacrifica pels fills són les mares. Cecília l’anima a
continuar amb el seu discurs, qui ha sigut testimoni del comportament brutal del
seu pare. Amat l’agafa per l’espatlla i li dona un fort cop.
Mossèn Gregori vol posar pau i es fica dins de la baralla entre el pare i la filla. Els
anima, contínuament a anar a missa a resar per la seva filla. Pere Amat vol deixar
Cecília a casa i emportar-se la clau. La noia només demana canviar-se de roba.
Juliana culpabilitza Pere Amat de tota la situació. Creu que és culpa seva que Cecília
hagi avorrit la família. Pere Amat la fa callar i Cecília la protegeix, li retreu que en lloc
d’inspirar amor, transmet por. Denuncia que la mare és una submisa i que el pare
l’ha reduït. Crítica que les dones del poble són totes iguals perquè no creuen en elles
mateixes i això les fa víctimes de la submissió dels pares i dels marit.
Pere Amat vol saber com Cecília i el Foraster es van conèixer però ella no li respon.
Cecília se sent encadenada per la tradició, la llegenda, els miracles i la misèria del
poble. Ella ha intentat fer canviar l’opinió als seus pares i a les dones del poble però
no hi ha hagut manera. Vol rompre amb totes aquestes cadenes i alliberar-se. Se
sent molt alleugerida quan diu tot això.
Juliana perdona la seva filla perquè no vol perdre el seu amor però Pere Amat
s’interposa quan aquesta li vol fer un petó. Vol donar la raó a la seva filla però Amat i
el mossèn li demanen que callin de manera reiterada.
Abans de marxar, Pere Amat li diu que avui és el dia del perdó però que demà tot
tornarà a ser com abans: Cecília no tornarà a la ciutat a acabar els seus estudis i que
ja se’n pot anar oblidat dels llibres i del coneixement.
Se sent el tercer tedèum i apareix Vergés. Li comenta que ha vist la seva família i el
mossèn li ha suggerit, per la mena de relació que mantenen, que vingués a parlar
amb ella.
Cecília li diu que aviat abandonarà casa seva (“L’àliga abandonarà el galliner”) i li
retreu que no l’hagi ajudada. Aquí és on veiem l’actitud prudent i còmode del
mestre qui creu que el Foraster no ha sigut prou valent per defensar les seves idees i
que tenia molt poques possibilitats de guanyar davant del poble furiós.
Cecília creu que els mestres són dels pocs que poden destruir les llegendes i que
aquesta ha de ser la seva funció.
Vergés es declara i demana a Cecília que es quedi amb ell al poble fent de mestre.
Se sent la veu del Manso que crida des de l’escala. Anuncia que han ferit el Foraster
i que es troba a l’hostal de la carretera. Ha rebut una pedrada i un cop de bastó al
cap. El jornaler descriu com ha sigut l’atac. Sembla que abans d’arribar a l’hostal el
foraster s’ha encarat amb el poble sense por i ha començat a renegar de Déu i de la
manera de viure del poble.
Espai: L’escenari és el mateix que el del primer acte, per tant, ens trobem a casa dels
Amat. Comença a ser fosc i l’ambient fa olor de terra humida. Continua plovent i, en
determinats moments, plou més furiosament. Els veïns l’han començat a apedregar
i quan han vist que entrada a l’hostal el volien cremar. Ara, a l’hostal, només hi ha el
batlle, qui se’l vol emportar a casa.
El Manso marxa cap a missa. Diu que ha vingut de part del batlle.
Cecília anuncia que aquella mateixa nit marxarà del poble. Vergés intenta
dissuadir-la per la decisió que ha pres de manera tan precipitada però ella al·lega
que fuig del càstig del seu pare i que marxarà amb el seu amic, referint-se al
Foraster.
Cecília es va a canviar i deixa el mestre intranquil passejant per la sala. Quan ella
surti, li demana que s’esforci per acabar amb les llegendes i li recorda la missió dels
mestres, acabar amb la ignorància, i que això s’aconseguirà de mica en mica.
Vergés li demana si tindrà un bon record d’ell malgrat que marxi molt lluny. Ella l’hi
afirma i és aleshores quan el mestre accepta la missió encomanada.
Cecília, que veu que tot plegat ho farà per ella, li diu que no cal que s’hi esforci i que
deixi la missió per a algú altre que hi cregui de veritat. Veiem com Cecília marxa.
GUIA DE LECTURA
Elaborada per Laura Jacas

@Ldelectures
Gener 2022
Contingut de la guia:
- Llistat i descripció dels personatges
- Resum argumental
LLISTAT I DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES (per ordre d’aparició)
Natàlia / Colometa
És la protagonista de la novel·la. Sabem que, al principi treballa en una pastisseria i
que li agrada molt la seva feina.
Mantenia molt bona relació amb la seva mare, que és morta i enterrada al cementiri
de Sant Gervasi. En reiterades ocasions confessa que li hauria agradat rebre el
consell de la seva mare, com ara quan coneix en Quimet a la plaça del Diamant.
Amb el seu pare, en canvi, el vincle no és tan estret, especialment des que es va
casar amb una altra dona.
En el primer capítol, sabem que està promesa amb en Pere però aviat renyirà amb
ell per començar una relació amb en Quimet. Ben aviat, se’n penedirà.
[...] perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que
no (capítol 1)
Julieta
Amiga de la Natàlia i és qui anima la protagonista a anar al ball de la plaça del
Diamant. Se la descriu com una noia amb molta energia i que a la nit no li venia de
tres hores i tant li feia com dormir com no dormir (capítol 1).
Quimet
Un dels personatges més importants de la novel·la. El coneixem durant la revetlla a
la plaça del Diamant quan li pregunta, a la Natàlia, si vol ballar amb ell.
En un primer moment, es diu que tenia uns ullets de mico (capítol 1).
Utilitza aigua de colònia
Cintet
Amic d’en Quimet. Apareix per primera vegada en el ball de la plaça del Diamant,
juntament amb en Quimet.
Treballa en el garatge, juntament amb el seu oncle, i en Quimet li demana consell

per comprar-se una moto de segona mà.
Pere
El coneixem per ser el promès de la Natàlia, abans que aquesta renyi amb ell per
començar una relació amb en Quimet. En Pere queda molt abatut després de la
ruptura: amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li
tremolava, em va dir que li havia desfet la vida. Que l’havia convertit en una mica
de fang de no res.
Treballa de cuiner a l’hotel Colón de Barcelona, davant de la Catedral.
La Natàlia el descriu com un bon xicot que mai no m’havia donat cap disgut,
només endeirat amb el seu ofici i bon treballador (capítol 3).
La mare d’en Quimet

Viu sola, perquè si hagués de viure amb el seu fill no s’acabarien d’avenir gaire. Se la
descriu com una dona faluga, petitona i bellugadissa. La pentina una pentinadora,
amb moltes ondes. És creient, com demostra el Sant Crist que té a sobre del capçal
del llit i pels rosaris que li regala, a la Colometa, el dia que la coneix. Té la casa plena
de llaços.
Tarannà conservador.
Mateu
És amic d’en Quimet, és ros i té els ulls blaus. Ajuda en Quimet i la Colometa a fer
les reformes del pis.
Senyora Enriqueta
Persona de confiança de la Natàlia pels consells que li dona. Apareix per primera
vegada en el quart capítol i se n’alegra del casament entre la Colometa i en Quimet.
És alta, té la boca de rap i el nas de paperina. Sempre va vestida igual, duu mitges
blanques i sabates negres. Sempre va neta i li agrada el cafè.
Es dedica a vendre castanyes, moniatos i xufles segons l’època de l’any.
Mossèn Joan
És el mossèn que s’encarregarà d’oficiar el casament entre la Colometa i en Quimet,
qui coneix des que era ben petit.
Se’ns el presenta amb un vestit del color de l’ala d’una mosca.
Andreuet
L’aprenent d’en Quimet a la botiga.
RESUM ARGUMENTAL DE L’OBRA
CAPÍTOL I ……………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Julieta La Julieta s’apropa a la pastisseria on treballa la Natàlia per animar-la a anar a la
revetlla que es farà al barri. En un primer moment, ella no hi vol anar perquè
Quimet està molt cansada del ritme frenètic de la feina però, finalment, hi va . Anava
blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats , les sabates com un
Cintet glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc
amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era
El més important d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.
La Natàlia i la Julieta Quan arriben a la plaça del Diamant, els músics ja toquen. Rodoreda descriu
van a la revetlla de la com llueix la plaça.
plaça del Diamant.
La cinta dels enagos li comença a fer mal. Arribem a la conclusió que simbolitza
A la protagonista, li el remordiment i el sentiment de culpabilitat.
estreny, cada vegada
més, la cinta dels És en aquest capítol quan sabem una mica més sobre el passat de la
enagos. protagonista. Sabem que la seva mare va morir fa uns anys i que està enterrada
al cementiri de Sant Gervasi. Hi mantenia una estreta relació i enyora els
En Quimet i la Natàlia consells. En canvi, la relació amb el seu pare s’ha resentit especialment des que
es coneixen i s’utilitza s’havia tornat a casar.
el sobrenom de
Colometa per primera Enmig dels seus pensaments, algú li demana de ballar amb ella. Més tard,
vegada. sabrem que és en Quimet. No sap què dir perquè ballar no és una de les seves
habilitats però també perquè pensa en el seu promès, en Pere, qui aleshores
Rodoreda utilitza està treballant a les cuines de l’hotel Colón.
onomatopeies.
Mentre ballen, en Quimet s’adona que no troba l’americana i li demana, a la
A on passa? Natàlia, que l’esperi mentre la busca. Apareix la Julieta amb molt mal als peus
per les sabates i la Natàlia li diu que està ballant amb un noi.
A la pastisseria i,
sobretot, a la plaça del La Natàlia i en Quimet ballen, aquest li diu: que el planyia molt [referint-se al
Diamant, al barri de Pere] perquè al cap d’un any jo seria la seva senyora i la seva reina.
Gràcia de Barcelona.
Quan la revetlla ja s’ha acabat, en Quimet utilitza el sobrenom de Colometa per
El carrer Gran primera vegada per dirigir-se a la Natàlia: Me’l vaig mirar molt amoïnada i li
vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i
Quan passa? va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa.
Durant la revetlla de Els dos personatges comencen a córrer pel barri de Gràcia (se cita el carrer
Sant Joan. Gran). Ella té cada vegada més dolor a la cintura per la cinta dels enagos,
sembla que tingui moltes ganes d’arribar a casa seva.
A la Colometa se li cauen els enagos a terra, a prop de la parada del tramvia.

Sabem que en Quimet explica aquest moment tan compromès anys després.
Parauletes noves Rifa

Toia
Enagos emmidonats
Hule
Entarimat
CAPÍTOL II……………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El jove del pijama Sabem que la Colometa i en Quimet s’han anat veient i que avui han quedat al
parc Güell, d’Antoni Gaudí.
Quimet
Mentre la Colometa l’espera impacient, un noi l’observa des de darrera d’una
El més important persiana de ballesta i se li insinua: Em vaig tornar de mil colors i me’n vaig
entornar enrabiada l’esquena i em travessava la roba i la pell. Em vaig posar
La protagonista és d’una manera que el jove del pijama no em veiés, però tenia por que, mig
observada pel noi del amagada, el no em veiés fos en Quimet.
pijama i se sent molt
incòmode. La protagonista té molts remordiments (tenia un neguit que no em deixava
viure) per haver-se de trobar amb en Quimet. Fa molta estona que l’espera i
La Colometa ha renyit quan arriba, en veure que no es disculpa pel retard, creu que havia entès
amb en Pere. Es malament l’hora i que s’havia presentat a la cita massa aviat.
descriu com reacciona
el personatge. Les sabates li fan mal i està nerviosa perquè li ha d’explicar que ha renyit amb
en Pere i no sap com fer-ho: Totes les altres vegades que amb en Quimet ens
El merlot és un havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa
presagi de mala sort que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb
segons la mare d’en en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera
Quimet. començar a dir-li ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser.
Comença la relació La Colometa té remordiments per haver renyit amb el seu promès i sap que
tòxica en la Colometa i havia fet una mala acció.
en Quimet.
S’asseuen en un banc de pedra i observen un merlot. En Quimet comença a
parlar d’Antoni Gaudí. Sembla ser que el seu pare l’havia conegut, precisament,
A on passa? el dia que va ser atropellat per un tramvia i l’havia auxiliat. Elogia l’arquitecte
mentre la protagonista diu que tot plegat, massa onades i massa punxes.
Al parc Güell
Creuament entre A partir d’un comentari que fa en Quimet, podem preveure com serà la relació
l’avinguda Diagonal i entre aquests dos personatges d’ara endavant: Em va donar un cop al genoll
passeig de Gràcia. amb el cantell de la mà que em va fer anar la cama enlaire de sorpresa i em
va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que
Quan passa? ell trobava bé. Va fer-me un gran sermó sobre l’home i la dona i els drets de
l’un i els drets de l’altre i quan el vaig poder tallar vaig preguntar-li: - I si una
cosa no m’agrada de cap de les maneres? - T’ha d’agradar, perquè tu no hi
entens.
En Quimet li proposa que es podrien casar aviat perquè un parell d’amics ja els
estaven buscant una casa i, és en aquest moment que sabem que en Quimet
és ebanista. Diu que farà un armari ben gros i quan hagi acabat amb els mobles
del pis farà el llit per a la criatura.
Més endavant, en Quimet li fa un petó a la Colometa: i així que va començar a

fer-me el petó vaig veure Nostre Senyor a dalt de tot de casa seva, ficat a dins
d’un núvol inflat, voltat d’una sanefa de color mandarina, que se li anava
descolorint d’una banda, i Nostre Senyor va obrir els braços a gran amplada,
que els tenia molt llargs, va agafar el núvol per les vores i es va anar tancant a
dintre com si es tanqués a dintre d’un armari.
Passada una estona, en Quimet diu de marxar. Durant el capítol, en un parell

d’ocasions, en Quimet diu “pobra Maria” però no en sabem res d’aquest
personatge. La Colometa també s’ho pregunta. Passegen durant molta estona
Parauletes noves Persiana de ballesta.

Renyir amb la parella.
Merlot. Ebanista.
CAPÍTOL III…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Quimet En Quimet li exigeix, a la Colometa, que deixi la feina a la pastisseria perquè no
vol que l’amo es fixi en ella. La Colometa defensa el seu cap i es nega a deixar la
La mare d’en Quimet feina, i més, si és de la nit al dia. En Quimet li explica que va veure com una
tarda, el pastisser li mirava el cul.
Cintet
La Colometa mira de tranquil·litzar-lo, perquè està generant mala maror dins la
El més important botiga i li vaig dir que anava massa lluny i que valia més que ho deixéssim
córrer si no em tenia confiança.
La gelosia i el control
d’en Quimet cap a la La reacció d’en Quimet és molt significativa: Em va agafar pel coll amb una mà
Colometa. i em va sacsejar el cap. Li vaig dir que ja es podia retirar i que si no em feia cas
cridaria un municipal.
La Colometa coneix la
mare d’en Quimet. Des d’aleshores i durant tres setmanes, en Quimet i la Colometa no es van
veure. Mentre la Colometa pensa en el Pere, torna a aparèixer en Quimet, sense
La sogra li regala uns cap mena de remordiment pel seu comportament a la botiga i el primer que li
rosaris. diu és pobra Maria a passeig per tu…
Es mostra interès per En Quimet i la Colometa visiten l’adrogueria i hi veuen un sac de veces. En
un pis del carrer del Quimet n’agafa un tou i les deixa anar dins del vestit de la Colometa. També li fa
Montseny. saber qui, quan es casin, li farà comprar un davantal encara que ella digués que
semblen d’hospici.
En Quimet es vol
comprar una moto de Un diumenge, en Quimet porta la Colometa a casa de la seva mare perquè es
segona mà. coneguin. La mare, sembla que té moltes ganes de veure-la. En destaquem la
decoració de la casa, tota plena de llaços, i les preguntes que li fa a la Colometa:
Com era la relació Si li agrada la seva feina? Si li agrada fer les tasques domèstiques?
entre els pares de la
Natàlia? Abans de marxar, la mare li regala uns rosaris de boleta negra. Ella no en sap
què fer i en Quimet li diu que els guardi en un calaix, qui sap qui tenen una
A on passa? nena i els ha d’utilitzar.
A la pastisseria on En Quimet anuncia que es comprarà una moto perquè anar a fer rutes plegats,
treballa la Colometa. un cop casats, i la Colometa confessa que mai s’hi havia pujat, a cap moto, amb
un nou.
Carrer Gran per la
Rambla del Prat Arriben al Monumental per fer el vermut i s’hi troben amb en Cintet, qui els diu
que ha vist un pis al carrer Montseny que li havia semblat idoni per la parella, tot
i que necessitava reformes. En Quimet sembla molt engrescat amb el pis,
Adrogueria
especialment perquè tenia terrat i proposa d’anar-lo a veure demà juntament
amb en Mateu.
El Monumental
La Colometa se sent invisible: Enraonaven com si jo no hi fos. La meva mare no
Quan passa? m’havia parlat mai dels homes. Ella i el meu pare van passat molts anys
La Colometa coneix la barallant-se i molts anys sense dir-se res. Passaven les tardes dels diumenges
mare d’en Quimet un asseguts al menjador sense dir-se res. Quan la meva mare va morir, aquest
diumenge. viure sense paraules encara es va eixamplar. I quan al cap d’uns quants anys
el meu pare va tornar a casar-se, a casa meva no hi havia res on jo em pogués
agafar. Vivia com deu viu un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua
dreta, ara és l’hora de la gana, ara l’hora de la son; amb la diferència que un
gat no ha de treballar per viure. A casa vivíem sense paraules i les coses que jo
duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves…
Parauletes noves Endeirat.

Adrogueria
Veces Rosaris
CAPÍTOL IV…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Senyora Enriqueta La senyora Enriqueta és molt estimada per la Colometa, sobretot, pels consells
que li dona. En un primer moment, la senyora Enriqueta considera que en
Quimet Quimet és un bon partit per a la noia, més que en Pere.
Cintet La Colometa li diu que el pis que es quedaran és molt a prop d’on ella veu i la
senyora Enriqueta se n’alegra molt.
Mateu
Comencen les obres del pis. La Colometa, en Quimet, en Cintet i en Mateu però
El més important en Quimet se n’escaqueja de tant en tant. Segons en Cintet quan en Quimet no
tenia ganes de fer una cosa s’escorria com una anguila i que es faria l’orni quan
Conversa entre la tornés i, efectivament, va ser així (que si sabia trobat un client, que si estava
Colometa i la senyora acabant un moble).
Enriqueta. - El quadre
de les llagostes. Més endavant, sabem que en Quimet i la Colometa tornen a discutir pel tema
del pastisser: Si elt orno a veure que et mira el darrera amb aquells ulls, entraré
Comencen les i ja em sentirà.
reformes al pis. - Les
balances. La Colometa no va saber res del seu promès durant un parell de dies i quan va
tornar encara estava més enfadat perquè assegura que la Colometa havia anat
Baralla entre la a passejar amb en Pere i que els havia vist. En veritat, tot era un parany d’en
Colometa i en Quimet Quimet perquè la Colometa no s’havia vist amb en Pere des que havien renyit.
pel pastisser i pel Pere. En Quimet, l’endemà, continua enfadat: em va dir que li havia de prometre que
- Agenollar-se per dins. no sortiria mai més amb en Pere i per acaba d’una vegada i no sentir-li més la
veu, que quan estava enrabiat no semblava la seva, li vaig dir que ja el creuria i
que no sortiria més amb en Pere.
A on passa? Continuen les obres al pis i en Mateu diu que les rajoles són el seu obsequi pel
casament.
Quan passa?
Un diumenge a la
tarda, la Colometa, en
Quimet, en Cintet i en
Mateu van a veure el
pis.
Parauletes noves Xufla

Tenir establiment
Joc de núvia
Manobre
Escarpra
Gall de panses
Camada
Creure
CAPÍTOL V …………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El pare de la Colometa El pare de la Colometa li pregunta a la seva filla quan es casarà amb en Quimet.
Ella encara no l’hi pot assegurar perquè primer volen tenir llest el pis. El pare el
Mateu i la seva filla convida a dinar el diumenge i quan en Quimet ho sap reacciona d’aquesta
manera: Vaig anar a demanar-li la teva mà i va fer el desmenjat i em va dir
La mare d’en Quimet que jo era el tercer i que a veure si seria l’últim, per fer-me’n venir més ganes, i
ara em convida? Un cop serem casats…
La veïna de la mare
del Quimet Van a beneir la palma. En Mateu i la seva filla els acompanyen. Ella era tota
rossa i amb tirabuixons i tenia els ulls blaus com en Mateu, però era una nena
El més important que no reia.
El pare de la Colometa Aquell diumenge, la Colometa i en Quimet dinen a casa de la mare d’ell. La
pregunta quan es casa està guarnida per l’ocasió i la dona diu que ho té tot a punt per quan venen
casarà amb en les seves amistats a veure-la.
Quimet.
La mare d’en Quimet regala a la Colometa un ramet amb la cinta vermella. A la
Van a beneir la palma i casa, també hi ha una veïna de la mare. S’hi està un temps perquè ha discutit
dinen a casa de la amb el seu marit.
mare d’en Quimet.
Durant el dinar, en Quimet creu que la seva mare no l’ha salat prou bé i, altra
Dinar a casa del pare vegada s’enfada: Va dir que ja ho entenia, que la seva mare havia fet el dinar
de la Colometa. sense sal per acontentar-la a ella, però que una cosa era fer el dinar al gust de
la senyora veïna i l’altra era voler fer creure al seu fill que havia salat el dinar.
Continuen la reformes Finalment, en Quimet decideix deixar-se el plat i dinar únicament les postres.
i apareix una taca a la
paret. El següent diumenge, la Colometa i en Quimet dinen amb el pare d’ella. En
Quimet regala un puro al pare de la seva promesa i dinen molt ràpid perquè la
Vermut al dona del pare els diu que marxin a divertir-se. Aquella tarda, continuen les
Monumental. reformes i hi descobreixen una taca a la paret que portarà discussions amb els
veïns i amb els propietaris del pis perquè ningú se’n vol fer càrrec de les
L’aparador. reparacions.
A on passa? En Quimet i la Colometa agafen el costum de fer el vermut al Monumental cada

diumenge. Un dia, se’ls apareix un artista que els vol vendre postal però en
A casa del pare de la Quimet se’l treu de sobre ben ràpid.
Natàlia i a casa de la
mare d’en Quimet. Al carrer Gran, tota sola, la Colometa es fixa en l’aparador de les nines a la casa
els hules i mentrestant rep improperis d’uns nois.
A la casa de la mare
d’en Quimet.
Al pis del Quimet i la

Colometa.
Al Monumental.
Al carrer Gran.
Quan passa?
El capítol comença el
dia abans de
diumenge de Rams
(Setmana Santa).
Parauletes noves Femer

Ram de boix Bufet
CAPÍTOL VI…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Mossèn Joan En Quimet vol que la Colometa conegui en mossèn Joan, qui serà l’encarregat
de la cerimònia. Abans, però, en Quimet vol que el lloguer del pis es faci a
El més important mitges i això li va suposar una discussió amb el pare de la Colometa.
La Colometa coneix en En Quimet voldria que el casament durés poc i el mossèn li demana una mica
mossèn Joan. de paciència: La vida, perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc.
La Colometa i en Sembla ser que el mossèn coneix en Quimet des que aquest era ben petit i per
Quimet es casen. això li té respecte i perquè és un bon home.
A on passa? En Cintet els regala, com a obsequi de noces, el llum del menjador, de ferro,
amb un serrell de seda de color de maduixa, tot plegat penjat al sostre per tres
Església cadenes de ferro.
La Colometa i en Quimet es casen. Ella va vestida amb una faldilla blanca llarga i
Montjuïc ell de fosc.
Al Monumental Llista de convidats: l’aprenent i la família d’en Cintet (tres germanes i dos
germans casats que van venir amb les seves esposes), el pare de la Colometa i la
Quan passa? seva senyora, la mare d’en Quimet, la Julieta, en Mateu (la seva dona, la Griselda
no hi va anar perquè es trobava malament).
Abans, durant i
després del casament. El sermó de mossèn Joan va ser molt maco segons els convidats. Va parlar del
Gènesi, el primer llibre de la Bíblia.
Després de les firmes, van a Montjuïc a fer-se la sessió de fotos mentre els
convidats feien el vermut.
Quan arriben al Monumental, on són els convidats impacients per començar a

dinar, en Quimet sembla molest perquè ja no queden olives. Durant el ball,
tothom vol ballar amb la Colometa, fins i tot un dels cambrer, i s’hi afegeixen, a
la festa, un grup de senyors que també havien dinat al restaurant.
Parauletes noves Retratar

Mosso
Veure d’esquitllentes
CAPÍTOL VII…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Quimet La parella de casats continua rebent obsequis. La mare d’en Quimet, per
exemple, els regala el matalàs mentre que la senyora Enriqueta, el cobrellit.
Cintet
La protagonista ens explica com va descobrir que, a sota del llit, hi cabia una
El més important persona: En Quimet la persegueix amb una actitud un xic salvatge i vaig entrar
al nostre dormitori i fins allà em va seguir i em va tirar a terra i em va ficar a
En Quimet, de broma, sota del llit empenyent-m’hi pels peus i ell va saltar damunt del llit. Quan
comença a colpejar la provava de sortir em picava el cap des de dalt, castigada!, cridava. I fos per la
Colometa quan banda que fos que jo volgués sortir, plam!, la mà al cap, castigada! Aquesta
aquesta s’amaga sota broma, després, me la va fer moltes vegades.
el llit.
La Colometa compra sis xicres, tasses petites, per prendre xocolata. Quan en
La Colometa compra Quimet les veu no li fa cap mena de gràcia.
unes xicres per
prendre xocolata. Apareix en Cintet amb una oferta de feina per en Quimet. Hi ha un home, que
en Mateu també coneix, que vol reformar tots els mobles de casa seva i que té
Apareix en Cintet amb força presa per tenir-ho enllestit. Si accepta, serà una bona manera de recuperar
una oferta de treball la inversió del casament.
per en Quimet.
Amb el sou de la reforma, en Quimet es compra la moto de segona mà,
En Quimet es compra propietari de la qual havia mort en un accident de trànsit. La Colometa hi puja
la moto. però les rutes que tenen moltes curves.
La Colometa es Amb la moto, s’apropen a Badalona i, després de dinar, en Quimet torna a dir
comença a comprar allò de pobra Maria…
amb la pobra Maria.
A la Colometa li comença a rajar sang del nas i són els cambrers dels restaurant
La mare d’en Quimet els qui l’ajuden a atura l’hemoragia. A en Quimet no li ha agradat: Va dir que el
vol saber si la mosso no m’havia d’haver acompanyat i jo li vaig dir per què no m’havia
Colometa està acompanyat ell i va dir que ja era prou gran per anar sola.
embarassada.
La Colometa es va començar a capficar amb el tema de la pobra Maria i s’hi va
A on passa? començar a comparar. Creu que la Maria ho feia tot més bé que ella.
A la casa de la La mare d’en Quimet cada cop que veu la Colometa li pregunta si hi ha cap
Colometa i en Quimet. novetat, és a dir, si la Colometa està embarassada: I en Quimet, amb els braços
avall, plans contra els costats, i les mans obertes, amb els palmells cap a la
A Badalona, quan van banda de fora, alçava les espatlles i no deia res. Però jo li sentia la veu que
amb la moto. tenia amagada a dintre i la veu amagada deia, la culpa no és meva. I la seva
mare em mirava i els ulls se li feien com de vidre tot mirant-me, potser menja
En Quimet té una poc… Em tocava els braços, no està pas tan prima com això… De fet, en el final
botiga i un aprenent. del capítol, quan la Colometa no pot acabar-se el dinar, es pensa que està
embarassada i l’escolta com si fos un metge.
Quan passa?
La Colometa visita la botiga d’en Quimet per primera vegada i hi coneix
Dos mesos i set dies l’Andreuet, l’aprenent.
després del casament
Parauletes noves Xicra
Fer gatzara
Cara de murri
CAPÍTOL VIII………………………………………………………………………………………… ……………
Personatges Resum
Cintet En Quimet passa molt de temps volent fer una cadira, una cadira d’home
perquè només hi seurà ell, tot i que el manteniment i la neteja l’haurà de fer la
Mateu Colometa.
Senyora Enriqueta La senyora Enriqueta dona un parell de consells a la Colometa: Li diu que vigili
amb la seva sogra, perquè rere la innocència que vol aparentar rere la mània
El més important dels llaços s’hi amaga una altra mena de personalitat i que procuri que en
Quimet no li descobreixi els seus punts febles i que, sobretot, a ell no li deixés
En Quimet fa una endevinar mai el que pensava, perquè si era dels que només viuen per
cadira d’home. molestar, valia més que no em conegués els seus punts febles. Pel que fa a la
mare d’en Quimet havia de fer veure que me l’estimava, perquè en Quimet
La senyora Enriqueta estaria content de mi si la seva mare em tenia apreci.
adverteix la Colometa
sobre la sogra i el seu En aquest capítol hi ha una llarga descripció d’en Quimet que acaba amb la
marit. següent conclusió per part de la Colometa: era bastant ben fet.
Descripció de la nit de La Colometa descriu com va ser la nit de noces: Vam fer una setmana de nuvis.
nuvis. La protagonista confessa que sempre havia tingut pot d’aquest moment:
M’havien dit que s’hi arriba per un camí de flors i se’n surt per un camí de
A on passa? llàgrimes. I que et duen a l’engany amb alegria… Perquè de petita havia sentit
a dir que et parteixen. I jo sempre havia tingut molta por de morir partida. Les
dones, deien, moren partides [...] I quan em vaig posar a plorar en Quimet va
aixecar el cap per damunt de la gira del llençols i em va preguntar què em
Quan passa? passava i li vaig confessar la veritat: la por de morir partida.
La Colometa no li vol descriure la nit de noces a la senyora Enriqueta i sempre la

distreu amb temes com el balancí o la clau perduda.
Parauletes noves Xarol.

De resultes
CAPÍTOL IX…………………… ……………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet, en Cintet i la Colometa, després d’estar una estona al Monumental,
volten pels carrers del voltant i quan són al portal, descobreixen que no hi
En Cintet poden entrar perquè la clau del carrer havia desaparegut. En un primer
moment, es tiren les culpes els uns als altres i en Quimet no vol demanar ajuda
La mare d’en Quimet als veïns del primer, així que ell i el seu amic marxen al taller a buscar les eines
En Pere necessàries per obrir el pany, la Colometa es queda sola esperant i morta de
son. Finalment, arriben els homes i en Quimet aconsegueix obrir la porta.
El més important Descobreixen que la clau se l’havia deixat a casa.
Ha desaparegut la Durant la festa major, en Quimet té una mala experiència amb un client i paga
clau del portal i no el seu mal humor amb la Colometa: I el mal humor queia damunt meu. I quan
poden entrar. Aquest estava de mal humor sortia allò de, Colometa no badis, Colometa has fet un
episodi ja s’anuncia en nyap, Colometa vine, Colometa vés. Tan tranquil·la, tu tan tranquil·la… I anava
l’anterior capítol. d’una banda a l’altra com si l’haguessin engabiat. I vinga obrir-me tots els
calaixos i tirar-me per terra el que hi havia a dins i quan li preguntava què
És festa major i en buscava no deia res. Estava enrabiat perquè jo estava enrabiada amb el
Quimet es baralla amb senyor que l’havia escanyat. I com que no em volia enrabiar, el vaig deixar sol.
un client i ho paga
amb la Colometa. En Quimet i la Colometa visiten la seva mare. La sogra li comenta que quan en
Quimet era petit la feia tornar boja perquè quan li manava que fes una cosa i
Anècdota de quan en ell no volia fer-la, s’asseia a terra i no s’alçava fins que el baldava a cops de
Quimet era petit. puny al cap.
En Quimet té mal a la En Quimet, un diumenge al matí, es comença a queixar de la cama i ho va fer

cama. durant tot l’hivern. Ell creu que potser que sigui reuma mentre que la senyora
Enriqueta creu que es queixa per tal que la Colometa estigui més per ell.
En Pere i la Natàlia es Assegura que no pot dormir a les nits i la gent se’n sorprèn. En Pere li diu que
troben. s’ha aprimat molt i que li havia costat reconèixer-la.
A on passa? Un dia, en Pere i la Natàlia es troben a la Rambla de les Flors. Ell està molt
nerviós, duu una tira negra al braç i comenta que la Julieta li va dir que s’havia
S’anomena el casat i que li desitjava molta sort. Quan la Colometa li va explicar a en Quimet,
Monumental i els aquest li va dir que havia d’haver fet veure que no el coneixia.
carrers del voltant.
A casa de la sogra.
A la Rambla de les
Flors, la Natàlia i en
Pere es veuen.
Quan passa?
Durant la festa major.
Un diumenge al matí.
Parauletes noves Esbotzar

CAPÍTOL X……………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La mare d’en Quimet Sabem que la protagonista està embarassada: Jo, estava així.
El més important La mare d’en Quimet li explica una anècdota a la Colometa de quan en Cintet i
en Quimet eren petits: li van fer malbé les plantes. I va dir, els nois fan patir
La Colometa està molt. Si tens un noi, vés amb compte.
embarassada.
El pare de la Colometa, que va saber que seria avi per en Quimet, li va dir que,
La rosa de Jericó independement del sexe de la criatura, el nom ja estava decidit. Si era nen, Lluís
i, si era una nena, Margarida, com la besàvia materna. En Quimet no hi estava
A on passa? gens d’acord.
Mentrestant, la senyora Enriqueta li dona consells per tenir un bon embaràs i li

explica com el fetus creix en el ventre de la mare. També li compra detallets per
Quan passa? a la criatura, com també ho fa la sogra. Aquesta li regala la rosa de Jericó, una
planta com una arrel molt seca i apilotada, i em va dir que era una rosa de
Durant tot l’embaràs Jericó que tenia guardada de quan havia tingut en Quimet; quan seria l’hora,
de la Colometa. la posaria amb aigua i mentre a dintre de l’aigua la rosa de Jerció s’obriria,
també m’obriria jo.
La llevadora li diu a la Colometa que li convindria estar-se a l’aire lliure a fer

banys de mar.
En Quimet està convençut que serà un nen i que li agradaran les motos com a
ells.
A la Colometa, li agafa la mania de netejar i a les nits li costa dormir.
En Quimet, mentrestant, continua queixant-se del dolor de la cama i dels

queixals. Dona la sensació que tampoc es vulgui guarir malgrat els remeis que
la Colometa li explica.
La Colometa pateix un atac d’urticària. Quan caminava, per exemple, se

m’inflaven les mans, se m’inflaven els turmells i només faltava que em
lliguessin un fil a la cama i que m’enguessin a volar.
Parauletes noves
CAPÍTOL XI…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet Neix, a casa, el primer fill de la Colometa, l’Antoni (en sabem el nom en el capítol
següent). Durant el part la Colometa trenca una de les columnes del llit: La
La llevadora llevadora va fer passar una tovallola per columnes del llit i me la va fer agafar
de cada punta perquè m’ajudés a fer tota la força del morir. I quan tot estava a
La mare d’en Quimet punt d’acabar-se, es va trencat una columna del llit i vaig sentir una veu que
deia , i de tant fora de mi que estava no vaig poder saber de qui era la veu, ha
La senyora Enriqueta estat a punt d’escanyar-lo.
Julieta Per cert, la rosa de Jericó, que la mare d’en Quimet li havia regalat a la
Colometa, estava completament oberta.
El més important
Quan l’Antoni va néixer pesava quasi quatre quilos però a mesura que passava
Neix el primer fill de la el temps, s’anava aprimant: Se’ns fon, deia en Quimet. Se’ns fonia com un terròs
Colometa i d’en de sucre a dins d’un vas d’aigua. Quan només pesarà mig quilo, se’ns morirà,
Quimet - Es trenca ara que ja el teníem…
una columna del llit.
L’estat de salut del nadó empitjora cada dia, tothom n’està al corrent, i en
Estat de salut del nen. Quimet està cada vegada més irat i enfadat: A l’últim en Quimet va perdre la
paciència i li va pujar la sang al cap. I deia que aquella vida era una vida que
Visita de la Julieta. no es podia viure i que no podia durar de cap de els maneres perquè si durava
massa el qui es moriria seria ell. Decideix tancar-lo en una habitació per a què
A on passa? no molesti i, des d’aleshores, els veïns diuen que són uns mals pares.
A casa d’en Quimet i la El nen cada vegada és més nerviós. Plora per tot, no menja, no li agrada que el
Colometa. canviïn, que el banyin i la seva mare comença a patir perquè encara no li ha
caigut el cordó del melic: Es veia ben bé que aquell nen estava tip de viure.
Quan passa?
La Julieta visita la Colometa per portar-li uns obsequis: Va dir que la gent
només pensa en la criatura i que ningú no es recorda de la mare. Segons la
Julieta, el nen aviat moriria perquè si no vol mamar era com si ja estigués mort.
Tanmateix, l’Antoni , de mica en mica, comença a veure del biberó, la Colometa
ja no té dolor als pits.
La mare d’en Quimet s’endú la rosa de Jericó cap a casa seva.
Parauletes noves
CAPÍTOL XII…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
L’Antoni En aquest capítol sabem que el fill de la Colometa es diu Antoni, fins aleshores,
no. Apareix molt enjugassat amb la senyora Enriqueta, qui li diu la castanyeta i
La senyora Enriqueta li ensenya el quadre de les llagostes.
En Quimet En Quimet torna a queixar-se del mal de cama. Cada vegada té més dolor
perquè ara, a més, té fiblades a l’altra cama. La senyora Enriqueta li diu a la
En Cintet Colometa que ella l’havia vist molt sa i deixa entreveure que el dolor és fictici:
Encara t’ho creus? Si té una rosa a cada galta i els ulls com el diamant.
En Mateu
La mare d’en Quimet, tot i que ell no hi confia gaire, es queda amb el net cada
El més important dilluns mentre la Colometa fa la bugada. Segons en Quimet un dia, tot fent i
desfent llaços, deixaria el nen damunt de la taula i li rodolaria per terra com ja
En Quimet es torna a havia passat amb ell abans de complir l’any.
queixa de mal a la
cama. La Colometa i l’Antoni visiten sovint l’aparador de les nines a la casa dels hules.
A en Quimet, no li La Colometa recorda com van arribar el primer colom i l’embut. Aquest objecte
agrada que la seva serà un element molt important de la novel·la i és en aquest capítol que hi
mare es faci càrrec del apareix per primera vegada.
nen.
El colom, que serà batejat com a Cafè, va aparèixer malferit als finestrons del
La Colometa i l’Antoni menjador. Tenia una ala trencada, estava esmorteït i ferit. Se’l veia jovenet. La
visiten sovint Colometa el cura i en Quimet se’l vol quedar, que li faria una gàbia, perquè així
l’aparador de les nines el nen es distreurà. Durant uns dies el tenen lligat a la barana de la galeria. En
a la casa dels hules. Cintet creu que el colom pot ser d’un veí perquè, si no, no hauria pogut volar
fins a la galeria amb una ala plena de sang i que l’haurien de deixar anar. Des
El colom i l’embut. del terrat, els personatges no veuen que cap veí tingui un colomar. En Mateu
proposa matar el colom abans de tenir-lo lligat: En Quimet, aleshores, el va
En Quimet decideix treure de la galeria i el va posar a la golfa del terrat i va dir que faria una altra
muntar un colomar i cosa, que en comptes de fer-li una casa de senyors li faria un colomar i que el
fer negoci amb els pare del seu aprenent, que criava coloms, ens vendria un colom a prova per
coloms. veure si faria parella amb el nostre.
A on passa? Miren d’aparellar el Cafè amb una femella, la Maringa però, en un primer
moment, no fan polls i tots fan les seves pròpies deduccions: que si és dolent,
A casa de la senyora que si és un colom missatger, que si hi han de canviar la seva alimentació… A la
Enriqueta. mare d’en Quimet no li sembla una bona idea això del colomar perquè
suposava una gran inversió de diners.
A la botiga dels hules.
En Quimet va comprar l’embut el dia abans que arribés el colom per abocar el
Quan passa? vi de la garrafa a l’ampolla, tot blanc, amb un voraviu blau marí, i va dir que
anés amb compte perquè, si tenia la desgracia de caure’m a terra,
s’escrostonaria.
Parauletes noves Cabàs

Escrostronar
CAPÍTOL XIII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Quimet En Quimet comença a construir el colomar al menjador a causa de la plujai en
Cintet i en Mateu l’ajuden. La golfa queda buida i totes les coses de la Colometa,
El més important el cove de la roba, les cadires, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes…
encara que li prometen que li faran un cobert.
En Quimet comença a
construir el colomar Sembla que la Colometa faci nosa mentre els homes munten el colomar però, a
l’hora de la veritat, és ella qui s’encarrega de pintar-lo, de blau, sense perdre de
A on passa? vista el seu fill. Més endavant, també pintarà la barana del mateix color. Sembla
ser que en Quimet sempre té feina els diumenges i no hi pot fer ell.
A casa d’en Quimet i
de la Colometa. Els personatges, un cop el colomar està enllestit, observen atentament el
comportament dels coloms i, setmanes més tard, en Quimet hi porta un parell
Quan passa? de parelles més encara que suposi que es barallin entre ells.
Parauletes noves Colomar

Esbatec
Abeurador
Endolada
Estarrufament
Parrupejar
Avessar
Covador
CAPÍTOL XIV………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet La Colometa es dirigeix a la plaça de vendre. Aquest primer paràgraf del capítol
pretén descriure el dia a dia de la protagonista i també de la resta de la ciutat
En Cintet fins que comença la IIa República i els canvis que suposa.
En Mateu En Quimet s’anima amb el nou govern: En Quimet se’m va engrescar i anava
pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber
La Griselda d’on l’havia treta.
Què suposa això per la protagonista?: Encara em recordo d’aquell aire fresc, un
El més important aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’he pogut sentir mai més. Mai
més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va
La Colometa va a la fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l’aire aquell
plaça a comprar. Es d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors
descriuen les parades i tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps
els productes que hi grossos.
venen.
Sabem que en Mateu cada dia està més enamorat de la Griselda. Des del punt
Es proclama la IIa de vista d’en Quimet i en Cintet, ha perdut el nord i el trobaven més tou. La
República - En Quimet Colometa, que cada vegada era més beneït encara que l’estimava molt.
es posiciona des de
punt de vista polític. Mentre que en Mateu només parla de la Griselda, en Quimet només parla dels
Per a la Colometa coloms i de les cries: Deia que els coloms eren com les persones amb la
suposa l’inici de molts diferència que els coloms feien ous i podien volar i anaven vestits de ploma,
maldecaps. però que a l’hora de fer fills i mirar d’alimentar-los, eren igual.
En Cintet cada vegada Una de les decisions que pren en Quimet sobre els coloms és la de deixar-los
està més enamorat de sortir de colomar. En un principi creien que sortirien volant i que se n’escaparien
la Griselda. però va resultar que quan van estar tips de volar, van anar baixant ara l’un ara
l’altre i es van ficar al colomar com velles a missa, a passos petits i amb el cap
En Quimet només endavant i endarrera com maquinetes ben engegades. I des d’aquell dia no
parla dels coloms i vaig poder estendre la roba al terrat perquè els coloms me l’empastifaven.
decideix deixar-los
sortir i que volin.
A on passa?
S’anomena el carrer
Gran, passeig de
Gràcia
Quan passa?
Abril. Inici de la
Segona República.
Parauletes noves Rengla de cases

Branquillons de bruc
Regueró
Maneguí
Gleva
Freixura
Palangre
Llíssera
Lluerna
Escórpora
Poncella
Cohibir-se Radia de la cintura
CAPÍTOL XV…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet fa una mena de bressol de fusta per a l’Antoni i s’enganxa a la moto.
Creu que necessita passar més temps a l’aire lliure i se l’enduia a fer rutes amb
L’Antoni la moto. La senyora Enriqueta diu que en Quimet estava boig per això amb una
criatura de pocs mesos.
La Griselda
Quan l’Antoni té un any i mig, la Colometa torna a estar embarassada.
La senyora Enriqueta L’embaràs no el passa gens bé, malalta sempre com un gos, i cada vegada que
veia que en Quimet i l’Antoni marxaven amb la moto patia de mala manera. La
El més important senyora Enriqueta li aconsella que parli amb el seu marit: Que m’havia de
dominar perquè, si patia massa, la criatura que s’està fent es posaria de revés i
En Quimet fa rutes me l’haurien de treure amb ferros. En Quimet, mentrestant, li retreu que,
amb l’Antoni, de pocs durant el primer part, va trencar la columna del llit.
mesos amb la moto.
El part tampoc és fàcil perquè la Colometa té una gran hemorragia, de poc m’hi
La Colometa es torna a quedo. La criatura és una nena i li diuen Rita.
quedar embarassada.
L’Antoni es mostra molt gelós de la criatura, un dia fins i tot, la Rita està a punt
Neix la Rita. de morir i la Colometa el pega i el renya: Vaig pegar l’Antoni per primera
vegada i al cap de tres hores encara plorava i la nena també, tots dos plens de
La relació entre els mocs i de misèria. I l’Antoni, mentre li pegava, petit com era, petit com un tap,
germans no és gens em clavava cops de peu a la cama amb tota la seva ràbia i va caure de cul.
bona. L’Antoni Mai no m’havia mirat ningú amb tanta ràbia com el nen mentre li pegava.
demostra estar-ne L’Antoni pega la seva germana quan aquesta rep elogis de les visites.
gelós.
Descripció de la Griselda: era blanca, amb un grapadet de pigues al
Descripció de la capdamunt de les galtes. I uns de menta tranquil·la. Estreta de cintura. No
Griselda, l’enamorada parla gaire. En Mateu no deixa de mirar-la.
d’en Mateu.
En Quimet compara la Colometa amb les violetes. Sembla ser que, després del
En Quimet està naixement de la Rita, la Colometa tenia ulleres per no dormir.
enfadat amb la seva
mare. Per distreure l’Antoni de la Rita, el seu pare li va comprar un revolver i una porra
de fusta.
El mal comportament
de l’Antoni. En Quimet està molt enfadat amb la seva mare perquè, per ella, el nen no vol
anar amb la moto.
A on passa?
L’Antoni imita el dolor que en Quimet té a la cama, que s’ha accentuat encara
més des que va néixer la nena.
Quan passa? El comportament de l’Antoni cada vegada és pitjor: tira els plats i el menjar
quan no té gana, fa veure que dispara a tothom i un dia que la senyora
Enriqueta va fer veure que s’havia mort, el nen es va engrescar tant que la
matava sense parar i el vam haver de tancar a la galeria per poder fer
conversa.
Parauletes noves Níquel

CAPÍTOL XVI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet té molèsties, sobretot després dels àpats, i la Colometa creu que és
de nervis perquè ja no té tanta feina a la botiga. Un matí, al llit, la Colometa
Cintet i en Mateu. troba al llit una mica de beta i li recomana al Quimet que vagi a la farmàcia. A la
tarda, la Colometa amb la canalla, arriba a la botiga per saber-ne el què i en
L’adroguera Quimet, enfadat per la seva visita, li diu que té un cuc solitari.
El més important El que ha de fer en Quimet es menjar molt perquè el cuc no se’m mengi a mi i
que era molt important treure el cuc sencer.
En Quimet té la
solitària. En Quimet es pren el remei per matar el cuc davant d’en Mateu i en Cintet i
demana que el deixin sol. Aquella mateixa nit, el treu sencer, el guarden en un
L’Antoni agafa el cuc i pot de confitura i en parlen durant tota una setmana: en Quimet deia que ell i jo
l’aboca al bressol de la érem igual perquè jo havia fet els nens i ell havia fet un cuc de quinze metres
seva germana. de llargada.
A on passa? La trapellaria de l’Antoni: I quan vaig obrir la porta del pis ja vaig sentir els
grans plors de la nena i me la vaig trobar desesperada al bressol fent anar els
A casa de la Colometa bracets amb fúria, tota coberta de cuc, i quan li vaig haver tret el cuc de sobre i
i en Quimet. sortia a pegar el nen, em va passar pels nassos corrent i rient i arrossegant un
tros de cuc com si fos una serpentina. En Quimet el vol pegar però la Colometa
Quan passa? el fa canviar d’opinió perquè creu que la responsabilitat ha sigut d’ells ja que el
nen, amb el tamboret, arriba a tot arreu.
Parauletes noves
CAPÍTOL XVII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet Efectivament, la feina a la botiga d’en Quimet ha baixat. En Quimet diu que la
gent està molt alterada amb la proclamació de la República i que no pensa
El senyor del gaire a reformar els mobles.
guardapols, el gendre i
l’amo de la casa on la Comentari vist en perspectiva per part de la Colometa sobre com van ser els
Colometa comença a inicis de tenir el colomar a casa seva.
treballar.
La Colometa està encisada amb els seus fills, eren dues flors, i no entén com és
El més important que en Quimet renya tantes vegades el nen.
La feina a la botiga La protagonista decideix buscar feina als matins, deixaria els nens sols a casa.
d’en Quimet ha baixat. Amb el consell de la senyora Enriqueta, s’apropa a la casa d’uns senyors que
necessiten una dona de fer feines.
La Colometa comença
a buscar feina per als La rep un senyor alt i amb els ulls ben negres que resulta ser el gendre i l’amo.
matins. Al menjador, l’espera una senyora amb els cabells blanc, la sogra del personatge
anterior. També hi ha un nen prim i groguet. L’home li va dir que a la casa vivien
Descripció dels cinc persones: ell, la seva dona, els seus sogres i el seu fill.
exteriors de la casa.
A la Colometa, encara que una mica atabalada per tanta informació, li semblen
Conversa entre els bé les condicions de treball (deu rals al dia) i la senyora li vol ensenyar la casa.
propietaris de la casa i
la Colometa sobre les
condicions de la feina.
La Colometa accepta
l’oferta.
A on passa?
A casa dels senyors on
la Colometa comença
a treballar.
Quan passa?
Parauletes noves Malura (del llimoner)

Vímet (butaca de vímet)
Cretona (coixins de cretona)
CAPÍTOL XVIII …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El capítol comença amb la descripció de la casa on treballa la protagonista. No
està en gaire bon estat: la campana de la cuina està plena de sutge, hi ha un
El més important armari ple de corcs, un mirall esquerdat, hi ha humitats en algunes habitacions,
un llençol cremat, rajoles fetes malbé al lavabo, etc.
La Colometa es fixa especialment en una caixa de fusta tot plena de relleu que
hi havia al rebedor: Si en Quimet hagués vist aquella caixa se n’hauria
A on passa? enamorat de seguida; i ho vaig dir a la senyora i la senyora em va dir, tot
seguint el dibuix de la tapa amb el dit, sap què representa? [...] Al bell mig de la
tapa hi havia un noi i una noia, només els caps, amb uns nassos molt grossos i
els llavis de negret, que es miraven; i la senyora (la dels cabells blancs) va dir,
Quan passa? representa l’eterna qüestió, i va afegir, l’amor.
També sabem que la mare de la criatura, la filla de la senyora dels cabells blancs
i la dona del senyor del guardapols necessitava fer repòs perquè estava malalta.
De fet, dormia en el dormitori que havia sigut dels pares perquè, a la seva
habitació, hi havia massa soroll del trànsit.
Gran part del capítol està dedicat a la descripció de la casa i si parlo tant de la
casa és perquè encara la veig com un trencaclosques, amb les veus d’ells que,
quan em cridaven, no sabia mai d’on venien.
Parauletes noves Corc (serenata de corcs)

Alcova
Nacre
CAPÍTOL XIX………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet continua encisat i capficat amb la cria de coloms, creu que es faran
rics, i sembla que li molesti que la Colometa hagi trobat feina.
La senyora Enriqueta
La Colometa, amb l’Antoni, visiten la senyora Enriqueta per explicar-li com havia
El senyor, la senyora i anat l’entrevista i aquesta s’ofereix per guardar-li els nens mentre ella treballa,
el nen de la casa on tot i que al final es queden sols a casa perquè en Quimet no es fia ni d’ella ni de
treballa la la seva manera. .
protagonista
La protagonista descriu com va ser el seu primer dia de feina. Mentre neteja els
El més important plats, la Colometa es queda sense aigua, hi havia hagut un tall en el
subministrament, tot i que en un primer moment, el senyor pensa que el
La cria de coloms dipòsit no arriba al mínim. Mentre no es fa la reparació corresponent, la
Colometa neteja els plats amb l’aigua del pou, treu la pols, neteja la finestra, etc.
La Colometa visita la
senyora Enriqueta. Quan la Colometa acaba la seva jornada laboral, rep el sou i torna a casa corrent
per retroba-se amb els seus fills. Pel camí, quasi és atropellada per un tramvia.
El primer dia de feina Quan va arribar a casa va veure que els nens no havien fet cap trepallaria: la
a casa dels senyors. nena dormia i l’Antoni va trencar a plorar en veure-la.
A on passa?
A casa de la Colometa
i en Quimet.
A casa de la senyora
Enriqueta.
A casa dels senyors on

treballa la
protagonista.
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XX…………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El senyor de l’aigua L’endemà del tall de subministrament d’aigua, arriba el senyor de l’aigua (gros i
amb bigoti) per fer la reparació, tot i que més tard, la Colometa i el senyor del
El senyor de guardapols comprovoran l’eficàcia.
guardapols
La Colometa li explica, a en Quimet, el que ha passat i ell respon que com més
En Quimet. rics més estranys.
El més important Dies més tard, el senyor té un ull de vellut. La senyora de la casa li explica a la
Colometa que l’ull de vellut del seu gendre li ha fet un dels llogaters que té
Es repara l’averia de perquè li havia volgut pujar el preu del lloguer, ja que sabia que es guanyava
l’aigua. molt bé la vida. Estan considerant prendre mesures legals i parlar amb un
advocat.
Hi ha persones
interessades en llogar El relat és interromput per la visita d’un senyor i d’una senyora que anaven molt
la torre. ben vestits i que preguntaven per l’anunci al diari en què deia que es llogava la
torre. Hi havien anat a preguntar perquè el lloguer era pel seu fill que tenia tres
La Colometa decideix nens i en saber que els amos no volien nens a la casa (perquè ho feien tot
que la senyora malbé) van marxar una mica enfadats.
Enriqueta cuidi dels
nens però, finalment, La Colometa s’encarrega de rebre les visites interessades en l’anunci: I els meus
se’n desdiu. senyors sempre tenien cases per llogar i sempre havia de sortir a explicar la
història i, de vegades, abans de poder llogar una casa, com que demanaven
A on passa? tantes coses, passaven tres o quatre mesos sense llogar-la.
Finalment, la Colometa decideix portar els nens a casa de la senyora Enriqueta

perquè allò no era viure però l’Antoni no para de demanar que el deixin ser a
Quan passa? casa i els vaig deixar estar al pis perquè era veritat que, el temps que els havia
deixat sols, no havia passat mai res.
Aleshores, tenen vint coloms i és la Colometa qui s’encarrega, per ordre d’en
Quimet, de comprar les veces a l’adroguer, un noi com en Pere, el cuiner, alt
amb els cabells ben pentinats i la cara una mica gravada de verola, no gaire.
La meva senyora sempre deia que feia bons preus i que era un adroguer
honrat que sempre donava el pes. I era de poques paraules.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Colometa se sent cada vegada més cansada: els coloms campen per on
volen de la casa mentre ella treballa. Esbrina que l’Antoni i la Rita es comporten
El més important com toca per no espantar els ocells i poder gaudir de la seva companyia. En
Quimet ho va trobar molt bonic i va dir que el colomar era el cor, d’un surt la
sang que fa la volta al cos i torna al cor i que els coloms sortien del colomar
que era el cor, donaven la volta pel pis que era el cos i tornaven al colomar que
A on passa? era el cor.
El Quimet, més tossut que mai, vol que els coloms estiguin més còmodes que
mai i que tinguin més espai per a criar, per això vol fer una trapa. Encara que en
Quan passa? Mateu li recomana que no ho faci perquè ho hauria de parlar, primerament,
amb el propietari del pis, l’hi acaba construïnt. La Colometa s’hi vol negar
perquè en Quimet li contesta que les dones sempre volen manar i que ell ja
sabia el que feia i per què ho feia, i tal dit, tal fet.
Finalment, neixen els primers colomins i en Quimet comença a fer comptes per
saber si el negoci dels coloms serà rodó o no: Deia que els coloms el farien un
home conegut, perquè quan tindria casa pròpia i no hauria de treballar a la
botiga, faria barreja de races i que algun dia guanyaria un premi de criador de
coloms.
Tanmateix, en Quimet no sembla un bon home de negocis: Quan venien en

Cintet i en Mateu, tot era fer projectes, fins que un dia la senyora Enriqueta em
va dir que cada tres parelles de coloms en Quimet en regalava dues, només
per l’alegria de donar… I tu, treballant com una beneita…
Parauletes noves
CAPÍTOL XXII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet La Colometa està cansadíssima dels coloms: sent el parrupeig constantment,
fins i tot quan no és a casa seva, ho embruten tot, els ha d’alimentar ella… És un
La senyora Enriqueta no viu i responsabilitza la nova feina de la situació i que tot havia començat per
culpa d’haver hagut d’anar a treballar a casa d’ells, perquè estava cansada
La mare d’en Quimet que no tenia ni esma, quan calia, de dir no. A més, tampoc poc explicar el seu
malestar a en Quimet perquè quan ho intenta aquest es queixa del seu mal a la
El més important cama.
La senyora Enriqueta, en veure-la tan malament, li diu que no tenia caràcter,

que, ella ja ho hauria acabat, que mai no s’hauria deixat fer una cosa com
A on passa? aquella.
La mare d’en Quimet, més vella que mai, va a casa de la Colometa, perquè ja no
l’anaven a veure ells tan sovint, i aquesta li ensenya els coloms i en van estar
Quan passa? parlant durant una estona, com el seu fill i els seus nets feien cada vegada que
els an
Parauletes noves
CAPÍTOL XXIII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La mare d’en Quimet Una setmana després de la visita de la mare d’en Quimet a casa dels seus nets,
aquesta mor. No en sabem la causa exacta, de la mort, però una veïna els diu
Les veïnes de la mare que darrerament havia tingut rodaments de cap, com el que havia tingut en el
d’en Quimet darrer capítol, i que no es veia en cor de sortir el carrer per si queia a terra.
En Quimet En Quimet i la Colometa se n’assabenten de matinada gràcies a una veïna.

Deixen les criatures a casa de la senyora Enriqueta i van a veure-la.
El més important
Quan hi arriben, la veuen estirada al llit, ja vestida de morta. També hi ha tres
La mare d’en Quimet veïnes, les quals s’havien encarregat de tot i de treure els llaços del dormitori i
mor de posar una llaçada negra a la porta. Expliquen que la mare d’en Quimet
sempre havia volgut una corona mortuòria sense flors i que l’enteressin
A on passa? descalça perquè, si tornava al món dels vius, no volia que la sentissin.
A casa de la mare d’en Expliquen que el mossèn Eladi ha sigut l’encarregat de fer l'extremunció i que
Quimet sempre havia desitjat tenir una nena: En Quimet va dir que no li explicaven res
de nou, perquè la seva mare, quan era petit, per fer-la la il·lusió, el vestia de
Quan passa? nena i el feia dormir amb camises de nena.
Una setmana després El capítol acaba amb l’arribada d’una altra veïna, la del dinar sense sal que
del darrer capítol apareix en un capítol anterior, amb un ramet de pensament i proposa d’avisar la
funerària.
Parauletes noves Veu enrogallada

Escapulari
CAPÍTOL XXIV………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet i en Cintet volen tornar a ser soldats i no deixen de parlar de fer
d’escamot. La Colometa renya en Cintet per engrescar en Quimet: L’escamot
En Cintet que el facin els altres, els que no eren casats com ara ell, que jo no tenia res a
dir si ell feia d’escamot però que en Quimet ja tenia prou feia a casa seva i que
En Mateu ja era massa gran… En Cintet, arran d’aquesta discussió, no li dirigeix la mirada
a la Colometa durant dies.
El més important
La sensació d’esgotament per a la protagonista va en augment dia rere dia i
En Quimet i en Cintet ningú no s’adonava de mi i tothom em demanava més com si jo no fos una
volen fer d’escamots i persona.
de soldat encara que
la Colometa no En Quimet, a sobre, no para de retreure-li el mal comportament dels seus fills,
n’estigui gens a favor. deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de gitano.
La Colometa, cada dia, Una tarda, la Colometa rep la visita d’en Mateu que, només veure’l, ja comprén
està més cansada. que alguna cosa no va tot bé. Al principi comencen a parlar dels coloms i de les
criatures, va dir que ja es feia el càrrec que devia ser molt pesat cuidar-se de
Conversa entre la tants coloms i tenir coloms en el pis, que en Quimet era bon noi, però amb les
Colometa i en Mateu. seves manies… i que quan en Quimet li demanava una cosa ell no sabia dir-li
que no, perquè tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el vencia…
A on passa? però que ja veia que aquella trapa s’havia d’haver negat a obrir-la.
A casa d’en Quimet i Continuen xerrant però la Colometa s’adona que no l’està escoltant de manera
de la Colometa. activa i en Mateu li acaba explicant que la Griselda ha començat a treballar de
mecanògrafa i que ha deixat la nena a casa dels seus pares i fa una setmana
Quan passa? que no la veu. Més tard, es disculpa per haver-li explicat les seves cabòries i que
la considera com si fos la seva germana.
Parauletes noves Escamot

Mecanògraf
CAPÍTOL XXV………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Colometa acaba perdent la paciència i decideix posar punt i final a la història
dels coloms encara que, en un primer moment, no sap com fer-ho.
El més important
Un dia, quan en Quimet arriba a casa i troba la Colometa i els nens plorant,
s’enfada molt: Tot el dematí encerant i tapant forats de corc i arribo a casa i en
comptes de trobar-hi la pau i l’alegria, trobo plors i drama. [...] I va agafar els
A on passa? nens d’una revolada i els va aixecar enlaire agafats només per dalt d’un braç i
els va passejar així pel corredor, amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que
a veure si els volia trencar els braços, i va dir que si no s’acabaven els plors els
tiraria daltabaix del carrer. I per acabar el vaig empassar el mal i vaig rentar la
Quan passa? cara als nens i també em vaig rentar la cara jo i no li vaig que havia trencat un
vas i que me l’havien descomptat perquè haria estat capaç d’anar a trobar els
amos i armar-los un bullit de mil dimonis.
Veiem una Colometa capficada en el seu pla per acabar amb els coloms, ni tan
sols escolta en Quimet, qui ara es queixa de mal al genoll.
Al principi, molt turmentar els coloms perquè avorreixin les cries i deixin de
covar-les però no és suficient. Vol acabar sistemàticament amb els coloms i
comença a sacsejar els ous amb fúria. Després de mesos i de nits sense dormir,
els coloms ja no ponen ous i en Quimet comença a rondinar.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXVI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet El context històric cada vegada té un paper més important en la novel·la. Ha
començat la revolució. Els milicians, com en Quimet, volen acabar amb els
Els senyors de la casa capellans, les esglésies i amb la burgesia. La Colometa pateix molt per en
Quimet i té por que li facin mal i que el torni a veure i al cap d’uns quants dies
Els milicians de fum i esglésies llençant espurnes, se’m va presentar amb un cinturó amb
revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l’espatlla.
L’home de la llet
La crisi també la notem amb l'escassetat de gas i d’aliments, com ara la llet.
La filla dels senyors També es diu que l’adroguer queda buit en pocs dies.
El més important Els senyors de la casa on treballa la Colometa tenen més d’un ensurt. Primer, el
senyor és atacat per un milicià, qui pensava que el senyor era un capellà. La
Comença la revolució. Colometa, per uns moments, pateix per si el milicià era en Quimet, però aviat es
El context històric revifa quan recorda que la senyora recorda qui era el seu marit. També, reben la
comença a ser visita d’uns revolucionaris armats i uns senyors que asseguren que són els
important. propietaris de la torre i que els firmi, sota amenaça, un paper per declarar que
els havia robat la casa. Finalment, no va firmar el paper però va patir força
A on passa? perquè se’l van endur al comité i fins a les deu de la nit no va tornar a casa seva.
A casa dels senyors, Per altra banda, com que cada vegada és més difícil trobar veces per als coloms,
principalment. per tant, comencen a abandonar el colomar.
Quan passa?
A l’estiu.
Parauletes noves Milicià

Radio galena
CAPÍTOL XXVII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Senyora Enriqueta Qui pateix molt les conseqüències de la revolució és la senyora Enriqueta. Ara,
ven botons i lligacames de senyor i no confia gaire en l’estabilitat dels seus
Quimet estalvis al banc.
Mossèn Joan En Quimet passa molt poc temps a casa, hi ha nits que ni hi dorm. Aviat
anuncia que haurà d’anar al front d’Aragó.
Griselda
En aquest capítol també sabem que en mossèn Joan ha aconseguir salvar-se
El més important dels revolucionaris gràcies a en Quimet: havien pogut treure mossèn Joan. I
que mossèn Joan, amb vestits d’en Mateu i amb un camió que els havia
La senyora Enriqueta procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues
pateix la revolució. monedes d’or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens,
que potser les necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés
En Quimet anuncia a parar, Déu l’ajudaria i no el deixaria morir mentre no fos la seva hora.
que haurà d’anar al
front. Per primera vegada, sembla que a en Quimet li sembli bé que la Colometa
treballi i li demana que no deixi de fer-ho perquè potser els haurà de demanar
El mossèn Joan és ajuda si la situació es complica cada vegada més i més…
protegit per Quimet i
els seus amics. Sabem que la Griselda va amb un de molt sonat i que no saber res més d’en
Mateu.
La Griselda ja no vol
saber res d’en Mateu. En Quimet marxa al front amb en Cintet i la Colometa es queda sense feina. Els
senyors l’acomiaden perquè, tot i que estan molt satisfets amb ella, no tenen
En Quimet marxa al llogaters per pagar-li el sou però tampoc volen que treballi amb ells perquè en
front i la Colometa es Quimet és d’aquests que fa tabola i no hi volen tenir tractes: Nosaltres, cada
queda sense feina. nit, escoltem la ràdio galena i és el que haurien de fer tots vostès i veurien que
són uns ignorants que viuen a dalt de tot de la lluna. En comptes de fer voleiar
Visita d’en Quimet i banderes, valdria més que fessin benes perquè de la ventallada que els
d’en Cintet. clavaran a tots plegats, no quedarà ni un braç sencer, ni una cama.
En Mateu visita la En Quimet i en Cintet visiten la Colometa per veure-la i portar-li una mica de
Colometa per menjar però marxen de seguida.
anunciar-li que marxa
al front. Aquell mateix dia, en Mateu també visita la Colometa, vestit amb granota i fusell
amb cara d’amoïnat: En Mateu va deixar el fusell damunt de la taula i, molt
La Colometa li trist, va dir, ja veu com ens hem de veure els homes de pau… I estava molt
pregunta si sap qui és amoïnat, tan amoïnat o més que en Quimet i en Cintet i jo mateixa. I, em va dir
la Maria. que ell a la seva vida només vivia per dues coses: pel treball i per família, per la
Griselda i la nena. I que em venia a dir adéu perquè se n’anava al front i que
En Mateu s’acomiada potser Déu l’enviava al front per fer-lo morir aviat perquè sense la nena i sense
de la Colometa i la Griselda no es veia amb cor de poder viure.
aquesta li demana
que es quedi. Abans de marxar, en Mateu li demana a la Colometa si li vol donar alguna cosa
que li serveixi de record al front perquè és l’única persona que té al món. Va
La senyora Enriqueta regalar-li la cinta vermella del ramet de boix que tenia a casa.
comença a treballar a
l’ajuntament gràcies a I d’un plec de no sé on em van sortir ganes de preguntar-li una cosa que mai
la Colometa. no havia trobat un moment de confiança per preguntar… si sabia qui era la
Maria… Que en Quimet, de vegades, l’havia anomenada… I em va dir que
A on passa? estava segur que en Quimet no havia conegut mai una noia que es digués
Maria. Mai.
Carrer Pelayo
Quan en Mateu marxa, a la porta, aquest confessa que en Quimet no sabia
Quan passa? quina sort tenia de tenir una dona com jo, i que m’ho deia en un moment en
què potser no ens veuríem mai més, perquè me’n recordés sempre….
Ja ha començat la
guerra perquè en La Colometa, per dissimular, li demana que es quedi per la Griselda però en
Quimet, en Cintet i en Mateu li diu que ja no hi ha res a fer i que cal anar a la guerra perquè com
Mateu marxen al guanyin els nacionals ens esborraran del mapa.
front.
La Colometa triga molt de temps a veure en Quimet i aconseguir que la senyora
Enriqueta treballi com a senyora de la neteja a l’ajuntament.
Parauletes noves Tabola

CAPÍTOL XXVIII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet marxa al front cada vegada que es lleva pensa que tot és com abans
de l’inici de la guerra.
L’adroguer
Un dia, quan la Colometa pensava que ja no tornaria a veure mai més en
En Cintet Quimet, aquest es presenta a casa, brut i carregat de menjar. Els explica com és
el dia a dia al front (ferits, solidaritat dels pagesos, nits sense dormir…) i els fills se
El més important l’escolten encisats, “i l’Antoni i la Rita estaven com enamorats del seu pare i ell
els va dir que el diumenge vinent els portaria joguines, baturrets i baturretes.
Primera visita d’en
Quimet després que L’adroguer es mostra molest amb en Quimet perquè li demana a la Colometa
marxi al front. que compri les veces dels coloms en altres establiments. També li retreu que la
guerra que estan fent “no és una guerra” com la que ell va viure: “al meu temps,
L’adroguer està molest la guerra anava d’una altra manera. I vostè ja deu saber com es va fer la gran
amb en Quimet. guerra [Ia Guerra Mundial]... gasos asfixiants i tot”.
Com estan els coloms? La Colometa li explica que ha començat a treballar a l’Ajuntament i a en Quimet
li sembla bé perquè treballar pels que dirigeixen la ciutat, pot ser més aviat bo
En Quimet marxa i en que no pas dolent.
CIntet ha
desaparegut. Valoració dels coloms: Cada vegada en queden menys, només queden els més
vells i són més salvatges: “em va dir que no m’hi amoïnés, que no tenia
A on passa? importància perquè tota la vida estava canviada i que encara canviaria més
però en millor i que tots en tocaríem els resultats”.
A casa del Quimet i la
Colometa. Quan en Quimet marxa amb el camió, un dels milicians anuncia que en Cintet
ha desaparegut: L’havien anat a buscar i no l’havien trobat i en Quimet li va dir
Quan passa? que no patís, que la culpa era d’ell per no haver-los dit que en Cintet havia
hagut d’anar a Cartagena a buscar bitllets de banc i que segurament no
podria tornar fins a mitja setmana”.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXIX ……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Cintet En Cintet visita la Colometa amb un paner de taronges per a la canalla i li va
explicar com va ser l’accidentat el seu viatge fins a Cartagena amb avió i entre
La senyora Enriqueta glop i glop de cafè encara em va dir que la història més valia llegir-la en els
llibres que no pas escriure-la a canonades. Jo l’escoltava molt parada perquè
Els nens veia un altre Cintet, i vaig pensar que la guerra canviava els homes.
El més important Parlen d’en Mateu i de la seva relació amb la Griselda. En Cintet li comenta que,
com en Quimet, mai s’havien atrevit aconsellar en Mateu perquè aquest era
En Cintet visita la més gran però que així que li van conèixer la Griselda de seguida van dir que la
Colometa Griselda era una nina i que en Mateu era massa home per una nina. I que la
Griselda, a en Mateu, només li donaria maldecaps. Però són coses que s’han
A on passa? d’aprendre a bastonades i no amb consells.
A casa d’en Quimet i la En Cintet també li pregunta per l’estat dels coloms i la protagonista li ensenya
Colometa. l’habitació, que encara fa olor de colom. Després marxa.
Quan passa? Veiem com la Colometa ja treu les molles de la taula amb les ungles.
Estona després arriba la senyora Enriqueta amb els nens i aquests s’alegren
molt de veure les taronges que ha portat en Cintet.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXX………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Julieta La Colometa es retroba amb la Julieta vestida de miliciana, molt prima, molt
blanca de cara, amb els ulls plens de febre i cansats. Es posen una mica al dia i
El més important aquesta li acaba confessant que està enamorada d’un noi que, com en Quimet,
també era al front. Decideixen veure’s un diumenge.
La Julieta és miliciana i
l’encarregada d’unes Arriba el diumenge a la tarda. La senyora Enriqueta es va càrrec dels nens.
colònies. Sabem que la Julieta també és l’encarregada de colònies de nens refugiats
perquè en venien de tot Espanya.
Quan es troben un
diumenge li explica Quan la Julieta arriba, li descriu com va ser la primera nit amb el soldat: tenia
com va ser la primera molta por que li matessin el promès i que si se li moria ella es tiraria al mar
nit que va passar amb perquè estava molt enamorada i que havien dormit una nit junts, sense que
el soldat del qual està passés res; i és per això que estava tan enamorada, perquè era tan bon noi i
enamorada. que li semblava que se l’estimava, a ella, com pocs saben estimar”.
A on passa? Important la reacció de la Colometa: “Li vaig dir que m’hauria agradat molt
passar una nit com aquella que ella havia passat tan enamorada, però que jo
A casa de la Colometa tenia feina a netejar despatxos i a treure pols i a cuidar-me dels nens i que
i en Quimet. totes les coses boniques de la vida, com ara el vent i les heures vives i els xiprers
foradant l’aire i les fulles d’un jardí anant d’una banda a l’altra, no s’havien fet
Quan passa? per mi. Que tot s’havia acabat per mi i que només esperava tristesa i
maldecaps
La Julieta, després d’escoltar-la, intenta animar-la “perquè a la terra hi havíem

vingut per ser-hi feliços i no per patir sense parar”.
La senyora Enriqueta, en saber l’anècdota de la Julieta, va començar a renegar i

la protagonista sent com li va pujar un glop de pena calenta de molt endins i
se’m va encastar al coll.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Comencen a atacar Barcelona des del mar. Barcelona s’omple de color blau (el
color dels nacionals).
El més important
Sabem que el pare de la protagonista mor després de patir un atac de cor en
Bombardejos de escoltar un bombardeig i aquesta és la reacció de la seva filla: Em costava
Barcelona. d’adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort…
com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler coma meu, com si quan es va
Mort sobtada del pare morir la meva mare el meu pare també s’hagués mort. La Colometa se
de la protagonista. n’assabenta per la dona del seu pare, qui li demana que contribueixi en el
pagament de l’enterrament. Durant el vetllatori, la Colometa recorda els
Visita d’en Quimet, passejos que feia amb el seu pare. De la dona del seu pare no se’n sap res més:
pateix la tuberculosi. Em vaig endur un retrat del meu pare que la meva mare havia dut tota la vida
en un medalló i el vaig ensenyar als nens. I amb prou feines si sabien qui era.
Xerrada amb la
senyora Enriqueta Després de dies sense saber res del seu marit i dels seus amics que són al front,
sobre la guerra i apareix acompanya de set milicians i amb mal estat. Passa gana a la guerra i té
l’adroguer. la tuberculosi i em va dir que no necessitava anar al metge per saber que tenia
els pulmons plens de cavernes i que no volia fer cap petó als nens que no
Visita de la Julieta, que passar-los microbis.
li suggereix a la
Colometa que enviï Només queda un colom a la casa i en Quimet creu que, sense la guerra, el
l’Antoni a les colònies negoci dels coloms hauria sigut ben rodó.
A on passa? Després que en Quimet torni a marxar al front, la Colometa rep la visita de la
senyora Enriqueta, la qual no vol molestar quan és en Quimet a casa. Per ella, la
guerra ja està perduda i que és qüestió de dies. Es mostra molt preocupada per
la Colometa i els seus dos fills: perquè si en Quimet s’hagués quedat ranquil no
Quan passa? ens passaria res però de la manera que s’havia compromès vés a saber com
acabaria. La senyora Enriqueta creu que l’adroguer està venent de manera
clandestina i que vol que la guerra s’acabi perquè no està venent quasi res.
Bombardejos a
Barcelona. Nova visita de la Julieta. La Colometa li explica que creu que hauran de
racionalitzar cada vegada més el menjar a casa seva, sobretot si en Quimet no
els ve a veure tan sovint. Aleshores, la Julieta li proposa que enviï un dels nens a
les colònies: que la nena no m’ho aconsellava perquè era una nena, però que
al nen encara li faria bé tractar altres nens i que això el prepararia molt per la
vida. I el nen, que ens escoltava, enganxat a les meves faldilles, va dir que no es
volia moure de casa encara que no pogués menjar res…
Finalment, l’Antoni és enviat a les colònies, ell és conscient que l’estan enganyat
però… S’acomiada de la senyora Enriqueta.
La protagonista ens fa saber que, finalment, passen molta gana i que són
capaços d’anar-se’n a dormir ben aviat per no sopar i que els diumenges es
lleven molt més tard per no tenir la sensació de gana.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet La Colometa està cansadíssima dels coloms: sent el parrupeig constantment,
fins i tot quan no és a casa seva, ho embruten tot, els ha d’alimentar ella… És un
La senyora Enriqueta no viu i responsabilitza la nova feina de la situació i que tot havia començat per
culpa d’haver hagut d’anar a treballar a casa d’ells, perquè estava cansada
La mare d’en Quimet que no tenia ni esma, quan calia, de dir no. A més, tampoc poc explicar el seu
malestar a en Quimet perquè quan ho intenta aquest es queixa del seu mal a la
El més important cama.
La senyora Enriqueta, en veure-la tan malament, li diu que no tenia caràcter,

que, ella ja ho hauria acabat, que mai no s’hauria deixat fer una cosa com
A on passa? aquella.
La mare d’en Quimet, més vella que mai, va a casa de la Colometa, perquè ja no
l’anaven a veure ells tan sovint, i aquesta li ensenya els coloms i en van estar
Quan passa? parlant durant una estona, com el seu fill i els seus nets feien cada vegada que
els an
Parauletes noves
CAPÍTOL XXIII………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La mare d’en Quimet Una setmana després de la visita de la mare d’en Quimet a casa dels seus nets,
aquesta mor. No en sabem la causa exacta, de la mort, però una veïna els diu
Les veïnes de la mare que darrerament havia tingut rodaments de cap, com el que havia tingut en el
d’en Quimet darrer capítol, i que no es veia en cor de sortir el carrer per si queia a terra.
En Quimet En Quimet i la Colometa se n’assabenten de matinada gràcies a una veïna.

Deixen les criatures a casa de la senyora Enriqueta i van a veure-la.
El més important
Quan hi arriben, la veuen estirada al llit, ja vestida de morta. També hi ha tres
La mare d’en Quimet veïnes, les quals s’havien encarregat de tot i de treure els llaços del dormitori i
mor de posar una llaçada negra a la porta. Expliquen que la mare d’en Quimet
sempre havia volgut una corona mortuòria sense flors i que l’enteressin
A on passa? descalça perquè, si tornava al món dels vius, no volia que la sentissin.
A casa de la mare d’en Expliquen que el mossèn Eladi ha sigut l’encarregat de fer l'extremunció i que
Quimet sempre havia desitjat tenir una nena: En Quimet va dir que no li explicaven res
de nou, perquè la seva mare, quan era petit, per fer-la la il·lusió, el vestia de
Quan passa? nena i el feia dormir amb camises de nena.
Una setmana després El capítol acaba amb l’arribada d’una altra veïna, la del dinar sense sal que
del darrer capítol apareix en un capítol anterior, amb un ramet de pensament i proposa d’avisar la
funerària.
Parauletes noves Veu enrogallada

Escapulari
CAPÍTOL XXIV………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet i en Cintet volen tornar a ser soldats i no deixen de parlar de fer
d’escamot. La Colometa renya en Cintet per engrescar en Quimet: L’escamot
En Cintet que el facin els altres, els que no eren casats com ara ell, que jo no tenia res a
dir si ell feia d’escamot però que en Quimet ja tenia prou feia a casa seva i que
En Mateu ja era massa gran… En Cintet, arran d’aquesta discussió, no li dirigeix la mirada
a la Colometa durant dies.
El més important
La sensació d’esgotament per a la protagonista va en augment dia rere dia i
En Quimet i en Cintet ningú no s’adonava de mi i tothom em demanava més com si jo no fos una
volen fer d’escamots i persona.
de soldat encara que
la Colometa no En Quimet, a sobre, no para de retreure-li el mal comportament dels seus fills,
n’estigui gens a favor. deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de gitano.
La Colometa, cada dia, Una tarda, la Colometa rep la visita d’en Mateu que, només veure’l, ja comprén
està més cansada. que alguna cosa no va tot bé. Al principi comencen a parlar dels coloms i de les
criatures, va dir que ja es feia el càrrec que devia ser molt pesat cuidar-se de
Conversa entre la tants coloms i tenir coloms en el pis, que en Quimet era bon noi, però amb les
Colometa i en Mateu. seves manies… i que quan en Quimet li demanava una cosa ell no sabia dir-li
que no, perquè tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el vencia…
A on passa? però que ja veia que aquella trapa s’havia d’haver negat a obrir-la.
A casa d’en Quimet i Continuen xerrant però la Colometa s’adona que no l’està escoltant de manera
de la Colometa. activa i en Mateu li acaba explicant que la Griselda ha començat a treballar de
mecanògrafa i que ha deixat la nena a casa dels seus pares i fa una setmana
Quan passa? que no la veu. Més tard, es disculpa per haver-li explicat les seves cabòries i que
la considera com si fos la seva germana.
Parauletes noves Escamot

Mecanògraf
CAPÍTOL XXV………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Colometa acaba perdent la paciència i decideix posar punt i final a la història
dels coloms encara que, en un primer moment, no sap com fer-ho.
El més important
Un dia, quan en Quimet arriba a casa i troba la Colometa i els nens plorant,
s’enfada molt: Tot el dematí encerant i tapant forats de corc i arribo a casa i en
comptes de trobar-hi la pau i l’alegria, trobo plors i drama. [...] I va agafar els
A on passa? nens d’una revolada i els va aixecar enlaire agafats només per dalt d’un braç i
els va passejar així pel corredor, amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que
a veure si els volia trencar els braços, i va dir que si no s’acabaven els plors els
tiraria daltabaix del carrer. I per acabar el vaig empassar el mal i vaig rentar la
Quan passa? cara als nens i també em vaig rentar la cara jo i no li vaig que havia trencat un
vas i que me l’havien descomptat perquè haria estat capaç d’anar a trobar els
amos i armar-los un bullit de mil dimonis.
Veiem una Colometa capficada en el seu pla per acabar amb els coloms, ni tan
sols escolta en Quimet, qui ara es queixa de mal al genoll.
Al principi, molt turmentar els coloms perquè avorreixin les cries i deixin de
covar-les però no és suficient. Vol acabar sistemàticament amb els coloms i
comença a sacsejar els ous amb fúria. Després de mesos i de nits sense dormir,
els coloms ja no ponen ous i en Quimet comença a rondinar.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXVI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet El context històric cada vegada té un paper més important en la novel·la. Ha
començat la revolució. Els milicians, com en Quimet, volen acabar amb els
Els senyors de la casa capellans, les esglésies i amb la burgesia. La Colometa pateix molt per en
Quimet i té por que li facin mal i que el torni a veure i al cap d’uns quants dies
Els milicians de fum i esglésies llençant espurnes, se’m va presentar amb un cinturó amb
revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l’espatlla.
L’home de la llet
La crisi també la notem amb l'escassetat de gas i d’aliments, com ara la llet.
La filla dels senyors També es diu que l’adroguer queda buit en pocs dies.
El més important Els senyors de la casa on treballa la Colometa tenen més d’un ensurt. Primer, el
senyor és atacat per un milicià, qui pensava que el senyor era un capellà. La
Comença la revolució. Colometa, per uns moments, pateix per si el milicià era en Quimet, però aviat es
El context històric revifa quan recorda que la senyora recorda qui era el seu marit. També, reben la
comença a ser visita d’uns revolucionaris armats i uns senyors que asseguren que són els
important. propietaris de la torre i que els firmi, sota amenaça, un paper per declarar que
els havia robat la casa. Finalment, no va firmar el paper però va patir força
A on passa? perquè se’l van endur al comité i fins a les deu de la nit no va tornar a casa seva.
A casa dels senyors, Per altra banda, com que cada vegada és més difícil trobar veces per als coloms,
principalment. per tant, comencen a abandonar el colomar.
Quan passa?
A l’estiu.
Parauletes noves Milicià

Radio galena
CAPÍTOL XXVII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Senyora Enriqueta Qui pateix molt les conseqüències de la revolució és la senyora Enriqueta. Ara,
ven botons i lligacames de senyor i no confia gaire en l’estabilitat dels seus
Quimet estalvis al banc.
Mossèn Joan En Quimet passa molt poc temps a casa, hi ha nits que ni hi dorm. Aviat
anuncia que haurà d’anar al front d’Aragó.
Griselda
En aquest capítol també sabem que en mossèn Joan ha aconseguir salvar-se
El més important dels revolucionaris gràcies a en Quimet: havien pogut treure mossèn Joan. I
que mossèn Joan, amb vestits d’en Mateu i amb un camió que els havia
La senyora Enriqueta procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues
pateix la revolució. monedes d’or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens,
que potser les necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés
En Quimet anuncia a parar, Déu l’ajudaria i no el deixaria morir mentre no fos la seva hora.
que haurà d’anar al
front. Per primera vegada, sembla que a en Quimet li sembli bé que la Colometa
treballi i li demana que no deixi de fer-ho perquè potser els haurà de demanar
El mossèn Joan és ajuda si la situació es complica cada vegada més i més…
protegit per Quimet i
els seus amics. Sabem que la Griselda va amb un de molt sonat i que no saber res més d’en
Mateu.
La Griselda ja no vol
saber res d’en Mateu. En Quimet marxa al front amb en Cintet i la Colometa es queda sense feina. Els
senyors l’acomiaden perquè, tot i que estan molt satisfets amb ella, no tenen
En Quimet marxa al llogaters per pagar-li el sou però tampoc volen que treballi amb ells perquè en
front i la Colometa es Quimet és d’aquests que fa tabola i no hi volen tenir tractes: Nosaltres, cada
queda sense feina. nit, escoltem la ràdio galena i és el que haurien de fer tots vostès i veurien que
són uns ignorants que viuen a dalt de tot de la lluna. En comptes de fer voleiar
Visita d’en Quimet i banderes, valdria més que fessin benes perquè de la ventallada que els
d’en Cintet. clavaran a tots plegats, no quedarà ni un braç sencer, ni una cama.
En Mateu visita la En Quimet i en Cintet visiten la Colometa per veure-la i portar-li una mica de
Colometa per menjar però marxen de seguida.
anunciar-li que marxa
al front. Aquell mateix dia, en Mateu també visita la Colometa, vestit amb granota i fusell
amb cara d’amoïnat: En Mateu va deixar el fusell damunt de la taula i, molt
La Colometa li trist, va dir, ja veu com ens hem de veure els homes de pau… I estava molt
pregunta si sap qui és amoïnat, tan amoïnat o més que en Quimet i en Cintet i jo mateixa. I, em va dir
la Maria. que ell a la seva vida només vivia per dues coses: pel treball i per família, per la
Griselda i la nena. I que em venia a dir adéu perquè se n’anava al front i que
En Mateu s’acomiada potser Déu l’enviava al front per fer-lo morir aviat perquè sense la nena i sense
de la Colometa i la Griselda no es veia amb cor de poder viure.
aquesta li demana
que es quedi. Abans de marxar, en Mateu li demana a la Colometa si li vol donar alguna cosa
que li serveixi de record al front perquè és l’única persona que té al món. Va
La senyora Enriqueta regalar-li la cinta vermella del ramet de boix que tenia a casa.
comença a treballar a
l’ajuntament gràcies a I d’un plec de no sé on em van sortir ganes de preguntar-li una cosa que mai
la Colometa. no havia trobat un moment de confiança per preguntar… si sabia qui era la
Maria… Que en Quimet, de vegades, l’havia anomenada… I em va dir que
A on passa? estava segur que en Quimet no havia conegut mai una noia que es digués
Maria. Mai.
Carrer Pelayo
Quan en Mateu marxa, a la porta, aquest confessa que en Quimet no sabia
Quan passa? quina sort tenia de tenir una dona com jo, i que m’ho deia en un moment en
què potser no ens veuríem mai més, perquè me’n recordés sempre….
Ja ha començat la
guerra perquè en La Colometa, per dissimular, li demana que es quedi per la Griselda però en
Quimet, en Cintet i en Mateu li diu que ja no hi ha res a fer i que cal anar a la guerra perquè com
Mateu marxen al guanyin els nacionals ens esborraran del mapa.
front.
La Colometa triga molt de temps a veure en Quimet i aconseguir que la senyora
Enriqueta treballi com a senyora de la neteja a l’ajuntament.
Parauletes noves Tabola

CAPÍTOL XXVIII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
En Quimet En Quimet marxa al front cada vegada que es lleva pensa que tot és com abans
de l’inici de la guerra.
L’adroguer
Un dia, quan la Colometa pensava que ja no tornaria a veure mai més en
En Cintet Quimet, aquest es presenta a casa, brut i carregat de menjar. Els explica com és
el dia a dia al front (ferits, solidaritat dels pagesos, nits sense dormir…) i els fills se
El més important l’escolten encisats, “i l’Antoni i la Rita estaven com enamorats del seu pare i ell
els va dir que el diumenge vinent els portaria joguines, baturrets i baturretes.
Primera visita d’en
Quimet després que L’adroguer es mostra molest amb en Quimet perquè li demana a la Colometa
marxi al front. que compri les veces dels coloms en altres establiments. També li retreu que la
guerra que estan fent “no és una guerra” com la que ell va viure: “al meu temps,
L’adroguer està molest la guerra anava d’una altra manera. I vostè ja deu saber com es va fer la gran
amb en Quimet. guerra [Ia Guerra Mundial]... gasos asfixiants i tot”.
Com estan els coloms? La Colometa li explica que ha començat a treballar a l’Ajuntament i a en Quimet
li sembla bé perquè treballar pels que dirigeixen la ciutat, pot ser més aviat bo
En Quimet marxa i en que no pas dolent.
CIntet ha
desaparegut. Valoració dels coloms: Cada vegada en queden menys, només queden els més
vells i són més salvatges: “em va dir que no m’hi amoïnés, que no tenia
A on passa? importància perquè tota la vida estava canviada i que encara canviaria més
però en millor i que tots en tocaríem els resultats”.
A casa del Quimet i la
Colometa. Quan en Quimet marxa amb el camió, un dels milicians anuncia que en Cintet
ha desaparegut: L’havien anat a buscar i no l’havien trobat i en Quimet li va dir
Quan passa? que no patís, que la culpa era d’ell per no haver-los dit que en Cintet havia
hagut d’anar a Cartagena a buscar bitllets de banc i que segurament no
podria tornar fins a mitja setmana”.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXIX ……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Cintet En Cintet visita la Colometa amb un paner de taronges per a la canalla i li va
explicar com va ser l’accidentat el seu viatge fins a Cartagena amb avió i entre
La senyora Enriqueta glop i glop de cafè encara em va dir que la història més valia llegir-la en els
llibres que no pas escriure-la a canonades. Jo l’escoltava molt parada perquè
Els nens veia un altre Cintet, i vaig pensar que la guerra canviava els homes.
El més important Parlen d’en Mateu i de la seva relació amb la Griselda. En Cintet li comenta que,
com en Quimet, mai s’havien atrevit aconsellar en Mateu perquè aquest era
En Cintet visita la més gran però que així que li van conèixer la Griselda de seguida van dir que la
Colometa Griselda era una nina i que en Mateu era massa home per una nina. I que la
Griselda, a en Mateu, només li donaria maldecaps. Però són coses que s’han
A on passa? d’aprendre a bastonades i no amb consells.
A casa d’en Quimet i la En Cintet també li pregunta per l’estat dels coloms i la protagonista li ensenya
Colometa. l’habitació, que encara fa olor de colom. Després marxa.
Quan passa? Veiem com la Colometa ja treu les molles de la taula amb les ungles.
Estona després arriba la senyora Enriqueta amb els nens i aquests s’alegren
molt de veure les taronges que ha portat en Cintet.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXX………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Julieta La Colometa es retroba amb la Julieta vestida de miliciana, molt prima, molt
blanca de cara, amb els ulls plens de febre i cansats. Es posen una mica al dia i
El més important aquesta li acaba confessant que està enamorada d’un noi que, com en Quimet,
també era al front. Decideixen veure’s un diumenge.
La Julieta és miliciana i
l’encarregada d’unes Arriba el diumenge a la tarda. La senyora Enriqueta es va càrrec dels nens.
colònies. Sabem que la Julieta també és l’encarregada de colònies de nens refugiats
perquè en venien de tot Espanya.
Quan es troben un
diumenge li explica Quan la Julieta arriba, li descriu com va ser la primera nit amb el soldat: tenia
com va ser la primera molta por que li matessin el promès i que si se li moria ella es tiraria al mar
nit que va passar amb perquè estava molt enamorada i que havien dormit una nit junts, sense que
el soldat del qual està passés res; i és per això que estava tan enamorada, perquè era tan bon noi i
enamorada. que li semblava que se l’estimava, a ella, com pocs saben estimar”.
A on passa? Important la reacció de la Colometa: “Li vaig dir que m’hauria agradat molt
passar una nit com aquella que ella havia passat tan enamorada, però que jo
A casa de la Colometa tenia feina a netejar despatxos i a treure pols i a cuidar-me dels nens i que
i en Quimet. totes les coses boniques de la vida, com ara el vent i les heures vives i els xiprers
foradant l’aire i les fulles d’un jardí anant d’una banda a l’altra, no s’havien fet
Quan passa? per mi. Que tot s’havia acabat per mi i que només esperava tristesa i
maldecaps
La Julieta, després d’escoltar-la, intenta animar-la “perquè a la terra hi havíem

vingut per ser-hi feliços i no per patir sense parar”.
La senyora Enriqueta, en saber l’anècdota de la Julieta, va començar a renegar i

la protagonista sent com li va pujar un glop de pena calenta de molt endins i
se’m va encastar al coll.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXI………………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Comencen a atacar Barcelona des del mar. Barcelona s’omple de color blau (el
color dels nacionals).
El més important
Sabem que el pare de la protagonista mor després de patir un atac de cor en
Bombardejos de escoltar un bombardeig i aquesta és la reacció de la seva filla: Em costava
Barcelona. d’adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort…
com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler coma meu, com si quan es va
Mort sobtada del pare morir la meva mare el meu pare també s’hagués mort. La Colometa se
de la protagonista. n’assabenta per la dona del seu pare, qui li demana que contribueixi en el
pagament de l’enterrament. Durant el vetllatori, la Colometa recorda els
Visita d’en Quimet, passejos que feia amb el seu pare. De la dona del seu pare no se’n sap res més:
pateix la tuberculosi. Em vaig endur un retrat del meu pare que la meva mare havia dut tota la vida
en un medalló i el vaig ensenyar als nens. I amb prou feines si sabien qui era.
Xerrada amb la
senyora Enriqueta Després de dies sense saber res del seu marit i dels seus amics que són al front,
sobre la guerra i apareix acompanya de set milicians i amb mal estat. Passa gana a la guerra i té
l’adroguer. la tuberculosi i em va dir que no necessitava anar al metge per saber que tenia
els pulmons plens de cavernes i que no volia fer cap petó als nens que no
Visita de la Julieta, que passar-los microbis.
li suggereix a la
Colometa que enviï Només queda un colom a la casa i en Quimet creu que, sense la guerra, el
l’Antoni a les colònies negoci dels coloms hauria sigut ben rodó.
A on passa? Després que en Quimet torni a marxar al front, la Colometa rep la visita de la
senyora Enriqueta, la qual no vol molestar quan és en Quimet a casa. Per ella, la
guerra ja està perduda i que és qüestió de dies. Es mostra molt preocupada per
la Colometa i els seus dos fills: perquè si en Quimet s’hagués quedat ranquil no
Quan passa? ens passaria res però de la manera que s’havia compromès vés a saber com
acabaria. La senyora Enriqueta creu que l’adroguer està venent de manera
clandestina i que vol que la guerra s’acabi perquè no està venent quasi res.
Bombardejos a
Barcelona. Nova visita de la Julieta. La Colometa li explica que creu que hauran de
racionalitzar cada vegada més el menjar a casa seva, sobretot si en Quimet no
els ve a veure tan sovint. Aleshores, la Julieta li proposa que enviï un dels nens a
les colònies: que la nena no m’ho aconsellava perquè era una nena, però que
al nen encara li faria bé tractar altres nens i que això el prepararia molt per la
vida. I el nen, que ens escoltava, enganxat a les meves faldilles, va dir que no es
volia moure de casa encara que no pogués menjar res…
Finalment, l’Antoni és enviat a les colònies, ell és conscient que l’estan enganyat
però… S’acomiada de la senyora Enriqueta.
La protagonista ens fa saber que, finalment, passen molta gana i que són
capaços d’anar-se’n a dormir ben aviat per no sopar i que els diumenges es
lleven molt més tard per no tenir la sensació de gana.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Julieta La Colometa i la Julieta porten l’Antoni a la colònia i la Julieta parla amb una
jove professora del cas de la protagonista: Li va dir que jo no tenia menjar i que
La Rita volia deixar el nen allí perquè, almenys allí, menjaria. La professora li pregunta
al nen si s’hi quedar i no respon. La Colometa diu que el nen s’ha de quedar allà,
L’Antoni que per això han fet el viatge.
La senyora Enriqueta La Colometa es mira el seu fill i el veu com una flor: Tant que m’havia fet patir
els primers mesos de vida i semblava mentida com s’havia fet una preciositat i
El més important amb una onda de cabells damunt del front, lluents com aigua negra, unes
pestanyes d’artista. També observa la Rita i veu que els nens no eren com
L’Antoni entra a la abans de la guerra.
colònia.
L’Antoni finalment entra a la colònia encara que sigui a contracor: I vaig dir que
Mort d’en Quimet. el deixava, i amb la Julieta vam començar a caminar cap a la porta i aleshores
el nen se’m va tirar a sobre com una serp desesperada i plorant a llàgrima viva
Mort del darrer colom. cridava que no el deixés, que volia estar a casa, que les colònies no li
agradaven, que no el deixés i que no el deixés i que no el deixés. La Colometa
A on passa? ignora la petició del seu fill i l’anima a quedar-s’hi perquè farà només amistat.
A la colònia. La Julieta, un cop al cotxe de tornada, admet que ella hauria sigut incapaç de
fer una cosa com aquella. Tornen amb certs remordiments cap a Barcelona.
A casa de la Colometa.
Sabem que la senyora Enriqueta va a veure l’Antoni a la colònia cada diumenge.
Quan passa? La mare no hi pot anar perquè diu que no té temps. Des que l’Antoni és a la
colònia la Rita pot menjar una mica més perquè enyora el seu germà i xerra
menys. La Colometa continua tenint remordiments.
Un dia arriba un milicià comunica la mort d’en Quimet al front. Li lliura el seu
rellotge perquè el conservi com a record. Immediatament després de saber-ho,
la protagonista puja al terrat i troba el darrer colom que li quedava mort.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXIII……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Griselda La protagonista, temps després de saber la mort del seu marit, se sent de suro: I
el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si
El més important en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de
carn que quat et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan
La Colometa comença alt i tan estret i tan llarg.
a fer el dol per la mort
d’en Quimet però no La Colometa comença a veure que la inestabilitat de la seva vida i per això
se n’acaba d’ensortir. prefereix pensar que en Quimet és viu i que la rutina és la mateixa que hi havia
abans de la guerra. Tanmateix, enmig del dol (que no havia fet pel seu pare) no
Rep la visita de la se’n surt: I anava pels carrers, bruts i tristos de dies, foscos i blaus a la nit, tota
Griselda. de negre i, al capdamunt, com una taca blanca, la cara que se’m feia menuda.
Es descriu el context La Griselda va a veure la Colometa per donar-li el condol i per comunicar-li que
històric durant els en Mateu està bé, que malgrat la separació continuen tenint contacte pel bé de
darrers mesos de la la filla. Sabem en aquest moment que en Cintet també ha mort al front.
guerra.
La Colometa li explica que té el nen a les colònies i em va mirar amb aquells
Mort d’en Cintet al ulls de menta i va dir que ja el planyia, que no m’ho deia per fer-me amoïnar,
front. però que allò de les colònies era una cosa molt trista.
La Colometa té cada Més endavant, veiem el retorn de l’Antoni a casa. Sembla un altre nen quan la
vegada més dificultats Julieta el va buscar, fet que evidencia que l’estada a la colònia també ha sigut
per sobreviure i per un gran encert: Estava inflat, ventrut, amb les galtes rodones i amb dos assos
això decideix anar a per cames, torrat pel sol, amb el cap pelat, ple de crostes i amb una vinova al
demanar a feina a coll.
casa del senyor del
guardapols on havia La Rita explica al seu germà que en Quimet és mort.
treballat anteriorment.
Sabem que la Julieta i la senyora Enriqueta porten queviures i pots de llet a la
A on passa? Colometa perquè no passin tanta gana. En aquest sentit, la Colometa cada
vegada està més desesperada.
A casa de la Colometa.
Hivern de 1938 i 1939. Ara són molts els joves que marxen a la guerra, alguns
Quan passa? tenne 16 anys i Barcelona és plena de campanyes propagandístiques: Hi havia
homes molt grans que aprenien de fer la guerra pels carrers. Joves i vells,
Part del capítol sabem tothom a la guerra, i la guerra els xuclava i els donava la mort. Moltes
que passa a l’hivern de llàgrimes, molt mal per dintre i per fora.
1938 i 1939, l’hivern
abans del final de la De tant en tant, la protagonista pensa en en Mateu.
guerra civil.
La Colometa s’ha de vendre moltes de les seves pertinences per sobreviure com
ara els llençols, les estovalles, els coberts, el llit, el matalàs, el rellotge d’en
Quimet, roba, les copes, els mobles…
En aquest capítol sabem també que en Mateu ha sigut afusellat enmig d’una
plaça. Ho sabem gràcies a l’Enriqueta i la Colometa no s’ho vol creure.
La situació per a la Colometa i els seus fills cada vegada és més insostenible:
Sense feina, sense res a la vista, vaig acabar de vendre’m tot el que tenia [...] i
quan ja no em quedava res, fora d’aquelles monedes que em semblaven
sagrades, vaig agafar la vergonya pel coll i me’n vaig anar a casa dels meus
amos antics [a casa del senyor del guardapols].
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXIV……………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El senyor del Novament, la Colometa quasi és atropellada per un tramvia mentre es dirigeix a
guardapols i la seva casa del senyor del guardapols.
dona.
S’atura a la botiga dels hules per mirar l’aparador però ja no em guaita amb la
La senyora Enriqueta. mateixa il·lusió i innocència que durant la primera part de la novel·la: Perquè si
vull dir la veritat he de dir que no veia res: només taques de colors, ombres de
El més important nina… i l’olor de la botiga l’enterboleix una mica.
La Colometa demana Arriba a casa del senyor del guardapols i és atesa per ell mateix i la seva dona: i
feina a la família del el senyor que devia sentir-me va sortir i va dir que no tenien feina per donar a
guardapols però s’hi ningú, que vui volgués deina que pugés aquí dalt i que ells havien perdut molt
nega per les seves i havien de recuperar el que havien perdut i que els de la revolució avall com
diferències l’aigua! I que no estaven per compromissos, que no volien pobrillassa a casa
ideològiques. seva, que s’estimaven més tenir la casa bruta que no pas haver de tractar amb
pobrisalla. La seva dona va mirar de posar-hi una mica de pau i d’excusar el
La senyora Enriqueta comportament groller del seu marit, que, en veritat no tenien per pagar-li un
aconsegueix que la sou. Tanmateix, el motiu principal pel qual no li volen donar feina és perquè és
Colometa treballi en del bàndol republicà i no coincideix amb la ideologia política del senyor.
una porteria i en una
sala de pel·lícules. La Colometa marxa de la casa i quan torna cap a casa es desmaia pel camí: Em
vaig sentir molt cansada i en el moment que anava a travessar el carrer Gran,
La Colometa decideix quan ja havia posat un peu a baix del carrer i encara tenia l’altre al damunt de
matar els seus fills l’acera, en ple dia i quan ja no hi havia llums blaus, els vaig veure. I vaig caure
amb l’embut i el a terra estirada com un sac. I quan pujava l’escala de casa i m’aturava a
salfumant i després respirar al peu de les balances, no em recordava del que havia passat, com si
suïcidar-se. el temps entre posar un peu a baix del carrer i el temps d’arribar a les balances
fos un temps que no l’hagués viscut.
A on passa? La protagonista troba feina gràcies a la senyora Enriqueta i comença netejant

una porteria i una sala de pel·lícules. Nogensmenys, és insuficient per a ella i els
A casa de la Colometa. seus dos fills. Per això pren una important i dura decisió: I una nit, amb la Rita a
un costat i l’Antoni a l’altre, amb les barnilles de les costelles que els foradaven
Quan passa? la pell i amb tot el cos ple de dibuix de les venes blaves, vaig pensar que els
mataria. No sabia com. A cops de ganivet no podia ser. Tapar-los els ulls i
tirar-los daltabaix del balcó no podia ser… Si només es trencaven una cama?
Instants després, la Colometa té visions. Veu com del sostre sorgeixen un parell
de mans i que s’acosten als seus fills, que ara són com ous d’ocells. Les mans els
agafen i els comencen a sacsejar brutalment, com ella mateixa havia fet amb
els ous dels coloms: Volia crida i la veu no em sortia. Volia cridar que vinguessin
els veïns, que vingués la policia, que vingués algú a empaitar aquelles mans, i
quan ja tenia el crit a punt de sortir, em repensava i tancava el crit a dintre
perquè la policia m’hauria agafat perquè en Quimet havia mort a la guerra.
Allò s’havia d’acabar. Vaig a buscar l’embut. Vol matar els fills amb salfumant
mentre dormin a la nit.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXV …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Colometa no té diners per comprar el salfumant a l’adrogueria però pensa en
com endur-se’l sense pagar. A l’hora de la veritat no s’atreveix a entrar a
El més important l’establiment.
En aquest capítol la protagonista comença a seguir una senyora que duu dos
ciris a la mà i mantellina. Durant el trajecte, un noi amb una cama mutilada se li
A on passa? acosta i la reconeix. S’estableix una breu conversa entre els dos personatges i
quan ja són prou lluny l’un de l’altre, la Colometa recorda que es tractava de
l’aprenent d’en Quimet.
Quan passa? La Colometa continua seguint la senyora dels dos ciris i arriba a l'església. Les
dues hi entre. És plena de gom a gom i ens vam mirar i vam quedar una
estona encantades mirant-nos, perquè ella també devia veure els soldats
morts, ella també els veia, m’ho deien els seus ulls de persona que li han matat
algú amb bala i al mig d’un camp; i espantada pels ulls de la senyora vaig
Lasortir mig trepitjant gent agenollada i a fora la pluja fina com quan havia
entrat. I tot era igual.
Alehsores, tenim aquí un dels millors fragments de la novel·la: I amunt, jo

amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa… Amb la cara com una taca blanca
damunt del negre del dol… amunt, Colometa, que darrera teu hi ha tota la
pena del món, desfes-te de la pena del món, Colometa. Corre, de pressa. Corre
més de pressa, que les boletes de sang no et parin el caminar, que no t’atrapin,
vola amunt, els ulls rodonets i el bec amb els foradets per nas al capdamunt… i
corria cap a casa meva i tothom era mort. Eren morts els que havien mort i els
que havien quedat vius, que també era com si fossin morts, que vivien com si
els haguessin matat.
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXVII…………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
L’adroguer, l’Antoni. La protagonista ens descriu la casa de l’adroguer, on comença a treballar per
primera vegada com a dona de fer feines. És una casa senzilla i sense gaires
El més important ostentacions. Destacaríem tres elements. En primer lloc, la cortina de canyetes,
amb una japonesa pintada, amb tot d’agulles clavades a la muntanya dels
Descripció de la casa cabells, i en una mà hi tenia un pai-pai amb ocells molt lluny, i un fanalet que
de l’adroguer. Es figurava encès, a prop. En segon lloc, el cargol de mar a través del qual pots
destaquen, sobretot, sentir el so de les onades. La Colometa de tant en tant l’agafa per escoltar-lo. I,
tres elements de la per acabar, el llit perquè havia sigut dels seus pares i l’olor li recordava a la
casa: la cortina, el família.
cargol de mar i el llit.
Sabem que l’adroguer es diu Antoni, com el fill de la Natàlia. A partir d’aquí,
A on passa? Rodoreda s’adreçarà al fill com a Toni per distingir els personatges. Veiem com
l’adroguer es preocupa per la Colometa: li pregunta si està molt cansada de la
A casa de l’adroguer. feina, parla amb ella de tant en tant. L’adverteix de la presència de rates.
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XXXVIII…………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
L’adroguer. La vida de la Colometa es comença a tranquil·litzar i la veiem una mica
contesta: Em va costar d’aixecar el cap, però de mica en mica tornava a la vida
El més important després d’haver viscut en el forat de la mort. Els nens havien perdut la figura
de ser nens només fets d’ossos. El vincle amb els fills s’enforteix, passen més
La vida de la Colometa estones junts, pugen al terrat a contemplar les estrelles.
i la dels seus fills
millora cada vegada La situació econòmica també millora perquè es comencen a pagar les quotes
més en tots els sentits. del lloguer endarrerides i l’adroguer sempre els dona paperines amb menjar a
dins, com per exemple llegums.
El record d’en Quimet.
Cada vegada el record d’en Quimet té menys presència a les seves vides,
Conversa amb sobretot a la dels nens: Els nens no parlaven mai del seu pare, com si no
l’adroguer. hagués existit. I si a mi de vegades em venia al record, feia un gran esforç per
treure-me’l, perquè duia un cansament tan gran a dintre que no es pot
A on passa? explicat, i calia viure, i si pensava massa el cervell em feia una mena de mal
com si el tingués podrit.
A casa de la Colometa
i a la casa de La Colometa, un any després, continua treballant a casa de l’adroguer i un dia
l’adroguer. aquest li pregunta si el Toni i la Rita van a l’escola, ella ho nega. Li diu també que
quan venia a comprar les veces observava, gràcies a un mirall que té a la botiga
Quan passa? per vigilar els sacs que tenia al carrer, com en Quimet s’esperava a la cantonada.
També li confessa que el dia que em va venir al darrera per dir-me si volia
En aquest capítol treballar a casa d’ell, em va córrer al darrera perquè jo feia una cara que el va
veiem que ha passat deixar encongit i va pensar que me’n passava alguna de molt grossa.
un any.
La protagonista li aclareix que li van matar el marit a la guerra i que va passar
per molts mals moments.
L’adroguer la cita el diumenge a les tres de la tarda sense especificar-ne el

motiu.
Parauletes noves
CAPÍTOL XIL………………………………………………… ………………………………………………
Personatges Resum
L’adroguer La Colometa es dirigeix a casa de l’adroguer el diumenge a la tarda. Té molt clar
que hi vol anar i ho sabem perquè no deixa d’emmirallar-se en els aparadors del
El més important carrer.
La Colometa es troba Quan es troba amb l’adroguer s’adona que ell també s’ha arreglat una mica:
un diumenge a la s’ha afaitat (fent-se una petita ferida) i la convida a entrar a la casa. La Colometa
tarda amb l’adroguer. et troba molt nerviós perquè tot el que feia i tot el que deia li costava molt de
fer i de dir, em va semblar com ara una petxina amb la closca trencada.
A on passa?
La Colometa l’anima a parlar i ell li respon que el que li ha de dir és molt difícil i
A casa de l’adroguer. que no sap com fer-ho. Finalment, reconeix que està molt amoïnat perquè
darrerament pensava molt en la vellesa i que volia ser una persona respectada i
Quan passa? que no volia acabar sol i asilat després d’haver pencat durant tota la seva vida [...]
Va estar una bona estona callat i va dir aixecant el cap i mirant-me fort: em
Un diumenge a la voldria casar, però no puc fundar una família…
tarda.
La proposta matrimonial, tot i que la Colometa ja se l’esperava, li va sorprendre.
L’adroguer està molt nerviós, el veient amunt i avall, que s’aixeca i s’asseu
constantment esperant la resposta de la Colometa: Si no li agrada, faci com si
no li hagués parlat… Però he d’afegir que no puc fundar una família, perquè
per culpa de la guerra soc inútil del mig i, amb vostè, ja em trobo una família
feta. I no vull enganyar ningú, va dir, Natàlia.
Aquest final de capítol és molt important per la protagonista i pel

desenvolupament de l’argument de la novel·la perquè, precisament amb
aquesta conversa, la Colometa recupera la seva autèntica identitat. A partir
d’ara, ens tornarem a referir a la protagonista a través del seu nom.
Parauletes noves
CAPÍTOL XL …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La senyora Enriqueta La Natàlia arriba molt nerviosa a casa després de la conversa amb l’adroguer .
S’intenta tranquil·litzar però al final agafa els nens a les deu de la nit i es
El més important presenta sense avisar a casa de la senyora Enriqueta: Li vaig explicar què em
passava i li vaig dir que em semblava que ho havia entès, però que em
semblava que no ho havia acabat d’entendre. I ella em va dir, el devien
esguerrar a la guerra, és ben bé el que et penses i per això es vol casar amb tu,
A on passa? perquè amb tu ja es troba amb una família feta, i molts homes, sense família,
són com una ampolla buida navegant damunt del mar.
La Natàlia durant els següents dies es pensa la proposta de l’adroguer i rumiar

Quan passa? molt com dir-ho als seus fills, perquè arran de la guerra els veia molt més
madurs per l’edat que tenien. Finalment acaba acceptant i em va ag
Parauletes noves
CAPÍTOL XLI …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Senyora Enriqueta El dia següent del casament, l’Antoni li va comentar a la Natàlia que prefereria
pagar una dona de fer feines que veure-la netejant que no s’havia casat per
Rosa fer-me rentar la roba sinó que s’havia casat per tenir família, com m’havia dit, i
que volia veure la seva família contenta. Contractaran la Rosa
L’Antoni
La senyora Enriqueta, visita la Natàlia, i li pregunta com va ser la nit de noces
La Rita i el Toni (recordem que l’Antoni no pot mantenir relacions sexuals des que va tornar de
la guerra).
El més important
Un dia troben una rata morta a la ratera, sabem que estava embarassada i la
Apareix un nou protagonista para especial atenció en les mosques encastades a la sang de la
personatge, la Rosa, bestioleta: Eren ben negres totes tres, amb aigües blaves i vermelles com el
que és la dona de fer dimoni que explicava en Quimet, i s’atipaven de bèstia morta com deia en
feines de la Natàlia i Quimet que feia el dimoni quan anava de mosca. Però tenien la cara negra i
en l’Antoni. en Quimet m’havia dit que el dimoni, encara que anés de mosca vironera,
tenia la cara encesa de flames. I les mans. Perquè no se’l confongués amb les
Les visites de la vironeres de debò.
senyora Enriqueta,
que vol saber com va La Natàlia patia molt per la mena de relació que els seus fills poguessin establir
ser la nit de noces. amb l’Antoni, recordem que sempre idoletrat el seu pare. És especialment el
nen si s’avé més amb l’adroguer: quan no tenia feina amb l’estudiar sempre
L’episodi de la rata anava davant i darrera de l’Antoni i si l’Antoni li manava de fer alguna cosa, la
morta i el record d’en feia content. I si l’Antoni llegia el diari en havent sopat, el nen se li anava
Quimet. acostant, i amb l’excusa de llegir el diari, se li arraconava.
La relació entre
l’Antoni i el fills de la
protagonista.
A on passa?
A casa de la Natàlia i
l’adroguer.
Quan passa?
Després del casament.
Parauletes noves
CAPÍTOL XLII ……………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Sabem que la Natàlia té por de sortir al carrer i que prefereix quedar-se a casa
seva. Més endavant, en sabrem el motiu.
El més important
Després de la celebració de la comunió del Toni i la Rita, la nena li explica a la
seva mare que el pare d’una amiga seva de l’escola, que també havia la
comunió aquell mateix dia, que el seu pare havia tornat de la guerra quan
A on passa? tothom creia que havia mort i que feia dos dies els havia tornat, molt malalt,
però viu; i que si no n’havien sabut res és perquè havia estat tancat en un
presidi, molt lluny, sense que li deixessin escriure cartes…
Quan passa? Des d’aquell moment, la Natàlia tem que en Quimet pugui tornar en qualsevol
moment: I ja va començar l’angúnia i el dormir malament i el no dormir i el no
viure. Si en Quimet no era mort, tornaria. Qui em podia dir que l’havia vist
mort? Ningú. És veritat que el rellotge que m’havien dut era el seu, però potser
havia passet a unes altres mans i allò que havia fet creure que era mot havia
estat trobar el rellotge en un braç que potser no era el del Quimet.
Aquesta angoixa, la patira durant els següents dos o tres anys. A més, la senyora
Enriqueta no deixa de parlar d’en Quimet així que estàvem soles, te’n recordes
quan s’enduia el nen amb la moto? I el que va dir quan va néixer el nen i el que
va dir que quan va néixer la Rita i el que va dir quan et va dir Colometa? Te’n
recordes? Te’n recordes?
Finalment, la Natàlia surt a passejar amb la Rita perquè té por d’acabar boja a
casa seva. L’olor del carrer, però, fa que es maregi i acaba desmaiada i tots van
dir que en tenia la culpa tant de temps de viure tancada a casa, però que de
mica en mica havia d’esforçar-me i sortir. I vaig sortir, però per altres bandes. I,
tota sola, vaig anar pels parcs.
Parauletes noves
CAPÍTOL XLIII …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
La Rita La Rita vol aprendre llengües perquè vol ser hostessa de vol i l’Antoni hi va estar
d’acord. Aquella mateixa nit, la Natàlia i ell mantenen una conversa sobre la
L’Antoni decisió de la Rita perquè la seva no hi estava conforme. L’Antoni li va dir que li
havia de deixar fer, a la Rita, perquè ella era jove i sabia molt bé el que volia i
Les senyores del parc necessitava dir-me que mai de la vida no havia estat tan feliç com d’ençà que
ens tenia tots tres a casa, i que m’havia de dir gràcies perquè amb la felicitat
El més important que duia a sobre tenia sort i les coses li anaven bé encara que les coses no
fossin com abas. I que tots els dies que tenia eren per nosaltres.
La Rita vol ser hostessa
de vol. La Natàlia recorda els coloms però no sap si ho fa quan dorm o quan està
desperta i els idealitza moltíssim.
L’Antoni és molt feliç al
costat de la Natàlia i L’endemà ho explica a una dona que seu amb ella al parc i la Natàlia esdevé la
els seus fills senyora dels coloms perquè aquella senyora li va explicar a una altra i van
arribar a creure que la Natàlia enyorava els coloms i d’on vivia.
Idealització dels
coloms A la protagonista, encara li costa caminar pels carrers on hi ha molt de trànsit i
prefereix fer més tomb per arribar al parc que creuar els carrers amb més
Passejos pel parc. La moviment. Sabem que s’atura a mirar determinats edificis i que para especial
protagonista és atenció a les finestres obertes.
coneguda com la
senyora dels coloms. Al parc hi va sovint, fins i tot si plou i anava pels carrers deserts i vivia a poc a
poc… I de tant anar d’una flonjor a una altra, em vaig tornar com una figa-flor i
tot em feia plorar. I sempre duia un mocadoret a dintre la màniga.
A on passa?
l’Antoni
Al parc
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XLIV …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
El Toni Una nit l’Antoni li pregunta al fil gran de la protagonista a què es voldria dedicar
professionalment. En Toni agraeix haver rebut una bona educació però que ell
L’Antoni considerava la possibilitat de ser adroguer com l’Antoni. Aquest es va quedar
molt sorprès de la resposta del noi perquè creia que ho feia per compromís i
El més important creia que el noi feia un disbarat i que per ell hauria estat un orgull veure’l
metge o arquitecte i pensar que gairebé li havia sortit de les seves mans.
El fill de la Natàlia vol
continuar amb el La protagonista ja dorm una mica més però continua tenint el son molt lleuger i
negoci de l’Antoni. es desperta amb qualsevol soroll. Aleshores, comprova que els fills dormen i es
dirigeix a la botiga per ficar la mà en els diferents sacs de cereals, pasta de sopa
La Natàlia continua i llavors. Passava l’estona també remenant les olives i després tornava a
tenint el so molt l’habitació per seguir dormint.
lleuger.
A on passa?
l’Adroguer.
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XLV …………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Antoni Un dia es presenta un jove a casa de la Natàlia i de l’Antoni per parlar amb ella
sobre la Rita, amb la qual vol iniciar una relació amorosa. Segons l’adroguer, és
Rosa el jove que feia més goig de tot el barri. És el propietari del bar de la cantonada.
Se’l defineix com molt simpàtic, ben plantat i molt bon treballador. Sabem que
Vicenç té previst fer una ampliació del local i que això li podria permetre comprar una
casa a Cadaqués, a prop dels seus pares, per a ell i la seva família.
El més important
Quan comencen a parlar de la Rita, ell la descriu com una flor: Cada vegada
En Vicenç visita la que la veig passar és com si veiés passar una flor. I vinc a demanar-la. La
Natàlia per parlar amb Natàlia es va quedar molt sorpresa perquè la Rita no li havia parlat mai d’en
ella sobre la Rita. Vicenç, que així es com es diu el pretendent, i l’anima a parlar primer amb ella.
Per altra banda, l’Antoni estava assabentat de les intencions del jove.
La Rita, de moment,
no es vol casar. Al vespre, quan la Rita arriba a casa, la seva mare parla amb ella i la posa al
corrent de la situació. Ella reacciona de la següent manera: vostè es pensa que
A on passa? tinc ganes de casar-me i d’enterrar-me i ser la senyora del cafeter de la
cantonada? L’escena acaba amb els dos personatges rient de la situació perquè
A casa de la Natàlia i la Rita creu que tot és una broma.
l’Antoni.
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XLVI ………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Vicenç En Vicenç torna a casa de la Natàlia, aquesta vegada per petició de l’Antoni. Ella
li comenta que la Rita va molt a la seva i ell va dir, vostès em volen? Li vam dir
Antoni que sí i ell va dir molt formal, la Rita serà meva.
Rita El pretendent li envia flors i els convida a sopar al bar. L’Antoni, aleshores, es
posiciona a favor de la Rita que per què s’havia de lligar amb el noi del bar si el
Toni que ella volia era veure món, i que si el noi del bar tenia ganes de casar-se, el
país era ple de nois que el voldrien a mans besades.
El més important
Una tarda, la Rita li explica a la seva mare que s’ha barallat amb en Vicenç
El festeig de la Rita i perquè no li havia agradat que anés a parlar abans amb la seva família que amb
en Vicenç comença ella i perquè no se li envien flors a una noia sense saber si seria un gest
però amb certes correspost. I li vaig preguntar què li havia dit en Vicenç i es veu que ell li va dir
trifulques. que estava molt enamorat i que si no el volia tancaria el bar i es faria frare.
En Toni començarà el Van a sopar al bar del Vicenç. La Rita no deia res i tampoc menjava i en Vicenç, a
servei militar, l’últim, a les postres, quan el mosso ja no anava i venia traient i portant plats,
probablement a va dir com si s’ho digués a ell mateix, hi ha persones que tenen traça a
Barcelona, per ser a enamorar una noia i jo en tinc i a partir d’aquest comentari comença el festeig
prop de la família. però la Rita el trenca i el comença de nou contínuament… L’Antoni, veient els
canvis de parer de la Rita, es posiciona a favor d’en Vicenç.
A on passa?
L’Antoni i el Toni parlen del servei militar i es proposa allargar-lo per ser a
A casa de la Natàlia i Barcelona i a prop de la família que no ho estranyés, que, quan era petit, durant
l’Antoni. la guerra, per culpa de no tenir menjar, havia tingut de passar una temporada
fora de casa, i que li havia quedat com una mena de deliri d’estar a casa,
Al restaurant d’en d’estar sempre a casa, com un corc a dintre d’una fusta; i que aquest deliri no li
Vicenç. havia passat ni li passaria mai. S’està referint a l’estada a la colònia.
Quan passa?
Parauletes noves Ser una persona rebeca.

CAPÍTOL XLVII ………………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Rita La Rita, finalment, accepta casar-me amb en Vicenç i diu que ho fa per no
veure’l més amb careta de pena i fent-se tot el barri seu fent creure que era una
Vicenç víctima. El que no li agradava de tot plegat era que tingués el bar al barri i tan a
prop de casa.
La cosidora
Comencen els preparatius per a la cerimònia però la Rita no vol que la Natàlia
El més important l’ajudi amb el vestit i ella aprofita per fer una passejada pel parc ja em cansaven
tantes senyores esperant-me amb cara de pena perquè havia tingut coloms. I
La Rita i en Vicenç es aquell desfici que jo tenia abans de parlar dels coloms i d ela torre amb els
casaran i es descriuen anys m’havia anat passant.
alguns dels
preparatius del La protagonista es continua marejant mentre passeja.
casament.
La Natàlia continua
anant al parc de tant
en tant.
A on passa?
l’Antoni.
Al parc.
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XLVIII ……………………………………………………………………………………………
Personatges Resum
Vicenç Se celebra el casament de la Rita i en Vicenç i es commemora l’aniversari del
casament de la Natàlia i l’Antoni.
Rita
Senyora Enriqueta La Rita rep, com a regal de noces, el quadre de les llagostes de part de la
senyora Enriqueta, cada vegada més velleta i l’Antoni li va donar molts diners
Antoni que, segons la Rita, servirien per pagar el divorci.
Toni El convit es va fer al bar del Vicenç, que ja havia fet les reformes,
Pares d’en Vicenç A la festa, també hi ha els pares del nuvi que havien baixat des de Cadaqués (és
la primera vegada que es troben amb la protagonista), en Toni vestit de soldat
El més important (perquè no havia pogut anar a l'església), la Rita de mal humor perquè el vestit
se li havia mullat pel mal temps.
El casament de la Rita
i en Vicenç. La Natàlia balla amb el seu fill i fa veure que l’escanya perquè recorda com es va
trencar la columna del llit en el moment del part. Després, el collaret que duu
El Toni ja ha començat se li enganxa a un botó i es trenca.
el servei militar a
Barcelona Abans del vals, la Rita s’apropa a la seva mare i li confessa que sempre havia
estat enamorada d’en Vicenç.
El cargol de mar
L’Antoni i la Natàlia arriben a casa seva després de la festa del casament. Estan
molt cansats però l’Antoni va a treballar una estona. Mentrestant, la Natàlia para
A on passa? especial atenció al cargol de mar que hi ha al mig de la consolo. Certs estudis de
l’obra de Rodoreda relacionen aquest element amb la tranquil·litat, la pau i la
Al bar d’en Vicenç serenor de la protagonista.
l’Antoni
Quan passa?
Parauletes noves
CAPÍTOL XLIX………………………………………………………………………………… ………
Personatges Resum
Toni La protagonista es desperta quan sent en Toni arribar a la nit del servei militar.
Es vesteix i va a la cuina. Allà, amb un ganivet a la mà, recorda una conversa
Els veïns sobre els corcs que va mantenir amb en Quimet i, de sobre, li arriben moltes
olors i pudors (terrat amb coloms, lleixiu, sang, sofre, del mar, la de l’Antoni i la
L’Antoni del Toni, saliva, llet, salfumant, etc).
El més important Surt al carrer, de nit, i es dirigeix cap a la casa on havia viscut amb en Quimet. Hi
vol entrar però, a la vegada, no vol despertar els veïns. Amb la punta del ganivet,
La protagonista trenca veient que no hi podrà entrar, escriu a la paret “Colometa” i després va anar a la
definitivament amb el plaça del Diamant i deixa anar un crit que devia fer molts anys que duia a
seu passat gravant dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll,
amb un ganivet em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de
“Colometa” a la paret saliva… i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps
de la casa on havia tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben
viscut amb en Quimet bé què era… abandonament? Aquesta escena és una de les més importants de
i amb el crit que fa a la la novel·la perquè representa com la protagonista trenca definitivament amb el
Plaça del diamant. seu passat.
A on passa? El crit l’escolten diferents veïns de la zona i li pregunten si es troba bé. Decideix
tornar a casa seva i observa com es comença a fer de dia i el barri es va
A casa de l’Antoni i la despertant (els venedors). Quan va arribar a casa seva, es troba que l’Antoni
Natàlia. l’estava esperant amoïnat perquè s’havia despertat i no la veia enlloc.
Als carrers de Gràcia Es tornen a adormir i la Natàlia té por de quedar-se sense l’Antoni.
Plaça del Diamant Ell es desperta a les vuit però ella continua dormint fins al migdia. Quan es
desperta té una sensació estranya i, dreta, em vaig aguantar els costats del
Quan passa? front amb les mans i sabia que havia fet alguna cosa diferent però em costava
pensava què havia fet i si el que havia fet, que no sabia si ho havia fet, havia
A la matinada del dia fet una mica desperta o molt adormida, fins que em vaig rentar la cara i
del casament de la l’aigua em va espavilar… i em va posar color a les galtes i llum als ulls.
Rita
En aquest capítol també veiem com la Colometa té diverses visions, en Quimet i
en Mateu.
Parauletes noves
Segueix @laselectivitat i @ldelectures a Instagram!

EL VOCALISME
En primer lloc, cal dir que el vocalisme i el consonantisme que tractarem en aquests apunts
correspon a l'inventari de sons del català central, és a dir, el català que es parla a l'àrea
metropolitana de Barcelona, a la Catalunya central, a les comarques de Girona i al camp de
Tarragona (fins a Reus).
En català central hi ha 8 sons vocàlics, tal com veiem en el quadre de la pàgina 9 del llibre.
Les vocals:
 Es pronuncien mantenint la boca relaxada, de manera que l'aire hi passa lliurement, sense
obstacles.
 Són sons sonors, perquè s'articulen amb una vibració de les cordes vocals, perceptible si
ens toquem la gola.
 Són sons orals, perquè l'aire s'expulsa únicament per la boca i no pel nas.
 No hi ha síl·laba sense una vocal.
Posició tònica i posició àtona: reducció vocàlica
Aquests 8 sons vocàlics, però, no tenen els mateixos contextos d'aparició. Cal, en aquest cas,
distingir entre les vocals que apareixen en posició tònica i les que apareixen en posició àtona.
En posició tònica, poden aparèixer tots els sons vocàlics menys la vocal central mitjana,
anomenada normalment vocal neutra [ə].
En posició àtona, en canvi, només apareixen tres sons: la vocal neutra, la i i la u.
En el requadre següent, veiem l'equivalència de contextos entre una posició i l'altra.
POSICIÓ TÒNICA POSICIÓ ÀTONA

[i] [i]
-------------------------------------------------- --------------------------------------------------
[e] (e tancada)
[ɛ] (e oberta) [ə]
[a]
-------------------------------------------------- ---------------------------------------------------
[u]
[o] (o tancada) [u]
[ɔ] (o oberta)
Reducció vocàlica o neutralització: És l’equivalència de diversos sons tònics en pocs sons

àtons (quadre pàgina 9)
La e oberta, la e tancada i la a en posició tònica conflueixen en una vocal neutra en posició àtona.
ex: (s[ɛ]rra → s[ə]rralada; f[e]sta → f[ə]steta; m[a]r → m[ə]rítim).
La o oberta, la o tancada i la u en posició tònica conflueixen en una u en posició àtona
ex: (h[ɔ]ra → h[u]rari; f[o]rn → f[u]rner; d[u]r → d[u]rada).

Excepcions a la reducció vocàlica o neutralització: pàgina 10
 Grups ea, ae i eo per evitar una pronúncia estranya:

o t[e]atre, àr[e]a, r[e]al, cr[e]ació, a[e]roport, t[e]òric, arqu[e]òleg
 En els adverbis acabats amb -ment, formats a partir d'un adjectiu, la vocal tònica de
l'adjectiu té accent secundari:
o al[e]grement, f[a]cilment, c[ɛ]rtament
 En els mots compostos:
o b[e]nplantat, c[o]brellit, fr[a]ncoalemany, p[ɔ]rtaveu, s[ɛ]t-cents
 En alguns mots prefixats:
o [a]ntimilitar (però [ə]ntídot), c[o]ntracorrent, [ɛ]xmembre, [ɛ]xtraterrestre (però
[ə]xtraordinari), f[ɔ]rassenyat, pr[e]matrícula (però pr[ə]ssentiment),
p[ɔ]stguerra, ps[ɛ]udociència, s[o]brenatural
 En vocals posttòniques de mots cultes la reducció és opcional:
o base, classe, càtedra, fase
 En manlleus i noms propis no adaptats d'altres llengües:
o karat[e], jud[o], anim[e], s[o]pran[o], r[o]sbif, wat[e]rpol[o], Alfons[o]
D[o]míngu[e]z
SONS SEMIVOCÀLICS:
A més a més, hi ha dos sons que, encara que no són vocals, s'hi assemblen molt i els percebem
com si ho fossin. Quan la i o la u formen part d'un diftong o un triftong i ocupen la posició de
semiconsonant (és a dir, no són nucli de síl·laba), s'articulen com a sons aproximants
(s'aproximen a una vocal, però no ho són). No es poden considerar sons vocàlics perquè les vocals
s'articulen sense produir-se cap tensió ni tancament a la cavitat bucal, mentre que les semivocals
de la i o la u s'articulen amb una constricció feble.
La i en posició semivocàlica s'articula com a aproximant palatal [j] i la u, com a aproximant

labiovelar [w].
Correspondència entre so i grafia

[i] i: hivern, pintar, illa, camí, pizza, redimir [j] i: iaio, iogurt, caiguda, ara i sempre, mai
u: ungla, humit, Perú, lúgubre, ruc, llum u: cau, aigua, ateu, estiu, moure, té humitat
[u] o: poder, obert, forat, coral, torrat, amo [w] o: està ordenat, fa ossets, això o allò
o: poder, obert, forat, coral, torrat, amo w: (manlleus): whisky, wasabi, western
[e] e: fer, resta, puré, més, carrer, vent, calent [o] o: por, forn, llop, escombra, meló, cotxe
[ɛ] e: aeri, premi, cel, seny, oferta, gel, tres [ɔ] o: home, sol, got, futbol, joc, talòs, mòbil
[ə] e: petó, preveuries, selectivitat, escenari [a] a: pare, atles, llac, cranc, filmar, gran, sal
a: travessia, Badalona, abrasiu, xarampió
Vocals obertes i tancades:
Pot haver-hi dificultat a l'hora de percebre el grau d'obertura de la e i de la o, que es poden

transcriure de dues maneres diferents. Es pot determinar clarament quan la vocal porta accent
gràfic: es transcriurà com a oberta si l'accent és obert, i com a tancada si és tancat (revés →
rev[e]s; interès → inter[ɛ]s; torró → torr[o]; còrtex → c[ɔ]rtex).
En canvi, quan la vocal no té accent gràfic, cal reforçar la percepció auditiva per discernir quin
n'és el grau d'obertura. No hi ha normes que aclareixin quan una vocal és oberta o tancada, però
hi ha tendències i estratègies que ens poden ajudar a tenir menys dubtes:
• La e i la o són obertes en la majoria de paraules planes i esdrúixoles, però hi ha moltes

excepcions (església, préssec, cérvol, festa, gesta, resta, mosca, fosca, góndola, fórmula,
pólvora, etc.).
• La e i la o són tancades en la majoria de paraules agudes, però hi ha moltes excepcions

(arròs, això, allò, ressò, debò, però, esforç, estoc, rebost, tupè, servei, parell, Albert,
carnet, etc.).
• La e i la o solen ser obertes davant de síl·labes que duguin una i o una u, o fent diftong
amb aquestes vocals (incendi, misteri, museu, perpetu, peu, premi, Alcoi, dijous, heroi,
oli, mòdul, prou, etc.).
• La e és oberta davant de l, l·l i r (cel, novel·la, tela, cel·la, serra, verd, fèretre, cert,
germen, etc.).
• La o sol ser oberta en les terminacions següents: -oc/-oca (badoc, badoca), -ofa
(carxofa), -oig/-oja (boig, boja), -ol/-ola (fesol, escola), -oldre (resoldre), -olt/-olta
(resolt, poca-solta), -pondre (respondre), -ort/-orta (sort, horta), -ossa (carrossa), -ost/-
osta (rebost, costa), -ot/- ota (lladregot, marmota). Hi ha excepcions (boca, foca, nebot,
sota).
• El sufix -ment és amb e tancada.
És també un bon truc agafar paraules model amb vocal oberta i tancada i, sempre que una vocal
ens plantegi dubtes, comparar-la amb la vocal de la paraula model.
Per exemple: cafè/puré i però/torró
FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC:
Es produeixen sempre que una paraula acabi en vocal i la següent hi comenci, sense que hi hagi
cap mena de pausa entre ambdues. En aquesta situació les vocals en contacte poden sofrir
modificacions, tot creant una nova redistribució sil·làbica entre les paraules afectades.
Diftong: A l'interior d'un mot, s'esdevé quan un so vocàlic i un de semivocàlic (i o u) formen part
de la mateixa síl·laba. És creixent si comença per vocal i decreixent si comença per la semivocal.
 Creixent: aigua, qüestió, pingüí, quocient, ungüent, guant, etc.

 Decreixent: mai, pau, rei, teu, riu, cofoi, pou, etc.
Triftong: Ocorre quan un so vocàlic té un so semivocàlic al davant i un altre al darrere.
 Guaitar, fèieu, Uruguai, maièutic

Elisió: S'esdevé quan, de dues vocals de paraules diferents en contacte, una deixa de pronunciar-
se. La vocal elidida quasi sempre és la vocal neutra.
 vocal tònica + vocal neutra: fa amics, camí estret, ascensor avariat

 vocal neutra + vocal tònica: tretze anys, veure arbres, una ombra, una eina
 dues vocals àtones iguals: agafa el tren, canta havaneres, ritu obligat, geni increïble
 vocal àtona + vocal neutra (la neutra s'elideix): si el veus, sopo a casa, tregui el bitllet
Sinalefa: És un diftong creat a partir de dues vocals de paraules diferents en contacte. Cal que hi
hagi una i o una u.
 fa un arròs, ja ho veuràs, no hi és, etc.
Hiat: Consisteix a pronunciar dues vocals en contacte de mots diferents en síl·labes diferents.
Apareix quan hi ha dues vocals tòniques.
 té armes, fa òpera, saló ampli
Els fenòmens acabats de descriure no són sistemàtics: la velocitat de la parla és clau perquè es
pugui alterar la pronúncia habitual en favor d'un altre fenomen. Per exemple, a finestra oberta
s'hi espera una sinalefa (la combinació vocal neutra + vocal àtona no forma part de la llista de
l'elisió), però en una pronúncia molt ràpida podríem pronunciar finestr'oberta sense que fos
incorrecte, elidint la vocal neutra. Com a cas contrari, en un recital de poesia, en què es llegeix
lentament i es remarca cada paraula amb èmfasi, es pot pronunciar tretze anys fent un hiat i
pronunciant primer una vocal neutra i després una a (tretz[əa]nys).
ACTIVITATS:
1. Classifiqueu els sons vocàlics: peu, serra, neu, premsa, res, gel, cabell
[e]
[ɛ]
2. Classifiqueu els sons vocàlics: alfil, cànem, acne, consola, letargia, radar, xarleston, èczema.
[a]
[ə]
3. Classifiqueu els sons vocàlics: cosa, pot, gota, bot, tros, poc, soc, ros
[o]
[ɔ]
4. Transcriviu les vocals de les locucions i frases fetes que teniu a continuació:
a) Arribar a misses dites:

b) Fer un bisbe:
c) Tenir un os a l’esquena:
d) Anar a mal borràs:
e) Saber el pa que s’hi dona:
f) Remenar les cireres:
g) Tenir la mà foradada:
h) ser carn i ungla:
5. Transcriviu els sons vocàlics:
Fase: Irene:
Termòmetre: arqueòleg:
Orfeó: còmodament:
Àrea: rubèola:
Superfície: peó:
Conduïa: reina:
Ianqui: celestial:
Cua: bou:
Agrair: baieta:
Diürn: quota:
6. Feu la transcripció fonètica de les elisions i sinalefes que trobareu en les frases següents:
a) No hi vagis:
b) Menja i veu:
c) Fa un dia preciós:
d) Ves a obrir:
e) Hi ha algú?
f) Vol pa amb oli:
g) Fa quinze anys:
h) Quina hora és?:
7. Transcriu els sons vocàlics de les paraules següents:
Hivern: cosa:
Sort: mosca:
Llest: mentider:
Manera: escola:
Predestinat: exfutbolista:
Sake: peatge:
Veneu: absoldre:
8. Identifica els fenòmens de contacte vocàlic en aquests fragments i transcriu correctament tota
la resta de sons vocàlics:
- porta oberta:
- agafo això:
- puja esperitat:
- va amb bicicleta:
- Teatre Poliorama:
- La plaça del diamant:
- Siamès:
- Pingüí:
- riu ample:
- té idees:
- còncau:
- aprengui a sumar:
- el camió omple el carril.
9. Transcriu els vocals de les paraules següents. Para atenció al grau d'obertura de les es i os:
geni: tro:
Llampec: ventilador:
Altaveu: endoll:
Carpeta: jersei:
Història: finestra:
Veïnat: baieta:
Esforç: licor:
Faraons: estrella:
Aigüera: llengua:
Escaient: guardiola:
10. Activitats de la pàgina 12 del llibre de català.

LES CONSONANTS
Quan parlem, els sons no es pronuncien sols. Al parlar hi ha contacte entre els sons consonàntics i això
fa que hi hagi una sèrie de modificacions fonètiques (pàgina 14 del llibre).
SONORITAT
SORD Es produeixen sense intervenció [p], [t], [k] “petaca”

de les cordes vocals. [f], [s], [ʃ] “feixos”
[ts], [tʃ]
SONOR Les cordes vocals vibren mentre TOTA LA RESTA

s’articula el so. [b], [d], [g] “bodega”
[β], [ð], [ɣ]
[z], [v], [ʒ]
[dz], [dʒ]
[m], [n], [ɲ], [ɱ], [ŋ]
[l], [ʎ], [ll]
[r], [ɾ]
ENSORDIMENT: el so de la consonant passa a ser sord.
SONORITZACIÓ: el so de la consonant passa a ser sonor.
APROXIMANTITZACIÓ: els sons oclusius sonors tenen unes variants anomenades aproximants, que
se'n diferencien perquè els òrgans no es toquen completament i no es bloqueja en cap moment del tot
el pas de l'aire, sinó que aquest pas només es dificulta.
ASSIMILACIÓ: alguns sons consonàntics adopten les característiques articulatòries del so següent.
 Labialització
 Dentalització
 Palatalització
 Velarització
GEMINACIÓ: duplicació del so consonàntic.
EMMUDIMENT: alguns sons consonàntics no es pronuncien.
SENSIBILITZACIÓ: recuperem la pronúncia dels sons que per regla general es veuen afectats per
l'emmudiment.
ACTIVITATS:
1. Subratlleu els emmudiments que hi ha en aquestes paraules:
Vint, herald, tomb, témer, arbre, bolígrafs, falçs, aprendré, malalt, desigs, compte, popular,
psiquiatra, car.
2. Classifiqueu aquestes paraules segons el so:
Advocat, futbol, cotna, accent, setmana, atleta, segle, arreglar, suggerir, addicció, annex,
immens, butllofa, atmosfera, bitllet, estable, atles, tarannà.
[mm] [nn] [bb] [gg] [ʎʎ] [ll] altres
3. Digueu si els sons en negreta són sords o sonors:
Neboda, nebot, sap, sabia, carregar, càrrec, club, peix, dies, bolígraf, càstig, llaç.
4. Poseu els signes fonètics corresponents a les lletres en negreta:
Paret creix
Grup vaig
Despatx cuc
Peix club
Gos càstig
ELS SONS OCLUSIUS
Són sons consonàntics que es produeixen mitjançant una primera fase d'obstrucció total del pas
de l'aire, a causa de l'acostament complet de dos òrgans de la cavitat bucal, i una segona fase
d'explosió de l'aire produïda en el mateix moment que aquests dos òrgans se separen.
Segons el seu punt d'articulació —el lloc en què els dos òrgans bloquegen el pas de l'aire—, podem
classificar-los en tres tipus:
1. OCLUSIUS BILABIALS: s'articulen tancant els llavis de manera que l'aire no passi i
separant-los expulsant l'aire amb força.
 Si la seva articulació no s'acompanya de vibració de les cordes vocals, tenim el so
oclusiu bilabial sord [p]
 si hi ha vibració de les cordes vocals, tenim el so oclusiu bilabial sonor [b].
2. OCLUSIUS DENTALS: s'articulen acostant completament la punta de la llengua a les

dents superiors, bloquejant totalment el pas de l'aire, i deixant anar l'aire amb força quan
aquests dos òrgans se separen.
 Sense vibració de les cordes vocals, tenim el so oclusiu dental sord [t]
 amb vibració, l'oclusiu dental sonor [d].
3. OCLUSIUS VELARS: s'articulen elevant la llengua de manera que toqui el vel del paladar,
i deixant anar l'aire amb força quan aquests dos òrgans se separen.
 Si les cordes vocals no vibren, tenim el so oclusiu velar sord [k]
 si vibren, el so oclusiu velar sonor [g].
SORD SONOR
Oclusius bilabials [p]: país, aprenent, dubte, tub [b]: barret, veloç, capdavant
Oclusius dentals [t]: torre, aturat, adquirir [d]: dit, endins, pot venir
Oclusius velars [k]: eclesiàstic, camisa, quilo, mag [g]: got, enguixar, sac de blat
FENÒMENS FONÈTICS
ENSORDIMENT: els sons oclusius sempre són sords a final de mot abans de pausa, a final de
mot seguits d'una paraula que comenci per vocal i abans d'una altra consonant sorda.
A final de mot abans de pausa tub [p], fred [t], mag [k]
A final de mot seguits d'una paraula que tub estret [p], fred humit [t], mag alegre [k]
comenci per vocal
Abans d'una altra consonant sorda obtús [p], adquirir [t], mag trist [k]
SONORITZACIÓ: els sons oclusius sempre són sonors quan tenen al darrere una consonant
sonora: cap d'any [b], abducció [b], pot rentat [d], petit burgès [d], càrrec de director [g], acne
[g].
Excepció: un so oclusiu es pot mantenir sord davant d'una consonant sonora si tots dos sons
formen part de la mateixa síl·laba: aprenent [p], eclosió [k], atri [t].
APROXIMANTITZACIÓ: els sons oclusius sonors tenen unes variants anomenades aproximants,
que se'n diferencien perquè els òrgans no es toquen completament i no es bloqueja en cap
moment del tot el pas de l'aire, sinó que aquest pas només es dificulta.
Els sons aproximants són tres:
 el so aproximant bilabial [β]

 el so aproximant dental [ð]
 el so aproximant velar [ɣ]
A continuació veurem en quins contextos apareixen els sons oclusius sonors i en quins
s'aproximantitzen i, per tant, n'apareixen les variants aproximants.
APARICIÓ DE LA FORMA OCLUSIVA SONORA
A inici de mot, després de pausa blau [b], gat [g], dofí [d]
Darrere o davant d'un altre so oclusiu sonor capdavant [bd], cap glop [bg], advent [db],
pot gros [dg], foc vermell [gb], foc de dalt [gd]
Darrere o davant d'un so nasal (m, n) timbre [b], cap mapa [b], tendre [d], prat
natural [d], Congo [g], lloc natural [g]
Davant d'un so fricatiu sonor (z, g, j) puc jugar [g], puc zigzaguejar [g], rep jocs
[b], cap zoològic [b]
APARICIÓ DE LA FORMA APROXIMANT
Entre vocals Avet [β], idea [ð], agafar [ɣ]

Entre una vocal i un so ròtic (r) i viceversa obra [β], adreça [ð], magre [ɣ], farga [ɣ],
àrdua [ð], herba [β]
La b i la g, entre un so lateral (l) i una vocal alba [β], falguera [ɣ]
La b i la g, entre una vocal i un so lateral, problema [β], iglú [ɣ]
abans de la vocal tònica de la paraula
Darrere de fricativa (f, s, z, x, j) afganès [ɣ], esdevenir [ð], brioix de crema
i africada (tx, tj, tz, ts) [ð], vaig blanc [β], pots venir [β]
La b i la g, entre lateral i ròtica i viceversa el braç [β], el gra [ɣ], per Blanes [β],
interglacial [ɣ]
La b i la g, entre laterals el glop [ɣ], el blat [β]
Entre ròtiques arbrat [β], ordre [ð], per Granollers [ɣ]
GEMINACIÓ:
En els grups -bl- i -gl-, l'oclusiva es gemina quan es troba darrere de la vocal tònica de la paraula:
agradable [bb], poble [bb], regla [gg], segle [gg].
Aquesta geminació també té lloc en contextos pretònics si són paraules derivades de mots
primitius que geminen: població [bb], reglament [gg].
Hi ha un segon tipus de geminació que té lloc quan alguns sons oclusius s'assimilen completament
al so consonàntic que els segueix, de manera que aquest so consonàntic posterior es pronuncia
de manera geminada. Tot seguit en veurem els contextos, però cal dir que hi ha molta variació
quant a la manera de pronunciar aquests mots i no són fenòmens sistemàtics.
Oclusiva dental + [m] Setmana [mm], ritme [dm]/[mm]

Oclusiva dental + [n] cotna [nn], ètnic [nn]/[dn]
Oclusiva dental + lateral espatlla [ʎʎ], atleta [ll]/[dl]
Oclusiva dental + oclusiva bilabial futbol [bb]/[db], advocat [bb]/[db]
EMMUDIMENT: emmudim —deixem de pronunciar— els sons oclusius bilabials:
 després de [m] a final de mot (camp, tomb)

 en les combinacions mps o mpt (atemptat, temps, assumpció)
 els sons oclusius dentals i velars a final de mot després de [n] (sant, profund, banc, fang)
 els sons oclusius dentals darrere de [l] (salt, herald)
 opcionalment, els sons oclusius dentals darrere de [r] (esport, Gerard [r]/[rt]) i [s]
(disgust, post).
SENSIBILITZACIÓ: recuperem la pronúncia dels sons oclusius que per regla general es veuen
afectats per l'emmudiment en els casos següents:
 la [t] dels gerundis seguits de pronom feble vocàlic (pensant-hi, agafant-ho)

 la [b] de la preposició amb quan va seguida d'un mot començat per vocal (amb ella, amb
el cotxe)
 la [t] del mot sant quan al darrere hi ha un mot començat per vocal (sant Andreu)
 la [t] dels mots cent i vint quan al darrere hi ha un mot començat per vocal tònica (cent
hores, vint anys).
ACTIVITATS:
1. Transcriu els sons oclusius i aproximants (en negreta). Si hi ha emmudiments,

no has de transcriure res i has de marcar l'emmudiment. Digues tots els
fenòmens que trobis:
fred polar, coc pa, ànec amb patates, sac de gemecs, pot de vidre, càstig infernal, plat
de sopa, gat vell, tub estret, fred viu.
2. Transcriu els sons oclusius i aproximants (ressaltats en negreta). Si hi ha

emmudiments, no has de transcriure res i has de marcar l'emmudiment. Digues
tots els fenòmens que trobis:
pebre, segle, va amb avió, club privat, club de nit, cérvol, timbal, espant, va bé,
ametlla, quedar, foc gran, sant Antoni, carn a la brasa.

ELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Els sons fricatius son sons consonàntics que es produeixen acostant molt dos òrgans articuladors
de la cavitat bucal, però permetent que l'aire passi per una petita escletxa, i generant una fricció
continuada entre aquests dos òrgans.
Els sons africats, en canvi, son sons consonàntics que es produeixen obstruint primer el pas de
l'aire completament (oclusiva) i, després generant una fricció (fricativa) entre ells. Els sons
africats, per tant, son la suma d'una oclusió seguida d'un so fricatiu (oclusiu+fricatiu)
Segons el seu punt d'articulació, tenim els sons fricatius i africats següents:
SORD SONOR
Fricatius alveolars [s]: ser, rossa, vas, cel, piscina, [z]: zinc, casa, pas llarg
enllaç
Fricatius labiodentals [f]: família [v]: fotògraf americà, afganes
Fricatius palatals [ʃ]: caixa, xemeneia [ʒ]: gerani, joc, Baix Empordà
Africats alveolars [ts]: gat suau, plats, tsunami [dz]: organitzar, plats nets
Africats palatals [tʃ]: fuig, txec [dʒ]: metge, platja, maig alegre,
despatx bonic
FENÒMENS FONÈTICS
ENSORDIMENT: els sons fricatius i africats esdevenen sords

 a final de mot abans de pausa: vas [s], bolígraf [f], baix [ʃ], prats [tts], boig [ttʃ].
 abans d'una consonant sorda mastegar [s], bolígraf car [f], calaix petit [ʃ], prats
preciosos [tts], sandvitx salat [ttʃ].
SONORITZACIÓ: els sons fricatius i africats sempre son sonors

 a final de mot abans d'un mot començat per vocal: pas enèrgic [z], autògraf
escrit [v], mateix any [ʒ], Estats Units [dz], capritx innecessari [dʒ].
 abans d'una consonant sonora: esborrar [z], autògraf maco [v], mateix nom
[ʒ], estats membres [dz], faig verdura [dʒ].
Atenció: un so fricatiu pot ser sord abans d'una consonant sonora si tots dos sons pertanyen a la
mateixa síl·laba: francès [f], flor [f].
Cal tenir en compte que les grafies x i cc poden equivaldre a la combinació d'una oclusiva velar i
una fricativa alveolar: exemple [gz], acceptar [ks], maxil·lar [ks]. En aquest cas, la ics és sonora
quan el terme comença per ex- o hex- i en el mot oxigen: examen [gz], exigu [gz], èxit [gz],
hexàgon [gz], oxigen [gz].
ACTIVITATS:
1) Transcriu correctament els sons fricatius de les paraules següents. Identifica els
fenòmens fonètics:
faixa, passant, gasa, baf desagradable, coix d'una cama, estació, fageda, xivarri, cafè, fas
amics, mateix període, tens paraigua, ascens, pagesia, enfonsar-se, març, baix i gras, cas
omís.
2) Transcriu correctament els sons africats de les paraules següents. Identifica els
lleig, gats petits, setze, platges, desig intens, maig càlid, empatx de pel·lícules, embats,
violents, adjectiu, pot cilíndric, espatllats.
3) Transcriu correctament les g de les paraules següents, tenint en compte que poden ser
oclusives, aproximants, fricatives o africades:
pagar, gota, targeta, reg, mig, guitarra, gerani, estrateg valent, la guerrilla, faig magdalenes.
4) Transcriu correctament les ics de les paraules següents. Algunes poden formar part
d'un so africat:
guerxo, exacte, marxisme, parxís, fitxa, així, pot xutar, Max Garcia, moix i trist, índex.
5) Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu
alveolar sord [s].
Quatre turistes van quedar atrapats a l’ascensor de la plaça Major, el qual, per enè-sima vegada,
s’havia espatllat.
6) Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so palatal
fricatiu sonor [ʒ] o, en algunes varietats dialectals, a l’africat [dʒ].
Amb un posat majestàtic, el rei va segellar tots els documents. Al carrer, moltes persones
demanaven venjança i els bombers provaven d’extingir el foc que s’havia iniciat vora
l’ajuntament.
ELS SONS LATERALS
s'articulen deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, de manera que la llengua obstrueix el
pas de l'aire nomes per la part central de la cavitat bucal, però no pels laterals.
Lateral alveolar sonor [l] legal, malabars, fals, calma, alpí, folre
Lateral palatal sonor [ʎ] llibre, ball, tallar, el nyap, el llavi, algerià, el Xavi
Lateral dental sonor [l] alta, faldilla, el tren, vol dormir
ASSIMILACIÓ:
el so lateral alveolar sonor [l]
 es palatalitza [ʎ] davant d'una consonant palatal ([ɲ], [ʎ], [ʒ], [ʃ]):
o el nyap [ʎ], el llavi [ʎ], Algèria [ʎ], el Xavi [ʎ]
 es dentalitza [l] davant d'una consonant dental ([t], [d]):

o alta [l], faldilla [l], el tren [l], vol dormir [l].
ELS SONS RÒTICS
 El so vibrant alveolar sonor [r] es pronuncia mitjançant una successió de moltes
obstruccions del pas de l'aire entre la llengua i els alvèols dentals.
 El so bategant alveolar sonor[ɾ] es pronuncia mitjançant una única obstrucció del pas de
l'aire entre la llengua i els alvèols dentals.
Ròtic vibrant alveolar sonor [r] risc, arròs, mar, arma, carta, persona
Ròtic bategant alveolar sonor [ɾ] cara, estora, brac, francès
El so vibrant [r] apareix:

 a inici de mot (rosa, ram)
 davant de consonant (arpa, farsa, arma, orla)
 darrere de consonant excepte un so oclusiu o fricatiu dins d'una mateixa síl·laba (conrear, folre,
disrupció)
 entre vocals quan correspon amb la doble erra ortogràfica (-rr-) (carro, gerra)
 a final de mot quan es pronuncia (mar, cor).
El so bategant [ɾ] apareix:

 entre vocals quan correspon amb una sola erra ortogràfica (-r-) (cara, pura)
 després d'un so oclusiu o fricatiu dins d'una mateixa síl·laba (pregunta [ɾ], brossa [ɾ], tros [ɾ],
drap [ɾ], croquis [ɾ], gran [ɾ], frase [ɾ])
EMMUDIMENT: no es pronuncia la erra final de:

 infinitius (parlar, sentir)
 d'alguns substantius (autor, escalfor, extintor, por, regidor, sabater, senyor, etc.).
 en alguns casos, la erra no se situa en posició final de mot (aprendre, arbre, comprendre, diners).
SENSIBILITZACIO: la erra final dels infinitius sí que es pronuncia:

 si al darrere hi ha un pronom feble.
 si el pronom feble comença per consonant, es pronuncia vibrant (parlar-me [r], agafar-lo [r]);
 si el pronom feble comença per vocal, es pronuncia bategant (parlar-hi [ɾ], agafar-ho [ɾ]).
ACTIVITATS:
11. Transcriu correctament els sons laterals dels mots següents. Tingues en compte les
assimilacions:
talc, cal tallar, malalt, el llibre, natural, el nyicris, alga, maldecap, coll llarg, Hostalric, asfalt, vol la
poma, malmès, altiu, el xurro, falguera, mal peu, vol tabac, el txa-txa-txa, líquid, regal generós.
12. Transcriu correctament els sons ròtics dels mots següents. Tingues en compte els
pensar, cansar-se, carter, arruga, brou, far, en Ricard, comprendre, parada, Manresa, sorra, carceller,
rentar-ho, tarda, abric, la rosa, carpeta, preromà, marrec, ira, arxiu.
ELS SONS NASALS
s'articulen mitjançant un abaixament del vel del paladar, cosa que permet que l'aire surti per la
cavitat oral (com en tots els sons) i per la cavitat nasal.
Nasal alveolar sonor [n] nas, anar, gran, sant, ànsia, incert, cançó, enrere,
enlaire
Nasal bilabial sonor [m] ma, amor, fam, embut, ampolla, en Bernat, en Pau,
en Marti
Nasal palatal sonor [ɲ] nyicris, anyada, seny, enllà, enginy, xinxeta
Nasal labiodental sonor [ɱ] amfibi, confessar, en Felix, em falta
Nasal velar sonor [ŋ] sang, palangana, tanca, en Carles, en Guillem
Nasal dental sonor [n] entendre, en Toni, fan dansa
FENÒMENS FONÈTICS
ASSIMILACIÓ:
• El so nasal alveolar sonor [n] assimila el punt d'articulació bilabial, palatal, labiodental i velar si té al
darrere una consonant amb cadascun d'aquests punts d'articulació.
[n] + so bilabial ([p], [b], [m]) → [m] en Marc [m], invalidar [m], volen pastis [m]
[n] + so palatal ([ɲ], [ʃ], [ʒ], [ʎ]) → [ɲ] fan nyores [ɲ], enllumenat [ɲ], enxaneta [ɲ],
engegar [ɲ]
[n] + so labiodental ([f]) → [ɱ] enfonsar [ɱ], en Felix [ɱ], fan festa [ɱ]
[n] + so velar ([k], [g]) → [ŋ] encant [ŋ], angoixa [ŋ], roben carteres [ŋ], fan
El so nasal velar sonor [ŋ] també apareix guants [ŋ]
en posició final de mot quan hi ha hagut un
emmudiment previ d'un so oclusiu: banc
[ŋ], tanc [ŋ], sang [ŋ], fang [ŋ], etc.
[n] + so dental ([t], [d]) → [n] entendre [n], en Toni [n], fan dansa [n]
Cal tenir en compte que l'assimilació no té

lloc davant de sons dentals emmudits
(menjant [n], vent [n], profund [n]).
• El so nasal bilabial sonor [m] assimila el punt d'articulació labiodental si te al darrere una
consonant labiodental.
[m] + so labiodental ([f]) → [ɱ] amfibi, àmfora, èmfasi, nimfa
El so nasal palatal [ɲ] no pateix mai assimilacions (any maco [ɲ], any feliç [ɲ], any cansat [ɲ]) i que
els sons nasals labiodental i velar nomes apareixen com a assimilacions de [n] i [m] en el primer cas i
[n] en el segon.
ACTIVITATS:
1) Transcriu els sons nasals corresponents a les lletres ressaltades en negreta. Tingues
en compte les assimilacions:
Niu
Vímet
Pany
Pantalons
tinc calor
van be
pàmfil
endins
son grans
en Pau
àngel
immens
confiança
fem temps
en Xavier
rang
pendent
envestida
tenen vergonya
sang de mentida
enxaneta
pensament
cullen nespres
informe
estem guapos
canvi
cantem fados
en risc
seny
sonen campanes.

Catalan

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalan

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Subordinades explicacions

Què fer abans de tot? ​Separar l'oració principal de la subordinada.

A l’hora de substituir la subordinada la podem substituir per un ​SINTAGMA NOMINAL (SN)

Fan la funció que faria un ​NOM ​en una oració simple.

• Si són conjuncions no fan cap funció dins de la subordinada.

Són equivalents a un ​substantiu ​o ​pronom​.

Truc per identificar un CD: passar a passiva. Si passa a ser un Subjecte, és un CD

Quatre​ classes de subordinades substantives:

1. Subordinades substantives completives

El nexe utilitzat és el ​QUE (sense accent).

Exemple subordinada substantiva completiva:

La Martina vol ​que​ compris castanyes​.

Funcions que pot fer:

Que​ t’hagis barallat amb mitja família​ és problema teu.

M’agrada ​que​ siguis puntual​.

Truc per identificar el Subjecte:

Que​ aproveu​ mostra un bon rendiment

L’aprovat → els aprovats.

- De complement directe (es pot substituir pel pronom ho)

Sabia​ ​que​ la resposta era no ​= CD

La Laura sembla ​que ​treballa molt ​= CAtr

El fiscal està convençut ​que ​l’acusat era culpable​ = CRV

- Complement del nom

Tinc la impressió ​que​ aprovaré l’examen de matemàtiques​. = CN

Està segur ​que​ guanyaran el partit​. = CAdj

2. Subordinades substantives d’infinitiu

NO ​van introduïdes per cap nexe.

No m’agrada ​treballar​ el cap de setmana ​= Subj

El seu somni és ​estiuejar​ a Itàlia. ​= CAtr

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

• Les preposicions A/DE es mantenen:

• En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE:

No va pensar ​a recollir​ la roba estesa​. = CRV (pensar a)

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

• Les preposicions A/DE es mantenen:

• En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE:

Té por ​de suspendre​ l'examen de català. ​=CN

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

• Les preposicions A/DE es mantenen:

• En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE:

Està content ​de poder​ venir. ​= CAdj

Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per

Interrogatives totals: conjunció si + preposició

- Subordinades substantives interrogatives directes

● Totals: la resposta és sí o no.

● Parcials: resposta oberta

- Subordinades substantives interrogatives indirectes

● Parcials: resposta oberta

Introduïdes pels pronoms relatius ​que/qui, NO ​tenen un antecedent explícit.

La subordinada fa de subjecte, CD, CI, atribut, CRV, CN i CAdj

DIFERÈNCIA DE SUBORDINADES ADJECTIVES I SUBSTANTIVES DE RELATIU

Subordinades adjectives: tenen antecedent explícit i fan la funció de CN

Equival a un ​adverbi. ​Fa la funció de CC

- adverbi, conjunció o locució + proposició

Locatives: indiquen ​lloc ​relacionat de l’acció

Els nens retallen les cartolines ​com​ els ha indicat la professora.

També n’hi ha amb les formes no personals del verb:

- Infinitiu: L’he renyat ​per haver ​insultat repetidament aquella persona​.

Des de jove m’agrada més el cafè ​que ​el te.

Oracions subordinades adjectivals

Tipus de subordinades relatives

Les especificatives, inserides en la principal sense comes. Restringeixen o limiten l’abast de

i L’Enric agadarà el tren i la Maria anirà amb bicicleta.

doncs Estic malalta, per tant, no vindré a treballar.

Què fer abans de tot? Separar l'oració principal de la subordinada.

A l’hora de substituir la subordinada la podem substituir per un SINTAGMA NOMINAL (SN)

Fan la funció que faria un NOM en una oració simple.

Són equivalents a un substantiu o pronom.

Quatre classes de subordinades substantives:

El nexe utilitzat és el QUE (sense accent).

La Martina vol que compris castanyes.

Que t’hagis barallat amb mitja família és problema teu.

M’agrada que siguis puntual.

Que aproveu mostra un bon rendiment

Sabia que la resposta era no = CD

La Laura sembla que treballa molt = CAtr

El fiscal està convençut que l’acusat era culpable = CRV

Tinc la impressió que aprovaré l’examen de matemàtiques. = CN

Està segur que guanyaran el partit. = CAdj

NO van introduïdes per cap nexe.

No m’agrada treballar el cap de setmana = Subj

El seu somni és estiuejar a Itàlia. = CAtr

No va pensar a recollir la roba estesa. = CRV (pensar a)

Té por de suspendre l'examen de català. =CN

Està content de poder venir. = CAdj

Introduïdes pels pronoms relatius que/qui, NO tenen un antecedent explícit.

Equival a un adverbi. Fa la funció de CC

Locatives: indiquen lloc relacionat de l’acció

Els nens retallen les cartolines com els ha indicat la professora.

- Infinitiu: L’he renyat per haver insultat repetidament aquella persona.

Des de jove m’agrada més el cafè que el te.