Català Resum 2n trimestre

SUBORDINADES:
SUBSTANTIVES.
● Equival a un nom. La podem canviar per: això.
Exemple: Ell vol [que vinguis] → Ell vol això. → Té funció sintàctica respecte el verb de la
CD (ell ho vol)
principal. Qualsevol funció sintàctica d’un nom.
● Tipus:
a) Completives: que (conjunció)
b) D’infinitiu: M’agrada [cantar.]
c) Interrogatives: Què, qui, sí. (No sé [què vols] → No sé això.
d) Relatiu

Completives
● S'introdueixen amb que.
● Normativa: Que (conjunció) no pot portar preposició davant. → Jo confio [en que vinguis] →
Jo confio en això.
CRV
D’infinitiu
● S'introdueixen amb infinitiu.
● Normativa: L’infintiu que introdueix una subordina substantiva només pot anar precedit per
A, DE → Confio [en venir] → Confío a/de venir.

Interrogatives
● Totals/ Parcials ; Directes/ Indirectes
● Nexes: què, quan, on, quin, quina,... → No sé [on és el llibre] → No sé això.
CD (no ho sé)

De relatiu
● Puc canviar el relatiu per: aquell que, allò que.
● Determinant + Pronom
● El pronom relatiu té funció sintàctica. → M’agrada [el que (CD) dius] → M’agrada això →
M’agrada allò que dius
ADJECTIVES.
● Equival a un adjectiu.
● Comença per un pronom relatiu: que, el qual, la qual, on, la qual cosa, cosa que,
prep+qui, prep+què
● Elements: Antecedent, pronom relatiu.
● Funcions sintàctiques: Tota la subordinada adjectiva fa de CN de l'antecedent. El pronom
relatiu té funció sintàctica dins de la subordinada. → La nena [que coneixes]/CN és alta. →
La nena gran. → Tu coneixes la nena (CD)
● Explicatives (sense comes), especificatives (amb comes)
● Normativa:
1. el qual, la qual (sense preposició davant) sempre amb coma davant → El noi, el qual
es alt, vindrà.
2. que (relatiu) mai tindrà una preposició davant → La cosa de que parles és
interessant. de la qual/ què
3. Lo qual → La qual cosa, cosa que.
ADVERBIALS.
● Funcionen com a CC: Causa, companyia, concessió, condició, conseqüència, finalitat, lloc,
temps, quantitat, manera.
● Estructura: Conjunció + Verb (Si vens,et faré dinar) Prep + Infinitiu (En entrar, t’he vist →
Quan he entrat), gerundi (Caminant, he trobat un billet → mentre caminava…), participi
(Acabada la reunió, hem sortit), pronom.
● Tipus: Pròpies i impròpies.
1. Pròpies: Es canvien per un adverbi: Temps (quan), mode (com), lloc (on), quantitat (quant).
Funció sintàctica: CC
2. Impròpies: Causa (perquè, ja que), finalitat (per tal que), consecutives (de manera que,
tan… que), condicional (si), comparatives (tan…com, més…que), concessives (tot i, tot i
que)
● Normativa: Temps: al arribar → en arribar (=quan…). // sinó (=però si) si no (condicional)
Català Resum 2n trimestre

FONÉTICA:
CORDES VOCALS (sonoritat):
- SORDS
- SONORS

PUNT D’ARTICULACIÓ: una altre cosa important a l’hora de pronunciar els sons. té a veure a quins
órgans de dintre de la boca utilitzem a l’hora de fer un so.
- BILABIALS (quan fem servir els dos llavis) → [b,] [p], [m]
- LABIODENTALS (fem servir els llavis i les dents) → [f], [v], [m] → (amfibi)
- DENTALS (llengua toca els dents) → [t], [d]
- ALVEOLARS (la llengua frena o está a prop dels alveus) → [l], [n], [r] (rata. múltiple), [ȴ]
(cara, simple), [s, sorda], [z, sonora]
- PALATALS (quan la llengua està a prop del paladar) → [J, llarga] (joke) [ ∫ ] (caixa), [λ] (LL),
[η] (ny)
- VELARS (si la llengua está molt enrere i s’apropa a la veu del paladar) → [g] [k] [η] (sang)

MODE D’ARTICULACIÓ: té a veure el com l’aire surt desde que el tenim a la gola fins l’exterior.
- OCLUSIUS (quan el so es “explosiu”) → [p], [t], [k], [b], [d], [g] (SONORS, SORDS)
- FRICTIUS (surten fent fricció) → [s], [f], [ ∫ ] , [z], [v], [ʒ]
- AFRICANS (hi ha una explosió i després i ha una fricció) → [ts] (potser), [t∫] (metxa), [dz]
(dotze) , [dz (llarga)] (metge)
- NASALS (el so es nasal, l’aire surt pel nas) → [m], [ᶆ], [n], [Ŋ], [ɳ]
- LATERALS (l’aire surt per els costats de la boca, la llengua ocupa la part central) → [l], [λ]
- VIBRANTS → [r](rata. múltiple), [ȴ] ((cara, simple)
NASALS, LATERALS I VIBRANTS SEMPRE SÓN SONORS!
EXEMPLES:
- CARA: [k á ȴ @ (neutre)]
- PISSARRA: [ p i s á r @ (neutre)]
- PENJAR: [ p @ Ŋ ʒ á]

FENÒMENS FONÈTICS:

A) OCLUSIVES:
1) SONS APROXIMATS:
[β]
[5]
[γ] (gamma)
a) ENTRE VOCALS:
AGAFO // ADOB // AVI
[β] [5] [γ]

b) QUAN TENIM UNA L + [SO] + UNA VOCAL

ALBA
[β]
c) QUAN TENIM UNA VOCAL + [ ] + V/L
CABRA
[β]

2) NEUTRALITZACIÓ:
D’un so sonor →sord
- FRED [t]
- LLARG [k]
- Final de mot o si hi ha vocal darrere. FRED ALT.
Català Resum 2n trimestre

NO PASA SI DARRERE HI HA UNA CONSONANT SONORA!

3) EMMUDIMENT
- Un so no es pronuncia.
- CAMP → [kám]

4) SENSIBILITZACIÓ
- Un so que no es pronuncia, en alguns contextos si que es pronuncia.
- AMB → [am]
- AMB ELL → [b]

5) ASSIMILACIÓ
- Quan un so oclusiu agafa les propietats de el so que té darrere.
- ESPATLLA → [λλ]
- ATLES → [ll]

6) ORTOGRAFÍA
1. Final de mot, després de vocal tònica, o diftong → p,t,c
POP, ESCAC
2. Final de mot, després de vocal àtona o consonant, mirem el derivat → RÀPID
→ RAPIDESA
- ITUD → VIRTUT
- ETUD [d]

B) SONORITZACIÓ
- OCLUSIVES
- FRICATIVES
- AFRICADES
A final de mot o de síl·laba, si el so següent és sonor→ Transcriure amb la versió sonora:
1. [b] [d] [g] OCLUSIUS
2. [z] [v] [ʒ] FRICATIVES
3. [dz] [ds] [dʒ] AFRICADES

ATENCIÓ! → AIXÒ NO OCORRE AMB LES OCLUSIVES + VOCAL

PROCESSOS DE FORMACIÓ DE PARAULES:

Parts del mot:
● Arrel/ lexema: Porta, porteta, portal
● Morfemes:
DERIVATIUS: Cambia el significat de la paraula, per formar una paraula nova.
Flexius: S'adjunta però no forma paraula nova. → Porteres
Formació de mots:
● Derivació:
1. Sufixació: quan adjuntem un morfema derivatiu després del lexema per formar una paraula
nova. → Porter, portal
Tipus:
1. Lèxica: Canvia categoria gramatical. → sol-solitud
2. Valoratiu: No canvia la categoria gramatical ni el sentit. → cotxe-cotxàs
2. Prefixació: quan adjuntem un morfema derivatiu abans del lexema. → fer - desfer
● Ortografia: no guionet; no doblem lletra

PARASÍNTESI: s’adjunta simultàniament un prefix i un sufix. → enamorar - endimoniar

COMPOSICIÓ: dos o més lexemes per formar una paraula nova.

Juxtaposada i el·líptica.
JUXTAPOSADA: no alteració gramatical. → pintallavis, llevataps, maldecap
EL·LÍPTICS: hi ha alteració gramatical. → filferro (fil de ferro), sangglaçar (glaçar la sang)
● Ortografia: quan posem guionet: vocal + R/S/X, punts cardinals, D-U-C, si el primer mot
porta accent gràfic (ciència-ficció, déu-n’hi-do), primer mot -O (politicosocial,
cardiovascular, audiovisual) no guió ni accent al primer.
Català Resum 2n trimestre

ELS VERBS:
● L’imperatiu només s’usa en les oracions afirmatives, ja que per a les oracions que
expressen un manament negatiu es fa servir el present de subjuntiu:
a) manament afirmatiu (imperatiu): Enceneu el foc!
b) manament negatiu (present de subjuntiu): No encengueu el foc
● El gerundi no pot expressar un fet que sigui conseqüència d’un altre, o que passa a
continuació d’un altre:
a) Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.
b) La comissió va estudiar el reglament, aprovant-lo tot seguit.
c) No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
● Tots els gerundis acaben en -ent (llevat d’escriure, que fa escrivint i viure que fa vivint). No
hi ha cap forma de gerundi en -guent; per tant, són incorrectes les formes: *capiguent,
*sapiguent, *poguent, *volguent...; tampoc no són correctes les formes de l’infinitiu i del
participi: *capiguer, *capigut; *sapiguer, *sapigut; *poguer, *volguer.
Cal dir: cabent, caber; cabut; sabent, saber, sabut; podent, poder; volent, voler...
● Els verbs poder i voler canvien la o en u en totes les formes del present de subjuntiu i de
l’imperatiu (pugui, puguis..., pugues, pugui...; vulguem, vulgueu..., vulgues, vulguin...)
● Els verbs jeure o jaure, néixer o nàixer i treure o traure i derivats fan la vocal neutra dels
radicals en posició àtona en a (jauré, naixent, traiem, traguem, traguéssiu...).
● L'increment –eix- dels incoatius només el trobarem en les persones del singular i en la
tercera del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i l’imperatiu: serveixo, serveixes,
serveix, serveixen..., serveixi, serveixis, serveixi, serveixin..., serveix, serveixi, serveixin.
● Els verbs collir, cosir, sortir, tossir, escopir i derivats canvien la o per una u en els radicals
tònics del present d’indicatiu, de subjuntiu i de l’imperatiu: recullin, cullen, cuso, tussis,
escupin (però, collim, cosia, tossiré, escopiu...)
● L’arrel velar de la 1a persona del present singular se segueix en el passat, el present de
subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu i l’imperatiu (llevat de les segones persones, que tenen un
comportament velar o no velar semblant). En la llengua parlada es pot constatar una certa
tendència a velaritzar el radical. El fet que la velar aparegui generalment seguida de la vocal
temàtica explica que aquesta consonant tendeixi a anteposar-se a la vocal en els contextos
següents:
a) En el gerundi. Per exemple, beguent, riguent, caiguent, en lloc dels normatius bevent,
rient, caient.
b) En els infinitius. Per exemple, poguer, sapiguer, volguer, valguer, haguer, en lloc dels
normatius poder, saber, voler, valer, haver.
c) En les persones 4 i 5 del present d’indicatiu. Per exemple, beguem, begueu, en lloc dels
normatius bevem, beveu; riguem, rigueu, en lloc dels normatius riem, rieu; moguem, mogueu,
en lloc dels normatius movem, moveu.
d) En la persona 5 de l’imperatiu. Per exemple, begueu, rigueu, mogueu, en lloc dels
normatius beveu, rieu, moveu.
● Subjuntiu: Si els avisessis, vindrien; Si els haguessis avisat, vindrien / haurien vingut (no
haguessin vingut)

Gerundis i participis irregulars

INFINITIU GERUNDI PARTICIPI

absoldre absolent Jo he absolt
admetre admetent Jo he admès
aparèixer apareixent Jo he aparegut
aprendre aprenent Jo he après
atendre atenent Jo he atès
atènyer atenyent Jo he atès
batre batent Jo he batut
beure bevent Jo he begut
caldre* calent Ha calgut
caure caient Jo he caigut
cloure cloent Jo he clos
cobrir cobrint Jo he cobert
Català Resum 2n trimestre

comparèixer compareixent Jo he comparegut

complir complint Jo he complert
conèixer coneixent Jo he conegut
córrer corrent Jo he corregut
coure coent Jo he cuit
creure creient Jo he cregut
dependre depenent Jo he depès
desaparèixer desapareixent Jo he desaparegut
despendre despenent Jo he despès
deure devent Jo he degut
dir dient Jo he dit
dissoldre dissolent Jo he dissolt
doldre dolent Jo he dolgut
dur duent Jo he dut
empènyer empenyent Jo he empès
encendre encenent Jo he encès
entendre entenent Jo he entès
escriure escrivint Jo he escrit
ésser o ser essent o sent Jo he estat o sigut
establir establint Jo he establert
estrènyer estrenyent Jo he estret
fondre fonent Jo he fos
haver havent Jo he hagut
imprimir imprimint Jo he imprès
jeure jaient Jo he jagut
merèixer mereixent Jo he merescut
moldre molent Jo he mòlt
morir morint Jo he mort
moure movent Jo he mogut
obrir obrint Jo he obert
ofendre ofenent Jo he ofès
oferir oferint Jo he ofert
ometre ometent Jo he omès
omplir omplint Jo he omplert
pertànyer pertanyent Jo he pertangut/pertanyut
plànyer planyent Jo he plangut/planyut
plaure plaent Jo he plagut
poder podent Jo he pogut
prendre prenent Jo he pres
pretendre pretenent Jo he pretès
resoldre resolent Jo he resolt
restrènyer retrenyent Jo he restret
riure rient Jo he rigut
romandre romanent Jo he romàs
saber sabent Jo he sabut
sofrir sofrint Jo he sofert
suplir suplint Jo he suplert
suspendre suspenent Jo he suspès
tenir tenint Jo he tingut
treure traient Jo he tret
valer o valdre valent Jo he valgut
vèncer vencent Jo he vençut
venir venint Jo he vingut
veure veient Jo he vist
viure vivint Jo he viscut
voler volent Jo he volgut
Català Resum 2n trimestre