PROCESSOS FONOLÒGICS VOCÀLICS

neutralització → en posició àtona de /a /, /e /, / ɛ / → [ə] → B[ə]rc[ə]lon[ə]

(cat oriental) /o/, /ɔ /, /u / → [u] → Gir[u]nès
elisió → desaparició d’una de les vocals en contacte. La vocal elidida sol ser neutra o àtona. Ex: mitja hora → mi[d͡ ʒɔ]ra
sinalefa → diftongació que es produeix entre la darrera vocal d’un mot i la primera del següent. Ex: pare i mare → par[əj]mare
PROCESSOS FONOLÒGICS CONSONÀNTICS
al·lòfons → cadascuna de les realitzacions sonores d’un fonema que modifica algun dels seus trets per influència del context fònic [β], [ð], [ɣ], [ŋ] , [n], [ɱ], [l]
ensordiment: aprox vel den labiod den
- els sons oclusius [p,t,k] fricatius [s, ʃ] i africats [t͡ s, t͡ ʃ] en posició final de mot. Ex: llar[k], mi[t͡ ʃ], do[s]
- els sons oclusius, fricatius i africats en posició final de síl·laba o mot s’articulen sonors i sords d’acord amb la sonoritat de la consonant que segueix. Ex: boig difícil →
bo[d͡ ʒ] difícil; boig pobre → bo[t͡ ʃ] pobre
- les fricatives i africades sordes a final de paraula se sonoritzen en contacte amb una vocal. Ex: mig obert → mi[d͡ ʒ] obert
- les oclusives sordes seguides de vocal mantenen l’ensordiment, també al final d’un prefix o el primer memebre d’un compost. Ex: tub estret, subalpí, sud-est → tu[p] estret,
su[p]alpí, su[t]est
assimilacions:
- de la n al punt d’articulació de la consonant que la segueix:
bilabial: n davant bilabials ([p], [b], [m]) → [m] un pis, invent, un bosc → u[m] pis, i[m]vent, u[m] bosc
labiodental: n davant labiodentals ([f]) → [ɱ] enfilar, un fanal → e[ɱ]filar, u[ɱ] fanal
velars: n davant velars ([k], [g]) → [ŋ] ungla, un gat → u[ŋ]gla, u[ŋ] gat
prepalatals i palatals: n davant prepalatals i palatals ([ʎ], [ʃ ], [[ʒ], [ɲ]) →[ ɲ] un joc, ingent, un nyap → u[ɲ]joc, i[ɲ]gent, u[ɲ] nyap
dental: n davant dentals ([t], [d]) → [n̪ ] canta, indi, un dit → ca[n̪ ]ta, i[n̪ ]di, u[n̪ ] dit

- de la m al punt d’articulació de la consonant labiodental ([f]) → [ɱ] èmfasi, ànim fantàstic → è[ɱ]fasi, àni[ɱ] fantàstic

- de la l al punt d’articulació de la consonant que la segueix:

prepalatal o palatal: l davant prepalatals i palatals ([ʎ], [ʃ], [ʒ], [ɲ]) → [ʎ ] el lloc, el xicot, àlgebra → u[ʎ]lloc, e[ʎ] xicot, a[ʎ]gebra
dental: l davant dentals ([t], [d]) → [l] falta, el dit → fa[l]ta, e[l] dit

- de les oclusives + nasals/laterals: fan un procés d’assimilació total de tal manera queden dues nasals o laterals geminades.
[p], [b] + [m] → [mm] submarinisme, de cap manera → su[mm]arinisme, de ca[mm]anera
[t], [d] + [n] → [nn] tot negre → to[nn]negre
[t], [d] + [m] → [mm] administració, pot més → a[mm]inistració, po[mm]és
[t], [d] + [ɲ] → [ɲɲ] ha fet nyaps → ha fe[ɲɲ]aps
[g], [k] + [n] → [ŋŋ] assignació → assi[ŋŋ]ació
[t], [d] + [l] → [ll] atleta, adlàter → a[ll]eta, a[ll]àter
[t], [d] + [ʎ] → [ʎʎ ] espatlla → espa[ll]a
geminació i ensordiment: dels grups –bl-, -gl- intervocàlics precedits d’una vocal tònica. poble, segle → po[bbl]e, se[ggl]e o bé po[pl]e, se[kl]e

emmudiment: es produeix quan en un context determinat deixa de pronunciar-se una consonant.

Distingim 2 grans grups en què ocorre aquest procés:
- la /r/ en posició final: infinitius, adjectius, mots derivats. Ex: sortir [surtí], color [kuló] ( no en valencià)
- /m /, /n /, /r /, /l/, [s] + oclusiva. Ex:: molt [mól], camp [kám] (no en valencià ni balear)

simplificació: les sibilants[s], [z], [ʃ],[ʒ], [t͡ ʃ], [d͡ ʒ], [t͡ s] en contacte amb una sibilant o ròtica se solen simplificar:

- [s] + [s] = [s] tre[s]omnis (tres somnis)

- [s] + [z] = [z] tre[z]oos (tres zoos)
- [ʃ] + [ʃ] = [ʃ] pe[ʃ]ic (peix xic)
- [ʃ] + [ʒ] = [ʒ] pe[ʒ]ove (peix jove)
- [t͡ ʃ] + [t͡ ʃ] = [t͡ ʃ] v[t͡ ʃ]ecs (veig txecs)
- [t͡ s] + [s] = [t͡ s] v[t͡ s]ang (veig sang)
- [t͡ s] + [z] = [d͡ ʒ] m[d͡ ʒ]ebra (mig zebra)
- [r] + [r] = [r] fa[r]adiant (far radiant)
- [s] + [r] = [r] é[r]ic (és ric)

Aproximants espirants: els sons oclusius sonors [b,d,g] canvien el mode d’articulació i esdevenen aproximants espirants [β, ð, ɣ]. No es produeix mai darrere d’un altre so
oclusiu i d’un so nasal. Ni d’un so dental [d] darrere d’un so lateral. Ex: medalla [ð], els gats [ɣ].

Aproximants semivocals: els sons vocàlics [i,u] esdevenen semivocals quan formnen part d’un diftong [j,w]