Servei Català

de la Salut

Fitxa 24 Sons pseudovocàlics i fenòmens fonètics vocàlics

Sons pseudovocàlics

El sistema vocàlic (vegeu Fitxa 21) té vuit sons que es representen gràficament per cinc lletres. Ara bé, dues
d'aquestes lletres, la i i la u, poden representar sons pseudovocàlics, com ja enunciava la Fitxa 14, sobre
la diftongació. A l'hora de comptar les síl·labes d'una paraula, cal distingir els sons pseudovocàlics [j] i [w],
que no formen mai nucli de síl·laba i sempre es troben acompanyant sons vocàlics, dels sons vocàlics [i] i
[u], els quals sí que són nucli de síl·laba: i/de/a (so vocàlic); ac/neic (so pseudovocàlic).

Els sons pseudovocàlics es classifiquen en semivocàlics, semiconsonàntics i consonàntics:

sons casos transcripció del so exemples

semivocàlics la i dels diftongs decreixents [j] acneic → ac/ne[j]c

(ai / ei / oi / ui) buit → bu[j]t
lau dels diftongs decreixents [w] concau → con/ca[w]
(au / eu / iu / ou / uu) coure → co[w]/re
creueu → cre/ue[w]
semiconsonàntics la i de pocs manlleus [j] miau → m[j]au; Vietnam → V[j]et/nam;
fiord → f[j]ord
la u dels diftongs creixents [w] ungüent → un/g[w]ent
precedida de goq quatre → q[w]a/tre
consonàntics la i dels diftongs creixents [j] iode → [j]o/de
(ia / ie / io / iu), a inici de noia → no/[j]a
mot o intervocàlica

la u dels diftongs creixents [w] cauen → ca/[w]en

(ua / ue / uo), intervocàlica uapiti → [w]a/pi/ti
o, rarament, a inici de mot creueu → cre/[w]eu

Atenció! Cal recordar que la i i la u que es troben entre consonant i vocal no formen diftong, sinó que són
sons vocàlics ([i] i [u]) i, per tant, nucli de síl·laba. És el que s'anomena hiat: his/tò/ri/a, ci/èn/ci/a, e/va/cu/ar.

Fenòmens fonètics vocàlics

Els fenòmens fonètics vocàlics es produeixen per la tendència dels parlants al mínim esforç, que es tradueix
en la realització d'enllaços fònics entre paraules diferents que suprimeixen o agrupen sons vocàlics i fan que
mots diferents es pronunciïn com un de sol.

Elisió

L'elisió consisteix a suprimir un so vocàlic àton quan es troba en contacte amb un altre so vocàlic, ja sigui
àton o tònic.

No hi ha elisió quan es fa una pronúncia lenta de la tira fònica o una pausa entre les paraules en contacte.
Tampoc no n'hi ha quan els sons en contacte són tònics, llevat que sigui el mateix so i un dels dos mots sigui
un monosíl·lab: Què és això? → Qu[ε]s això?
1996 10 14

1/4