Servei Català

de la Salut

Fitxa 27

1. Molts dels adverbis de manera es formen afegint el sufix -ment a la forma femenina d'un adjectiu
qualificatiu: bo/bona → bonament.

Atenció!
• Hi ha adjectius que són invariables: feliç → feliçment i no feliçament.
• Conserven l'accent gràfic si el duien: sanitària → sanitàriament.

• Si n'hi ha més d'un, es pot suprimir l'acabament del segon i dels successius, però la tendència actual
opta per mantenir tots els sufixos.
Analitzeu-ho profundament i acuradament. Analitzeu-ho profunda i acuradament.
Analitzeu-ho profundament i acurada.
• Cal no abusar dels adverbis en -ment, ja que carreguen l'estil, el fan monòton i, fins i tot, cacofònic.
• Cal evitar:
de lo contrari o pel contrari en lloc d'altrament o o si no;
d'immediat en lloc d'immediatament o tot seguit;
inclusiu/iva o exclusiu/iva en lloc d'inclusivament, exclusivament o inclòs/a, exclòs/a;
per lliure en lloc de lliurement o pel seu compte;
en serio en lloc de seriosament;
no només i sinó només en lloc de solament, sols, només, únicament, i prou, tot just, etc., perquè són
formes cacofòniques (repeteixen sons innecessàriament)

2. Hi ha molts adjectius qualificatius que s'usen com a adverbis de manera: alt, baix, brut, car, clar, curt,
dolç, dret, ferm, fi, fondo, fort, greu, just, net, prim, etc.
Atenció! L'adjectiu dur no es pot fer servir com a adverbi i cal substituir-lo per durament o de valent:
treballar dur → treballar durament; treballar de valent.
3. Algunes de les locucions adverbials de manera són: a bastament, a cau d'orella, a contracor, a corre-cuita,
a dojo, a l'engròs, a la babalà, a la bestreta, a la fi, a la valenta, a les fosques, a les palpentes, a peu coix,
a peu dret, a poc a poc, a pols, a repèl, a tort i a dret, a tot estirar, a ulls clucs, a ultrança, al cap i a la fi,
comptat i debatut, d'amagat, d'esma, d'esquitllentes, de bat a bat, de biaix, de bracet, de cap a cap, de cap
a peus, de corcoll, de debò, de franc, de front, de gairell, de gom a gom, de passada, de per riure, de pressa,
de puntetes, de retop, de reüll, de sotamà, de valent, en dejú, fil per randa, frec a frec, més aviat, més que
més, o de grat o per força, pel cap alt, pel cap baix, per força, si fa no fa, si més no, tant sí com no, etc.
Atenció!
• A poc a poc → i no poc a poc.
• Més aviat → i no més bé (equival a amb preferència a o tirant a; en alguns llocs vol dir de pressa).
• Les locucions llatines incloses en el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans no
s'han d'escriure en cursiva:
A posteriori: basant-se en els fets observats. A priori: sense basar-se en els fets.
De facto: de fet i no de dret. De iure: de dret.
Ex cathedra: infal·liblement. Grosso modo: aproximadament.
In extenso: amb tota extensió, completament. In extremis: al darrer moment.
In fraganti: al moment de fer una acció reprensible. Ipso facto: en conseqüència, immediatament.
Mutatis mutandis: amb canvis i sense alterar Sine die: sense fixar la data.
l'essencial. Stricto sensu: estrictament, en sentit propi.
1997 10 02

5/7