ADVERBIS

se

INTERNAL USE/ Nombre del propietario

Categoria lxica constituda per mots invariables que
modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una
oraci.

Poden modificar-se per un altre adverbi de carcter

quantitatiu (molt b) o una expressi equivalent (una miqueta
tard).

Es classifiquen tant des del punt de vista formal (acabats en

ment, adjectivals, quantitatius, demostratius, preposicionals i
locucions adverbials) com funcional (adverbis de predicat o de
complement circumstancial, adverbis oracionals modal,
afirmaci i negaci- i adverbis textuals o connectors).

171
REMARQUES DELS ADVERBIS DE MANERA

- Quan es coordinen dos adverbis, el sufix -ment es pot

elidir del segon adverbi, encara que s recomanable
mantindre els dos.

- Els adverbis b i malament tenen com a parallels formals

ben i mal. Els primers susen darrere del verb i els segons
en posici preverbal, davant duna altra classe de paraules
o quan sintercalen en els temps composts

- Els adverbis adjectivals sn un grup redut

combinats amb verbs de llengua, moviment i acci.
REMARQUES DELS ADVERBIS DE LLOC

- Els adverbis demostratius de manera sn ac, ah, all o all.

Funcionen com a complements de les preposicions de, des
de, per, per a, fins i cap. Poden estar modificats per un
adverbi o un sintagma preposicional de lloc.

- Els adverbis preposicionals tenen una funci similar a les

preposicions. Poden anar a soles o acompanyats dun
complement introdut per de. Per exemple, damunt/ davall,
dalt/baix, davant/darrere, dins(dintre)/fora, lluny/prop

- En lmbit de la superioritat trobem damunt que implica una

posici superior amb contacte; dalt que presuposa una
localitzaci menys definida i sense contacte; i sobre que
indica contacte fsic en significats figurats de carcter no
espacial. 173
- En lmbit de la inferioritat trobem davall, baix i sota. No hi
ha una diferncia ben definida entre ells. No obstant, davall
indica en la part inferior amb o sense contacte-, baix
normalment sutilitza sense complement i t el valor de en
una part ms baixai sota es recomana per a significats
figurats de carcter no espacial.

- La variant antiga sots mant encara una certa vitalitat en el

llenguatge jurdic en frases fetes com ara sots pena, sots
pretext, etc.

- Alguns adverbis assenyalen direccionalitat com per exemple

amunt/avall, avant (o endavant)/arrere (o enrere o
endarrere lluny en la direcci de darrere-), en/enll,
endins/enfora (cap a la banda de fora o dins per lluny) i
enlaire (a una bona distncia de la terra, amunt dins laire)
174
175
REMARQUES DELS ADVERBIS DE TEMPS

- Els adverbis de temps prpiament dits emmarquen la

predicaci en unes coordenades temporals (dctiques o
anafriques) com per exemple abans, ara, desprs, ahir,
desps-ahir, desps-ahir no laltre, anit, hui (o avui), hui en
dia, dem, desps-dem, desps-dem no laltre, lany
passat (o enguany passat), enguany, lany que ve (o vinent),
llavors, aleshores, la vespra, lendem, mai, sempre

- Els adverbis aspectuals tenen un sentit de freqncia: ja,

encara, sovint, quasi, normalment, reiteradament,
novament

176
ELS ADVERBIS MODALS

Es refereixen a la necessitat o lobligaci que es

produsca all que es designa en loraci
(necessriament, obligatriament, inevitablement) o al
seu grau de veritat (potser, possiblement, probablement,
segurament, aparentment, certament)

ELS ADVERBIS TEXTUALS

Permeten ordenar la informaci discursiva o connectar
loraci en qu apareixen amb el discurs previ:
primerament, finalment, en primer lloc, primer, per
ltim, igualment, parallelament, aix mateix, tanmateix,
no obstant aix, altrament, en canvi
177
TRIA LOPCI CORRECTA

Necesito que redactes una nota corriendo: es muy urgente.

1. Necessite que redactes una nota corrents; s molt urgent.

2. Necessite que redactes una nota corrent; s molt urgent.
3. Necessite que redactes una nota correguents; s molt urgent

Debo reconocer que me trat corts y respetuosamente.

1. He de reconixer que em tract cortesament i respectuosament.

2. He de reconixer que em tract cortesa i respectuosament.
3. He de reconixer que em tract cortesament i respectuosa

178
Necesito que redactes una nota corriendo: es muy urgente.

1. Necessite que redactes una nota corrents; s molt urgent.

2. Necessite que redactes una nota corrent; s molt urgent.
3. Necessite que redactes una nota correguents; s molt urgent

Debo reconocer que me trat corts y respetuosamente.

1. He de reconixer que em tract cortesament i respectuosament.

2. He de reconixer que em tract cortesa i respectuosament.
3. He de reconixer que em tract cortesament i respectuosa

Segons la AVL se sol prefrerir mantindrel en els dos

179
Este dibujo esta mal hecho.

1. Este dibuix est malament fet.

2. Este dibuix est mal fet.
3. Este dibuix est fet mal.

Si sigues trabajando as, acabars mal.

1. Si continues treballant aix, acabars mal.

2. Si continues treballant aix, malament acabars.
3. Si continues treballant aix, mal acabars.
4. Si continues treballant aix, acabars malament

180
Este dibujo esta mal hecho.

1. Este dibuix est malament fet.

2. Este dibuix est mal fet.
3. Este dibuix est fet mal.

Si sigues trabajando as, acabars mal.

1. Si continues treballant aix, acabars mal.

2. Si continues treballant aix, malament acabars.
3. Si continues treballant aix, mal acabars.
4. Si continues treballant aix, acabars malament

181
MAL/MALAMENT i B/BEN

MAL I BEN noms poden situar-se davant del verb o dun altra
classe de paraules
B I MALAMENT susen darrere del verb

Exemples:
Aix est molt mal fet/Est ben fet.
Els meus alumnes es porten molt malament.
Parla molt b.

REMARCA: En alguns casos, per, el mot mal pot anar tamb

darrere del verb formant part de determinades locucions, com
parlar mal (dir coses negatives dalg), diferent de parlar
malament (parlar defectuosament).

182
Quan hi ha ms d'un adverbi en -ment, es poden deixar tots
sencers o suprimir el sufix de tots llevat del primer, que ha de
mantindre el morfema ment.

Exemple:

Lesdeveniment lha afectat fsicament i psquicament [o

fsicament i psquica]

Amb aquesta carta us volem saludar efusivament i

afectuosament [o efusivament i afectuosa]

183
Aquell senyor era ________ innocent

Ho haurem de fer ________ prompte

Leqaci est _______ resolta. Podries explicar-la als teus

companys?

Li agrada menjar ________

A est ______ dit. Aquesta estructura no s correcta

T la cara _________ neta

Ha formulat la pregunta ___________ i no li he ents

Avui estic descansat perqu he dormit molt ___________

184
Aquell senyor era ben innocent

Ho haurem de fer ben prompte

Leqaci est resolta b. Podries explicar-la als teus

companys?

Li agrada menjar b

A est mal dit. Aquesta estructura no s correcta

T la cara ben neta

Ha formulat la pregunta malament i no li he ents

Avui estic descansat perqu he dormit molt b

185
CORRENT / CORRENTS

La paraula corrent, a ms d'un substantiu mascul i un

adjectiu, s el gerundi del verb crrer:

Exemples:
Estic tan cansat perqu he vingut corrent.
Es passa les vesprades corrent perqu s'entrena per a la marat.

En canvi, la paraula corrents s un adverbi que indica

que una cosa es fa molt de pressa:

Exemples:
Les coses no es poden fer corrents, perqu desprs ixen malament i
s'han de repetir.
Esta xiqueta s massa nerviosa, tot ho fa corrents.
186
TAN/TANT; QUAN/QUANT
El mot quan indica temps i quant indica quantitat
Pots substituir quan per una expressi temporal com "a quina hora", "quin
dia", etc. i quant per una expressi com "quants n'hi ha", "quants han arribat",
etc.

Exemples:
Quan vingues escoltarem el CD. El dia que vingues escoltarem el CD
Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat.

Per distingir-los has d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o
d'un altre adverbi, i tant va seguit d'altres classes de paraules o va al final d'una
frase.

Exemples:
Ella s tan intelligent com tu.
Ha corregut tant que ha quedat esgotat.
M'agrada tant
187
No corregues _______!

Diu que el vol __________ gran com el teu

________ arribes, cridarem a Llusa

No begues _______ que et far mal

Em pot dir __________ costa aquest barret?

Ha corregut ________ que est esgotat

________ pa vols?

_________ acabeu, farem el sopar

188
No corregues tant!

Diu que el vol tan gran com el teu

Quan arribes, cridarem a Llusa

No begues tant que et far mal

Em pot dir quant costa aquest barret?

Ha corregut tant que est esgotat

Quant pa vols?

Quan acabeu, farem el sopar

189