J/G

● Davant de a, o, u cal escriure sempre j.

ex. jardí, joc, julivert
● Davant de e, i s’escriu normalment g.
ex. gerani, girafa
Cal tenir en compte, però, que hi ha unes quantes paraules en les quals s’escriu j davant de
e:
- En les paraules en què hi ha els nexes -jecc- i -ject-: injecció, projecte, objecte...
- En el verb jeure: jec, jeus, jeu, jeien...
- En les paraules jerarquia, jeroglífic, jersei, jesuïta, majestat i els seus derivats.
- En els noms hebreus: Jesús, Jeremies, Jerusalem, Jericó, Jeroni, Jehovà i derivats.
Aquestes regles s’han d’aplicar també a l’ús de tj, tg i dj: platja, metge, rellotge, adjectiu...

TX / IG
● S’escriu tx:
- A principi de paraula: txapela, txec, Txad
- Enmig de paraula: cotxe, botxí, metxa...
- A final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats:
despatx → despatxar
esquitx → esquitxar
cartutx → cartutxera
● S’escriu ig:
- A final de paraula quan hi ha les grafies j/g/tj/tg en els derivats:
bateig → batejar
boig → bogeria
desig → desitjar
lleig → lletgesa

Ompliu els espais en blanc amb j / g / tj / tg / dj / ig.

ve__eu fe__e lle__a ro__a
mi__ pro__ecte ma__estat ob__ectiu
__uvenil embo__ir pu__ol in__ecció
__irafa mi__a a__acent avanta__es
__u__e rebu__ar pu__és a__unt
Enm__ de l’assa__ va__ tenir un mare__ molt fort.
En __eroni quan va de via__e sempre via__a amb avio.
L’ob__ectiu d’aquest pro__ecte és saber la mi__ana d’edat de la __ent que ve al __imnàs.
Hi ha hagut un saque__ a la ma__estuosa catedral de __erusalem.
Esbrinar què desi__a un bo__ és tan difícil com resoldre un __eroglífic.
Els __ubilats que desit__in un via__e a l’estran__er tindran avanta__es.
El tra__ecte que va del gara__e al __ardí fa tot __ust cent metres.
El me__e li va posar l’última in__ecció el mes de __ener.
L’ori__en de l’orde dels __esuïtes cal situar-lo en sant Ignasi.
PROU / FORÇA / MASSA / GAIRE
● L’adjectiu prou significa ‘quantitat suficient de’ s’ha d’usar sempre com a forma invariable
pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).
ex. Diuen que al Foment s’han inscrit prou persones per poder impartir el curs de català.

● L’adjectiu força significa ‘un alt grau, nombre o quantitat de’ i s’ha d’usar sempre com a
forma invariable pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).
ex. S’han venut força entrades per a l’espectacle Tomàquet d’enguany.

● L’adjectiu massa significa ‘un grau excessiu de’ i s’ha d’usar sempre com a forma
invariable pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).
ex. Hi havia massa exercicis per fer, no els vam poder acabar.
Cal tenir en compte que massa implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant,
sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (no n’hi havia molta) que
dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia...).

● L’adverbi gaire significa ‘molt’ i no té forma femenina ni en singular ni en plural, però sí

que varia segons el nombre: gaire (singular), gaires (plural). El fem servir en frases negatives,
interrogatives i condicionals i darrere de no o sense. En aquestes frases és incorrecte l’ús de
molt o massa. Ex. No guanya gaires diners; Que falta gaire?; Si hagués trigat gaire més no
l’hauria esperat.

Encercla l’opció correcta.

De diners no se’n guanyen mai gaire / prou / força / prous. (Una quantitat suficient de diners).
No hi havia prou / gaire / massa / força gent a la conferència. (Hi havia poca gent, però
suficient).
Té força / massa / prou / gaire coses al cap. (Un grau excessiu de coses.)
No tinc força / massa / gaire / prou forces per dir-li-ho. (Una quantitat suficient de forces.)
Les pomes no eren massa / prou / gaire / força madures. (Suficientment madures.)
Ho ha fet prou / força / gaire / massa bé. (Bé en alt grau.)
Són molt imaginatius, han vist força / prou / massa / gaires pel·lícules. (Una quantitat de
pel·lícules excessiva.)
Les ajudes arriben a força / massa / gaires / prou municipis. (Un gran nombre de municipis.)
Ho han resolt sense masses / gaires / prou / massa dificultats. (Moltes dificultats.)
Si hi ha gaires / massa / prou / prous modificacions, serà millor redactar-ho de nou. (Moltes
modificacions.)

CADASCÚ / CADASCUN
Tot i la semblança de forma, cadascun i cadascú són dues paraules diferents:
● Cadascun (o cada un) és un adjectiu que va seguit sempre de la preposició de i que
acompanya un nom de persona o de cosa. Té una forma per al masculí, cadascun, i una per al
femení, cadascuna, però no té una forma de plural: ex. S’ha de lliurar una fitxa a cadascun
dels professors. Cadascuna de les solucions s’ha de justificar.
● Cadascú (o cada u) és un pronom invariable referit només a persones que,
aproximadament, significa ‘tothom’. Ex. Cadascú fa el que li convé.

Cadascun / Cadascú ha de fer la tasca que té encomanada.

Eren tres persones a la reunió i cadascun / cadascú d’ells tenia la seva opinió.
Cadascun / cadascú dels presents rebrà un diploma acreditatiu.
La naturalesa donarà a cadascun / cadascú el que necessita.
Cadascun / cadascú es va espavilar com va poder per veure el concert.

NOMBRE / NÚMERO
Nombre (nre.), s’utilitza principalment en els tres casos següents:
● Com a sinònim de quantitat. Ex. Un gran nombre d’estudiants ha assistit a l’assemblea.
● S’utilitza especialment en el discurs especialitzat de les matemàtiques, l’estadística, la
física o la química. Ex. El 3 és un nombre primer. / Els nombres decimals.
● En lingüística, per referir-se a la categoria morfològica que marca els substantius, els
pronoms, els adjectius i els verbs com a entitats úniques o plurals. Ex. Nombre singular.
Número (núm.), en canvi, s’utilitza preferentment en els casos següents:
● Per referir-se al nombre o xifra atribuïts a una cosa per distingir-la d’un conjunt de coses
semblants o per classificar-la dins d’una sèrie. Ex. Viu al número 5 del meu carrer. / El
número d’habitació, de butaca.
● Per referir-se als nombres dels jocs d’atzar, la loteria, els sorteigs, etc. Ex. Ha comprat un
número de loteria.
● Per expressar la talla o la mida d’un objecte. Ex. Quin número de sabates calces? El
número 39.
 ● Per referir-se a qualsevol de les exhibicions, execucions o peces que componen el
programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc. Ex.
Un número de màgia.
● I en expressions populars com ara: Fes números. / No em surten els números. / Saber molt
de números.

Nombre / número plural.

Ha sortit el nombre / número 8 de la revista.
És el nombre / número dos de la llista.
El nombre / número d’oxidació.
El seu nombre / número de soci és el 457.
Podria dir-me el seu nombre / número de matrícula?