Les Preposicions (UPV C2 Valencià)

Mòdul
5. Les preposicions

Introducció ................................................................................................................... 2
5.1 Aspectes generals de les preposicions ................................................................. 2
5.1.1 Classificació de les preposicions ................................................................. 3
5.2 Les preposicions àtones ........................................................................................ 4
5.2.1 La preposició a ............................................................................................. 5
5.2.2 La preposició amb ........................................................................................ 6
5.2.3 La preposició de ........................................................................................... 8
5.2.4 Les preposicions per i per a ........................................................................ 11
5.2.5 Expressions espacials i temporals .............................................................. 13
5.3 Canvi i caiguda de les preposicions incolores ...................................................... 13
5.4 Les preposicions sota i davall ............................................................................... 15
5.5 Les preposicions vers, envers, devers, ultra, via i les locucions a despit de
i a barata de .......................................................................................................... 15
5.6 Contactes entre diverses preposicions i coordinació d’elements .......................... 16
Resum .......................................................................................................................... 18
Bibliografia .................................................................................................................... 21

1
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Introducció
En aquest mòdul estudiareu les preposicions. Primerament, veureu aspectes generals i

la classificació d’aquestes. Tot seguit s’introduiran les preposicions àtones en contextos
correctes i incorrectes. S’explicarà també el canvi i la caiguda que experimenten algunes
preposicions segons l’antecedent. A continuació es detallarà l’ús de diferents preposicions
que tenen una certa dificultat. Finalment, es detallarà què cal fer quan dues preposicions
entren en contacte. Hi haureu de dedicar aproximadament 120 minuts.
Després, realitzareu unes activitats autocorrectives, per posar en pràctica el que heu
après. Aquestes tenen una durada aproximada de 30 minuts. També podreu revisar
les graelles més destacades de les preposicions.
En acabar, fareu un examen on podreu autoavaluar-vos de tots els continguts que heu
estudiat. La durada de l’examen és d'uns 30 minuts.

5.1 Aspectes generals de les preposicions
Les preposicions formen una classe de paraules que es caracteritzen, morfològicament,
pel fet de ser invariables i, sintàcticament, pel fet d’establir relacions entre el terme al qual
s’anteposen i un altre element sintàctic;; és a dir, tenen la funció de nexe.
El complement d’una preposició sol ser un nom, un sintagma nominal o un pronom: Vine
a casa demà. Aquell és el cotxe de mon pare. Vaig amb els meus amics. També pot ser
una oració d’infinitiu, adverbi i, més esporàdicament, un adjectiu, com es veu en la taula.
Categoria del complement Exemple
De fruita, en teniu?
nom o sintagma nominal
Va colpejar la taula amb el martell.
Sempre pensa en nosaltres.
pronom
Per mi, cal una infinita força d’esperit.
No ix de casa per no haver de parlar amb ningú.
oració d’infinitiu
Entrà sense dir ni una paraula.
oració amb el verb en forma personal No sé de qui et queixes.
(oració finita) Ens ajuda sempre sense que li ho demanem.
Vam caminar per allí.
adverbi
Això és un costum d’ara, no d’abans.
Això li passa per moixa.
adjectiu o sintagma adjectival
Presumia de valent.
2
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Esporàdicament algunes preposicions també s’usen amb gerundis (Se n’aniran en aca-
bant de sopar.) i participis (A més de dolgut, estava irritat.).
A més de la preposició i el seu complement, els sintagmes preposicionals, com qualsevol
altre sintagma, poden anar precedits per alguns quantificadors i per adverbis focalitzadors
del tipus molt, precisament, sobretot, etc.: Està molt per damunt dels altres alumnes. Només
amb elles ho aconseguirà. Precisament de tu estàvem parlant.
ATENCIÓ
• En les preposicions que indiquen situació en el temps o en l’espai és opcional afegir
la preposició de: damunt (de), darrere (de), enfront (de), lluny (de), prop (de).
• La preposició sense no necessita un segon terme explícit (pot anar sola): Vols el te
amb llet o sense? Tothom portava corbata però jo anava sense.
• Sens era la forma antiga de sense i encara s’utilitza davant del mot dubte. I també,
però menys, pot aparèixer en certes expressions davant de falta, fi, mesura, nombre i
prejudici: Això sens dubte, ho devia saber ella.

5.1.1 Classificació de les preposicions
Les preposicions es classifiquen en àtones (o febles) i tòniques (o fortes). Les primeres
no tenen accent i formen una sola unitat prosòdica amb la paraula o terme que regeixen.
Des d’un punt de vista semàntic, a més, es caracteritzen pel fet de tenir un significat poc
concret que, en molts casos, depèn del context sintàctic en què s’usen. Són àtones les
preposicions a, en, de, amb i per. Les preposicions tòniques tenen un significat més precís,
amb independència que, segons el context, puguen tenir un valor espacial, temporal o un
altre valor més abstracte. Són tòniques totes les preposicions simples llevat de a, en, de,
amb i per.
Tradicionalment també es diferencien les preposicions simples de les compostes. Les
simples són totes aquelles que consten d’un únic element, siguen tòniques o àtones. Les
compostes, en canvi, són aquelles que consten de dos elements, el segon dels quals és la
preposició a o la preposició de. Les preposicions compostes són: des de, fins a, cap a, per
a i com a.
3
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Amb una funció semblant a les preposicions s’usen també nombroses locucions prepo-
sicionals, que en molts casos tenen la forma preposició + nom + preposició: a través de,
en contra de, al costat de, etc.
Febles o àtones Fortes o tòniques
barata (= en canvi de), contra, entre, envers, malgrat (= a pe-
simples a, en, de amb, per
sar de), pro, segons, sobre, sense (sens), ultra, vers, fins
compostes per a cap a, des de, fins a

Se’ls pot afegir de Sempre duen de No duen de
dalt, damunt, darrere, abans de, arran de, després de, com, com a, quant
procedents
davant, dins (dintre), enfront de, enmig de, entorn de, a (= pel que fa a),
d’adverbis
sobre, sota, davall, vora fora de (= excepte), lluny de, prop de en tant que

procedents de gerundis i participis
durant, mitjançant (= amb), no obstant, llevat de, dret a

locucions prepositives
a causa de, degut a, a favor de, a fi de, a força de, a partir de, a través de, amb vista a, d’acord amb, en contra
de, en esguard de (= en comparació de), en vista de, per culpa de, per mitjà de

5.2 Les preposicions àtones
S’anomenen incolores les preposicions simples i àtones: a, en, de, amb i per. Com que
no solen tenir molta entitat significativa, de vegades es trabuquen i s’intercanvien sense
necessitat. Tot seguit veurem els casos més comuns de confusió entre preposicions.

4
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
5.2.1 La preposició a
Davant complement directe
L’ús de la preposició a anteposada al complement directe (CD) pot ser problemàtica, ja
que, per regla general no s’ha d’usar: Has vist el teu pare? (i no *Has vist al teu pare?).
Hi ha casos en què l’ús d’un verb de percepció pot quedar aclarit amb l’ús de la preposi-
ció. Així, no posem la preposició a en Joan mirava el carrer, on mirar és un verb transitiu i
el carrer és el CD;; però en Joan mirava al carrer usem el verb mirar intransitivament, sense
CD, però amb CC (complement circumstancial, de lloc en aquest cas): al carrer, amb la
preposició a.
En general, posarem la preposició a davant de CD, en els contextos següents:
• Davant d’un pronom personal fort referit a persona:

T’ha nomenat a tu.
Ens estava buscant a nosaltres.
Mira’ls a ells, no a mi.
• Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, algú i ningú, amb interroga-
tius o relatius ambigus i amb noms propis:
Vaig trobar (a) tothom.
Has vist (a) algú?
(A) qui ha escoltat?
He vist l’home que / (a) qui va intimidar Marta.
Aquest matí he vist (a) Joan.
• En oracions recíproques:
Es miraven l’un a l’altre.
• Per evitar ambigüitats entre CD i subjecte:

El gat perseguia a la rata.
En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real al Betis.
• En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers

animats i és reprès per un pronom feble:
5
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Als nous inquilins, no els entén ningú.
No els entén ningú, als nous inquilins.
• En casos d’estructures paral·leles on un dels constituents ja es troba precedit de pre-
posició:
T’han convidat a tu i al metge de Calp.
T’estimaràs a tu mateix com als altres.
Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.

Altres usos de la preposició a
• S’usa al (a + el) i no el, en expressions adverbials superlatives davant de més, millor i
màxim: Vine al més aviat possible. Ho has de fer al millor que pugues. Parlava al màxim de
clar.
• Entre el verb sentir i l’infinitiu certs parlars intercalen la preposició a: Això ja ho havia
sentit (a) dir.
• De vegades, l’ús de la preposició contrasta amb el castellà:

València, 5 de juliol de 2011 → Valencia, a 5 de julio de 2011
Ho ha de fer per força. → Lo ha de hacer a la fuerza.
Caminava a poc a poc. → Caminaba poco a poco.

5.2.2 La preposició amb
La preposició amb equival a la preposició con en castellà. La forma antiga era ab i pro-
venia de la preposició llatina apud, que suplantà la més antiga cum. Però aquesta preposició
es pronunciava sovint am seguida de consonant: am tu, mentre que es mantenia ab davant
de vocal: ab ell.
Amb expressa relacions que denoten companyia, concurrència a una acció, contacte,
instrument o mitjà, manera, etc.:
• Companyia: Anava amb el meu germà.
S’ha casat amb Josep.
Menjarem arròs amb fesols.
6
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
• Concurrència: No es parla amb ningú.
• Contacte: L’un es confonia amb l’altre.
• Instrument o mitjà: Escrivia amb un bolígraf de color roig.
S’ha tallat amb el ganivet.
• Manera: Ens va rebre amb amabilitat.
• Locucions que introdueixen el complement de règim verbal (CRV): Anar amb compte.
Remarques de la preposició amb:
• La preposició amb serveix per a indicar mitjà de locomoció o transport (també s’hi
pot utilitzar en, però és preferible amb):
Vindran amb cotxe. (o, menys recomanable: Vindran en cotxe.)
• Confusió entre en i amb. Tots els parlars de la llengua presenten una tendència mar-
cada a confondre aquestes dues preposicions. Els dialectes nord-orientals abusen sovint
de amb, fent-la servir en contextos que corresponen a en o a a (*Ho ha dit tot amb el seu
germà. *Pensa amb mi), i bona part dels parlars occidentals, entre els quals està el valencià,
la ignoren sistemàticament (*Arròs en fesols i naps;; *Rosa s’ha casat en Joan).
• És incorrecta la construcció *amb + infinitiu amb sentit condicional o concessiu:

Abandonant-te a la beguda no aconseguiràs res (i no *Amb abandonar-te a la be-
guda no aconseguiràs res.)
• Cal parar atenció a certs usos diferents del castellà: amb justícia;; amb molta honra;;
marcar amb ferro (en castellà a fuego).
• Hi ha una sèrie de verbs que són incorrectes si van seguits de amb. En alguns casos
simplement s’ha de llevar la preposició, ja que són verbs transitius;; en altres, s’ha de canviar
l’estructura de l’oració:
*Acabar amb
• En sentit literal, és una construcció correcta: La novel·la acaba amb un capítol sor-
prenent.
• No és correcta usar l’expressió amb la preposició amb en sentit d’«exhaurir, donar
fi» o «reduir a no-res»: Aquest xiquet m’acabarà la paciència (i no *Aquest xiquet acabarà
amb la meua paciència.
7
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
• També es considera correcta en el sentit d’obtenir o convenir amb algú alguna
cosa: Al final acabaren amb el rei que els ho concedirà (Obtingueren del rei el que vo-
lien);; He acabat amb Pere d’eixir junts (He acordat eixir amb Pere).

*Poder amb
• El verb poder (en el sentit de «vèncer») tampoc no ha de portar la preposició
amb posposada: No va poder aprovar les matemàtiques (i no *No va poder amb les ma-
temàtiques).

*Fer-se amb
• L’expressió fer-se amb significa «tractar-se amb algú» i no «apoderar-se de» o
«trobar-se»:
Els lladres s’apoderaren d’un botí gran. (*Els lladres es feren amb un botí gran.)
No hem pogut trobar (o parlar amb) el director. (*No hem pogut fer-nos amb el direc-
tor.)

5.2.3 La preposició de
• Alguns adjectius necessiten la preposició de per tal d’adquirir la categoria d’adverbis:
De segur que aprova.
Anà de dret a protestar al director.
De primer cal pelar la ceba.
• S’usa de en lloc de a darrere de verbs de règim en les expressions següents:

ser diferent de ser diferente a tenir temor de tener temor a

escapar de escapar a fer gust de hacer gusto a
en comparació de en comparación a fer sabor de hacer sabor a
fer cas (omís) de hacer caso (omiso) a fer olor de hacer olor a

fer esment de hacer mención a ser simètric de ser simétrico a
tenir por de tener miedo a traure profit de sacar provecho a

8
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
• Introdueix l’adjectiu o l’adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau: Ja
saps com és d’amable quan vol.
• En una seqüència correlativa de substantius més adjectius, la supressió d’un substantiu
comporta obligatòriament l’aparició de la preposició de. Aleshores, la preposició té una fun-
ció pronominal, ja que substitueix el nom elidit:
L’àrbitre ha ensenyat quatre targetes, tres de grogues i una de roja.
No tenim vi negre però en tenim un de blanc molt bo.
• Serveix per a fer ressaltar un terme nominal (sovint representat pel pronom feble en)
que es col·loca davant del verb:
De persones, n’hi ha de bones i de roïnes.
En vols, de raïm?
• En un grapat d’expressions en què en castellà s’utilitza la preposició a:
Avió de reacció Avión a reacción

Cuina de gas Cocina a gas
Olla de pressió Olla a presión
Pantalons de quadres Pantalón a cuadros
Planxa de vapor Plancha a vapor
Ràdio de piles Radio a pilas
Vaixell (o nau) de motor Barco a motor
Vaixell (o nau) de vela Barco a vela
• La preposició composta des de es redueix a des davant de la conjunció que. Si indica
temps, es pot substituir per d’ençà de o de... ençà:
Des que se n’anàreu d’ací han canviat molt les coses. → D’ençà que se n’anàreu han
canviat molt les coses.
No l’he vist des que era estiu. → No l’he vist d’ençà de l’estiu / De l’estiu ençà no l’he
tornat a veure.

Davant d’infinitiu
L’ús de la preposició de davant d’infinitiu pot ser obligatòria, opcional o incorrecta segons
el cas.
• de (obligatòria) + infinitiu.
9
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
- La preposició de davant d’infinitiu és obligatòria darrere dels verbs de règim que
regeixen aquesta preposició (parlar de, recordar-se de, oblidar-se de, deixar de, abstenir-
se de, estar-se de, privar-se de, etc.) i també en el cas del verb dir (en el sentit de «pro-
posar»), mirar i veure (en el sentit de «procurar»): Parlàvem d’anar de vacances. Mireu
de posar en marxa el cotxe que jo no puc.
- També cal posar la preposició de davant de l’infinitiu emfàtic anteposat al verb
principal: D’anar al cine, ja hi anirem quan podrem.
• de (opcional) + infinitiu.
Es poden introduir amb la preposició de els infinitius que fan de complement directe
(CD) de verbs que expressen projecte, desig o voluntat (aconsellar, demanar, exigir, pre-
gar, proposar, recomanar, suggerir, etc.):
Em va suggerir (d’) anar-hi plegats.
Va provar (de) fer-se a la mar.
- En cas que l’infinitiu es trobe després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte
introduir-lo per la preposició de, però és millor no fer-lo:
Val la pena (de) fer els exercicis abans de l’examen.
No és fàcil (de) solucionar el problema.
Però recordeu que no es posa de si l’infinitiu que fa de subjecte es troba abans del verb
del qual depèn: Fer els exercicis abans de l’examen val la pena (i no *De fer els exercicis
abans de l’examen val la pena).
- Quan l’infinitiu fa d’atribut, l’ús de la preposició de no és recomanable:
Això és tindre mala idea (millor que Això és de tindre mala idea).
• de (incorrecta) + infinitiu.
- La construcció *de + infinitiu amb valor condicional és incorrecta (com també ho és,
amb aquest mateix sentit, la construcció *a + infinitiu);; les frases correctes equivalents
es construeixen amb el si condicional o amb les expressions en cas de o en cas que:
En cas que (o si) fora cert això caldria prendre mesures ( *De ser cert això, caldria
prendre mesures).
Si ploguera, la cursa automobilística se suspendria ( *De ploure, la cursa automobi-
lística se suspendria).
Si hem de jutjar per les declaracions del testimoni, l’acusat és culpable del delicte ( *A
jutjar per les declaracions del testimoni, l’acusat és culpable del delicte).
10
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
5.2.4 Les preposicions per i per a
La distribució dels usos d’aquestes dues preposicions és un dels punts més vacil·lants
de la normativa. La preposició per expressa l’agent, la causa, el motiu, el mitjà, la manera
(generalment equival a la preposició por en castellà), mentre que per a expressa la desti-
nació o la finalitat (i sol ser equivalent a para en castellà). Amb tot, hi ha certs casos que cal
tenir en compte:
Ús de per
Causa El van condemnar per assassinat.
Complement agent Els lladres van ser detinguts per la policia.
Davant l’adverbi sempre i la conjunció condicional si Trencà el compromís per sempre. Per si de cas.
Per a expressar una data de manera aproximada, Hi anirem per Nadal / per Pasqua / per l’agost...
no puntual (amb noms de mesos, d’anys, d’estaci- Pel maig, cada dia un raig.
ons i de festes) Pel Nadal, un pas de pardal.
Com a sinònim de «en opinió de» o «si depèn de» Per mi, que cadascú faça el que vulga.
Davant d’infinitius que depenen de verbs Treballa per guanyar-se la vida.
d’acció voluntària: treballar, comprar, cons- He vingut per parlar amb tu.
truir, decidir, enviar, parlar... (En aquests Només parla per insultar.
casos, per equival a «amb la intenció de») Bevia molta aigua per trobar-se millor.
Davant Passejava per no passar tant de fred.
infinitiu Davant d’infinitiu, quan l’acció està pendent Els pisos estan per vendre (= encara no s’han ve-
de realització o expressa mancança (es- nut).
tar +per + infinitiu...) Són les 10 i els llits encara estan per fer! (= encara
no s’han fet).
Tenim encara molts problemes per resoldre.
Amb uns quants verbs de règim: apostar, decidir- Bona part de l’alumnat s’interessa pel valencià.
se, interessar-se, preocupar-se, delir-se, obrar, op- La majoria obra per interès.
tar, preguntar...) Ens delíem per beure una tassa de cafè.
L’ajuntament ha optat per l’alternativa més senzilla.
Han optat per canviar de cotxe.
És incorrecte davant dels noms que indiquen parts De matí / Al matí encara fa molt de fred (*Pel matí
del dia encara fa molt de fred).
De vesprada vaig a classe d’informàtica (*Per la
vesprada vaig a classe d’informàtica).

11
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl

Ús de per a
Destinació o finalitat (complement indirecte) Hi ha ofertes exclusives per a tothom.
El fusell submarí consta d’un canó llarg i un dispositiu
per a disparar.
Davant d’un complement circumstancial de temps Això ha d’estar acabat per a demà.
que indique un límit o un termini fix en el temps S’espera un canvi de temps per a la setmana que ve.
futur sense ultrapassar-lo Falta un mes per a Nadal!
Instrument: servir, fer El martell serveix per a clavar.
servir, aprofitar, usar, El bolígraf s’usa per a escriure.
preparar... Aquesta ferramenta no val per a fer la faena.
Davant d’infinitiu, quan Existència: ser, estar, Les vostres aportacions són fonamentals per a acon-
el verb de l’oració prin- existir, haver-hi... seguir els nostres objectius.
cipal és d’instrument, Els medicaments són per a guarir les malalties.
existència i obligació Obligació: caldre, neces- Calen més recursos per a afrontar la situació.
sitar, convenir, haver-se Serà necessari convocar u na reunió per a decidir-ho.
de, ser necessari, fer Per a realitzar aquest treball, fa falta un ordinador molt
falta... potent.
Davant d’infinitius que depenen de verbs en pas- El peatge és abonat per a viatjar per l’autopista.
siva, o si depenen d’un element no verbal (per Això ha estat dit per a impressionar.
exemple, si l’infinitiu implica un subjecte diferent Tenia molts motius per a desanimar-se.
del de l’oració principal) Et donaré una carta per a tirar-la a la bústia.
Busquem una persona per a fer de dependenta.
En certes locucions No donar per a més.
No haver-hi per a tant.
Haver-hi per a donar i vendre.
Davant els noms dels menjars Què vols per a dinar? Vull menjar peix per a sopar.

En el vídeo Les preposicions per i per a de Polimèdia, podeu repassar els usos
d’aquestes preposicions, i practicar amb exercicis.

12
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
5.2.5 Expressions espacials i temporals
Sovint es presenten dubtes i vacil·lacions a l’hora d’usar les preposicions davant d’ex-
pressions espacials o temporals. El quadre següents presenta els casos dubtosos més
freqüents:
Davant de Preposició Exemples
Topònim a Visc a Alacant.
Lloc precedit per L’he vist al carrer. Deixa-ho al calaix.
a / en
l’article en els carrers, en les places, etc. (en plural)
Part del cos a S’ha ferit a la cama.
Lloc figurat en / a (preferible en) En l’Europa de les nacions.
a casa, a classe, a escola, a taula, a terra, a missa, a
Locucions a passeig;; arcaismes: a ciutat, a mar, a muntanya, a pa-
lau, a fira.
L’he vist en un bar del centre.
Indefinit, demos-
en Seieu en aquell sofà.
tratiu i numerals
Ha viscut en tres llocs diferents.
Interrogatiu quin a / en (preferible a) A / En quina ciutat vivies?
Parts del dia a + article / de Estudia a la nit / de nit (i no *per la nit).
Estacions i me- A l’hivern fa fred.
a / per + article
sos de l’any Pel juliol eixiran les notes (i no *en juliol).
Dates i festivitats per Per Pasqua. Per Nadal. Per Tots Sants. Per Falles.
en (article / l’any) El campionat tindrà lloc en 2007 / el 2007 / l’any 2007.
Anys
de (en la data) València, 3 d’agost de 2011.
Èpoques i segles en / a(preferible en) En el Renaixement. Mozart va viure en el segle XVIII.

5.3 Canvi i caiguda de les preposicions incolores (simples i àtones)
• Davant la conjunció que no podem posar preposició. Per tant, la preposició introductò-
ria d’un complement del nom o d’adjectiu o d’un complement de règim verbal desapareixerà
(«caurà») davant de la completiva introduïda per que:
M’alegre de la teua vinguda → M’alegre que vingues.
Ja estic acostumat a les seues bromes → Ja estic acostumat que faça bromes.

13
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Si la construcció sense preposició resulta excessivament dura, tenim altres possibilitats:
a. Intercalar-hi una paraula (el fet, la circumstància...):
El problema prové del fet que s’han oblidat de la comanda.
Han atribuït els incidents a la circumstància que els organitzadors del congrés no han
sigut bastant previsors.

b. Substituir la clàusula introduïda per que per una d’infinitiu: L’error prové de no haver
tingut en compte això.

c. Usar el substantiu corresponent: L’amenaçava amb l’expulsió.
Hi ha un cas en què la conjunció que pot portar preposició al davant. Es tracta de la

preposició amb en aquests contextos:
- Quan introdueix un tipus de subordinada condicional:
Amb que Neus parle, tot s’aclarirà → Si Neus parla, tot s’aclarirà.

- Quan va connectada amb el quantificador prou (en aquest cas també es manté, excep-
cionalment, la preposició amb davant d’infinitiu):
N’hi ha prou amb que faces els cinc primers exercicis del tema.
N’hi ha prou amb fer els cinc primers exercicis del tema.
• En les proposicions substantives, davant d’infinitiu sols podem utilitzar les preposicions
a i de (llevat del cas de amb que acabem de veure). Per tant, si l’infinitiu fa la funció d’un
complement introduït per qualsevol conjunció diferent, caldrà canviar-la per a o de:
Sempre pensa en tu → Sempre pensa a divertir-se.
S’ha interessat molt en el nou edifici → S’ha interessat molt a finançar el nou edifici.
L’amenaça amb l’expulsió → L’amenaça d’expulsar-lo.

Davant de SN Davant d’infinitiu Davant de la conjunció que
a L’incitaven a la lluita. L’incitaven a lluitar. L’incitaven que lluitara.
de Tenia por de l’examen. Tenia por d’examinar-se. Tenia por que l’examinaren.
en Pensa en el viatge. Pensa a / de viatjar. Pensa que viatjarà.
amb Està d’acord amb el fet. Està d’acord a / de fer-ho. Està d’acord que ho facen.

14
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Si voleu més informació, podeu trobar-la en el vídeo Canvi i caiguda de preposicions que
trobareu en Polimèdia. També podeu practicar aquesta qüestió amb el vídeo Canvi i caiguda
de preposicions. Exercicis.
5.4 Les preposicions sota i davall
Les preposicions sota i davall, tot i tenir alhora valor preposicional i adverbial, no s’han
de confondre amb l’adverbi baix: baix, a baix no pot ser mai preposició.
Després de recórrer els cims, el vaig trobar baix. (ús adverbial)
Però s’ha de dir Després de buscar-lo per tota la casa el vaig trobar sota / davall la
taula (i no *...baix de la taula).
Les preposicions sota i davall s’usen indistintament referides a un lloc físic real (la
forma davall predomina en els parlars valencians), però en sentit figurat s’utilitza sota i
no davall:
Es trobava sota / davall una penya.
La xiqueta es feu major sota la tutela del seu padrí (i no *...davall la tutela...).
5.5 Les preposicions vers, envers, devers, ultra, via i les locucions a
despit de i a barata de
• Les preposicions vers i devers són vives en el valencià meridional i signifiquen «cap a,
en direcció a». La preposició envers, del mateix significat, és més pròpia de registres for-
mals o literaris.
• Ultra significa «de més de, en addició a»: Ultra la multa, vam haver de pagar un recàr-
rec per haver-la satisfeta fora de termini.
• La preposició via significa «a través de» i és molt viva en el llenguatge periodístic: Van
anar a València via la Font de la Figuera.
15
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
• Les locucions prepositives a despit de i a barata de (o simplement barata) signifiquen,
respectivament, «contra la voluntat de» i «en canvi de»: A despit de la voluntat del pare,
van vendre les terres barata una quantitat de diners ridícula.
5.6 Contactes entre diverses preposicions i coordinació d’elements
En valencià es defuig el contacte directe entre preposicions. Aleshores, cal tenir en

compte el següent:
• Hi ha construccions en les quals apareixen dos verbs coordinats que exigeixen la pre-
sència d’una preposició diferent cadascun. En aquests casos, pot no eliminar-se cap de les
dues preposicions, però convé eliminar la segona i substituir el sintagma corresponent per
un pronom feble per a evitar la repetició del nom:
Ni m’acostume a aquests temes ni parle d’aquests temes = Ni m’acostume a aquests
temes ni en parle. → i no *Ni m’acostume ni parle d’aquests temes.
• Tampoc no s’ha d’ometre el complement de cap preposició, ni convé coordinar-les o
juxtaposar-les, ni intercalar-hi un incís:
Creu en la vaga o n’és partidari. → *Creu en o és partidari de la vaga.
El lema és: «Del poble, pel poble i per al poble» → *El lema és: «De, per i per al poble».
Segons creiem, està vinculat a una de les sectes més destructives → i no *Està vinculat
a, segons creiem, una de les sectes més destructives.
• Hi ha tres contextos més en què sorgeix un conflicte de preposicions que cal resoldre:
1. Quan es produeix l’elisió d’un element que posa dues preposicions en contacte convé
que no es produïsca l’elisió.
Va voler anar al poble passant pel camí del bosc en comptes de passar per la carretera.
*Va voler anar al poble passant pel camí del bosc en comptes de per la carretera.

2. Es pot donar el cas que el complement d’una preposició incolora (a, de) siga un sin-
tagma preposicional del mateix tipus. En aquest context, normalment es tendeix a eliminar
la segona preposició:
És el segon de bord → *És el segon d’a bord.
El veí del costat → *El veí d’al costat.
16
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Els policies de cavall → *Els policies d’a cavall.
Fora de les hores de dinar → *Fora d’a les hores de dinar.
Anar per pa (o Anar a comprar pa) → *Anar a per pa.
3. Finalment, hi ha altres casos amb preposicions fortes en què és més difícil eliminar el
contacte. Es pot buscar una alternativa sempre que siga factible i fàcil de trobar, però man-
tenir el contacte pot ser legítim en els casos en què no hi haja possibilitats de canviar l’es-
tructura:
Fins des de Tortosa vénen a fer exàmens a Castelló.
Dona un percentatge de fins al 3%.
Es va escapar d’entre les mans.
No es una cosa de per riure.
Riu per davall del nas.
Però cal fixar-se en els expressions següents que són diferents al castellà:
Hi ha molts diners pel mig → *Hi ha molts diners de pel mig (en castellà de por medio).
La situació és per ella mateixa complexa → *La situació és de per si complexa (en cas-
tellà de por si).
Serà secretari per a tota la vida → *Serà secretari de per vida (en castellà de por vida).
Un recorregut entre els arbres → *Un recorregut per entre els arbres (en castellà por
entre los árboles).
De moment, ja tens un punt → *Per de prompte, ja tens un punt (en castellà por de
pronto).
Anar a comprar pa, anar a buscar el xiquet → *Anar a per pa, anar a pel xiquet.
Per repassar les regles d’apostrofació dels articles, podeu veure el vídeo L’article.

17
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Resum
Categoria del complement Exemple

De fruita, en teniu?
nom o sintagma nominal
Va colpejar la taula amb el martell.
Sempre pensa en nosaltres.
pronom
Per mi, cal una infinita força d’esperit.
No ix de casa per no haver de parlar amb ningú.
oració d’infinitiu
Entrà sense dir ni una paraula.
oració amb el verb en forma personal No sé de qui et queixes.
(oració finita) Ens ajuda sempre sense que li ho demanem.
Vam caminar per allí.
adverbi
Això és un costum d’ara, no d’abans.
Això li passa per moixa.
adjectiu o sintagma adjectival
Presumia de valent.
Febles o àtones Fortes o tòniques

barata (= en canvi de), contra, entre, envers, malgrat (= a pe-
simples a, en, de amb, per
sar de), pro, segons, sobre, sense (sens), ultra, vers, fins
compostes per a cap a, des de, fins a
Se’ls pot afegir de Sempre duen de No duen de

dalt, damunt, darrere, abans de, arran de, després de, com, com a, quant
procedents
davant, dins (dintre), enfront de, enmig de, entorn de, a (= pel que fa a),
d’adverbis
sobre, sota, davall, vora fora de (= excepte), lluny de, prop de en tant que
ser diferent de ser diferente a Avió de reacció Avión a reacción
escapar de escapar a Cuina de gas Cocina a gas
en comparació de en comparación a Olla de pressió Olla a presión
fer cas (omís) de hacer caso (omiso) a Pantalons de quadres Pantalón a cuadros
fer esment de hacer mención a Planxa de vapor Plancha a vapor
tenir por de tener miedo a Ràdio de piles Radio a pilas
tenir temor de tener temor a Vaixell (o nau) de motor Barco a motor
fer gust de hacer gusto a Vaixell (o nau) de vela Barco a vela
fer sabor de hacer sabor a
fer olor de hacer olor a
ser simètric de ser simétrico a
traure profit de sacar provecho a
18
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Ús de per
Causa El van condemnar per assassinat.
Complement agent Els lladres van ser detinguts per la policia.
Davant l’adverbi sempre i la conjunció condicional si Trencà el compromís per sempre. Per si de cas.
Per a expressar una data de manera aproximada, Hi anirem per Nadal / per Pasqua / per l’agost...
no puntual (amb noms de mesos, d’anys, d’estaci- Pel maig, cada dia un raig.
ons i de festes) Pel Nadal, un pas de pardal.
Com a sinònim de «en opinió de» o «si depèn de» Per mi, que cadascú faça el que vulga.
Davant d’infinitius que depenen de verbs Treballa per guanyar-se la vida.
d’acció voluntària: treballar, comprar, cons- He vingut per parlar amb tu.
truir, decidir, enviar, parlar... (En aquests Només parla per insultar.
casos, per equival a «amb la intenció de») Bevia molta aigua per trobar-se millor.
Davant Passejava per no passar tant de fred.
infinitiu Davant d’infinitiu, quan l’acció està pendent Els pisos estan per vendre (= encara no s’han ve-
de realització o expressa mancança (es- nut).
tar +per + infinitiu...) Són les 10 i els llits encara estan per fer! (= encara
no s’han fet).
Tenim encara molts problemes per resoldre.
Amb uns quants verbs de règim: apostar, decidir- Bona part de l’alumnat s’interessa pel valencià
se, interessar-se, preocupar-se, delir-se, obrar, op- La majoria obra per interès.
tar, preguntar...) Ens delíem per beure una tassa de cafè.
L’ajuntament ha optat per l’alternativa més senzilla.
Han optat per canviar de cotxe.
És incorrecte davant dels noms que indiquen parts De matí / Al matí encara fa molt de fred (*Pel matí
del dia encara fa molt de fred).
De vesprada vaig a classe d’informàtica (*Per la
vesprada vaig a classe d’informàtica).

Ús de per a
Destinació o finalitat (complement indirecte) Hi ha ofertes exclusives per a tothom.
El fusell submarí consta d’un canó llarg i un dispositiu
per a disparar.
Davant d’un complement circumstancial de temps Això ha d’estar acabat per a demà.
que indique un límit o un termini fix en el temps S’espera un canvi de temps per a la setmana que ve.
futur sense ultrapassar-lo Falta un mes per a Nadal!
Instrument: servir, fer El martell serveix per a clavar.
servir, aprofitar, usar, El bolígraf s’usa per a escriure.
preparar... Aquesta ferramenta no val per a fer la faena.
Davant d’infinitiu, quan Existència: ser, estar, Les vostres aportacions són fonamentals per a acon-
el verb de l’oració prin- existir, haver-hi... seguir els nostres objectius.
cipal és d’instrument, Els medicaments són per a guarir les malalties.
existència i obligació Obligació: caldre, neces- Calen més recursos per a afrontar la situació.
sitar, convenir, haver-se Serà necessari convocar u na reunió per a decidir-ho.
de, ser necessari, fer Per a realitzar aquest treball, fa falta un ordinador molt
falta... potent.
19
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Davant d’infinitius que depenen de verbs en pas- El peatge és abonat per a viatjar per l’autopista.
siva, o si depenen d’un element no verbal (per Això ha estat dit per a impressionar.
exemple, si l’infinitiu implica un subjecte diferent Tenia molts motius per a desanimar-se.
del de l’oració principal) Et donaré una carta per a tirar-la a la bústia.
Busquem una persona per a fer de dependenta.
En certes locucions No donar per a més.
No haver-hi per a tant.
Haver-hi per a donar i vendre.
Davant els noms dels menjars Què vols per a dinar? Vull menjar peix per a sopar.

Davant de Preposició Exemples

Topònim a Visc a Alacant.
Lloc precedit per L’he vist al carrer. Deixa-ho al calaix.
a / en
l’article en els carrers, en les places, etc. (en plural)
Part del cos a S’ha ferit a la cama.
Lloc figurat en / a (preferible en) En l’Europa de les nacions.
a casa, a classe, a escola, a taula, a terra, a missa, a
Locucions a passeig;; arcaismes: a ciutat, a mar, a muntanya, a pa-
lau, a fira.
L’he vist en un bar del centre.
Indefinit, demos-
en Seieu en aquell sofà.
tratiu i numerals
Ha viscut en tres llocs diferents.
Interrogatiu quin a / en (preferible a) A / En quina ciutat vivies?
Parts del dia a + article / de Estudia a la nit / de nit (i no *per la nit).
Estacions i me- A l’hivern fa fred.
a / per + article
sos de l’any Pel juliol eixiran les notes (i no *en juliol).
Dates i festivitats per Per Pasqua. Per Nadal. Per Tots Sants. Per Falles.
en (article / l’any) El campionat tindrà lloc en 2007 / el 2007 / l’any 2007.
Anys
de (en la data) València, 3 d’agost de 2011.
Èpoques i segles en / a(preferible en) En el Renaixement. Mozart va viure en el segle XVIII.

Davant de SN Davant d’infinitiu Davant de la conjunció que
a L’incitaven a la lluita. L’incitaven a lluitar. L’incitaven que lluitara.
de Tenia por de l’examen. Tenia por d’examinar-se. Tenia por que l’examinaren.
en Pensa en el viatge. Pensa a / de viatjar. Pensa que viatjarà.
amb Està d’acord amb el fet. Està d’acord a / de fer-ho. Està d’acord que ho facen.
20
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Bibliografia

- AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]
<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>
- BRUGAROLAS, Núria et al., Valencià superior. C2, Castellnou Editoral, València, 2010.
- CAMPOS AUCEJO, Joan, D’ací i d’allà. Curs de valencià. Grau superior, Tabarca Llibres,
València, 2007.
- GONZÀLVEZ, H. (coord.). Va de bo! Nivell C2, Bromera, Alzira, 2010.
- LACREU, Josep, Manual de l'estàndard oral, Institut Interuniversitari de Filologia Valen-
ciana i Publicacions de la Universitat de València, València, 1996.
- MORELL, D. (coord.). De dalt a baix. Nivell C2, Bromera, Alzira, 2017.
- NOGUÉ, N. La nova normativa a la butxaca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
Barcelona, 2018.

21
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl

Les Preposicions (UPV C2 Valencià)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Les Preposicions (UPV C2 Valencià)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul

5.1 Aspectes generals de les preposicions ................................................................. 2

5.1.1 Classificació de les preposicions ................................................................. 3

5.2 Les preposicions àtones ........................................................................................ 4

5.2.1 La preposició a ............................................................................................. 5

5.2.2 La preposició amb ........................................................................................ 6

5.2.3 La preposició de ........................................................................................... 8

5.2.4 Les preposicions per i per a ........................................................................ 11

5.2.5 Expressions espacials i temporals .............................................................. 13

5.3 Canvi i caiguda de les preposicions incolores ...................................................... 13

5.4 Les preposicions sota i davall ............................................................................... 15

5.6 Contactes entre diverses preposicions i coordinació d’elements .......................... 16

Resum .......................................................................................................................... 18

Bibliografia .................................................................................................................... 21

En aquest mòdul estudiareu les preposicions. Primerament, veureu aspectes generals i

5.1 Aspectes generals de les preposicions

5.1.1 Classificació de les preposicions

5.2 Les preposicions àtones

Davant complement directe

• Davant d’un pronom personal fort referit a persona:

• Per evitar ambigüitats entre CD i subjecte:

• En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers

Altres usos de la preposició a

• De vegades, l’ús de la preposició contrasta amb el castellà:

5.2.2 La preposició amb

Remarques de la preposició amb:

• És incorrecta la construcció *amb + infinitiu amb sentit condicional o concessiu:

5.2.3 La preposició de

5.3 Canvi i caiguda de les preposicions incolores (simples i àtones)

c. Usar el substantiu corresponent: L’amenaçava amb l’expulsió.

Hi ha un cas en què la conjunció que pot portar preposició al davant. Es tracta de la

5.4 Les preposicions sota i davall

5.6 Contactes entre diverses preposicions i coordinació d’elements

En valencià es defuig el contacte directe entre preposicions. Aleshores, cal tenir en

Categoria del complement Exemple

Febles o àtones Fortes o tòniques

Se’ls pot afegir de Sempre duen de No duen de

Davant de Preposició Exemples

You might also like