UD 3.2.

1 MORFOSINTAXI

7.-ADVERBIS.-

ADVERBIS D’AFIRMACIÓ I DE NEGACIÓ

Fins
La forma fins pot tindre una valor adverbial quan s’utilitza per a ponderar allò que es presenta com una
cosa excepcional, sorprenent, etc., respecte al que s’afirma. Altres formes sinònimes són les locucions fins i
tot i i tot, i l’adverbi àdhuc.

Vingueren tots, fins els seus nebots.

Fins i tot férem un pastís per a les postres.

No
Aquest adverbi indica el caràcter negatiu d’una oració. Se situa immediatament davant del verb de l’oració o
davant d’algun membre d’aquesta amb sentit negatiu.

Els teus nebots encara no han arribat.

No me’ls envies per fax; millor si me’ls envies per correu.

Aquest adverbi pot equivaldre a tota una oració negativa.

Has anat a veure ta mare? -No.

Vindràs amb nosaltres? -No.

Així mateix, quan els mots cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc; el grups començats per ni, o expressions
com ara en ma vida, etc., figuren davant del verb en frases negatives, s’hi pot afegir l’adverbi no per a
reforçar la negació.

Cap de les respostes anteriors (no) és correcta.

Els gestors públics mai (no) poden vulnerar la llei.
Ni l’una ni l’altra (no) han vingut.
En ta vida (no) ho aconseguiràs!

Potser / pot ser

La forma potser és un adverbi de dubte que indica la possibilitat que es produïsca allò que es diu. Són
locucions sinònimes tal vegada i tal volta. Aquest adverbi, i les locucions adverbials sinònimes, modifiquen
un verb en indicatiu o condicional.

Potser el vostre amic vindrà demà.

Potser demà farem una paella.
Tal vegada (= potser) seria millor que no parlares.
Sí
Partícula equivalent a una proposició afirmativa que respon a una interrogació expressada o sobreentesa,
repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la.

Vindrà el teu germà? -Sí.

Ell sí que és un bon metge.

També
Amb aquest adverbi s’afirma la igualtat d’una cosa respecte d’una altra.

Tots hi hem anat, tu també hauries d’anar-hi.

Jo també m’he comprat el nou disc.

Tampoc
En oracions negatives expressa la negació d’alguna cosa després d’haver-ne negada una altra, i quan se situa
davant del verb pot anar reforçat amb l’adverbi no.

Jo no soparé, però tu tampoc.

Ell no l’ha vist i jo tampoc (no) l’he trobat.

ADVERBIS ACABATS EN -MENT

Aquests adverbis es formen afegint als adjectius qualificatius femenins o invariables el sufix -ment.

És una persona que sempre es comporta cortesament.

Aquest fenomen ocorre freqüentment.

En el cas que hagen de combinar-se dos o més adverbis formats amb el sufix ment, es mantenen invariables
amb aquesta terminació o se suprimeix en el segon i en els següents.

Ho van fer ràpidament i correctament.

Ho van fer ràpidament i correcta.