-Els termes de polaritat negativa.

Quantificadors negatius.
Aquests mots originàriament mancaven de significació negativa (a excepció de ningú), i
han anat adquirint el seu valor negatiu al llarg del temps, a causa de formar part secularment
d’oracions negatives.
De fet, aquests quantificadors encara s’usen amb valor no negatiu quan apareixen en
oracions hipotètiques (interrogatives, condicionals, dubitatives i altres).
Valor negatiu Valor no negatiu
Cap (adj.) ‘ni un’ ‘algun’
Ningú (pron.) ‘cap persona’ ‘algú’
Res (pron.) ‘cap cosa’ ‘alguna cosa’
Enlloc (adv.) ‘en cap banda’ ‘en algun lloc’
Mai (adv.) ‘cap vegada’ ‘alguna vegada’
Gens (adj. i adv.) ‘ni mica’ ‘un poc’
Quan tenen valor negatiu, van amb no obligatòriament quan se situen darrere del verb.
Exs.
No l’espanta res
No ve mai als partits
No té cap propietat a nom seu.
La presència de no és opcional si apareixen davant del verb, encara que el manteniment
de no és la solució més habitual en els registres formals.
Ex.
Res (no) l’espanta
Ningú (no) podrà afirmar el contrari
Cap dels germans (no) l’ha visitat.

El mateix ocorre amb l’adverbi tampoc quan se situa davant del verb:
Demà tampoc (no) hi haurà reunió.
La majoria de quantificadors negatius s’usen tots sols com a resposta negativa a una
oració interrogativa, o en altres tipus de contextos en què s’elideix el verb. En aquests casos es
prescindeix de l’adverbi no.
Exs.
-Qui t’ho ha dit? –Ningú
Ell hi ve cada dia, però tu, mai
Tanmateix, en el cas de res i gens, la presència de no és opcional.
Exs.
-Què volia? –Res / -No res
 -T’agraden les pel·lícules de l’oest? –Gens / No gens.

-En la coordinació negativa entre membres (sintagmes) d’una oració amb la conjunció ni
es pot mantenir o elidir l’adverbi no, però el manteniment de no és la solució habitual en els
registres formals.
Ex.
Ni tu ni jo (no) el coneixem