Mòdul 2.

Consonantisme II

Introducció ................................................................................................................... 2

2.1 Consonants laterals ............................................................................................... 2

2.1.1 Ortografia i pronúncia de la ela alveolar simple i geminada ......................... 3

2.1.2 Ortografia i pronúncia de la ela palatal simple i geminada ........................... 5

2.1.3 Escriptura de la ela en mots d’especial dificultat ortogràfica ........................ 5

2.1.4 Estudi contrastiu de les laterals amb el castellà ........................................... 5

2.1.5 Grafies laterals en parònims ......................................................................... 6

2.2 Consonants sibilants alveolars ............................................................................... 7

2.2.1 Les grafies de la essa sonora ....................................................................... 7

2.2.2 Les grafies de la essa sorda i [ts] i [dz] ......................................................... 7

2.2.3 Pronúncia dels grups -tz-, -ts-, -esa i ex- ...................................................... 9

2.2.4 Assimilació, dissimilació i palatalització ........................................................ 9

2.2.5 Estudi contrastiu amb altres llengües .......................................................... 10

2.2.6 Grafies alveolars en parònims ..................................................................... 11

Resum ......................................................................................................................... 12

Bibliografia ................................................................................................................... 16

1
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 Introducció

Aquest mòdul sobre el consonantisme es divideix en dos apartats. El primer apartat

aprofundeix sobre l’ortografia i la pronúncia de les consonants l, l·l, ll, tl, tll. Se centra també
en aquells mots que s’escriuen amb la grafia l que són d’especial dificultat ortogràfica.
S’estudien, a més a més, les divergències ortogràfiques d’aquestes consonants amb el
castellà (cristall/cristal, lloro/loro, etc.). Finalment, estudiareu l’ortografia en mots parònims
anul·lar (‘fer tornar nul’)/anular (‘relatiu a l’anell’) i en sinònims parcials com axil·la/aixella.

El segon apartat treballareu els usos aprofundits de l'ortografia i la pronúncia de les

consonants que tenen els sons sonors (z, tz, s) i de les consonants que tenen els sons
sords (s, ss, sc, c, ç, ts). Hi veurem també algunes remarques a l’ortografia i la pronúncia
estàndard formal d’aquestes consonants (z, tz, s, ss, ts, c, ç), i ens centrarem en l'escriptura
i la pronúncia d'alguns casos d'especial dificultat. Així doncs, estudiarem també les
divergències ortogràfiques d'aquestes consonants amb el castellà (arròs/arroz, zebra/cebra,
etc.). I, per últim, aprofundirem en l'ortografia d'aquestes consonants en mots parònims
(casa/caça). Per als continguts teòrics haureu de dedicar aproximadament 120 minuts.

Per a la teoria dedicareu uns 150 minuts. Després realitzareu unes activitats
autocorrectives, per posar en pràctica el que heu après. Aquestes tenen una durada
aproximada de 30 minuts.

En acabar, fareu un examen on podreu autoavaluar-vos de tots els continguts que heu
estudiat. La durada de l’examen és d’uns 30 minuts.

2.1 Consonants laterals

Les consonants laterals tenen lloc quan l’aire ix de la boca passant pels costat de la
llengua. Segons el lloc d’articulació, les consonants laterals poden ser alveolars (l, tl o l·l) i
palatals (ll o tll).

2
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 2.1.1 Ortografia i pronúncia de la ela alveolar simple i geminada

Gràficament la ela simple està representada per la l. A diferència del castellà, en valencià
és alveolar. És a dir, la llengua toca l’alvèol, a dalt de les dents. En castellà el so és dental
o dentoalveolar.

ATENCIÓ
En els cultismes que tenen so oclusiu + so lateral, cal mantenir el so oclusiu, que
bé s’escriga t, bé d, es pronuncia [d] i, per tant, la pronúncia del grup és [dl]: Atlàntic,
Atlàntida, atles, atleta, atletisme.

Aquesta consonant la trobem en qualsevol posició. Tant a inici de paraula (lupa, líquid),
entre vocals (vela, pala), al costat de consonant (cable, ploure) i a final de mot (bressol, sal).

Les grafies de pronúncia geminada (o allargada) són tl i l·l: pala, ametla, al·legar.

La pronúncia del grup tl s’ha de fer com una l allargada: motle [‘mɔlle] i coincideix amb el
so de la l·l que veurem tot seguit.

Contràriament al castellà, en valencià, com el llatí, l’italià, etc., tenim el fonema de la ela
geminada, és a dir, un so de l repetit o doblat que s’escriu l·l. El conjunt de mots que duen
l·l és nombrós.

Mots començats en
al·l- Al·là, al·legar, al·legro, (però alegre, alegria...), al·leluia, al·lèrgia, al·lomorf, al·lucinar.
gal·l- Gal·la (femení de Gal) (però gal, galania, galant), Gal·les, gal·lès, gal·li, Gàl·lies, gal·licisme.
il·l- il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·luminar, il·lusió, il·lustrar (i il·lustre...).
col·l- col·laborar, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·locar, col·loqui.
mil·l- mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre (però milè, miler, milenar, milió).
sil·l- síl·laba (i bisíl·lab, sil·labari...), sil·lepsi, sil·logisme.
Mots acabats en
-el·la aquarel·la, caravel·la; cel·la, Compostel·la, damisel·la, franel·la, Marcel·la, mortadel·la,
novel·la i derivats, parcel·la, passarel·la, pastorel·la, tarantel·la, varicel·la, vitel·la, etc.
-il·la Camil·la, Ciril·la (fem. de Ciril), ciríl·lic, clorofil·la, goril·la, papil·la, postil·la, Priscil·la (i
Priscil·lià...), pupil·la (i pupil·latge...), sibil·la, tranquil·la, tranquil·litat, vil·la (=torre).
-il·lar bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, instal·lar, oscil·lar, refocil·lar, sigil·lar, titil·lar, vacil·lar (verb).

3
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 Hi ha altres mots que no es troben inclosos en les classificacions anteriors.

- amaril·lis, anguil·liforme (però anguila) apel·lar, Apel·les, apol·lini, Apol·linar, Apol·lini, Aquil·les,
Avel·lí, Avel·lina.
- bèl·lic, beril·li ( i beril·le), Brussel·les.
- cal·ligrafia, Cal·límac, Cal·líope, Caracal·la, caramel·litzar, encaramel·lar, cel·lofana, cèl·lula (i
cel·luloide, cel·lulosa...), circumval·lació, compel·lir, corol·la, corol·lari.
- el·lèbor, el·lipse, el·lipsi, emol·lient, estel·lar, constel·lació (però estelat), excel·lent, expel·lir.
- fal·laç, fal·lera, fàl·lic, Fal·lopi (trompes de), fil·loxera, fol·licle.
- hel·lènic, hel·lenisme.
- idil·li, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·ligent, intel·lecte, interpel·lar.
- libel·lista, libèl·lula, lil·liputenc.
- maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer, mel·liflu, miscel·lània, mol·lusc, monocarpel·lar.
- nul·la, nul·litat, anul·lar (però anular, adjectiu referent a anell).
- pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·laxi, paral·lel, pel·lagra, penicil·lina (i ampicil·lina), pol·len, pol·luir
(i pol·lució, impol·lut...), procel·lós, propel·lir, protocol·lari, protocol·litzar, pul·lòver, pul·lular,
pusil·lànime, putxinel·li.
- rebel·lia, rebel·lar-se, repel·lir.
- Sal·lusti, satèl·lit, Sil·la (o Sul·la), sol·licitar.
- tal·là-tal·lera (loc. adv.), tal·li, tal·larejar (o taral·larejar), tel·luri, tel·lúric, Tertul·lià (distint de tertulià),
tol·le-tol·le, Til·li.
- vel·leïtat, violoncel·lista.
- xarel·lo, xitxarel·lo.

A més a més, hi ha parells de paraules en què el mot popular s’escriu en ll i el mot culte
en l·l.

Mots populars Mots cultes Mots populars Mots cultes

all al·liaci flagell flagel·lar
ampolla ampul·la, ampul·lós gallinaci, gallina gal·linaci
aixella axil·la Llull lul·lià
cancell cancel·lar mall mal·leable
cabell capil·lar mamella mamil·la
call cal·lus maixella maxil·lar
cervell cerebel·lós metall metàl·lic
corall coral·lí moll mol·lície
cristall cristal·lí pell pel·lícula
degollar decol·lació sigil sigil·lós
fallar fal·lible
llum il·luminar

4
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 2.1.2 Ortografia i pronúncia de la ela palatal simple i geminada

La grafia de la ela palatal simple és ll. La trobem en qualsevol posició de la paraula:

llum, callar, cabell, enlloc. A aquesta grafia palatal cal afegir-ne una geminada tll, que cal
pronunciar com una ll allargada, sense que sone la t: ametlla [améλλa], rotllo [rróλλo].

Vigileu amb la pronúncia d’aquesta palatal i eviteu l’anomenat ‘ieisme’. Visualitzeu el

vídeo La palatal lateral i el ieisme per a saber més sobre aquest fenomen.

D’altra banda, hi ha una sèrie de doblets gràfics que permeten una doble escriptura;
tl/tll: guatla/guatlla, ametla/ametlla, batle/batlle, butla/butlla. Solen ser doblets
geosinonímics on les variants valencianes tendeixen a fer aquests mots amb la grafia tl
enfront altres variants que fan tll. En l’estàndard valencià formal podem optar per unes
grafies o per unes altres, ja que totes dues variants tenen força tradició en tots els nivells
escrits de la llengua. En tot cas, cal ajustar la pronúncia a la grafia que triem.

2.1.3 Escriptura de la ela en mots d’especial dificultat ortogràfica

Podeu trobar un conjunt de casos en què l’adquisició de l’ortografia és més difícil pel que
fa a l’aparició d’una grafia lateral en relació amb altres llengües. Observeu els exemples:
a) Duen l final: bonítol, cerebel, nínxol, cérvol.
b) Duen l interior: galeta, balena, milió, melmelada.
c) Duen ll final: estornell, pinzell, renill (cast. relincho) i renillar, tonell.

2.1.4 Estudi contrastiu de les laterals amb el castellà

Hi ha una sèrie de paraules que s’escriuen diferents al castellà i cal anar amb compte i
recordar la grafia que tenen en valencià.

valencià ll castellà l valencià ll castellà j, g

cascavell cascabel all ajo
cristall cristal llac lago
fusell, afusellar fusil, fusilar lluny lejos
llac lago mill mijo

5
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 llanterna linterna vermell vermejo (però
llaminadura laminadura vermellón)
llentilla o llentia (aliment) lentilla (aliment)
llamp relámpago
llicència licencia
llicenciatura licenciatura
lloc lugar
lloro loro
lluna luna
panell panel
porcellana porcelana

2.1.5 Grafies laterals en parònims

Observeu aquests mots parònims que tenen diferents significats i que varien sobretot
en les grafies l, l·l, ll.

al·lè (‘hidrocarbur insaturat’) alè (‘aire que s’escapa’)

al·legat (‘exposició de raons’)
al·locució (‘discurs breu d’un superior’)
anul·lar (‘fer tornar nul’)
gal·landa (‘espígol dentat’)
mil·liar (adj. ‘distància d’una milla’)
rebel·lar-se (‘rebel·lió, protesta’)
sapel·li (‘arbre de l’Àfrica tropical’)
vil·la (‘casa d’estiueig’ o ‘gran casa rural’)
legat (sing. de delegat), llegat (‘allò que hom llega’)
elocució (‘manera d’articular sons’)
anular (‘relatiu a l’anell’)
garlanda (‘cadena de flors’)
millar (subs. ‘camp de mill’)
revelar (‘un secret, un misteri’)
sepeli (‘cerimònia d’enterrament’)
vila (‘població’)

Hi ha una sèrie de sinònims parcials que varien la grafia de la lateral.

axil·la aixella
1. Part superior de la juntura d’una fulla, d’una 1. Part inferior de la juntura del braç amb el
bràctea, etc., amb la tija. cos.
2. Aixella.
cal·lus call
1. m. [LC] [MD] [BO] Teixit parenquimatós que es 1. Durícia de la pell.
forma sobre les ferides en un vegetal. 2. Cal·lus.
2. m. [BO] Acumulació de cal·losa que es diposita
a la paret cel·lular.

6
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
2.2 Consonants sibilants alveolars

El terme sibilants s’aplica a les consonants fricatives i africades que tenen un lloc d’arti-
culació alveolar o palatal. Ara veureu les consonants sibilants alveolars que poden ser sor-
des [s] o sonores [z].

2.2.1 Les grafies de la essa sonora

S’escriu s en els casos següents:
-Entre vocals, com el sufix -esa, gentilicis, adjectius i participi: crisi, feblesa, holandesa,
impresa...

S’escriu z en els casos següents:

-Manlleus: àzim, Topazi, Ezequiel...
-Formants cultes: azobenzè, esquizofrènia, pezolèctric, rizòfag, paleozoic, protozou...
-Sufix -itzar: analitzar...
-Principi de síl·laba no intervocàlica: zebra, zero, colze, pinzell...

Però s’escriu s:
En els mots: enfonsar, endinsar i el prefix trans-: transcoceànic...

Per a més informació visualitzeu el vídeo Sobre les grafies de la essa sonora.

2.2.2 Les grafies de la essa sorda i [ts] i [dz]

S’escriu ss en els casos següents:

-Entre vocals: pissarra, tassa...
-Derivats amb un radical començat per s i prefixos a-, des- i dis-: associar, ressò...
Menys resecció.
-Mots començats per sots-, trans- davant s: sotssecretari, transsberià...
-En les terminacions -assa, -essa, -issa: barcassa, abadessa, baratíssim, gentussa...

7
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 S’escriu s en els casos següents:
-Inicial de mot, inici de síl·laba o final de mot: sabata, dansa, nous...
-En mots compostos a l’inici del segon component: asimètric, presocràtic...

S’escriu c davant e i i:
-En mots com: acer, cirera...

S’escriu ç en els casos següents:

-Escrivim ç per etimologia en mots com: llaç, cel o plaça. I mots ça i ço.
-En mots aguts: fugaç, precoç, pedaç...
-Després de l, n i r: calç, llenç, forçut...
-Mots com: peça..

S’escriu z en els casos següents:

-En la 1a persona present indicatiu en baleàric: esmorz...
-En estrangerismes: jazz...

S’escriu tz:
-En la 1a persona present indicatiu en baleàric: analitz...
-En manlleus: hertz...

S’escriu ts:
-El so sord [ts]: apats, tsar...

S’escriu ds:
-En cultismes amb el prefix ad- i plural de mots acabats en -d: adscriure, aracnids...
-En manlleus: feldspat...

Per a més informació visualitzeu el vídeo Sobre les grafies de la essa sorda [S] i dels
sons [TS] i [DZ].

8
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 2.2.3 Pronúncia dels grups -tz-, -ts-, -esa i ex-

Es pronuncia [dz] o [z] el grup -tz-: atzucac, magatzem, improvitzar...

Es pronuncia [ts] o [s] el grup -ts-: tsar...
Es pronuncia [ea] o [esa] en terminacions -esa: riquesa, vellesa...
Es pronuncia [gz] o [ei∫] en ex- i inex- en inici de mot: examen, exemple...

ATENCIÓ
Cal evitar la palatalització de la s inicial: seixanta [sei∫anta] i no *[∫i∫anta], i tz: tretze
[tredze] i no [tret∫e]* ni [tredʒe]*.

Per a més informació visualitzeu el vídeo Sobre la pronúncia dels grups -itz, -ts, del sufix
-esa i del grup (in)ex-

2.2.4 Assimilació, dissimilació i palatalització

Hi ha diferents casos d’assimilació:
-A final de mot de les fricatives i africades que es fan sonores davant de vocal o una
consonant sonora.
Gos afamat: go[za]famat
Gos de raça: go[zd]eraça
-Entre un prefix i l’arrel: desembolicar ® [dez]embolicar

En la dissimilació dos sons articulatòriament semblants es diferencien o bé augmentant

un dels trets distintius o bé per la desaparició d’un dels dos sons.
arbre ® abre*

Pel que fa a la palatalització, la trobem en els grups -sc dels verbs incoatius que passen
a pronunciar-se [∫c], sobretot en la parla valenciana.
patisca ® pati[∫c]a

9
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 ATENCIÓ
A final de síl·laba pronunciem s sonora [z] quan va seguida d’una consonant sonora
tinga la grafia s, z o ç: pasdoble, puzle, feliçment.

Per a més informació visualitzeu el vídeo L’assimilació de la sonoritat i altres processos

fonològics.

2.2.5 Estudi contrastiu amb altres llengües

Ara veurem que el valencià presenta divergències ortogràfiques respecte el castellà.
Cal anar molt amb compte amb les paraules que us presentem a continuació.

valencià ss, s castellà z valencià amb z castellà amb c

alcàsser alcázar alzina encina
alferes alférez aranzel arancel
almàssera almazara atzembla acémila
arròs arroz atzerola acerola (o azarolla)
assot azote benzina bencina
assut azud botzina bocina
barnús barniz bronze bronce
bus buzo donzella doncella
Cadis Cádiz pinzell pincel
calabós calabozo sarbatana cerbatana
camussa gamuza senzill sencillo
cassola cazuela topazi topacio
canyís cañizo ximpanzé chimpancé
capatàs capataz zebra cebra
carrossa cazuela zel celo
cervesa cerveza zèfir céfiro
disfressa disfraz zenit cenit
drassanes atarazanas zinc cinc
esbós esbozo zitzània cizaña

10
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 valencià ç castellà z
antifaç antifaz
arçó arzón
Açores, les (‘illes’) Azores, las
Bragança Braganza
Calassanç Calasanz
Coblença Coblenza
eriçar erizar
estruç avestruz
llenç lienzo
lliça (‘combat’) liza
Llorenç Lorenzo
maça (‘eina’) maza
mançanilla manzanilla
Moçambic Mozambique
Niça Niza
variça variz
Veneçuela Venezuela
voraç voraz
xoriç chorizo

2.2.6 Grafies alveolars en parònims

Observeu com el canvi de grafia provoca que, encara que els mots s’assemblen en la
pronúncia o en la grafia, tinguen significats diferents.

- casa. Habitatge. - caça. Sinònim de cacera.

- presa. Acció de prendre; privada de - pressa. Ànsia a fer una cosa ràpidament.
llibertat.
- onze. Numeral (11). - onça. Sinònim de unça (‘animal’).

11
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 Resum

Laterals

Els sons laterals en valencià es representen amb tres grafies: l, l·l i tl. La pronúncia de
la l en valencià és alveolar, ja que la llengua toca l’alvèol, a dalt de les dents. La pronúncia
de la l·l geminada i de la tl és com la l però allargada, com ara motle /’mɔlle/.

Pel que fa a l’ortografia de la l·l, farem ús d’aquesta grafia en mots començats en al·l-,
gal·l-, il·l, col·l-, mil·l- i sil·l- (al·lèrgia, col·laboració, etc.); mots acabats en -el·la i -il·la/-il·lar
(novel·la, til·la, etc.). D’altra banda, hi ha una alternança en l’ortografia d’aquestes
consonants ll i l·l en paraules d’origen popular (cristall) i culte (cristal·lí).

Pel que fa a l’ortografia de la ll, l’escriurem en qualsevol posició de la paraula, com ara
llum, callar, cabell. A més a més, a aquesta grafia cal afegir-hi la geminada tll que s’ha de
llegir com una ll allargada, per exemple ametlla [améλλa]. D’altra banda, hi ha una sèrie de
doblets gràfics que permeten una doble escriptura: tl/tll: ametla/ametlla.

Finalment, cal tenir-hi present l’alternança d’ús de les grafies laterals que hi ha en
paraules del castellà i del valencià, com ara galeta/galleta, lloro/loro; etc. Aquesta
alternança també es troba present dins del valencià, en alguns mots parònims com ara
al·lè (‘hidrocarbur insaturat’) i alè (‘aire que s’escapa’) i en sinònims parcials, per exemple
axil·la/aixella.

valencià ll castellà l valencià ll castellà j, g

cascavell cascabel all ajo
cristall cristal lluny lejos
fusell, afusellar fusil, fusilar mill mijo
llac lago vermell vermejo (però
llanterna linterna vermellón)
llaminadura laminadura
llentilla o llentia (aliment) lentilla (aliment)
llamp relámpago
llicència licencia
llicenciatura licenciatura
lloc lugar
lloro loro
lluna luna
panell panel
porcellana porcelana

12
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 al·lè (‘hidrocarbur insaturat’)
al·legat (‘exposició de raons’)
al·locució (‘discurs breu d’un superior’)
anul·lar (‘fer tornar nul’)
gal·landa (‘espígol dentat
mil·liar (adj. ‘distància d’una milla’)
rebel·lar-se (de rebel·lió, protesta’)
sapel·li (‘arbre de l’Àfrica tropical’)
vil·la (‘casa d’estiueig’ o ‘gran casa rural’)
axil·la
1. Part superior de la juntura d’una fulla,
d’una bràctea, etc., amb la tija.
2. Aixella.
call
1. Durícia de la pell.
2. Cal·lus.
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
alè (‘aire que s’escapa’)
legat (sing. de delegat), llegat (‘allò que hom llega’)
elocució (‘manera d’articular sons’)
anular (‘relatiu a l’anell’)
garlanda (‘cadena de flors’)
millar (subs. ‘camp de mill’)
revelar (‘un secret, un misteri’)
sepeli (‘cerimònia d’enterrament’)
vila (‘població’)
aixella
1. Part inferior de la juntura del braç amb el cos.
cal·lus
1 m. [LC] [MD] [BO] Teixit parenquimatós que es
forma sobre les ferides en un vegetal.
2 m. [BO] Acumulació de cal·losa que es diposita a
la paret cel·lular.
13
 Sibilants

L’ortografia de les consonants alveolars en valencià presenta algunes dificultats so-

bretot en la diferent pronúncia d’algunes grafies amb trets sonors com ara la z, tz, s entre
vocals, enfront d’altres que presenten trets sords, com ara s inici mot, ss, ts, c, ç.

Pel que fa a l’ortografia de la z, tz, i s, escriurem z a inici de paraula, i entre vocal i con-
sonant (zebra, onze). D’altra banda, escriurem s, z, tz en posició intervocàlica (casa, ama-
zona, dotzena). És important recordar que en l’estàndard oral valencià la pronún-
cia d’aquestes grafies és sonora.

Quant a l’ortografia de la s, ss, c, ç (grafies sordes), escriurem s a inici de mot, després

de prefixos i en compostos (sol, presocràtic, para-sol). D’altra banda, escrivim ss entre vo-
cals, en les terminacions -gressió (-gressor), -pressió, -missió, i a final de paraula en alguns
mots d’origen estranger (passacarrer, omissió, edelweiss). Pel que fa a l’ús més extens de
la c/ç, escrivim c davant de la e, i; en les terminacions -ència/-ància (paciència). No obstant
això, escrivim ç davant de a, o, u (cendra, força), e les terminacions -ença/-ança (espe-
rança), i a final de paraula (capaç). Cal recordar que la pronúncia és sorda.

Finalment, cal tenir-hi present que l’alternança d’una grafia o una altra en alguns mots
parònims és molt important ja que canvia el significat, per exemple presa (participi del
verb prendre) / pressa (‘ànsia de fer una cosa’).

Estudi contrastiu

valencià ss, s castellà z valencià amb z castellà amb c

alcàsser alcázar alzina encina
alferes alférez aranzel arancel
almàssera almazara atzembla acémila
arròs arroz atzerola acerola (o azarolla)
assot azote benzina bencina
assut azud botzina bocina
barnús barniz bronze bronce
bus buzo donzella doncella
Cadis Cádiz pinzell pincel
calabós calabozo sarbatana cerbatana
camussa gamuza senzill sencillo
cassola cazuela topazi topacio
canyís cañizo ximpanzé chimpancé
capatàs capataz zebra cebra
carrossa cazuela zel celo
cervesa cerveza zèfir céfiro
disfressa disfraz zenit cenit
drassanes atarazanas zinc cinc
esbós esbozo zitzània cizaña
14
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 valencià ç castellà z
antifaç antifaz
arçó arzón
Açores, les (‘illes’) Azores, las
Bragança Braganza
Calassanç Calasanz
Coblença Coblenza
eriçar erizar
estruç avestruz
llenç lienzo
lliça (‘combat’) liza
Llorenç Lorenzo
maça (‘eina’) maza
mançanilla manzanilla
Moçambic Mozambique
Niça Niza
variça variz
Veneçuela Venezuela
voraç voraz
xoriç chorizo

Parònims

- casa. Habitatge. - caça. Sinònim de cacera.

- presa. Acció de prendre; privada de - pressa. Ànsia a fer una cosa ràpidament.
llibertat.
- onze. Numeral (11). - onça. Sinònim de unça (‘animal’).

15
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
 Bibliografia

- AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]

<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>
- BRUGAROLAS, Núria et al., Valencià superior. C2, Castellnou Editoral, València, 2010.
- CAMPOS AUCEJO, Joan, D’ací i d’allà. Curs de valencià. Grau superior, Tabarca Llibres,
València, 2007.
- GONZÀLVEZ, H. (coord.). Va de bo! Nivell C2, Bromera, Alzira, 2010.
- LACREU, Josep, Manual de l'estàndard oral, Institut Interuniversitari de Filologia Valen-
ciana i Publicacions de la Universitat de València, València, 1996.

- MORELL, D. (coord.). De dalt a baix. Nivell C2, Bromera, Alzira, 2017.

- NOGUÉ, N. La nova normativa a la butxaca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,

Barcelona, 2018.

16
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl